Un ceviche de corvina
Fa 1 hora
La Casa del Bosc. Cuina autèntica al cor del Montseny.
La Casa del Bosc
Al bell mig del Montseny
08445 - Cànoves
Tel. 937 445 092
www.casadelbosc.com
casadelbosc@casadelbosc.com
Molt bona la recomanació que ens van fer uns amics de Cardedeu, quan els hi vam preguntar llocs per dinar i fer una reunió familiar pels voltants del Montseny.
És un lloc per anar a passar tot un dia, ja que no es pot accedir amb vehicle propi. La gràcia està en marxar ben d'hora per fer el camí de pujada al restaurant tot passejant (aproximadament un parell d'horetes, parant-nos a mirar el paisatge, les flors, la fauna o a descansar) o fen via (poc més d'una hora si volem fer esport i arribar a dalt fets una coca). A més, disposen de servei de taxi, que cal reservar amb antelació, per si no es pot pujar a peu (per incapacitat, mal temps o pura vagància) amb diferents tarifes en funció del numero de persones i de si fem només un trajecte o bé, fem anada i tornada.
Per arribar fins el punt on s'han de deixar els cotxes, just a l'arribada a Cànoves es troba la senyalització de Casa del Bosc, que cal anar seguint fins trobar un guarda forestal a l'entrada del Parc Natural i indicar-li que tenim reserva a la Casa del Bosc. Ens deixarà passar fins el pàrquing de l'embassament que és a on s'han de deixar els vehicles i des d'aquest punt, seguir a peu o bé esperar el taxi.
Vaig fer les següents fotografies del camí de pujada al restaurant, que donen una idea de la idíl·lica passejada que ens espera pel davant.
Just abans d'arribar a la Casa del Bosc, ens trobarem amb un desviament que us recomano agafar (són només 100 metres més) per visitar el centenari Castanyer d'en Cuch, que està declarat arbre monumental pels seus gairebé dotze metres de perímetre. Te dues entrades a diferents nivells i l'interior del seu tronc va ser habitat per un carboner.
Les vistes des del restaurant són espectaculars, fins i tot amb mal temps com vam tenir aquell dia.
Pel que fa al menjar en sí, és totalment impossible sortir amb gana d'allà. El menú que tenen a un preu únic de 26 € TOT inclòs (menjar, begudes, cafès i impostos) consisteix en cinc entrants (que canvien en funció dels productes de temporada), un plat principal (a escollir entre guisats clàssics o de caça i brasa) i unes postres.
No vaig fer fotografies dels plats (era una reunió familiar i no era pla d'estar amb el mòbil tota la estona), però recordo que els entrants van ser abundants i de molt bona qualitat (un bon formatge per cada quatre, uns embotits variats, una escalivada que va ser de les millors que ha tastat mai, un carpaccio de cérvol i alberginieres dolces, que particularment em feien més de prostres) i de plat principal jo vaig escollir un guisat de cabirol que estava d'allò més bo. Les postres, casolanes i bones, però no les recordo.
Per tant, us puc ben assegurar que és un lloc ideal per fer reunions familiars o d'amics en un tranquil entorn, envoltats de natura i en el que menjareu molt bé. I la caminada paga doblement la pena: la pujada ens farà agafar gana i la baixada esvairà els vapors etílics del dinar.
Això si. Reserveu amb antelació, ja que durant els mesos de tardor i hivern, s'omple amb molta facilitat i ens va comentar el propietari que tenen l'agenda complerta per unes quantes setmanes.
Per la meva banda, jo tornaré al hivern per tastar l'escudella "que es pot tallar" que preparen a l'enorme llar de foc que tenen al menjador i de la que n'he sentit parlar molt bé.
Al bell mig del Montseny
08445 - Cànoves
Tel. 937 445 092
www.casadelbosc.com
casadelbosc@casadelbosc.com
Molt bona la recomanació que ens van fer uns amics de Cardedeu, quan els hi vam preguntar llocs per dinar i fer una reunió familiar pels voltants del Montseny.
És un lloc per anar a passar tot un dia, ja que no es pot accedir amb vehicle propi. La gràcia està en marxar ben d'hora per fer el camí de pujada al restaurant tot passejant (aproximadament un parell d'horetes, parant-nos a mirar el paisatge, les flors, la fauna o a descansar) o fen via (poc més d'una hora si volem fer esport i arribar a dalt fets una coca). A més, disposen de servei de taxi, que cal reservar amb antelació, per si no es pot pujar a peu (per incapacitat, mal temps o pura vagància) amb diferents tarifes en funció del numero de persones i de si fem només un trajecte o bé, fem anada i tornada.
Per arribar fins el punt on s'han de deixar els cotxes, just a l'arribada a Cànoves es troba la senyalització de Casa del Bosc, que cal anar seguint fins trobar un guarda forestal a l'entrada del Parc Natural i indicar-li que tenim reserva a la Casa del Bosc. Ens deixarà passar fins el pàrquing de l'embassament que és a on s'han de deixar els vehicles i des d'aquest punt, seguir a peu o bé esperar el taxi.
Vaig fer les següents fotografies del camí de pujada al restaurant, que donen una idea de la idíl·lica passejada que ens espera pel davant.
Just abans d'arribar a la Casa del Bosc, ens trobarem amb un desviament que us recomano agafar (són només 100 metres més) per visitar el centenari Castanyer d'en Cuch, que està declarat arbre monumental pels seus gairebé dotze metres de perímetre. Te dues entrades a diferents nivells i l'interior del seu tronc va ser habitat per un carboner.
 |
| Una Castaño al Castanyer |
Les vistes des del restaurant són espectaculars, fins i tot amb mal temps com vam tenir aquell dia.
Pel que fa al menjar en sí, és totalment impossible sortir amb gana d'allà. El menú que tenen a un preu únic de 26 € TOT inclòs (menjar, begudes, cafès i impostos) consisteix en cinc entrants (que canvien en funció dels productes de temporada), un plat principal (a escollir entre guisats clàssics o de caça i brasa) i unes postres.
