Tram-Tram. Bona cuina d'autor al barri de Sarrià.

Tram-Tram
Major de Sarrià, 121
08017 - Barcelona

www.tram-tram.com




A la part alta de Barcelona, en una bonica casa antiga del barri de Sarrià, ens trobem amb aquest restaurant de cuina tradicional, redissenyada i posada al dia pel seu xef, l'Isidre Soler, amb qui he tingut el plaer de coincidir i xerrar en alguna trobada amb bons amics. Vàrem anar amb l'amic Ricard a la trobada mensual que ens hem marcat per conèixer una mica més que és això de la gastronomia, i poder menjar algun plat ben fet fora de casa... Podreu llegir el seu resum de la visita clicant al següent link del seu blog: www.restaurantscat.cat/tram-tram 

L'interior del restaurant ja deixa intuir l'origen del local i així, podem trobar diferents estances (que eren les antigues habitacions de la casa) i reservats en sales perfectament delimitades. A més, durant l'època de bon temps es pot gaudir de la terrassa generosament enjardinada (massa i tot), que va ser la nostre opció, doncs era l'hora de sopar i s'estava força bé amb l'aire que corria aquell vespre. Tot el parament és de caire modern i de gran qualitat.  

La carta no és gaire extensa, comptant amb mitja dotzena d'entrants, la mateixa quantitat de primers, tres peixos i tres carns (postres a banda). De la majoria d'aquests plats, deixen la possibilitat de demanar racions més petites (de 3/4). A més, tenen dos menús de degustació: un per 38 € en el que ja veus el que has de menjar, i un altre de sorpresa per 70 € en el que els plats són escollits per l'Isidre. També tenen fora de carta plats que et canten quan porten la carta, i que són escollits en funció de la compra del mercat d'aquell dia. 

Els migdies de dimarts a divendres, disposen d'un menú a preu fet per 28 €, que hauré de tastar un dia, ja que els plats que tenen no són els que habitualment es veuen en aquesta mena de menús. El que més s'aproximaria, crec que seria el que fan al restaurant Lluís de les Moles, que espero publicar en uns dies.

Pel que fa al celler, disposen d'una bona oferta amb l'opció de demanar vi per copes. Vàrem optar per un Furvus del celler Vinyes Domènech de la D.O. Montsant a un preu de 26 € (17 € aprox. a un celler). 

Terrassa (fotografia extreta de la seva web)

Entrada i un dels salons del restaurant (fotografia extreta de la seva web)

Per començar, ens van portar uns aperitius o entreteniments, consistents en una brandada de bacallà amb uns daus de carbassa confitada (curiosa textura i punt de cocció), i una emulsió de tomàquet i escuma de parmesà. Tots dos molt bons i aconseguint l'objectiu d'obrir la gana.

Brandada de bacallà amb daus de carbassa confitada 

Emulsió de tomàquet i escuma de parmesà

Vàrem compartir un parell de croquetes de ceps, gallina i pernil de gla , d'una mida més que considerable i un sabor millor. De les bones, i de les que et fan anotar-les per demanar-les si mai repeteixes al lloc. I una terrina de foie mi-cuit que elaboren ells mateixos, i que en aquesta ocasió estava preparat amb dàtils. Bona barreja. 

3/4 de terrina de foie (mi-cuit) amb dàtils - 17 €
i croquetes de ceps, gallina i pernil de gla - 4 € unitat

La meva tria, pel que fa al plat principal, va ser un garrinet de Segòvia amb compota de pera, del que directament, només diré que era de 10. Fins aquest dia, tenia com referència el garrí que vaig tenir la sort de degustar ara farà ja uns deu anys al restaurant Zuberoa d'Hilario Aberlaitz, i tinc seriosos dubtes de quin és millor. Tendre i melós per dins fins a arribar a fondre's al paladar i cruixent la pell que envoltava la cuixa. Déu meu... això crec que ha de ser pecat... ;-) 

