Allium. Cuina tradicional catalana al bell mig de Barcelona.

Allium Restaurant
Carrer del call, 17
Barcelona
933 023 003
allium@telefonica.net


Havíem quedat diumenge a migdia per fer una visita cultural pel centre de la ciutat i la sortida coincidia amb l'hora de dinar. La tarda abans vaig buscar a la guia de restaurants recomanats que figura al blog restaurantscat.cat  i en la que confio plenament pel temps que fa que segueixo al seu autor i les coincidències en els gustos. Aquesta guia, ja seria la ostia poder portar-la a sobre, ja que (al menys amb l'iPhone...) no es poden veure el mapes guardats de Google i l'app nativa del Maps no permet encara aquesta opció. Però tot arribarà... Jo per la meva banda, estic fent quelcom similar amb la aplicació Foursquare que permet crear llistes i compartir-les i a més, posar comentaris, links i fotografies dels llocs. Podeu veure-la i dir la vostra des de l'aplicació que hi ha per iOS, Android o altres plataformes mòbils o bé des de qualsevol navegador tradicional entrant a la adreça següent:

https://es.foursquare.com/glomijona/list/la-cuina-de-mindundi

Bé. Tornant al tema del restaurant, després de llegir la crònica que té penjada al seu blog i veure el plat de "cap i tripa", no vaig tenir gaires dubtes en agafar el telèfon i reservar. Llàstima que ja no estava a la carta...

El restaurant està situat al costat mateix de la plaça Sant Jaume, al carrer del Call. Si no fos per que la recomanació venia d'on venia, dubto que jo hages entrat en un restaurant a on la pissarra del carrer que anuncia la carta, està en tots els idiomes menys el meu. Ja sé que era un cap de setmana de concentració de grans creuers al port de Barcelona i estava a petar de guiris, però per a mi no és excusa.

Entrada del restaurant. No vaig agafar la pissarra...

Un cop al interior, ens van acomodar a una gran taula rodona al fons del menjador molt confortable i tranqil·la, en la que estàvem totalment aïllats de la resta del menjador, i a la que varem poder gaudir de la conversa durant tot el menjar (cosa que desgraciadament no és gaire habitual en tots els locals). Això ja va compensar amb escreix lo de la pissarra de l'entrada...

Detall d'un dels quadres del local. No venia al cas, però em va agradar. 

La filosofia del restaurant es la del Slow Food Km. 0, tal i com resen en el seu web (del qual procedeix el següent text):

Optem per una cuina d'aquí, catalana i mediterrània, d'arrel tradicional.

Tots els nostres productes provenen directament del productor, agricultura integrada per les verdures, vedella ecològica de raça xarolesa del Berguedà, xai biodinàmic, peix de la Llotja de Barcelona ó Vilanova, oli verge extra de les Garrigues i de Camarles, el nostre pa prové del forn de llenya Baluard de la Barceloneta, i el millor pernil ibèric de Càrniques Maldonado, així com els embotits naturals de Les Alberes, i tots els formatges afinats i de llet crua. Així com els arrossos de l'Estany de Pals de les varietats: bahía, bomba i carnaroli.

...

Per acompanyar el dinar, varem escollir un criança d'agricultura ecològica amb un nom que sona molt per Ses Illes: Idò. Del celler Can Torres a Sant Climent Sescebes (quins records de les histories de la puta mili...). Monovarietal de garnatxa negre que em va agradar força.

A taula, una ampolla amb un més que correcte oli ecològic d'arbequina (Oleum Flumen de Finca Mas Mariet). Amb el pa amb tomàquet que varem demanar, estava fantàstic. 

Unes molt bones patates braves per compartir. Encara no sé per que no espero mai cinc minuts abans de provar-les, ja que sempre acabo cremant-me el paladar. Punt de picant suau i salsa molt melosa i gustosa. De les bones que he tastat.

Croquetes de rostit. Això si que és un arrebossat ben fet. També molt bones.

Correctes les "Tortitas de camarón".  

També per compartir, uns ous ecològics estrellats amb pernil ibèric. Una bona i complerta ració.

En total, cinc plats per compartir, contant com un d'ells, el pa amb tomàquet.

Els segons van ser tres hamburgueses ecològiques amb ceba i tomàquet i quetchup ecològic (potser una mica de reiteració amb el qualificatiu aquest, no?) i dues botifarres de matança (de que són les altres que es venen?? de mort natural??) amb mongetes de Santa Pau.

Bé la botifarra (només vaig fer un mos però la vaig trobar molt gustosa i al punt), fluixa l'hamburguesa (va ser el plat que em vaig demanar) que si de gust era força bona, la vaig trobar massa seca i eixuta. A més, el pa, tot i ser del conegut Forn Baluard, no estava a l'alçada de la resta de plats tastats. 

