Un ceviche de corvina
Fa 1 hora
Peixet de vedella rostit amb salsa Hoisin
Ingredients:
Vaig veure aquesta recepta al blog www.lazyblog.net i com em va semblar molt senzilla i a l'hora, efectista, vaig decidir provar a veure que tal anava la cosa.
La salsa Hoisin es la que ens trobem habitualment acompanyant al Pato Pekin en els restaurants xinesos o bé com a salsa de carns d'ànec (magret) o pollastre, i la podem trobar avui en dia de forma molt fàcil a establiments grans o bé especialitzats en menjar asiàtic.
En primer lloc, tallarem la ceba i la estendrem a una cassola que tingui la amplada suficient per poder posar la carn. Salarem i amanirem amb un bon raig d'oli 'oliva verge extra.
Dipositarem a sobre la peça sencera de carn i la pringarem amb un parell de cullerades de la salsa, li donarem la volta i afegirem unes altres dues.
Posarem la cassola al forn prèviament escalfat a 180-200º durant uns 40' donant la volta a la peça de carn a meitat del temps, i sempre estant atents de que no es cremi.
Retirarem la cassola del forn i deixarem refredar durant una estona la carn per poder tallar-la bé.
La ceba i el suc de la carn, la passarem per la batedora i la salsa resultant la escalfarem a foc lent, afegint més salsa Hoisin si veiem que ens hem quedat curts amb l'aportació inicial de la mateixa, i té poc gust.
Anirem filetejant la carn i l'emplatarem en una font ben maca, o bé directament al plat de cadascun dels comensals.
Finalment, abocarem per sobre la salsa ben calenta (i reduïda fins que tingui la consistència que ens agradi) i la portarem a taula, juntament amb una salsera per qui vulgui afegir-se més.
Jo les vaig servir amb unes patates Hasselback que ja havia fet en un altre ocasió i que varen agradar molt.
- Un peça sencera de peixet de vedella.
- Ceba.
- Salsa Hoisin
- Oli verge d'oliva extra.
- Sal.
Vaig veure aquesta recepta al blog www.lazyblog.net i com em va semblar molt senzilla i a l'hora, efectista, vaig decidir provar a veure que tal anava la cosa.
La salsa Hoisin es la que ens trobem habitualment acompanyant al Pato Pekin en els restaurants xinesos o bé com a salsa de carns d'ànec (magret) o pollastre, i la podem trobar avui en dia de forma molt fàcil a establiments grans o bé especialitzats en menjar asiàtic.
En primer lloc, tallarem la ceba i la estendrem a una cassola que tingui la amplada suficient per poder posar la carn. Salarem i amanirem amb un bon raig d'oli 'oliva verge extra.
Dipositarem a sobre la peça sencera de carn i la pringarem amb un parell de cullerades de la salsa, li donarem la volta i afegirem unes altres dues.
Posarem la cassola al forn prèviament escalfat a 180-200º durant uns 40' donant la volta a la peça de carn a meitat del temps, i sempre estant atents de que no es cremi.
Retirarem la cassola del forn i deixarem refredar durant una estona la carn per poder tallar-la bé.
La ceba i el suc de la carn, la passarem per la batedora i la salsa resultant la escalfarem a foc lent, afegint més salsa Hoisin si veiem que ens hem quedat curts amb l'aportació inicial de la mateixa, i té poc gust.
Anirem filetejant la carn i l'emplatarem en una font ben maca, o bé directament al plat de cadascun dels comensals.
Finalment, abocarem per sobre la salsa ben calenta (i reduïda fins que tingui la consistència que ens agradi) i la portarem a taula, juntament amb una salsera per qui vulgui afegir-se més.
Jo les vaig servir amb unes patates Hasselback que ja havia fet en un altre ocasió i que varen agradar molt.
Tag :
Receptes
Nectari. Gaudint d'una nova estrella a Barcelona.