Garrinet de Segòvia amb compota de pera - 25 €

I el meu company de fatigues, va demanar un dels plats de fora de la carta que no vaig tastar però que em va comentar que estava molt bo. Un tataki de toro, que encara sort no em va fer passar pel tràngol d'escoltar-li reclamar per les banyes... ;-)

Tataki de toro (de tonyina, eh?) - 25 €
Fotografia © by Ricard Sampere

Tot plegat, sense postres i amb els cafès (amb els que ens van portar uns petit fours en forma de magdalenes que vaig oblidar de retratar) va sortir per 117 € tots dos. Si a aquesta quantitat li restem el preu del vi i de les begudes d'inici, ens trobem que pràcticament és el mateix preu que el menú de degustació, però amb els plats que realment et vénen de gust, amb el que es posa un mica en dubte la coherència d'aquesta mena de menús un cop has estat o bé coneixes la cuina d'un determinat restaurant o xef. 

Un lloc per recomanar, en el que ja he estat en més d'una ocasió i al que estic segur que tornaré, tant pel nivell de la seva cuina com pel lloc i el seu acurat servei.

DAS1219. Cuina d'altura a la Cerdanya.

RESTAURANT DAS 1219
Plaça Major, 1
17538 - DAS

Tel. 972 894 190

www.das1219.com

info@das1219.com



Inici de vacances i com finalment no aniré a cap lloc, he decidit fer-me almenys uns petits homenatges gastronòmics, tant a fora com a casa. Vaig anar a visitar a uns molt bons amics aquesta setmana a la idíl·lica localitat de Das a la Cerdanya i, ja que estàvem, vaig reservar al restaurant que hi ha a la Plaça Major del poble. Aquest local, des que pujo per aquella zona, ja ha canviat tres cops de propietari i a l'actualitat s'ubica aquest restaurant, del qual havia sentit molt bones crítiques. I com sóc declaradament agnòstic-gastronòmic, havia de provar la seva cuina per donar fe del què es comentava de forma tan sonora per les xarxes. I com podreu llegir si teniu la paciència d'arribar fins al final d'aquest post, no estan gens malencaminades les bones crítiques.

L'aspecte exterior del restaurant, és el clàssic de les cases de pedra d'aquestes localitats pirenaiques. Compta a més, amb una terrassa exterior a on poder fer els àpats, o bé l'aperitiu o el cafè, tot aprofitant els pocs dies que les condicions climatològiques de la zona ho fan possible. L'interior de la sala, ampla i confortable amb molt espai lliure entre taules, convida a llargues sobretaules, i més si tens l'oportunitat de gaudir del reservat que tenen amb una espectacular taula rodona per a 10 persones. Tot el mobiliari modern i funcional en què si hagués de posar un però, seria el de folrar el cul de les cadires amb pell de cabirol (o algun bitxo similar), que imagino que ha de ser agradable a l'hivern, però que a l'estiu està una mica de més... ;-)

Un dels punts que em va sorprendre força es va produir en el moment de fer la reserva, en el que em van preguntar si volia el primer (13:30 hores) o el segon torn (15:00 hores). Si no arriba a ser perquè ja havia quedat amb els meus amics i em feia especial il·lusió anar amb ells aquí, dubto que hagués reservat, ja que no m'agrada ni estar pendent del rellotge quan estic gaudint d'un bon àpat, si agafo el primer torn, ni esperar que em donin taula a hores tan tardanes, si reservo amb el segon. Sincerament, em va estranyar en un restaurant d'aquesta categoria, però imagino que els seus motius han de tenir... 

Sala privada

I pel que fa al menjar, vàrem seguir els consells d'en Ricard (el xef) que ens va proposar de fer unes mitges racions per poder tastar més plats i després que cadascun agafes el principal que més li vingués de gust. A part de la carta (que no és gens extensa i que podeu consultar directament a la serva pàgina web), tenen tres menús tancats de degustació, el Delta, el Jet i l'Homenatge (per 29, 31 i 42 euros respectivament).

