Llamber. Llums i ombres asturianes.

Llamber
Fusina, 5
08003 - Barcelona

Tel. 933 196 250

www.llamber.com





Molt havia sentit parlar d'aquest lloc des de que va obrir portes allà a finals del 2012 i sempre m'havia despertat curiositat aquesta cuina asturiana d'autor.

La localització... 

Situat al costat mateix del Born Centre Cultural, amb tot el bo i el dolent que això comporta, el local té un disseny molt trendy (per la data en que van obrir i per l'actual) amb sales diferenciades. A l'entrada, una barra amb una zona de taules altes i tamborets més informals, i al fons, la zona de restaurant amb taules "normals". 

Nosaltres aquell dia vam optar per la terrassa, doncs el dia així ho demanava i, de fet, va ser una petició expressa de la meva filla que m'acompanyava en aquesta ocasió. 

El servei...

Gratament sorprès vaig quedar d'entrada amb l'atenció que ens va dispensar la noia que ens va tocar. No sé si potser estava cansada de tractar amb la torba de turistes (altrament coneguts com guiris) però en escoltar que ens dirigíem a ella en català, van ser tot flors i violes.

La carta...

La seva carta està pensada 100% per compartir, que de fet va ser el que vam fer aquell dia. Formen part de la comunitat Slow Food apostant també pels productes de proximitat (encara que referències com la del Black Angus no sé jo si...). Tanmateix indiquen clarament els productes aptes per celíacs, així com les opcions vegetarianes i fins i tot veganes. 

També disposen d'un correcte menú de migdies de dilluns a divendres. 

La teca...

Com abans he comentat, les opcions triades van ser totes per a compartir, un cop descartades moltes coses que em venien molt de gust tastar però que eren impossibles de compartir amb la meva filla, doncs encara hi han plats o ingredients que no li agraden, com els formatges. Quina creu... 

En primer lloc, uns Bunyols de bacallà amb allioli de mel, eixuts a l'interior, tous i oliosos per fora i amb un fregit no gaire recomanable.

Bunyols de bacallà amb allioli de mel

Unes Croquetes casolanes (?) de pernil ibèric de gla (???¿¿¿) que ni casolanes (de V gama i de les normaletes) i al pernil ibèric ni se'l esperava. 

De fet, a la fotografia podreu veure unes que ni tan sols eren les de pernil, doncs van equivocar-se a la cuina i les van portar de formatge Gamoneu. Encara sort que la meva filla no era intolerant a la lactosa, que si no, encara me la maten... 

També per fixar-se és el detall del pa amb tomàquet que ens van servir. Feia molt de temps que no veia una aberració com aquesta de presentar-lo triturat per sobre. Terrible... :-(

Croquetes casolanes de pernil ibèric de gla

Un cop passat l'ensurt dels dos primers plats, va arribar un Arròs negre amb sepionetes i allioli. Correcte l'arròs, saborós i al punt. I no em queixaré pas del punt de cocció dels sepionets, doncs era pràcticament inexistent. Gairebé cru, a mi ja m'agrada, però conec més d'una persona que els tornarien amb fàstic. 

Arròs negre amb sepionetes i allioli

El millor plat estava per arribar, i va ser una Morcilla amb calamarsons i suc rostit de la seva tinta. Tallada de forma transversal, amb talls tendres i gustosos de calamarsons i amb refrescants brots verds. Un plat impressionant de debò i que penso val una visita per si sol. 

Morcilla amb calamarsons i suc rostit de la seva tinta

I l'últim dels plats que vam compartir i que per quantitat potser ens sobrava, (ens van recomanar demanar uns tres plats per cap) va ser aquest Braó de porc ecològic amb bunyols de moniato i mini pastanagues amb Ras el Hanout.

Braó de porc ecològic amb bunyols de moniato i mini pastanagues amb Ras el Hanout

El mam...

I una garnatxa blanca de la D.O. Terra Alta anomenat Merian que no seria pas la meva elecció si tornés. A més, el factor multiplicador dels vins estava disparat fins a quasi x3. Lamentable... 

L'únic punt a favor, era la quantitat de vins a copes que oferien a la seva carta de vins.

Els números...

Vam passar de les postres, anant directes als cafès i el compte va resultar per quasi 50 € per cap. Descomptant les begudes, uns 35 € per cap. No ho vaig trobar econòmic pel que ofereixen. 

I per concloure... 

