Un ceviche de corvina
Fa 1 hora
La Fundició. Girona10 - Restaurant5
RESTAURANT LA FUNDICIÓ
Maluquer Salvador 30 · Rutlla 84
17002 Girona
Tel. 972 224 130
www.restaurantlafundicio.com
reserva@restaurantlafundicio.com
Aprofitant la 2a edició de la promoció Girona10 d'aquest cap de setmana i la recent estrena de la línia d'AVE que permet plantar-te en poc més de mitja hora en la ciutat de Girona, varem anar a passar el dia, i de pas gaudir de la seva gastronomia i recórrer el preciós barri vell.
Vaig reservar al Restaurant La Fundició (després d'haver trucat a uns quants restaurants del llistat i davant les negatives d'aquests per la plena ocupació durant tots els àpats) del qual no havia sentit parlar, però com era a base de tapes, em va semblar per la varietat el que millor ens podia agradar.
D'entrada diré que no faig la reserva quan a un lloc fan torns per menjar, però pensant que estaria tot ple per les circumstàncies excepcionals d'aquests dies (a l'anterior edició vaig sentir que era brutal la quantitat de gent que hi havia anat), hi vaig acceptar la reserva a les 13:30 hores (el següent torn era a les 15:00 que ja no soc persona...).
El menú era tancat, molt econòmic (10 € tot inclòs, tret del cafè) i consistia en:
Crec que, sent conscient que és molt ajustat el preu d'aquestes diades de Girona10, si un restaurant s'acull a les mateixes, hauria de tenir molta mes cura a l'elecció dels menús i si no pot assumir fer una despesa gran, fer al menys una tria de menjars que li permetes donar una bona matèria prima amb unes coccions més acurades.
Girona10 és un molt bon aparador per donar a conèixer el negoci i s'hauria de prendre la possible pèrdua que poguessin tenir, com una inversió econòmica en publicitat.
En fi... Dubto molt que torni i si li dono una segona oportunitat serà a base de tapes de la carta i deixant-me aconsellar. A més em va semblar (no vaig veure la carta) que tenien bones referencies de vins i caves i a més, s'anuncien a la web com Restaurant Vinoteca.
Maluquer Salvador 30 · Rutlla 84
17002 Girona
Tel. 972 224 130
www.restaurantlafundicio.com
reserva@restaurantlafundicio.com
Aprofitant la 2a edició de la promoció Girona10 d'aquest cap de setmana i la recent estrena de la línia d'AVE que permet plantar-te en poc més de mitja hora en la ciutat de Girona, varem anar a passar el dia, i de pas gaudir de la seva gastronomia i recórrer el preciós barri vell.
Vaig reservar al Restaurant La Fundició (després d'haver trucat a uns quants restaurants del llistat i davant les negatives d'aquests per la plena ocupació durant tots els àpats) del qual no havia sentit parlar, però com era a base de tapes, em va semblar per la varietat el que millor ens podia agradar.
D'entrada diré que no faig la reserva quan a un lloc fan torns per menjar, però pensant que estaria tot ple per les circumstàncies excepcionals d'aquests dies (a l'anterior edició vaig sentir que era brutal la quantitat de gent que hi havia anat), hi vaig acceptar la reserva a les 13:30 hores (el següent torn era a les 15:00 que ja no soc persona...).
El menú era tancat, molt econòmic (10 € tot inclòs, tret del cafè) i consistia en:
- Xips de iuca i plàtan (ja eren a taula quan varem asseure). Correctes. Alguns d'ells amb pebre vermell picant i d'altres amb mojo picón (o al menys això em va sembla per el seu gust a comí).
Els tres següents anaven junts al mateix plat:
- Patates braves. Amb lo petites que eren, ja era difícil deixar-les crues, però ho van aconseguir. Poca quantitat i molt malament la cocció.
- Bunyols de bacallà i iuca (estaria d'oferta...). Secs com la moixama. Personalment, no els hi vaig trobar cap gracia.
- Crema de ceba. Més gust de crema de llet que de ceba, però bé...
- Estofat de vedella amb bolets. No em va aportar res de nou. Salsa aigualida i bolets insípids. És un plat de cuina tradicional, que crec que s'ha de posar molta més cura a l'hora de fer-lo.
