Un ceviche de corvina
Fa 1 hora
Cal Xim. Molt bon restaurant a l'Ordal.
Cal Xim
Plaça de Subirats, 4
08739 - Sant Pau d'Ordal
Tel. 938 993 092
www.calxim.com
amigocastellvi@terra.es
Si us dic que fa més de trenta anys que sento parlar d'aquest restaurant, no us estic dient cap bestiesa. Quan el meu instint gastronòmic estava encara per sota dels mínims permesos, ja sentia parlar (i molt bé) d'aquest lloc a tocar de l'Ordal.
Després d'un mati visitant Can Ràfols dels Caus a Avinyonet del Penedès i passejant pel seu celler i tastant alguns dels seus vins, el mateix xicot que ens estava acompanyat a la visita va trucar al restaurant per reservar per dinar. Si no coneixeu aquest celler, val la pena apropar-se. El recomano tant pels seus sucs de raïm (Caus Lubis, Rocallis o Parisad, per posar tres exemples), com per gaudir de la seva arquitectura que ha aconseguit integrar les seves noves instal·lacions amb l'entorn paisatgístic de la zona.
Ja eren gairebé les 3 del migdia quan vàrem arribar al restaurant i per ser un dia entre setmana en un poble perdut de poc més de 500 habitants, vaig flipar amb la quantitat de gent que hi havia. Estava totalment ple a vessar, tant a l'interior com a la terrassa que tenien a fora (que era de les de bar de tota la vida) i ens vam haver d'esperar uns deu o quinze minuts de peu a la barra fins que es buides i ens preparessin una taula.
El lloc té un aspecte senzill, però molt ben arreglat. Taules no gaire separades, estovalles i parament de qualitat i disposen d'una sala al celler, per fer petites reunions, que em va semblar acollonant. La fotografia és de la seva pàgina web.
Com ja ens havien recomanat l'hamburguesa de peu de porc, i ja anàvem tots tres amb aquesta idea al cap, vàrem deixar que fossin ells qui ens suggerissin els entrants.
Van començar per uns bolets. Uns ceps i uns rovellons a la brasa, amb l'únic afegit d'una mica de sal, oli i julivert. A veure si canvia ja el temps, que ja tinc ganes de fer alguna sortida per agafar uns quants...
I l'altre entrant varen ser unes flors de carbassó farcides de brandada de bacallà amb samfaina feta amb verdures a la brasa de llenya, que aportava al plat un interessant toc fumat. Un plat molt bo i ben presentat.
Però l'estrella del dinar va ser el plat que ens havien recomanat molt encertadament a les caves de Can Ràfols. L'hamburguesa de peu de porc, que anava acompanyada per un tall de cansalada a la brasa i unes patates i cebetes molt tendres i gustoses. ESPECTACULAR!
I per desengreixar i fer baixar coll avall tot plegat, ens van recomanar molt encertadament un magnum de cava Albet i Noya Brut 21, d'entre totes les referències del celler que figuraven a la carta (amb algunes de ben sorprenents al tractar-se d'un petit i apartat restaurant).
Tot plegat, amb cafès i sense postres, va sortir si no recordo malament per uns 35-40 € per cap.
He de dir que tant el servei com el tracte rebut van ser exquisits, i per descomptat el menjar, que va ser de primera, i que és un lloc al que de ben segur tornaré en més d'una ocasió. Vaig veure plats molt bons, que haurem de provar en posteriors visites. De fet, el propietari ens va dir que no podíem deixar de tastar les carxofes, que sembla ser que van ser el detonant de la fama d'aquest restaurant.
Plaça de Subirats, 4
08739 - Sant Pau d'Ordal
Tel. 938 993 092
www.calxim.com
amigocastellvi@terra.es
Si us dic que fa més de trenta anys que sento parlar d'aquest restaurant, no us estic dient cap bestiesa. Quan el meu instint gastronòmic estava encara per sota dels mínims permesos, ja sentia parlar (i molt bé) d'aquest lloc a tocar de l'Ordal.
Després d'un mati visitant Can Ràfols dels Caus a Avinyonet del Penedès i passejant pel seu celler i tastant alguns dels seus vins, el mateix xicot que ens estava acompanyat a la visita va trucar al restaurant per reservar per dinar. Si no coneixeu aquest celler, val la pena apropar-se. El recomano tant pels seus sucs de raïm (Caus Lubis, Rocallis o Parisad, per posar tres exemples), com per gaudir de la seva arquitectura que ha aconseguit integrar les seves noves instal·lacions amb l'entorn paisatgístic de la zona.
Ja eren gairebé les 3 del migdia quan vàrem arribar al restaurant i per ser un dia entre setmana en un poble perdut de poc més de 500 habitants, vaig flipar amb la quantitat de gent que hi havia. Estava totalment ple a vessar, tant a l'interior com a la terrassa que tenien a fora (que era de les de bar de tota la vida) i ens vam haver d'esperar uns deu o quinze minuts de peu a la barra fins que es buides i ens preparessin una taula.
El lloc té un aspecte senzill, però molt ben arreglat. Taules no gaire separades, estovalles i parament de qualitat i disposen d'una sala al celler, per fer petites reunions, que em va semblar acollonant. La fotografia és de la seva pàgina web.
 |
| Reservat al celler |
Com ja ens havien recomanat l'hamburguesa de peu de porc, i ja anàvem tots tres amb aquesta idea al cap, vàrem deixar que fossin ells qui ens suggerissin els entrants.
Van començar per uns bolets. Uns ceps i uns rovellons a la brasa, amb l'únic afegit d'una mica de sal, oli i julivert. A veure si canvia ja el temps, que ja tinc ganes de fer alguna sortida per agafar uns quants...
.JPG) |
| Ceps |
.JPG) |
| Rovellons |
I l'altre entrant varen ser unes flors de carbassó farcides de brandada de bacallà amb samfaina feta amb verdures a la brasa de llenya, que aportava al plat un interessant toc fumat. Un plat molt bo i ben presentat.
