Un ceviche de corvina
Fa 1 hora
Salmó a 40ºC
Fa força temps que tenia aquesta recepta pendent de preparar, i concretament des que vaig veure per primer cop el treball dels boixos que fan la web de Chefsteps.
Ells són els culpables, en gran mida, de la recent adquisició de l'equip Sous Vide, ja que per moltes de les seves propostes, és necessari aquest aparell. Imagino que també es poden dur a terme sense, però això faria la feina més feixuga.
La consistència del peix preparat d'aquesta manera queda espectacular i és similar a la d'un micuit. Jo el vaig preparar amb salmó salvatge, que va ser el primer cop que el comprava (l'havia tastat abans a diferents restaurants). Imagino que amb un salmó de piscifactoria, la textura de la carn serà més flonja.
Els ingredients necessaris per cadascuna de les diferents preparacions que componen aquest plat són les següents:
Crema de rave picant.
Necessitarem:
- 50 grams de rave picant ratllat.
- 350 grams de crema de llet.
Preparació:
- Pelar el rave.
- Passar pel microplane.
Envasarem al buit i deixarem refrigerar durant 1 a 24 hores.
Ho colarem amb un colador fi, prement fort per treure tota la substància.
Barrejar en un bol metàl·lic que haurem introduït dins d'un altre recipient amb gel, juntament amb:
- 0,35 grams de sal.
- 3,2 grams de xantana.
Ho batrem a punt de neu molt tova i ho refrigerarem si no l'hem d'utilitzar al moment.
A la fotografia es pot veure que el resultat no va ser tot el satisfactori que hauria desitjat, ja que la xantana que tenia per casa estava caducada des de l'any 2012 i imagino que alguna cosa a veure tindria en la textura final. Però a l'endemà ens vàrem aixecar bé, o sigui que només va afectar el resultat visual... ;-)
Puré de créixens.
Necessitarem:
- Créixens.
- Gel.
Blanquejarem 230 grams de créixens durant 45" en aigua bullent.
Els escorrerem i deixarem en un bany de gel, fins que estiguin totalment freds.
Els passem per la batedora juntament amb uns trossos de gel i un 0,1% del seu pes de xantana.
Ho colem per un xinès fi.
Si no els hem de fer servir al moment, millor envasar al buit.
S'ha de salar al mateix moment de servir, ja que si no, perdrà color.
Cebes adobades.
Necessitarem:
- Cebes vermelles.
- Cebes verdes tendres.
Proporcions: 10 porcions de cebes adobades per cada 900 grams de salmorra,
Per la salmorra necessitarem:
- 400 grams d'aigua
- 400 grams de vinagre
- 80 grams de sucre.
- 20 grams de sal.
- 4 grams de boles de pebre negre.
- 4 grams de coriandre.
Ho barrejarem fins que quedi tot ben dissolt i ho refrigerarem fins que ho necessitem.
Quartejarem les cebes vermelles i separarem les capes. Retirarem les membranes i separarem les capes vermelles i les blanques.
Retallarem les puntes de les cebes verdes tendres i les tallarem longitudinalment, retirant i rebutjant els cors.
Deixarem cadascun dels tres ingredients (pètals vermells, pètals blancs i brins de ceba verda) en una salmorra durant 90'.
Salmó mi-cuit.
Proporcions: 10 porcions de 40 grams de salmó mi-cuit per cada 1.700 grams de salmorra,
Per la salmorra necessitarem:
- 1.600 grams d'aigua
- 160 grams de sal
- 80 grams de sucre.
Ells són els culpables, en gran mida, de la recent adquisició de l'equip Sous Vide, ja que per moltes de les seves propostes, és necessari aquest aparell. Imagino que també es poden dur a terme sense, però això faria la feina més feixuga.
La consistència del peix preparat d'aquesta manera queda espectacular i és similar a la d'un micuit. Jo el vaig preparar amb salmó salvatge, que va ser el primer cop que el comprava (l'havia tastat abans a diferents restaurants). Imagino que amb un salmó de piscifactoria, la textura de la carn serà més flonja.
Els ingredients necessaris per cadascuna de les diferents preparacions que componen aquest plat són les següents:
Crema de rave picant.
Necessitarem:
- 50 grams de rave picant ratllat.
- 350 grams de crema de llet.
Preparació:
- Pelar el rave.
- Passar pel microplane.
Ho colarem amb un colador fi, prement fort per treure tota la substància.
Barrejar en un bol metàl·lic que haurem introduït dins d'un altre recipient amb gel, juntament amb:
- 0,35 grams de sal.
- 3,2 grams de xantana.
Ho batrem a punt de neu molt tova i ho refrigerarem si no l'hem d'utilitzar al moment.
A la fotografia es pot veure que el resultat no va ser tot el satisfactori que hauria desitjat, ja que la xantana que tenia per casa estava caducada des de l'any 2012 i imagino que alguna cosa a veure tindria en la textura final. Però a l'endemà ens vàrem aixecar bé, o sigui que només va afectar el resultat visual... ;-)
Puré de créixens.
Necessitarem:
- Créixens.
- Gel.
Blanquejarem 230 grams de créixens durant 45" en aigua bullent.
Els escorrerem i deixarem en un bany de gel, fins que estiguin totalment freds.
Els passem per la batedora juntament amb uns trossos de gel i un 0,1% del seu pes de xantana.
Ho colem per un xinès fi.
Si no els hem de fer servir al moment, millor envasar al buit.
S'ha de salar al mateix moment de servir, ja que si no, perdrà color.
Cebes adobades.
Necessitarem:
- Cebes vermelles.
- Cebes verdes tendres.
Proporcions: 10 porcions de cebes adobades per cada 900 grams de salmorra,
- 400 grams d'aigua
- 400 grams de vinagre
- 80 grams de sucre.
- 20 grams de sal.
- 4 grams de boles de pebre negre.
- 4 grams de coriandre.
Ho barrejarem fins que quedi tot ben dissolt i ho refrigerarem fins que ho necessitem.
Quartejarem les cebes vermelles i separarem les capes. Retirarem les membranes i separarem les capes vermelles i les blanques.
Retallarem les puntes de les cebes verdes tendres i les tallarem longitudinalment, retirant i rebutjant els cors.
Deixarem cadascun dels tres ingredients (pètals vermells, pètals blancs i brins de ceba verda) en una salmorra durant 90'.
Salmó mi-cuit.
Proporcions: 10 porcions de 40 grams de salmó mi-cuit per cada 1.700 grams de salmorra,
Per la salmorra necessitarem:
- 1.600 grams d'aigua
- 160 grams de sal
- 80 grams de sucre.
Ho barrejarem fins que quedi tot ben dissolt i ho refrigerarem fins almenys 5ºC.
Mentre es refreda la salmorra, prepararem el salmó retirant amb l'ajut d'unes pinces les espines que trobem.
Tallarem la porció que necessitem i la cobrirem amb la salmorra durant 45'. Un cop passat aquest temps, retirarem el salmó i l'envasarem al buit.
Posarem la bossa en un recipient amb aigua a 40ºC durant 60'. Un cop estigui cuit, s'ha de submergir en un bany de gel i refrigerar almenys durant 6 hores.
Muntatge del plat.
Moldre molt gruixut 5 grams de pebre negre i 4 grams de coriandre i reservar.
Retirar amb molta cura el salmó del seu envàs i fer talls d'uns dos centímetres de gruix. Disposarem els talls a una safata i afegirem les espècies moltes i una mica de sal Maldon.
En un plat, posarem primer una cullerada de crema de rave picant i una de puré de créixens i afegirem un tall de salmó i adornarem amb les cebes adobades. Acabarem el plat amb uns brots tendres i un raig d'oli d'oliva pel damunt, i en aquest cas, jo vaig afegir uns pètals de begònia que la meva dona em va dir que eren comestibles...
