Botella, 11
08001 - Barcelona
Tel. 933 154 872
www.arumerestaurant.com
Al barri del Raval i concretament a la casa on va néixer l'escriptor Manuel Vázquez Montalbán, van obrir ara fa un parell d'anys aquest restaurant "gallec" del qual s'han escrit ja multitud de posts i tots en general de forma positiva. Poso entre cometes la paraula "gallec" perquè no és pas un restaurant d'aquells que acostumem trobar a ciutat i en els quals basen la carta en marisc i grans peces de carn a la graella. Aquí ens trobarem amb una carta amb certes influències de la gastronomia gallega, però també amb referències i pinzellades a altres cuines: tiraditos, cebiches, carpaccios o plats de mar i muntanya.
És d'aquells llocs que tot i anant amb reserva prèvia, et fa dubtar en primera instància de la bona gestió d'aquestes per part del seu personal. M'explico, tot i que ja avanço que el tracte i el resultat va ser sempre perfecte i exquisit... Havent trucat un parell de dies abans per no tenir problemes, el mateix dia al matí em van trucar per demanar si podíem anar una hora més tard (a les 22 en lloc de les 21 que havia reservat) i després de fer-los saber que era totalment inviable, em van dir que no em preocupes. Així doncs, deu minuts abans de les 21 hores, amb la meva parella gastro (podreu llegir la seva opinió al seu blog Restaurantscat) ja vàrem entrar i ens van indicar amablement que esperéssim fora. Podeu imaginar que, en aquell moment, ja estàvem buscant un pla B per si a un quart no ens deien res... Però puntualment a les 21:00 ens van avisar i ja ens van acomodar en una bona taula que donava al finestral del mateix carrer.
Un cop dins, et trobes amb un local de senzilla decoració (ja ho intuíem mentre esperàvem al carrer) i t'adones que el públic és majoritàriament estranger, en veure a les taules que ja havien començat el sopar, gerres de sangria i plats de paella... De fet, quan ens van portar la carta es van dirigir a nosaltres en anglès per preguntar-nos en quin idioma preferíem la carta... I molta pinta de guiris no fèiem (almenys jo... ;-)).
La carta està pensada per compartir pràcticament la totalitat dels seus plats (primers, segons i arrossos) i directament ja t'ho pregunten quan prenen nota de la comanda.
El primer plat que vàrem compartir (i que tinc entès que va guanyar un concurs fa poc temps) va ser un espectacular pop fregit i cruixent servit sobre una escuma de patates i còdium. Només per aquest plat penso que ja està plenament justificada la visita a aquest restaurant.
Cruixent de pop de Muros amb escuma de patata, còdium i allada |
Molt més que correcte també el segon plat demanat... Unes vieires d'un bon calibre acompanyades per una escuma de lacón.
Vieires arume, escuma de lacón i pa de poble |
Així com els dos segons plats que vàrem compartir. Un calamar de platja mar i muntanya, que imagino que la part de la muntanya era l'acompanyament d'una samfaina i d'un puré d'api nap.
Calamar de platja mar i muntanya, puré d'api nap i samfaina cítrica |
I un corball amb escopinyes en què tot i no encertar el punt de cocció (a tots dos ens agraden les coses menys fetes) també va resultar un gran plat.
Corball salvatge, salsa rabiosa, carxofes i escopinyes |
Com a postres, vàrem compartir una molt bona i generosa taula de formatges gallecs.
Taula de formatges gallecs amb codonyat casolà |
El vi escollit va ser un Terra Alta, que podeu veure a la següent imatge.
El preu, que es va enfilar fins als 94 €, el trobo correcte per la qualitat de la seva cuina i per la meravella (quant a eficiència i simpatia) del servei que tenen. Resulta estrany haver de destacar aquest últim punt, doncs, sembla que hauria de ser la normalitat en tots els llocs, però malauradament (i menys en aquest mes d'agost que vàrem fer la visita) no és el que habitualment trobes. Si pensem que el vi és pràcticament una tercera part del compte final, podem calcular un preu mitjà d'uns 35-40 € per cap.
Un restaurant que passa a ocupar un lloc al meu rànquing de Restaurants ® i al que de ben segur tornaré per tastar altres plats de la seva carta dels quals em vaig quedar amb les ganes...