Un ceviche de corvina
Fa 1 hora
Compartir. Com el seu nom indica, un lloc pensat per compartir i gaudir d'una bona cuina.
Compartir
Riera Sant Vicenç, s/n,
17488 Cadaqués - Girona
Tel. 972 258 482
http://es.compartircadaques.com/
Acostumem a fer una sortida gastronòmica per celebrar el nostre aniversari, i aquest cop, vam decidir quedar-nos ben a prop, per la comarca de l'Alt Empordà. L'objectiu era anar a dinar el mateix dia de l'aniversari al restaurant Miramar del xef Paco Pérez a Llançà, del qual ja parlaré en un post en uns dies. Però, a banda, volíem conèixer alguns dels llocs que tenia anotats a la interminable llista de pendents.
Un d'ells i del que havia sentit parlar sempre bé des de la data que varen inaugurar, era el restaurant Compartir a la bonica localitat de Cadaqués, i que van posar en funcionament tres excaps de cuina de El Bulli (aquella casa de menjars de la Cala Montjoi...). Si aneu, compteu directament amb el sobrecost de l'aparcament que hi ha a l'entrada del poble, ja que dubto que es pugui trobar un lloc a on aparcar de franc.
Tot i que no és un concepte realment nou, el nom del restaurant ve a dir que la seva carta està pensada per demanar plats i compartir-los entre els comensals. Aquesta està estructurada en tres parts ben diferenciades: entrants, arrossos, i carns i peixos. Com ens venia de gust tastar més plats i vàrem pensar que tant l'arròs, com la carn i el peix ens omplirien més, vam demanar tots els plats de l'apartat d'entrants de la seva carta. També és possible demanar mitges racions d'alguns dels plats de la carta, la qual cosa està força bé.
A part del menjador interior, tenen una ampla i agradable terrassa, que nosaltres ja vàrem descartar d'entrada pel tema calor i tabac (com bon exfumador, no suporto el fum de tabac, i menys quan estic intentant gaudir d'un bon menjar).
El personal de servei és molt atent i agradable i t'ajuden i et recomanen segons les teves preferències, i no són com d'altres en els que he estat i en els que t'intenten col·locar els productes més cars o bé un excés de plats... D'entrada i abans que demanéssim unes cerveses per prendre quelcom fresquet mentre estudiàvem la carta, ja ens van dir que ens portarien un còctel de seguida. I així, ja vam començar amb un refrescant còctel de Campari amb suc de taronja i escuma de vermut, del qual hauria pres uns quants més. Molt bo.
I ens el van portar juntament amb unes paperines amb cotnes de porc i pols de gambes, per anar picant...
El primer plat que vam compartir (de fet, aquest va ser mig), van ser unes sardines que estaven marinades de la manera tradicional i posteriorment marinades uns moments amb yang (i que si no recordo malament, era una mena de soia). Anaven acompanyades per una amanida líquida (jo vaig intentar fa anys fer quelcom similar, però us ben asseguro que no tenia res a veure...:(), uns tomàquets cirera i unes endívies escaldades. Espectacular el conjunt, però especialment gustoses i senceres les sardines.
Vàrem continuar per un dels plats estrella del restaurant, que és el caneló de tonyina amb sabors mediterranis. Un altre festival gustatiu i de color. Cor de tomàquet, alfàbrega, tàperes, olivada, petites esferificacions d'oli i no sé quins altres ingredients. El caneló de tonyina (de primeríssima qualitat), ja el porten tallat per "compartir"...
Unes ostres a la japonesa d'una considerable mida, amb ponzu, alga nori (crec) i ous de salmó. Cada dia m'agraden més les ostres i potser aquesta forma de marinar-les és de les que més...
El següent plat a compartir va ser un bou de mar servit al cos d'un eriçó de mar que anava completat amb alvocat (tot i que a la carta diu advocat, que serà per si pretens marxar fen un sinpa...;-)), ous de salmó i unes pinzellades de iogurt. En la línia de qualitat dels anteriors plats, i realment sense feina...
Molt bé!
Unes fresquíssimes navalles amb pernil ibèric, pebre vermell dolç i suc de "lacón". Per fer palmes amb les orelles...
Molt bons els bunyols de bacallà, que si sols ja ho eren, acompanyats amb l'aire o escuma (no tinc el màster en textures encara) de mel, encara ho eren més, i això que aquest és un dels pocs ingredients que no m'agraden.
I ja per acabar, uns ous de polleta amb parmentier de patata i tòfona negra (imagino que seria oli de tòfona negra de l'anterior temporada...), molt bons i que ens van servir per tancar el dinar amb un plat una mica més contundent, ja que tots els anteriors eren bastant lleugers.
El vi que ens van recomanar per acompanyar l'àpat (només li vaig demanar que fos blan, del país i amb una mica de cos, per no beure'ns-ho en deu minuts) va ser un Blanc dels Aspres de la D.O. Empordà que desconeixia en la seva versió blanca. Em va encantar i el vaig trobar perfecte per acompanyar tot el recorregut.
I ja per acabar, em vaig permetre demanar unes mini postres, anomenades "mini pastís de formatge". Més que suficient per satisfer la meva set de dolços. El formatge era una mena de crema i anava servit amb una petita quenelle de gelat de gerds (crec) i el que em va semblar que eren gerds deshidratats. L'aportació cruixent venia donada per una mena de pasta sablé.
En resum, un lloc molt i molt recomanable, tant per la qualitat de la seva cuina, com pel servei i el seu entorn. Per situar-lo una mica a l'entorn de preus, us diré que tret del caneló de tonyina i les navalles, cap dels altres plats passava dels deu euros. Una RQP més que acceptable. A nosaltres amb el vi (24 €), aigua i cafès ens va quedar per 116 euros.
Un lloc per tornar i preferentment sent un grup ben nombrós per poder tastar com més plats millor.
Riera Sant Vicenç, s/n,
17488 Cadaqués - Girona
Tel. 972 258 482
http://es.compartircadaques.com/
Acostumem a fer una sortida gastronòmica per celebrar el nostre aniversari, i aquest cop, vam decidir quedar-nos ben a prop, per la comarca de l'Alt Empordà. L'objectiu era anar a dinar el mateix dia de l'aniversari al restaurant Miramar del xef Paco Pérez a Llançà, del qual ja parlaré en un post en uns dies. Però, a banda, volíem conèixer alguns dels llocs que tenia anotats a la interminable llista de pendents.
Un d'ells i del que havia sentit parlar sempre bé des de la data que varen inaugurar, era el restaurant Compartir a la bonica localitat de Cadaqués, i que van posar en funcionament tres excaps de cuina de El Bulli (aquella casa de menjars de la Cala Montjoi...). Si aneu, compteu directament amb el sobrecost de l'aparcament que hi ha a l'entrada del poble, ja que dubto que es pugui trobar un lloc a on aparcar de franc.
Tot i que no és un concepte realment nou, el nom del restaurant ve a dir que la seva carta està pensada per demanar plats i compartir-los entre els comensals. Aquesta està estructurada en tres parts ben diferenciades: entrants, arrossos, i carns i peixos. Com ens venia de gust tastar més plats i vàrem pensar que tant l'arròs, com la carn i el peix ens omplirien més, vam demanar tots els plats de l'apartat d'entrants de la seva carta. També és possible demanar mitges racions d'alguns dels plats de la carta, la qual cosa està força bé.
 |
| Entrada del restaurant |
A part del menjador interior, tenen una ampla i agradable terrassa, que nosaltres ja vàrem descartar d'entrada pel tema calor i tabac (com bon exfumador, no suporto el fum de tabac, i menys quan estic intentant gaudir d'un bon menjar).
El personal de servei és molt atent i agradable i t'ajuden i et recomanen segons les teves preferències, i no són com d'altres en els que he estat i en els que t'intenten col·locar els productes més cars o bé un excés de plats... D'entrada i abans que demanéssim unes cerveses per prendre quelcom fresquet mentre estudiàvem la carta, ja ens van dir que ens portarien un còctel de seguida. I així, ja vam començar amb un refrescant còctel de Campari amb suc de taronja i escuma de vermut, del qual hauria pres uns quants més. Molt bo.
 |
| Còctel |
I ens el van portar juntament amb unes paperines amb cotnes de porc i pols de gambes, per anar picant...
 |
| Cotnes de porc |
El primer plat que vam compartir (de fet, aquest va ser mig), van ser unes sardines que estaven marinades de la manera tradicional i posteriorment marinades uns moments amb yang (i que si no recordo malament, era una mena de soia). Anaven acompanyades per una amanida líquida (jo vaig intentar fa anys fer quelcom similar, però us ben asseguro que no tenia res a veure...:(), uns tomàquets cirera i unes endívies escaldades. Espectacular el conjunt, però especialment gustoses i senceres les sardines.
 |
| Sardines marinades amb amanida líquida |
Vàrem continuar per un dels plats estrella del restaurant, que és el caneló de tonyina amb sabors mediterranis. Un altre festival gustatiu i de color. Cor de tomàquet, alfàbrega, tàperes, olivada, petites esferificacions d'oli i no sé quins altres ingredients. El caneló de tonyina (de primeríssima qualitat), ja el porten tallat per "compartir"...
 |
| Caneló de tonyina amb sabors mediterranis |
Unes ostres a la japonesa d'una considerable mida, amb ponzu, alga nori (crec) i ous de salmó. Cada dia m'agraden més les ostres i potser aquesta forma de marinar-les és de les que més...
 |
| Ostra a la japonesa |
El següent plat a compartir va ser un bou de mar servit al cos d'un eriçó de mar que anava completat amb alvocat (tot i que a la carta diu advocat, que serà per si pretens marxar fen un sinpa...;-)), ous de salmó i unes pinzellades de iogurt. En la línia de qualitat dels anteriors plats, i realment sense feina...