I de postres, un flam d'ou de la casa, un brownie de xocolata i un cafè irlandès que ells mateixos anomenen de forma divertida com "El 2º millor cafè irlandès de Barcelona". Com ens van explicar, a on treballava el xef abans, feien el millor i després de copiar la recepta, va decidir que el seu seria el segon millor.

En general, vaig trobar una molt bona qualitat del producte a un bonic i cèntric  indret de la ciutat amb un servei molt atent. L'únic però que puc posar-li, és al fet de no tenir actualitzada la carta del restaurant amb la que figura en el seu lloc web. A no ser que tinguin una carta diferenciada per diumenges o altres dies de la setmana, o que jo aquell dia no em fixes bé (que també podria ser...).

Amb el vi, cafès, refrescs i aigua, va sortir per uns 25 € per cap, que trobo que està força bé per la qualitat del menjar, el servei i la situació del restaurant.

I si és veritat lo dels esmorzars de forquilla, és un ferm candidat a visita de culte en la propera ocasió que vagi pel centre.

Balsàmic. Endevini el producte.

Balsàmic
Milanesat, 34
08017 - Barcelona

Tel. 93252527
info@balsamic.es


Teniem pendent d'aprofitar des del passat Nadal, un pack de "sopar chic" que ens van regalar. Dels restaurants que figuraven a Barcelona ciutat i després de descartar tots els que al menú tenien foie en qualsevol de les seves vessants, o bries i camemberts arrebossats o formatges de cabra amb reduccions de Mòdena, vàrem optar per un que no deia res dels plats i que estava relativament a prop i en un barri de fàcil accés (tot i que el nom no feia presagiar res de bo, i de fet com varem poder veure, quasi tots els plats anaven tacats amb aquest estrany ingredient). Com a aquest llocs has de reservar amb antelació i donar el codi que apareix al tiquet regal, vaig trucar per la tarda i sense dir res ja em varen preguntar si teniem un val d'aquesta cadena (imagino que deu ser perquè no va gaire més gent...).

Un cop al restaurant, el cambrer (molt amable i atent en tot moment) ens va acompanyar a una taula i ens va  explicar en que consistia el menú (¿¿??), que bàsicament, eren tres entrants, un plat de peix, un de carn i unes postres. Tot i que entrava una ampolla de vi al pack sopar (un Rioja "cosechero"), em va venir de gust canviar-lo i demanar un Idoia Negre de la D.O. Catalunya. Després de buscar-lo una bona estona i consultar per telèfon a on podia amagar-se, ens va dir que no sabia a on era i si volíem demanar un altre. Vaig optar per un Cap de Ruc Criança de la D.O. Montsant que, ara si, ens va portar tot i que a una terrible temperatura (el debian tenir guardat al costat de la cuina). Després de demanar-li un cubell amb glaçons i baixar uns quants graus la temperatura, ja varem poder gaudir d'aquest bon vi de la terra.  

Pel que fa al menjar, el primer dels entrants van ser unes croquetes de iuca, formatge i gambes. Falta d'arrebossat i de punt de fregit, insípides i més aviat fredes. Acompanyament de fulls de créixens, (o caputxines, morritorts o "berros") amb... sorpresa, sorpresa... balsàmic!!

El segon va ser un carpaccio de vedella, sense cap interès. La carn era insípida i el parmesà en pols era dels de bot que venen al supermercat i que ni es molesten en treure els grumolls. I si, també portava balsàmic... 

La pasta feta a casa farcida de gorgonzola amb salsa d'ametlles i llavors de roselles, va ser el tercer i últim dels entrants del sopar. També pecava de falta de temperatura, cosa que no entenc gaire, ja que encara estàvem sols a la sala (més tard, varen anar arribant més parelles i un encantador grup de quatre persones que feien el soroll de quinze... i tots amb el tiquet a la mà). Al menys aquest plat ja era una mica més gustós.

El plat de peix consistia en unes broquetes de rap i gambes. Bé de gust les gambes i escassos i petits els trossos de rap. Acompanyades per unes bones verdures saltejades amb oli i cuinades al dente. Sorprenentment, era el segon plat sense l'ingredient insígnia de la casa.

El plat de carn era un filet d'ibèric amb salsa d'Idiazabal i xips de iuca, i que amablement el cambrer ens va explicar que la iuca era un tipus de patata i que Idiazabal no era el nom de cap general, sinó el d'un formatge del País Basc (si no arriba a ser per les indicacions, no sé que hauriem fet...). Bastant bé les xips de iuca en quant al fregit i una mica ridícul el tall de carn. Punt de cocció passat tot i haver dir que el volíem poc fet. Ostres! Quasi descuido dir que també li van caure unes gotetes de balsàmic!

