Cuina Vallès
www.cuinavalles.cat
https://www.facebook.com/CuinaValles/
El passat 23 de maig, un bon amic em va convidar a un sopar de degustació (experience que diuen ells...) que organitzava el col·lectiu de cuiners i cuineres del Vallès Occidental, anomenat Cuina Vallès.
L'esdeveniment, l'organitzaven a Can Barra, al costat de Sant Quirze del Vallès, que, a banda de masia, està format per un conjunt d'edificacions que actualment acull diversos serveis municipals. Un bonic indret que podria haver esdevingut fabulós, només posant una mica més de cura amb els petits detalls, que finalment són els que compten i que en forma de pinzellades aniré desgranant...
Estàvem citats a les nou del vespre i no vàrem començar fins ben passats dos quarts de deu. Hauria estat bé que almenys oferissin una copa per fer més portable l'espera, i més estant ja preparades les barres a l'exterior amb les begudes de l'aperitiu. Un altre aspecte a tenir en compte, és que si poses torxes al jardí per fer més bonic i agradable l'aperitiu, almenys que aquestes no siguin de petroli (o similar) doncs, entre el fum negre i la desagradable olor, havies d'anar canviant de lloc...
 |
| Can Barra. Exterior i hora de l'aperitiu |
Pel que fa a l'aperitiu pròpiament dit, van haver-hi coses molt bones i d'altres que, com a mínim sobraven. Com sempre, és la meva opinió personal, tot i que aquest cop, reafirmada amb les persones amb qui vaig parlar. A saber:
- Cebiche de corball i mango. Molt bo i dels entrants que sempre vénen de gust per lleugers i refrescants.
- Hamburguesa de mongeta del Ganxet i carreretes. Totalment prescindible. Eixuta i desproporcionadament gran per tractar-se d'un dels set plats d'aperitiu. No li vaig trobar cap mena de sentit i només vaig arribar a fer un mos.
- Dau de foie i melmelada. Més que bo. A més, em vaig quedar amb les ganes de saber quin picant portava, doncs es quedava només a la gola i durant un minut. Curiós.
- Oliva i vermut. Bé, tot i que pel que vaig veure, haurien fet bé de posar un manual d'instruccions.
- Caneló de carbassó i tàrtar de salmó. D'aquells plats que també venen sempre de gust per fer un petit tast.
- Broqueta de pop i papada encamisada de romesco. Bé, però massa protagonisme pel romesco. La papada passava pràcticament desapercebuda.
- Pa de figues amb formatge Cendrat. Des del meu punt de vista, també prescindible.
No vaig fer cap fotografia dels aperitius, però si teniu curiositat, podeu veure-les al facebook d'aquest col·lectiu que figura a l'encapçalament del post.
Un cop enllestit l'aperitiu, vàrem passar a l'interior d'una nau que albergava una enorme i única taula rectangular en la qual havíem de sopar tots. Potser fóra bona idea per posteriors edicions d'aquests sopars experience, canviar aquest format pel de taules rodones amb capacitat per 8-10 persones, que dóna una mica més de joc a l'hora d'interaccionar i relacionar-se amb els companys de taula.
Altre aspecte negatiu remarcable i potser el més important de la nit, va ser l'excessiu protagonisme que va tenir al llarg del sopar el celler de vins (Pinord concretament) que, imagino, patrocinava l'esdeveniment. Res a dir dels diferents vins que varen anar desfilant al llarg del menú que havien preparat els de Cuina Vallès, tot i que personalment només vaig gaudir de debò un d'ells (un Priorat anomenat +7, del qual ja m'he procurat una ampolla pel meu celler particular). Més aviat, el problema que vaig veure va ser, a banda de l'excessiva explicació de cadascun dels vins, la inexistència d'una mínima explicació dels plats, que a la fi haurien d'haver sigut els protagonistes (sense estendre's massa tampoc...).
Pel que fa als plats, la veritat és que se'm fa molt complicat decidir quin dels tres em va agradar més. El nivell de cuina va ser molt elevat i així el primer a arribar va ser un all blanc amb encurtits i verat fumat, que fins i tot vaig acabar sucant pa (i era un plat de cullera...).
 |
| Encurtits, all blanc i verat fumat |
Continuàrem amb el plat de peix, que concretament era de turbot (no sé jo si pel Vallès corren gaires...) en suquet i amb cigrons i ceps. Si m'obliguessin a escollir un dels plats, crec que seria aquest. Em va agradar molt.
 |
| Suquet de turbot amb cigrons i ceps |
I la carn, també d'un altíssim nivell d'excel·lència, que era un farcell de col amb ànec i cireres. Aquest va ser el plat maridat amb el Priorat (+7) que comentava abans i que em va fer gaudir d'allò més.
 |
| Farcell de col amb ànec i cireres |
Les postres bones, però com tampoc són el meu fort, em limito a dir que eren una versió molt lliure de les torradetes de Santa Teresa, i que posats a escollir, em quedo amb les clàssiques de tota la vida preparades aprofitant el pa dur del dia abans, que prepara ma mare. Val a dir que el cava que em va tocar, es va quedar a la copa doncs, per desconeixement meu del món del cava, em va semblar que tenia tap i no em vaig atrevir a demanar una nova copa d'una altra ampolla... Després em van dir que sí que el cava també pot tenir aquest defecte... Però ja era tard.
 |
| Torradeta de Santa Teresa amb crema catalana |
Anecdòtiques les mignardisses del Vallès servides amb els cafès.
 |
| Mignardises Vallesanes |
Aquest és l'aspecte de la gran taula en la qual ens varen ubicar, amb l'elenc al fons, dels cuiners i cuineres que van fer possible el sopar d'aquell vespre.
 |
| Els cuiners del col·lectiu Cuina Vallès |
I per rematar la feina, van portar a un chico Schweppes amb una barra mòbil per a preparar gintònics
 |
| Chico Schweppes preparant GT's |
En resum:
- Cuina excel·lent. Tret del parell de detalls comentats i sense més importància, als aperitius.
- Servei atent, eficient i molt disposat.
- Indret encertat.
- Posada en escena i distribució taula i comensals, a millorar.
- Faltaria donar més importància a la cuina (i especialment a la feina del col·lectiu Cuina Vallès) i menys al patrocinador. Ja sabem allò de "Poderoso Caballero Don Dinero", però penso que s'han de buscar i assolir termes mitjans...