Molt bé!
 |
| Bou de mar sense feina amb alvocat i ous de salmó |
Unes fresquíssimes navalles amb pernil ibèric, pebre vermell dolç i suc de "lacón". Per fer palmes amb les orelles...
 |
| Navalles gallegues amb pernil ibèric |
Molt bons els bunyols de bacallà, que si sols ja ho eren, acompanyats amb l'aire o escuma (no tinc el màster en textures encara) de mel, encara ho eren més, i això que aquest és un dels pocs ingredients que no m'agraden.
 |
| Bunyols de bacallà a la mel |
I ja per acabar, uns ous de polleta amb parmentier de patata i tòfona negra (imagino que seria oli de tòfona negra de l'anterior temporada...), molt bons i que ens van servir per tancar el dinar amb un plat una mica més contundent, ja que tots els anteriors eren bastant lleugers.
 |
| Ous de polleta amb parmentier de patata i tòfona negra |
El vi que ens van recomanar per acompanyar l'àpat (només li vaig demanar que fos blan, del país i amb una mica de cos, per no beure'ns-ho en deu minuts) va ser un Blanc dels Aspres de la D.O. Empordà que desconeixia en la seva versió blanca. Em va encantar i el vaig trobar perfecte per acompanyar tot el recorregut.
I ja per acabar, em vaig permetre demanar unes mini postres, anomenades "mini pastís de formatge". Més que suficient per satisfer la meva set de dolços. El formatge era una mena de crema i anava servit amb una petita quenelle de gelat de gerds (crec) i el que em va semblar que eren gerds deshidratats. L'aportació cruixent venia donada per una mena de pasta sablé.
 |
| Pastís de formatge |
En resum, un lloc molt i molt recomanable, tant per la qualitat de la seva cuina, com pel servei i el seu entorn. Per situar-lo una mica a l'entorn de preus, us diré que tret del caneló de tonyina i les navalles, cap dels altres plats passava dels deu euros. Una RQP més que acceptable. A nosaltres amb el vi (24 €), aigua i cafès ens va quedar per 116 euros.
Un lloc per tornar i preferentment sent un grup ben nombrós per poder tastar com més plats millor.
Tag :
Restaurant,
Restaurant ®
El Molí de Bramasacs. Imprescindible cuina casolana de muntanya.
El Molí de Bramasacs
25725 - Víllec (Martinet) - La Cerdanya
Tels. 973 515 200 - 685 312 937
www.bramasacscadi.com
Fa uns dies i tot aprofitant una breu estada per la Catalunya Nord, vàrem tenir la sort de conèixer un encantador restaurant, tant pel seu indret com per la seva cuina, que ens van recomanar (i molt bé per cert, Stella) a prop de Martinet i on ens van dir que es menjava força bé.
Està situat a Víllec què és una petita població situada al municipi de Montellà i Martinet, a la qual s'accedeix per una estreta carretera a on és complicat que passin dos vehicles (tampoc és que hi hagi molt més trànsit...).
El restaurant en qüestió està situat en un antic molí del segle XVII que va ser restaurant fa uns pocs anys pels actuals propietaris: en Venanci a les taules, i la Nany als fogons (no és que el conegui, sinó que ho he vist a la seva web). Només estan ells dos, i no crec que sigui necessari més personal per les reduïdes dimensions dels menjadors. A més, la casa disposa de quatre habitacions perquè els amants dels bolets puguin anar a caçar-los.
Com restaurant, i ho dic de memòria, disposa de cinc o sis taules al menjador de la planta baixa i un parell o tres més en la planta superior. El tipus de cuina és el clàssic de menjar casolà de muntanya (tret d'alguns plats, com el pop) preparat amb productes de la zona i respectant el receptari tradicional català.
A més dels plats de la carta, disposen dels plats del dia destacats en una pissarra exterior i en una carta a part a l'interior del local. A més, en Venanci, s'encarrega de recitar la llista per si algú no s'assabenta.
Els plats que vàrem escollir aquell dia com entrants, van ser un digestiu trinxat de la Cerdanya amb pop a la brasa. Molt bo el trinxat i sorprenentment tendre el pop i no perquè dubti del nivell culinari de la xef, sinó més aviat pel fresc del producte en relació a la seva llunyania amb el seu habitat.
Un carpaccio de bacallà amb bons tomàquets i mostassa (aquesta última, potser en quantitat massa generosa...).
Una amanida tèbia amb moixerigues (o moixernons o carreretes). Bé.
I de segon plat, jo vaig demanar uns peus de porc amb ceps que crec que són uns dels millors que he tastat a la meva existència... A banda del seu sabor espectacular, he de dir que em va sorprendre la mida dels peus, ja que quan els compres a ciutat, habitualment, tens un 60-70% d'ossos i en aquest cas, la carn era de més del 50%. És una apreciació feta totalment a la babalà, però és el que em va semblar. La textura dels peus i el sabor de la salsa (tret de l'afegit dels ceps) em va recordar els que em feia la meva mare fa un bon grapat d'anys i amb els que no m'ha tornat a delectar...
Un altre segon, va ser una vedella del molí amb verdures i bolets, que no vaig tastar, però per la pinta que feia semblava de les que es fonen al paladar.
El vi amb el qual vàrem acompanyar tot l'àpat va ser un Collbaix Cupatge del Celler El Molí i de la D.O. Pla de Bages. Molt recomanable per un cost de 14 € l'ampolla.
Del parell de postres que vam demanar ja no vaig arribar a fer cap fotografia, i això que eren espectaculars (ambdós de fora de la carta).
En resum, un lloc imprescindible si esteu per aquestes terres i voleu un lloc tranquil amb una excel·lent cuina casolana. Si a més, és temporada de bolets i aprofiteu el dia per omplir el cistell, ja ni us explico...
El preu, uns 30-40 € per cap sense filar gaire prim... Més que just per la qualitat i el "carinyu" que posen els seus propietaris a la seva feina i per tant, un lloc molt recomanable al que de ben segur tornaré.
25725 - Víllec (Martinet) - La Cerdanya
Tels. 973 515 200 - 685 312 937
www.bramasacscadi.com
Fa uns dies i tot aprofitant una breu estada per la Catalunya Nord, vàrem tenir la sort de conèixer un encantador restaurant, tant pel seu indret com per la seva cuina, que ens van recomanar (i molt bé per cert, Stella) a prop de Martinet i on ens van dir que es menjava força bé.
Està situat a Víllec què és una petita població situada al municipi de Montellà i Martinet, a la qual s'accedeix per una estreta carretera a on és complicat que passin dos vehicles (tampoc és que hi hagi molt més trànsit...).
El restaurant en qüestió està situat en un antic molí del segle XVII que va ser restaurant fa uns pocs anys pels actuals propietaris: en Venanci a les taules, i la Nany als fogons (no és que el conegui, sinó que ho he vist a la seva web). Només estan ells dos, i no crec que sigui necessari més personal per les reduïdes dimensions dels menjadors. A més, la casa disposa de quatre habitacions perquè els amants dels bolets puguin anar a caçar-los.
