Un ceviche de corvina
Fa 55 minuts
Xiringuito Miramar. Bucòlic indret a tocar de la platja.
Xiringuito Miramar
Platja de Sant Gervasi, s/n
Vilanova i la Geltrú
08800 - Barcelona
Tel: 938157970
info@xiringuitomiramar.com
www.xiringuitomiramar.com
Vàrem anar a aquest restaurant amb motiu de la celebració del 80è aniversari del meu pare, que està fet un xaval i que encara em fot canya a l'hora de pencar de valent la terra. Varen ser precisament els meus pares qui van dir d'anar a aquest lloc per recomanació d'uns veïns o coneguts d'allà on viuen. I com no havia sentit parlar mai d'aquest lloc i, siguem sincers, tampoc em fiava gaire, doncs li vaig preguntar a l'Alícia a qui vaig conèixer fa uns dies i viu per la zona, i que com a bona gastrònoma coneix bastants llocs pels seus dominis. Em va comentar que era un bon lloc a on degustar peixos i marisc fresc, tot i que el preu també estava en sintonia amb la qualitat del producte (que menys, oi?).
Un cop els hi vaig comentar i donar l'aprovació als meus pares (ho sento, però ho havia de fer, ja que eren 80 anys els que celebrava i no era qüestió que sortís malament la festa), ells mateixos van anar uns dies abans per provar-lo i tancar la reserva pel mateix dia de l'aniversari. Tot i que van anar de menú, van comentar que força bé, tant el menjar com l'indret.
I així, un cop arribat el dia, aprofitarem que feia un dia fabulós i amb la meva filla gran vàrem anar a fer un bany i torrar-nos una estona a la platja que hi ha justa al davant (feia molts anys que no trepitjava una platja) i que lluïa una curiosa bandera amb els colors de l'arc de Sant Martí.
Un cop transcorregut el temps prudencial per què la pell no s'asseques del tot, ja vam anar a hidratar-nos a la terrassa del restaurant amb l'ajut inestimable d'unes cerveses, tot esperant a la resta de convidats. El local és fàcilment localitzable pel seu discret blau elèctric. S'accedeix per l'entrada que hi ha a l'antiga carretera de Vilanova a Cubelles, que porta al Racó de Santa Llúcia i que acaba en un gran aparcament amb disponibilitat preferentment a primeres hores del matí. Després, si fa bon temps i és dia de platja, la cosa es pot complicar.
La veritat és que aquell dia tot va anar a favor. El dia, espectacular de sol però sense arribar a les temperatures de les onades de calor d'aquest any. A més, ens van situar a l'extrem de la terrassa a on podíem gaudir d'unes espectaculars vistes de la platja i del mar, i corria un aire d'allò més bo i agradable. L'únic però que es pot trobar, és la proximitat de les vies del tren (estan a tocar) amb el consegüent soroll al passar.
Vàrem demanar uns entrants per compartir que ens anessis bé a tots, començant per unes correctes i ben fregides patates braves, a les que (pel meu gust) els hi faltava una mica de marxa.
Unes sempre desitjables tallarines a la planxa. Bé.
Uns calamars a la romana, sol·licitud expressa dels més petits (o millor dit, dels més joves).
Uns peixets (o més aviat, peixots) fregits. Ja ens ho van advertir que aquell dia eren força grossos, però els vàrem demanar igualment per què ens agraden de totes les mides i classes (els peixos).
I com plat principal, malgrat que l'especialitat del restaurant són els arrossos (en paella, rossejats o calderetes), ningú en va demanar i majoritàriament van ser els peixos els que van triomfar. Tot i que a mi també em venia més de gust un peix a la graella (hi havia turbot, i em té el cor robat si és de qualitat), vaig compartir finalment amb el meu germà una mariscada, ja que era per dues persones, i he de dir que no em penedeixo gens ni mica. Absolutament tots els productes d'una primeríssima qualitat i amb un punt de cocció ajustat a les necessitats de cadascun d'ells. Així, sense menysprear a la resta d'ingredients, voldria destacar el llamàntol, que és potser dels que més he gaudit en un restaurant. Increïble de sabor i de textura. Encara en aquest moment, el recordo i salivo...
A més, van tenir dos detalls dels que fan que et sentis bé en un lloc. Vaig trucar un parell de dies abans per preguntar si podien preparar algun plat vegà per la meva filla i de seguida em van dir que li prepararien un arròs de verdures (i s'ha de dir, que després va comentar que estava molt bo). I al preguntar si hi havia algun problema per portar nosaltres el pastís, no ens van posar cap mena d'impediment. Realment, durant tota l'estona que vàrem estar (vam ser els primers a arribar i els últims en marxar) el tracte va ser exquisit.
En resum, un bon lloc a tocar del mar a on gaudir de peixos i marisc de primera (el tema arrossos queda pendent per una propera visita) amb un servei molt proper i agradable. Del preu no puc ni tan sols opinar, ja que la convidada va ser dels pares, però pel que vaig poder veure a la carta i recordo, res que no sigui l'habitual en un lloc a on serveixen peix acabat de portar de la llotja o dels pescadors de la zona. Un altre lloc per recomanar a ulls clucs.
I no voldria tancar aquest post sense retre-li homenatge i ensenyar-vos al culpable de què jo estigui aquí escrivint i donant la vara amb els meus posts. Per molts anys!!!
Platja de Sant Gervasi, s/n
Vilanova i la Geltrú
08800 - Barcelona
Tel: 938157970
info@xiringuitomiramar.com
www.xiringuitomiramar.com
Vàrem anar a aquest restaurant amb motiu de la celebració del 80è aniversari del meu pare, que està fet un xaval i que encara em fot canya a l'hora de pencar de valent la terra. Varen ser precisament els meus pares qui van dir d'anar a aquest lloc per recomanació d'uns veïns o coneguts d'allà on viuen. I com no havia sentit parlar mai d'aquest lloc i, siguem sincers, tampoc em fiava gaire, doncs li vaig preguntar a l'Alícia a qui vaig conèixer fa uns dies i viu per la zona, i que com a bona gastrònoma coneix bastants llocs pels seus dominis. Em va comentar que era un bon lloc a on degustar peixos i marisc fresc, tot i que el preu també estava en sintonia amb la qualitat del producte (que menys, oi?).
Un cop els hi vaig comentar i donar l'aprovació als meus pares (ho sento, però ho havia de fer, ja que eren 80 anys els que celebrava i no era qüestió que sortís malament la festa), ells mateixos van anar uns dies abans per provar-lo i tancar la reserva pel mateix dia de l'aniversari. Tot i que van anar de menú, van comentar que força bé, tant el menjar com l'indret.
I així, un cop arribat el dia, aprofitarem que feia un dia fabulós i amb la meva filla gran vàrem anar a fer un bany i torrar-nos una estona a la platja que hi ha justa al davant (feia molts anys que no trepitjava una platja) i que lluïa una curiosa bandera amb els colors de l'arc de Sant Martí.
Un cop transcorregut el temps prudencial per què la pell no s'asseques del tot, ja vam anar a hidratar-nos a la terrassa del restaurant amb l'ajut inestimable d'unes cerveses, tot esperant a la resta de convidats. El local és fàcilment localitzable pel seu discret blau elèctric. S'accedeix per l'entrada que hi ha a l'antiga carretera de Vilanova a Cubelles, que porta al Racó de Santa Llúcia i que acaba en un gran aparcament amb disponibilitat preferentment a primeres hores del matí. Després, si fa bon temps i és dia de platja, la cosa es pot complicar.