I per acabar, una altra fotografia del plat, aquest cop amb les cebes adobades que em vaig deixar en un primer moment.
I els entrants, preparats aprofitant els retalls del salmó, una mica de cibulet picat, unes flors de romaní i unes gotes de soia i oli de sèsam.
Mentre es refreda la salmorra, prepararem el salmó retirant amb l'ajut d'unes pinces les espines que trobem.
Tallarem la porció que necessitem i la cobrirem amb la salmorra durant 45'. Un cop passat aquest temps, retirarem el salmó i l'envasarem al buit.
Posarem la bossa en un recipient amb aigua a 40ºC durant 60'. Un cop estigui cuit, s'ha de submergir en un bany de gel i refrigerar almenys durant 6 hores.
Muntatge del plat.
Moldre molt gruixut 5 grams de pebre negre i 4 grams de coriandre i reservar.
Retirar amb molta cura el salmó del seu envàs i fer talls d'uns dos centímetres de gruix. Disposarem els talls a una safata i afegirem les espècies moltes i una mica de sal Maldon.
En un plat, posarem primer una cullerada de crema de rave picant i una de puré de créixens i afegirem un tall de salmó i adornarem amb les cebes adobades. Acabarem el plat amb uns brots tendres i un raig d'oli d'oliva pel damunt, i en aquest cas, jo vaig afegir uns pètals de begònia que la meva dona em va dir que eren comestibles...
I per acabar, una altra fotografia del plat, aquest cop amb les cebes adobades que em vaig deixar en un primer moment.
I els entrants, preparats aprofitant els retalls del salmó, una mica de cibulet picat, unes flors de romaní i unes gotes de soia i oli de sèsam.
Tag :
Receptes
Pla.
Pla
Bellafila, 5
08002 - Barcelona
Tel. 934 126 552
www.restaurantpla.cat
restaurant@elpla.cat
Aquest restaurant ja el coneixia des dels seus inicis allà pel 1998, en què vàrem anar un parell de vegades. I em va fer gràcia que ens convoquessin precisament a aquest, i així tornar per poder veure com havia evolucionat la seva cuina i el seu local.
Està situat al Barri Gòtic de Barcelona i, tot i que està en un carrer molt amagat, és fàcil de trobar (és un carrer que es creua amb el carrer Ciutat que és el que surt a mà dreta de l'ajuntament de la ciutat).
D'entrada em va sorprendre que l'ambientació i la decoració del local no havia canviat gens. Era la mateixa il·luminació (per dir-li d'alguna manera) que havia contemplat fa ja una pila d'anys. Sóc conscient que és una dèria meva, però haver d'il·luminar la carta amb el telèfon mòbil per poder llegir-la, com va fer un dels companys de taula, em sembla una mica surrealista. Ja sé que és per donar calidesa al local i crear una ambientació íntima. I de fet, a mi ja em va agradar quan vaig anar en parella al començament, però que per anar un grup a fer un tast, no em sembla el més adient.
Una altra cosa que vaig observar que no havia canviat gens amb el pas del temps, era l'actitud dels cambrers envers els clients. He de dir que són molt atents i eficients en tot moment, però al fet que em refereixo és concretament al de tenir un tamboret situat al costat de cada taula o grup d'aquestes, i a on seu el cambrer per prendre nota de la comanda o aclarir aspectes de la carta o dels plats de la mateixa. És només "postureo" però em va fer gràcia com un costum que no he observat a cap altre lloc, l'han mantingut durant tants anys.
Pel que fa a la cuina i fins a on em permet la meva memòria, crec que aquí l'evolució ha sigut considerable, derivant cap a una cuina més d'autor amb plats més elaborats i una reducció de les quantitats. Com podreu llegir en els peus de foto, els noms dels plats són d'aquells que has d'agafar aire per demanar i que no li dona lloc a la imaginació, a l'hora d'esbrinar els ingredients.
Fora de carta, ens van recomanar uns moixernons amb ou a baixa temperatura i pernil ibèric, plat amb el qual ja s'intuïa la qualitat dels productes que tocaven.
El millor plat de la nit, del qual vàrem demanar repetir, van ser unes sardines curades (pràcticament crues) servides amb uns brots de germinats i un refrescant i mínim caldo d'api i poma verda. Un ingredient que ben treballat pot arribar a ser sublim i que des de ja fa un temps, és un "must" a les cuines dels xefs amb cara i ulls.
Molt bo també la ració de tataki de filet de porc ibèric (amb la resta d'ingredients enumerats al peu de foto).
No em va convèncer en canvi el pop yakisoba que anava servit sobre un trinxat, i en el que vaig trobar que predominava en excés els envinagrats o adobats que el componien. I més, després d'haver tastat recentment dues versions sublims d'aquest plat, que podeu veure aquí i aquí.
Correcte l'entrecot de vaca vella (un dels altres productes que no poden faltar a les millors taules), tot i que una mica escàs. Molt saborós i al seu punt perfecte de cocció.
Una curta però selecta carta de vins amb aproximadament un 50% de referències del nostre país. La nostra tria va ser un Riu '10 de la D.O.Q. Priorat (elaborat amb Garnatxa, Samsó i Syrah). Un vi que va agradar i sorprendre a tots, ja que ningú de nosaltres el coneixia.
Abans de les postres ens van portar un suc de fruites servit amb canya en un petit got de vidre.
I les postres que vàrem compartir van ser, un cheesecake que no estava a la carta i ens van recomanar. Molt bé.
El millor de les postres va ser una "Crème brûlée". En la següent fotografia es pot observar amb claredat, que fora de la il·luminació directa ja només hi havia foscor...
I finalment, un tàrtar de pinya amb escuma de pisco.
El preu final va ser d'uns 55 € per cap i sento no poder detallar gaire més, ja que no vaig veure el compte final del sopar, però si teniu curiositat, podeu veure els preus a la seva pàgina web. No passarà pas el tall dels meus restaurants amb bona RQP...
Un restaurant amb una cuina molt ben portada, que veig més orientat a sopars intimis en parella o bé per turistes amb un cert poder adquisitiu i que estan de vista per aquest cèntric barri de Barcelona.
La nota negativa de la nit va venir quan ens van fer fora educadament del local. I no és que la féssim grossa, que som gent molt seriosa... ;-). M'explico: ens van portar el compte sense haver-ho demanat, i un cop liquidat aquest, ens van dir (sempre amablement, això si) que ens convidaven a un xupito a la barra. Com vam intuir que volien la taula per un grup de turistes que esperaven a la porta des de ja feia una estona, ja ens vàrem aixecar i els vam deixar lliure la taula. Tot i que tampoc hauríem estat gaire estona més, em van semblar una mica curts de gambals, pel fet siquiera d'insinuar-ho, i més, si tenim en compte que eren més de les 12 de la nit i que (en teoria) la cuina ja hauria d'estar tancada. De vegades, no és convenient voler abastar-ho tot...
Bellafila, 5
08002 - Barcelona
Tel. 934 126 552
www.restaurantpla.cat
restaurant@elpla.cat
Aquest restaurant ja el coneixia des dels seus inicis allà pel 1998, en què vàrem anar un parell de vegades. I em va fer gràcia que ens convoquessin precisament a aquest, i així tornar per poder veure com havia evolucionat la seva cuina i el seu local.
Està situat al Barri Gòtic de Barcelona i, tot i que està en un carrer molt amagat, és fàcil de trobar (és un carrer que es creua amb el carrer Ciutat que és el que surt a mà dreta de l'ajuntament de la ciutat).