Com restaurant, i ho dic de memòria, disposa de cinc o sis taules al menjador de la planta baixa i un parell o tres més en la planta superior. El tipus de cuina és el clàssic de menjar casolà de muntanya (tret d'alguns plats, com el pop) preparat amb productes de la zona i respectant el receptari tradicional català.
 |
| Aspecte exterior del restaurant |
A més dels plats de la carta, disposen dels plats del dia destacats en una pissarra exterior i en una carta a part a l'interior del local. A més, en Venanci, s'encarrega de recitar la llista per si algú no s'assabenta.
 |
| Plats del dia |
 |
| Pop a la brasa amb trinxat de la Cerdanya |
Un carpaccio de bacallà amb bons tomàquets i mostassa (aquesta última, potser en quantitat massa generosa...).
 |
| Carpaccio de bacallà |
Una amanida tèbia amb moixerigues (o moixernons o carreretes). Bé.
 |
| Amanida tèbia de moixerigues |
I de segon plat, jo vaig demanar uns peus de porc amb ceps que crec que són uns dels millors que he tastat a la meva existència... A banda del seu sabor espectacular, he de dir que em va sorprendre la mida dels peus, ja que quan els compres a ciutat, habitualment, tens un 60-70% d'ossos i en aquest cas, la carn era de més del 50%. És una apreciació feta totalment a la babalà, però és el que em va semblar. La textura dels peus i el sabor de la salsa (tret de l'afegit dels ceps) em va recordar els que em feia la meva mare fa un bon grapat d'anys i amb els que no m'ha tornat a delectar...
 |
| Peus de porc amb ceps |
Un altre segon, va ser una vedella del molí amb verdures i bolets, que no vaig tastar, però per la pinta que feia semblava de les que es fonen al paladar.
El vi amb el qual vàrem acompanyar tot l'àpat va ser un Collbaix Cupatge del Celler El Molí i de la D.O. Pla de Bages. Molt recomanable per un cost de 14 € l'ampolla.
Del parell de postres que vam demanar ja no vaig arribar a fer cap fotografia, i això que eren espectaculars (ambdós de fora de la carta).
En resum, un lloc imprescindible si esteu per aquestes terres i voleu un lloc tranquil amb una excel·lent cuina casolana. Si a més, és temporada de bolets i aprofiteu el dia per omplir el cistell, ja ni us explico...
El preu, uns 30-40 € per cap sense filar gaire prim... Més que just per la qualitat i el "carinyu" que posen els seus propietaris a la seva feina i per tant, un lloc molt recomanable al que de ben segur tornaré.
Tag :
Restaurant,
Restaurant ®
Bar Brutal. Per picar al barri del Born...
Bar Brutal
Barra de Ferro, 1
Barcelona
Tel. 932 954 797
Ja sé que baixar una nit del mes d'agost a sopar al barri del Born de Barcelona sense haver fet reserva pot semblar una estupidesa però vaig pensar que si no era en un, seria en un altre... I finalment, després de voltar i voltar durant una llarga hora pels carrers d'aquest barri i haver intentat sense èxit obtenir una taula en uns quants locals, vàrem acabar amb els nostres cossos al Bar Brutal (pel qual ja havíem passat un parell de cops abans pel davant...).
És un local amb una il·luminació més aviat pobre i amb una decoració barreja de bar i vermutería d'imitació vintage i amb originals elements decoratius a les seves parets. L'ambient és bàsicament hipster local (o modernillo, o com vulgueu dir-ho...), fet que tampoc és que m'influencii a l'hora d'escollir, però que tampoc és la meva prioritat. Servei majoritàriament forà que, tot i que fan esforços per entendre el nostre idioma, acabes per fer servir el castellà si vols sopar el que demanes... De fet, l'única paraula que vàrem sentir en la nostra llengua va ser un adéu del noi que ens va obrir la porta al marxar... Trist.
Una de les gracies del local, és que pots demanar el vi a copes (bé). Els vins que tenen a la carta són naturals i biodinàmics (doncs entesos). Però quan després de demanar la primera ens van retiren la carta (mal), ens va fer mandra tornar a demanar-la i vàrem repetir del que inicialment havíem demanat i que era un Bassotets, vi blanc de la D.O. Conca de Barberà del celler Escoda Sanahuja i del que ja havíem tingut ocasió de tastar un dels seus vins a la visita que vam fer al restaurant Ca La María. El preu de cada copa de vi era de 3,80 €, i si tenim en compte que l'ampolla està al celler a un preu d'11 € vosaltres mateixos podeu fer números...
Com ja portàvem força gana (ja era tard per l'hora que estem acostumats a sopar i més després de les voltes que portàvem) vàrem demanar directament unes olives sicilianes i uns talls de secallona dels Pallars, per anar picant mentre decidíem que demanar. No va donar temps ni a treure el mòbil per fer unes fotografies...
Finalment, vam optar per demanar un tàrtar amb salsa Cipriani (9,50 €) que si no recordo malament, és una maionesa acabada amb un rajolí de Perrins, per la meva filla i compartit tres plats més. Aquest plat no el vaig tastar, però va dir que estava força bo, tot i que no superava ni de bon tros al que prepara el seu pare... ;-)
I els plats que vàrem compartir, van ser unes Fiori de zucca, que són unes flors de carbassó, però que escrit així deu quedar més bé... Anaven farcides de ricotta i amb una salsa de menta. Bones, però pel meu gust, excessiu protagonisme de la menta que dominava el gust de dos ingredients suaus com són la flor de carbassó i la ricotta. Tot i això, un bon plat (10 €).
Vàrem continuar amb una albergínia a la parmesana amb oli de menta (aquí ja no es notava tant) i ou de guatlla (6,50 €). El plat menys afortunat, principalment perquè la pell de l'albergínia estava massa dura.
I uns calamars amb puré de carbassó (14 €) què va ser el millor plat amb diferència dels tastats aquell vespre. Producte ben fresc al seu just punt de cocció i combinació encertada de sabors amb el puré de carbassó.
Tot plegat, per tres persones sense postres ni cafès, va sortir per 65 € que no és que sigui gaire, però tampoc és que fos un festival de la cuina...
En conclusió: em va semblar més un lloc enfocat al turista que té el barri del Born com el seu hàbitat natural i no pas tant com pel natiu de la ciutat (tret del qui els hi va aquest rollo modern i de moda). A mi personalment, em va deixar bastant indiferent i, tret del plat de calamars, tampoc em va aportar res de l'altre món... Afegir com punts negatius, la falta d'il·luminació (si vols veure el color del vi, val més que portis un encenedor...) i la incomoditat de les taules, que a més de petites són massa baixes.
Barra de Ferro, 1
Barcelona
Tel. 932 954 797
Ja sé que baixar una nit del mes d'agost a sopar al barri del Born de Barcelona sense haver fet reserva pot semblar una estupidesa però vaig pensar que si no era en un, seria en un altre... I finalment, després de voltar i voltar durant una llarga hora pels carrers d'aquest barri i haver intentat sense èxit obtenir una taula en uns quants locals, vàrem acabar amb els nostres cossos al Bar Brutal (pel qual ja havíem passat un parell de cops abans pel davant...).
És un local amb una il·luminació més aviat pobre i amb una decoració barreja de bar i vermutería d'imitació vintage i amb originals elements decoratius a les seves parets. L'ambient és bàsicament hipster local (o modernillo, o com vulgueu dir-ho...), fet que tampoc és que m'influencii a l'hora d'escollir, però que tampoc és la meva prioritat. Servei majoritàriament forà que, tot i que fan esforços per entendre el nostre idioma, acabes per fer servir el castellà si vols sopar el que demanes... De fet, l'única paraula que vàrem sentir en la nostra llengua va ser un adéu del noi que ens va obrir la porta al marxar... Trist.
Una de les gracies del local, és que pots demanar el vi a copes (bé). Els vins que tenen a la carta són naturals i biodinàmics (doncs entesos). Però quan després de demanar la primera ens van retiren la carta (mal), ens va fer mandra tornar a demanar-la i vàrem repetir del que inicialment havíem demanat i que era un Bassotets, vi blanc de la D.O. Conca de Barberà del celler Escoda Sanahuja i del que ja havíem tingut ocasió de tastar un dels seus vins a la visita que vam fer al restaurant Ca La María. El preu de cada copa de vi era de 3,80 €, i si tenim en compte que l'ampolla està al celler a un preu d'11 € vosaltres mateixos podeu fer números...
Com ja portàvem força gana (ja era tard per l'hora que estem acostumats a sopar i més després de les voltes que portàvem) vàrem demanar directament unes olives sicilianes i uns talls de secallona dels Pallars, per anar picant mentre decidíem que demanar. No va donar temps ni a treure el mòbil per fer unes fotografies...
