La Barraca del Delta

La Barraca del Delta
Carretera de Sant Jaume, Km. 4
43870 - Amposta

Coordenadas GPS:
Longitud: 0.6246 E (0º 37' 29'' E), Latitud: 40.7047 N (0º 42' 17'' N)

Tel. 977 261 097

www.labarracadeldelta.com




L'altre restaurant visitat de les terres del Delta va ser una recomanació que ens va fer un amic en assabentar-se que havíem reservat al Racó del Riu, i del que podeu llegir la crònica clicant al nom del restaurant. 

Trobarem aquest lloc al quilòmetre 4 de la carretera que va des d'Amposta a Sant Jaume d'Enveja. Es tracta d'una barraca (com el seu nom indica) ben condicionada amb dos menjadors: un interior i l'altre a la terrassa coberta. De decoració més que sòbria i rústica, crec que aquí el que primen per sobre de tot és la qualitat del seu producte.  

La carta està estructurada en quatre blocs: entrants, arrossos, carns i peixos. Destacaria per sobre de tot, tant pel tastat com pel que vàrem poder veure, els arrossos, que són molt complets i dels que ofereixen un molt ampli ventall. Pràcticament, totes les varietats que tenen les preparen de tres formes distintes: sec, melós i caldós. A més, tenen sempre un menú gastronòmic que consta d'un primer plat a escollir entre tres, i que són:

- Plat Nº 1: navalles, musclos, llagostins, gamba i sípia. Tot a la planxa.
- Plat Nº 2: calamars, peixets fregits, gambes amb gavardina i bunyols de bacallà. Tot fregit.
- Plat Nº 3: cargols de terra.

I un segon plat a escollir entre cinc diferents arrossos (de galeres i carxofes, d'ànec, arròs La Barraca, fruits del mar o paella de marisc).

Pa, postres, cafès i beguda inclosos, per 25 € per cap.

I aquesta va ser l'opció que finalment vàrem escollir, però afegint un plat d'ortigues de mar, que com podreu observar a la fotografia era ben complet. Les millors que he tastat, tant pel sabor com pel fregit. Com ens van fer saber, segons sembla, també té molt a veure en el resultat final del plat la mida d'aquest animal o planta. En qualsevol plat, eren excel·lents. 

Ortigues de mar - 14,75 €

El plat nº 1, de productes cuinats a la planxa i que va ser la meva opció, estava correcte tot i que els llagostins i la gamba no eren gaire frescos, però imagino que es pot disculpar per la setmana de llevantada que portaven per la zona.

Plat Nº 1

I el plat nº 2 que eren diferents productes del mar preparats fregits i arrebossats. 

Plat nº 2

I l'arròs triat, va ser un de melós de fruits del mar, que donava perfectament per quatre i fins i tot cinc o sis racions (jo vaig repetir dos cops i tot i així, encara va sobrar força... i em va costar aixecar-me de la cadira). Amb calamars, musclos, bocins de peix i un brou que estava per sucar-hi pa. Juntament amb les ortigues de mar i amb diferència, el millor del dinar. 

Arròs fruits del mar

El vi que anava inclòs amb el menú, era un correcte Eternium blanc de la D.O. Penedès. 

Vi blanc del menú

Un lloc molt recomanable per anar a menjar arrossos i algun altre producte dels entrants de la carta, com les ortigues de mar, el xapadillo, els xipironets o les angules, que no vàrem demanar i ens van quedar pendents per la propera visita. A més, sempre podeu aprofitar per anar d'excursió abans (per agafar gana) o després (per fer la digestió) per aquells estrets camins del parc natural del Delta o bé apropar-vos a la bonica platja del Trabucador.  

Pel que fa al preu, si agafem com a referència un arròs dels que ens volen vendre al barri de la Barceloneta per vint i pico euros per cap, i no entro a valorar la qualitat d'aquests, doncs crec que no queda gaire cosa més per dir... Aquí, tot plegat per 64,75 € (50 € del menú gastronòmic i 14,75 € de les ortigues de mar).