D'entrada em va sorprendre que l'ambientació i la decoració del local no havia canviat gens. Era la mateixa il·luminació (per dir-li d'alguna manera) que havia contemplat fa ja una pila d'anys. Sóc conscient que és una dèria meva, però haver d'il·luminar la carta amb el telèfon mòbil per poder llegir-la, com va fer un dels companys de taula, em sembla una mica surrealista. Ja sé que és per donar calidesa al local i crear una ambientació íntima. I de fet, a mi ja em va agradar quan vaig anar en parella al començament, però que per anar un grup a fer un tast, no em sembla el més adient.
 |
| Interior de la sala |
Una altra cosa que vaig observar que no havia canviat gens amb el pas del temps, era l'actitud dels cambrers envers els clients. He de dir que són molt atents i eficients en tot moment, però al fet que em refereixo és concretament al de tenir un tamboret situat al costat de cada taula o grup d'aquestes, i a on seu el cambrer per prendre nota de la comanda o aclarir aspectes de la carta o dels plats de la mateixa. És només "postureo" però em va fer gràcia com un costum que no he observat a cap altre lloc, l'han mantingut durant tants anys.
Pel que fa a la cuina i fins a on em permet la meva memòria, crec que aquí l'evolució ha sigut considerable, derivant cap a una cuina més d'autor amb plats més elaborats i una reducció de les quantitats. Com podreu llegir en els peus de foto, els noms dels plats són d'aquells que has d'agafar aire per demanar i que no li dona lloc a la imaginació, a l'hora d'esbrinar els ingredients.
Fora de carta, ens van recomanar uns moixernons amb ou a baixa temperatura i pernil ibèric, plat amb el qual ja s'intuïa la qualitat dels productes que tocaven.
 |
| Moixernons, ou a baixa temperatura i pernil ibèric |
El millor plat de la nit, del qual vàrem demanar repetir, van ser unes sardines curades (pràcticament crues) servides amb uns brots de germinats i un refrescant i mínim caldo d'api i poma verda. Un ingredient que ben treballat pot arribar a ser sublim i que des de ja fa un temps, és un "must" a les cuines dels xefs amb cara i ulls.
 |
| SARDINES LLEUGERAMENT CURADES sobre un caldo fresc d'api / poma i verdureta |
Molt bo també la ració de tataki de filet de porc ibèric (amb la resta d'ingredients enumerats al peu de foto).
 |
| TATAKI DE FILET DE PORC IBÈRIC marinat, la seva salsa, un toc d'olives i un altre de cítrics ... el vermut |
No em va convèncer en canvi el pop yakisoba que anava servit sobre un trinxat, i en el que vaig trobar que predominava en excés els envinagrats o adobats que el componien. I més, després d'haver tastat recentment dues versions sublims d'aquest plat, que podeu veure aquí i aquí.
 |
| POP YAKISOBA, rostit i lacat, sobre un trinxat |
Correcte l'entrecot de vaca vella (un dels altres productes que no poden faltar a les millors taules), tot i que una mica escàs. Molt saborós i al seu punt perfecte de cocció.
 |
| ENTRECOT DE VACA VELLA AL PUNT, en una amanida de ruca, tomàquet sec i parmesà |
Una curta però selecta carta de vins amb aproximadament un 50% de referències del nostre país. La nostra tria va ser un Riu '10 de la D.O.Q. Priorat (elaborat amb Garnatxa, Samsó i Syrah). Un vi que va agradar i sorprendre a tots, ja que ningú de nosaltres el coneixia.
Abans de les postres ens van portar un suc de fruites servit amb canya en un petit got de vidre.
 |
| Suc de fruites |
I les postres que vàrem compartir van ser, un cheesecake que no estava a la carta i ens van recomanar. Molt bé.
 |
| Cheesecake |
El millor de les postres va ser una "Crème brûlée". En la següent fotografia es pot observar amb claredat, que fora de la il·luminació directa ja només hi havia foscor...
 |
| "CRÈME BRÛLÉE" amb escuma de rom, plàtan, cafè i amaretto |
I finalment, un tàrtar de pinya amb escuma de pisco.
 |
| ESCUMA DE PISCO SOUR, tàrtar de pinya i granissat de "chicha morada" |
El preu final va ser d'uns 55 € per cap i sento no poder detallar gaire més, ja que no vaig veure el compte final del sopar, però si teniu curiositat, podeu veure els preus a la seva pàgina web. No passarà pas el tall dels meus restaurants amb bona RQP...
Un restaurant amb una cuina molt ben portada, que veig més orientat a sopars intimis en parella o bé per turistes amb un cert poder adquisitiu i que estan de vista per aquest cèntric barri de Barcelona.
La nota negativa de la nit va venir quan ens van fer fora educadament del local. I no és que la féssim grossa, que som gent molt seriosa... ;-). M'explico: ens van portar el compte sense haver-ho demanat, i un cop liquidat aquest, ens van dir (sempre amablement, això si) que ens convidaven a un xupito a la barra. Com vam intuir que volien la taula per un grup de turistes que esperaven a la porta des de ja feia una estona, ja ens vàrem aixecar i els vam deixar lliure la taula. Tot i que tampoc hauríem estat gaire estona més, em van semblar una mica curts de gambals, pel fet siquiera d'insinuar-ho, i més, si tenim en compte que eren més de les 12 de la nit i que (en teoria) la cuina ja hauria d'estar tancada. De vegades, no és convenient voler abastar-ho tot...
Tag :
Lista Carmelín,
Restaurant
Axarquía. Bona cuina al Prat.
Axarquía
Jaume Casanovas, 6
08820 - El Prat de Llobregat
Tel.: 931 813 230
www.axarquiarestaurant.com
info@axarquiarestaurant.com
Fa uns dies vàrem anar a dinar i petar la xerrada a aquest restaurant del Prat de Llobregat amb en Ricard Sampere del blog Els meus restaurants. Tant a ell com a mi ens havien arribat inputs positius d'aquest lloc (i segurament molts d'ells serien coincidents) i vàrem decidir endinsar-nos en terres llunyanes i anar a veure si eren certs els comentaris positius del restaurant.
Situat en ple centre de la ciutat en el que em va semblar el nucli antic de la mateixa, es tracta d'un restaurant modern i acollidor amb un menjador a dos nivells amb mobiliari funcional i prou confortable per estar una bona estona gaudint còmodament de l'àpat.
A la taula hi havia un metacrilat amb el menú del dia ja imprès, i que aquesta setmana oferien el que podeu veure a continuació (extret de la seva web).
A la poca estona d'haver arribat, un cambrer ens va preguntar quins plats volíem i en preguntar-li per la carta, ens va respondre que només feien menú entre setmana als migdies i que si volíem, com a molt podíem afegir alguna cosa de picar. Com no ens va convèncer gaire l'explicació, vàrem tornar a insistir amb un altre cambrer, que ens va dir que ho preguntava a la cuina a veure què podien fer. I així, pocs minuts després ja teníem la carta, amb molt bones i temptadores opcions d'entrants i algun principal, que d'entrada ja vàrem descartar, ja que ens venia més de gust demanar diferents plats per tastar la seva cuina.
Un paté de perdiu de caça que vàrem acabar escurant amb el dit, i que anava servit amb unes molt fines llenques de pa torrat. Crec que és també dels plats a tastar sí o sí.
I per finalitzar unes mini-hamburgueses de salmó, que tot i ser el plat que menys em va agradar, estaven prou bones. Arrebossades amb panko i amb una llàgrima de puré que no recordo de què era.
El cost del dinar va ser d'aproximadament 90 € amb begudes i cafès inclosos. Crec que és una molt bona RQP, i més si tenim en compte que ben bé una tercera part corresponia al vi. Una cuina que està a un gran nivell, i de la que et quedes amb les ganes de tastar la resta de plats de la carta. He vist a la web que tenen també diferents opcions de menús, que poden ser interessants per aquells que busquin opcions amb un preu ja tancat.