La veritat és que aquell dia tot va anar a favor. El dia, espectacular de sol però sense arribar a les temperatures de les onades de calor d'aquest any. A més, ens van situar a l'extrem de la terrassa a on podíem gaudir d'unes espectaculars vistes de la platja i del mar, i corria un aire d'allò més bo i agradable. L'únic però que es pot trobar, és la proximitat de les vies del tren (estan a tocar) amb el consegüent soroll al passar.
 |
| Exterior del restaurant |
 |
| Vistes des de la terrassa |
Vàrem demanar uns entrants per compartir que ens anessis bé a tots, començant per unes correctes i ben fregides patates braves, a les que (pel meu gust) els hi faltava una mica de marxa.
 |
| Braves |
Unes sempre desitjables tallarines a la planxa. Bé.
 |
| Tallarines |
Uns calamars a la romana, sol·licitud expressa dels més petits (o millor dit, dels més joves).
 |
| Calamars arrebossats |
Uns peixets (o més aviat, peixots) fregits. Ja ens ho van advertir que aquell dia eren força grossos, però els vàrem demanar igualment per què ens agraden de totes les mides i classes (els peixos).
 |
| Peixets fregits |
I com plat principal, malgrat que l'especialitat del restaurant són els arrossos (en paella, rossejats o calderetes), ningú en va demanar i majoritàriament van ser els peixos els que van triomfar. Tot i que a mi també em venia més de gust un peix a la graella (hi havia turbot, i em té el cor robat si és de qualitat), vaig compartir finalment amb el meu germà una mariscada, ja que era per dues persones, i he de dir que no em penedeixo gens ni mica. Absolutament tots els productes d'una primeríssima qualitat i amb un punt de cocció ajustat a les necessitats de cadascun d'ells. Així, sense menysprear a la resta d'ingredients, voldria destacar el llamàntol, que és potser dels que més he gaudit en un restaurant. Increïble de sabor i de textura. Encara en aquest moment, el recordo i salivo...
 |
| Mariscada |
A més, van tenir dos detalls dels que fan que et sentis bé en un lloc. Vaig trucar un parell de dies abans per preguntar si podien preparar algun plat vegà per la meva filla i de seguida em van dir que li prepararien un arròs de verdures (i s'ha de dir, que després va comentar que estava molt bo). I al preguntar si hi havia algun problema per portar nosaltres el pastís, no ens van posar cap mena d'impediment. Realment, durant tota l'estona que vàrem estar (vam ser els primers a arribar i els últims en marxar) el tracte va ser exquisit.
 |
| Pastís d'aniversari |
En resum, un bon lloc a tocar del mar a on gaudir de peixos i marisc de primera (el tema arrossos queda pendent per una propera visita) amb un servei molt proper i agradable. Del preu no puc ni tan sols opinar, ja que la convidada va ser dels pares, però pel que vaig poder veure a la carta i recordo, res que no sigui l'habitual en un lloc a on serveixen peix acabat de portar de la llotja o dels pescadors de la zona. Un altre lloc per recomanar a ulls clucs.
I no voldria tancar aquest post sense retre-li homenatge i ensenyar-vos al culpable de què jo estigui aquí escrivint i donant la vara amb els meus posts. Per molts anys!!!
Tag :
Restaurant,
Restaurant ®
Teresa Carles. Sorprenent cuina vegetariana a Barcelona.
Teresa Carles
Jovellanos, 2
08001 - Barcelona
Tel. 933 171 829
www.teresacarles.com
El passat mes d'abril, després d'una espectacular representació de la Carmen de Bizet al Liceu, vaig anar a fer un mos amb la meva amiga Birgit i un amic seu, músic com ella que es va afegir a última hora i que em va semblar un autèntic crack, i ens va acompanyar durant tot el sopar, a un restaurant vegetarià (ja coneixia les seves preferències) del que havia sentit i llegit molt bones crítiques, i que a més està situat molt cèntric (situat entre els carrers Pelai i Tallers) i a prop del teatre.
Com la idea no era pròpiament la de sopar, sinó més aviat la de picar quatre coses, vam decidir compartir diferents plats. La carta està molt ben estructurada (pot descarregar-se íntegrament de la seva web), i sabent que tot el menjar que figura en aquesta és totalment vegetarià, ens trobem a més amb plats per a vegans, per a crudívors o sense gluten, o bé amb l'opció de convertir-los en aquests.
L'ambient és majoritàriament "moderno" o hipster o com s'anomeni actualment, amb una decoració senzilla i alhora funcional. A part de les diferents sales que composen el restaurant, tenen a l'entrada un aparador amb productes frescos que pots comprar per portar, a més de melmelades, olis, vinagres, vins i d'altres productes elaborats per o per a ells mateixos. Tenen obert tot el dia i només admeten reserves a la nit.
El primer dels plats tastats, ja ens va fer veure que estàvem en un lloc diferent: uns raviolis en forma de cor, farcits de pera i gorgonzola amb crema, pera caramel·litzada i nous. Molt bons i per repetir més d'un plat.
A continuació, una amanida anomenada "Teresa goes to Tokio", amb goma wakame, canonges, cogombres en asazuke, nap daikon, tomàquets cherry, tofu macerat amb sèsam daurat i salsa de vinagre d'arròs, mírin, soja i oli de sèsam. Les amanides les serveixen en format individual o bé per compartir, com va ser el nostre cas.
I per finalitzar, uns cors de carxofa amb ceba caramel·litzada, bolets, ous cometa de guatlla i oli de tòfona. Per a mi, el millor amb diferència. Un plat que et fa reflexionar respecte al fet que no sempre el millor són els aliments que tenim al nostre subconscient i amb el que sempre hem salivat. Sincerament, crec que vaig gaudir tant d'aquest plat com d'unes gambes de Palamós o un tàrtar de bou ben preparat (per posar només dos exemples...).
I un últim plat de la categoria dels entrants, anomenat "Teresa's Mezze Platter" que no vaig fotografiar i que es componia d'ensaladilla russa trufada, carxofes crunchy, crudités de mini-verdures, xips de moniato, pa integral torrat, bastonets casolans de blat integral i sèsam, home made vegan foie (tofu, remolatxa i ceba vermella), salsa Caesar Kalamata. Molt complet i amb sabors sorprenents (i algun de desconegut, almenys per a mi).
El preu dels quatre plats, més una ampolla de vi blanc de la casa (Teresa Carles Blanc Chardonnay- 10,95 € l'ampolla), un cafè i un parell de begudes més, no va arribar als 70 € (per tres persones).
I en una segona i recent visita amb les meves filles, vàrem demanar un parell d'entrants per compartir i un plat per cadascun de nosaltres. Els entrants van ser un parell de croquetes veganes d'espinacs i un parell més de carxofes i brie (a 1,50 € la unitat de cadascuna d'elles), que vaig oblidar de fotografiar i un altre anomenat Antipasto, i que estava compost per hummus de cigrons amb pa de pita artesà, hummus d'albergínies amb nuggets de quorn i hummus de moniato amb Teresa red's crackers. Tots tres increïblement bons i amb uns acompanyaments d'allò més adients.
Per a mi, un mil fulles d'albergínies: amb bolets, salsa de tomàquet i formatge edam.
Per la petita un assortiment de mini hamburgueses de seitan, soja i remolatxa, amb patates fregides i ketchup ecològic. No les vaig tastar, però sé de ben segur que les va gaudir molt.
I per la gran, una tarta tatin d'albergínies amb figues (fent servir l'opció vegana).
Tot això, més un parell de postres (Vegan Mille-Feuille - 5,75 € i Suitable Choco Cake - 5,75 €) per les nenes, un parell de cafès i les begudes (aigua, cervesa i un suc anomenat Green Medicine - 5,95 €), va sortir tot plegat per 80 € els tres.
En definitiva, un lloc recomanable per menjar sa i diferent a preus continguts i que crec mereix la pena conèixer, tant per la seva cuina acurada i elaborada, com per la eficiència i simpatia del seu servei. I puc dir de debò, que no havia pensat mai que pogués dir això d'un restaurant de cuina vegetariana...
Jovellanos, 2
08001 - Barcelona
Tel. 933 171 829
www.teresacarles.com
El passat mes d'abril, després d'una espectacular representació de la Carmen de Bizet al Liceu, vaig anar a fer un mos amb la meva amiga Birgit i un amic seu, músic com ella que es va afegir a última hora i que em va semblar un autèntic crack, i ens va acompanyar durant tot el sopar, a un restaurant vegetarià (ja coneixia les seves preferències) del que havia sentit i llegit molt bones crítiques, i que a més està situat molt cèntric (situat entre els carrers Pelai i Tallers) i a prop del teatre.
Com la idea no era pròpiament la de sopar, sinó més aviat la de picar quatre coses, vam decidir compartir diferents plats. La carta està molt ben estructurada (pot descarregar-se íntegrament de la seva web), i sabent que tot el menjar que figura en aquesta és totalment vegetarià, ens trobem a més amb plats per a vegans, per a crudívors o sense gluten, o bé amb l'opció de convertir-los en aquests.
L'ambient és majoritàriament "moderno" o hipster o com s'anomeni actualment, amb una decoració senzilla i alhora funcional. A part de les diferents sales que composen el restaurant, tenen a l'entrada un aparador amb productes frescos que pots comprar per portar, a més de melmelades, olis, vinagres, vins i d'altres productes elaborats per o per a ells mateixos. Tenen obert tot el dia i només admeten reserves a la nit.