.JPG) |
| Flor de carbassó farcida de brandada amb samfaina a la brasa |
Però l'estrella del dinar va ser el plat que ens havien recomanat molt encertadament a les caves de Can Ràfols. L'hamburguesa de peu de porc, que anava acompanyada per un tall de cansalada a la brasa i unes patates i cebetes molt tendres i gustoses. ESPECTACULAR!
.JPG) |
| Hamburguesa de peu de porc i cansalada a la brasa |
I per desengreixar i fer baixar coll avall tot plegat, ens van recomanar molt encertadament un magnum de cava Albet i Noya Brut 21, d'entre totes les referències del celler que figuraven a la carta (amb algunes de ben sorprenents al tractar-se d'un petit i apartat restaurant).
Tot plegat, amb cafès i sense postres, va sortir si no recordo malament per uns 35-40 € per cap.
He de dir que tant el servei com el tracte rebut van ser exquisits, i per descomptat el menjar, que va ser de primera, i que és un lloc al que de ben segur tornaré en més d'una ocasió. Vaig veure plats molt bons, que haurem de provar en posteriors visites. De fet, el propietari ens va dir que no podíem deixar de tastar les carxofes, que sembla ser que van ser el detonant de la fama d'aquest restaurant.
Tag :
Restaurant,
Restaurant ®
El Celler de l'Àspic & matinal al celler Devinssi a Gratallops
El Celler de l'Aspic
Miquel Barceló, 31
43730 - FALSET
Tel. 977 831 246 - Fax 977 831 246
info@cellerdelaspic.com
Vàrem anar a passar un dissabte per terres del Priorat, concretament al celler Devinssi a Gratallops, per conèixer les tres vinyes que tenia apadrinades (va ser un regal pel meu últim aniversari) i que ja feia temps que volia anar, i que sempre per un o altre motiu anava deixant.
Ens va atendre amb una hospitalitat exquisida en Jordi Ustrell, que (entre altres funcions) és la persona encarregada de les relacions publiques del celler i de fer les visites. Només arribar, ens va demanar disculpes per endavant per si no s'expressava correctament en català, ja que és de nacionalitat russa i fa només un parell d'anys que viu a Catalunya. Però res més allunyat de la realitat... De fet, utilitzava paraules i expressions en català que jo no utilitzo mai i que només sento molt de tant en tant. Resulta que ja tenia el nivell C de català i crec, que si arribes a llegir aquesta entrada, segur que troba més de deu errades d'ortografia o de lèxic.
Va ser una visita realment personalitzada, ja que només estàvem la meva dona i jo. Varem començar el recorregut visitant les vinyes, que estaven situades molt a prop del poble i amb unes vistes privilegiades.
Un cop al lloc, ens va explicar les característiques del terrer (o "terroir"), és a dir, els elements i factors que influencien en la qualitat i producció de raïm a les vinyes: climatologia (sol, pluja,...), morfologia del terreny, altitud, orientació i vent, i d'altres.
Un cop acabada la visita al terreny, vàrem tornar al celler a on ens va explicar tot el procés de vinificació i a on vàrem poder veure el procés de battonage (crec que en català correcte, es diu remuntat, però no estic segur...) per produir la fermentació del most.
Com és un celler molt petit, tots els processos s'elaboren de forma manual i artesana. De fet, en algun dels vins que produeixen, les etiquetes les enganxen una a una, des d'un full d'etiquetes adhesives.
I per acabar la visita, en Jordi ens va fer un petit tast d'alguns dels seus vins. Tot haver tastat ja dos dels vins que elaboren (i que de fet i en teoria són els superiors), vaig trobar molt més equilibrat el Mas de les Valls, del que em vaig apropiar (pagant, eh?) d'unes quantes ampolles.
En resum, tres hores d'explicacions particulars de tot el mon i la cultura del vi amb la agradable i entretinguda companyia de Jordi Ustrell. Gràcies!
I la segona part...
Un cop acabada la visita, vàrem anar cap a Falset que està a molt pocs quilometres de Gratallops, a dinar al Celler de l'Àspic del que tenia bones i fiables referències. Es tracta d'un restaurant que també és un celler de venda de vins en el que tenen molt bones referències, lògica i majoritàriament de les properes denominacions del Priorat i del Montsant, sempre sense oblidar la resta de comarques o regions estrangeres a on s'elaborin bons vins o caves i xampanys. La fórmula que tenen per posar preu a la ampolla que et serveixen al restaurant per beure mentre menges, hauria de ser aplicada obligatòriament per llei a la resta de restaurants. Et venen l'ampolla al preu que té a la botiga i afegeixen un cost de 2,5 € per comensal pel servei afegit que comporta el vi (copes, decantadors, càmeres...). Només per aquest motiu, crec que ja val la pena fer un pelegrinatge fins al restaurant.
Pel que fa al menjar, a part de la carta, tenen tres diferents menús, amb preus de 30, 45 i 60 € en funció del numero de plats a tastar i dels vins que l'acompanyin.
Vàrem agafar el intermedi, que em va semblar el més correcte per quantitat i preu, i per que desprès del tast que ens havien fet al celler de Gratallops, tampoc era pla de fotre'ns cinc vins diferents més (ho deixaré per properes ocasions) abans de tornar a casa.
L'aperitiu era una crema de carbassa (amb massa gust de crema de llet) amb cruixent de ceba. Com anècdota del dinar, diré que teniem una gran taula al costat amb unes quinze o vint persones, que quan estaven acabant de menjar aquest plat, ens van obsequiar amb un gran concert de cullera amb do major (ni idea de si existeix aquesta nota), que em va recordar l'escena dels nans menjant la sopa a la pel·lícula de la Blancaneu.
Una amanida de verema que em va encantar per lo lleugera i gustosa que era. Bons contrasts i textures a descobrir en els diferents ingredients que feien la composició del plat.