- Peres al vi. Fetes de forma pseudo-moderna (peres triturades i gelatinitzades amb agar o similar i coronades per espuma de vi), que tot i estar força bones, crec que es un plat que cal respectar en la seva forma original. I si es fa diferent, que ho sigui de debò. Es només la meva opinió...
Crec que, sent conscient que és molt ajustat el preu d'aquestes diades de Girona10, si un restaurant s'acull a les mateixes, hauria de tenir molta mes cura a l'elecció dels menús i si no pot assumir fer una despesa gran, fer al menys una tria de menjars que li permetes donar una bona matèria prima amb unes coccions més acurades.
Girona10 és un molt bon aparador per donar a conèixer el negoci i s'hauria de prendre la possible pèrdua que poguessin tenir, com una inversió econòmica en publicitat.
En fi... Dubto molt que torni i si li dono una segona oportunitat serà a base de tapes de la carta i deixant-me aconsellar. A més em va semblar (no vaig veure la carta) que tenien bones referencies de vins i caves i a més, s'anuncien a la web com Restaurant Vinoteca.
Tag :
Restaurant
Faves i pèsols
Ingredients:
- 2 quilos de faves.
- 1 quilo de pèsols.
- Un manat de ceba tendre.
- Un tomàquet.
- Uns alls tendres.
- Cansalada de qualitat.
- Botifarra negre.
- Una copeta d'anís.
- Un gotet de vi aromàtic.
- Menta i farigola fresques.
- Sal.
- Oli.
Desgranar les faves i els pèsols (per les generacions actuals, diré que no només les venen en bosses, generalment de color verd, a la secció de congelats del super...). Dels dos quilos de faves ens sortiran més o menys mig quilo de faves desgranades (o el que bé a ser el mateix, una proporció de 4:1), mentre que del quilo de pèsols, n'obtindrem aproximadament uns 400 grams (pràcticament 2:1).
Començarem saltejant la cansalada en una cassola de ferro a foc viu i amb cura de que el greix que salta no ens enceti un ull ni ens deixi la cuina estucada. La retirarem i la reservarem. Baixarem el foc i a la mateixa cassola abocarem la ceba tendra picada ben fina i el tomàquet tallat fi sense pell ni llavors. Afegirem un xic de sal i ho deixarem que es baixi fen poc a poc fins que agafi un bonic color daurat. Calcular de hora a hora i mitja...
Pujarem el foc i abocarem la copeta d'anís deixant que s'evapori l'alcohol. Tornarem a baixar el foc i abocarem les faves i els pèsols i el gotet de vi, així com els manats de menta i farigola. Salarem, taparem la cassola i deixarem que el conjunt es vagi fent durant aproximadament una hora, vigilant de tant en tant la cocció que no se'ns vagi de mare...
Quan faltin deu minuts, posarem a la cassola la cansalada que havíem reservat i la botifarra negre sense pell i tallada a rodelles ben gruixudes.
Només ens queda cridar a la tropa i gaudir d'aquest senzill però espectacular plat. Bon profit.
Tag :
Receptes
Fonda Sala. Dinant a la comarca d'Osona.
Fonda Sala
Plaça Major, 17
08516 - OLOST DE LLUÇANÈS
Tel. 938 880 106
Restaurant situat al bell mig del poble d'Olost de Lluçanès, a la comarca d'Osona. Es tracta d'una reformada i preciosa casa de pedra que està just davant de l'esglèsia (amb dos campanars).
És un tres en un, ja que és el típic restaurant de poble amb menjars de menú de tota la vida, té una sala a part per el restaurant d'autor (xef, Toni Sala) i també disposa d'habitacions a on poder descansar (si estem de visita per la preciosa comarca o bé si ens hem passat amb la beguda...).
Només entrar a la sala del restaurant, vàrem veure que no seria un àpat tranquil. Hi havia una taula rodona amb vuit o deu avis (o quasi avis) que em van recordar als de la llotja de Barrio Sésamo. Quina joia regnava a la seva taula. Però no ens va molestar gens ni mica. Més aviat ens feia gràcia la situació de festa sana que tenien muntada. El pitjor de tot era que hi havia una taula allargada preparada per acollir a més de 20 comensals, fet que no és gaire habitual en un restaurant d'aquest nivell (al menys jo no m'havia trobat mai al cas). Sort que varen arribar força més tard que nosaltres i no van haver de patir el xivarri gaire estona.