No vaig fer fotografies dels plats (era una reunió familiar i no era pla d'estar amb el mòbil tota la estona), però recordo que els entrants van ser abundants i de molt bona qualitat (un bon formatge per cada quatre, uns embotits variats, una escalivada que va ser de les millors que ha tastat mai, un carpaccio de cérvol i alberginieres dolces, que particularment em feien més de prostres) i de plat principal jo vaig escollir un guisat de cabirol que estava d'allò més bo. Les postres, casolanes i bones, però no les recordo.
Per tant, us puc ben assegurar que és un lloc ideal per fer reunions familiars o d'amics en un tranquil entorn, envoltats de natura i en el que menjareu molt bé. I la caminada paga doblement la pena: la pujada ens farà agafar gana i la baixada esvairà els vapors etílics del dinar.
Això si. Reserveu amb antelació, ja que durant els mesos de tardor i hivern, s'omple amb molta facilitat i ens va comentar el propietari que tenen l'agenda complerta per unes quantes setmanes.
Per la meva banda, jo tornaré al hivern per tastar l'escudella "que es pot tallar" que preparen a l'enorme llar de foc que tenen al menjador i de la que n'he sentit parlar molt bé.
Tag :
Restaurant,
Restaurant ®
Barraca. Bons arrosos a la Barceloneta.
Barraca
Passeig Marítim de la Barceloneta, 1
08002 - Barcelona
Tel. 932 241 253
http://www.barraca-barcelona.com/
Tenia pendent de publicar des de fa ja molts dies, l'entrada d'aquest restaurant. Començaré dient, que és d'aquells als que vaig anar inicialment amb recel, ja que quan el soroll mediàtic és tan elevat, sempre em fa una mica com de mandra anar. A més, al ser llocs tan promocionats, sempre tens una multitud d'entrades a blogs, dels que no sempre són gaire objectius i que, al menys a mi, em provoquen un rebuig inicial. I aquest, crec que és un dels que aquest estiu ha estat més comentat per les xarxes. Normalment, en aquests santuaris de la restauració, espero a llegir les experiències de bloggers que per mi són més fiables, per fer-me una idea més realista del lloc, i aleshores decidir si paga la pena fer una peregrinació amb penitència.
Feta la introducció, he de dir que el local, que està situat al començament mateix del Passeig de la Barceloneta, té a l'entrada una petita barra a on poder fer el vermut i unes olives mentre esperes, i a la planta superior, està el restaurant en si, en el que podem veure la cuina que queda a la vista amb les corresponents pissarres, que imagino que a algú hauran enriquit aquests últims temps.
Decoració senzilla en la que l'element més destacat és la fusta, amb no gaires taules i amplis finestrals des dels que podrem gaudir d'unes espectaculars vistes, si hem tingut la sort d'agafar una de les taules que donen directament a aquestes.
Un punt negatiu del local, és l'excessiu soroll que hi ha a l'interior, i encara té menys sentit quan tampoc és que hagin massa taules. El tema de la sonoritat, hauria de ser un dels punts als que donar més importància de la que li donen els restauradors i propietaris dels locals, i que sembla que menyspreïn per algun motiu que no arribo a entendre. Se'm fa molt difícil gaudir d'un àpat quan no pots parlar més que a crits (i si a més la taula és allargada i som deu persones, la comprensió auditiva ja és per nota...).
Pel que fa al menjar, com varem anar amb un menú fet i tancat, la cosa va anar tal que així:
Per començar, unes croquetes de pollastre i uns bunyols de bacallà. Bastant vulgars les primeres, correctes els segons.
Uns musclos de roca amb tomàquet i alfàbrega, que no vaig fotografiar. Molt bons i frescos.
Per continuar amb una amanida de burrata, tomàquet i ruca acabada amb uns pinyons i unes herbes. Bon gènere. Un plat molt lleuger i refrescant.
Uns calamars a l'andalusa molt tendres i ben fregits (i això ho dic després d'haver estat uns dies abans a Cadis, que és el paradís dels fregits) que els acompanyaven amb una salsa tàrtara, que potser li treia protagonisme als calamars. Un plat que em va agradar força.
La bomba. Personalment, li vaig trobar falta de picant. Podríem dir que era una bomba que no matava... (acudit de baix nivell). De debò, estava bé en el seu conjunt.
I arribem a l'arròs, que és el producte estrella i, de fet, amb el que més s'han publicitat i promocionat. El que ens van servir, portava petits mossos de calamar, rossellones, musclos de roca, i peix de platja i ho acabaven amb un oli d'all i julivert. Particularment i pel meu gust, va ser un dels millors arrosos que he tastat. El gra, ben sencer com a mi m'agrada, agarraet l'arròs i de sabor contundent. Els ingredients frescos i de primera.
Ara ve quan podem entrar a opinar del preu d'un arròs... 20 € (VINT!) per ració (de mitja entre tots els arrosos que tenen a la carta) no és pas un preu econòmic, però si tenim en compte que hi han llocs que per pocs menys diners, et posen al plat una mena de pasta cuita a la que diuen arròs i que no té gaire bé gust de res, potser aleshores no el trobarem tan car. I que consti que parlo de restaurants de la zona de la Barceloneta, dels que ja he estat a uns quants (Can Solé, Can Majó, Marítim, Platja Ca la Nuri, Salamanca, Suquet de l'Almirall, Cal Pinxo, Can Costa, La Mar Salada, i segur que em deixo algun altre), i potser aquest els supera a tots, al menys pel que fa referència a l'arròs. Només vaig provar aquest, però veient la pinta que feien els altres que anaven sortint de la cuina, no tenien res a envejar.
Un plat rodó de debò.
Les postres, a compartir, només les citaré, ja que no són precisament sant de la meva devoció. Crec que vaig provar la mousse de xocolata i una mica de la sopa de meló amb gelat de formatge fresc.
Al anar a preu fet, no puc opinar del preu mitjà, però fen un ràpid càlcul sobre els preus de la carta i agafant un parell d'entrants per compartir i un arròs, més una ampolla de vi normalet i sense demanar postres, et pot sortir el dinar o sopar per uns 40-45 €.
Per beure, unes quantes (bastants) ampolles de no recordo quin vinet blanc fresc i jove de la D.O. Penedés, i una ampolla del (últimament molt sentit a diferents blogs) Fulanito de la D.O. Ribera del Duero.