El primer dels plats tastats, ja ens va fer veure que estàvem en un lloc diferent: uns raviolis en forma de cor, farcits de pera i gorgonzola amb crema, pera caramel·litzada i nous. Molt bons i per repetir més d'un plat.
 |
| Cuores de pera i gorgonzola - 10,50 € |
A continuació, una amanida anomenada "Teresa goes to Tokio", amb goma wakame, canonges, cogombres en asazuke, nap daikon, tomàquets cherry, tofu macerat amb sèsam daurat i salsa de vinagre d'arròs, mírin, soja i oli de sèsam. Les amanides les serveixen en format individual o bé per compartir, com va ser el nostre cas.
 |
| Teresa Goes to Tokio - 12,50 € (per compartir) |
I per finalitzar, uns cors de carxofa amb ceba caramel·litzada, bolets, ous cometa de guatlla i oli de tòfona. Per a mi, el millor amb diferència. Un plat que et fa reflexionar respecte al fet que no sempre el millor són els aliments que tenim al nostre subconscient i amb el que sempre hem salivat. Sincerament, crec que vaig gaudir tant d'aquest plat com d'unes gambes de Palamós o un tàrtar de bou ben preparat (per posar només dos exemples...).
 |
| Corazón Partío - 12,50 € |
I un últim plat de la categoria dels entrants, anomenat "Teresa's Mezze Platter" que no vaig fotografiar i que es componia d'ensaladilla russa trufada, carxofes crunchy, crudités de mini-verdures, xips de moniato, pa integral torrat, bastonets casolans de blat integral i sèsam, home made vegan foie (tofu, remolatxa i ceba vermella), salsa Caesar Kalamata. Molt complet i amb sabors sorprenents (i algun de desconegut, almenys per a mi).
El preu dels quatre plats, més una ampolla de vi blanc de la casa (Teresa Carles Blanc Chardonnay- 10,95 € l'ampolla), un cafè i un parell de begudes més, no va arribar als 70 € (per tres persones).
I en una segona i recent visita amb les meves filles, vàrem demanar un parell d'entrants per compartir i un plat per cadascun de nosaltres. Els entrants van ser un parell de croquetes veganes d'espinacs i un parell més de carxofes i brie (a 1,50 € la unitat de cadascuna d'elles), que vaig oblidar de fotografiar i un altre anomenat Antipasto, i que estava compost per hummus de cigrons amb pa de pita artesà, hummus d'albergínies amb nuggets de quorn i hummus de moniato amb Teresa red's crackers. Tots tres increïblement bons i amb uns acompanyaments d'allò més adients.
 |
| Antipasto - 12,50 € |
Per a mi, un mil fulles d'albergínies: amb bolets, salsa de tomàquet i formatge edam.
 |
| Mil fulles d'albergínies - 12,50 € |
Per la petita un assortiment de mini hamburgueses de seitan, soja i remolatxa, amb patates fregides i ketchup ecològic. No les vaig tastar, però sé de ben segur que les va gaudir molt.
 |
| Mini hamburgueses - 12, 50 € |
I per la gran, una tarta tatin d'albergínies amb figues (fent servir l'opció vegana).
 |
| Tatin d'albergínies - 11,50 € |
Tot això, més un parell de postres (Vegan Mille-Feuille - 5,75 € i Suitable Choco Cake - 5,75 €) per les nenes, un parell de cafès i les begudes (aigua, cervesa i un suc anomenat Green Medicine - 5,95 €), va sortir tot plegat per 80 € els tres.
En definitiva, un lloc recomanable per menjar sa i diferent a preus continguts i que crec mereix la pena conèixer, tant per la seva cuina acurada i elaborada, com per la eficiència i simpatia del seu servei. I puc dir de debò, que no havia pensat mai que pogués dir això d'un restaurant de cuina vegetariana...
Topik. En constant progressió.
TOPIK
València, 199
08011 - Barcelona
Tel. 934 510 923
www.topikrestaurant.es
Poc podré afegir al que ja he comentat en anteriors posts sobre aquest bon restaurant i el seu xef, l'Adelf Morales (Berasategui, Ca'Sento o Arzak a Espanya, i estades a Itàlia i Japó, on es va impregnar amb la cultura gastronòmica d'aquest país). Amb anterioritat a aquesta visita, vaig estar sopant amb un grup d'amics, fent un menú monogràfic de tonyina i garnatxes o bé gaudint d'una becada per encàrrec. A més, he pogut tastar recentment (per fi) el seu menú de migdia que tenen entre setmana i que molt pocs restaurants de la nostra ciutat poden exhibir a les seves cartes, i que, tot i no haver-li dedicat una entrada, prometo fer-ho a la propera ocasió que hi vagi, per compartir amb vosaltres el que és de ben segur un dels millors menús de migdia a Barcelona.
En aquesta ocasió, vaig anar amb l'amic Ricard de qui podreu llegir com sempre la seva visió al seu blog Els Meus Restaurants, en motiu de... de fet, tampoc hi havia cap motiu... menjar molt bé com sempre i gaudir d'un sopar tranquil entre setmana.
Vàrem deixar fer a l'Adelf, pel que fa al menú. Tenen un menú de degustació per trenta euros i escaig, que és la fórmula que vam acordar, i que consisteix en sis tapes a la seva elecció i un principal de peix, carn o arròs, i unes postres o bé una selecció de formatges.
Per acompanyar l'àpat, vàrem prendre un espectacular Cabrida del Celler de Capçanes i de la D.O. Montsant elaborat en un 100% de garnatxa procedent de vinyes velles. Un autèntic plaer de vi, tot i que em sembla que el millor maridatge per aquest, ha de ser una bona música i una posta de sol.
Per començar, unes delicioses ostres amb salsa ponzu i ous de salmó (ikura). Tot i haver-les tastat ja amb anterioritat, crec que és un dels musts d'aquesta casa.
Potència marina elevada a la seva màxima expressió en el següent plat de garoines amb guacamole, algues i medusa. Molt bé!
El més fluix del menú van ser uns canelons de calamar cru amb cogombre japonès i percebes. Per una banda, no vàrem trobar prou consistència o potència gustativa al plat, i per una altra, el calamar estava massa dur per gaudir d'un sol mos. Molt bona la salsa que acompanyava al plat, tant que vàrem haver de demanar unes culleres per donar compte d'ella.
Simple però exquisida va ser l'arengada en tempura que va venir a continuació. No sé per què de vegades són les coses més senzilles, les que aconsegueixen emocionar-nos d'aquesta manera. Acompanyades d'una salsa ponzu (crec recordar) que feia encara més bo si és possible, el tast d'aquest plat.
Com m'agraden les flors de carabassó... I més si són fregides en una bona tempura i farcides de brandada de bacallà, amb un acompanyament d'un romesco d'algues. Un altre plat per demanar fixo.
La galta de tonyina, l'havia tastat anteriorment en escabetx, al monogràfic de tonyina que va fer ara fa uns anys. Aquest cop, estava acabada a la brasa de carbó de Jack Daniel's (que tampoc és que li arribés a notar aquestes aromes...). Melosa, gustosa, vistosa, i d'altres qualificatius que caldrien per definir aquest tall i aquesta preparació de la tonyina.
I detall simpàtic el que va arribar a continuació. Ens va servir l'hamburguesa de la discòrdia.... La Cangreburguer. Fa un temps, com una gràcia, l'Adelf va incorporar a la seva carta una hamburguesa elaborada amb carn de cranc i sorprenent o al·lucinantment un bufet d'advocats (qui no té feina el gat pentina, que deia aquell) ha interposat una demanda contra el restaurant per apropiar-se del nom que li donaven al plat que surt a una sèrie de dibuixos animats (Bob Esponja). Podeu veure i ampliar la notícia clicant a La Vanguardia.
Tan secs ens vam quedar amb l'hamburguesa d'en Bob, que vàrem necessitar de l'ajut d'una copa extra de vi per acabar el menú. Un sempre correcte Bru de Verdú de la D.O. Costers del Segre. I el plat que ens va portar, va ser un garrí de jabugo cuit al buit durant 24 hores i acabat de forma que la pell quedava ben cruixent (forn o planxa?) i la carn es desfeia a la boca.
I per acabar, com a postres uns formatges, que no eren pas del país però que estaven espectaculars. Amb una copa de vi blanc Clos Martina del celler Mas d'en Blei de la D.O. Priorat, van acabar de passar millor.
En resum: Tot i que no puc parlar del preu del sopar, ja que vaig ser generosament convidat, continuo pensant que és dels comtats llocs als quals pots anar sense saber que demanaràs (ja que menjaràs bé si o si), ni de patir ensurts o sorpreses a l'hora de demanar el compte. Realment, per poc més de trenta euros (begudes a part) el festival que heu pogut veure i llegir en aquest post, tant per qualitat, com per elaboració de les diferents preparacions, estic segur que és molt difícil d'igualar.
Seguirem, per tant, anant i gaudint de la seva cuina.