Quan vaig veure que la noia que atenia la barra del bar era la mateixa que ens va anar servint al llarg del dinar, ja em va semblar que era un més dels llocs tocats per aquesta inacabable crisi. Vaig notar el servei un xic accelerat, potser per la preparació de la mega-taula que estava parada.
Només seure ja varen portar unes olives, el pa i l'aigua abans fins i tot de portar la carta o de preguntar si volíem quelcom per esperar.
Després d'estudiar a fons la carta de vins com diu la meva dona, vaig decidir-me per un Furvus 2008 de la D.O. Montsant. Preus molt equilibrats per el que és la categoria del restaurant (x 1,5 més o menys). Un vi que no coneixia i que em va sorprendre gratament.
 |
| Furvus 2008
Els entrants que varen portar, van ser una crema de castanyes amb oli de tòfona (molt bona, tot i que la temperatura era un pel baixa, però a mi ja em va bé) i un tàrtar de salmó amb caviar d'anxoves (massa triturat per el meu gust).
|
 |
| Crema de castanyes amb oli de tòfona |
 |
| Tàrtar de salmó amb caviar d'anxova |
 |
| Saltejat de bolets de temporada amb vieira i cruixent d'alls tendres |
El següent plat va ser un caneló de faisà amb tòfona que de gust era força bo, tot i que, per el meu gust, massa triturat. Particularment, crec que s'han de trobar els trossos de carn als canelons. Un altre cosa, es la temperatura a la que es sol servir sempre aquest plat. Crec que la temperatura a Venus no arriba a aquests límits... I si, ja sé que només he d'esperar, però una temperatura humana seria més adient.
 |
| Caneló de faisà amb tòfona |
Fluix (per a mi) el plat de bacallà confitat. Els cigrons espectaculars, però no vaig trobar l'equilibri amb les salses. Potser el fet de que aquestes fossin fredes no va acompanyar gaire.
 |
| Bacallà confitat amb romesco i cigrons d'Oristà |
El steak tàrtar amb el que s'acabaven els plats principals no hem va aportar gaires sensacions. Potser l'únic destacable van ser els germinats d'enciams que li donava un toc graciós al conjunt. La carn era molt bona, però potser és que estic acostumat a menjar aquest plat preparat espectacularment tant a casa del meu cunyat com a la meva pròpia.
 |
| Steak tàrtar amb encenalls de parmesà i germinats d'enciams |
 |
| Infusió de fruits vermells |
I ja per acabar, un pastís de poma molt fi i saborós. Crec sincerament que és un dels millors que he tastat mai. Acompanyat per un gelat de vainilla i unes maduixes.
 |
| Pastís de poma amb gelat de vainilla de Tahití |
Per acompanyar els cafès, unes trufes de xocolata i una mousse de cacau.
 |
| Mignardises o Petit fours |
En resum, un bon dinar amb uns ingredients molt ben seleccionats a un preu un pel desproporcionat per el conjunt de les característiques del restaurant.
 |
| Façana de la Fonda Sala |
Tag :
Restaurant,
Restaurant *
Llobarro salvatge amb espinacs i carxofes
Ingredients:
- Llobarro salvatge. Jo no ho faria amb un de piscifactoria (aquests millor per altres preparacions...).
- Espinacs.
- Carxofes.
- Pernil ibèric.
- Sal gruixuda
- Un bon oli verge d'oliva.
Realment, em venia molt de gust preparar un bon tall de llobarro a la planxa (o qualsevol altre peix salvatge) amb verduretes. Aprofitant que els preus del peix fresc s'han reduït molt notablement després de les festes nadalenques, vaig donar una volta pel mercat de Torreblanca i em vaig enamorar d'un llobarro d'un parell de quilos que em va picar l'ullet només veurem...
Com també tenia caprici d'unes carxofes, doncs vaig comprar al mateix mercat i vaig aprofitar la visita per comprar unes faves i uns pèsols per fer una cassola el proper diumenge...