El següent plat, a petició de la meva dona, ens el van substituir amablement pel que havien de portar (i que era un arròs, segons vam veure a la taula dels nans i que era el mateix menú que fèiem nosaltres). Va ser un saltejat de rossinyols amb cigronets i botifarra negra. Molt bo!!
El plat de peix va ser un rap romescat. Es tractava d'un tall de rap arrebossat amb romesco sobre un llit de samfaina i salsa de pastanaga. Trobo que l'arrebossat, bé per que tenia un gust massa fort o bé per la quantitat d'aquest, pràcticament anul·lava el sabor del peix.
El millor plat va arribar al final. Un pollastre d'aquells que costen de trobar, guisat durant unes quantes hores amb molt de carinyu i savoir faire. Acompanyat per uns rovellons i una salsa reduïda del mateix suc de la cocció. Ingredients senzill i cuina senzilla i casolana per un plat de 10.
Uns assortiment de formatges catalans acompanyats cadascun per una confitura diferent, i que crec recordar que de esquerra a dreta eren: albergínia, ceba, tomàquet i codony. Mil vegades millor que qualsevol postres dolces (per mi).
I per rematar el dinar, ens van portar dos postres diferents (en teoria, en el menú escollit només entrava un) per que ens les repartíssim. Vaig trobar molt encertada aquesta formula, que permet tastar dos postres diferents o bé escollir un si l'altre no t'agrada gaire. Un bon detall i tots dos molt bons (tot i que personalment hauria fet una altre taula de formatges...).
Les petit fours amb els cafès. Bé, i per acabar d'omplir forats.
Miquel Barceló, 31
43730 - FALSET
Tel. 977 831 246 - Fax 977 831 246
info@cellerdelaspic.com
Vàrem anar a passar un dissabte per terres del Priorat, concretament al celler Devinssi a Gratallops, per conèixer les tres vinyes que tenia apadrinades (va ser un regal pel meu últim aniversari) i que ja feia temps que volia anar, i que sempre per un o altre motiu anava deixant.
Ens va atendre amb una hospitalitat exquisida en Jordi Ustrell, que (entre altres funcions) és la persona encarregada de les relacions publiques del celler i de fer les visites. Només arribar, ens va demanar disculpes per endavant per si no s'expressava correctament en català, ja que és de nacionalitat russa i fa només un parell d'anys que viu a Catalunya. Però res més allunyat de la realitat... De fet, utilitzava paraules i expressions en català que jo no utilitzo mai i que només sento molt de tant en tant. Resulta que ja tenia el nivell C de català i crec, que si arribes a llegir aquesta entrada, segur que troba més de deu errades d'ortografia o de lèxic.
Va ser una visita realment personalitzada, ja que només estàvem la meva dona i jo. Varem començar el recorregut visitant les vinyes, que estaven situades molt a prop del poble i amb unes vistes privilegiades.
 |
| Vistes des de les vinyes de Devinssi (a la dreta es pot veure Gratallops) |
Un cop al lloc, ens va explicar les característiques del terrer (o "terroir"), és a dir, els elements i factors que influencien en la qualitat i producció de raïm a les vinyes: climatologia (sol, pluja,...), morfologia del terreny, altitud, orientació i vent, i d'altres.
Un cop acabada la visita al terreny, vàrem tornar al celler a on ens va explicar tot el procés de vinificació i a on vàrem poder veure el procés de battonage (crec que en català correcte, es diu remuntat, però no estic segur...) per produir la fermentació del most.
 |
| Battonage manual d'un dels dipòsits del celler |
Com és un celler molt petit, tots els processos s'elaboren de forma manual i artesana. De fet, en algun dels vins que produeixen, les etiquetes les enganxen una a una, des d'un full d'etiquetes adhesives.
 |
| Dipòsits d'acer a on es fermenta el most |
 |
| Bótes a on reposen els diferents vins del celler |
I per acabar la visita, en Jordi ens va fer un petit tast d'alguns dels seus vins. Tot haver tastat ja dos dels vins que elaboren (i que de fet i en teoria són els superiors), vaig trobar molt més equilibrat el Mas de les Valls, del que em vaig apropiar (pagant, eh?) d'unes quantes ampolles.
En resum, tres hores d'explicacions particulars de tot el mon i la cultura del vi amb la agradable i entretinguda companyia de Jordi Ustrell. Gràcies!
I la segona part...
Un cop acabada la visita, vàrem anar cap a Falset que està a molt pocs quilometres de Gratallops, a dinar al Celler de l'Àspic del que tenia bones i fiables referències. Es tracta d'un restaurant que també és un celler de venda de vins en el que tenen molt bones referències, lògica i majoritàriament de les properes denominacions del Priorat i del Montsant, sempre sense oblidar la resta de comarques o regions estrangeres a on s'elaborin bons vins o caves i xampanys. La fórmula que tenen per posar preu a la ampolla que et serveixen al restaurant per beure mentre menges, hauria de ser aplicada obligatòriament per llei a la resta de restaurants. Et venen l'ampolla al preu que té a la botiga i afegeixen un cost de 2,5 € per comensal pel servei afegit que comporta el vi (copes, decantadors, càmeres...). Només per aquest motiu, crec que ja val la pena fer un pelegrinatge fins al restaurant.
Pel que fa al menjar, a part de la carta, tenen tres diferents menús, amb preus de 30, 45 i 60 € en funció del numero de plats a tastar i dels vins que l'acompanyin.
Vàrem agafar el intermedi, que em va semblar el més correcte per quantitat i preu, i per que desprès del tast que ens havien fet al celler de Gratallops, tampoc era pla de fotre'ns cinc vins diferents més (ho deixaré per properes ocasions) abans de tornar a casa.
L'aperitiu era una crema de carbassa (amb massa gust de crema de llet) amb cruixent de ceba. Com anècdota del dinar, diré que teniem una gran taula al costat amb unes quinze o vint persones, que quan estaven acabant de menjar aquest plat, ens van obsequiar amb un gran concert de cullera amb do major (ni idea de si existeix aquesta nota), que em va recordar l'escena dels nans menjant la sopa a la pel·lícula de la Blancaneu.