València, 199
08011 - Barcelona
Tel. 934 510 923
www.topikrestaurant.es
Poc podré afegir al que ja he comentat en anteriors posts sobre aquest bon restaurant i el seu xef, l'Adelf Morales (Berasategui, Ca'Sento o Arzak a Espanya, i estades a Itàlia i Japó, on es va impregnar amb la cultura gastronòmica d'aquest país). Amb anterioritat a aquesta visita, vaig estar sopant amb un grup d'amics, fent un menú monogràfic de tonyina i garnatxes o bé gaudint d'una becada per encàrrec. A més, he pogut tastar recentment (per fi) el seu menú de migdia que tenen entre setmana i que molt pocs restaurants de la nostra ciutat poden exhibir a les seves cartes, i que, tot i no haver-li dedicat una entrada, prometo fer-ho a la propera ocasió que hi vagi, per compartir amb vosaltres el que és de ben segur un dels millors menús de migdia a Barcelona.
En aquesta ocasió, vaig anar amb l'amic Ricard de qui podreu llegir com sempre la seva visió al seu blog Els Meus Restaurants, en motiu de... de fet, tampoc hi havia cap motiu... menjar molt bé com sempre i gaudir d'un sopar tranquil entre setmana.
Vàrem deixar fer a l'Adelf, pel que fa al menú. Tenen un menú de degustació per trenta euros i escaig, que és la fórmula que vam acordar, i que consisteix en sis tapes a la seva elecció i un principal de peix, carn o arròs, i unes postres o bé una selecció de formatges.
Per acompanyar l'àpat, vàrem prendre un espectacular Cabrida del Celler de Capçanes i de la D.O. Montsant elaborat en un 100% de garnatxa procedent de vinyes velles. Un autèntic plaer de vi, tot i que em sembla que el millor maridatge per aquest, ha de ser una bona música i una posta de sol.
 |
| Ostres amb salsa ponzu i ikura |
Potència marina elevada a la seva màxima expressió en el següent plat de garoines amb guacamole, algues i medusa. Molt bé!
 |
| Garoina de mar amb guacamole, algues i medusa |
El més fluix del menú van ser uns canelons de calamar cru amb cogombre japonès i percebes. Per una banda, no vàrem trobar prou consistència o potència gustativa al plat, i per una altra, el calamar estava massa dur per gaudir d'un sol mos. Molt bona la salsa que acompanyava al plat, tant que vàrem haver de demanar unes culleres per donar compte d'ella.
 |
| Caneló fred de calamar amb percebes i cogombre japonès |
Simple però exquisida va ser l'arengada en tempura que va venir a continuació. No sé per què de vegades són les coses més senzilles, les que aconsegueixen emocionar-nos d'aquesta manera. Acompanyades d'una salsa ponzu (crec recordar) que feia encara més bo si és possible, el tast d'aquest plat.
 |
| Arengades en tempura |
Com m'agraden les flors de carabassó... I més si són fregides en una bona tempura i farcides de brandada de bacallà, amb un acompanyament d'un romesco d'algues. Un altre plat per demanar fixo.
 |
| Flors de carabassó farcides de brandada de bacallà i romesco d'algues |
La galta de tonyina, l'havia tastat anteriorment en escabetx, al monogràfic de tonyina que va fer ara fa uns anys. Aquest cop, estava acabada a la brasa de carbó de Jack Daniel's (que tampoc és que li arribés a notar aquestes aromes...). Melosa, gustosa, vistosa, i d'altres qualificatius que caldrien per definir aquest tall i aquesta preparació de la tonyina.
 |
| Galta de tonyina a la brasa de carbó de Jack Daniel's |
I detall simpàtic el que va arribar a continuació. Ens va servir l'hamburguesa de la discòrdia.... La Cangreburguer. Fa un temps, com una gràcia, l'Adelf va incorporar a la seva carta una hamburguesa elaborada amb carn de cranc i sorprenent o al·lucinantment un bufet d'advocats (qui no té feina el gat pentina, que deia aquell) ha interposat una demanda contra el restaurant per apropiar-se del nom que li donaven al plat que surt a una sèrie de dibuixos animats (Bob Esponja). Podeu veure i ampliar la notícia clicant a La Vanguardia.
 |
| Cangreburguer (hamburguesa de cranc fregit i salsa thay) |
Tan secs ens vam quedar amb l'hamburguesa d'en Bob, que vàrem necessitar de l'ajut d'una copa extra de vi per acabar el menú. Un sempre correcte Bru de Verdú de la D.O. Costers del Segre. I el plat que ens va portar, va ser un garrí de jabugo cuit al buit durant 24 hores i acabat de forma que la pell quedava ben cruixent (forn o planxa?) i la carn es desfeia a la boca.
 |
| Garrínet de jabugo cuit 24 hores |
I per acabar, com a postres uns formatges, que no eren pas del país però que estaven espectaculars. Amb una copa de vi blanc Clos Martina del celler Mas d'en Blei de la D.O. Priorat, van acabar de passar millor.
 |
| Selecció de formatges |
En resum: Tot i que no puc parlar del preu del sopar, ja que vaig ser generosament convidat, continuo pensant que és dels comtats llocs als quals pots anar sense saber que demanaràs (ja que menjaràs bé si o si), ni de patir ensurts o sorpreses a l'hora de demanar el compte. Realment, per poc més de trenta euros (begudes a part) el festival que heu pogut veure i llegir en aquest post, tant per qualitat, com per elaboració de les diferents preparacions, estic segur que és molt difícil d'igualar.
Seguirem, per tant, anant i gaudint de la seva cuina.
Tag :
Restaurant,
Restaurant ®
Tlaxcal
Tlaxcal
Comerç, 27
08003 - Barcelona
Tel. 932 684 134
www.tlaxcal.com
info@tlaxcal.com
Fins ara, la meva experiència a la gastronomia mexicana, a part dels meus intents a la cuina de casa, es limitava a dos restaurants: El Mexicano de Sant Cugat, senzill, però amb una cuina molt efectiva (ignoro si pertany a una cadena, ja que a Barcelona tenen un d'igual) i Niño Viejo, del clan Adrià & Iglesias, que intenta aparentar més del que realment és, i que com podreu llegir a la seva entrada, em va deixar bastant indiferent.
Fa uns dies, amb la meva filla petita (és molt fan del guacamole i dels tacos) vàrem anar a tastar aquest, que el tenia des de feia ja molt de temps a la llista de pendents i del que recentment em van fer recordar.
Està situat al carrer Comerç, just a tocar del Born CC, i és un local no massa gran amb decoració sòbria i moderna alhora (ja va de sèrie i incorpora l'ADN del barri) i amb l'espai aprofitat al màxim amb taules altes amb tamborets al llarg de l'establiment. Així doncs, si el que voleu és tranquil·litat i una romàntica vetllada amb sobretaula, potser no és aquest el lloc més adient. I si el que busqueu és gaudir o tastar per primer cop aquesta gastronomia, crec que haureu encertat el lloc, doncs a mi, em va agradar força més que qualsevol dels altres dos que fins ara havia tastat.
A la carta, a part dels imprescindibles tacos, tenen d'altres per compartir (guacamole, quesadillas...) i plats freds (amanides, ceviches...). Et porten d'entrada les diferents salses que et serviran per amanir els diferents plats que demanis. A la fotografia, a la dreta i de baix a dalt, les salses amb un grau de picant, que tret la de la part superior, les altres dues eren molt suportables. I a la dreta, una mica de llima i uns talls de no sé quin ingredient (no vaig recordar preguntar-ho) però que vaig tastar sol i que no puc dir que no fos bo.
Vàrem compartir un guacamole amb totopos, que és dels millors que he tastat (tant el primer com els segons). El color de la fotografia no fa justícia a la qualitat de l'elaboració. Si comparem aquest plat amb el mateix que ens van servir al Niño Viejo, ens surt una RQP d'allò més elevada si tenim en compte que allà vam pagar quasi 10 € per una ració que no crec que fos ni la meitat (ni de quantitat, ni de qualitat).
I uns tacos per cadascun, però que també vàrem mig compartir. Els del pastor (de porc), els millors. Em sobrava la pinya, però amb apartar-la del plat és suficient.
I uns tacos sudadero (de vedella) que com comentava la meva filla, semblava la pasta dels canelons de la iaia. També molt bons, però després de tastar els del pastor, quedaven en un segon pla.
Tot plegat, amb un refresc, una cervesa i un cafè no va arribar a 32 € (poc més de 15 € per cap). Un molt bon preu per la qualitat que ofereixen i l'entorn en el qual està situat. Una excel·lent relació qualitat (o satisfacció) preu.
A falta d'un altre que tinc pendent d'anar, i que em varen recomanar fa uns dies, crec sincerament que és dels millors llocs de Barcelona per gaudir de la cuina de Mèxic en un agradable ambient i amb un servei proper i eficient.
Per cert. El que m'han recomanat es diu Taqueria Tamarindo i està al carrer Aragó a l'alçada de Balmes. Si algú el coneix o ha sentit parlar, s'agrairien els comentaris (siguin bons o dolents).
