Un ceviche de corvina
Fa 1 hora
Rasoterra. Un altre bon vegetarià a Barcelona.
Rasoterra
Palau, 5
08002 - Barcelona
Tel. 933 186 926
www.rasoterra.cat
Nova experiència a un restaurant vegetarià a Barcelona, en companyia de les meves nenes. Aquest cop per la zona centre de la ciutat, al carrer Palau. Ells mateixos es defineixen a la seva web com bistrot vegetarià i és un lloc amb ambient majoritàriament progre i hipster amb filosofia de menjar de proximitat (pertanyen al col·lectiu Slow Food Catalunya Km. 0) i cuina fresca i de temporada. Disposen d'hort propi d'on conreen ells mateixos verdures i hortalisses, preparen ells mateixos el pa de cada dia (doneu-nos Sinyor) i filtren l'aigua amb osmosis inversa, que (oh sorpresa) ofereixen als comensals com beguda al restaurant i a cost zero (punt positiu per ells). Senyalitzen clarament a la carta els plats per vegans (o bé, els que tenen opció vegana) i els lliures de gluten.
El local és petit amb una petita barra i decoració rústica, i llibres usats de temàtiques alternatives repartits per tot el local. No disposen de climatització, el qual per a mi és un seriós handicap a l'hora d'haver de repetir, almenys durant la temporada d'estiu o de calor. Amb ventiladors i les finestres obertes jo no tinc suficient, però aquest fet, reconec que és exclusiu meu i que ni molt menys és una objecció per anar a aquest restaurant. També es va ajuntar amb el fet que el local fos ple en un dels dies de més calor d'aquest estiu.
Vàrem compartir unes gyozes de gírgoles, shitake i tofu fumat. Molt bones.
I un plat principal per cadascun de nosaltres. La meva opció i la de la petita, van ser uns gnocchi casolans amb crema d'albergínies. Bé.
I l'opció de la gran, va ser una falsa tonyina amb fideus. Vaig tastar la "falsa tonyina" i he de dir que estan molt ben reeixits aquests plats, perquè s'apropen gustativament al resultat que pretenen amb ingredients radicalment oposats als originals (i que no vam ser capaços d'esbrinar quins eren...).
I unes postres per cadascú. Unes trufes veganes variades amb oli, que a hores d'ara ja no recordo que portaven, però sé que a banda de la típica d'oli i sal, hi havia una amb nous i una altra que era força picant. En qualsevol cas, unes postres molt i molt bones i per demanar fixo si aneu.
I un crumble de poma amb gelat (6,00 €) que no vaig tastar ni fotografiar però en el que va haver-hi plena coincidència d'opinions positives per part de les meves filles.
Amb una cervesa i aigua, el compte va pujar a 67,50 € en total. Molt bé de preu (poc més de 20 € per cap) i plats molt bons, sorprenents i creatius, però com a punt negatiu, vaig trobar massa lentitud en el servei, doncs dues hores (o més) per quatre plats em sembla molt excessiu i fins i tot ens vam haver d'aixecar per reclamar les postres, que poca preparació crec que puguin tenir. Tot i això, crec que és una molt bona opció per menjar sa i diferent pel centre de Barcelona.
Palau, 5
08002 - Barcelona
Tel. 933 186 926
www.rasoterra.cat
Nova experiència a un restaurant vegetarià a Barcelona, en companyia de les meves nenes. Aquest cop per la zona centre de la ciutat, al carrer Palau. Ells mateixos es defineixen a la seva web com bistrot vegetarià i és un lloc amb ambient majoritàriament progre i hipster amb filosofia de menjar de proximitat (pertanyen al col·lectiu Slow Food Catalunya Km. 0) i cuina fresca i de temporada. Disposen d'hort propi d'on conreen ells mateixos verdures i hortalisses, preparen ells mateixos el pa de cada dia (doneu-nos Sinyor) i filtren l'aigua amb osmosis inversa, que (oh sorpresa) ofereixen als comensals com beguda al restaurant i a cost zero (punt positiu per ells). Senyalitzen clarament a la carta els plats per vegans (o bé, els que tenen opció vegana) i els lliures de gluten.