En resum, un lloc massa turístic que pot estar bé per anar a compartir un parell de platets dels quals ja has sentit parlar o bé et recomana algú de fiar. És estrany, però vaig trobar molta diferència de qualitat entre uns plats i d'altres. Mentre els primers em van decebre del tot, els dos últims eren d'una gran qualitat i presentació.  

Taverna Oníric. Se'n parlarà molt...

Taverna Oníric
Indústria, 79
08025 - Barcelona

Tel.: 935 252 333





Aquest cop si, els tres components del 3(o+)aTaula, vam anar a un local que abans havia estat ocupat per l'Alkimia, i desconec si després d'aquest hi va haver cap altre negoci d'hostelería... El lloc va ser triat per mi (no pregunteu com el vaig escollir) i el post conjunt ha estat redactat pel Ricard. 

El local, amb estructura allargada, és dels que fan agradable una estada tant per la seva ambientació i aconseguida insonorització, com per la distància entre taules, quedant algunes d'elles entre parets i aconseguint un efecte d'aïllament difícil de trobar en un restaurant.

Taules nues (com sembla que ha de correspondre a qualsevol nova apertura a ciutat) i bon parament pel que fa a vaixella i copes. 

És estrany, però no trobareu cap referència del lloc per internet, i espero de debò que puguem contribuir a donar-los a conèixer i a difondre la seva cuina. Fa poc més d'un mes que han aixecat la persiana, però pel que vam poder veure i assaborir, penso que se'n parlarà molt... 

L'única dada que vam saber és que el cuiner que porta les manyoples és qui havia estat segon de cuina a Vivanda com també el cap de sala. De fet, algun dels plats que podreu veure i assaborir sense pagar (i sense ensumar), ja són dels clàssics d'aquell restaurant de Sarrià. 

La carta té dues seccions ben diferenciades: la d'obrir boca en la qual trobem plats més per compartir (aperitius i entrants), i la de acabant d'omplir la panxa amb plats, diguem-ho així, més contundents.

He de dir que el nivell de cuina ens va semblar molt top, i els entrants que vam compartir van guanyar per golejada als plats principals, que tot i estar perfectament concebuts i executats, van ser eclipsats pels primers. Com a mostra, aquesta coca de llengua de vaca, amb crema agra i verduretes agredolces que veieu a continuació.

Si voleu conèixer la resta de plats que vàrem menjar i beure, les nostres impressions, o bé quant ens va costar i d'altres històries, ho podreu fer llegint el post que de forma conjunta hem fet a:

Oníric - by 3(o+) a Taula

Un molt bon restaurant, que m'atreveixo a recomanar i al qual li desitjo molta sort. Té feina a fer en el món del 2.0, però segur que per poc que faci, té un bon futur garantit. 

Cuina ben treballada, executada i presentada, amb plats originals i ben resolts i un servei exquisit en una sala d'allò més confortable, fan d'aquest restaurant un lloc on gaudir veritablement d'un bon àpat. 

Ca L'Estrany. Bons arrossos al Maresme.

Ca L'Estrany
Camí de Coll de Port, 19
08348 Cabrils (Barcelona)

Tel. 937 507 066

www.calestrany.com





Encara que tenia unes quantes referències de llocs on anar a fer un bon arròs, va ser per casualitat que vaig preguntar a l'amic Ricard, el mateix dia que ell precisament el publicava al seu lloc web, i que podreu llegir si feu clic a Ca L'Estrany by Ricard Sampere. Quan saps que coincideixes en gustos amb una persona, no hase falta preguntar nada más... 

Ens va costar una mica de trobar, imagino que deuen haver fet alguna reforma o canvi de sentit en algun o alguns dels carrers del voltant. O almenys això em va indicar el GPS, que fins i tot em va obligar a fer un tros del camí al pàrquing en direcció contrària... :-(

Un cop arribes al seu aparcament (detall important), ja t'adones que has arribat a un lloc de qualitat i notes que alguna cosa ja va bé. L'edifici que acull el restaurant, és una antiga masia del segle XV reformada fa ara uns quants anys. 

El primer que veus, és una acollidora terrassa amb una important capacitat, i que de fet va ser on vam fer l'àpat, doncs era un dinar de mitjans d'octubre, amb un sol que encara escalfava de valent. 

Taules d'alumini i vidre complementades amb còmodes cadires, grans para-sols blancs i làmpades In-Out d'exterior, li donen un aire de modernitat a la masia. 