Un lloc per recomanar si no et fa mandra agafar el cotxe per anar fins a aquesta ciutat, a la que també es pot anar còmodament en tren, ja que vaig veure ben a prop l'estació de la RENFE.
I si voleu llegir el punt de vista de l'amic Ricard, la qual cosa us recomano, podeu fer-ho clicant aquí.
Jaume Casanovas, 6
08820 - El Prat de Llobregat
Tel.: 931 813 230
www.axarquiarestaurant.com
info@axarquiarestaurant.com
Fa uns dies vàrem anar a dinar i petar la xerrada a aquest restaurant del Prat de Llobregat amb en Ricard Sampere del blog Els meus restaurants. Tant a ell com a mi ens havien arribat inputs positius d'aquest lloc (i segurament molts d'ells serien coincidents) i vàrem decidir endinsar-nos en terres llunyanes i anar a veure si eren certs els comentaris positius del restaurant.
Situat en ple centre de la ciutat en el que em va semblar el nucli antic de la mateixa, es tracta d'un restaurant modern i acollidor amb un menjador a dos nivells amb mobiliari funcional i prou confortable per estar una bona estona gaudint còmodament de l'àpat.
A la taula hi havia un metacrilat amb el menú del dia ja imprès, i que aquesta setmana oferien el que podeu veure a continuació (extret de la seva web).
(23-26 septiembre)
Primeros
Ensalada de patata con vinagreta de pepinillos y cremoso de queso de untar
Crema de champiñones
Pasta a la carbonara con cebolla
Garbanzos salteados con juliana de lechuga y cansalada ibérica
Crema de champiñones
Pasta a la carbonara con cebolla
Garbanzos salteados con juliana de lechuga y cansalada ibérica
Segundos
Arroz S/M (según mercado)
Crepe de verduras
Pescado en escabeche con puerros
Muslos de pavo a la catalana
Crepe de verduras
Pescado en escabeche con puerros
Muslos de pavo a la catalana
Postres
Fruta de temporada
Manzana al horno con helado de vainilla
Pan c0n chocolate y aceite de oliva
Manzana al horno con helado de vainilla
Pan c0n chocolate y aceite de oliva
Precio menú: 11,50 (incluye pan, vino o agua y postre o café).
Força bé de preu, però ja que havíem fet l'esforç d'anar d'excursió fins allà, vàrem pensar que molt millor demanar plats de la carta ("hemos venido a jugar" que deia aquell...).
A la poca estona d'haver arribat, un cambrer ens va preguntar quins plats volíem i en preguntar-li per la carta, ens va respondre que només feien menú entre setmana als migdies i que si volíem, com a molt podíem afegir alguna cosa de picar. Com no ens va convèncer gaire l'explicació, vàrem tornar a insistir amb un altre cambrer, que ens va dir que ho preguntava a la cuina a veure què podien fer. I així, pocs minuts després ja teníem la carta, amb molt bones i temptadores opcions d'entrants i algun principal, que d'entrada ja vàrem descartar, ja que ens venia més de gust demanar diferents plats per tastar la seva cuina.
Vàrem demanar cinc plats diferents, que posaré en ordre dels que més em van agradar. No puc dir de millor a pitjor, ja que no puc catalogar cap dels plats tastats amb aquest últim adjectiu. Tots eren molt bons i confirmaven els comentaris que d'aquest restaurant havíem sentit i llegit.
El vi triat per acompanyar el dinar per indicacions de Ricard i que va resultar un encert, va ser un Lo Mon del celler Trossos del Priorat. Per cert, una original carta de vins que imagino podreu veure a la seva web, amb un ampli predomini de les referències catalanes que quedaven situades en un mapa del nostre país.
El millor dels plats, per a mi, va ser una careta de porc a la brasa sobre un fons de puré de patata condimentat subtilment amb pebre vermell fumat. I dic subtilment perquè l'endemà vaig intentar reproduir-lo a casa, i el color anava més aviat cap al vermell. Un plat totalment rodó del que hauria repetit i que segurament si torno, em demani egoistament un per mi sol.
El vi triat per acompanyar el dinar per indicacions de Ricard i que va resultar un encert, va ser un Lo Mon del celler Trossos del Priorat. Per cert, una original carta de vins que imagino podreu veure a la seva web, amb un ampli predomini de les referències catalanes que quedaven situades en un mapa del nostre país.
El millor dels plats, per a mi, va ser una careta de porc a la brasa sobre un fons de puré de patata condimentat subtilment amb pebre vermell fumat. I dic subtilment perquè l'endemà vaig intentar reproduir-lo a casa, i el color anava més aviat cap al vermell. Un plat totalment rodó del que hauria repetit i que segurament si torno, em demani egoistament un per mi sol.
 |
| Careta de porc a la brasa (8,50 €) |
El següent varen ser unes croquetes casolanes de pernil, d'aquelles que també passen a ser indispensables de demanar. Si algun dia m'animo i acabo fent un rànquing croquetil, aquestes de ben segur que hi figurarien.
 |
| Croquetes casolanes (7,00 €) |
Un paté de perdiu de caça que vàrem acabar escurant amb el dit, i que anava servit amb unes molt fines llenques de pa torrat. Crec que és també dels plats a tastar sí o sí.
 |
| Paté de perdiu de caça (8,50 €) |
Unes aletes de pollastre agredolces per menjar amb els dits, encara que hi hagi qui diu que és de mala educació. Arrebossades amb sèsam torrat.
 |
| Aletes de pollastre agredolces amb sèsam torrat (6,50 €) |
 |
| Hamburgueses de salmó (5,50 € unit.) |
I les postres, que van ser uns bunyols...
 |
| Bunyols (4,50 €) |
I la meva tria, que va ser un pa amb oli i xocolata (escollida de les postres del menú de migdia). Bé, però pel meu gust massa quantitat, perquè no soc gaire de dolç i se'm va fer un plat monòton.
 |
| Pa amb oli i xocolata (3,50 €) |
Un lloc per recomanar si no et fa mandra agafar el cotxe per anar fins a aquesta ciutat, a la que també es pot anar còmodament en tren, ja que vaig veure ben a prop l'estació de la RENFE.
I si voleu llegir el punt de vista de l'amic Ricard, la qual cosa us recomano, podeu fer-ho clicant aquí.
Tag :
Restaurant,
Restaurant ®
Cuina "sous-vide". Primeres impressions.
Ja fa uns mesos que em vaig autoregalar aquest aparell per jugar a la cuina i intentar experimentar i aprendre noves formes de cocció, que abans intentava fer de forma artesanal i tenia la cuina que semblava més el laboratori del Dr. Bacterio amb cassoles de 7 o 8 litres d'aigua amb termòmetres de precisió penjant de la campana extractora i amb l'inducció al mínim durant moltes hores, amb el risc que això comporta de canvis de temperatura (o que algú involuntàriament tanqui el foc).
Aquest aparell compacte de la mida d'una fregidora, ens permet mantenir els aliments envasats al buit en un bany d'aigua a una temperatura constant i mantinguda i en moviment durant el temps que vulguem o tinguem programat. Amb això aconseguirem coccions lentes i uniformes, mantenint tots els sabors dels ingredients, gràcies a l'envasat al buit. A més, si els envasem juntament amb altres ingredients, tals com espècies, olis o d'altres líquids, aconseguirem que els sabors d'aquest penetrin amb més facilitat al principal ingredient.