Finalment, vam optar per demanar un tàrtar amb salsa Cipriani (9,50 €) que si no recordo malament, és una maionesa acabada amb un rajolí de Perrins, per la meva filla i compartit tres plats més. Aquest plat no el vaig tastar, però va dir que estava força bo, tot i que no superava ni de bon tros al que prepara el seu pare... ;-)
 |
| Tàrtar amb salsa Cipriani |
I els plats que vàrem compartir, van ser unes Fiori de zucca, que són unes flors de carbassó, però que escrit així deu quedar més bé... Anaven farcides de ricotta i amb una salsa de menta. Bones, però pel meu gust, excessiu protagonisme de la menta que dominava el gust de dos ingredients suaus com són la flor de carbassó i la ricotta. Tot i això, un bon plat (10 €).
 |
| Flors de carbassó farcides de ricotta |
Vàrem continuar amb una albergínia a la parmesana amb oli de menta (aquí ja no es notava tant) i ou de guatlla (6,50 €). El plat menys afortunat, principalment perquè la pell de l'albergínia estava massa dura.
 |
| Albergínia a la parmesana amb oli de menta i ou de guatlla |
I uns calamars amb puré de carbassó (14 €) què va ser el millor plat amb diferència dels tastats aquell vespre. Producte ben fresc al seu just punt de cocció i combinació encertada de sabors amb el puré de carbassó.
 |
| Calamars a la planxa amb puré de carbassó |
Tot plegat, per tres persones sense postres ni cafès, va sortir per 65 € que no és que sigui gaire, però tampoc és que fos un festival de la cuina...
En conclusió: em va semblar més un lloc enfocat al turista que té el barri del Born com el seu hàbitat natural i no pas tant com pel natiu de la ciutat (tret del qui els hi va aquest rollo modern i de moda). A mi personalment, em va deixar bastant indiferent i, tret del plat de calamars, tampoc em va aportar res de l'altre món... Afegir com punts negatius, la falta d'il·luminació (si vols veure el color del vi, val més que portis un encenedor...) i la incomoditat de les taules, que a més de petites són massa baixes.
Tag :
Restaurant
La Nansa. Cuina tradicional marinera a Sitges
La Nansa
Carrer de la Carreta, 24
08870 SITGES
Tel. 938 941 927
info@restaurantlanansa.com
Fa ja uns dies ens vàrem deixar caure per Sitges per passar el dia i menjar un arròs a prop de la platja. Dels que conec per aquella població, acabo anant sempre al Cal Pinxo què habitualment és un dels que mai falla i tenen una qualitat bastant contrastada, però em venia de gust provar un altre restaurant dels que hi ha pel centre del poble i descartant d'entrada els de la zona del port esportiu d'Aiguadolç.
Com tampoc tenia gaires referències, vaig tirar de Foursquare (quina cagada d'actualització han fet, per cert...) i vaig buscar els que estaven per la zona del centre que tinguessin l'etiqueta #arròs. Vaig trobar uns quants, però finalment em vaig deixar portar per un comentari de Roger Ortuño (del blog comerjapones) que comentava especialment bé l'arròs caldós de llamàntol d'un restaurant que estava justament per la zona que buscàvem.
El restaurant en qüestió està situat en un dels carrers de vianants que pugen des del passeig marítim fins al nucli urbà i que de fet, està en una de les zones a on es concentre la major part de l'oferta gastronòmica de la ciutat.
L'interior del restaurant té un aspecte clàssic de restaurant de pescadors i de cuina marinera tradicional, amb taules i cadires de fusta i decoració amb motius, elements i estris procedents de les arts de pesca. Vaixella i estovalles de qualitat i, com he dit abans, tot d'un tall clàssic que fregava el "viejuno".
Com ja havíem llegit el comentari positiu de l'arròs caldós, ja anàvem una mica amb l'idea feta de demanar aquest, juntament amb algun entrant lleuger.
D'entrada, ens van oferir unes croquetes, que tot i que estaven bones, vaig ser incapaç d'esbrinar de què eren. Imagino, que tractant-se d'un restaurant de cuina marinera, l'ingredient principal seria peix o marisc, però com dic, no vaig ser capaç d'esbrinar-ho...
El primer dels entrants que vàrem demanar van ser uns seitons fregits. Bé de gust, però excessivament marcat el sabor de l'oli. Menció especial per les blondes de paper que protegien els plats i ajudaven a absorbir l'excés d'oli que poguessin tenir els ingredients (ja sé que estàvem en un restaurant clàssic, però ho havia de dir...).
Molt bé els musclos del Delta al vapor. Petits i gustosos i sense floritures ni components que poguessin alterar el seu delicat sabor.
I per acabar, l'arròs caldós de llamàntol. Elaborat amb arròs bomba "L'Estany de Pals" (segons resa la seva carta a la web), he de dir que, efectivament, l'arròs és dels millors que he tastat. Gra sencer, sípia tendre com la mantega i brou amb potència i contundència de mar. Però... lamentablement, el llamàntol estava totalment assassinat... Excessivament cuit, fet que feia que en menjar-lo, la sensació en boca no fos precisament de frescor i tendresa...
Pels comentaris positius que vaig llegir de Roger Ortuño, imagino que ell els demanaria amb antelació el punt de cocció que volia pel llamàntol, si no, no m'ho explico...
A banda d'això, he de dir que l'arròs estava espectacular. Les tisores que van portar per ajudar a tallar l'animal, no eren de les millors, però van ajudar a fer la feina. I per acabar, et porten les tovalloletes perfumades en colònia, que ja no saps si és pitjor el remei que la malaltia...
Per beure, vam demanar un bon blanc anomenat Morlanda de la D.O.Q. Priorat que no coneixíem i que va complir perfectament amb la funció d'empènyer tot coll avall. La carta de vins em va semblar força ajustada de preus per alguna de les referències que coneixia (x 1,5).
El preu del dinar amb una cervesa d'aperitiu, sense postres i amb cafès va ser de 100 € rodons que, si el llamàntol hagués estat en el seu punt, diria què és un preu raonable...
Tornaria a aquest restaurant? Sí. Però demanant expressament el punt de cocció adient (almenys pel meu gust) pel llamàntol. Em va semblar un bon restaurant de cuina tradicional marinera.
Ja tinc una altre opció per dinar en aquesta bonica població costanera del Garraf...
Carrer de la Carreta, 24
08870 SITGES
Tel. 938 941 927
info@restaurantlanansa.com
Fa ja uns dies ens vàrem deixar caure per Sitges per passar el dia i menjar un arròs a prop de la platja. Dels que conec per aquella població, acabo anant sempre al Cal Pinxo què habitualment és un dels que mai falla i tenen una qualitat bastant contrastada, però em venia de gust provar un altre restaurant dels que hi ha pel centre del poble i descartant d'entrada els de la zona del port esportiu d'Aiguadolç.
Com tampoc tenia gaires referències, vaig tirar de Foursquare (quina cagada d'actualització han fet, per cert...) i vaig buscar els que estaven per la zona del centre que tinguessin l'etiqueta #arròs. Vaig trobar uns quants, però finalment em vaig deixar portar per un comentari de Roger Ortuño (del blog comerjapones) que comentava especialment bé l'arròs caldós de llamàntol d'un restaurant que estava justament per la zona que buscàvem.
El restaurant en qüestió està situat en un dels carrers de vianants que pugen des del passeig marítim fins al nucli urbà i que de fet, està en una de les zones a on es concentre la major part de l'oferta gastronòmica de la ciutat.
L'interior del restaurant té un aspecte clàssic de restaurant de pescadors i de cuina marinera tradicional, amb taules i cadires de fusta i decoració amb motius, elements i estris procedents de les arts de pesca. Vaixella i estovalles de qualitat i, com he dit abans, tot d'un tall clàssic que fregava el "viejuno".
Com ja havíem llegit el comentari positiu de l'arròs caldós, ja anàvem una mica amb l'idea feta de demanar aquest, juntament amb algun entrant lleuger.
D'entrada, ens van oferir unes croquetes, que tot i que estaven bones, vaig ser incapaç d'esbrinar de què eren. Imagino, que tractant-se d'un restaurant de cuina marinera, l'ingredient principal seria peix o marisc, però com dic, no vaig ser capaç d'esbrinar-ho...
 |
| Croquetes de ... |
El primer dels entrants que vàrem demanar van ser uns seitons fregits. Bé de gust, però excessivament marcat el sabor de l'oli. Menció especial per les blondes de paper que protegien els plats i ajudaven a absorbir l'excés d'oli que poguessin tenir els ingredients (ja sé que estàvem en un restaurant clàssic, però ho havia de dir...).
 |
| Seitons fregits |
Molt bé els musclos del Delta al vapor. Petits i gustosos i sense floritures ni components que poguessin alterar el seu delicat sabor.
 |
| Musclos del Delta al vapor |
I per acabar, l'arròs caldós de llamàntol. Elaborat amb arròs bomba "L'Estany de Pals" (segons resa la seva carta a la web), he de dir que, efectivament, l'arròs és dels millors que he tastat. Gra sencer, sípia tendre com la mantega i brou amb potència i contundència de mar. Però... lamentablement, el llamàntol estava totalment assassinat... Excessivament cuit, fet que feia que en menjar-lo, la sensació en boca no fos precisament de frescor i tendresa...
Pels comentaris positius que vaig llegir de Roger Ortuño, imagino que ell els demanaria amb antelació el punt de cocció que volia pel llamàntol, si no, no m'ho explico...