Tot i que no cal gaire explicació per la preparació d'aquest plat, diré que les carxofes les vaig confitar (prèviament les havia pelat i tornejat... ;)) amb oli d'oliva (no en tenia de gira-sol), el pernil el vaig deshidratar al microones (tot i que m'agrada més fer-ho lentament al forn...) i els espinacs els vaig saltejar en una paella amb un rajolí d'oli i un xic de sal. El llobarro, el vaig desespinar, desescatar (no s'ho van acabar de currar a la peixateria...) i racionar prèviament, i el vaig salar per la banda sense pell i pringar amb un bon oli verge d'oliva. Quan la paella era ben calenta, els vaig marcar bé per el costat de la pell i després per l'altre banda, deixant-los apartats del foc durant un minut.
El plat va ser completat amb uns ous d'arengada que voltaven per la nevera des de les festes de Nadal.
Tot i que no té la més mínima complexitat, es un plat que requereix unes molt bones matèries primeres, així com molt d'amor (no sé si es la paraula més adient, però carinyu no em sonava bé...) al'hora de preparar-lo.
Tag :
Receptes
Àtica. Bona cuina al barri de Sants.
Àtica Restaurant
Galileu, 159
08028 - Barcelona
Tel. 934 906 535
Després d'un parèntesis nadalenc de gairebé dos mesos i per no afluixar el ritme de menjar i beure, es va fer una nova trobada gastronòmica del amics de la Llista, aquest cop en un restaurant que dubto que ningú que no el conegui, bé per recomanació o bé per haver llegit quelcom, s'animi a entrar.
Situat al barri de Sants, al carrer Galileu i abans d'arribar a l'Avinguda Madrid, té una estreta porta que dona accés a un local de reduïdes dimensions i llarga barra al costat de la qual es situen les poques taules de les que disposa.
Van tenir el detall de muntar-nos una gran taula quadrada a la part final del local en una mena de reservat, amb lo que varem estar força bé i tranquils.
Es un restaurant de barri, amb una senzilla decoració i un servei de taula just, però més que sobrat per un local d'aquestes característiques. Servei molt atent i eficient (tot i que això s'hauria de comprovar millor quan estigues ple, ja que érem pràcticament els únics que estàvem sopant aquest dia).
Carta de vins justeta, amb poques i no gaire conegudes referencies i entre les que varem optar per un correcte Arroyo de la D.O. Ribera del Duero, que ens va acompanyar fins a les postres. En funció dels que si que coneixia, vaig veure que els preus eren força ajustats.
Per començar, varem demanar per compartir un plat de cadascun dels entrants que tenien a la carta i que pràcticament es poden veure quasi tots a la següent fotografia (hi havia gana i crec que falten les d'un parell d'entrants...) i que, si no em falla la memòria, eren els següents:
- Gorgonzola amb pa amb tomàquet.
- Coca de verduretes amb Brie.
- Croquetes de rostit i ceps.
- Carpaccio de peus de porc.
- Carpaccio de gambes.
- Coca de poma i formatge de cabra.
- Salmó marinat amb albergínia fumada.
- Canaló de pollastre rostit i oli de tòfona.
En línies generals, tot molt bé. Bones les croquetes, dels plats de formatge poca cosa a dir, massa avellana als carpaccios que treien protagonisme al plat en sí, i molt destacable el canaló de pollastre, que va ser per unanimitat escollit plat de la nit.
 |
| Entrants |
Després, amb els segons plats, cadascú va demanar el que més li venia de gust. A destacar en general la qualitat del producte i la bona preparació del plats. Racions més que generoses...