Tot això és aplicable a qualsevol producte: carns, peixos, verdures, llegums,... Que juntament amb d'altres "secundaris" com: sal, romaní, llorer, all, brou, olis especiats, ... Els podem combinar i ens trobarem amb infinitat de combinacions per preparar receptes en el que l'única limitació serà la nostra imaginació i creativitat. Si a més afegim que podem jugar amb les temperatures (sempre amb uns marges de seguretat alimentària) i els temps de cocció, ja podeu imaginar el ventall que tenim pel davant...
La major part de les idees i la febre per aquest tipus de cuina, em ve donada bàsicament per els següents llocs web de referència en aquest camp:
- Dorar no sella los jugos.
- Umami Madrid.
- La margarita se agita.
- Modernist Cuisine.
A les que es va afegir la web dels meravellosos i boixos nois de ChefSteps i finalment, l'empenta final que va suposar la web Les meves receptes de Ricard Sampere, amb la facilitat de comunicació i comprensió que això implica.
Si voleu ampliar coneixements d'aquest tipus de cuina, podeu consultar qualsevol de les citades fonts, i especialment la primera en la qual trobareu enllaços a un munt d'informació existent tant a la xarxa com bibliografia.
 |
| L'aparell en qüestió |
Un cop fetes les presentacions, la primera prova que vaig fer, va ser una cansalada, que vaig salpebrar i envasar al buit amb unes gotes d'oli verge d'oliva (potser hagués sigut millor un oli més suau o fins i tot de gira-sol) i cap a dins durant 36 hores a una temperatura de 68º... Un cop les vaig treure del roner, que és com s'anomena a la versió professional de l'aparell aquest, vaig abatre la temperatura amb aigua amb gel (sembla que no es pot dir refredar...) i ho vaig deixar unes hores a la nevera perquè agafes una mica de cos. Després, vaig obrir la bossa i el resultat va ser el següent:
 |
| Cansalada |
Vaig fer uns talls quadrats d'uns dos centímetres i els vaig combinar amb uns daus de tonyina que prèviament havia tallat a la mateixa mida (més o menys...) i havia deixat marinar uns quinze minuts en un bany de soia i unes gotes d'oli de sèsam.
Podeu veure la recepta i el pas a pas clicant aquí.
 |
| Damero de tonyina i cansalada |
La segona prova vaig fer-la amb uns peus de porc que vaig tenir 36 hores a 75º i que va resultar un petit desastre... Per començar, no em va fer bé el buit la màquina d'envasar i em va entrar aigua a les bosses, amb el que més que coure's es van bullir. Com el dia que les vaig treure del roner no tenia temps per consumir-les en un curt termini de dies, vaig decidir congelar-los. I, finalment, el dia que els vaig preparar, potser havia d'haver-los deixat una estona més llarga descongelant-se, ja que en posar-los a la paella, van deixar anar massa aigua i van quedar massa desfets. Dolents no estaven perquè és científicament impossible que tinguin mal gust preparats de qualsevol manera (potser crus, però tampoc puc opinar, ja que no els he tastat mai així...). Vaig fer una fotografia, però no vaig fer gaires esforços per guardar-la, ja que no la trobo.
La següent, ja van ser paraules majors: galtes de vedella. Les vaig comprar a una parada del mercat de Mirasol anomenada Casa Cerdanya i que té una carn de primeríssima qualitat. Ells mateixos són els ramaders que cuiden el bestiar i els encarregats de portar-lo directament a la botiga.
Directament me les varen entregar desossades i només vaig haver de salpebrar-les i afegir uns brins de romaní i farigola, mitja fulla de llorer i unes gotes d'oli d'oliva. Potser hauria d'haver retirat el tel que tenien a la part posterior, però com a mi tampoc m'importava vaig decidir deixar-lo. Les vaig envasar al buit i introduir al roner durant 48 hores a una temperatura de 62º. En acabar, vaig abatre la temperatura amb aigua i abundant gel i les vaig deixar un parell de dies a la nevera.
 |
| Envasat al buit de les galtes |
El dia que tocava, les vaig treure una estona abans i les vaig regenerar en un bany d'aigua a 62º durant una mitja hora i després vaig marcar-les en una paella roent durant uns minuts per les dues bandes. Mentrestant, en una cassola a part, vaig introduir el suc de les bosses (queda prou quantitat per fer una bona salsa) i li vaig incorporar un rajolí de soia, un polsim de sucre i un bon raig de Porto. El vaig deixar reduir fins a una desena part (aproximadament...) i vaig afegir-li finalment una nou de mantega per donar lluentor.
Vaig acompanyar-les d'un puré de patates i una petita quenelle de confit d'all que vaig comprar el passat estiu a la Cerdanya (és el que es veu al fons de la fotografia).
Resultat: les millors galtes que he menjat a la meva vida, i no és pas perquè les hagi preparat jo. Acostumo a ser bastant crític amb mi mateix a la cuina i dic quan els plats no em surten bé, què afortunadament no passa amb gaire freqüència... ;-). Bé. No calia ni ganivet, ja que amb la mateixa forquilla ja podies separar les fibres de la carn, i amb el paladar i la llengua repartir-les per la boca...
Fixeu-vos quina pinta, Déu meu!!!
 |
| Galtes 48h - 62º |
I l'última prova (fins a la data d'aquest post) van tornar a ser unes galtes de vedella que vaig comprar al mercat de Rubí (està força bé) i que no puc comparar qualitativament amb les anteriors, ja que el mètode de cocció va ser sensiblement diferent de l'anterior.
La cosa va venir per recomanació d'Adelf Morales que és el xef del Topik que em va aconsellar fer una cocció prèvia de les galtes a la paella marcant-les a foc viu amb sal i pebre i fent un fons de ceba, pastanaga, herbes i all amb salsa de tomàquet i vi negre reduït. Després envasar cada una de les galtes amb aquest fons i deixar al roner 24 hores a una temperatura de 68º.
 |
| Galtes envasades al buit amb el corresponent fons |
Aquest cop, vaig calcular el temps just per no haver-les de refredar, sinó que les vaig treure del bany i de la seva bossa, al mateix moment d'anar a dinar.
Les vaig servir amb uns cigrons cuits i amb el fons i les verdures de les bosses. Força bona, però a mi personalment, em va agradar més el resultat de l'anterior prova. Potser amb més temps s'aconsegueix més melositat a la peça o bé el marcat previ d'aquestes també afecta la textura interior final. En qualsevol dels casos, totes dues van ser grans encerts que no varen deixar pas indiferents als convidats.
 |
| Galtes 24h - 68º |
I de moment, aquestes han sigut les meves primeres passes amb el jacuzzi. Seguirem informant...
Sa Lola. Tapes d'autor a Blanes.
Sa Lola. Gastronòmic Bar i Brasserie
Passeig Pau Casals, 59
17300 - Blanes
Tel. 972 355 219
Fa ja uns dies, de tornada a la normalitat i de baixada cap a Barcelona, vàrem fer una parada a Blanes amb la idea fixa per part meva, d'un dinar a base de peix, i vàrem pensar que Blanes podia ser un bon lloc per trobar aquest tipus de cuina.
Després d'intentar anar sense èxit a un parell de restaurants que havia vist a Foursquare i que em van fer bona pinta, vàrem optar per un que havíem vist al passeig marítim i que tot i que intento fugir dels llocs a on figura la paraula "gastronòmic" vaig pensar que era el que feia millor pinta dels que hi havia pel voltant, un cop descartats els de menús turístics.
Només tenien la terrassa disponible per menjar, ja que l'interior del local només alberga una barra, els serveis i la cuina. Al migdia només servien el menú del dia i deixaven els plats de la carta per a les nits. Aquest menú, amb un preu de 16,50 € (cafès i impostos no inclosos, que si els comptem, se'n va als 20 €) , constava d'uns entrants fixes (menys un que havies de triar entre dues opcions), una amanida i un plat principal a escollir.