.JPG) |
| Crema de carbassa amb cruixent de ceba |
Una amanida de verema que em va encantar per lo lleugera i gustosa que era. Bons contrasts i textures a descobrir en els diferents ingredients que feien la composició del plat.
.JPG) |
| Amanida de verema |
El següent plat, a petició de la meva dona, ens el van substituir amablement pel que havien de portar (i que era un arròs, segons vam veure a la taula dels nans i que era el mateix menú que fèiem nosaltres). Va ser un saltejat de rossinyols amb cigronets i botifarra negra. Molt bo!!
.JPG) |
| Saltejat de rossinyols amb cigronets i botifarra negra |
El plat de peix va ser un rap romescat. Es tractava d'un tall de rap arrebossat amb romesco sobre un llit de samfaina i salsa de pastanaga. Trobo que l'arrebossat, bé per que tenia un gust massa fort o bé per la quantitat d'aquest, pràcticament anul·lava el sabor del peix.
.JPG) |
| Rap romescat |
El millor plat va arribar al final. Un pollastre d'aquells que costen de trobar, guisat durant unes quantes hores amb molt de carinyu i savoir faire. Acompanyat per uns rovellons i una salsa reduïda del mateix suc de la cocció. Ingredients senzill i cuina senzilla i casolana per un plat de 10.
.JPG) |
| Gall de pota negra del Penedès guisat amb rovellons |
Uns assortiment de formatges catalans acompanyats cadascun per una confitura diferent, i que crec recordar que de esquerra a dreta eren: albergínia, ceba, tomàquet i codony. Mil vegades millor que qualsevol postres dolces (per mi).
.JPG) |
| Assortiment de formatges catalans amb melmelades |
I per rematar el dinar, ens van portar dos postres diferents (en teoria, en el menú escollit només entrava un) per que ens les repartíssim. Vaig trobar molt encertada aquesta formula, que permet tastar dos postres diferents o bé escollir un si l'altre no t'agrada gaire. Un bon detall i tots dos molt bons (tot i que personalment hauria fet una altre taula de formatges...).
.JPG) |
| Pastis de formatge amb maracujà i salsa de fruits vermells |
.JPG) |
| Brownie de xocolata amb bescuit gelat i salsa de cacau |
Les petit fours amb els cafès. Bé, i per acabar d'omplir forats.
.JPG) |
| Petit foirs |
I els vins que ens van servir durant el dinar (inclosos en el preu del menú) van ser:
- Blanc d'Orto. Celler Orto Vins de la D.O. Montsant. Molt bo. Havia sentit algun comentari o llegit en algun blog.
- Artigas. Celler Mas Alta de la D.O.Q. Priorat. D'aquest no tenia cap referència, però em va agradar força.
Com he comentat abans, un lloc a tenir molt en compte si es volen tastar bons vins a uns preus molt competitius (per no posar econòmics) acompanyats d'un menjar d'alta qualitat, o bé per gaudir d'una bona cuina amb productes propers de la terra (és un dels restaurants adscrits a la xarxa Km 0) acompanyada d'uns vins perfectament seleccionats.
Can Baiges. "Petit" sopar degustació a Llinars
CAN BAIGES (Antiga Casa Gay – des de 1.880)
Avinguda Comas i Masferrer, 17
08450 Llinars del VallèsTel. 938 410 097
www.canbaiges.com
diguim@canbaiges.com
De dimarts a dijous, de 9 a 15:45 i de 17 a 20:30
Divendres i dissabtes, de 9 a 15:45 i de 17 a 22:00
Que per un altre banda, us la recomano encaridament si no l'heu vist.
Vàrem anar de la ma d'uns amics, a una xarcuteria de Llinars del Vallès que fa ben poc han reformat i ampliat amb un espai a on poder fer degustacions i esmorzars de forquilla. Els propietaris (Carme i Joan) juntament amb els nostres amics, ens van preparar un frugal i senzill menú. No sé que els hi van explicar de nosaltres, però puc assegurar que és un dels cops que més menjar he vist i he gaudit i digerit a tota la meva vida.
Com quan varem arribar encara estava oberta la barra de la xarcuteria, vaig aprofitat per fer la compra pel cap de setmana i puc ben assegurar que el genero que toquen és de primeríssima qualitat.
Tot i que aquell dia havien de tancar a les 20:30, van tenir el detall d'obrir fins a més tard per nosaltres i així vam poder gaudir d'un sopar ben tranquil i relaxat (al menys, en lo que a soroll es refereix). La atenció dels propietaris va ser exquisida en tot moment i he de dir que tots dos són encantadors.
És fàcil d'arribar i d'aparcar a la mateixa riera (si no hi ha risc de pluges fortes), ja que està situat a la part de dalt d'aquesta, i que trobes quan entres a la població des de la carretera C-35. No coneixia l'establiment, però pel que ens van comentar, li han fet un considerable rentat de cara, i properament, encara ampliaran més l'espai de degustació.
 |
| Aspecte que tenia antigament la botiga |
 |
| Aspecte exterior actual de la botiga / restaurant |
Com entreteniment i fins que comencéssim amb els plats que havien de composar el "petit menú", ens van deixar a la taula uns quants plats de llonganissa, no fos cas que estiguéssim un sol minut sense endur-nos res a la boca... No recordo d'on van dir que era, però estava molt bona.
 |
| Llonganissa |
Uns talls de botifarra negra calenta per sobre de fines llenques de pa lleugerament torrat, van ser el tret de sortida del festival càrnic de la nit.
 |
| Botifarra negre calenta amb pa |
Si bona era la qualitat i el sabor de la negra, la blanca no li anava gaire enrere. Acompanyada de pa amb tomàquet.
 |
| Botifarra blanca amb pa amb tomàquet |
Unes quantes (moltes) torrades de pebrot escalivat amb anxoves per acabar amb els plats freds. Portaven una mica de maionesa a sobre de la torrada, que feia molt més gustos el conjunt. Ho provaré el proper cop que m'ho prepari a casa, ja que és un dels plats que més gaudeixo i em va sorprendre positivament.