Les galtes de vedella. Acompanyades de puré de patates i reducció de la salsa de les mateixes galtes. Molt meloses.
 |
| Galtes de vedella |
Els peus de porc sense feina. Es el plat que vaig demanar i del qual vaig gaudir com un garrí... Desossats i acompanyats per un puré de patates i unes panses, i tot ben regat amb el suquet de la cocció dels peus. Deliciós.
 |
| Peus de porc sense feina |
Risotto de ceps amb oli de tòfona. Bon punt de cocció del arròs i justa mesura del oli de tòfona. Molt bé.
 |
| Risotto de ceps amb oli de tòfona |
Bacallà amb verduretes. Aquest no el vaig tastar, però pel que varen dir, estava força bo. Talls més que generosos...
 |
| Bacallà amb verduretes |
Coca de pollastre escabetxat. Molt bé la coca i el conjunt en general. Pollastre al seu punt (es a dir... no estava assassinat amb la cocció...).
 |
| Coca de pollastre escabetxat |
De postres varem demanar uns carquinyolis amb moscatell (res a dir) i un pa amb oli i xocolata (molt bé).
Tot plegat i sense comptar begudes el tiberi va sortir per uns 25 € per cap (35 € si comptem amb begudes i cafès). Crec sincerament que es una molt bona RQP i que es un lloc per recomanar i més si estàs de pas per aquest barri. Llàstima que sigui de difícil accès per l'aparcament... però quin lloc no ho és??
Sopar Nit de Nadal 2012
En primer lloc, vull ensenyar-vos el menú, tal i com el vaig anar pensant els dies abans del sopar. He d'agrair als cuiners i blocaires que m'han inspirat i ajudat amb les seves publicacions per dur-lo a terme i espero no deixar-me a cap als agraïments i citacions.
Aquesta es la taula per a divuit persones humanes (més aviat, les tres taules juntes...) que va preparar i disposar, tant meravellosament com sempre, la meva dona per rebre els convidats al sopar d'aquesta Nit de Nadal.
I aquest, és l'aspecte dels entrants disposats a la taula auxiliar de la cuina, a on tinc la sort de poder anar-ho emplatant tot...
El primer dels aperitius van ser uns Xupa-xups surprise inspirats en una recepta que vaig llegir al bloc de Pakus i que de fet, eren unes boles fetes amb formatges Valdeón (qualsevol altre blau aniria bé) i Camembert a parts iguals barrejats amb mantega (una quarta part del pes dels formatges) i banyades amb xocolata. Presentades amb el seu corresponent pal a unes pedres blanques que tenia per el jardí, i que vaig foradar amb l'ajut d'un trepant. Realment era un poema veure l'expressió d'alguns dels comensals...
En una llosa de pissarra, vaig servir dos aperitius més amb el foie mi-cuit com ingredient principal. El primer d'ells que vaig anomenar Foiembruesas (recepta que vaig veure al fabulós bloc del cuiner Xabier Gutierrez), eren unes broquetes amb tres gerds farcits de foie mi-cuit (temperat a baixa potencia al microones al voltant d'un minut i amb l'ajut d'una xeringa) i amanit al últim moment amb sal i pebre i un raig d'oli verge d'oliva. El segon (extret també del bloc de Pakus), eren uns bombons fets també amb foie mi-cuit però arrebossats amb ametlla garapinyada (ametlla en pols torrada a foc baix en una cassola a la que afegim sucre i anem remullant poc a poc amb aigua sense deixar de remenar).
L'ultim aperitiu va ser un Ànec en la taronja. Aquesta també va venir del bloc de Xabier Gutierrez, i des del moment que la vaig veure em va semblar molt original i divertida. Es buida per dins una taronja ben maca, i es fa un tall a la base per que es mantingui dreta. Es barreja en parts iguals ametlla i festuc en pols, amb un parell de cullerades de mostassa en gra i una mica del suc de la mateixa taronja i es reparteix per l'interior de la taronja buida. Es marca a la planxa un magret d'ànec i es fan uns bocins que es claven a unes broquetes i que es pringuen bé amb la barreja que hi ha al interior.
Els entrants van ser tres: un tall d'una Terrina de salmons i alvocat amb gelée de Riesling, un Tàrtar de bacallà amb poma verda i germinats de ceba tendra i una Carxofa confitada amb cruixent de pernil i sopa de botifarra negra.