Per començar, un gaspatxo ben fresquet servit amb unes fulles d'alfàbrega (encara sort que el noi ens va dir que podíem menjar-les, que si no potser les deixem...) i mitja maduixa.
Un segon aperitiu en què havies de triar entre una Mozzarella Caprese esferificada i un Filipino de Foie. Realment sorprenent el nivell de tapes que tenen, que ni t'imagines quan seus a la seva terrassa. La meva tria va ser el Filipino i he de dir que estava molt ben aconseguit l'equilibri entre la potència de sabor del foie i la dolçor extrema de la xocolata blanca.
Mentrestant, et porten unes llesques de pa amb tomàquet, que van ser l'únic punt negatiu del dinar. Massa torrades i amb un marcat gust al cremat de la planxa.
El següent va ser una mena de coca d'escalivada (de nou el pa estava massa marcat) amb uns tomàquets cirera escaldats i pelats i una anxova.
I una amanida de brots tendres i ventresca de tonyina.
I els principals que van ser, unes costelles agredolces per a mi.
I una paperina de peixet fregit per la meva dona.
Com vam canviar el vi que incloïa el menú per un parell de cerveses que ens vam prendre mentre esperàvem, vàrem demanar per acompanyar tot el dinar, un blanc anomenat Ónra del celler Lagravera i de la D.O. Costers del Segre, que desconeixia totalment i que em va semblar força encertat. Elaborat amb garnatxa blanca, chenin i sauvignon blanc.
I les postres, que també em van sorprendre gratament, tant per la seva elaboració com per la seva presentació. Per a mi una mena de pastís de nata amb crema torrada i ametlles.
I un coulant de xocolata.
Tot molt bo i ben elaborat, amb una bona presentació dels plats i un servei ràpid i eficient. En resum, un lloc a Blanes per recomanar (un cop superats els meus traumes personals amb l'autobombo del nom) amb un tipus de cuina creativa amb reminiscències adrianesques i que imagino que a les nits ha d'estar molt millor, tant per la terrassa, com per la possibilitat d'escollir els plats de la carta, que em fa la impressió que han de ser força més creatius, després de veure i tastar el menú de migdia.
Posteriorment a la meva visita, alhora d'escriure aquesta entrada, he vist que hi ha molts comentaris (la majoria positius) a webs com Verema, Foursquare i Tripadvisor, que encara que no siguin 100% fiables, ja que per gustos els colors, sempre et donen una orientació de cap a on s'encamina la cuina del restaurant.
Passeig Pau Casals, 59
17300 - Blanes
Tel. 972 355 219
Fa ja uns dies, de tornada a la normalitat i de baixada cap a Barcelona, vàrem fer una parada a Blanes amb la idea fixa per part meva, d'un dinar a base de peix, i vàrem pensar que Blanes podia ser un bon lloc per trobar aquest tipus de cuina.
Després d'intentar anar sense èxit a un parell de restaurants que havia vist a Foursquare i que em van fer bona pinta, vàrem optar per un que havíem vist al passeig marítim i que tot i que intento fugir dels llocs a on figura la paraula "gastronòmic" vaig pensar que era el que feia millor pinta dels que hi havia pel voltant, un cop descartats els de menús turístics.
Només tenien la terrassa disponible per menjar, ja que l'interior del local només alberga una barra, els serveis i la cuina. Al migdia només servien el menú del dia i deixaven els plats de la carta per a les nits. Aquest menú, amb un preu de 16,50 € (cafès i impostos no inclosos, que si els comptem, se'n va als 20 €) , constava d'uns entrants fixes (menys un que havies de triar entre dues opcions), una amanida i un plat principal a escollir.
Per començar, un gaspatxo ben fresquet servit amb unes fulles d'alfàbrega (encara sort que el noi ens va dir que podíem menjar-les, que si no potser les deixem...) i mitja maduixa.
 |
| Gaspatxo |
Un segon aperitiu en què havies de triar entre una Mozzarella Caprese esferificada i un Filipino de Foie. Realment sorprenent el nivell de tapes que tenen, que ni t'imagines quan seus a la seva terrassa. La meva tria va ser el Filipino i he de dir que estava molt ben aconseguit l'equilibri entre la potència de sabor del foie i la dolçor extrema de la xocolata blanca.
 |
| Mozzarella caprese esferificada i Filipino de foie |
Mentrestant, et porten unes llesques de pa amb tomàquet, que van ser l'únic punt negatiu del dinar. Massa torrades i amb un marcat gust al cremat de la planxa.
 |
| Pa amb tomàquet |
El següent va ser una mena de coca d'escalivada (de nou el pa estava massa marcat) amb uns tomàquets cirera escaldats i pelats i una anxova.
 |
| Pa amb tomàquet i anxova |
I una amanida de brots tendres i ventresca de tonyina.
 |
| Amanida |
I els principals que van ser, unes costelles agredolces per a mi.
 |
| Costelles agredolces |
I una paperina de peixet fregit per la meva dona.
 |
| Peixet fregit |
Com vam canviar el vi que incloïa el menú per un parell de cerveses que ens vam prendre mentre esperàvem, vàrem demanar per acompanyar tot el dinar, un blanc anomenat Ónra del celler Lagravera i de la D.O. Costers del Segre, que desconeixia totalment i que em va semblar força encertat. Elaborat amb garnatxa blanca, chenin i sauvignon blanc.
I les postres, que també em van sorprendre gratament, tant per la seva elaboració com per la seva presentació. Per a mi una mena de pastís de nata amb crema torrada i ametlles.
 |
| Braç de gitano |
I un coulant de xocolata.
 |
| Coulant |
Tot molt bo i ben elaborat, amb una bona presentació dels plats i un servei ràpid i eficient. En resum, un lloc a Blanes per recomanar (un cop superats els meus traumes personals amb l'autobombo del nom) amb un tipus de cuina creativa amb reminiscències adrianesques i que imagino que a les nits ha d'estar molt millor, tant per la terrassa, com per la possibilitat d'escollir els plats de la carta, que em fa la impressió que han de ser força més creatius, després de veure i tastar el menú de migdia.
Posteriorment a la meva visita, alhora d'escriure aquesta entrada, he vist que hi ha molts comentaris (la majoria positius) a webs com Verema, Foursquare i Tripadvisor, que encara que no siguin 100% fiables, ja que per gustos els colors, sempre et donen una orientació de cap a on s'encamina la cuina del restaurant.
Tag :
Restaurant,
Restaurant ®
Miramar o l'encant de tenir un 2 estrelles per a tu sol... :-)
Miramar
Passeig Marítim, 7 - Port de Llançà
17490 - Llançà
972 380 132
http://restaurantmiramar.com
Aquest va ser el restaurant escollit aquest any, per celebrar el nostre aniversari de noces. Era d'aquests llocs que tenia anotats des de feia ja un munt d'anys i que molts cops, per estar a prop, deixes de banda per anar a d'altres que estan més lluny.
Coincidia aquest any, final de mes, final de vacances (31 d'agost), diumenge, migdia i espectacular jornada de platja. Amb tot això, quan vàrem entrar i vam veure que érem els primers ja vàrem intuir que no estaríem gaire més acompanyats. I no ens vam equivocar gaire, ja que vàrem tenir el restaurant per nosaltres dos durant les tres o quatre hores que vàrem estar dinant.
El restaurant està situat al passeig marítim de Llançà a pocs metres de la platja, amb les espectaculars vistes que això comporta. Tot i estar a plena solana, a la terrassa coberta s'està de meravella a nivell aclimatació i insonorització. Et sents una mica mico de circ pel fet que tothom que passa pel carrer se't queda mirant, però t'acabes acostumant i al final fins i tot et fa gràcia i gaudeixes de la situació.