A nosaltres ens va sortir per 55 € per cap i van tenir el "detall" de no cobrar les cerveses i unes racions de bunyols i croquetes que havíem pres mentre esperàvem, a canvi de no descomptar res del preu final en el que vam renunciar (per tips) a un suquet de peix que si estava contractat (fen números, es pot fàcilment arribar a la conclusió de que és "quasi" el mateix preu...). Però això és una altre historia...
Pel que fa al servei, era del que s'esforçava en agradar i era un detall que els que eren de fora fessin l'esforç d'entendre el que els hi deies quan et dirigies a ells en català.
A favor: sense cap mena de dubte, l'arròs i les vistes, si demanem i aconseguim una taula de les que donen als finestrals.
En contra: la mala insonorització i la poca (o dolenta) climatització del local.
Una bona opció a tenir en compte, si has de convidar a algú a menjar un bon arrocet per la Barceloneta i vols fugir dels clàssics del barri, i a més, no t'importa gratar-te la butxaca. És un lloc car, però en consonància amb els que hi ha al voltant.
Passeig Marítim de la Barceloneta, 1
08002 - Barcelona
Tel. 932 241 253
http://www.barraca-barcelona.com/
Tenia pendent de publicar des de fa ja molts dies, l'entrada d'aquest restaurant. Començaré dient, que és d'aquells als que vaig anar inicialment amb recel, ja que quan el soroll mediàtic és tan elevat, sempre em fa una mica com de mandra anar. A més, al ser llocs tan promocionats, sempre tens una multitud d'entrades a blogs, dels que no sempre són gaire objectius i que, al menys a mi, em provoquen un rebuig inicial. I aquest, crec que és un dels que aquest estiu ha estat més comentat per les xarxes. Normalment, en aquests santuaris de la restauració, espero a llegir les experiències de bloggers que per mi són més fiables, per fer-me una idea més realista del lloc, i aleshores decidir si paga la pena fer una peregrinació amb penitència.
Feta la introducció, he de dir que el local, que està situat al començament mateix del Passeig de la Barceloneta, té a l'entrada una petita barra a on poder fer el vermut i unes olives mentre esperes, i a la planta superior, està el restaurant en si, en el que podem veure la cuina que queda a la vista amb les corresponents pissarres, que imagino que a algú hauran enriquit aquests últims temps.
Decoració senzilla en la que l'element més destacat és la fusta, amb no gaires taules i amplis finestrals des dels que podrem gaudir d'unes espectaculars vistes, si hem tingut la sort d'agafar una de les taules que donen directament a aquestes.
 |
| Interior del menjador amb la cuina vista |
 |
| Una altre vista de l'interior del restaurant |
 |
| Vistes nocturnes de la platja des de la taula |
Un punt negatiu del local, és l'excessiu soroll que hi ha a l'interior, i encara té menys sentit quan tampoc és que hagin massa taules. El tema de la sonoritat, hauria de ser un dels punts als que donar més importància de la que li donen els restauradors i propietaris dels locals, i que sembla que menyspreïn per algun motiu que no arribo a entendre. Se'm fa molt difícil gaudir d'un àpat quan no pots parlar més que a crits (i si a més la taula és allargada i som deu persones, la comprensió auditiva ja és per nota...).
Pel que fa al menjar, com varem anar amb un menú fet i tancat, la cosa va anar tal que així:
Per començar, unes croquetes de pollastre i uns bunyols de bacallà. Bastant vulgars les primeres, correctes els segons.
 |
| Coqueta de pollastre i bunyol de bacallà |
Uns musclos de roca amb tomàquet i alfàbrega, que no vaig fotografiar. Molt bons i frescos.
Per continuar amb una amanida de burrata, tomàquet i ruca acabada amb uns pinyons i unes herbes. Bon gènere. Un plat molt lleuger i refrescant.
 |
| Amanida de ruca amb tomàquet i burrata |
Uns calamars a l'andalusa molt tendres i ben fregits (i això ho dic després d'haver estat uns dies abans a Cadis, que és el paradís dels fregits) que els acompanyaven amb una salsa tàrtara, que potser li treia protagonisme als calamars. Un plat que em va agradar força.
 |
| Calamars a l'andalusa amb salsa tàrtara |
La bomba. Personalment, li vaig trobar falta de picant. Podríem dir que era una bomba que no matava... (acudit de baix nivell). De debò, estava bé en el seu conjunt.
 |
| Bomba |
I arribem a l'arròs, que és el producte estrella i, de fet, amb el que més s'han publicitat i promocionat. El que ens van servir, portava petits mossos de calamar, rossellones, musclos de roca, i peix de platja i ho acabaven amb un oli d'all i julivert. Particularment i pel meu gust, va ser un dels millors arrosos que he tastat. El gra, ben sencer com a mi m'agrada, agarraet l'arròs i de sabor contundent. Els ingredients frescos i de primera.
Ara ve quan podem entrar a opinar del preu d'un arròs... 20 € (VINT!) per ració (de mitja entre tots els arrosos que tenen a la carta) no és pas un preu econòmic, però si tenim en compte que hi han llocs que per pocs menys diners, et posen al plat una mena de pasta cuita a la que diuen arròs i que no té gaire bé gust de res, potser aleshores no el trobarem tan car. I que consti que parlo de restaurants de la zona de la Barceloneta, dels que ja he estat a uns quants (Can Solé, Can Majó, Marítim, Platja Ca la Nuri, Salamanca, Suquet de l'Almirall, Cal Pinxo, Can Costa, La Mar Salada, i segur que em deixo algun altre), i potser aquest els supera a tots, al menys pel que fa referència a l'arròs. Només vaig provar aquest, però veient la pinta que feien els altres que anaven sortint de la cuina, no tenien res a envejar.