Nota d'interès (i per tenir una petita idea de quantitats...): De tots aquests plats, no és que fos només un tall per cap, no... Hi havien dos o tres...
 |
| Torrada amb escalivada i anxoves |
Unes braves, que per mi, van ser el plat més fluix, però no per la salsa, que estava força saborosa i picant, si no més aviat per les patates en si mateixes, que no em van fer gaire el pes.
 |
| Patates braves, braves... |
Unes croquetes de ceps (que estaven en el menú inicial) molt gustoses i de les que crec que vaig menjar mitja dotzena, juntament amb unes croquetes de rostit, que no estaven previstes i que segurament en Joan i la Carmen pensarien que només amb les de ceps no hi havien suficients. També molt bones, casolanes i de les que es nota que estan preparades amb molt d'afecte.
 |
| Croquetes de ceps (les rodones) i de rostit (les allargades) |
L'últim plat de "picoteo" i per deixar ben alt el llistó, van ser unes tripes (o "callos") ben fortets i picants, com a mi m'agraden. He de dir que vaig deixar el plat ben net a força de pa, si, però també que hi ha qui em va guanyar repetint ració. I la resposta a la pregunta que us esteu fent es... Si... es podia repetir... i tants cops com volguessis.
 |
| Tripes o "callos" |
Per desengreixar i canviar de "tercio" (hi ha qui porta un sorbet, però això deuen ser mariconades dels de ciutat), ens van portar una cloïssa, que tampoc estava inclosa en el menú inicial, i que després ens vam assabentar que era part del seu sopar.
 |
| Cloïssa |
I l'esprint final es va composar d'una cassola (enorme) d'arròs de cap i pota dels que et fan emocionar i donar gràcies als deus.
 |
| Cassola d'arròs de cap i pota |
 |
| Arròs de cap i pota |
Una cassola de peus de porc amb mongetes del ganxet i rossinyols. Brutals! M'encanten aquests guisats. Vaig demanar repetir en primera instància, però un cop vaig acabar el meu plat, vaig haver de declinar l'atreviment d'intentar tornar a començar amb un altre plat d'aquell bé de Deu.
 |
| Cassola de peus de porc amb mongetes del ganxet i rossinyols |
 |
| Peus de porc amb mongetes del ganxet i rossinyols |
I per rematar, unes galtes de vedella amb patates al caliu. No sé quantes hores van estar al foc, però les galtes es fonien literalment al paladar. De les que es noten fetes amb molta cura i paciència. Arribats a aquest punt, he de dir que jo quasi no vaig poder acabar-les, però lentament ho vaig aconseguir...
 |
| Galta de vedella amb patata al caliu |
I per baixar tot, una mica de fruita fresca.
 |
| Raïm, figues i meló |
La sorpresa de la nit van ser els Bonus Track en forma de dolços i pastisos que varen portar els nostres amics, directament de la pastisseria que té el seu fill a Cardedeu.
Reeeees... unes mostres que diria aquell...
Us deixo unes fotografies que parlen per si soles (i no estan tots els plats que van portar...).
 |
| Bonus track 1 - Pastis de crema amb fruites vermelles i flamets |
 |
| Bonus Track 2 - Pastissos variats |
 |
| Bonus track 3 - Galetes amb xocolata i fruits secs |
El meu estomac, a aquelles alçades de la nit, ja va dir prou. A taula, només vaig poder tastar un flamet i a casa (ens ho vam haver de repartir en tuppers a la sortida) un parell de galetes amb xocolata. He de dir que ambdós eren molt bons, però per compensar que no vaig poder fer els honors, hauré de fer una visita a la seva pastisseria per acabar de tastar la resta d'especialitats.
Vam rematar el sopar amb uns cafès i una barra lliure de gintònics dels que, degut al meu alt nivell d'atipament, no vaig poder tastar ni un de sol.
I per poder tenir una idea dels preus en els que es mouen, he agafat una fotografia del seu Facebook, a on es pot veure la pissarra amb els preus dels diferents plats, tant entrepans, com per plats per picar o cuinats. El preu del nostre sopar no seria gaire significatiu, ja que era un tema pactat i tancat amb anterioritat.
I ja només em queda agrair l'amabilitat i l'hospitalitat amb la que la Carme i en Joan ens van acollir a casa seva i desitjar-lis que els hi funcioni bé el nou negoci.
La Casa del Bosc. Cuina autèntica al cor del Montseny.
La Casa del Bosc
Al bell mig del Montseny
08445 - Cànoves
Tel. 937 445 092
www.casadelbosc.com
casadelbosc@casadelbosc.com
Molt bona la recomanació que ens van fer uns amics de Cardedeu, quan els hi vam preguntar llocs per dinar i fer una reunió familiar pels voltants del Montseny.
És un lloc per anar a passar tot un dia, ja que no es pot accedir amb vehicle propi. La gràcia està en marxar ben d'hora per fer el camí de pujada al restaurant tot passejant (aproximadament un parell d'horetes, parant-nos a mirar el paisatge, les flors, la fauna o a descansar) o fen via (poc més d'una hora si volem fer esport i arribar a dalt fets una coca). A més, disposen de servei de taxi, que cal reservar amb antelació, per si no es pot pujar a peu (per incapacitat, mal temps o pura vagància) amb diferents tarifes en funció del numero de persones i de si fem només un trajecte o bé, fem anada i tornada.
Per arribar fins el punt on s'han de deixar els cotxes, just a l'arribada a Cànoves es troba la senyalització de Casa del Bosc, que cal anar seguint fins trobar un guarda forestal a l'entrada del Parc Natural i indicar-li que tenim reserva a la Casa del Bosc. Ens deixarà passar fins el pàrquing de l'embassament que és a on s'han de deixar els vehicles i des d'aquest punt, seguir a peu o bé esperar el taxi.
Vaig fer les següents fotografies del camí de pujada al restaurant, que donen una idea de la idíl·lica passejada que ens espera pel davant.