Excel·lent i encantador el servei, que saben recomanar-te en funció dels teus desitjos del dia, tot i estranyar-se d'inici que no féssim el menú diari...

I és que aquest menú del dia, va ser el que vam veure que demanava la seva parròquia (fidel pel què vam deduir) de forma majoritària. Per 19,95 € (amb pa i vi inclosos), pots fer-te tot un festival, amb multitud d'opcions, poden fer per exemple un tàrtar de salmó de primer, un arròs marinera de segon i una mousse de trufa de postres.  
A més d'aquest obligat de tastar menú de migdia, ofereixen altres fórmules molt competitives (com la de nits o la de caps de setmana) a part de la carta i dels suggeriments i plats de temporada. 

Pel que fa al producte, i deixant de banda que toquen tots els pals, són molt recomanables els seus arrossos i la seva tonyina d'Arenys. 

Nosaltres, aquell dia vam fer carta, doncs anàvem amb la idea de fer un arròs d'espardenyes. I per obrir boca i mentre miràvem que més demanar, ens portaren uns molt bons seitons amb olives.

Finalment, ens vam decidir per un entrant lleuger (volíem si o si, un arrosset de principal) i així, vam compartir unes ostres Guillardeau. 

I va arribar l'arròs d'espardenyes, sec i solt, d'impecable factura, i en quantitat suficient per a un bon plat i per repetir un bocí al final, que és quan millor està el gra. Amb gambes, cloïsses, musclos, escamarlans i espardenyes. Dels bons arrossos que he tastat i gaudit. 

I com a postres, també vam compartir una bona selecció de formatges, amb algun altre que ens van portar a part i a posteriori.  

El vi triat per acompanyar l'àpat d'aquell dia va ser un Camins del Priorat. Un vi negre de la D.O.Q. Priorat, del celler Alvaro Palacios.

I el compte, que és el que veieu a continuació i que ara m'adono que es van descuidar de cobrar les postres... Tenint-los en compte, podríem dir què és un restaurant d'un preu mitjà de 40 € per cap sense begudes. I que pel conjunt que ofereix, per a mi és una molt bona RQP.

Segur que deuen existir uns quants bons restaurants per la zona del Maresme, i de fet, en tinc referències d'uns quants que intentaré anar coneixent. Però de moment, per a mi, aquest és un dels que més satisfacció m'han proporcionat per la qualitat de la cuina i el seu producte, l'amabilitat i eficiència del seu servei, i la comoditat i tranquil·litat de la sala i el seu entorn.

Un lloc que puc recomanar sense temor a equivocar-me. 

Nairod. Destacada i il·lusionant apertura

Nairod
Aribau, 141
08036 - Barcelona

Tel. 938 089 260





Aquest cop, amb els 3(o+)aTaula, 2 per gastroenteritis sobtada d'un de nosaltres, vam anar al local que abans havia ocupat l'Alvart, i abans d'aquest, altres dels quals el seu nom no recordo... 

Situat al carrer Aribau a tocar de la Diagonal (tot i que per sota...), es tracta d'un local íntim i amb poques taules, molt comfortable i al qual et sents bé d'entrada. 

Poques modificacions estètiques se li han fet en comparació amb l'anterior restaurant (tan sols un lleuger rentat de cara), i totes per a millor. 

Tot el sidral el porten només dues persones: el xef (un ex-Coure) als fogons i una cap de sala molt atenta i eficient per atendre la resta del servei. 

És la seva carta curta i sense gaires diferenciacions entre entrants, principals o d'altres categories habituals als restaurants, però amb plats de molt pedigrí, com és el cas d'aquesta excel·lent i deliciosa Llebre a l'estil del senador Coteaux. Un clàssic no gaire habitual de trobar a ciutat... 

Una carta d'aquelles en les que pots demanar en funció de la gana que portis o bé de les teves preferències, sense haver de pensar si són entrants o  principals, o bé peixos o carns.

De moment, no ofereixen menús, i desconec si ho arribaran a fer.

Podeu veure a la fotografia següent, el plat de llebre abans esmenat...

Si voleu conèixer la resta de plats que vàrem menjar i beure, les nostres impressions, o bé quant ens va costar, ho podreu fer llegint el post que de forma conjunta hem fet a:

Nairod - by 3(o+) a Taula

En resum, un molt bon restaurant, al qual li desitjo molta sort i que per poc que es bellugui bé per les xarxes, té un bon futur garantit. 