Un plat rodó de debò.
 |
| Arròs amb calamar, peix de la llotja, rossellones i musclos i oli d'all i julivert |
Les postres, a compartir, només les citaré, ja que no són precisament sant de la meva devoció. Crec que vaig provar la mousse de xocolata i una mica de la sopa de meló amb gelat de formatge fresc.
 |
| Mousse de xocolata |
 |
| Baba al rom, tartar de pinya i llet de coco |
 |
| Sopa de meló, gelat de formatge fresc i twist de llima |
Per beure, unes quantes (bastants) ampolles de no recordo quin vinet blanc fresc i jove de la D.O. Penedés, i una ampolla del (últimament molt sentit a diferents blogs) Fulanito de la D.O. Ribera del Duero.
Pel que fa al servei, era del que s'esforçava en agradar i era un detall que els que eren de fora fessin l'esforç d'entendre el que els hi deies quan et dirigies a ells en català.
A favor: sense cap mena de dubte, l'arròs i les vistes, si demanem i aconseguim una taula de les que donen als finestrals.
En contra: la mala insonorització i la poca (o dolenta) climatització del local.
Una bona opció a tenir en compte, si has de convidar a algú a menjar un bon arrocet per la Barceloneta i vols fugir dels clàssics del barri, i a més, no t'importa gratar-te la butxaca. És un lloc car, però en consonància amb els que hi ha al voltant.
Tag :
Lista Carmelín,
Restaurant
Aponiente. Emocionant cuina la d'Angel León. Cadis - VI
Aponiente
Puerto Escondido, 6
11500 - EL PUERTO DE SANTA MARÍA
Tel. 956 851 870
www.aponiente.com
info@aponiente.com
No sé si seré capaç o si sabré expressar en paraules, les emocions i sensacions que vaig experimentar durant el transcurs d'aquest dinar, però al menys posaré tots els meus sentits per intentar-ho.
Per l'aniversari, sempre busquem regalar-nos el paladar i aprofitem per fer una estada d'uns quants dies a la província a on estigui el restaurant escollit. I aquest cop, varem fer més de mil kilòmetres (i faria mil més) per visitar aquesta veritable joia de la cuina a la província de Cadis.
Per començar amb la crònica, diré que ja feia al menys un parell d'anys que llegia i seguia les evolucions de la cuina d'Ángel León, que és el xef d'aquest restaurant.
Gaudeix de nombrosos premis i reconeixements a nivell nacional i internacional, com els següents:
- Una estrella Michelin, que penso sincerament que seria mereixedor d'alguna més, i que imagino anirà guanyant en les properes edicions.
- Tres sols Repsol.
- Figura (juntament amb el Tickets de Barcelona) a una llista que el New York Times va publicar fa un parell d'anys dels "10 restaurants del món al que paga la pena agafar un avió per anar-hi".
- Premi Nacional de Gastronomia d'enguany.
Sempre que he sentit o llegit comentaris tant de particulars com de periodistes o crítics gastronòmics, m'ha semblat un tipus de cuina amb un fort caràcter, una personalitat pròpia i molt allunyat de convencionalismes.
La seva cuina, respira mar per totes les bandes i ha sabut trobar en els productes que allà mateix li ofereix el mar el fil conductor de les seves elaboracions. De fet, en el menú que vàrem tastar aquell dia, només hi havia un detall en un dels plats que estava elaborat amb producte que no era marítim. A més, una gran part dels productes amb els que elabora les seves creacions, són molt desconeguts o bé menyspreats per la seva baixa estima culinària. Del plàncton, gairebé ha fet una bandera, ja que és un dels ingredients que més fa servir per les seves preparacions.
Està situat a la bonica població marítima de El Puerto de Santa María i es tracta d'un petit local a on amb prou feines hi han set o vuit taules, amb una decoració blanca, impol·luta i minimalista. Tots els elements que composen el servei (vaixella, cristalleria i altres) són de primera com correspon a un lloc de la seva categoria. Com es pot observar a la fotografia, els ornaments que hi ha al menjador son de caire marí o mariner: els peixos metàl·lics de la paret, les làmpades que figuren anèmones, etc.).
En aquesta temporada 2013 del restaurant, només es podia triar entre un dels dos següents menús de degustació, que literalment són:
- Menú Selección... Acercamientos al mar.
- Gran Menú 2013... Antojos de un marinero en tierra.
Ja que havíem fet tot aquest camí per conèixer la cuina d'aquest xef, ens varem decidir pel segon, que era el més complert.
A més, i ja posats, ens vàrem deixar seduir per la proposta de "maridar" tot el menú amb els vins que ens recomanava el cap de sala i sommelier Juan Ruíz Henestrosa, i que figuren al final d'aquest post.
El Menú escollit, s'estructurava en forma d'actes com si d'una òpera o representació teatral es tractes.
Els noms que figuren al peu de les fotografies són els que apareixen literalment al menú, traduïts amb més o menys gràcia al català.
"Alacena"
Aquest primer acte, era el que aquí coneixem com a aperitius de cortesia o entreteniments.
El primer era un embotit a base de "lisas" (desconec si és el mateix que per terra nostre anomenem lliseres) que és un peix molt gras amb el que aquest cuiner elabora diferents tipus d'embotit. Els que ens van servir com entrant, semblaven de botifarra catalana i de fuet (amb els seus grans de pebre i tot).
Veient altres blogs a on comentaven aquest mateix menú, em vaig adonar que faltaven els "camarons" verds (pel plàncton i el wasabi) que havien d'acompanyar-se amb la paperina de "regañás". Imagino que seria una distracció a la que no li dono la més mínima importància... Però a la propera visita, ja els reclamaré, ja... ;)
"Primer Lance"
El primer dels plats d'aquest apartat, és un engany en forma de formatge que imita a una "burrata" i que va farcit de plàncton. T'ho presenten en una safata amb una base d'algues que no vaig fotografiar. La porta el cambrer i cadascú l'agafa amb els dits. Consistent el formatge (contrastava sobre tot la duresa del nus) i explosió de sabor del interior al mastegar el conjunt.
Al·lucinant la cansalada que fan amb la part blanca del pop, pintada amb "manteca colorà" i servida amb uns brins de fonoll marí i uns bocins de pa fregit. Et recomanen enrotllar-lo i menjar-lo tot d'un mos.
A continuació et porten una bonica cocotte que al destapar-la deixa a la vista un tall de sardina que està fumada amb brases de pinyols d'oliva. Presentat sobre una crema d'albergínia i una fina coca de cruixent pa.