Nectari Restaurant
València, 28
08015 - Barcelona
Tel./Fax 932 268 718
www.nectari.es
nectari@nectari.es
Feia molt de temps que tenia pendent d'anar a aquest restaurant del que havia sentit parlar molt bé a coneguts i llegit bones critiques a diferents blogs que segueixo. A més, està a tocar de la meva feina, per el que era impensable no haver anat encara.
Aprofitant una molt bona oferta d'aquest mes de la revista Cuina i la recent atorgada (només tres dies abans) estrella Michelin, varem decidir anar a tastar la cuina de Jordi Esteve.
El menú, que en aquest cas malauradament no va ser el de degustació (i que és el que habitual fem quan anem a un local d'aquestes característiques per conèixer bé la seva cuina), era tancat i incloïa: entrants, uns encenalls de foie, un plat de peix, un plat de carn, unes postres i una ampolla de vi negre.
Els entrants van ser els següents (a la foto, de esquerra a dreta):
- Croqueta de pollastre amb olivada verda. Molt bona i sucosa.
- Rap a l'andalusa amb tàrtar de carxofa confitada.
- Pastis de tonyina amb caviar Nacarii. Espectacular.
.JPG) |
| Entrants |
Després ens van portar uns encenalls de foie amb reducció de Sauternes, dels que ràpidament la meva dona em va demanar que a veure quan li feia a casa. Molt saborosos i més fàcils de menjar que no pas a "zocotrocos" (desconec la traducció d'aquest vocable...). Acompanyats de unes torradetes de pa.
 |
| Encenalls de foie |
El plat de peix va ser un lluç a la planxa molt bo, acompanyat per uns calçots en tempura i salsa romesco. L'únic però, seria el punt de cocció de la pell, ja que, personalment, m'agrada que estigui un xic més cruixent.
.JPG) |
| Lluç a la planxa amb calçots en tempura i salsa romesco |
La carn, era un filet de vedella que era pura mantega en boca (per tendresa), acompanyada de un parmentier de patata i un rovelló (no es van estirar molt en això...).
.JPG) |
| Filet de vedella amb parmentier de patata i rovelló |
I de postres, ens van servir una bona taten de poma amb chantilly de nata
 |
| Taten de poma amb chantilly de nata |
El vi que ens va acompanyar durant l'àpat i que entrava a l'oferta va ser un Rioja (correcte) que ja havia tastat abans, però del que no recordo el nom.
Tot plegat, més impostos, les copetes de cava del aperitiu i els cafès no va arribar als 50 € per cap.
De ben segur que tornarem. I si no es a fer el menú degustació, serà a fer algun dels sopars temàtics que sé que fan de tant en tant i dels que ja he sentit parlar molt bé (especialment dels dedicats a la gastronomia japonesa).
Un altre aspecte destacat d'aquest restaurant, es que està adscrit a l'iniciativa "Porta el teu vi" de la web www.vinsdecatalunya.cat i que consisteix en comprar a preu de botiga una serie de vins dels nostre país per poder-los consumir al restaurant que li indiquem.
Fins aviat!
Tag :
Restaurant,
Restaurant *
Tanta Barcelona. Bon menjar peruà i millor Pisco Sour
Tanta Barcelona
Còrsega, 235
08036 - Barcelona
Tel. 936 674 372
www.tantabarcelona.com
Portava molt de temps sentint parlar molt bé de la cuina peruana del xef Gastón Acurio i de l'auge de la cuina d'aquest país. Noms com el de Ferran Adriá anaven contínuament lligats amb els de Perú i Gastón Acurio, i de fet, a començaments del passat mes d'octubre es va presentar a Barcelona juntament amb la crème de la crème de la gastronomia, el documental "Perú sabe: La cocina, arma social" que es pot veure sencer al següent link:
http://www.rtve.es/alacarta/videos/el-documental/documental-peru-sabe-cocina-arma-social/1550928/
Pel que fa al menjar, tot i que la majoria d'ingredients que es poden llegir a la carta son desconeguts per la majoria de nosaltres, el millor es deixar-se recomanar i seguir les indicacions del cambrer. I si sou dels que no us agraden els menjars picants, no crec que sigui una bona idea venir a aquest establiment...