Just abans d'arribar a la Casa del Bosc, ens trobarem amb un desviament que us recomano agafar (són només 100 metres més) per visitar el centenari Castanyer d'en Cuch, que està declarat arbre monumental pels seus gairebé dotze metres de perímetre. Te dues entrades a diferents nivells i l'interior del seu tronc va ser habitat per un carboner.
Les vistes des del restaurant són espectaculars, fins i tot amb mal temps com vam tenir aquell dia.
Pel que fa al menjar en sí, és totalment impossible sortir amb gana d'allà. El menú que tenen a un preu únic de 26 € TOT inclòs (menjar, begudes, cafès i impostos) consisteix en cinc entrants (que canvien en funció dels productes de temporada), un plat principal (a escollir entre guisats clàssics o de caça i brasa) i unes postres.
No vaig fer fotografies dels plats (era una reunió familiar i no era pla d'estar amb el mòbil tota la estona), però recordo que els entrants van ser abundants i de molt bona qualitat (un bon formatge per cada quatre, uns embotits variats, una escalivada que va ser de les millors que ha tastat mai, un carpaccio de cérvol i alberginieres dolces, que particularment em feien més de prostres) i de plat principal jo vaig escollir un guisat de cabirol que estava d'allò més bo. Les postres, casolanes i bones, però no les recordo.
Per tant, us puc ben assegurar que és un lloc ideal per fer reunions familiars o d'amics en un tranquil entorn, envoltats de natura i en el que menjareu molt bé. I la caminada paga doblement la pena: la pujada ens farà agafar gana i la baixada esvairà els vapors etílics del dinar.
Això si. Reserveu amb antelació, ja que durant els mesos de tardor i hivern, s'omple amb molta facilitat i ens va comentar el propietari que tenen l'agenda complerta per unes quantes setmanes.
Per la meva banda, jo tornaré al hivern per tastar l'escudella "que es pot tallar" que preparen a l'enorme llar de foc que tenen al menjador i de la que n'he sentit parlar molt bé.
Al bell mig del Montseny
08445 - Cànoves
Tel. 937 445 092
www.casadelbosc.com
casadelbosc@casadelbosc.com
Molt bona la recomanació que ens van fer uns amics de Cardedeu, quan els hi vam preguntar llocs per dinar i fer una reunió familiar pels voltants del Montseny.
És un lloc per anar a passar tot un dia, ja que no es pot accedir amb vehicle propi. La gràcia està en marxar ben d'hora per fer el camí de pujada al restaurant tot passejant (aproximadament un parell d'horetes, parant-nos a mirar el paisatge, les flors, la fauna o a descansar) o fen via (poc més d'una hora si volem fer esport i arribar a dalt fets una coca). A més, disposen de servei de taxi, que cal reservar amb antelació, per si no es pot pujar a peu (per incapacitat, mal temps o pura vagància) amb diferents tarifes en funció del numero de persones i de si fem només un trajecte o bé, fem anada i tornada.
Per arribar fins el punt on s'han de deixar els cotxes, just a l'arribada a Cànoves es troba la senyalització de Casa del Bosc, que cal anar seguint fins trobar un guarda forestal a l'entrada del Parc Natural i indicar-li que tenim reserva a la Casa del Bosc. Ens deixarà passar fins el pàrquing de l'embassament que és a on s'han de deixar els vehicles i des d'aquest punt, seguir a peu o bé esperar el taxi.
Vaig fer les següents fotografies del camí de pujada al restaurant, que donen una idea de la idíl·lica passejada que ens espera pel davant.
Just abans d'arribar a la Casa del Bosc, ens trobarem amb un desviament que us recomano agafar (són només 100 metres més) per visitar el centenari Castanyer d'en Cuch, que està declarat arbre monumental pels seus gairebé dotze metres de perímetre. Te dues entrades a diferents nivells i l'interior del seu tronc va ser habitat per un carboner.
 |
| Una Castaño al Castanyer |
Les vistes des del restaurant són espectaculars, fins i tot amb mal temps com vam tenir aquell dia.
Pel que fa al menjar en sí, és totalment impossible sortir amb gana d'allà. El menú que tenen a un preu únic de 26 € TOT inclòs (menjar, begudes, cafès i impostos) consisteix en cinc entrants (que canvien en funció dels productes de temporada), un plat principal (a escollir entre guisats clàssics o de caça i brasa) i unes postres.
No vaig fer fotografies dels plats (era una reunió familiar i no era pla d'estar amb el mòbil tota la estona), però recordo que els entrants van ser abundants i de molt bona qualitat (un bon formatge per cada quatre, uns embotits variats, una escalivada que va ser de les millors que ha tastat mai, un carpaccio de cérvol i alberginieres dolces, que particularment em feien més de prostres) i de plat principal jo vaig escollir un guisat de cabirol que estava d'allò més bo. Les postres, casolanes i bones, però no les recordo.
Per tant, us puc ben assegurar que és un lloc ideal per fer reunions familiars o d'amics en un tranquil entorn, envoltats de natura i en el que menjareu molt bé. I la caminada paga doblement la pena: la pujada ens farà agafar gana i la baixada esvairà els vapors etílics del dinar.
Això si. Reserveu amb antelació, ja que durant els mesos de tardor i hivern, s'omple amb molta facilitat i ens va comentar el propietari que tenen l'agenda complerta per unes quantes setmanes.
Per la meva banda, jo tornaré al hivern per tastar l'escudella "que es pot tallar" que preparen a l'enorme llar de foc que tenen al menjador i de la que n'he sentit parlar molt bé.
Tag :
Restaurant,
Restaurant ®
Barraca. Bons arrosos a la Barceloneta.