Per anar fent boca, ens van portar un aperitiu de paté de perdiu roja de caça amb una gelatina de te. Curiós i aconseguit el matrimoni paté & te.   

Paté de perdiu amb gelatina de te

Un dels plats que més va agradar va ser el primer dels entrants. Un caneló fred d'estiu que estava format per unes fines làmines de carabassó taronja i que amagava al seu interior, entre altres coses que ja no recordo, tomàquet, carabassó i gambetes i que anava acabat amb una vinagreta feta amb el suc de les gambes i un allioli d'olivada. Molt saborós, elaborat i refrescant.  

Caneló d'estiu

A continuació, un carpaccio de presa ibèrica amb rossinyols i encenalls de foie. Molt reeixit l'equilibri entre dos ingredients que per si sols ja tenen protagonisme. 

Carpaccio de presa ibèrica 

Fabulós el ravioli de foie amb crema de tòfona i ceba caramel·litzada, acabat amb una mica de tòfona fresca ratllada. Em va sorprendre molt l'intensa aroma d'aquesta per ser d'estiu. Un plat per demanar si o sí. 

Ravioli de foie

Tot i no ser la meva tria, l'arròs amb gambot crec sincerament que és dels millors arrossos que he tastat mai. D'aquells que si tinguessis paciència, podries comptar els grans amb l'ajuda només d'una forquilla per anar separant-los. Si la textura era de deu, el sabor no li anava a la saga. 

Arròs amb gambot 

Com sóc un ganes, la meva tria va ser (què sinó...) un cap-i-pota i tripa amb cigronets (a la fotografia els podeu veure, o més aviat intuir, a la part inferior de la cassola) que com tots sabeu, és un plat típic d'estiu. A més, van tenir el detall de portar una cullera per poder escurar fins a l'última gota d'aquest bé de Déu. Comença a ser complicat escollir el millor d'aquests guisats...  

Cap i pota i tripa

I un picantó del Berguedà rostit amb herbes de la Cerdanya. Acompanyat de quatre rossinyols, era d'una gran contundència sàpida. També un guisat excel·lent. 

Picantó del Berguedà rostit amb herbes de Cerdanya

I tot i no ser de postres, vaig gaudir especialment del que ens varen portar, i del que sóc incapaç de recordar tots els ingredients que portava, però intentaré reproduir: sobre una mel i mató, una quenelle de gelat de fruita de la passió, amb unes maduixes i un crumble de no recordo ben bé què. Em va ajudar una mica a fer baixar el cap-i-pota... ;-) 

Gelat de fruita de la passió

Per acompanyar el menú que ens van oferir, un parell d'ampolles d'un Cabernet anomenat Enric Solergibert de la D.O. Pla de Bages. Vam haver d'insistir uns quants cops perquè ens portessin la segona ampolla, que ja va ser quan quasi havíem acabat el plat principal (encara sort que el cap-i-pota no em va fer bola...). Tot i així, finalment va caure... :-)

És un fet curiós que no disposin de carta de vins, i hagis d'anar tu mateix al celler que tenen i que està perfectament climatitzat, i a on com si d'una botiga es tractés, tenen els vins perfectament ordenats per denominació d'origen i amb el seu corresponent preu. A la fotografia, amb l'amic Xavier que va insistir a fer-nos la fotografia a l'interior del celler, i el xef del restaurant, Ricard Borràs, amb qui vàrem poder gaudir d'una bona conversa a la tarda, mentre descansàvem del dinar a l'era de la casa del meu amic. 

El preu del dinar es va aturar als 180 € per a tres persones, amb convidada per part de la casa de les postres i els cafès. Tenint en compte que només el vi, ja pujava 60 €, podem concloure que el preu estaria al voltant dels 40-50 € per cap, que vista la qualitat de la cuina i l'efectivitat del servei, ho trobo més que correcte.

Un lloc al qual de ben segur tornaré, però fora d'aquesta temporada d'estiu i a dinar entre setmana amb una excursió planificada per veure si omplim la taula gran.