Si els anterior eren bons, diferents i espectaculars, aquest va ser el primer que em va emocionar.
Un tall de fetge de rap pràcticament cru amb un espectacular i saborós fons de peix.
Un pebrot que no és, sinó que és una "puntillita" que està tenyida amb remolatxa, i farcida amb una brandada feta amb els retalls dels descartes (que són els peixos que es llancen per la borda) i banyada amb un brou de cranc. A part de bo, era molt curiós i divertit.
Els pans que en van servir a partir d'aquest moment eren una brutal focaccia de camarons (de la que varem repetir en més d'una ocasió) i un molt bon pa de poble.
Verat pràcticament cru cuinat al vuit durant poc tems en adob. Acompanyat d'un pil-pil elaborat a partir de plàncton i del greix del mateix peix.
Una mena de "dim-sum" de "chocos" amb "papas" amb un potent i saborós brou clarificat, posava fi a la primera part del menú.
Segundo Lance
Començament espectacular el segon acte d'aquesta mena d'òpera. Tornen a fer de les seves amb una enganyifa o "trampantojo" amb un plat de nom "Ostra que sembla... plàncton que és" i que consisteix en una mena de ravioli (cuit / cruixent) farcit de plàncton amb un aire de llimona i que serveixen acompanyat d'un xupito de vodka fred.
El següent, és un plat composat per dos mossos diferents que vaig fotografiar per separat. Al primer es pot veure que és una mena d'imitació de "surimi" que en realitat era un tall d'un peix anomenat "Tomaso" que estava tintat amb remolatxa.
I el segon era un ceviche de corball servit al interior d'una llima amb suc de la mateixa i "llet de tigre". Amb aquest no existia engany...
Continuem amb un dels altres plats que em van arribar fins al més profund del ànima. Era una cloïssa amb gelatina de la seva mateixa aigua i la del musclo i amb una merenga congelada d'aigua de tomàquet i regat amb un "gazpachuelo" fred i acabat amb plàncton en pols. Potencia marina elevada a la seva màxima expressió.
Curiós el "temaki" de verat macerat. L'alga nori es substitueix per plàncton i es menja tot d'un sol mos. Continuem al·lucinant...
L'única concessió a la carn en tot el menú figura al plat anomenat "Tot el que es menja d'un "muergo"". El "muergo" o navalla el serveixen per una banda amb tàperes i moll de vedella en la seva closca per fer les funcions de cullera, i per un altre, a la cocotte, hi ha un guisat del mateix moll de vedella amb navalla i nyoquis de patata. Tot i que és l'únic plat a on apareix la carn i ho fa de forma molt subtil, té un sabor molt contundent. També em va agradar força com element trencador de la verticalitat marina del menú.
Seguim el recorregut d'aquest segon "lance" amb un steak tartar preparat a partir de petits talls de bonítol amb els seus corresponents trossets de tàperes i cogombre i el seu punt picant. Les patates soufflé que es poden veure a la fotografia eren tan petites que vaig agafar una amb els dits per que es pogués mesurar i veure com cal. Al·lucinants!
El següent plat sembla ser que és un dels clàssics d'aquest restaurant. És un arròs d'una textura molt cremosa que està elaborat a base de plàncton i petites rossellones. Molt bo i intens el sabor marí, per no parlar de la nota cromàtica del plat.
Sorell a baixa temperatura sobre una base de verduretes tallades en fina brunoise i cobert per petites làmines d'ametlla crua torrada. Es completa amb un potent brou de gallina. Un plat en el que el peix apareix com element secundari dels sabors més destacats de les verdures i el brou.
I un dels plats que més em va agradar i que posava la nota final al menú salat, es tractava d'un tall de ventresca de tonyina que feia veure que menjàvem un tall de llom de porc (tornem amb les enganyifes). Servit amb una copa de whisky Talisker de 10 anys, que et recomanaven prendre de cop al acabar el plat. La ceba que es pot veure a la fotografia, resulta que és també provinent del mar i és com una mena de ceba marina.
Tercer Lance
Aquest tercer i últim acte, és el destinat a la part dolça del menú. El primer dels plats consistia en un refrescant gelat elaborat a base de poma, amb notes de fonoll i alfàbrega i petites esferificacions d'api.
Continuem amb una mena de mousse de llimona amb una forta presència àcida i que es veu compensada amb la dolçor de la "galeta" amb la que queda cobert el plat.
I ja, per acabar el tercer acte i posar fi a les postres, un increïblement deliciós pa de pessic marroquí i que era una espècie de coulant d'ametlla calenta que fins i tot a mi em va encantar. Un parell de copetes d'un molt bo PX varen posar el contrapunt perfecte a aquesta meravella de postres.
Amb el cafè, les petit fours de rigor, molt bones galetes que s'allunyaven del trinomi "osito-nube-almendrado".
Els vins
Pel que fa al apartat referent als vins, realment pagava la pena l'opció de fer aquest "maridatge", ja que no són vins que, al menys jo, no acostumo ni a demanar ni a comprar.
Pràcticament la totalitat dels vins que vàrem provar eren de les terres de Cadis (majoritàriament de les D.O. Jerez i D.O. Manzanilla-Sanlucar de Barrameda), tret d'un vi (Lovamor 2012), el cava i els espirituosos.
- Solear en Rama Primavera 2013
- Bota 35 Equipo Navazos Fino
- Bota 32 Equipo Navazos Manzanilla
- Vodka Beluga
- Cava Colet Navazos Reserva Extra Brut 2007
- Lovamor 2012
- Bota 22 Equipo Navazos Manzanilla
- Amontillado de Sanlucar Almacenista Lustau
- Oloroso 15 años Maestro Sierra
- Talisker 10 años
- Tintilla de Rota Edición Especial 2013
- PX Carla
I he de dir que tots anaven com anell al dit en cadascun del plats que ens van servir. No tinc gaire idea de vins, però no se m'hauria acudit mai acompanyar plats de peix i/o marisc amb finos i manzanillas, i, realment, el toc salí que tenen aquests vins els fan molt apropiats per gaudir i ressaltar encara més
aquests menjars.