I per finalitzar... Tachan-Tachan!... el millor del sopar (al menys això és el que ens va indicar el cambrer, fent-nos veure "que lo ibamos a flipar"...): pastís de xocolata. Que voleu que us digui... Fins i tot em va costar d'acabar i no era precisament per lo tip que m'havia quedat amb la resta del sopar. Vaig trobar a faltar unes gotes de reducció d'aquell vinagre que ara no recordo com es diu.

El més destacable de la nit, apart del vi quan va arribar a la temperatura normal de servei, va ser descobrir el sistema d'atenció i comunicació amb els cambrers i la caixa, ja que pots demanar el compte o avisar al cambrer amb un timbre que hi ha a cada taula i que els avisa a ells a través d'una mena de rellotge de polsera que porten. Bon sistema que evita haver d'estar esperant eternament a que el cambrer et faci cas i que et portin el compte en el moment que el demanes. 

També seria d'agrair una mica més de neteja dels polsadors que hi han a les taules...

Imagino que com a restaurant de batalla per fer el menú entre setmana pot estar força bé, per agilitat amb aquest sistema d'avisos i per facilitat d'accés, però crec que els hi queda una mica gran el qualificatiu de "sopars chic". 

Al menys és com ho veig jo i intento donar sempre el meu punt de vista objectiu (un altre cosa és que ho aconsegueixi). 

Nou (per mi) arrebossat amb possibilitats.

L'altre dia vaig preparar uns simples filets de pollastre amb un arrebossat que crec em donarà possibilitats de jugar durant un temps amb nous sabors...

De fet, els passos són els mateixos que es fan normalment, però amb altres components que potser no són tant habituals a les nostres cuines:

- Primer. Salar lleument els filets de pollastre i arrebossar amb farina blanca, barrejada amb tres cullerades de pebre vermell dolç, una de picant i un parell de curri. Aquest pas, és el que ens permetrà jugar més, ja que podem canviar qualsevol de les espècies o afegir de noves (preferentment en pols), pujar o reduir el picant, etc.

- Segon. Passar per ou batut.

- Tercer. Arrebossar amb panko, que és un pa ratllat japonès que queda molt més cruixent que el pa ratllat o farina de galeta que estem acostumats a fer servir.

- Quart. Fregir amb abundant oli de gira-sol a uns 180º. Ja que ens prenem les molèsties d'especiar els filets de pollastre, amb aquest oli neutre aconseguirem que els sabors es quedin pràcticament intactes.

- Cinquè. Reservar en paper absorbent per retirar l'excés d'oli.  

I això es tot. Ja sé que és un simple arrebossat, però m'ha semblat divertit i ho he volgut compartir per si a algú li ve de gust provar-ho i fer variacions sobre el tema.

Faves amb beina.

Faves amb beina

Del blog http://cuinagenerosa.blogspot.com.es/ vaig treure aquesta senzilla recepta en la que la protagonista absoluta és la fava. No havia sentit mai que les baines es mengessin, però últimament m'ho van comentar un parell de persones i ho vaig llegir en d'altres blogs, i va ser arran de llegir-ho en aquest blog el que em va animar a prepara-la. Això i el tenir la sort de poder comptar amb un hort familiar a casa dels meus pares (dubto que m'hages atrevit amb fer-ho amb d'altres, ja que no sé distingir gaire si són o no fresques).

El cap de setmana passat vaig fer una bona collita de faves al hort dels pares (més aviat, una arrasada...) i vaig preparar la majoria de la forma habitual (cassola de quasi tres quilos de faves ja pelades), deixant les que em varen semblar més tendres i fines per aquesta preparació.

Les faves al hort

Un cop rentades vaig tallar les puntes traient tot el possible el nervi, vaig fer trossos i les vaig cuinar durant uns trenta minuts amb unes alls tendres, unes cebes tendres, una mica de botifarra negra i un bon raig de vi blanc, en una cassola de ferro amb tapa.

Tot i que de gust són molt bones i en general varen agradar (la beina no distorsiona ni amaga sinó que més aviat enalteix el sabor de la fava) em quedo amb la preparació tradicional catalana, o millor encara, amb les faves escaldades i repelades servides pràcticament crues amb l'únic amaniment d'un bon raig del millor oli d'oliva verge que es tingui.

Però havia de fer-les per poder opinar amb coneixement de causa...

Hermanos Tomás. Cuina castellana autèntica.