Per anar entrant en calor, varem començar amb un Pisco Sour, que es un còctel elaborat amb pisco (una mena d'aiguardent típic d'aquest país), llima, xarop de goma, clara d'ou i una gota d'angostura. Molt bo i reconfortant...
 |
| Pisco Sour |
Per començar, ens varen servir unes Causas que son com unes boles elaborades a partir de puré de patates i ají groc amb diferents acompanyaments:
- Causa Limeña. De bonítol amb alvocat, tomàquet, ou, maionesa i huancaína.
- Causa Nikkei. Tàrtar de tonyina i allioli d'advocat.
- Causa Criolla. D'escabetx de seitons.
Molt bones totes tres i amb un punt picant que no molestava gens.
 |
| Trio de Causas: Limeña, Nikkei i Criolla |
Varem continuar amb un trio de cebiches, que bàsicament es un plat elaborat a partir de peix o marisc cru marinat (o potser seria més adient dir cuit) en una base de llima o llimona, juntament amb altres ingredients entre els que no falta la ceba i que pot ser més o menys picant. Al líquid resultant de la marinada se l'anomena "llet de tigre"
- Ceviche Clàssic. Amb corbina i llet de tigre.
- Ceviche Criollo. Corbina i marisc i llet de tigre al Rocoto.
- Ceviche Nikkei. Tonyina i llet de tigre amb tamarinde.
Per a mi tots molt bons, tot i que el Criollo era força picant. No recomanable per qui no sigui de àcids i/o picants.
 |
| Trio de cebiches |
Per acabar els primers plats per compartir, varem tastar dos tipus de maki (la cuina peruana sembla ser que està molt influenciada per les cuines xinesa i japonesa).
- Maki Anticuchero. Farcit de cranc, alvocat i cobert de peix mantega.
- Maki Cebichero. Farcit de llagostí crocant i banyat amb maionesa cebichera.
Bo, tot i que per menjar makis, m'estimo més un japonès.
 |
| Maki Anticuchero |
 |
| Maki Cebichero |
De plat principal cadascú es va demanar el que va voler. Jo vaig compartir dos plats que em varen agradar molt (sobre tot el primer):
- Panceta con papitas al sol. Que de fet era un costelló de porc molt ben guisat (crec que confitat lentament i després amb una bona hòstia de calor per deixar-lo ben cruixent) acompanyat d'unes patates amb una mena de salsa o maionesa d'ají groc.
- Pato Norteño. Cuixa d'ànec estofada amb arròs al coriandre.
 |
| Panceta con papitas al sol |
 |
| Berenjekaos. Albergínies farcides de porc i llagostins amb salsa de Chi Jao Kay |
 |
| Tallarines saltats. Pollastre, llagostins, ceba, tomàquet i ají |
 |
Saltat Nikkei. |
Jo vaig acabar tal i com vaig començar. Un parell més de Pisco Sour després del cafè per fer baixar tot plegat... ;)
Local molt maco i espaiós. Varen tenir el detall de preparar-nos una taula gran quadrada de forma que tots ens veiem les cares. Servei jove i de tracte agradable, tot i que potser els hi falta una mica de rodatge.
Preu excessivament elevat al meu parer (60 € per cap encara que caiguessin uns quants Piscos em sembla molt...).
Un restaurant per recomanar a qui li agradi de provar nous menjars.
Can Maret. Bones brases
Restaurant Can Maret
Ctra. Nacional II, Km. 734
17468 - VILADEMULS (Girona)
Tel. 972 560 405
Com no varem poder sopar al restaurant de l'Hotel Odissea de l'Empordà, a la mateixa recepció de l'hotel ens varen recomanar un restaurant a prop.