No puc acabar sense fer menció del servei que ens va atendre aquell dia i que em va semblar de lo més planer i agradable que he vist en molt de temps. Perfectes els "tempos" entre plats (quan són menús tan llargs, si no estan ben marcats i definits, una experiència única pot acabar convertint-se en un malson), les explicacions quan els preguntava per qualsevol plat, ingredients o forma de cocció, i en general, tots els aspectes que ens van fer gaudir d'un dels millors dinars que recordo.
Puerto Escondido, 6
11500 - EL PUERTO DE SANTA MARÍA
Tel. 956 851 870
www.aponiente.com
info@aponiente.com
No sé si seré capaç o si sabré expressar en paraules, les emocions i sensacions que vaig experimentar durant el transcurs d'aquest dinar, però al menys posaré tots els meus sentits per intentar-ho.
Per l'aniversari, sempre busquem regalar-nos el paladar i aprofitem per fer una estada d'uns quants dies a la província a on estigui el restaurant escollit. I aquest cop, varem fer més de mil kilòmetres (i faria mil més) per visitar aquesta veritable joia de la cuina a la província de Cadis.
Per començar amb la crònica, diré que ja feia al menys un parell d'anys que llegia i seguia les evolucions de la cuina d'Ángel León, que és el xef d'aquest restaurant.
Gaudeix de nombrosos premis i reconeixements a nivell nacional i internacional, com els següents:
- Una estrella Michelin, que penso sincerament que seria mereixedor d'alguna més, i que imagino anirà guanyant en les properes edicions.
- Tres sols Repsol.
- Figura (juntament amb el Tickets de Barcelona) a una llista que el New York Times va publicar fa un parell d'anys dels "10 restaurants del món al que paga la pena agafar un avió per anar-hi".
- Premi Nacional de Gastronomia d'enguany.
Sempre que he sentit o llegit comentaris tant de particulars com de periodistes o crítics gastronòmics, m'ha semblat un tipus de cuina amb un fort caràcter, una personalitat pròpia i molt allunyat de convencionalismes.
La seva cuina, respira mar per totes les bandes i ha sabut trobar en els productes que allà mateix li ofereix el mar el fil conductor de les seves elaboracions. De fet, en el menú que vàrem tastar aquell dia, només hi havia un detall en un dels plats que estava elaborat amb producte que no era marítim. A més, una gran part dels productes amb els que elabora les seves creacions, són molt desconeguts o bé menyspreats per la seva baixa estima culinària. Del plàncton, gairebé ha fet una bandera, ja que és un dels ingredients que més fa servir per les seves preparacions.
Està situat a la bonica població marítima de El Puerto de Santa María i es tracta d'un petit local a on amb prou feines hi han set o vuit taules, amb una decoració blanca, impol·luta i minimalista. Tots els elements que composen el servei (vaixella, cristalleria i altres) són de primera com correspon a un lloc de la seva categoria. Com es pot observar a la fotografia, els ornaments que hi ha al menjador son de caire marí o mariner: els peixos metàl·lics de la paret, les làmpades que figuren anèmones, etc.).
 |
| Detall de l'interior del restaurant. El que es veu és tot el menjador. |
En aquesta temporada 2013 del restaurant, només es podia triar entre un dels dos següents menús de degustació, que literalment són:
- Menú Selección... Acercamientos al mar.
- Gran Menú 2013... Antojos de un marinero en tierra.
Ja que havíem fet tot aquest camí per conèixer la cuina d'aquest xef, ens varem decidir pel segon, que era el més complert.
A més, i ja posats, ens vàrem deixar seduir per la proposta de "maridar" tot el menú amb els vins que ens recomanava el cap de sala i sommelier Juan Ruíz Henestrosa, i que figuren al final d'aquest post.
El Menú escollit, s'estructurava en forma d'actes com si d'una òpera o representació teatral es tractes.
Els noms que figuren al peu de les fotografies són els que apareixen literalment al menú, traduïts amb més o menys gràcia al català.
"Alacena"
Aquest primer acte, era el que aquí coneixem com a aperitius de cortesia o entreteniments.
El primer era un embotit a base de "lisas" (desconec si és el mateix que per terra nostre anomenem lliseres) que és un peix molt gras amb el que aquest cuiner elabora diferents tipus d'embotit. Els que ens van servir com entrant, semblaven de botifarra catalana i de fuet (amb els seus grans de pebre i tot).
.JPG) |
| Embotit marí |
Veient altres blogs a on comentaven aquest mateix menú, em vaig adonar que faltaven els "camarons" verds (pel plàncton i el wasabi) que havien d'acompanyar-se amb la paperina de "regañás". Imagino que seria una distracció a la que no li dono la més mínima importància... Però a la propera visita, ja els reclamaré, ja... ;)
.JPG) |
| "Regañás" |
"Primer Lance"
El primer dels plats d'aquest apartat, és un engany en forma de formatge que imita a una "burrata" i que va farcit de plàncton. T'ho presenten en una safata amb una base d'algues que no vaig fotografiar. La porta el cambrer i cadascú l'agafa amb els dits. Consistent el formatge (contrastava sobre tot la duresa del nus) i explosió de sabor del interior al mastegar el conjunt.
.JPG) |
| Formatge marí |
Al·lucinant la cansalada que fan amb la part blanca del pop, pintada amb "manteca colorà" i servida amb uns brins de fonoll marí i uns bocins de pa fregit. Et recomanen enrotllar-lo i menjar-lo tot d'un mos.
.JPG) |
| Cansalada d'entre dos mars |
A continuació et porten una bonica cocotte que al destapar-la deixa a la vista un tall de sardina que està fumada amb brases de pinyols d'oliva. Presentat sobre una crema d'albergínia i una fina coca de cruixent pa.
Si els anterior eren bons, diferents i espectaculars, aquest va ser el primer que em va emocionar.