Restaurante Hermanos Tomás
Pare Pérez del Pulgar, 1
08033 - Barcelona

Tel. 933 457 148
www.htomas.com
restaurante@htomas.com


Situat (o amagat com si fos un tresor) al barri de La Trinitat Vella, trobem aquest restaurant, a on si no és per que algú t'ho ha recomanat,  dubto que entris. Complicat de trobar, però si vas una sola vegada, crec que no ho oblides. Fàcil aparcament als voltants, el que és d'agrair.

Es tracta d'un local amb una decoració rústica i senzilla amb les parets folrades de dècims de loteria i antics cartells publicitaris i a on podem veure també un reguitzell d'esquellots penjats d'una biga de fusta, a on fan un tipus de cuina castellana autèntica, de les que és necessari proveir-se d'una bona ració de pa per escurar els plats.

Servei més que atent i molt bons comercials per vendre el producte, que et van cantant de una forma molt peculiar i divertida. Com anavem a fer un tast de la seva cuina, ens varem deixar portar per les seves recomanacions, i així varem poder tastar les imprescindibles i tant comentades rostes (o "torreznos") i la fabulosa "morcilla" d'arròs. A més, els entrants van ser completats per un "picadillo" de xoriço (el millor que he tastat), una cecina (sincerament, crec que fins que no tastes una com aquesta, no pots dir que no t'agrada aquest embotit), unes "yemas" d'espàrrec (servides amb un pebrots verds del piquillo i unes anxoves amb una salsa de mostassa) i un parell de plats més, que mereixen una atenció especial i uns paràgrafs apart.

Les "pochas". Amb guatlla, amb cloïsses, o amb foie. Varem tastar aquestes dues ultimes i tinc serioses dubtes de quina em va agradar més... Crec que hauria de ser obligatori per llei tastar-les al menys un cop a la vida... Senceres i suaus, eren mantega pura al paladar que es fonia amb l'altre ingredient del plat. Fins i tot m'atreviria a dir que superen a les del Maher (a Cintruénigo) que fins aquest dia eren les que estaven al més alt del meu rànquing.

Els "callos" amb "garbansos". ELS MILLORS de Barcelona. No tinc gaires dubtes. Amb el seu toc pujat de picant i la salsa per mullar i sucar-hi pa. Per fer palmes amb les orelles!!

I a més, un bonus track a base de "mollejas" de xai, de las que puc donar fe que també estaven de traca i mocador.

Capitol apart mereix també el pa. Servit calent, és una fogassa que anomenan "extendida" i és d'aquells pans que pots menjar sense por de cansar, ni d'avorrir.

"Extendida"

"Torreznos" i "morcilla" de Burgos

"Picadillo"

Cecina d'Astorga

"Yemas" d'espàrrecs amb piquillos i anxoves

"Pochas" amb cloïsses

"Pochas" amb foie

"LOS CALLOS"

Els segons o principals van estar força repartits, i tot i que no tenen una carta gaire extensa, el que tenen és d'una gran qualitat i tot cuinat sense gaires floritures. Jo vaig optar per compartir un xai lletó fet al forn, preparat de la forma clàssica: aigua, sal i unes branques de farigola, servit rústicament en cassola de fang. Era dels que es poden menjar amb cullera de tendre que era.

Altres plats demanats van ser costelletes de xai i txuletó de bou per part del comando carnívor, i llobarro salvatge preparat a l'espatlla i uns troncs de lluç per part dels amants de lo marítim. Segons l'opinió general, tot era de primera qualitat i molt ben cuinat.

Xai lletó al forn en cassola de fang 

Part del txuletó de bou servit...

Les postres, van ser unes "yemas de Almazán" que són un dolç típic d'aquesta comarca de la província de Sòria elaborades a base de rovell d'ou. Molt bones segons l'opinió generalitzada, però massa dolces per el meu gust.I a més, una mena de pastis de galetes que feia molt bona fila però no vaig arribar a tastar, i la típica "leche frita" que tampoc vaig voler. Tanmateix i per acabar el vi que quedava per la taula, varem demanar uns talls d'un bon manxec que tenien.

"Yemas de Almazán"

Una "Yema de Almazán" sense embolcall

Pel que fa referència al bebercio, només recordo que era un correcte Montsant (del qual varen caure unes quantes ampolles) i el blanc ni el vaig arribar a veure fora de la funda termoprotectora. 

En resum, crec que és sense cap mena de dubtes un lloc molt recomanable per degustar l'autèntica cuina castellana ben elaborada amb ingredients que es nota que son acuradament escollits per els seus propietaris. Pel que fa al preu, com no he pogut aconseguir el compte d'aquell dia, millor no opino respecte a la RQP, ja que crec que varem buidar el seu celler i amb les copes de desprès, va pujar més del que jo esperava. Hauré de tornar per poder opinar amb objectivitat d'aquest punt...