.JPG)
Per fer la terrina de salmons i alvocat (que també està extreta del bloc de Pakus) vaig triturar bé quatre cebes tendres amb set alvocats i el suc d'un parell de llimones i ho vaig lligar amb vuit o nou fulls de gelatina (prèviament hidratades amb aigua freda durant uns cinc minuts i desfetes en un raig d'aigua calenta). Vaig folrar un motllo de silicona amb salmó fumat i vaig dipositar una capa (mes o menys la meitat) de la barreja d'alvocat i ceba tendra. Després vaig fer una altre capa amb salmó cuit al vapor (poc, tot i que per a mi ho hauria posat cru, però amb tantes persones era un problema...) i ho vaig acabar amb la resta del alvocat i una última capa de salmó fumat. Ho vaig deixar al congelador durant unes quatre o cinc hores per poder-ho tallar bé i ho vaig acompanyar d'una gelée de Riesling amb làmines d'or que tenia per el rebost i que li van donar un toc molt bonic al plat.
Tot i que al menú que vaig dissenyar posava que el tàrtar era d'anguila fumada, no sé que va passar, que va ser totalment impossible aconseguir un gram d'aquest ingredient i a última hora ho vaig haver de canviar per un bacallà fumat que també va quedar força bé. Aquesta recepta la havíem gaudit uns dies enrere al Restaurant Saüc i, salvant les distancies, vaig pensar que em podia encaixar al menú. La vaig acompanyar d'un germinat de ceba tendre i unes gotes d'oli d'oliva verge i no vaig recordar d'afegir el caviar d'arengada que havia comprat només per aquest plat (tocarà improvisar futura recepta...).
La recepta de la carxofa confitada la vaig treure de la Granja Elena i si en el seu dia ja em va encantar quan la feien, aquest cop que l'he fet jo, he de dir que va ser de nota i particularment penso que de lo millor de la nit. Vaig confitar-les a foc molt baix (inducció al 2-3) durant unes tres hores en una cassola amb oli de gira-sol i una altre cassola a sobre per que es mantinguessin totes ben submergides El cruixent de pernil el vaig preparar posant unes llenques de pernil al microones a baixa potencia durant uns minuts (s'ha d'anar obrint el forn i veient el resultat per trobar el punt desitjat). I per a la sopa, bullint brou de pollastre durant quinze minuts amb la botifarra negra per que es desfaci i passant-la posteriorment per la batedora fins aconseguir la textura que ens agradi. Emplatar la carxofa, el cruixent per sobre i una mica de la sopa per el voltant.
El plat principal, van ser unes Galtes de vedella amb cigrons, extreta del fabulós blocaire David Monaguillo, i del que ja he fet unes quantes receptes molt bones i espectaculars. Bàsicament les úniques coses que es requereixen per fer aquest plat son un xic de paciència i uns bons ingredients. Començarem salpebrant les galtes (de cada galta es poden fer uns dos o tres talls macos i necessitarem un per cada comensal, i reservarem les puntes i els talls mes lletjos per un altre preparació) i marcant-las a foc viu en una cassola. Les retirarem i les reservarem. A la mateixa cassola i sense baixar el foc, saltejarem les verdures (ceba, pastanaga, porro, all, pebrot verd i vermell) i afegirem les herbes (unes fulles de llorer, i unes branques de romaní i farigola) i especies (grans de pebre negre, una mica de clau, o les que vulguem per donar el nostre toc personal). Quan estigui tot ben enrossit, tornarem a afegir les galtes a la cassola i ho cobrirem bé de vi (no sigueu rates i poseu un vi massa dolent per estalviar, ja que serà la base de la salsa i un dels principals ingredients del plat). Ho tapeu i ho deixeu coure durant tres o quatre hores a foc baix.
La mise en place:
Saltejant les verdures:
Al forn amb la cassola (era la més gran que tenia i no hem valia per inducció...)
Un cop cuites les galtes, separarem aquestes i les deixarem refredar a la nevera (crec que d'un dia a un altre, guanyen força...). Colarem el suc (que bàsicament es el vi amb el suc de les galtes i les verdures) i el reduirem fins a ben bé una tercera part. D'aquí, separarem una part (aproximadament la meitat) per el cigrons i la resta la seguirem reduint fins que ens quedi amb una textura de salsa i li donarem lluentor amb una mica de mantega.