Barraca
Passeig Marítim de la Barceloneta, 1
08002 - Barcelona
Tel. 932 241 253
http://www.barraca-barcelona.com/
Tenia pendent de publicar des de fa ja molts dies, l'entrada d'aquest restaurant. Començaré dient, que és d'aquells als que vaig anar inicialment amb recel, ja que quan el soroll mediàtic és tan elevat, sempre em fa una mica com de mandra anar. A més, al ser llocs tan promocionats, sempre tens una multitud d'entrades a blogs, dels que no sempre són gaire objectius i que, al menys a mi, em provoquen un rebuig inicial. I aquest, crec que és un dels que aquest estiu ha estat més comentat per les xarxes. Normalment, en aquests santuaris de la restauració, espero a llegir les experiències de bloggers que per mi són més fiables, per fer-me una idea més realista del lloc, i aleshores decidir si paga la pena fer una peregrinació amb penitència.
Feta la introducció, he de dir que el local, que està situat al començament mateix del Passeig de la Barceloneta, té a l'entrada una petita barra a on poder fer el vermut i unes olives mentre esperes, i a la planta superior, està el restaurant en si, en el que podem veure la cuina que queda a la vista amb les corresponents pissarres, que imagino que a algú hauran enriquit aquests últims temps.
Decoració senzilla en la que l'element més destacat és la fusta, amb no gaires taules i amplis finestrals des dels que podrem gaudir d'unes espectaculars vistes, si hem tingut la sort d'agafar una de les taules que donen directament a aquestes.
Un punt negatiu del local, és l'excessiu soroll que hi ha a l'interior, i encara té menys sentit quan tampoc és que hagin massa taules. El tema de la sonoritat, hauria de ser un dels punts als que donar més importància de la que li donen els restauradors i propietaris dels locals, i que sembla que menyspreïn per algun motiu que no arribo a entendre. Se'm fa molt difícil gaudir d'un àpat quan no pots parlar més que a crits (i si a més la taula és allargada i som deu persones, la comprensió auditiva ja és per nota...).
Pel que fa al menjar, com varem anar amb un menú fet i tancat, la cosa va anar tal que així:
Per començar, unes croquetes de pollastre i uns bunyols de bacallà. Bastant vulgars les primeres, correctes els segons.
Uns musclos de roca amb tomàquet i alfàbrega, que no vaig fotografiar. Molt bons i frescos.
Per continuar amb una amanida de burrata, tomàquet i ruca acabada amb uns pinyons i unes herbes. Bon gènere. Un plat molt lleuger i refrescant.
Uns calamars a l'andalusa molt tendres i ben fregits (i això ho dic després d'haver estat uns dies abans a Cadis, que és el paradís dels fregits) que els acompanyaven amb una salsa tàrtara, que potser li treia protagonisme als calamars. Un plat que em va agradar força.
La bomba. Personalment, li vaig trobar falta de picant. Podríem dir que era una bomba que no matava... (acudit de baix nivell). De debò, estava bé en el seu conjunt.
I arribem a l'arròs, que és el producte estrella i, de fet, amb el que més s'han publicitat i promocionat. El que ens van servir, portava petits mossos de calamar, rossellones, musclos de roca, i peix de platja i ho acabaven amb un oli d'all i julivert. Particularment i pel meu gust, va ser un dels millors arrosos que he tastat. El gra, ben sencer com a mi m'agrada, agarraet l'arròs i de sabor contundent. Els ingredients frescos i de primera.
Ara ve quan podem entrar a opinar del preu d'un arròs... 20 € (VINT!) per ració (de mitja entre tots els arrosos que tenen a la carta) no és pas un preu econòmic, però si tenim en compte que hi han llocs que per pocs menys diners, et posen al plat una mena de pasta cuita a la que diuen arròs i que no té gaire bé gust de res, potser aleshores no el trobarem tan car. I que consti que parlo de restaurants de la zona de la Barceloneta, dels que ja he estat a uns quants (Can Solé, Can Majó, Marítim, Platja Ca la Nuri, Salamanca, Suquet de l'Almirall, Cal Pinxo, Can Costa, La Mar Salada, i segur que em deixo algun altre), i potser aquest els supera a tots, al menys pel que fa referència a l'arròs. Només vaig provar aquest, però veient la pinta que feien els altres que anaven sortint de la cuina, no tenien res a envejar.
Un plat rodó de debò.
Les postres, a compartir, només les citaré, ja que no són precisament sant de la meva devoció. Crec que vaig provar la mousse de xocolata i una mica de la sopa de meló amb gelat de formatge fresc.
Al anar a preu fet, no puc opinar del preu mitjà, però fen un ràpid càlcul sobre els preus de la carta i agafant un parell d'entrants per compartir i un arròs, més una ampolla de vi normalet i sense demanar postres, et pot sortir el dinar o sopar per uns 40-45 €.
Per beure, unes quantes (bastants) ampolles de no recordo quin vinet blanc fresc i jove de la D.O. Penedés, i una ampolla del (últimament molt sentit a diferents blogs) Fulanito de la D.O. Ribera del Duero.
A nosaltres ens va sortir per 55 € per cap i van tenir el "detall" de no cobrar les cerveses i unes racions de bunyols i croquetes que havíem pres mentre esperàvem, a canvi de no descomptar res del preu final en el que vam renunciar (per tips) a un suquet de peix que si estava contractat (fen números, es pot fàcilment arribar a la conclusió de que és "quasi" el mateix preu...). Però això és una altre historia...
Pel que fa al servei, era del que s'esforçava en agradar i era un detall que els que eren de fora fessin l'esforç d'entendre el que els hi deies quan et dirigies a ells en català.
A favor: sense cap mena de dubte, l'arròs i les vistes, si demanem i aconseguim una taula de les que donen als finestrals.
En contra: la mala insonorització i la poca (o dolenta) climatització del local.
Una bona opció a tenir en compte, si has de convidar a algú a menjar un bon arrocet per la Barceloneta i vols fugir dels clàssics del barri, i a més, no t'importa gratar-te la butxaca. És un lloc car, però en consonància amb els que hi ha al voltant.