A banda d'això, he de dir que l'arròs estava espectacular. Les tisores que van portar per ajudar a tallar l'animal, no eren de les millors, però van ajudar a fer la feina. I per acabar, et porten les tovalloletes perfumades en colònia, que ja no saps si és pitjor el remei que la malaltia...
 |
| Arròs caldós de llamàntol |
Per beure, vam demanar un bon blanc anomenat Morlanda de la D.O.Q. Priorat que no coneixíem i que va complir perfectament amb la funció d'empènyer tot coll avall. La carta de vins em va semblar força ajustada de preus per alguna de les referències que coneixia (x 1,5).
El preu del dinar amb una cervesa d'aperitiu, sense postres i amb cafès va ser de 100 € rodons que, si el llamàntol hagués estat en el seu punt, diria què és un preu raonable...
Tornaria a aquest restaurant? Sí. Però demanant expressament el punt de cocció adient (almenys pel meu gust) pel llamàntol. Em va semblar un bon restaurant de cuina tradicional marinera.
Ja tinc una altre opció per dinar en aquesta bonica població costanera del Garraf...
Tag :
Restaurant
9 de la Borriana. Excel·lent menú de migdia al barri antic de Sabadell.
9 de la Borriana
Carrer de la Borriana, 9
08202 Sabadell
Tel.: 937 459 749
Aprofitant una casual passada per la ciutat de Sabadell i havent-se fet l'hora de dinar, vaig recordar que en el blog de Ricard Sampere sempre anomenava aquest restaurant de Sabadell com un dels seus preferits. Així doncs, vaig trucar per reservar i allà que vam anar.
Està situat al bell mig del centre històric de Sabadell en una zona només per vianants que fa que vingui de gust passejar. No coneixia pràcticament res d'aquesta ciutat (només un parell de visites ràpides) i la veritat és que em va semblar força agradable, almenys aquest barri en el qual crec es concentrava molta de l'activitat cultural i gastronòmica de la ciutat.
El local és força petit (almenys a l'interior, ja que també disposa de terrassa a l'exterior) i acollidor sent imprescindible reservar. Poques taules (7 o 8) amb una decoració rústica i elegant alhora i una il·luminació (pel meu gust) excessivament tènue.
Com tampoc anàvem amb idea de fer un gran dinar i tot veient que els plats del menú feien molt bona fila, vam decidir optar per aquesta fórmula, deixant per una propera visita els plats de la carta.
El menú, amb un preu de 15,50 € i molt complet, permetia escollir un primer, un principal i les postres i incloïa el pa i el vi (crec recordar que era un Penedès...). Vàrem escollir com primers plats, una coca d'escalivada amb anxova (cruixent la coca i molt bona l'escalivada) i la sopa del dia, que va ser una refrescant sopa de tomàquet amb alfàbrega.
I com segons plats o principals, uns peus de porc desossats i cruixents (molt bons i saborosos) acompanyats per unes patates fregides que van ser mal (estaven crues i només les que eren molt fines es van salvar...).
I un bacallà confitat que no vaig tastar però que la dona, va dir que estava força bo.
I com a postres, tots dos vàrem optar per uns talls de formatge curat amb codony.
Crec que és una molt bona RQP per un menú de migdia, i ara esperarem a conèixer els plats de la carta, que pel que he pogut llegir per l'internés està al voltant dels 35-40 €.
Tot i no haver arribat a veure la carta de vins, sé que és molt completa i amb uns preus ajustats. Però això haurem de comprovar-ho en la propera visita.
Ah. I als cafès, ens van invitar. Tot un detall... ;-)
Carrer de la Borriana, 9
08202 Sabadell
Tel.: 937 459 749
Aprofitant una casual passada per la ciutat de Sabadell i havent-se fet l'hora de dinar, vaig recordar que en el blog de Ricard Sampere sempre anomenava aquest restaurant de Sabadell com un dels seus preferits. Així doncs, vaig trucar per reservar i allà que vam anar.
Està situat al bell mig del centre històric de Sabadell en una zona només per vianants que fa que vingui de gust passejar. No coneixia pràcticament res d'aquesta ciutat (només un parell de visites ràpides) i la veritat és que em va semblar força agradable, almenys aquest barri en el qual crec es concentrava molta de l'activitat cultural i gastronòmica de la ciutat.
El local és força petit (almenys a l'interior, ja que també disposa de terrassa a l'exterior) i acollidor sent imprescindible reservar. Poques taules (7 o 8) amb una decoració rústica i elegant alhora i una il·luminació (pel meu gust) excessivament tènue.
Com tampoc anàvem amb idea de fer un gran dinar i tot veient que els plats del menú feien molt bona fila, vam decidir optar per aquesta fórmula, deixant per una propera visita els plats de la carta.
El menú, amb un preu de 15,50 € i molt complet, permetia escollir un primer, un principal i les postres i incloïa el pa i el vi (crec recordar que era un Penedès...). Vàrem escollir com primers plats, una coca d'escalivada amb anxova (cruixent la coca i molt bona l'escalivada) i la sopa del dia, que va ser una refrescant sopa de tomàquet amb alfàbrega.
 |
| Coca d'escalivada amb anxova |
 |
| Sopa freda de tomàquet |
I com segons plats o principals, uns peus de porc desossats i cruixents (molt bons i saborosos) acompanyats per unes patates fregides que van ser mal (estaven crues i només les que eren molt fines es van salvar...).
 |
| Peu de porc desossat |
I un bacallà confitat que no vaig tastar però que la dona, va dir que estava força bo.
 |
| Bacallà |
I com a postres, tots dos vàrem optar per uns talls de formatge curat amb codony.
 |
| Formatge amb codony |
Crec que és una molt bona RQP per un menú de migdia, i ara esperarem a conèixer els plats de la carta, que pel que he pogut llegir per l'internés està al voltant dels 35-40 €.
Tot i no haver arribat a veure la carta de vins, sé que és molt completa i amb uns preus ajustats. Però això haurem de comprovar-ho en la propera visita.
Ah. I als cafès, ens van invitar. Tot un detall... ;-)
Tag :
Restaurant,
Restaurant ®
Viduca. Cuina galaico-catalana als voltants de l'estació de Sants
Viduca
Elisi, 13
08014 - Barcelona
Tel. 933 259 869
www.viducabar-restaurant.cat
Aquesta és una entrada que fa massa temps que tenia pendent i que considero de justícia fer-la. De fet, és el restaurant que més sovint he anat d'ençà que estic a l'actual lloc de treball. Tant al començament quan pràcticament anava cada dia, com als últims anys, en què si he de quedar-me a dinar pels voltants i ho vull fer bé (m'he de cuidar... ;-)) és dels pocs llocs als quals, apart de la qualitat del seu menjar, tinc la total seguretat del fet que sortiré sense haver de recórrer a Rennies, Alka Setzer o similars. I això no sé per vosaltres, però per mi, diu molt de la cuina d'un restaurant.
He penjat només dues fotografies que són d'aquesta darrera setmana que em vaig quedar a dinar, però podia haver penjat unes quantes més, ja que són molt els plats que he tingut ocasió de tastar a casa seva. I quan dic casa seva, ho dic en el sentit literal perquè fan que et sentis com a casa. El negoci el porten dos germans: en Joan (a la sala) i en Secun (a la cuina) que són d'aquelles persones amb qui és senzill congeniar i que saben com i quan estar.
Se'm fa complicat definir el tipus de cuina que ofereixen i si ho hagués de fer, hauria de dir que és d'especialitats galleges, ja que d'aquest indret són la majoria dels plats que tenen a la seva extensa carta (orella de porc, pop a feira, llonza i altres talls de vedella gallega, etc.). Però no es limiten només als productes i especialitats d'allà, perquè són moltes les preparacions amb arrels de casa nostra (amanides de tot tipus, escalivades amb diferents acompanyaments, esqueixades, peus de porc amb gambes, bacallà a la llauna, etc.). Un altre tema a destacar i que m'agrada particularment és que, tot i que tenen plats que són fixes a la carta, aquesta és també força dinàmica i amb productes de temporada. De totes maneres, el millor sempre és deixar-se recomanar per en Joan (almenys a mi no m'ha fallat mai...).
Tampoc sóc capaç de recomanar un plat en concret de la seva carta. Potser per la quantitat de cops que l'he demanat, l'espatlleta de xai al forn, que tot sol o acompanyat d'un senzill entrant, ja fa que surtis ben dinat. Però la veritat, és què no recordo cap plat que no m'hagi agradat...
Un detall de la carta: no tenen menú. És un tema que he comentat amb ells en més d'una ocasió i si ells ho veuen convenient i porten ja un grapat d'anys funcionant d'aquesta manera, no seré pas jo qui els hi hagi de dir res al respecte, no?