Fabada asturiana. Segon post...

Tot i que ja vaig penjar la recepta fa un parell d'anys, torno a repetir-la, bàsicament per dos motius: perquè ja l'he escrit sense adonar-me de que ja la havia fet, i perquè em ve de gust fer-ho. 

És de fa ja unes quantes setmanes, però he pensat que amb aquesta calor us podria venir de gust preparar i gaudir-la aquest mateix cap de setmana.

Un menjar senzill i consistent que gairebé a tothom agrada i amb el qual no ens complicarem gaire a la cuina. Amb uns lleugers aperitius d'entrant i un bon tall de formatge Cabrales de postres, ja anem més que servits.   

Ingredients (per unes 8-10 persones):

- Mongetes blanques seques o fabes (1 quilo). 
- Un parell de bons talls de lacón.
- Uns xoriços asturians fumats.
- Unes morcillas asturianes fumades.
- Un os de pernil.
- Un bon tall de cansalada.
- Uns brins de safrà.
- Brou.
- Aigua mineral.


Preparació:

La nit abans, deixarem les fabes en remull amb aigua mineral. Tanmateix, el lacón i l'os de pernil, si són salats, els deixarem també en remull durant tota la nit.

Al matí, introduirem les fabes a una cassola amb la mateixa aigua que les hem tingut en remull, afegint si s'escau, en suficient quantitat perquè quedin cobertes dos dits pel damunt. Ho portarem a ebullició i desescumarem. Afegirem totes les carns i quan torni a bullir, tornarem a desescumar i tallarem l'ebullició amb un cassó de brou fred (és el que allà diuen "asustar") o d'aigua mineral si no en tenim d'aquest. 

En aquest punt, afegirem els brins de safrà que prèviament haurem torrat (embolicats en paper d'alumini amb una mica d'escalfor d'una flama). 

Aquest procés d'asustar, el repetirem fins a tres o quatre cops, i posteriorment baixarem el foc fins al punt que vagi coent-se a foc molt lent (ha de bullir però sense força). Ho tindrem aleshores, unes dues o dues hores i mitja (hem d'anar tastant fins que veiem que tenen el punt desitjat).

Deixar reposar un mínim de mitja hora abans de llençar-se a devorar-les. Servir les fabes a la mateixa cassola, i en una safata a part, les carns tallades a trossos per que cadascú es serveixi el que més li vingui de gust.


I unes consideracions a tenir en compte:

- Sal. Jo no li he posat ni mica i crec que no és necessari, almenys si afegim el lacón i l'os de pernil, que ja li aporten el toc just de sal. Però tot és qüestió de gustos i és per això que dic, que s'ha d'anar provant.

- Remenar. NO s'ha de remenar la cassola. Si ho veieu inevitable, feu servir una cullera de fusta o molt millor remenar la cassola agafant-la per les nanses. 

- Suc. Si veieu que us ha quedat massa caldoses, sempre es pot retirar un grapat de fabes de la cassola, triturar-les i tornar-les a la mateixa per engreixar el brou.   

Racó del Riu. Bona cuina des d'una encisadora terrassa.

Racó del Riu 
Avda. de l'Ebre, 162
43877 - Sant Jaume d'Enveja

Tel. 977 468 378

www.racodelriu.com



Fa unes quantes setmanes que vàrem anar a aquest restaurant del Delta de l'Ebre, situat just a l'entrada d'una de les ultimes poblacions que ens trobem en aquest fabulós parc natural. Es tracta d'una gran casa amb bar a la planta principal i un gran menjador a la primera planta, des del qual s'accedeix a una moderna terrassa recentment reformada, que és una autèntica meravella amb vistes al riu Ebre.  