Comerç, 27
08003 - Barcelona
Tel. 932 684 134
www.tlaxcal.com
info@tlaxcal.com
Fins ara, la meva experiència a la gastronomia mexicana, a part dels meus intents a la cuina de casa, es limitava a dos restaurants: El Mexicano de Sant Cugat, senzill, però amb una cuina molt efectiva (ignoro si pertany a una cadena, ja que a Barcelona tenen un d'igual) i Niño Viejo, del clan Adrià & Iglesias, que intenta aparentar més del que realment és, i que com podreu llegir a la seva entrada, em va deixar bastant indiferent.
Fa uns dies, amb la meva filla petita (és molt fan del guacamole i dels tacos) vàrem anar a tastar aquest, que el tenia des de feia ja molt de temps a la llista de pendents i del que recentment em van fer recordar.
Està situat al carrer Comerç, just a tocar del Born CC, i és un local no massa gran amb decoració sòbria i moderna alhora (ja va de sèrie i incorpora l'ADN del barri) i amb l'espai aprofitat al màxim amb taules altes amb tamborets al llarg de l'establiment. Així doncs, si el que voleu és tranquil·litat i una romàntica vetllada amb sobretaula, potser no és aquest el lloc més adient. I si el que busqueu és gaudir o tastar per primer cop aquesta gastronomia, crec que haureu encertat el lloc, doncs a mi, em va agradar força més que qualsevol dels altres dos que fins ara havia tastat.
A la carta, a part dels imprescindibles tacos, tenen d'altres per compartir (guacamole, quesadillas...) i plats freds (amanides, ceviches...). Et porten d'entrada les diferents salses que et serviran per amanir els diferents plats que demanis. A la fotografia, a la dreta i de baix a dalt, les salses amb un grau de picant, que tret la de la part superior, les altres dues eren molt suportables. I a la dreta, una mica de llima i uns talls de no sé quin ingredient (no vaig recordar preguntar-ho) però que vaig tastar sol i que no puc dir que no fos bo.
 |
| Salses i acompanyaments |
Vàrem compartir un guacamole amb totopos, que és dels millors que he tastat (tant el primer com els segons). El color de la fotografia no fa justícia a la qualitat de l'elaboració. Si comparem aquest plat amb el mateix que ens van servir al Niño Viejo, ens surt una RQP d'allò més elevada si tenim en compte que allà vam pagar quasi 10 € per una ració que no crec que fos ni la meitat (ni de quantitat, ni de qualitat).
 |
| Guacamole amb totopos - 7,50 € |
I uns tacos per cadascun, però que també vàrem mig compartir. Els del pastor (de porc), els millors. Em sobrava la pinya, però amb apartar-la del plat és suficient.
 |
| Tacos al pastor - 7,50 € |
I uns tacos sudadero (de vedella) que com comentava la meva filla, semblava la pasta dels canelons de la iaia. També molt bons, però després de tastar els del pastor, quedaven en un segon pla.
 |
| Tacos sudadero - 8,90 € |
Tot plegat, amb un refresc, una cervesa i un cafè no va arribar a 32 € (poc més de 15 € per cap). Un molt bon preu per la qualitat que ofereixen i l'entorn en el qual està situat. Una excel·lent relació qualitat (o satisfacció) preu.
A falta d'un altre que tinc pendent d'anar, i que em varen recomanar fa uns dies, crec sincerament que és dels millors llocs de Barcelona per gaudir de la cuina de Mèxic en un agradable ambient i amb un servei proper i eficient.
Per cert. El que m'han recomanat es diu Taqueria Tamarindo i està al carrer Aragó a l'alçada de Balmes. Si algú el coneix o ha sentit parlar, s'agrairien els comentaris (siguin bons o dolents).
Tag :
Restaurant,
Restaurant ®
Leku. Bona cuina i sala a Les Corts
Leku
Joan Güell, 189
08028 - Barcelona
Tel. 934 903 810
www.restauranteleku.es
Un cas curiós l'història de la reserva en aquest restaurant... Vaig reservar entre setmana, després de consultar el calendari i aprofitar un d'aquells dies en què sembla que el món es paralitza per veure a 22 personatges corrent al darrere d'una piloteta. Habitualment, no tinc mai cap problema per aconseguir una reserva aquests dies especials, però en aquest cas, em varen trucar per telèfon i em van comentar que estaven pendents del sorteig, ja que en funció de si jugava o no el Barça aquell dia, no podien agafar-me la reserva (crec recordar que em comentaren que tancaven els dies que jugava aquest equip, però no sé si és per proximitat al camp o per algun altre motiu). Després de dubtar per uns moments si anul·lar o esperar per veure el resultat del sorteig en qüestió, em vaig decantar per aquesta última opció i vaig traslladar finalment la reserva a la següent setmana que tenia pensada.
Com ja he dit, el restaurant està situat al barri de Les Corts, relativament a prop del camp del Barça. És un local de tall modern i funcional amb suficient espai entre taules, molt agradable i amb un tracte proper.
A part de la carta, que no és gaire extensa (set entrants, set plats de carn i tres de peix), vaig deduir pel que ens van explicar, que tenen a més una sèrie de plats fora de la carta, que són els que demanden els habituals de la casa i que no els hi deixen mai de demanar i d'altres que són una mica d'experiment i que en el cas de que funcionin, imagino que els passen a la categoria de clàssics.
Vàrem decidir compartir uns entrants i començar per un dels suggeriments nous de fora de la carta que consistien en uns daus de salmó marinats i coberts per una maionesa de wasabi i uns brots tendres (d'alfals??). Molt bons i ració generosa. Pel meu gust, tot i que el sabor del wasabi estava ben present, m'hauria estimat una mica més pujat el punt de picant, però aquí ja entrem en el camp de les preferències personals...
Per continuar, un dels entrants de la carta. Uns bunyols de bacallà, que si no són els més bons que he tastat mai, han d'estar molt a prop. De debò, que si mai aneu, no deixeu de demanar-los. No són econòmics (2,40 € la unitat), però quan els tasteu no us penedireu.
L'únic plat que no vaig saber per on agafar-lo ni trobar-li la gràcia, va ser un d'aquells plats dels quals vàrem fer una mica de conillets d'índies. Uns raviolis d'escamarlà i sípia als que potser vaig ser jo, però als quals no vaig saber apreciar ni sabor ni harmonia en el seu conjunt (i a més, el cap estava eixut i massa cuinat). Em va saber greu quan al final del sopar ens van preguntar (crec que va ser el mateix xef, però no ho recordo bé) què ens havia semblat aquest plat, i la meva resposta no va ser gaire positiva. Per no parlar del preu... 6,50 € per un escamarlà, em va semblar una mica excessiu...
Per sort, només va ser qüestió d'aquest plat, i crec que en ser un fet aïllat i amb un plat que feien per primer cop, no s'ha de tenir gaire en compte.
El llistó va tornar a pujar amb un gran plat de peus de porc (desossats) farcits de ceps i pernil. Un plat contundent per demanar al vespre, però que ja és un problema meu. Molt bons i ració en aquest cas ben generosa.
I un bacallà confitat amb ceba tendra que no vaig tastar, però que em va fer molt bona fila també.
I per beure, un vi negre Nits del Priorat (22 €) de la D.O. del mateix nom que no coneixia pas i del que (malauradament) no guardo cap record especial, ja que massa dies han passat des d'aquesta visita.
El preu del sopar, amb el que heu pogut veure aquí, més aigua, pa i un parell de cafès, va ser de 91 €, que amb el descompte del 30% que ofereix el Club Kviar, va quedar en 63,63 €. Segona experiència d'aquesta agrupació de restaurants i també en aquesta ocasió, més que satisfactòria (la primera va ser al restaurant Espai Kru del carrer Lleida).
En conclusió, un restaurant recomanable (deixo l'anècdota del plat del ravioli d'escamarlà com una mera anècdota) amb una cuina molt bona, creativa i ben resolta i amb un toc de modernitat a la sala que fa agradable qualsevol vetllada i posterior sobretaula.
Joan Güell, 189
08028 - Barcelona
Tel. 934 903 810
www.restauranteleku.es
Un cas curiós l'història de la reserva en aquest restaurant... Vaig reservar entre setmana, després de consultar el calendari i aprofitar un d'aquells dies en què sembla que el món es paralitza per veure a 22 personatges corrent al darrere d'una piloteta. Habitualment, no tinc mai cap problema per aconseguir una reserva aquests dies especials, però en aquest cas, em varen trucar per telèfon i em van comentar que estaven pendents del sorteig, ja que en funció de si jugava o no el Barça aquell dia, no podien agafar-me la reserva (crec recordar que em comentaren que tancaven els dies que jugava aquest equip, però no sé si és per proximitat al camp o per algun altre motiu). Després de dubtar per uns moments si anul·lar o esperar per veure el resultat del sorteig en qüestió, em vaig decantar per aquesta última opció i vaig traslladar finalment la reserva a la següent setmana que tenia pensada.