Els preus de la carta són ajustats i de mercat i permeten menjar per poc més del que costa un menú i amb una qualitat que no trobareu a gaires llocs del barri. Per què us feu una idea, si no us passeu amb el vi i demaneu un entrant i un principal, ens pot sortir per uns 15-20 € per cap, cafè inclòs (postres, crec que no els he arribat a tastar mai...). El pitjor de tot, és que té una carta de vins bastant extensa i amb clar predomini de cellers del país que fa que no et puguis estar de demanar alguna copa d'aquests o bé tastar alguna de les noves referències que va incorporant (he tastat allà vinets força interessants) i fa que el compte sempre resulti una mica més car...
I si de debò encara esteu amb la dèria aquesta dels gintònics, no deixeu de demanar i de tastar els seus Joantònics. Us recomanarà el combinat perfecte en funció dels vostres particulars gustos.
També és un bon lloc per anar a gaudir del gran descobriment de l'any: el vermut (d'uns mesos ansà, sembla com si no hagés existit mai, no creieu?), i per suposat, les cerveses ben tirades.
No deixeu de visitar i tastar la cuina d'aquest restaurant si esteu pels voltants de l'estació de Sants, tant per fer un Happyritiu (així ho tenen posat a la carta) com per fer un bon dinar (només fan sopars per grups i per encàrrec).
Elisi, 13
08014 - Barcelona
Tel. 933 259 869
www.viducabar-restaurant.cat
Aquesta és una entrada que fa massa temps que tenia pendent i que considero de justícia fer-la. De fet, és el restaurant que més sovint he anat d'ençà que estic a l'actual lloc de treball. Tant al començament quan pràcticament anava cada dia, com als últims anys, en què si he de quedar-me a dinar pels voltants i ho vull fer bé (m'he de cuidar... ;-)) és dels pocs llocs als quals, apart de la qualitat del seu menjar, tinc la total seguretat del fet que sortiré sense haver de recórrer a Rennies, Alka Setzer o similars. I això no sé per vosaltres, però per mi, diu molt de la cuina d'un restaurant.
He penjat només dues fotografies que són d'aquesta darrera setmana que em vaig quedar a dinar, però podia haver penjat unes quantes més, ja que són molt els plats que he tingut ocasió de tastar a casa seva. I quan dic casa seva, ho dic en el sentit literal perquè fan que et sentis com a casa. El negoci el porten dos germans: en Joan (a la sala) i en Secun (a la cuina) que són d'aquelles persones amb qui és senzill congeniar i que saben com i quan estar.
Se'm fa complicat definir el tipus de cuina que ofereixen i si ho hagués de fer, hauria de dir que és d'especialitats galleges, ja que d'aquest indret són la majoria dels plats que tenen a la seva extensa carta (orella de porc, pop a feira, llonza i altres talls de vedella gallega, etc.). Però no es limiten només als productes i especialitats d'allà, perquè són moltes les preparacions amb arrels de casa nostra (amanides de tot tipus, escalivades amb diferents acompanyaments, esqueixades, peus de porc amb gambes, bacallà a la llauna, etc.). Un altre tema a destacar i que m'agrada particularment és que, tot i que tenen plats que són fixes a la carta, aquesta és també força dinàmica i amb productes de temporada. De totes maneres, el millor sempre és deixar-se recomanar per en Joan (almenys a mi no m'ha fallat mai...).
Tampoc sóc capaç de recomanar un plat en concret de la seva carta. Potser per la quantitat de cops que l'he demanat, l'espatlleta de xai al forn, que tot sol o acompanyat d'un senzill entrant, ja fa que surtis ben dinat. Però la veritat, és què no recordo cap plat que no m'hagi agradat...
Un detall de la carta: no tenen menú. És un tema que he comentat amb ells en més d'una ocasió i si ells ho veuen convenient i porten ja un grapat d'anys funcionant d'aquesta manera, no seré pas jo qui els hi hagi de dir res al respecte, no?
Els preus de la carta són ajustats i de mercat i permeten menjar per poc més del que costa un menú i amb una qualitat que no trobareu a gaires llocs del barri. Per què us feu una idea, si no us passeu amb el vi i demaneu un entrant i un principal, ens pot sortir per uns 15-20 € per cap, cafè inclòs (postres, crec que no els he arribat a tastar mai...). El pitjor de tot, és que té una carta de vins bastant extensa i amb clar predomini de cellers del país que fa que no et puguis estar de demanar alguna copa d'aquests o bé tastar alguna de les noves referències que va incorporant (he tastat allà vinets força interessants) i fa que el compte sempre resulti una mica més car...
I si de debò encara esteu amb la dèria aquesta dels gintònics, no deixeu de demanar i de tastar els seus Joantònics. Us recomanarà el combinat perfecte en funció dels vostres particulars gustos.
També és un bon lloc per anar a gaudir del gran descobriment de l'any: el vermut (d'uns mesos ansà, sembla com si no hagés existit mai, no creieu?), i per suposat, les cerveses ben tirades.
No deixeu de visitar i tastar la cuina d'aquest restaurant si esteu pels voltants de l'estació de Sants, tant per fer un Happyritiu (així ho tenen posat a la carta) com per fer un bon dinar (només fan sopars per grups i per encàrrec).
 |
| Escalivada amb ventresca de tonyina |
 |
| Peus de porc amb gambes |
Tag :
Restaurant,
Restaurant ®
La Felipa de Xesca Reina, Art en Buff, Ca l'Iborra i Cellers d'Orto
Art en Buff Xesc Reina
Masseva, 59 www.sobrassadesxescreina.com
08302 - Mataró
Tel. 938 678 715
http://www.artenbuff.com/
Encara que pugui semblar més el títol d'una pel·lícula d'Almodóvar, aquests van ser els protagonistes d'un esdeveniment per a la presentació en societat de La Felipa, i que venia a ser tant o més important que la coronació d'un altre personatge de nom similar...
L'esdeveniment estava organitzat (perfectament, per cert) per l'empresa Art en Buff i va tenir lloc a una casa anomenada Ca l'Iborra que està a la Riera Can Gener, 24 de Mataró i que podeu visitar tant a la seva web com a la d'Art en Buff i que teniu a la capçalera. Espectacular i gran casa senyorial amb vistes obertes al mar i als conreus del voltant, i que s'ofereix per la celebració de tot tipus d'esdeveniments.
I qui era La Felipa? Doncs una sobrassada amb una criança de 17 mesos i un pes de 22 quilos, tot i que inicialment crec recordar que ens va comentar que el seu pes era bastant superior, però que a mesura que es va secant i curant, va perdent part del seu pes. Com el mateix Xesc Reina (Gran Mestre Xarcuter de Catalunya i Balears i millor persona) i pare de la criatura reconeix, s'ha d'estar una mica tocat del bolet per elaborar aquesta mena de peces i deixar-les curar durant tants mesos, ja que corren el perill que si els hi entra oxigen a l'interior es produeixi una oxidació que afecti visualment a la peça, tot i que no altera gairebé el seu sabor.
Quan vam arribar, vaig haver d'esperar una estona, ja que més que una sobrassada semblava l'Scarlett Johansson per la quantitat de fotògrafs (periodistes i blocaires) que l'estaven retratant.
Ja un cop a l'interior, deixaven lliure accés a totes les estances de la casa per què els assistents poguessin veure-les i algunes d'elles estaven decorades amb molta gràcia pels productes d'en Xesc Reina.
Només entrar a la casa, ja tenies una de les parades a on oferien ensaïmades planxades de sobrassada i fruita (hi havia amb albercoc, amb préssec i amb pinya). Jo les havia tastat només amb sobrassada, i crec que m'agraden més soles què amb el toc àcid de la fruita.
Per complimentar i poder pair les viandes amb les quals ens anaven complimentant, van muntar una paradeta (que ja la podien haver posat a l'ombra, pobra gent...) per tastar els vins del celler Orto de la D.O. Montsant i que coneixia d'una anterior visita al Celler de l'Àspic. Els vins que tenien i que vaig tastar, a excepció del dolç, van ser:
- Blanc d'Orto 2012.
- Terra Roja 2012.
- Palell 2010.
- Dolç d'Orto.
El primer és el que ja havia tastat i el Palell em va agradar força.
Repartides pel pati hi havia diferents paradetes amb sobrassades i d'altres embotits elaborats amb aquest ingredient. A excepció del camaiot, ja havia tastat totes les varietats exposades: la de xocolata (no vaig fer foto, a l'igual que de molts dels plats que vaig tastar i que fins que no em creixin més braços serà complicat de fer en aquests tipus d'esdeveniments), la de cassalla i albercoc (jo he tastat una amb fruits secs, que imagino que serà molt similar... diferent i sorprenent) i la gran reserva, que ve a ser una mena de Rolls Royce de les sobrassades. És complicat per mi definir el sabor i la textura d'aquesta, però el que puc dir sense por d'equivocar-me és que està de puta mare...