Ah... I el 1219 del nom, correspon a l'alçada del restaurant envers el nivell del mar... Per si teníeu alguna curiositat en saber-ho... ;-)

Gresca. Cuina d'autor i de mercat amb un gran producte.

GRESCA
Provença, 230
08036 - Barcelona

Tel. 934 516 193

www.gresca.net



Després de molt de temps, va caure un dels restaurants que tenia anotats a la meva llista i que si no recordo malament, va ser fins i tot el primer a inaugurar aquesta. Vàrem anar a sopar un dia entre setmana amb la tranquil·litat que dóna saber que estaríem ben tranquils, i de fet, les poques taules de què disposen ja garanteixen en gran part aquesta. Lloc molt acollidor, dels que d'entrada ja et fan sentir bé, tant per la moderna i minimalista decoració, com per l'ampla separació entre taules. Servei atent i eficient.

La carta, podríem qualificar-la si més no de curiosa, ja que a banda de ser molt directa i amb poques però imprescindibles referències, té un apartat exclusiu de menuts, cosa que ni el meu estimat Can Vilaró fa, tot i que quasi és la totalitat de la seva carta... ;-) A part i lògicament, tenen la resta d'apartats habituals de les cartes normals (entrants, carns, ...). No vaig fer fotografia de la carta, però de ben segur que podreu veure-la al blog Restaurantscat.cat de l'amic Ricard, que té el cul pelat d'anar pels restaurants i no li passa per alt ni una. Tanmateix, tenen un menú de migdia per uns 20 o 25 € del qual he sentit parlar molt bé i que diuen és dels millors en RQP de la ciutat, i un menú de degustació per uns 50 € que no va ser pas l'opció escollida, ja que ens vàrem decidir per demanar un entrant i un principal cadascú.

No puc opinar gaire de la carta de vins, ja que vaig deixar l'elecció d'aquest al meu partenaire, fet que ja em va bé, doncs tenim gustos similars i a més m'estalvia haver de decidir. Un bon Gotes de Montsant de la D.O. del mateix nom (19,5 € a la carta i uns 14 € al celler ens dóna una molt bona relació de preu en aquest apartat). 

D'entrada, ens van portar com aperitiu, una sardina amb una mantega d'espècies, que ja fa intuir per on anirà la cuina d'aquest xef. 

Sardina amb mantega d'espècies

La meva elecció d'entrant va ser un verat lacat amb albergínia. Saborós i consistent. De llàgrima. De vegades ens compliquem la vida amb peixos top, quan tenim al nostre abast joies com aquesta. No sé si seré capaç de reproduir aquest plat, però tinc totes les vacances per intentar-ho. 

Verat lacat amb albergínia

I l'altre entrant van ser uns fideus de porc, que estaven elaborats amb la mateixa pell del porc acompanyat d'un deliciós suc i unes mini verduretes.

Fideus de porc amb verduretes

Va haver-hi coincidència amb el plat principal. De fet, inicialment jo havia triat un tall de cansalada que també feia molt bona pinta, però el doctor em va recomanar no abusar pel colesterol i com de fet em venia més de gust els lletons, doncs aquesta va ser la tria. I collons, si no arribo a demanar-los crec que hauria tornat un dia només per menjar-los. És d'aquells plats que per si sols justifiquen el desplaçament i la visita a aquest restaurant. No crec que els calgués fregar gaire els plats tal com van quedar de nets, i això que el pa no estava gens a l'alçada de la resta de plats. Fins i tot em va estranyar trobar-me amb un pa tan gomós com aquell en una cuina d'aquest nivell i elaboració.  

Lletons amb mantega i llimona

Tot plegat amb el vi i els cafès que ja ens van fer de postres, va sortir per 98 €, que penso és una RQP força bona, principalment per la cuina, però sense oblidar el bon servei i l'acollidora sala. Un altre que entra a formar part de la categoria de Restaurant ®.