Com ja he dit, el restaurant està situat al barri de Les Corts, relativament a prop del camp del Barça. És un local de tall modern i funcional amb suficient espai entre taules, molt agradable i amb un tracte proper.
A part de la carta, que no és gaire extensa (set entrants, set plats de carn i tres de peix), vaig deduir pel que ens van explicar, que tenen a més una sèrie de plats fora de la carta, que són els que demanden els habituals de la casa i que no els hi deixen mai de demanar i d'altres que són una mica d'experiment i que en el cas de que funcionin, imagino que els passen a la categoria de clàssics.
Vàrem decidir compartir uns entrants i començar per un dels suggeriments nous de fora de la carta que consistien en uns daus de salmó marinats i coberts per una maionesa de wasabi i uns brots tendres (d'alfals??). Molt bons i ració generosa. Pel meu gust, tot i que el sabor del wasabi estava ben present, m'hauria estimat una mica més pujat el punt de picant, però aquí ja entrem en el camp de les preferències personals...
 |
| Daus de salmó marinats al moment amb maionesa de wasabi - 11,00 € |
Per continuar, un dels entrants de la carta. Uns bunyols de bacallà, que si no són els més bons que he tastat mai, han d'estar molt a prop. De debò, que si mai aneu, no deixeu de demanar-los. No són econòmics (2,40 € la unitat), però quan els tasteu no us penedireu.
 |
| Bunyols de bacallà - 2,40 € unitat |
L'únic plat que no vaig saber per on agafar-lo ni trobar-li la gràcia, va ser un d'aquells plats dels quals vàrem fer una mica de conillets d'índies. Uns raviolis d'escamarlà i sípia als que potser vaig ser jo, però als quals no vaig saber apreciar ni sabor ni harmonia en el seu conjunt (i a més, el cap estava eixut i massa cuinat). Em va saber greu quan al final del sopar ens van preguntar (crec que va ser el mateix xef, però no ho recordo bé) què ens havia semblat aquest plat, i la meva resposta no va ser gaire positiva. Per no parlar del preu... 6,50 € per un escamarlà, em va semblar una mica excessiu...
Per sort, només va ser qüestió d'aquest plat, i crec que en ser un fet aïllat i amb un plat que feien per primer cop, no s'ha de tenir gaire en compte.
 |
| Ravioli d'escamarlà i sípia - 6,50 € unitat |
El llistó va tornar a pujar amb un gran plat de peus de porc (desossats) farcits de ceps i pernil. Un plat contundent per demanar al vespre, però que ja és un problema meu. Molt bons i ració en aquest cas ben generosa.
 |
| Peus de porc farcits de ceps i pernil - 15,40 € |
I un bacallà confitat amb ceba tendra que no vaig tastar, però que em va fer molt bona fila també.
 |
| Bacallà confitat amb ceba tendra - 17,60 € |
I per beure, un vi negre Nits del Priorat (22 €) de la D.O. del mateix nom que no coneixia pas i del que (malauradament) no guardo cap record especial, ja que massa dies han passat des d'aquesta visita.
El preu del sopar, amb el que heu pogut veure aquí, més aigua, pa i un parell de cafès, va ser de 91 €, que amb el descompte del 30% que ofereix el Club Kviar, va quedar en 63,63 €. Segona experiència d'aquesta agrupació de restaurants i també en aquesta ocasió, més que satisfactòria (la primera va ser al restaurant Espai Kru del carrer Lleida).
En conclusió, un restaurant recomanable (deixo l'anècdota del plat del ravioli d'escamarlà com una mera anècdota) amb una cuina molt bona, creativa i ben resolta i amb un toc de modernitat a la sala que fa agradable qualsevol vetllada i posterior sobretaula.
Tag :
Restaurant,
Restaurant ®
Casa Mari y Rufo. Cuina de mercat a Santa Caterina.
Casa Mari y Rufo
Freixures, 11
08003 - Barcelona
Tel. 933 197 302
Per Sant Jordi, havíem quedat pel centre de Barcelona i per celebrar-ho, vaig buscar un restaurant que estigués per allà situat amb l'ajut de l'app de Foursquare i el seu planell amb la llista de pendents. Aquest, el tenia anotat des de feia força temps, per coincidència als comentaris llegits a diferents blogs fiables de cuina. Però si ens atenim als comentaris que figuren en aquesta app, la veritat és que t'assalten els dubtes de si anar o no. Tan aviat llegeixes comentaris molt positius, com d'altres que el deixen a una baixa alçada preocupant. Per tant, és d'aquells llocs que t'has de fiar de les fonts i anar a jutjar per un mateix.
Està situat al costat mateix del mercat de Santa Caterina, i té una aparença de bar cutre (les meves filles em varen mirar amb cara d'estranyades, ja que habitualment no és la mena de lloc al qual vaig amb elles...). El fet d'estar situat al mateix costat del mercat, imagino que alguna cosa ha d'influenciar i té a veure en la qualitat i la frescor del seu producte.
L'interior del local és igual de senzill que l'aspecte que des de l'entrada ja t'has fet una idea aproximada del que et pots trobar. Taules senzilles de fusta amb les típiques estovalles de quadres vermells i tovallons de paper, i un dels punts en què crec que es podrien esforçar una mica més, és a l'ordre i la neteja a la sala. La meva filla es va clavar un vidre a la cuixa quan va seure (vàrem suposar que seria d'alguna copa o got que s'hauria trencat abans, ja que van aparèixer d'altres trossos per allà al costat) però tampoc ens va fer la impressió que s'amoïnessin gaire amb aquest fet... Per una altra banda, també he de dir que el servei em va semblar en tot moment, molt familiar i proper.
Com era l'hora de sopar i tampoc anàvem amb gaire gana, vàrem decidir-nos per compartir uns quants plats. A part de la carta, tenen a la paret escrits els suggeriments i plats del dia.
El primer plat que vam compartir, va ser una sípia a la planxa amb un punt de cocció perfecte i una textura tendre, d'aquelles que no acostumes a menjar gaire sovint. Si... Ja sé que només és una sípia i que la cocció no deixa de ser un senzill cop de planxa, però crec que s'han de destacar plats com aquests en el que els fets diferencials són dos: el producte (de primeríssima qualitat) i el domini de la planxa per aconseguir el punt perfecte de cocció.
El que he comentat de l'anterior plat, es pot extrapolar al següent, canviant només la forma de cocció dels elements que el componien. En aquest cas, eren uns calamars i uns peixets enfarinats i fregits. Molt bons també.
I un tataki de ventresca de tonyina (tot i que a mi em va semblar més de la part del llom), en el que l'únic però que li vaig trobar, va ser a l'excés de vinagreta de mostassa que en algun dels talls arribava a agafar massa protagonisme i a amagar el contundent sabor d'aquella bona tonyina.
I un parell de plats d'ous ferrats amb patates i pernil de jabugo (un per compartir entre tres i l'altre per la petita de la casa, que gairebé no havia tastat res dels altres plats...). Com es pot contemplar, la fotografia parla per si sola de la qualitat de la seva cuina. Senzilla però tremendament efectiva.
El vi triat, va ser un Somiatruites. Vi blanc del celler Ferré i Catasús de la D.O. Penedés per un preu de 12 € (6 € aproximadament a celler, un x2 per tant per la carta de vins...).
El compte, per a quatre persones amb el que veieu aquí, amb refrescos i cafè, va sortir per 76 €. Hauria d'haver pujat però una mica més, ja que es van descuidar d'un dels plats.
Un lloc molt recomanable per anar a fer-te un autohomenatge el dia que tens un caprici de menjar bon peix i marisc (tot i que també he sentit meravelles de la seva carn), si no ets gaire exigent amb el tema de confort i comoditat, ja que el lloc es molt sorollós i pot arribar a ser una mica angoixant (en català incorrecte, agobiant...). Un lloc al que tornar, si, però evitant els dies i les hores d'aglomeracions.
Freixures, 11
08003 - Barcelona
Tel. 933 197 302
Per Sant Jordi, havíem quedat pel centre de Barcelona i per celebrar-ho, vaig buscar un restaurant que estigués per allà situat amb l'ajut de l'app de Foursquare i el seu planell amb la llista de pendents. Aquest, el tenia anotat des de feia força temps, per coincidència als comentaris llegits a diferents blogs fiables de cuina. Però si ens atenim als comentaris que figuren en aquesta app, la veritat és que t'assalten els dubtes de si anar o no. Tan aviat llegeixes comentaris molt positius, com d'altres que el deixen a una baixa alçada preocupant. Per tant, és d'aquells llocs que t'has de fiar de les fonts i anar a jutjar per un mateix.
