Saüc. Espectacular!

Posted by : Jordi Castaño dissabte, 15 de desembre del 2012

Restaurant Saüc
Via Laietana, 49
08003 - Barcelona

Tel. 933 210 189

Aquest es un altre dels restaurants que sempre sentíem anomenar però que per un o altre motiu no acabàvem d'anar mai.

Ara, i seguint la tendència dels grans cuiners de la nostre ciutat, està situat al entresòl de l'hotel de luxe (cinc estrelles) Ohla Barcelona (baixant per la Via Laietana a mà dreta, a l'alçada del Palau de la Música). Es un petit restaurant molt especial per celebrar esdeveniments íntims o per gaudir d'una vetllada tranquil·la en bona companyia. Decoració moderna i minimalista amb poques taules ben separades. Servei de sala excel·lent i atentíssim.

Aprofitant la promoció 2x1 de la revista Cuina del passat mes de novembre ens vam decidir a anar a dinar i varem escollir el Menú Degustació Clàssic que incloïa: snacks, dos aperitius, tres principals i dues postres.

Com es habitual en aquests tipus de menús, ens van preguntar si teniem alguna al·lèrgia o incompatibilitat alimentaria a ressaltar (i com sempre, l'escollit va ser el coco que és l'únic ingredient que no li agrada a la meva dona). També ens van preguntar si volíem saber els plats que anirien portant o bé que fos sorpresa (i varem escollir aquesta opció, ja que als dos ens agrada més d'aquesta forma). Per acompanyar el tiberi, ens vam decidir per un Cruor de la D.O.Q. Priorat. Preus dels vins x2.

Els snacks anaven presentats en una pedra de granit a on punxaven una mena de gelatina d'oliva negre amb sucre, una gran oliva verda i un pastis d'olivada amb mascarpone. A banda, a un altre pedra foradada hi havien uns deliciosos rovellons en escabetx que no provava des de feia molts i molts anys (em van recordar els que feia la meva iaia).

Els entreteniments

Rovellons en escabetx

Els dos aperitius van ser:

Cebiche d'escopinyes amb coriandre.
Crema de foie amb crumble de ceba i punts de llimona

Normal el primer i espectacular el segon, tot i que a mi lo dels punts de llimona no em van acabar de fer el pes...

Cebiche d'escopinyes amb coriandre

Crema de foie amb crumble de ceba i punts de llimona

Molt bé i complert el primer dels principals, que era un tàrtar d'anguila fumada i poma verda amb caviar d'arengada. Sempre havia menjat l'anguila fumada acompanyada amb tomàquet, però reconec que aquesta combinació també resulta força bé. La base de nata aportava un interessant toc làctic.

Tàrtar d'anguila fumada i poma verda amb caviar d'arengada

El peix escollit per el segon dels plats principals va ser un dot amb emulsió de safra i camagrocs. El dot es un parent de l'anfós o mero, que també es conegut amb el nom de xerla o xerna (en castellà "cherna"). Una carn dura i consistent que inundada per l'emulsió de safra era tot un festival en boca.

Dot al safrà amb camagrocs

I per finalitzar els plats principals, una vedella guisada (de la peça de la llata segons ens van dir...) acompanyada per un trinxat amb mongeta verda.... Excels! (com diria en Jordi Basté...). Crec que es la carn més tendre que he tastat mai. Imagino que estarà cuinada al vuit a molt baixa temperatura i durant moltes hores. Aquesta tècnica de cuinar els aliments, he de començar a practicar-la, ja que és notable la diferencia de textura i gust amb que queden els ingredients preparats d'aquesta manera. Al moment d'emplatar, la regaven amb una salsa de la mateixa carn, per poder sucar més pa (que per cert, no sabria dir quin dels diferents tipus que ens van servir era més bo...). Si he de destacar un plat, no tinc el més mínim dubte de que aquest seria l'escollit.

Vedella guisada amb trinxat de mongeta verda

Per acabar d'omplir forats, ens van portar uns formatges menestrals (paraula aquesta que no havia sentit mai i que segons el cap de sala vol dir quelcom similar a artesanals) de la nostra terra i acompanyats per melmelada i codony. Espectacular el pa de fruits secs calent amb el que serveixen aquesta taula de formatges...

Formatges menestrals

Pa de fruits secs per acompanyar els formatges

Bon detall el de la primera de les postres. Com ens van comentar que la primera d'elles era un sorbet de menta amb escuma de coco i la meva dona va dir que al seu no li posessin d'aquest ultim, van canviar les dues per un sorbet de tomàquet i cogombre amb crema de maduixes, com si fos un gaspatxo.

Gaspatxo de maduixa: sorbet de tomàquet i cogombre i crema de maduixa

Sense paraules el brownie d'ametlla amb gelat de vainilla. Bonic de presentació, bonic de gust i bonic per que si.

Brownie d'ametlles amb sorbet de vainilla

Detall del brownie

I ja per finalitzar, amb els cafès ens van portar les petit fours de rigor... A destacar la mini magdalena que queda molt a prop de les meves estimades del Berasategui. A més, amb un toc salí que les feia força interessants.

Mignadirses o petit fours...

En conclusió, un lloc per recomanar i a on tornar segur. No és precisament econòmic (80-100 € per cap sense tenir en compte la promoció...), però la qualitat de la seva cuina, l'exquisidesa del servei de sala i la seva cèntrica situació, fan que sigui un dels llocs a tenir en compte al panorama gastronòmic de Barcelona.