Per preparar el cigrons, confitarem unes cebes i barrejarem amb el cigrons (jo vaig fer sevir de conserva, ja que avui en dia les fan de molt alta qualitat, però si algú vol fer-las imagino que ja sabrà com...), les amanirem amb un rajolí d'oli de sèsam i la salsa reduïda que havíem reservat de les galtes i les deixarem cuinant-se durant uns minuts per que s'impregnin bé el cigrons.
En un plat fons, posarem unes cullerades de cigrons amb el seu suc, a sobre un tall de galta que prèviament haurem tallat i passat per una paella amb oli ben calent per marcar-les, una cullerada de la salsa reduïda amb la mantega i una mica de cibulet picat per donar color.
I el resultat final (per sucar-hi pa, els dits i rellepar amb la llengua...) va quedar tal que:
Per acabar de rematar als comensals, vaig preparar unes postres que fossin fàcils de digerir...Greixonera. Son unes postres típiques d'Eivissa que es fan aprofitant les ensaïmades que queden dures de dies anteriors i a les que s'afegeixen ous, llet, sucre i canyella molta, i es preparen al bany maria. Es menja fred i es com una mena de pudin, però fet amb la base de l'ensaïmada. La recepta es pot trobar de forma molt fàcil a San Google.
A més, a part dels torrons de després, vaig preparar un bonus extra que va ser una mena de torró fet aprofitant les restes de xocolata i ametlla garapinyada:
I per acabar, els típics digestius nadalencs, des de fa pocs anys (quina falera amb el gintònics...)
Bon Nadal a tothom!!
Pollastre Patiyaki
No sé si definir aquest plat com cuina d'aprofitament o bé com cuina de supervivència, ja que el vaig improvisar amb lo poc que quedava a la nevera.
Vaig començar marinant uns pits de pollastre amb oli de sèsam i soia durant una mitja hora.
Mentrestant, vaig saltejar en una cassola amb unes gotes d'oli i a foc viu, una ceba tallada en juliana fina i uns alls tendres tallats en bastonets al bies.
Quan les verdures van estar fetes i amb un bonic color daurat, les vaig apartar a una banda de la cassola i vaig marcar les peces de pollastre per que es fessin ràpidament per fora. Un cop marcades, vaig abocar el líquid de la marinada i vaig afegir una c.p. de salsa Hoisin. Un cop reduït el líquid i cuits els pits de pollastre, només ens queda emplatar amb aquest resultat:
I gaudir amb un bon vi, que per a l'ocasió va ser un Marcel Deiss Muscat Bergheim 2009 que apart d'anar força bé, va acompanyar perfectament un Brie trufat amb torradetes per tancar el sopar.
De totes formes, si el torno a fer, en lloc de una c.p. de salsa Hoisin li afegiria només una c.c. per donar una mica de gust. En aquest cas, tot i que va quedar ben gustós, predominava massa el seu especial sabor.
Tag :
Receptes
Saüc. Espectacular!
Restaurant Saüc
Via Laietana, 49
08003 - Barcelona
Tel. 933 210 189
Aquest es un altre dels restaurants que sempre sentíem anomenar però que per un o altre motiu no acabàvem d'anar mai.
Ara, i seguint la tendència dels grans cuiners de la nostre ciutat, està situat al entresòl de l'hotel de luxe (cinc estrelles) Ohla Barcelona (baixant per la Via Laietana a mà dreta, a l'alçada del Palau de la Música). Es un petit restaurant molt especial per celebrar esdeveniments íntims o per gaudir d'una vetllada tranquil·la en bona companyia. Decoració moderna i minimalista amb poques taules ben separades. Servei de sala excel·lent i atentíssim.
Aprofitant la promoció 2x1 de la revista Cuina del passat mes de novembre ens vam decidir a anar a dinar i varem escollir el Menú Degustació Clàssic que incloïa: snacks, dos aperitius, tres principals i dues postres.
Com es habitual en aquests tipus de menús, ens van preguntar si teniem alguna al·lèrgia o incompatibilitat alimentaria a ressaltar (i com sempre, l'escollit va ser el coco que és l'únic ingredient que no li agrada a la meva dona). També ens van preguntar si volíem saber els plats que anirien portant o bé que fos sorpresa (i varem escollir aquesta opció, ja que als dos ens agrada més d'aquesta forma). Per acompanyar el tiberi, ens vam decidir per un Cruor de la D.O.Q. Priorat. Preus dels vins x2.