Està situat a peu de la mateixa Carretera Nacional II, un parell de kilòmetres abans d'arribar a Orriols (venint des de Barcelona).
És un senzill establiment especialitzat en carns a la brasa que feien directament a la enorme llar de foc que tenen a la mateixa sala del restaurant.
Vaig poder gaudir d'uns fabulosos peus de porc a la brasa que no és un plat que pugui gaudir habitualment ja que no en faig mai a casa (només m'agraden a mi...). I de primer, botifarra del perol esparracada amb mongetes de Santa Pau i ceba caramel·litzada (lleuger, lleuger per ser un sopar. Sí senyor).
Tot ben regat amb un vi de la D.O.Penedès Empordà jove que no coneixia i que em va semblar força bé: Llavors del celler La Vinyeta. L'etiqueta està elaborada amb retalls de diari del dia de la verema i, segons llegeixo, va rebre el Premi Laus d'Or al millor disseny d'etiqueta.
Preu molt ben ajustat i servei amable (simpàtic l'avi de la casa que semblava el de Filiprim).
Ctra. Nacional II, Km. 734
17468 - VILADEMULS (Girona)
Tel. 972 560 405
Com no varem poder sopar al restaurant de l'Hotel Odissea de l'Empordà, a la mateixa recepció de l'hotel ens varen recomanar un restaurant a prop.
Està situat a peu de la mateixa Carretera Nacional II, un parell de kilòmetres abans d'arribar a Orriols (venint des de Barcelona).
És un senzill establiment especialitzat en carns a la brasa que feien directament a la enorme llar de foc que tenen a la mateixa sala del restaurant.
Vaig poder gaudir d'uns fabulosos peus de porc a la brasa que no és un plat que pugui gaudir habitualment ja que no en faig mai a casa (només m'agraden a mi...). I de primer, botifarra del perol esparracada amb mongetes de Santa Pau i ceba caramel·litzada (lleuger, lleuger per ser un sopar. Sí senyor).
Tot ben regat amb un vi de la D.O.
Preu molt ben ajustat i servei amable (simpàtic l'avi de la casa que semblava el de Filiprim).
Tag :
Restaurant
L'Odissea de l'Empordà
L'Odissea de l'Empordà
Carrer del Castell, 6
17468 Orriols - GIRONA
Tel: 972 551 718
www.odissea-emporda.com
info@odissea-emporda.com
Feia més de 10 anys (concretament des de l'any 2001) que no havíem estat en aquest bonic i tranquil hotel, situat a l'Alt Empordà entre L'Escala i Banyoles. Es tracta del antic Castell d'Orriols totalment restaurat i amb unes espaioses suites (on es van allotjar personatges il·lustres) decorades amb escultures i pintures originals. El petit i poc bulliciós poble, feia la mateixa olor a bestiar que a l'altre visita...
Tot i que quan vaig fer la reserva, vaig donar per fet que soparíem al seu restaurant, del qual guardava un grat record, no va ser possible ja que, com ens van informar, des del passat mes d'agost havien trencat relacions amb el xef per
Les suites eren tal i com les recordàvem en el seu dia. Àmplies i molt confortables. A la entrada hi havia un sofà llit que podia fer les funcions d'habitació separada. Bon equip de música, i increïblement dolent l'aparell de TV. El bany més que generós a les seves mides i amb una gran banyera a on relaxar-se. Detall a la habitació d'una ampolla de garnatxa i unes galletes.
Complert i correcte esmorzar que constava d'un parell de panets per cap, amb tomàquets per sucar i embotits variats i una got de suc de taronja, i d'un croissant i una ensaïmada per el cafè amb llet.
L'únic punt negatiu que vaig trobar va ser que des de les 22:30 fins crec que les 8:00 del matí no hi havia cap mena de servei.