Està situat al costat mateix del mercat de Santa Caterina, i té una aparença de bar cutre (les meves filles em varen mirar amb cara d'estranyades, ja que habitualment no és la mena de lloc al qual vaig amb elles...). El fet d'estar situat al mateix costat del mercat, imagino que alguna cosa ha d'influenciar i té a veure en la qualitat i la frescor del seu producte.
L'interior del local és igual de senzill que l'aspecte que des de l'entrada ja t'has fet una idea aproximada del que et pots trobar. Taules senzilles de fusta amb les típiques estovalles de quadres vermells i tovallons de paper, i un dels punts en què crec que es podrien esforçar una mica més, és a l'ordre i la neteja a la sala. La meva filla es va clavar un vidre a la cuixa quan va seure (vàrem suposar que seria d'alguna copa o got que s'hauria trencat abans, ja que van aparèixer d'altres trossos per allà al costat) però tampoc ens va fer la impressió que s'amoïnessin gaire amb aquest fet... Per una altra banda, també he de dir que el servei em va semblar en tot moment, molt familiar i proper.
Com era l'hora de sopar i tampoc anàvem amb gaire gana, vàrem decidir-nos per compartir uns quants plats. A part de la carta, tenen a la paret escrits els suggeriments i plats del dia.
El primer plat que vam compartir, va ser una sípia a la planxa amb un punt de cocció perfecte i una textura tendre, d'aquelles que no acostumes a menjar gaire sovint. Si... Ja sé que només és una sípia i que la cocció no deixa de ser un senzill cop de planxa, però crec que s'han de destacar plats com aquests en el que els fets diferencials són dos: el producte (de primeríssima qualitat) i el domini de la planxa per aconseguir el punt perfecte de cocció.
 |
| Sípia a la planxa - 10 € |
El que he comentat de l'anterior plat, es pot extrapolar al següent, canviant només la forma de cocció dels elements que el componien. En aquest cas, eren uns calamars i uns peixets enfarinats i fregits. Molt bons també.
 |
| Calamars i peixets fregits - 19 € |
I un tataki de ventresca de tonyina (tot i que a mi em va semblar més de la part del llom), en el que l'únic però que li vaig trobar, va ser a l'excés de vinagreta de mostassa que en algun dels talls arribava a agafar massa protagonisme i a amagar el contundent sabor d'aquella bona tonyina.
 |
| Tataki de ventresca de tonyina - 20 € |
I un parell de plats d'ous ferrats amb patates i pernil de jabugo (un per compartir entre tres i l'altre per la petita de la casa, que gairebé no havia tastat res dels altres plats...). Com es pot contemplar, la fotografia parla per si sola de la qualitat de la seva cuina. Senzilla però tremendament efectiva.
 |
| Patates fregides amb ous ferrats i pernil de jabugo - 12 € |
El vi triat, va ser un Somiatruites. Vi blanc del celler Ferré i Catasús de la D.O. Penedés per un preu de 12 € (6 € aproximadament a celler, un x2 per tant per la carta de vins...).
El compte, per a quatre persones amb el que veieu aquí, amb refrescos i cafè, va sortir per 76 €. Hauria d'haver pujat però una mica més, ja que es van descuidar d'un dels plats.
Un lloc molt recomanable per anar a fer-te un autohomenatge el dia que tens un caprici de menjar bon peix i marisc (tot i que també he sentit meravelles de la seva carn), si no ets gaire exigent amb el tema de confort i comoditat, ja que el lloc es molt sorollós i pot arribar a ser una mica angoixant (en català incorrecte, agobiant...). Un lloc al que tornar, si, però evitant els dies i les hores d'aglomeracions.
Tag :
Restaurant
Parrufu. Fonda amb producte de qualitat a Hostalric.
Restaurant Parrufu
Baixada d'Ararà, s/n
Avda. Coronel Estrada, 299
17450 - HOSTALRIC
Tels. 972 864 048 / 972 865 418
http://parrufu.webs.com/
Un dia, estant a Terrassa amb un bon amic, em va dir que pugés al seu cotxe, que em convidava a dinar un menú de migdia en un bareto de poble. I aleshores, després de setanta quilòmetres i gairebé una hora de cotxe, vàrem arribar a Hostalric, ciutat que ja coneixia d'haver passat molts cops, però en la que mai havia tingut ocasió de fer parada i fonda.
A mesura que ens apropàvem al restaurant i veia indicacions d'aparcament d'aquest, ja vaig veure que anava (ben) enganyat. Potser en els seus inicis sí que va ser un dels bars de poble, però actualment, i com vaig poder comprovar més tard, estava molt allunyat de la realitat...
Amb un no gaire extens, però crec que suficient aparcament, disposa de tres menjadors diferenciats: un que encara s'intueix que va ser el bar dels seus orígens, el menjador original (molt correcte) i un de recent amb parets de pedra, que és al que ens varen acomodar i que és el més elegant i confortable de tots tres. A part, disposen d'una ampla i agradable terrassa, que és l'última en incorporar-se a les seves estances, i que queda situada al peu de la muralla de la ciutat.
Pel que fa al menjar en sí, coincideixo plenament amb la definició que ells mateixos fan de la seva cuina i que podreu veure als diferents plats que vam demanar: “UNA CUINA SENZILLA, BASADA EN LA QUALITAT DEL PRODUCTE I A UN PREU COMPETITIU". El peix el porten bàsicament de la llotja de Blanes i les carns i hortalisses, són de ramaderies i horts d'Hostalric, respectant per tant la filosofia d'una cuina de proximitat (almenys, dins d'uns raonables límits).
Vàrem compartir tres entrants i després un arròs de llamàntol pels dos i postres per acabar de fer llufa. La cosa va anar tal que així...
Uns popets, només saltats amb una mica d'oli, all i julivert. Crec que veient la fotografia, no cal afegir gaire cosa més... L'únic però, el va posar el meu amic, qui va dir-li a (crec) un dels propietaris, que la quantitat havia minvat des de l'ultima vegada que va estar... De totes maneres, he de reconèixer que són dels millors popets que he tastat mai...
Uns txipironets, que com es pot veure a la fotografia ja estaven començats, ja que l'amic no estava acostumat a haver d'esperar a fer la foto per atacar...;-), i que consti que no sóc dels que preparo gens les fotografies... Tal com porten el plat i el cambrer fa mitja volta, ZAS!
També saltats amb oli, all i julivert i també en aquesta ocasió PRODUCTE en majúscules.
I la "petita" paella de llamàntol de la que no va quedar (literalment) ni un gra d'arròs a la mateixa. El punt de l'arròs impecable (es pot intuir per la fotografia...), el sabor del conjunt brutal i el llamàntol (com malauradament em passa sempre) pel meu gust, un punt passat de cocció... Però he de reconèixer que és complicat trobar aquest i que ja s'ha arribat a convertir en una mania meva...
I per rematar la feina, el meu company em va dir que no podíem marxar d'allà sense demanar els famosos borratxos de la seva carta de postres. Déu meu... quina bestiesa de dinar... Almenys jo, vaig haver de sortir rodant del restaurant.
Com fa ja massa dies d'aquest àpat, no puc assegurar-ho però em ronda pel cap que van caure un parell d'ampolles. Si més no, veient els plats que ens vàrem haver d'empassar, crec que està més que justificat... ;-)
Del preu, no puc opinar, ja que com he dit en començar el post, anava de convidat i no vaig poder veure-ho. Però el que si us puc assegurar, és que si mai torno a fer parada o coincideix que passi per allí a l'hora de dinar (per sopar ho veig una mica més complicat), no dubtaré en repetir experiència.
Baixada d'Ararà, s/n
Avda. Coronel Estrada, 299
17450 - HOSTALRIC
Tels. 972 864 048 / 972 865 418
http://parrufu.webs.com/
Un dia, estant a Terrassa amb un bon amic, em va dir que pugés al seu cotxe, que em convidava a dinar un menú de migdia en un bareto de poble. I aleshores, després de setanta quilòmetres i gairebé una hora de cotxe, vàrem arribar a Hostalric, ciutat que ja coneixia d'haver passat molts cops, però en la que mai havia tingut ocasió de fer parada i fonda.
A mesura que ens apropàvem al restaurant i veia indicacions d'aparcament d'aquest, ja vaig veure que anava (ben) enganyat. Potser en els seus inicis sí que va ser un dels bars de poble, però actualment, i com vaig poder comprovar més tard, estava molt allunyat de la realitat...
Amb un no gaire extens, però crec que suficient aparcament, disposa de tres menjadors diferenciats: un que encara s'intueix que va ser el bar dels seus orígens, el menjador original (molt correcte) i un de recent amb parets de pedra, que és al que ens varen acomodar i que és el més elegant i confortable de tots tres. A part, disposen d'una ampla i agradable terrassa, que és l'última en incorporar-se a les seves estances, i que queda situada al peu de la muralla de la ciutat.