.JPG) |
| Sardina fumada en llauna |
Un tall de fetge de rap pràcticament cru amb un espectacular i saborós fons de peix.
 |
| Fetgets cuinats com en aquesta terra |
Un pebrot que no és, sinó que és una "puntillita" que està tenyida amb remolatxa, i farcida amb una brandada feta amb els retalls dels descartes (que són els peixos que es llancen per la borda) i banyada amb un brou de cranc. A part de bo, era molt curiós i divertit.
 |
| Pebrot del "Piquillo" farcit de brandada de descartes |
Els pans que en van servir a partir d'aquest moment eren una brutal focaccia de camarons (de la que varem repetir en més d'una ocasió) i un molt bon pa de poble.
 |
| Els pans |
Verat pràcticament cru cuinat al vuit durant poc tems en adob. Acompanyat d'un pil-pil elaborat a partir de plàncton i del greix del mateix peix.
 |
| Verat en adob |
Una mena de "dim-sum" de "chocos" amb "papas" amb un potent i saborós brou clarificat, posava fi a la primera part del menú.
 |
| "Chocos" amb "papas" |
Segundo Lance
Començament espectacular el segon acte d'aquesta mena d'òpera. Tornen a fer de les seves amb una enganyifa o "trampantojo" amb un plat de nom "Ostra que sembla... plàncton que és" i que consisteix en una mena de ravioli (cuit / cruixent) farcit de plàncton amb un aire de llimona i que serveixen acompanyat d'un xupito de vodka fred.
 |
| Vodka que et serveixen amb el plat "d'ostra" |
 |
| Ostra que sembla... plàncton que és |
El següent, és un plat composat per dos mossos diferents que vaig fotografiar per separat. Al primer es pot veure que és una mena d'imitació de "surimi" que en realitat era un tall d'un peix anomenat "Tomaso" que estava tintat amb remolatxa.
 |
| Coses refrescants amb peixos que ens emocionen (I) |
I el segon era un ceviche de corball servit al interior d'una llima amb suc de la mateixa i "llet de tigre". Amb aquest no existia engany...
 |
| Coses refrescants amb peixos que ens emocionen (i II) |
Continuem amb un dels altres plats que em van arribar fins al més profund del ànima. Era una cloïssa amb gelatina de la seva mateixa aigua i la del musclo i amb una merenga congelada d'aigua de tomàquet i regat amb un "gazpachuelo" fred i acabat amb plàncton en pols. Potencia marina elevada a la seva màxima expressió.
 |
| Sopa iòdica |
 |
| Servint el "gazpachuelo" del plat de sopa iòdica |
Curiós el "temaki" de verat macerat. L'alga nori es substitueix per plàncton i es menja tot d'un sol mos. Continuem al·lucinant...
 |
| Dolç com la mar? |
L'única concessió a la carn en tot el menú figura al plat anomenat "Tot el que es menja d'un "muergo"". El "muergo" o navalla el serveixen per una banda amb tàperes i moll de vedella en la seva closca per fer les funcions de cullera, i per un altre, a la cocotte, hi ha un guisat del mateix moll de vedella amb navalla i nyoquis de patata. Tot i que és l'únic plat a on apareix la carn i ho fa de forma molt subtil, té un sabor molt contundent. També em va agradar força com element trencador de la verticalitat marina del menú.
 |
| Tot el que es menja d'un "muergo" |
Seguim el recorregut d'aquest segon "lance" amb un steak tartar preparat a partir de petits talls de bonítol amb els seus corresponents trossets de tàperes i cogombre i el seu punt picant. Les patates soufflé que es poden veure a la fotografia eren tan petites que vaig agafar una amb els dits per que es pogués mesurar i veure com cal. Al·lucinants!
 |
| La "sarda" feta steak tartar |
 |
| Patates soufflé |
El següent plat sembla ser que és un dels clàssics d'aquest restaurant. És un arròs d'una textura molt cremosa que està elaborat a base de plàncton i petites rossellones. Molt bo i intens el sabor marí, per no parlar de la nota cromàtica del plat.
 |
| El clàssic arròs del Aponiente |
Sorell a baixa temperatura sobre una base de verduretes tallades en fina brunoise i cobert per petites làmines d'ametlla crua torrada. Es completa amb un potent brou de gallina. Un plat en el que el peix apareix com element secundari dels sabors més destacats de les verdures i el brou.
 |
| "Pepitoria" de peixos sense "glamour" |
I un dels plats que més em va agradar i que posava la nota final al menú salat, es tractava d'un tall de ventresca de tonyina que feia veure que menjàvem un tall de llom de porc (tornem amb les enganyifes). Servit amb una copa de whisky Talisker de 10 anys, que et recomanaven prendre de cop al acabar el plat. La ceba que es pot veure a la fotografia, resulta que és també provinent del mar i és com una mena de ceba marina.
 |
| Cap de llom de l'estret al whisky |
 |
| El whisky |
Tercer Lance
Aquest tercer i últim acte, és el destinat a la part dolça del menú. El primer dels plats consistia en un refrescant gelat elaborat a base de poma, amb notes de fonoll i alfàbrega i petites esferificacions d'api.
 |
| Poma, fonoll, api i alfàbrega |
 |
| Un dels vins servit amb les postres |
Continuem amb una mena de mousse de llimona amb una forta presència àcida i que es veu compensada amb la dolçor de la "galeta" amb la que queda cobert el plat.
 |
| Pastís cítric |
I ja, per acabar el tercer acte i posar fi a les postres, un increïblement deliciós pa de pessic marroquí i que era una espècie de coulant d'ametlla calenta que fins i tot a mi em va encantar. Un parell de copetes d'un molt bo PX varen posar el contrapunt perfecte a aquesta meravella de postres.
 |
| Lleuger pa de pessic marroquí |
Amb el cafè, les petit fours de rigor, molt bones galetes que s'allunyaven del trinomi "osito-nube-almendrado".
 |
| Les petit fours |
Els vins
Pel que fa al apartat referent als vins, realment pagava la pena l'opció de fer aquest "maridatge", ja que no són vins que, al menys jo, no acostumo ni a demanar ni a comprar.
Pràcticament la totalitat dels vins que vàrem provar eren de les terres de Cadis (majoritàriament de les D.O. Jerez i D.O. Manzanilla-Sanlucar de Barrameda), tret d'un vi (Lovamor 2012), el cava i els espirituosos.