En resum, un lloc a on escapar-se i desconnectar totalment per uns dies i trencar l'habitual ritme de treball, i passar una vetllada romàntica en bona companyia.
 |
| Detalls de l'habitació |
 |
| Obres d'art en totes les estances de l'hotel... |
Tag :
Hoteles
La Rectoria
Restaurant La Rectoria
La Font, 15
17747 Espinavessa
Tel. 972 553 766
info@restaurantlarectoria.com
www.restaurantlarectoria.com
El passat divendres varem aprofitar una sortida per l'Alt Empordà per fer una visita a aquest restaurant del que havia sentit parlar molt be, tot i que va ser una mica complicat d'arribar ja que al GPS del cotxe ni tan sols existia aquesta població (gràcies San Google!). Podríem dir que està situat aproximadament entre Bàscara i Navata i que es un petit nucli urbà de rústiques cases de pedra.
No hi ha cap complicació per aparcar.
 |
| Façana del restaurant |
A l'interior, veiem que es un lloc molt acollidor i espaiós que té diferents sales amb taules ben separades i una correcte il·luminació. Vaixella, estovalles i cristalleria de qualitat.
Apart de la carta i del menú de migdia que pintava molt bé, també disposen d'un Menú Degustació Tardor 2012, que finalment va ser per el que ens varem decidir per poder fer un tast general de la seva cuina. Constava de dos aperitius, set entrants, dos principals (un plat de peix i un plat de carn) i tres postres.
Els aperitius varen ser:
- Crema de carbassa i patata. Bo, però potser un xic escàs, ja que pràcticament era una cullerada de les de postre...
- Magdalena de sèsam negre i llavors de lli. Un nou sabor per mi, ja que mai havia tastat el lli.
Els entrants es van compondre de:
- Albergínia, tòfona d'hivern i pa rústic.Una mena de ravioli d'albergínia servida amb una clàssica però desconeguda per molts, sopa de pa. Tot i que només et serveixen unes gotes, com et deixen la gerra, varem poder servir-nos unes quantes sopetes...
- Sardina, pa amb tomata i all confitat. Molt acurada presentació la d'aquest plat, que et porten en una clàssica llauna de conserves. Els sabors eren pronunciats i perfectament identificables.
- Escudella de bacallà. Verduretes del brou cuites al dente, amb una porció compactada de bacallà, cigrons i botifarra negre, en la que predominava massa aquest últim ingredient. Sort de la gerra de brou que també deixen a taula i que tenia un potent gust del peix.
- Gambes, suc terrós i trompetes de la mort. Cocció perfecte de la gamba (gràcies!) amb un cruixent fet a partir de trompetes de la mort i un suc, que crec recordar estava fet a partir d'aquests. Molt bo!
- Xipirons, mongeta negra i bitxo confitat. Un altre plat del qual també vaig gaudir especialment. Perfecte també en aquest cas, la cocció dels xipirons, als quals no se si els hi van ensenyar siquiera el foc.
- Suc de civet de senglar amb patata del bufet. Potent i contundent. Petites quenelles de puré de patata del bufet amb el suc d'un saborós civet de senglar
- Semi-sec de cargols i avellanes. Tot i que no es el plat amb l'ingredient que jo demanaria, he de reconèixer que l'arròs estava força bo i vaig ser un bon minyó i m'ho vaig acabar tot (cargol gegant inclòs...). Perfecte el punt de cocció.
Els plats principals de peix i carn van ser els següents:
- Calet al carbó. Com per aquest nom, no coneixia aquest peix, varem preguntar com es deia en Wertiano i ens varen dir que era "pajel" i que en català també es coneix amb el nom de pagell (que aquest si que el coneixia...). Un cop culturitzats, he de dir que per mi va ser el millor plat de la vetllada. El porten a taula cobert per una mena de campana amb l'interior ben cobert de fum, que fa que tingui un potent sabor fumat. L'acompanyen d'una mena de carbons que no se que eren (i ruc de mi que no vaig preguntar...) però que també es menjaven.