Passeig Marítim de la Barceloneta, 1
08002 - Barcelona
Tel. 932 241 253
http://www.barraca-barcelona.com/
Tenia pendent de publicar des de fa ja molts dies, l'entrada d'aquest restaurant. Començaré dient, que és d'aquells als que vaig anar inicialment amb recel, ja que quan el soroll mediàtic és tan elevat, sempre em fa una mica com de mandra anar. A més, al ser llocs tan promocionats, sempre tens una multitud d'entrades a blogs, dels que no sempre són gaire objectius i que, al menys a mi, em provoquen un rebuig inicial. I aquest, crec que és un dels que aquest estiu ha estat més comentat per les xarxes. Normalment, en aquests santuaris de la restauració, espero a llegir les experiències de bloggers que per mi són més fiables, per fer-me una idea més realista del lloc, i aleshores decidir si paga la pena fer una peregrinació amb penitència.
Feta la introducció, he de dir que el local, que està situat al començament mateix del Passeig de la Barceloneta, té a l'entrada una petita barra a on poder fer el vermut i unes olives mentre esperes, i a la planta superior, està el restaurant en si, en el que podem veure la cuina que queda a la vista amb les corresponents pissarres, que imagino que a algú hauran enriquit aquests últims temps.
Decoració senzilla en la que l'element més destacat és la fusta, amb no gaires taules i amplis finestrals des dels que podrem gaudir d'unes espectaculars vistes, si hem tingut la sort d'agafar una de les taules que donen directament a aquestes.
 |
| Interior del menjador amb la cuina vista |
 |
| Una altre vista de l'interior del restaurant |
 |
| Vistes nocturnes de la platja des de la taula |
Un punt negatiu del local, és l'excessiu soroll que hi ha a l'interior, i encara té menys sentit quan tampoc és que hagin massa taules. El tema de la sonoritat, hauria de ser un dels punts als que donar més importància de la que li donen els restauradors i propietaris dels locals, i que sembla que menyspreïn per algun motiu que no arribo a entendre. Se'm fa molt difícil gaudir d'un àpat quan no pots parlar més que a crits (i si a més la taula és allargada i som deu persones, la comprensió auditiva ja és per nota...).
Pel que fa al menjar, com varem anar amb un menú fet i tancat, la cosa va anar tal que així:
Per començar, unes croquetes de pollastre i uns bunyols de bacallà. Bastant vulgars les primeres, correctes els segons.
 |
| Coqueta de pollastre i bunyol de bacallà |
Uns musclos de roca amb tomàquet i alfàbrega, que no vaig fotografiar. Molt bons i frescos.
Per continuar amb una amanida de burrata, tomàquet i ruca acabada amb uns pinyons i unes herbes. Bon gènere. Un plat molt lleuger i refrescant.
 |
| Amanida de ruca amb tomàquet i burrata |
Uns calamars a l'andalusa molt tendres i ben fregits (i això ho dic després d'haver estat uns dies abans a Cadis, que és el paradís dels fregits) que els acompanyaven amb una salsa tàrtara, que potser li treia protagonisme als calamars. Un plat que em va agradar força.
 |
| Calamars a l'andalusa amb salsa tàrtara |
La bomba. Personalment, li vaig trobar falta de picant. Podríem dir que era una bomba que no matava... (acudit de baix nivell). De debò, estava bé en el seu conjunt.
 |
| Bomba |
I arribem a l'arròs, que és el producte estrella i, de fet, amb el que més s'han publicitat i promocionat. El que ens van servir, portava petits mossos de calamar, rossellones, musclos de roca, i peix de platja i ho acabaven amb un oli d'all i julivert. Particularment i pel meu gust, va ser un dels millors arrosos que he tastat. El gra, ben sencer com a mi m'agrada, agarraet l'arròs i de sabor contundent. Els ingredients frescos i de primera.
Ara ve quan podem entrar a opinar del preu d'un arròs... 20 € (VINT!) per ració (de mitja entre tots els arrosos que tenen a la carta) no és pas un preu econòmic, però si tenim en compte que hi han llocs que per pocs menys diners, et posen al plat una mena de pasta cuita a la que diuen arròs i que no té gaire bé gust de res, potser aleshores no el trobarem tan car. I que consti que parlo de restaurants de la zona de la Barceloneta, dels que ja he estat a uns quants (Can Solé, Can Majó, Marítim, Platja Ca la Nuri, Salamanca, Suquet de l'Almirall, Cal Pinxo, Can Costa, La Mar Salada, i segur que em deixo algun altre), i potser aquest els supera a tots, al menys pel que fa referència a l'arròs. Només vaig provar aquest, però veient la pinta que feien els altres que anaven sortint de la cuina, no tenien res a envejar.
Un plat rodó de debò.
 |
| Arròs amb calamar, peix de la llotja, rossellones i musclos i oli d'all i julivert |
Les postres, a compartir, només les citaré, ja que no són precisament sant de la meva devoció. Crec que vaig provar la mousse de xocolata i una mica de la sopa de meló amb gelat de formatge fresc.
 |
| Mousse de xocolata |
 |
| Baba al rom, tartar de pinya i llet de coco |
 |
| Sopa de meló, gelat de formatge fresc i twist de llima |
Per beure, unes quantes (bastants) ampolles de no recordo quin vinet blanc fresc i jove de la D.O. Penedés, i una ampolla del (últimament molt sentit a diferents blogs) Fulanito de la D.O. Ribera del Duero.
Pel que fa al servei, era del que s'esforçava en agradar i era un detall que els que eren de fora fessin l'esforç d'entendre el que els hi deies quan et dirigies a ells en català.
A favor: sense cap mena de dubte, l'arròs i les vistes, si demanem i aconseguim una taula de les que donen als finestrals.
En contra: la mala insonorització i la poca (o dolenta) climatització del local.
Una bona opció a tenir en compte, si has de convidar a algú a menjar un bon arrocet per la Barceloneta i vols fugir dels clàssics del barri, i a més, no t'importa gratar-te la butxaca. És un lloc car, però en consonància amb els que hi ha al voltant.
Tag :
Lista Carmelín,
Restaurant