El local és petit amb una petita barra i decoració rústica, i llibres usats de temàtiques alternatives repartits per tot el local. No disposen de climatització, el qual per a mi és un seriós handicap a l'hora d'haver de repetir, almenys durant la temporada d'estiu o de calor. Amb ventiladors i les finestres obertes jo no tinc suficient, però aquest fet, reconec que és exclusiu meu i que ni molt menys és una objecció per anar a aquest restaurant. També es va ajuntar amb el fet que el local fos ple en un dels dies de més calor d'aquest estiu.
Vàrem compartir unes gyozes de gírgoles, shitake i tofu fumat. Molt bones.
 |
| Gyozas - 7,50 € |
I un plat principal per cadascun de nosaltres. La meva opció i la de la petita, van ser uns gnocchi casolans amb crema d'albergínies. Bé.
 |
| Nyoquis casolans amb crema d'albergínia - 14,00 € |
I l'opció de la gran, va ser una falsa tonyina amb fideus. Vaig tastar la "falsa tonyina" i he de dir que estan molt ben reeixits aquests plats, perquè s'apropen gustativament al resultat que pretenen amb ingredients radicalment oposats als originals (i que no vam ser capaços d'esbrinar quins eren...).
 |
| Falsa tonyina amb fideus - 11,00 € |
I unes postres per cadascú. Unes trufes veganes variades amb oli, que a hores d'ara ja no recordo que portaven, però sé que a banda de la típica d'oli i sal, hi havia una amb nous i una altra que era força picant. En qualsevol cas, unes postres molt i molt bones i per demanar fixo si aneu.
 |
| Variacions de trufes d'oli - 5,00 € |
I un crumble de poma amb gelat (6,00 €) que no vaig tastar ni fotografiar però en el que va haver-hi plena coincidència d'opinions positives per part de les meves filles.
Amb una cervesa i aigua, el compte va pujar a 67,50 € en total. Molt bé de preu (poc més de 20 € per cap) i plats molt bons, sorprenents i creatius, però com a punt negatiu, vaig trobar massa lentitud en el servei, doncs dues hores (o més) per quatre plats em sembla molt excessiu i fins i tot ens vam haver d'aixecar per reclamar les postres, que poca preparació crec que puguin tenir. Tot i això, crec que és una molt bona opció per menjar sa i diferent pel centre de Barcelona.
Pitarra. Un clàssic vingut a (molt) menys
PITARRA RESTAURANT
Avinyó, 56
08002 - Barcelona
Tel. 933 011 647
www.pitarrarestaurant.cat
Em sap greu, però és l'últim cop. Més de vint anys feia que no trepitjava aquest restaurant, i més que farà... El que va ser un dels meus referents i un dels inicis de la meva afició per aquest món de la gastronomia, puc assegurar sense temor a equivocar-me, que ja no és ni de bon tros el que va ser.
Em sap greu haver convençut a l'amic Ricard, qui de ben segur també dirà la seva en el seu blog "Els meus restaurants", en aquesta aventura que va venir a desembocar en el que podríem definir com el costat més fosc de la Barcelona gastronòmica.
Em sap greu veure la degradació d'un lloc en el qual tant la cuina com el SERVEI eren excel·lents. I remarco aquest últim en majúscules doncs, tret del desaparegut Drolma, crec sincerament que era un dels llocs a on millor tracte es podia rebre per part del personal de sala. La cuina em semblava força bona, encara que per aquells temps no tenia el bagatge que puc tenir avui en dia (que per una altra banda i abans que m'ho dieu algú, tampoc és que sigui res de l'altre món). De la història d'aquest establiment, és de justícia ressaltar que és conegut com el bressol del teatre català, del que si esteu interessats a aprofundir en el tema, podreu llegir clicant aquí.