L'interior, com podeu suposar, destil·la l'habitual categoria que se li pressuposa a un lloc d'aquestes característiques, amb estovalles i parament de taula de gran luxe i qualitat.
Quan vaig reservar, ara ja fa uns quants mesos, vaig encarregar el menú degustació anomenat "MENÚ ENTORN I (CON) SEQÜÈNCIES 2014" que s'estructura en tres grans blocs (L`Horta, El Mar i El Bosc), i al que afegeixen uns entreteniments inicials i unes postres per tancar.
ENTRETENIMENTS
Composts (de baix a dalt a la fotografia) per: "Sac de blat de moro i "chilitos"", "Cronut de fruits secs" i "Garrí i pipes".
Cadascun dels blocs que componen el menú degustació comencen amb una presentació del mateix bloc en un gran plat de servei (ENTORN) per continuar després amb un reguitzell de mini plats (les (CON) SEQÜÈNCIES). Intentaré no estendre en excés els comentaris i/o descripció dels plats, detallant només aquells fets que per excepcionals em semblin prou motiu per destacar-los.
L'HORTA...
En primer lloc presenten l'entorn, que és una gran "pissarra" per compartir amb una reproducció de l'horta i en la que ens oferien els següents platets: "Pèsol", "Maduixa", "Tall d'ajoblanco", "Patata rostida", "Piquillo" i "Gingebre, gingebre, gingebre". He de dir que els noms dels platets no són fruit de cap substància estupefaent que hagi ingerit abans d'escriure el post, sinó que són els que figuren en el menú que et donen imprès un cop has acabat l'àpat... ;-)
Tot molt bo, però destacaria la "Patata rostida" i el "Piquillo".
Un plat anomenat "Meló", bàsicament per què els ingredients eren de meló amb diferents textures.
Per continuar amb un plat anomenat "Pastanaga" en el que ens trobem uns nyoquis de pastanaga, crema de pastanaga, aire de pastanaga i... pastanaga.
La primera enganyifa del menú venia donada pel següent plat que imitava a una pizza "Regina", però en la que els ingredients estaven cuinats i/o texturitzats d'altres maneres diferents a les quals ens esperem trobar en aquest plat tradicional.
I una altra enganyifa van ser les "Angules d'horta", que no eren sinó unes petites mongetes verdes amb una potent salsa amb gust d'angules.
EL MAR...
Apertura del segon acte amb un gran plat de presentació a on vàrem poder tastar els següents ingredients d'aquest Entorn: "Cloïssa i pebres", "Cañailla", "Llamàntol Roll", "Lluenta", "Quisquilla", "Fetge de rap", "Tiradito" i "Pescaíto".
I els plats associats que van ser, en primer lloc un "Llagostí Bangkok" que, tot i que no s'aprecia gaire a la imatge era d'una mida considerable. Anava força especiat, amb un intens aroma i gust de coco i acabat per un gelat de curri verd.
Com a la meva dona no li agrada el coco (abans d'anar ens van preguntar si teníem alguna intolerància alimentària o algun producte que no ens agradés) li van servir unes espardenyes amb tòfona d'estiu.
Uns talls de tonyina en escabetx dels que et fan saltar la llagrimeta...
Una gamba que em va fer trontollar el rànquing que encapçalava fins a aquest moment la que vaig tastar al Koy Shunka. Més llàgrimes...
I per finalitzar aquesta part, unes cocotxes de lluç amb, crec, quinoa.
EL BOSC...
L'última part o tercer acte de la representació (ve a ser com anar al teatre...) va ser El Bosc. En aquest cas ens trobem amb els següents plats que componen la safata a compartir: "Nou cacau", "Taco de bosc", "Nem", "Nigiri", "Mollet ibèric", "Pollastre amb bolets". Sincerament, no sé si va ser millor aquest Entorn o l'anterior, però de traca i mocador ambdós.
Un mar i muntanya amb (que jo recordi...) bolets, caragols, salicòrnia, ficoide glaciale i camarons.
Un altre plat d'aquests "monogràfics" però no pel fet, insulsos o avorrits, va ser l'anomenat "Remolatxa", compost per aquesta hortalissa, manifestada de diverses maneres. Amb salsa perigord i foie.
Del següent plat de nom "ou" i que de ben segur portava ou, no recordo gaire cosa més què era una versió del clàssic "ou benedictine"... Ho sento, però és el que té anar fent anys i deixar passar tant de temps entre l'àpat i escriure l'entrada al blog...
Continuem amb un curiós risotto "Instant", en el que el formatge (payoyo) està esferificat i l'has de rebentar per preparar tu mateix el plat. A banda de la tonteria, he de dir que estava espectacular. Un altre plat de 10.
I ja per acabar, el "Formatge de bou" que potser és el plat que més em va agradar. Pel seu aspecte, semblava més un "Nevadito Reglero", que per els que sou més joves us diré que són unes galetes molt típiques de pasta de full i sucre glacé. En canvi, era una mena de pastís d'exquisida carn de bou recoberta per un formatge (si no m'equivoco, de cabra). Aquest un 10 no... el següent...
POSTRES
I les postres que, tot i que eren espectaculars tant en la seva presentació com a la seva preparació, em limitaré a llistar-les:
El primer va ser un simpàtic Hot Dolç amb gust de préssec, que ni que em matin podria dir de què era... Però no em negareu que no és divertit i ben parit. Fixeu-vos en el detall del pa (que no era pa) torrat...
El segon, de merenga i llimona.
I ja per acabar, la "Kriptonita" (te matcha i fruita de la passió)per netejar bé el paladar dels anteriors plats.
Amb els cafès, en lloc de treure l'arsenal típic de petit fours, uns ous dalinians de xocolata amb gelatines de fruites a l'interior, que em van semblar molt millor que tant dolç variat com acostumen a fer. Un encert.
He de dir que tot i anar amb una mica de recel per la vessant mediàtica del xef (quan comencen a sortir de la casa mare per anar obrint nous espais a ciutat, ja em poso en guàrdia), va ser una experiència inoblidable de la qual vaig gaudir com un tocino i he de dir que és dels millors restaurants en els quals hem estat. Em va passar tot el contrari que el dia abans al restaurant Els Brancs, al que vaig anar amb moltes expectatives que no vaig poder (o saber) assolir, al meu criteri...
Pel que fa al servei... de pel·lícula. Ho dic de debò. I imagino que tot hauria estat igual si no haguéssim estat totalment sols, però això de tenir tot un restaurant amb dues estrelles Michelín per a tu sol, mola...
El preu d'aquest menú és de 140 € per cap, begudes, cafès i impostos no inclosos i que si els comptem tots, ens podem apropar, si no anem amb compte, als 180-200 € per cap.
Passeig Marítim, 7 - Port de Llançà
17490 - Llançà
972 380 132
http://restaurantmiramar.com
Aquest va ser el restaurant escollit aquest any, per celebrar el nostre aniversari de noces. Era d'aquests llocs que tenia anotats des de feia ja un munt d'anys i que molts cops, per estar a prop, deixes de banda per anar a d'altres que estan més lluny.
Coincidia aquest any, final de mes, final de vacances (31 d'agost), diumenge, migdia i espectacular jornada de platja. Amb tot això, quan vàrem entrar i vam veure que érem els primers ja vàrem intuir que no estaríem gaire més acompanyats. I no ens vam equivocar gaire, ja que vàrem tenir el restaurant per nosaltres dos durant les tres o quatre hores que vàrem estar dinant.