Per ordre d'aparició van ser:
- Bota 35 Equipo Navazos Fino
- Bota 32 Equipo Navazos Manzanilla
- Vodka Beluga
- Cava Colet Navazos Reserva Extra Brut 2007
- Lovamor 2012
- Bota 22 Equipo Navazos Manzanilla
- Amontillado de Sanlucar Almacenista Lustau
- Oloroso 15 años Maestro Sierra
- Talisker 10 años
- Tintilla de Rota Edición Especial 2013
- PX Carla
I he de dir que tots anaven com anell al dit en cadascun del plats que ens van servir. No tinc gaire idea de vins, però no se m'hauria acudit mai acompanyar plats de peix i/o marisc amb finos i manzanillas, i, realment, el toc salí que tenen aquests vins els fan molt apropiats per gaudir i ressaltar encara més
aquests menjars.
No puc acabar sense fer menció del servei que ens va atendre aquell dia i que em va semblar de lo més planer i agradable que he vist en molt de temps. Perfectes els "tempos" entre plats (quan són menús tan llargs, si no estan ben marcats i definits, una experiència única pot acabar convertint-se en un malson), les explicacions quan els preguntava per qualsevol plat, ingredients o forma de cocció, i en general, tots els aspectes que ens van fer gaudir d'un dels millors dinars que recordo.
I ja per finalitzar, he d'agrair la informació continguda del detall dels plats, a l'entrada del web Complicidad Gastronómica sense la que no podria haver completat la descripció de tots els plats que varem tenir el plaer de degustar.
Ca' Antoñín. Cadis - V
Ca' Antoñín
Misericordia, 9
11500 - EL PUERTO DE SANTA MARIA
Vaja tela, assabentar-se a "toro pasado" que acabes d'estar sopant a casa del enemic...
A la visita que varem fer a les bodegues Osborne (capítol apart mereix el "torito" que tenen a l'entrada amb cristalls de Swarovski, però això es mereixeria un post per ell mateix) i durant el transcurs del tast final, una de les persones amb les que estàvem compartint els vins i que va resultar ser un treballador de les mateixes bodegues (però les de fora de la ciutat), parlant dels restaurants del seu poble ens va comentar (espantat quasi m'atreviria a dir) que a on havíem estat sopant el dia abans, era propietat de Carlos Herrera. Tot i que gastronòmicament parlant no té la més mínima importància, només volia deixar constància d'aquest fet que em va deixar garratibat.
Pel que fa referència al menjar pròpiament dit, diré que va estar força bé, si obviem el detall de que només ens deixessin seure a la terrassa, quan a dins si estava d'allò més bé (aquell dia feia molta calor) i tot i que les taules de dins estiguessin ja reservades, hi havia una barra al voltant de l'interior del local que van ni tan sols van comentar-nos.
El millor plat amb diferència va ser el primer, que era un pop amb "papas aliñàs" que estava molt bo. El pop es desfeia a la boca i la idea de posar les patates triturades al mig del plat, la copio per provar-ho el proper cop que ho faci a casa. El contrast de les verduretes crues i tallades ben petites també era força agradable. I tot amb un bon i abundant oli per sucar pa.
El salmorejo, el va voler demanar la meva dona per veure si era millor que el que preparo jo a casa... I crec que va dir quelcom així, que com el meu no hi ha cap d'altre... ;)
Una altre ració (o mitja ració com a tot arreu) de les "tortillitas de camarones". Sense superar a les de Casa Balbino, però també força bones.
Un bon remenat de bacallà per acabar el sopar.
.JPG)
Encara que reconec que varem sopar força bé, després de saber qui era el propietari del local, crec que ja m'han vist prou...
Misericordia, 9
11500 - EL PUERTO DE SANTA MARIA
Vaja tela, assabentar-se a "toro pasado" que acabes d'estar sopant a casa del enemic...
A la visita que varem fer a les bodegues Osborne (capítol apart mereix el "torito" que tenen a l'entrada amb cristalls de Swarovski, però això es mereixeria un post per ell mateix) i durant el transcurs del tast final, una de les persones amb les que estàvem compartint els vins i que va resultar ser un treballador de les mateixes bodegues (però les de fora de la ciutat), parlant dels restaurants del seu poble ens va comentar (espantat quasi m'atreviria a dir) que a on havíem estat sopant el dia abans, era propietat de Carlos Herrera. Tot i que gastronòmicament parlant no té la més mínima importància, només volia deixar constància d'aquest fet que em va deixar garratibat.
Pel que fa referència al menjar pròpiament dit, diré que va estar força bé, si obviem el detall de que només ens deixessin seure a la terrassa, quan a dins si estava d'allò més bé (aquell dia feia molta calor) i tot i que les taules de dins estiguessin ja reservades, hi havia una barra al voltant de l'interior del local que van ni tan sols van comentar-nos.
El millor plat amb diferència va ser el primer, que era un pop amb "papas aliñàs" que estava molt bo. El pop es desfeia a la boca i la idea de posar les patates triturades al mig del plat, la copio per provar-ho el proper cop que ho faci a casa. El contrast de les verduretes crues i tallades ben petites també era força agradable. I tot amb un bon i abundant oli per sucar pa.
.JPG) |
| Pop amb patates "aliñás" |
El salmorejo, el va voler demanar la meva dona per veure si era millor que el que preparo jo a casa... I crec que va dir quelcom així, que com el meu no hi ha cap d'altre... ;)
.JPG) |
| Salmorejo |
Una altre ració (o mitja ració com a tot arreu) de les "tortillitas de camarones". Sense superar a les de Casa Balbino, però també força bones.
.JPG) |
| "Tortillitas de camarones" |
Un bon remenat de bacallà per acabar el sopar.
.JPG) |
| Remenat de bacallà |
I per baixar-ho tot, una ampolla de Manzanilla Castillo de San Diego (Barbadillo). Vi jove i fresc que feia més suportable la calor d'aquell dia.
El preu, en la línia dels anteriorment visitats per la província.
.JPG)
Encara que reconec que varem sopar força bé, després de saber qui era el propietari del local, crec que ja m'han vist prou...
Tag :
Restaurant