Em sap greu demanar un plat anomenat "carpaccio de pop" i que ni sigui carpaccio i que per ben poc no perdi la categoria de pop. No deixava de ser un "pop a feira" reescalfat d'una dubtosa reputació.
Em sap greu no ser tan viu i bregat en mil batalles com el meu company de taula, que veient el "percal" ja va demanar un plat que fos complicat fer malament... I que a més no requerís una habilitat especial a l'hora de controlar les temperatures i la conservació dels aliments.
Em sap greu (i molt) pagar 21 euros per un tros d'aleta lateral de turbot, que de salvatge, només tenia el preu, preparat a la graella, al que si li traiem les espines, ens quedaríem amb no més de 50 grams de peix. L'acompanyament, en la línia: patates amb diferents temperatures (passant de les més fredes a les tèbies, que potser era un gest de complicitat del xef envers la nouvelle cuisine) i cebetes no acabades de cuinar del tot bé...
Em sap molt greu que el meu company també hagi de pagar quasi 17 euros per un bacallà de segona amb verduretes. No el vaig tastar (prou tenia amb el meu plat com per emportar-me noves sorpreses) però recordo molt bé que van ser les seves paraules exactes en descriure el plat.
Em sap greu que l'únic que vàrem gaudir fos el vi. Un correcte Genium Ximenis, vi blanc amb criança de la D.O.Q. Priorat (22 €).
Em sap greu pagar quasi 50 euros per cap per un sopar que, per més inri, vam decidir no fer-ho a través de les reserves del portal "El Tenedor" amb el qual es podia gaudir d'un 30% de descompte. Posteriorment, he vist que el preu mitjà a la carta suggerit per diversos portals, és d'uns 35 €, fet que veig complicat, ja que nosaltres ni tan sols vàrem demanar postres...
I em sap greu per finalitzar, que el que he intentat transmetre en aquest post pugui ser malinterpretat pels talibans defensors de les cuines de TOTS els restaurants sense distinció. Ja sé que no sóc ningú per opinar de si un plat ha sortit d'una o altre forma perquè (segons diuen aquests defensors) el cuiner així ho ha desitjat, que si fos aquest el cas d'aquest sopar, el cuiner no va tenir la seva nit precisament... Sincerament i pel bé d'aquest bonic i clàssic restaurant, espero que només fos això: una mala nit, de les que feia molt i molt de temps que no havia patit. Com deia aquell, els experiments amb gasosa...
Avinyó, 56
08002 - Barcelona
Tel. 933 011 647
www.pitarrarestaurant.cat
Em sap greu, però és l'últim cop. Més de vint anys feia que no trepitjava aquest restaurant, i més que farà... El que va ser un dels meus referents i un dels inicis de la meva afició per aquest món de la gastronomia, puc assegurar sense temor a equivocar-me, que ja no és ni de bon tros el que va ser.
Em sap greu haver convençut a l'amic Ricard, qui de ben segur també dirà la seva en el seu blog "Els meus restaurants", en aquesta aventura que va venir a desembocar en el que podríem definir com el costat més fosc de la Barcelona gastronòmica.
Em sap greu veure la degradació d'un lloc en el qual tant la cuina com el SERVEI eren excel·lents. I remarco aquest últim en majúscules doncs, tret del desaparegut Drolma, crec sincerament que era un dels llocs a on millor tracte es podia rebre per part del personal de sala. La cuina em semblava força bona, encara que per aquells temps no tenia el bagatge que puc tenir avui en dia (que per una altra banda i abans que m'ho dieu algú, tampoc és que sigui res de l'altre món). De la història d'aquest establiment, és de justícia ressaltar que és conegut com el bressol del teatre català, del que si esteu interessats a aprofundir en el tema, podreu llegir clicant aquí.
 |
| Exterior del restaurant |
Em sap greu que et portin un aperitiu de cortesia, que no podria ni qualificar de "viejuno" (que si és bo, a mi ja m'agrada, eh?). Unes bones olives i un tall d'una bona truita de patates sempre ajuda a esperar el menjar. Però no... Les olives no tenien gens de gràcia i eren insípides i la truita, mereixeria un paràgraf per a ella sola. Després de tastar-la i preguntar-nos al·lucinats entre nosaltres si era normal aquell sabor, vam concloure que alguna patata o ceba dolenta havia anat a parar allà sense (espero) cap mala fe. L'altra opció que vam barallar i vam descartar per il·lògica i irracional, és que portes una llarga temporada preparada i voltant per la cuina.