- Senglar amb codony confitat. Contundent la carn de senglar, molt ben acompanyada i suavitzada per el codony confitat.
Deliciós també el pa que va acompanyar tot aquest festival i que van haver de reposar en diverses (bastants...) ocasions.
Les postres van ser:
- Tardor 2012. El millor de tots tres. Explosió de sabors de fruits de tardor, per sobre dels quals destacava el de pi, que no tinc ni la més remota idea de com ho aconsegueixen...
- Nous, camamilla i llet d'ovella.
- Recuit fumat, poma al forn i pa d'espècies.
I amb els cafès van portar unes petit fours.
- Escuma de tortell.
- Pedres de cacau amb te verd.
Carta de vins no gaire extensa però amb moltes referencies de la terra i a preus molt ajustats.
Tot va ser maridat amb un fantàstic CTONIA 2010 de la D.O. Empordà que ja havíem tastat en anteriors ocasions i que es perfecte per acompanyar un àpat d'aquesta mena a on es barregen els cinc sabors. Curiosament, estava dinant allà mateix el propietari del celler (Masia Serra) i va tenir el gran detall d'apropar-se a xerrar amb nosaltres i convidar-nos a una copa d'un dels altres grans vins del seu celler: l'IO, que es un negre elaborat a partir de garnatxa i merlot (si no recordo malament). Tanmateix, en Jaume Serra ens va convidar a visitar el seu celler i participar d'alguna dels seus tasts, cosa que espero fem ben aviat, ja que m'encanten els seus vins.
Puc concloure que a la cuina impera la gran qualitat de la matèria primera i que tenen uns punts de cocció que, al menys per a mi, son dels mes encertats que he provat últimament. Servei de sala a l'alçada general del àpat. Es a dir, excel·lent.
Un lloc al que de ben segur tornarem i recomanarem, tot i estar una mica llunyà, però fent el menú o be a la carta.
Pel que fa al preu, el menú degustació surt per 50 € per cap, begudes, impostos i extres apart, i que va fer que surtis tot plegat per dues persones, per 150 €.
Gràcies al equip de La Rectoria per tant fantàstica vetllada.
I ara... les fotos!
 |
| Crema de carbassa i patata |
 |
| Magdalena de sèsam negre i llavors de lli |
 |
| Albergínia, tòfona d'hivern i pa rústic |
 |
| Sardina, pa amb tomata i all confitat |
 |
| Escudella de bacallà |
 |
| Gambes, suc terrós i trompetes de la mort |
 |
| Xipirons, mongeta negra i bitxo confitat |
 |
| Suc de civet de senglar amb patates del bufet |
 |
| Semi-sec de cargols i avellanes |
 |
| Calet al carbó |
 |
| Senglar amb codony confitat |
 |
| Tardor 2012 |
 |
| Nous, camamilla i llet d'ovella |
 |
| Recuit fumat, poma al forn i pa d'espècies |
 |
| Una mica de cava per empènyer les postres... |
 |
| Escuma de tortell |
 |
| Pedres de cacau amb te verd |
Tag :
Restaurant,
Restaurant ®
Rotllo de truita Babé farcit de tàrtar de tonyina especiat - Dia Mundial de l'Ou 2012
Per commemorar el Dia Mundial de l'Ou d'aquest any, he preparat una combinació amb el que tenia mes a mà per la nevera. Em venia de gust fer-ho del tipus rotllo maki, però substituint l'alga nori i l'arròs per ou Babé i el farciment per un tàrtar a la meva manera. El resultat final no va ser com esperava, ja que més que un rotllo, em va quedar com una truita. Tot i que la presentació no va ser gaire acurada, al menys el gust era bo...
Ingredients:
- Tonyina.
- Ous.
- Sal.
- Oli.
