Ristol Viladecavalls
Antoni Soler Hospital, 1
08232 - Viladecavalls
Tel. 937 882 998
No acostumo mai a anar a restaurants en cap de setmana i especialment en diumenge, però excepcionalment i per a celebrar un aniversari, vàrem optar per anar a conèixer aquest lloc del qual havia sentit parlar prou bé i que pertany al col·lectiu Cuina Vallés. I és per aquest motiu, que no sé si serà molt vàlida i fiable l'opinió que pugui reflectir en aquest post...
|
Fotografia façana (agafada de TripAdvisor) |
Tot i la seva senzilla aparença exterior, tot entrar ens trobem amb una sala acollidora i d'ambient càlid, amb un servei atent i taules ben parades amb estovalles blanques de fil i copes i vaixella de qualitat. Tot i que aquell dia, el soroll era notable, doncs estava ple fins a la bandera i a més amb moltes taules nombroses celebrant aniversaris familiars.
A part de la carta, que era la idea inicial que teníem per fer, tenen un parell de menús: un de degustació per 50 € que particularment vaig pensar que no era el dia més indicat per gaudir d'un menú d'aquestes característiques, i el menú de cap de setmana de 30 €, que com era força ampli amb una bona llista de plats a escollir (alguns d'ells amb suplement), ja ens va anar bé.
El vi, que anava inclòs al preu del menú (tot i que l'ampolla escollida tenia un suplement de 6 €), va ser un Santes de la D.O. Montsant, que ja coneixia i que està prou bé.
|
Carta i menús |
Com el primer plat es podia substituir per un pica-pica, vam pensar que seria una bona elecció i així tastaríem alguna cosa especial de la seva cuina. Però més aviat va ser una mica fiasco...
D'entrada (com aperitiu de cortesia) ens van portar unes llenques torrades de pa amb el que semblava una mena de guacamole amb uns fins talls de seitó. I dic semblava, per què en cap moment del servei ens van explicar en què consistien els plats. Ja sé que sempre es pot preguntar, però la sensació d'anar de cul que transmetien no deixava lloc a la conversa... I del pica-pica, la part freda que consistia en uns talls de pernil sobre pa de xapata (senzill aquest d'endevinar...) i una mena de focaccia amb el que em va semblar un carpaccio de gambes.
|
Pica-pica (I. Passes freds) |
I els passes calents, que eren unes braves Arola Style (tot i que no estaven prou confitades i no acabaven de resultar agradables de textura) i unes croquetes de txipiró i de rostit (¿?).
|
Pica-pica (i II. Calents) |
I com de principal es podia triar un arròs, d'entre vàries opcions (del senyoret, negre amb sípia o d'ànec i bolets) i a nosaltres ens venien tots de gust, vam deixar a les seves mans la tria perquè fos el que millor surtis de la cuina. El resultat va ser una bona i saborosa ració d'arròs (pel meu gust un pel passat de cocció, però això ja és una percepció i una mania particular pel punt dels menjars...), amb productes frescos i de qualitat. Val a dir que tampoc van oferir en cap moment una mica d'alioli per acompanyar el plat... :-(
|
Arròs negre amb sípia |
I les postres, que podien escollir-se d'entre les que tenien del dia, i que van ser la seva versió del pa amb oli i xocolata (li faltava una mica més d'oli i sal) i una mena de milfulles amb crema i xocolata calenta.
|
Les postres |
El preu de tot plegat amb el suplement del vi i els cafès, va ser de 70 €. Sota el meu punt de vista, un preu un xic elevat pel que em va oferir aquest lloc. Però com ja he dit d'entrada, no és just opinar d'un restaurant un dia de màxima afluència com un diumenge i amb un menú tancat d'aquests. Si mai tinc l'oportunitat de tornar, espero que sigui entre setmana i demanant els plats de la carta que em vinguin realment de gust.