Pel que fa al menjar en sí, coincideixo plenament amb la definició que ells mateixos fan de la seva cuina i que podreu veure als diferents plats que vam demanar: “UNA CUINA SENZILLA, BASADA EN LA QUALITAT DEL PRODUCTE I A UN PREU COMPETITIU". El peix el porten bàsicament de la llotja de Blanes i les carns i hortalisses, són de ramaderies i horts d'Hostalric, respectant per tant la filosofia d'una cuina de proximitat (almenys, dins d'uns raonables límits).
Vàrem compartir tres entrants i després un arròs de llamàntol pels dos i postres per acabar de fer llufa. La cosa va anar tal que així...
Uns popets, només saltats amb una mica d'oli, all i julivert. Crec que veient la fotografia, no cal afegir gaire cosa més... L'únic però, el va posar el meu amic, qui va dir-li a (crec) un dels propietaris, que la quantitat havia minvat des de l'ultima vegada que va estar... De totes maneres, he de reconèixer que són dels millors popets que he tastat mai...
 |
| Popets saltats
Uns musclos de roca, sense cap altra complicació que un rajolí de bon oli i unes voltes de molinet de pebre negre. PRODUCTE i prou.
|
 |
| Musclos |
Uns txipironets, que com es pot veure a la fotografia ja estaven començats, ja que l'amic no estava acostumat a haver d'esperar a fer la foto per atacar...;-), i que consti que no sóc dels que preparo gens les fotografies... Tal com porten el plat i el cambrer fa mitja volta, ZAS!
També saltats amb oli, all i julivert i també en aquesta ocasió PRODUCTE en majúscules.
 |
| Xipironets saltats |
I la "petita" paella de llamàntol de la que no va quedar (literalment) ni un gra d'arròs a la mateixa. El punt de l'arròs impecable (es pot intuir per la fotografia...), el sabor del conjunt brutal i el llamàntol (com malauradament em passa sempre) pel meu gust, un punt passat de cocció... Però he de reconèixer que és complicat trobar aquest i que ja s'ha arribat a convertir en una mania meva...
 |
| Arròs amb llamàntol |
I per rematar la feina, el meu company em va dir que no podíem marxar d'allà sense demanar els famosos borratxos de la seva carta de postres. Déu meu... quina bestiesa de dinar... Almenys jo, vaig haver de sortir rodant del restaurant.
 |
| Borratxo |
Com fa ja massa dies d'aquest àpat, no puc assegurar-ho però em ronda pel cap que van caure un parell d'ampolles. Si més no, veient els plats que ens vàrem haver d'empassar, crec que està més que justificat... ;-)
Del preu, no puc opinar, ja que com he dit en començar el post, anava de convidat i no vaig poder veure-ho. Però el que si us puc assegurar, és que si mai torno a fer parada o coincideix que passi per allí a l'hora de dinar (per sopar ho veig una mica més complicat), no dubtaré en repetir experiència.
Tag :
Restaurant,
Restaurant ®
Germans Miquel. El sud també existeix... I està de p.m.
Germans Miquel
Carrer del Consolat del Mar, 28
43850 - Cambrils
Tel. 977 791 653
Aprofitant una estada per les terres del Delta, ara ja fa ja unes quantes setmanes, vàrem anar a passar el dia i a dinar a Cambrils, i com tenia anotat aquest lloc com un dels més recomanats al blog de Ricard Sampere i que podeu llegir aquí, aquí o aquí (almenys pel que fa a la zona de Cambrils), doncs allà que reservàrem.
Local molt cèntric situat a la zona més comercial i amb més oferta gastronòmica de tot el poble. No està a primera fila de mar, però crec que el públic que acudeix a aquest restaurant, ja ho fa perfectament assabentat d'on va a parar... Vaig tenir la sensació que la majoria dels parroquians eren habituals del lloc i també em va cridar l'atenció la mitjana d'edat d'aquests, que vaig trobar prou elevada... Fet que a mi particularment em dóna bones vibracions, ja que si gent d'aquesta edat és habitual que acudeixi, vol dir que no s'ha de menjar pas malament... i que les digestions són prou bones com per no acabar com un guaita (és a dir, veient terra...).
Servei molt proper on el mateix propietari del restaurant és l'encarregat de la sala i és d'aquelles persones que veus que no se li escapa ni una i està a veure-les venir.
Vàrem voler compartir uns entrants i el primer d'aquests van ser uns espectaculars popets amb els quals ara mateix salivo mentre estic escrivint el post...
I aprofitant que feien unes jornades gastronòmiques de la carxofa, vàrem demanar si ens podien portar un dels plats d'aquell menú i que eren uns musclos amb carxofes a la cassola. Bons els primers, no tant les segones, a les que sobrava alguna fulla.
Bon detall les salses que et serveixen només fer la comanda. Una molt bona i casolana maionesa i un consistent romesco amb els que et vas entretenint tot sucant el bon pa, mentre esperes que et portin els plats escollits.
I de plat principal, vàrem coincidir tots dos amb el rèmol a la basca. Ració més que generosa i qualitat i sabor del peix per fer palmes amb les orelles. No et quedes amb gana precisament...
El vi escollit, va ser un Acústic blanc, del celler del mateix nom i de la D.O. Montsant, a un més que raonable preu de 16,50 € (aproximadament uns 12 € al celler).
Ja arribat a aquest punt, vam prescindir de les, postres passant directament als cafès.
El preu total de l'àpat per a dues persones va ser de 105 €, comptant amb les cerveses de l'aperitiu, els cafès i els impostos. Gens malament veien la qualitat del gènere i les generoses racions que ofereixen. Lloc molt recomanable que crec que per si sol ja justifica fer una sortida a passar el dia a aquesta bonica vila i aprofitar per fer un bon dinar en aquest restaurant.
Carrer del Consolat del Mar, 28
43850 - Cambrils
Tel. 977 791 653
Aprofitant una estada per les terres del Delta, ara ja fa ja unes quantes setmanes, vàrem anar a passar el dia i a dinar a Cambrils, i com tenia anotat aquest lloc com un dels més recomanats al blog de Ricard Sampere i que podeu llegir aquí, aquí o aquí (almenys pel que fa a la zona de Cambrils), doncs allà que reservàrem.
Local molt cèntric situat a la zona més comercial i amb més oferta gastronòmica de tot el poble. No està a primera fila de mar, però crec que el públic que acudeix a aquest restaurant, ja ho fa perfectament assabentat d'on va a parar... Vaig tenir la sensació que la majoria dels parroquians eren habituals del lloc i també em va cridar l'atenció la mitjana d'edat d'aquests, que vaig trobar prou elevada... Fet que a mi particularment em dóna bones vibracions, ja que si gent d'aquesta edat és habitual que acudeixi, vol dir que no s'ha de menjar pas malament... i que les digestions són prou bones com per no acabar com un guaita (és a dir, veient terra...).
Servei molt proper on el mateix propietari del restaurant és l'encarregat de la sala i és d'aquelles persones que veus que no se li escapa ni una i està a veure-les venir.
Vàrem voler compartir uns entrants i el primer d'aquests van ser uns espectaculars popets amb els quals ara mateix salivo mentre estic escrivint el post...
 |
| Popets - 20 € |
I aprofitant que feien unes jornades gastronòmiques de la carxofa, vàrem demanar si ens podien portar un dels plats d'aquell menú i que eren uns musclos amb carxofes a la cassola. Bons els primers, no tant les segones, a les que sobrava alguna fulla.
 |
| Musclos amb carxofes - 9,90 € |
Bon detall les salses que et serveixen només fer la comanda. Una molt bona i casolana maionesa i un consistent romesco amb els que et vas entretenint tot sucant el bon pa, mentre esperes que et portin els plats escollits.
 |
| Maionesa i romesco |
I de plat principal, vàrem coincidir tots dos amb el rèmol a la basca. Ració més que generosa i qualitat i sabor del peix per fer palmes amb les orelles. No et quedes amb gana precisament...
 |
| Rèmol a la basca - 20 € |
El vi escollit, va ser un Acústic blanc, del celler del mateix nom i de la D.O. Montsant, a un més que raonable preu de 16,50 € (aproximadament uns 12 € al celler).
Ja arribat a aquest punt, vam prescindir de les, postres passant directament als cafès.
El preu total de l'àpat per a dues persones va ser de 105 €, comptant amb les cerveses de l'aperitiu, els cafès i els impostos. Gens malament veien la qualitat del gènere i les generoses racions que ofereixen. Lloc molt recomanable que crec que per si sol ja justifica fer una sortida a passar el dia a aquesta bonica vila i aprofitar per fer un bon dinar en aquest restaurant.
Tag :
Restaurant,
Restaurant ®