Per marinar la tonyina:
- Mirin (dues cullerades)
- Teriyaki (quatre o cinc cullerades)
- Shichimi Togarashi (a gust)
- Ratlladura de llima.
- Part verda d'una ceba tendra (o si teniu sort de trobar de Verdeo, millor..) picada molt fina.
Començarem tallant la tonyina en trossos de uns pocs mil·límetres com si fos per preparar un tàrtar. Els posarem en un bol de vidre i afegirem la resta d'ingredients per marinar-lo. Reservarem a la nevera durant una mitja hora. Un cop hagi passat aquest temps, ho colarem per retirar l'excés de marinada.
Batrem un parell d'ous per comensal i posarem a punt de sal.
En una paella amb unes gotes d'oli farem l'ou només per una banda, deixant l'altre crua.
En un plat, farem una línia amb el tàrtar de tonyina especiat per sobre de la truita Babé i enrotllarem la mateixa com puguem en funció de la quantitat de tàrtar que hi posem.
El varem acompanyar amb un jove vi italià Canti Pinot Grigio Veneto, que em va agradar més d'entrada (la copa inicial per esperar el sopar), que durant la resta del àpat. Bonic color groc palla.
Tag :
Receptes
Marmitako de tonyina... #espanyolisado marmita de atún
Ingredients:
- Patates (a ser possible de la varietat Kennebec).
- Pebrot verd.
- Pebrot vermell.
- Ceba.
- All.
- Tomàquets madurs.
- Polpa de choricero (o nyores).
- Tonyina.
- Oli d'oliva verge.
- Vi blanc (que no sigui gaire perruno).
- Julivert.
- Sal i pebre.
- Bitxo (opcional)
 |
| Mise en place (falta el brou...) |
Començarem abocant un bon raig d'oli a la cassola. Quan sigui calent fregirem breument els alls (picats o a làmines) fins que agafin color i incorporarem la ceba tallada a brunoise. Salpebrarem una mica. Si ens agrada el picant, es el moment d'afegir o bé un bitxo tallat a trossos grans (per poder localitzar-los posteriorment) o com vaig fer aquest cop, assaonar amb alguna espècia que aporti aquest grau de picant (vaig fer servir piparrak en pols).
 |
| El ball de l'all i la ceba |
Quan la ceba tingui color, afegirem els pebrots i els courem a foc mitjà. Incorporarem també la polpa de choricero. Tornarem a salar lleument.
 |
| Amb els pebrots verds i vermell i la polpa de choricero |
Quan les verdures estiguin cuites, incorporarem el tomàquet i pujarem el foc perquè evapori l'aigua de vegetació d'aquest. Tornarem a salar.
 |
| Tomàquet fregint-se |
Quan veiem que el conjunt ja s'ha cuit i l'aigua del tomàquet ha desaparegut, afegirem el vi blanc i deixarem uns minuts perquè s'evapori. A continuació, abocarem les patates que prèviament haurem tallat cascant-les i donarem unes voltes a tot plegat per integrar-ho bé.
 |
| Les patates fent amics i coneixent nous gustos |
Cobrirem les patates amb el brou de peix, rectificarem finalment de sal, i courem fins que aquelles estiguin ben cuites.
 |
| Patates coent amb el fumet de peix |
Mentre es fan les patates, aprofitarem per tallar la tonyina en tacs d'uns dos o tres centímetres i salarem.
 |
| Tallant els tacs de tonyina |
Un cop les patates estiguin cuites, apagarem el foc, retirarem la cassola i abocarem els tacs de tonyina. Si volem, podem afegir en aquest moment un grapat de julivert acabat de picar. Taparem, portarem a taula a on estaran asseguts els comensals i esperarem de 1 a 5 minuts en funció de com ens agradi el punt de la tonyina.
 |
| El marmitako... o el que queda d'ell, després de servir cinc racions... |
Tag :
Receptes