Cuina molt ben pensada i executada, plats originals i ben resolts i d'altres amb preparacions complexes i clàssiques. A més, un producte top i amb  ingredients de qualitat, s'afegeixen a la fórmula del seu més que segur èxit.   
Preu, o més ben dit RQP, molt bona pel nivell de cuina que ofereix. 

Creta. Alguns apunts gastronòmics...

Aquest últim cap d'any (el de 2018), vaig retornar al bon costum de celebrar lluny de casa aquesta nit.

I ho vam fer amb uns amics, concretament a l'illa de Creta, que als mesos d'estiu s'omple de turistes i fan d'aquesta illa un indret complicat de visitar, però que fora de temporada (calculo que de novembre a març) és perfecte per visitar amb tranquil·litat i calma. 

El punt negatiu és que pràcticament trobes tot tancat. Comerços, restaurants, i algun lloc turístic cultural per a visitar que només obren en temporada.

Però prou bé per a mi i als meus amics. Vam poder veure tot el que volíem, i principalment el que tenia a veure amb la civilització minoica: la ciutat reial de Cnossos, el Palau de Festos o el Museu Arqueològic d'Heràkleion. Però també vam poder gaudir de meravelles com la Gorja de Samarià, les nevades Lefka Ori (Muntanyes Blanques), i paradisíaques platges com les d'Elafonisi, Falassarna o Balos. 

I gastronomia, per descomptat. Que precisament d'això va (o almenys ho pretén) aquest blog... :-) I que es podria resumir en un sol producte: el xai. Dels llocs on més l'he gaudit (tampoc en sóc gaire fan) i dels que millor l'he vist preparar. 

Hi ha un munt de restaurants que el fan rostit al llarg de moltes hores de forma tradicional en forns de llenya a l'exterior, com aquest que podeu veure a la següent fotografia a la població d'Anogia (coneguda pels camises negres).

Amb el següent resultat...

Una carn tendra, gustosa i que no xaieja... :-) Punt i a part són les patates, boníssimes, tendres i ben fregides, que les serveixen a tot arreu i que fan reflexionar sobre la qualitat de les que ens venen a casa nostre...

Altres plats destacats de la gastronomia de Creta, i que de fet són similars o iguals als de Grècia, són els següents:

Dolmadakia: fulles de parra farcides d'arròs, que se serveixen fredes o calentes.

Tsatsiki: salsa de iogurt, all i cogombre.

Lahanodolmades: Rotllets de col farcits de carn i arròs. 

Stifado: carn estofada amb tomàquets i cebes.

Sutsukakia: mandonguilles de carn amb salsa de tomàquet.

Sent una illa i tenint el mar a tocar a les seves poblacions més grans, el tema peix i marisc no el toquen gaire i el que vam fer, en molts dels casos no era gaire fresc. No deixa de ser curiós... 

Com a guarnició o plats d'acompanyament, a part de les esmenades patates fregides, tenim la clàssica amanida grega i la chorta o horta, que és una verdura local semblant a la nostra bleda, però més amargant. 

I pel que fa a les postres, i que et porten sense que les demanis (per cortesia), tenen moltes arrels de les cuines àrabs i destacaria per sobre de tots, els loukomades: una mena de bunyol fregit que reguen amb mel i acompanyen habitualment d'una bola de gelat. A la següent imatge, tot el que ens van portar en un dels àpats que vàrem fer i que acompanyen també d'una ampolla d'aiguardent (anomenat raki) que et deixen a la taula sense cost i perquè et serveixis al teu criteri.  

En el referent al tema de les begudes, tenen unes excel·lents cerveses i uns vins de qualitat, si descartem els seus infames vins de taula que serveixen (a molts dels llocs no tenien ni carta de vins) entre els quals inclouria el seu vi blanc de referència: retsina... Podeu veure una imatge de tots dos (no sé quin era pitjor...).

Per acabar i no avorrir, només afegiré que els preus del menjar, productes (per si aneu d'apartament) i de la resta d'activitats que es poden fer, són molt competitius. Vam dinar cada dia a la carta sense mirar preus i demanant dos plats i postres amb vi i cerveses, i els preus (per quatre persones) van anar des dels 37 € fins als 110 € (amb festival de marisc), passant per uns tiquets mitjans de 60-70 €.

Una agradable illa per visitar i gaudir de la seva rica cultura, els seus contrastats paisatges (des de muntanyes nevades a platges paradisíaques, passant per immenses i interminables gorgues) i la seva rica gastronomia. Convé destacar també l'amabilitat de la seva gent.