El restaurant està situat al passeig marítim de Llançà a pocs metres de la platja, amb les espectaculars vistes que això comporta. Tot i estar a plena solana, a la terrassa coberta s'està de meravella a nivell aclimatació i insonorització. Et sents una mica mico de circ pel fet que tothom que passa pel carrer se't queda mirant, però t'acabes acostumant i al final fins i tot et fa gràcia i gaudeixes de la situació.
 |
| Façana del restaurant |
L'interior, com podeu suposar, destil·la l'habitual categoria que se li pressuposa a un lloc d'aquestes característiques, amb estovalles i parament de taula de gran luxe i qualitat.
 |
| Interior de la sala |
Quan vaig reservar, ara ja fa uns quants mesos, vaig encarregar el menú degustació anomenat "MENÚ ENTORN I (CON) SEQÜÈNCIES 2014" que s'estructura en tres grans blocs (L`Horta, El Mar i El Bosc), i al que afegeixen uns entreteniments inicials i unes postres per tancar.
ENTRETENIMENTS
Composts (de baix a dalt a la fotografia) per: "Sac de blat de moro i "chilitos"", "Cronut de fruits secs" i "Garrí i pipes".
 |
| Els entrants o entreteniments |
Cadascun dels blocs que componen el menú degustació comencen amb una presentació del mateix bloc en un gran plat de servei (ENTORN) per continuar després amb un reguitzell de mini plats (les (CON) SEQÜÈNCIES). Intentaré no estendre en excés els comentaris i/o descripció dels plats, detallant només aquells fets que per excepcionals em semblin prou motiu per destacar-los.
L'HORTA...
En primer lloc presenten l'entorn, que és una gran "pissarra" per compartir amb una reproducció de l'horta i en la que ens oferien els següents platets: "Pèsol", "Maduixa", "Tall d'ajoblanco", "Patata rostida", "Piquillo" i "Gingebre, gingebre, gingebre". He de dir que els noms dels platets no són fruit de cap substància estupefaent que hagi ingerit abans d'escriure el post, sinó que són els que figuren en el menú que et donen imprès un cop has acabat l'àpat... ;-)
Tot molt bo, però destacaria la "Patata rostida" i el "Piquillo".
 |
| L'horta... |
Un plat anomenat "Meló", bàsicament per què els ingredients eren de meló amb diferents textures.
 |
| Meló |
Per continuar amb un plat anomenat "Pastanaga" en el que ens trobem uns nyoquis de pastanaga, crema de pastanaga, aire de pastanaga i... pastanaga.
 |
| Pastanaga |
La primera enganyifa del menú venia donada pel següent plat que imitava a una pizza "Regina", però en la que els ingredients estaven cuinats i/o texturitzats d'altres maneres diferents a les quals ens esperem trobar en aquest plat tradicional.
 |
| Regina |
I una altra enganyifa van ser les "Angules d'horta", que no eren sinó unes petites mongetes verdes amb una potent salsa amb gust d'angules.
 |
| Angules d'horta |
EL MAR...
Apertura del segon acte amb un gran plat de presentació a on vàrem poder tastar els següents ingredients d'aquest Entorn: "Cloïssa i pebres", "Cañailla", "Llamàntol Roll", "Lluenta", "Quisquilla", "Fetge de rap", "Tiradito" i "Pescaíto".
 |
| El Mar... |
 |
| El Mar... (un cop escampada la boira...) |
I els plats associats que van ser, en primer lloc un "Llagostí Bangkok" que, tot i que no s'aprecia gaire a la imatge era d'una mida considerable. Anava força especiat, amb un intens aroma i gust de coco i acabat per un gelat de curri verd.
 |
| Llagostí Bangkok |
Com a la meva dona no li agrada el coco (abans d'anar ens van preguntar si teníem alguna intolerància alimentària o algun producte que no ens agradés) li van servir unes espardenyes amb tòfona d'estiu.
 |
| Espardenyes (no contemplades en aquest menú) |
Uns talls de tonyina en escabetx dels que et fan saltar la llagrimeta...
 |
| Tonyina en el seu escabetx |
Una gamba que em va fer trontollar el rànquing que encapçalava fins a aquest moment la que vaig tastar al Koy Shunka. Més llàgrimes...
 |
| Pura gamba |
I per finalitzar aquesta part, unes cocotxes de lluç amb, crec, quinoa.
 |
| Kokotxa |
EL BOSC...
L'última part o tercer acte de la representació (ve a ser com anar al teatre...) va ser El Bosc. En aquest cas ens trobem amb els següents plats que componen la safata a compartir: "Nou cacau", "Taco de bosc", "Nem", "Nigiri", "Mollet ibèric", "Pollastre amb bolets". Sincerament, no sé si va ser millor aquest Entorn o l'anterior, però de traca i mocador ambdós.
 |
| El Bosc... |
Un mar i muntanya amb (que jo recordi...) bolets, caragols, salicòrnia, ficoide glaciale i camarons.
 |
| Mar i muntanya |
Un altre plat d'aquests "monogràfics" però no pel fet, insulsos o avorrits, va ser l'anomenat "Remolatxa", compost per aquesta hortalissa, manifestada de diverses maneres. Amb salsa perigord i foie.
 |
| Remolatxa |
Del següent plat de nom "ou" i que de ben segur portava ou, no recordo gaire cosa més què era una versió del clàssic "ou benedictine"... Ho sento, però és el que té anar fent anys i deixar passar tant de temps entre l'àpat i escriure l'entrada al blog...
 |
| Ou |
Continuem amb un curiós risotto "Instant", en el que el formatge (payoyo) està esferificat i l'has de rebentar per preparar tu mateix el plat. A banda de la tonteria, he de dir que estava espectacular. Un altre plat de 10.
 |
| Risotto "Instant" |
I ja per acabar, el "Formatge de bou" que potser és el plat que més em va agradar. Pel seu aspecte, semblava més un "Nevadito Reglero", que per els que sou més joves us diré que són unes galetes molt típiques de pasta de full i sucre glacé. En canvi, era una mena de pastís d'exquisida carn de bou recoberta per un formatge (si no m'equivoco, de cabra). Aquest un 10 no... el següent...
 |
| Formatge de bou |
POSTRES
I les postres que, tot i que eren espectaculars tant en la seva presentació com a la seva preparació, em limitaré a llistar-les:
El primer va ser un simpàtic Hot Dolç amb gust de préssec, que ni que em matin podria dir de què era... Però no em negareu que no és divertit i ben parit. Fixeu-vos en el detall del pa (que no era pa) torrat...
 |
| Hot Dolç |
El segon, de merenga i llimona.
 |
| Merenga - Llimona |
I ja per acabar, la "Kriptonita" (te matcha i fruita de la passió)per netejar bé el paladar dels anteriors plats.
 |
| Kriptonita |
Amb els cafès, en lloc de treure l'arsenal típic de petit fours, uns ous dalinians de xocolata amb gelatines de fruites a l'interior, que em van semblar molt millor que tant dolç variat com acostumen a fer. Un encert.
 |
| Dalí |
He de dir que tot i anar amb una mica de recel per la vessant mediàtica del xef (quan comencen a sortir de la casa mare per anar obrint nous espais a ciutat, ja em poso en guàrdia), va ser una experiència inoblidable de la qual vaig gaudir com un tocino i he de dir que és dels millors restaurants en els quals hem estat. Em va passar tot el contrari que el dia abans al restaurant Els Brancs, al que vaig anar amb moltes expectatives que no vaig poder (o saber) assolir, al meu criteri...
Pel que fa al servei... de pel·lícula. Ho dic de debò. I imagino que tot hauria estat igual si no haguéssim estat totalment sols, però això de tenir tot un restaurant amb dues estrelles Michelín per a tu sol, mola...
El preu d'aquest menú és de 140 € per cap, begudes, cafès i impostos no inclosos i que si els comptem tots, ens podem apropar, si no anem amb compte, als 180-200 € per cap.