Els snacks anaven presentats en una pedra de granit a on punxaven una mena de gelatina d'oliva negre amb sucre, una gran oliva verda i un pastis d'olivada amb mascarpone. A banda, a un altre pedra foradada hi havien uns deliciosos rovellons en escabetx que no provava des de feia molts i molts anys (em van recordar els que feia la meva iaia).
 |
| Els entreteniments |
 |
| Rovellons en escabetx |
Els dos aperitius van ser:
- Cebiche d'escopinyes amb coriandre.
- Crema de foie amb crumble de ceba i punts de llimona
Normal el primer i espectacular el segon, tot i que a mi lo dels punts de llimona no em van acabar de fer el pes...
 |
| Cebiche d'escopinyes amb coriandre |
 |
| Crema de foie amb crumble de ceba i punts de llimona |
Molt bé i complert el primer dels principals, que era un tàrtar d'anguila fumada i poma verda amb caviar d'arengada. Sempre havia menjat l'anguila fumada acompanyada amb tomàquet, però reconec que aquesta combinació també resulta força bé. La base de nata aportava un interessant toc làctic.
 |
| Tàrtar d'anguila fumada i poma verda amb caviar d'arengada |
El peix escollit per el segon dels plats principals va ser un dot amb emulsió de safra i camagrocs. El dot es un parent de l'anfós o mero, que també es conegut amb el nom de xerla o xerna (en castellà "cherna"). Una carn dura i consistent que inundada per l'emulsió de safra era tot un festival en boca.
 |
| Dot al safrà amb camagrocs |
I per finalitzar els plats principals, una vedella guisada (de la peça de la llata segons ens van dir...) acompanyada per un trinxat amb mongeta verda.... Excels! (com diria en Jordi Basté...). Crec que es la carn més tendre que he tastat mai. Imagino que estarà cuinada al vuit a molt baixa temperatura i durant moltes hores. Aquesta tècnica de cuinar els aliments, he de començar a practicar-la, ja que és notable la diferencia de textura i gust amb que queden els ingredients preparats d'aquesta manera. Al moment d'emplatar, la regaven amb una salsa de la mateixa carn, per poder sucar més pa (que per cert, no sabria dir quin dels diferents tipus que ens van servir era més bo...). Si he de destacar un plat, no tinc el més mínim dubte de que aquest seria l'escollit.
 |
| Vedella guisada amb trinxat de mongeta verda |
Per acabar d'omplir forats, ens van portar uns formatges menestrals (paraula aquesta que no havia sentit mai i que segons el cap de sala vol dir quelcom similar a artesanals) de la nostra terra i acompanyats per melmelada i codony. Espectacular el pa de fruits secs calent amb el que serveixen aquesta taula de formatges...
 |
| Formatges menestrals |
 |
| Pa de fruits secs per acompanyar els formatges |
Bon detall el de la primera de les postres. Com ens van comentar que la primera d'elles era un sorbet de menta amb escuma de coco i la meva dona va dir que al seu no li posessin d'aquest ultim, van canviar les dues per un sorbet de tomàquet i cogombre amb crema de maduixes, com si fos un gaspatxo.
 |
| Gaspatxo de maduixa: sorbet de tomàquet i cogombre i crema de maduixa |
Sense paraules el brownie d'ametlla amb gelat de vainilla. Bonic de presentació, bonic de gust i bonic per que si.
 |
| Brownie d'ametlles amb sorbet de vainilla |
 |
| Detall del brownie |
I ja per finalitzar, amb els cafès ens van portar les petit fours de rigor... A destacar la mini magdalena que queda molt a prop de les meves estimades del Berasategui. A més, amb un toc salí que les feia força interessants.
 |
| Mignadirses o petit fours... |
En conclusió, un lloc per recomanar i a on tornar segur. No és precisament econòmic (80-100 € per cap sense tenir en compte la promoció...), però la qualitat de la seva cuina, l'exquisidesa del servei de sala i la seva cèntrica situació, fan que sigui un dels llocs a tenir en compte al panorama gastronòmic de Barcelona.