I un cop fets els parlaments de rigor i de presentació dels productes i del seu elaborador, ja es va donar el tret de sortida per encetar la Felipa i portar-la desmembrada a cada una de les parades per preparar-la i poder degustar en les seves diferents preparacions.
Per mi, la millor preparació va ser la de Maria Salinas, xef del restaurant de l'hotel Brondo Architect de Palma de Mallorca. i que va consistir amb un frit de l'hort amb bocins de Felipa. De les meves estades a Ses Illes, havia tastat de diferents i cap m'havia agradat tant. Amb una gran varietat de verdures tallades ben petites (bròquil, pastanaga, carbassó, pebrot, ...), patates (que fregia a part i després barrejava amb les verdures), brins de fonoll i bocins de Felipa només escalfada amb tot el conjunt en l'últim minut.
Tota la resta de preparacions que ens van donar a tastar, tenien com fil conductor la sobrassada. Alguns dels plats van ser un molt bon arròs amb gorgonzola i sobrassada (jo vaig fer fa unes setmanes un plat similar, que poder veure aquí), unes croquetes i unes empanades de sobrassada, una focaccia, una fondue de boles de sobrassada per sucar en formatge, xocolata o una mena de melmelada de taronja, o unes patates braves en les quals la salsa estava preparada amb sobrassada... A més, la Felipa es podia degustar crua o bé amb unes llenques de pa amb tomàquet...
En resum: una veritable festa amb una organització perfecte i tot un festival de sabors amb els que varen obsequiar a la gent del gremi, periodistes, blocaires, gastrònoms, i gent del bon llantar.
Moltes gràcies Xesc i Jaume per la diada que ens vau fer passar.
Masseva, 59 www.sobrassadesxescreina.com
08302 - Mataró
Tel. 938 678 715
http://www.artenbuff.com/
Encara que pugui semblar més el títol d'una pel·lícula d'Almodóvar, aquests van ser els protagonistes d'un esdeveniment per a la presentació en societat de La Felipa, i que venia a ser tant o més important que la coronació d'un altre personatge de nom similar...
L'esdeveniment estava organitzat (perfectament, per cert) per l'empresa Art en Buff i va tenir lloc a una casa anomenada Ca l'Iborra que està a la Riera Can Gener, 24 de Mataró i que podeu visitar tant a la seva web com a la d'Art en Buff i que teniu a la capçalera. Espectacular i gran casa senyorial amb vistes obertes al mar i als conreus del voltant, i que s'ofereix per la celebració de tot tipus d'esdeveniments.
I qui era La Felipa? Doncs una sobrassada amb una criança de 17 mesos i un pes de 22 quilos, tot i que inicialment crec recordar que ens va comentar que el seu pes era bastant superior, però que a mesura que es va secant i curant, va perdent part del seu pes. Com el mateix Xesc Reina (Gran Mestre Xarcuter de Catalunya i Balears i millor persona) i pare de la criatura reconeix, s'ha d'estar una mica tocat del bolet per elaborar aquesta mena de peces i deixar-les curar durant tants mesos, ja que corren el perill que si els hi entra oxigen a l'interior es produeixi una oxidació que afecti visualment a la peça, tot i que no altera gairebé el seu sabor.
 |
| La Felipa |
Quan vam arribar, vaig haver d'esperar una estona, ja que més que una sobrassada semblava l'Scarlett Johansson per la quantitat de fotògrafs (periodistes i blocaires) que l'estaven retratant.
 |
| La Felipa a l'entrada principal de la casa de Ca l'Iborra |
Només entrar a la casa, ja tenies una de les parades a on oferien ensaïmades planxades de sobrassada i fruita (hi havia amb albercoc, amb préssec i amb pinya). Jo les havia tastat només amb sobrassada, i crec que m'agraden més soles què amb el toc àcid de la fruita.
 |
| Entrada principal de la casa des de les escales |
Per complimentar i poder pair les viandes amb les quals ens anaven complimentant, van muntar una paradeta (que ja la podien haver posat a l'ombra, pobra gent...) per tastar els vins del celler Orto de la D.O. Montsant i que coneixia d'una anterior visita al Celler de l'Àspic. Els vins que tenien i que vaig tastar, a excepció del dolç, van ser:
- Blanc d'Orto 2012.
- Terra Roja 2012.
- Palell 2010.
- Dolç d'Orto.
El primer és el que ja havia tastat i el Palell em va agradar força.
 |
| Vistes del pati des de la terrassa de la planta superior |
Repartides pel pati hi havia diferents paradetes amb sobrassades i d'altres embotits elaborats amb aquest ingredient. A excepció del camaiot, ja havia tastat totes les varietats exposades: la de xocolata (no vaig fer foto, a l'igual que de molts dels plats que vaig tastar i que fins que no em creixin més braços serà complicat de fer en aquests tipus d'esdeveniments), la de cassalla i albercoc (jo he tastat una amb fruits secs, que imagino que serà molt similar... diferent i sorprenent) i la gran reserva, que ve a ser una mena de Rolls Royce de les sobrassades. És complicat per mi definir el sabor i la textura d'aquesta, però el que puc dir sense por d'equivocar-me és que està de puta mare...
 |
| Altres estances de la casa amb decoració sobrassadil |
I un cop fets els parlaments de rigor i de presentació dels productes i del seu elaborador, ja es va donar el tret de sortida per encetar la Felipa i portar-la desmembrada a cada una de les parades per preparar-la i poder degustar en les seves diferents preparacions.
Per mi, la millor preparació va ser la de Maria Salinas, xef del restaurant de l'hotel Brondo Architect de Palma de Mallorca. i que va consistir amb un frit de l'hort amb bocins de Felipa. De les meves estades a Ses Illes, havia tastat de diferents i cap m'havia agradat tant. Amb una gran varietat de verdures tallades ben petites (bròquil, pastanaga, carbassó, pebrot, ...), patates (que fregia a part i després barrejava amb les verdures), brins de fonoll i bocins de Felipa només escalfada amb tot el conjunt en l'últim minut.
 |
| Frit de l'hort |
Tota la resta de preparacions que ens van donar a tastar, tenien com fil conductor la sobrassada. Alguns dels plats van ser un molt bon arròs amb gorgonzola i sobrassada (jo vaig fer fa unes setmanes un plat similar, que poder veure aquí), unes croquetes i unes empanades de sobrassada, una focaccia, una fondue de boles de sobrassada per sucar en formatge, xocolata o una mena de melmelada de taronja, o unes patates braves en les quals la salsa estava preparada amb sobrassada... A més, la Felipa es podia degustar crua o bé amb unes llenques de pa amb tomàquet...
 |
| Braves amb salsa de sobrassada |
Moltes gràcies Xesc i Jaume per la diada que ens vau fer passar.
Tag :
Catas
Rancho el Paso. Menjar casolà a La Floresta.
Restaurant Rancho El Paso
Pas Estació, 15
08198 La Floresta (Sant Cugat del Vallès)
Telèfon 936743803 – 618271875
www.ranchoelpaso.com
restaurante@ranchoelpaso.com
Imagino que qualsevol persona que hagi anat a Sant Cugat per la carretera de l'Arrabassada o bé per la de Vallvidrera, haurà vist anunciat aquest restaurant amb rètols i indicacions de com arribar i amb la publicitat de carns a la brasa i calçotades.
De fàcil arribada, tant si vens d'una banda com de l'altre en cotxe, o bé esculls l'opció dels Ferros (tens al costat la parada de La Floresta i estàs a poc més de mitja hora del centre de Barcelona) és una bona opció per gaudir d'una passejada pels voltants i un posterior dinar per recuperar forces (o a l'inrevés... un bon àpat i posterior passejada per cremar els excessos del menjar i del beure).
Ja feia uns quants anys que no el trepitjava (vàrem estar en un dinar familiar i ens va agradar força), i era dels que sempre pensava que havia de tornar, però per un motiu o un altre, sempre anava endarrerint la visita (i això que no he d'agafar el cotxe per anar...).
Resulta que acaben de fer cinquanta anys (almenys hi ha algú més jove que jo... :-)) i a banda de la carta i dels menús del dia i dels del cap de setmana, ara proposen un menú 50 aniversari que és per un mínim de 2 persones i que consisteix en uns entrants de 6 plats a escollir d'entre una molt ampla relació dels seus plats més representatius (entrants i primers) i un principal a escollir d'entre els seus plats de brasa o bé de cuinats o peix del dia. A més, també inclou les postres amb una copa de cava Rovellats, l'aigua, el vi i el cafè. I va ser el que vam escollir...
