Aribau, 141
08036 - Barcelona
Tel. 934 305 758
www.alvart.es
info@alvart.es
Vaig anar el mateix dia que al xef d'aquest restaurant li donaven el Premi Nacional a Millor Cuiner Jove de Catalunya per part de l'Acadèmia Catalana de Gastronomia i Nutrició (de la que penso va ser també finalista a l'anterior o anteriors edicions...). I ara que hi penso, és possible que fos per aquest motiu que no el veies per la sala en acabar, doncs sembla ser pel que he llegit a altres blocs, que és un fet habitual en el seu restaurant (i em sembla perfecte, eh?), tot i que tampoc em fixo gaire ni valoro aquest fet.
Situat al barri de l'Antiga Esquerra de l'Eixample, prolífic en bons restaurants i amb una dura competència per tant, és un petit i estret local amb una reduïda capacitat (crec recordar que poc més d'una dotzena de taules...) de decoració moderna i minimalista.
Ofereix una carta curta, a més de dos menús degustació diferents (Essència i Caràcter) i un menú de migdia de dimarts a divendres, que és el que vam fer i que està format per un entrant, un principal i unes postres a escollir d'entre quatre de cadascuna d'aquestes categories, per uns més que correctes 23,50 € (IVA, servei de pa i una beguda inclosa).
Per acompanyar el menú, vaig triar un Bàrbara Forés El Quintà 2012, una garnatxa blanca de la D.O. Terra Alta, que amb la mica de fusta que té, acompanya perfectament tot un àpat sense despentinar-se.
Mentre esperàvem, ens van portar un petit aperitiu de musclo sobre una base cruixent de comí i mascarpone.
Cruixent de comí, mascarpone i musclo |
I els entrants van ser un ou cuit a baixa temperatura amb crema de coliflor, que tot i no ser la meva elecció va ser el plat que em vaig acabar menjant, doncs l'acompanyant d'aquell dia és una mica tiquismiquis amb el menjar... :-)
Ou a baixa temperatura amb crema de coliflor |
I una escalivada sobre una espectacular base de coca i mozzarella, amb germinats i unes gotes d'alfàbrega. El poc que vaig poder tastar (la capa de dalt bàsicament...) em va donar una lleugera idea del sabor del conjunt del plat.
Coca de verdures |
I com a principals, un arròs de sepionets espectacular (i ració generosa), que vaig poder tastar una micona.
Arròs de sepionets |
I la meva tria que va ser una papada de porc amb un cremós de ceps, d'un gran nivell de cuina. I amb verduretes...
Papada de porc amb cremós de ceps |
I molt recomanables també les postres... Un fondant de xocolata amb gelat de fava tonka (sembla estar de moda últimament aquest producte) per la meva jove acompanyant...
Fondant de xocolata i gelat de fava tonka |
I un esponja de festucs amb gelat de gerds per a mi. Curiosa la textura aquesta de les esponges que de fet, tampoc he arribat a intentar reproduir però que penso té moltes possibilitats a la cuina. Si més no, més que els aires i escumes tan adrianitzats en els últims anys...
Esponja de festucs amb gelat de gerds |
I el compte, sense enganys tal com anuncien, va ser de 69,50 € amb el vi (23,50 € per cap del menú migdia).
En general, la sensació que em va quedar va ser molt positiva pel que fa a la cuina i al servei, però amb un petit "problema" o incident amb una de les taules veïnes... Sé que és complicat, però penso que un establiment d'aquesta mena (intimista i avantguardista) ha de cuidar una mica més als clients, fent veure als que es passin una mica de voltes que poden molestar a la resta de la sala. Aquell dia hi havia un grup de gent del Barça (jugadors?... ni fava... ja em perdonareu però podria tenir al costat al mateix Mesi i no m'adonaria...) que bé per l'excés d'alcohol o bé pels nivells de testosterona dels personatges en qüestió, estaven més explícitament comunicatius del que podria semblar correcte en un local com aquest. Va ser l'únic punt que em va fer marxar abans d'hora i demanar el compte sense cafè per escapar del soroll d'aquella maleïda taula. No puc entendre que s'hagi de cridar quan la persona amb qui vols parlar està a menys d'un metre de la teva boca. Potser és que m'estic fent més intolerant amb l'edat...
Tret d'això, un lloc que per cuina i servei penso que ha de ser conegut i val la pena almenys una visita per comprovar el seu gran nivell culinari.