Disposen d'aparcament propi, i és relativament senzill arribar bé. L'entorn, potser convida més a anar a dinar que no pas a sopar que és el que vam fer nosaltres. Segons sembla, és d'aquells llocs que són d'imprescindible reserva, però imagino que serà els dissabtes i diumenges a migdia, ja que nosaltres vàrem anar un dissabte al vespre, i només hi havien quatre o cinc taules ocupades. Això sí... les vistes són una autèntica delícia i a més, vam tenir la sort que ens donessin la taula rodona (quin plaer poder compartir un àpat i poder petar la xarrada en una taula d'aquestes) que està just a la cantonada de la terrassa.  

Interior de la terrassa (fotografia extreta del seu Facebook)

Com ja anàvem avisats del fet que el fort de la casa eren els arrossos, ja vàrem decidir compartir uns entrants i demanar un parell d'arrossos. 

Per començar, volíem demanar unes angules i ja de pas, poder-les comparar amb les del Restaurant Picasso que tant ens havien agradat. La veritat, és que estaven molt i molt bones, però crec que no són comparables, ja que la forma de cuinar-les era radicalment diferent. Mentre que les tastades a la gola del Ter estaven preparades només amb oli amb el que podíem formar un brutal pil-pil, aquestes anaven cuinades amb suc i potser per aquest fet, les angules no agafaven tant protagonisme.

Angules amb suc - 42,5 €

Uns calamarsets amb favetes sublims... Si tendres eren les favetes, els calamarsets, eren d'aquells que no són gaire habituals de trobar. Com podreu anar veient a les fotografies dels plats, no varen ser plats precisament lleugers... Vaig perdre el compte dels cistells de pa que ens van arribar a portar al llarg del sopar. 

Calamarsets amb favetes - 12 €

Unes cloïsses (d'una bona mida i saboroses) amb carxofes (molt tendres) amb el seu corresponent suquet, també molt lleugeres... :-) I vàrem continuar sucant pa...

Cloïsses amb carxofes - 12,60 €

Uns musclos anomenats "a l'infern", que de fet eren musclos a la marinera amb una considerable quantitat de bitxo. Bé, però potser sobrava aquest plat a la nit. 

Musclos a l'infern - 10 €

I el primer dels principals va ser una fideuda o fideuà, molt consistent i amb un pronunciat sabor de peix i marisc. 

Fideuada - 13,2 € p.p.

I un arròs "de luxe" que anava amanit amb llagosta i ànec. Dels millors arrossos que he tastat. Tant aquest arròs com l'anterior fideuada, tot i que les racions eren per dues persones (almenys això és el que vàrem demanar i el que va aparèixer al compte final), va arribar per fer aproximadament, uns vuit plats. Molt generoses les racions.

Arròs de luxe (arròs amb llagosta i ànec) - 22 € p.p.

I per fer més fàcil la ingestió i digestió d'aquestes viandes, van caure un parell d'ampolles d'un vinet blanc de la D.O. Montsant anomenat Núvol Blanc.

Vi blanc Núvol (D.O. Montsant) - 15 €

Tot plegat amb aigua, refrescs, pa i cafès va sortir per pràcticament 40 € per cap, que trobo més que raonable tant per la quantitat com per la qualitat dels ingredients i la seva cuina. Podeu veure el preu de cadascun dels plats al seu corresponent peu de foto.

L'únic però que puc posar a aquest restaurant és que no ens advertissin de la quantitat de menjar que havíem demanat. Va quedar encara una mica d'arròs "de luxe" a la paella, però és que la fideuada, va tornar pràcticament sencera a la cuina (només vam agafar una mostra per poder tastar-la). Si mai aneu a aquest restaurant, crec que amb un entrant per compartir i un arròs dels molts que tenen a la seva carta, és més que suficient per quedar ben satisfets. Tot i que ja sé que això és molt relatiu...

En resum: molt bona cuina, molt bon producte, preus d'aquest món i unes meravelloses vistes del riu Ebre des d'una terrassa molt moderna i confortable. Pel que fa al servei, bé, tot i que no puc opinar gaire més, ja que la nit que vàrem estar sopant, com ja he dit, érem molt poques persones i s'hauria de veure amb el local a ple funcionament.