En fer la reserva, em van preguntar si volia a dins o bé a la terrassa d'estiu que tenen i em van recomanar la terrassa. Si estava bé fins que va arribar un grup de joves accionistes de Tabacalera amb els seus mòbils amb flaixos inclosos. No vaig caure en el detall en confirmar la taula a la terrassa, que un dels "avantatges" és que està permès fumar. Això m'ensenyarà a preguntar en futures reserves si la terrassa és de fumadors. A més, els que van venir no deixaven la cigarreta ni per menjar...
D'entrada, et porten unes olives (molt bones i ben amanides) i un bon tall de fuet perquè et serveixes tu mateix el que vulguis. A banda, et deixen també el pa torrat amb all, tomàquet i allioli... Tot això, abans de començar a portar el primer dels entrants...
Els entrants que vàrem escollir, van ser:
- Croquetes. Molt bones i casolanes i de generoses dimensions.
- Musclos amb escabetx de verduretes. Pel meu gust, amb excés d'escabetx que feia irreconeixible el sabor del musclo.
- Amanida de varietats de tomàquet amb piparres i bonítol. Molt bo i refrescant. D'aquells plats que es fan curts... Però no per la quantitat que era més que generosa.
- Seitons arrebossats i fregits. Bé.
- Trinxat de Sant Cugat. Variant del trinxat original, amb petits bocins de xoriç i pebre vermell fumat i acompanyat d'uns bons talls de botifarra blanca. Molt bo! Ens va saber greu deixar-nos una mica, però com podeu anar veient per les fotografies, la cosa tenia tela...
- Pebrots del piquillo farcits de morcilla. Pel meu gust, el més fluix de la nit... i no perquè fossin dolents, sinó més aviat per culpa nostra d'haver demanat uns entrants tan heavys...
- I de principals, jo que sóc un valent vaig demanar un combi de peu i galta a la brasa amb mongetes. La galta molt ben feta i saborosa, no així el peu que estava pel meu gust massa cremat en algunes bandes i transmetia aquest gust a la resta de la peça. Mongetes farinoses i seques.
I la meva dona, un pop a la brasa amb romesco i quatre patates xafades. Va comentar que estava bo.
El vi que acompanyava el menú et donaven diferents opcions i vàrem triar un Marmellans Negre de la D.O. Montsant. Un senzill vinet jove i fresc (potser d'entrada massa i tot) que va anar bé per anar baixant el sopar.
De les postres, tot i que feien molt bona fila, ja vam declinar l'oferta (estàvem força tips) i passar directament als cafès i al cava que ens van portar amb uns bombons de xocolata (crec que de fet eren macadàmies cobertes de cacau...)
Aquest menú aniversari, amb tot el que heu vist inclòs, per 33 € per cap que crec és un bon preu pel conjunt de cuina i servei del restaurant. Disposen també d'un menú que està força bé de preu per les nits de divendres i dissabte i que per 25 € inclou un primer, un segon, postres, vi o cava, cafè i gintònic.
En resum, un bon lloc de cuina casolana de qualitat del qual dubto que sortiu amb gana, ja que les racions són més que generoses. A destacar la carta de vins en la que, tot i que aquella nit ja ens anava bé el del menú, podeu trobar referències molt poc habituals en restaurants d'aquests casolans.
I per acabar, una imatge del rètol de l'exterior.
Pas Estació, 15
08198 La Floresta (Sant Cugat del Vallès)
Telèfon 936743803 – 618271875
www.ranchoelpaso.com
restaurante@ranchoelpaso.com
Imagino que qualsevol persona que hagi anat a Sant Cugat per la carretera de l'Arrabassada o bé per la de Vallvidrera, haurà vist anunciat aquest restaurant amb rètols i indicacions de com arribar i amb la publicitat de carns a la brasa i calçotades.
De fàcil arribada, tant si vens d'una banda com de l'altre en cotxe, o bé esculls l'opció dels Ferros (tens al costat la parada de La Floresta i estàs a poc més de mitja hora del centre de Barcelona) és una bona opció per gaudir d'una passejada pels voltants i un posterior dinar per recuperar forces (o a l'inrevés... un bon àpat i posterior passejada per cremar els excessos del menjar i del beure).
Ja feia uns quants anys que no el trepitjava (vàrem estar en un dinar familiar i ens va agradar força), i era dels que sempre pensava que havia de tornar, però per un motiu o un altre, sempre anava endarrerint la visita (i això que no he d'agafar el cotxe per anar...).
Resulta que acaben de fer cinquanta anys (almenys hi ha algú més jove que jo... :-)) i a banda de la carta i dels menús del dia i dels del cap de setmana, ara proposen un menú 50 aniversari que és per un mínim de 2 persones i que consisteix en uns entrants de 6 plats a escollir d'entre una molt ampla relació dels seus plats més representatius (entrants i primers) i un principal a escollir d'entre els seus plats de brasa o bé de cuinats o peix del dia. A més, també inclou les postres amb una copa de cava Rovellats, l'aigua, el vi i el cafè. I va ser el que vam escollir...
En fer la reserva, em van preguntar si volia a dins o bé a la terrassa d'estiu que tenen i em van recomanar la terrassa. Si estava bé fins que va arribar un grup de joves accionistes de Tabacalera amb els seus mòbils amb flaixos inclosos. No vaig caure en el detall en confirmar la taula a la terrassa, que un dels "avantatges" és que està permès fumar. Això m'ensenyarà a preguntar en futures reserves si la terrassa és de fumadors. A més, els que van venir no deixaven la cigarreta ni per menjar...
D'entrada, et porten unes olives (molt bones i ben amanides) i un bon tall de fuet perquè et serveixes tu mateix el que vulguis. A banda, et deixen també el pa torrat amb all, tomàquet i allioli... Tot això, abans de començar a portar el primer dels entrants...
Els entrants que vàrem escollir, van ser:
- Croquetes. Molt bones i casolanes i de generoses dimensions.
 |
| Croquetes |
- Musclos amb escabetx de verduretes. Pel meu gust, amb excés d'escabetx que feia irreconeixible el sabor del musclo.
 |
| Musclos amb vinagreta |
- Amanida de varietats de tomàquet amb piparres i bonítol. Molt bo i refrescant. D'aquells plats que es fan curts... Però no per la quantitat que era més que generosa.
 |
| Amanida de tomàquet, piparres i bonítol |
- Seitons arrebossats i fregits. Bé.
 |
| Seitons fregits |
- Trinxat de Sant Cugat. Variant del trinxat original, amb petits bocins de xoriç i pebre vermell fumat i acompanyat d'uns bons talls de botifarra blanca. Molt bo! Ens va saber greu deixar-nos una mica, però com podeu anar veient per les fotografies, la cosa tenia tela...
 |
| Trinxat de Sant Cugat |
- Pebrots del piquillo farcits de morcilla. Pel meu gust, el més fluix de la nit... i no perquè fossin dolents, sinó més aviat per culpa nostra d'haver demanat uns entrants tan heavys...
 |
| Pebrots farcits de morcilla |
- I de principals, jo que sóc un valent vaig demanar un combi de peu i galta a la brasa amb mongetes. La galta molt ben feta i saborosa, no així el peu que estava pel meu gust massa cremat en algunes bandes i transmetia aquest gust a la resta de la peça. Mongetes farinoses i seques.
 |
| Galta i peu a la brasa amb mongetes |
I la meva dona, un pop a la brasa amb romesco i quatre patates xafades. Va comentar que estava bo.
 |
| Pop a la brasa amb romesco |
El vi que acompanyava el menú et donaven diferents opcions i vàrem triar un Marmellans Negre de la D.O. Montsant. Un senzill vinet jove i fresc (potser d'entrada massa i tot) que va anar bé per anar baixant el sopar.
De les postres, tot i que feien molt bona fila, ja vam declinar l'oferta (estàvem força tips) i passar directament als cafès i al cava que ens van portar amb uns bombons de xocolata (crec que de fet eren macadàmies cobertes de cacau...)
Aquest menú aniversari, amb tot el que heu vist inclòs, per 33 € per cap que crec és un bon preu pel conjunt de cuina i servei del restaurant. Disposen també d'un menú que està força bé de preu per les nits de divendres i dissabte i que per 25 € inclou un primer, un segon, postres, vi o cava, cafè i gintònic.
En resum, un bon lloc de cuina casolana de qualitat del qual dubto que sortiu amb gana, ja que les racions són més que generoses. A destacar la carta de vins en la que, tot i que aquella nit ja ens anava bé el del menú, podeu trobar referències molt poc habituals en restaurants d'aquests casolans.
I per acabar, una imatge del rètol de l'exterior.
 |
| Imatge de l'exterior del restaurant |
Tag :
Restaurant,
Restaurant ®