Em sap greu que, després d'haver-los dit que la truita no estava bé, ni tan sols es limitessin a donar una mínima explicació o excusa i contemplar amb estupor que continuaven portant-la d'aperitiu a les (poques) taules de turistes que varen entrar posteriorment.
 |
| Aperitiu "cortesia de la casa"?? - Ens haurien d'haver pagat per tastar-lo |
Em sap greu demanar un plat anomenat "carpaccio de pop" i que ni sigui carpaccio i que per ben poc no perdi la categoria de pop. No deixava de ser un "pop a feira" reescalfat d'una dubtosa reputació.
 |
| Carpaccio de pop - 14,00 € |
Em sap greu no ser tan viu i bregat en mil batalles com el meu company de taula, que veient el "percal" ja va demanar un plat que fos complicat fer malament... I que a més no requerís una habilitat especial a l'hora de controlar les temperatures i la conservació dels aliments.
 |
| Alvocat amb salmó fumat - 11,00 € |
Em sap greu (i molt) pagar 21 euros per un tros d'aleta lateral de turbot, que de salvatge, només tenia el preu, preparat a la graella, al que si li traiem les espines, ens quedaríem amb no més de 50 grams de peix. L'acompanyament, en la línia: patates amb diferents temperatures (passant de les més fredes a les tèbies, que potser era un gest de complicitat del xef envers la nouvelle cuisine) i cebetes no acabades de cuinar del tot bé...
 |
| Turbot a la graella amb cebetes caramel·litzades - 21,00 € |
Em sap molt greu que el meu company també hagi de pagar quasi 17 euros per un bacallà de segona amb verduretes. No el vaig tastar (prou tenia amb el meu plat com per emportar-me noves sorpreses) però recordo molt bé que van ser les seves paraules exactes en descriure el plat.
 |
| Bacallà a la graella amb verduretes - 16,50 € |
Em sap greu que l'únic que vàrem gaudir fos el vi. Un correcte Genium Ximenis, vi blanc amb criança de la D.O.Q. Priorat (22 €).
Em sap greu pagar quasi 50 euros per cap per un sopar que, per més inri, vam decidir no fer-ho a través de les reserves del portal "El Tenedor" amb el qual es podia gaudir d'un 30% de descompte. Posteriorment, he vist que el preu mitjà a la carta suggerit per diversos portals, és d'uns 35 €, fet que veig complicat, ja que nosaltres ni tan sols vàrem demanar postres...
 |
| La (i mai millor dit) "dolorosa" |
I em sap greu per finalitzar, que el que he intentat transmetre en aquest post pugui ser malinterpretat pels talibans defensors de les cuines de TOTS els restaurants sense distinció. Ja sé que no sóc ningú per opinar de si un plat ha sortit d'una o altre forma perquè (segons diuen aquests defensors) el cuiner així ho ha desitjat, que si fos aquest el cas d'aquest sopar, el cuiner no va tenir la seva nit precisament... Sincerament i pel bé d'aquest bonic i clàssic restaurant, espero que només fos això: una mala nit, de les que feia molt i molt de temps que no havia patit. Com deia aquell, els experiments amb gasosa...
Tag :
Restaurant,
Restaurant NO ®
Ratatouille. O més aviat una variant...
Ratatouille
Aquest és un plat típic de la Provença francesa, elaborat exclusivament amb productes vegetals i de la que podem trobar diferents variants a tota reu, com la nostra samfaina, el tumbet mallorquí, o el pisto manxego dels veïns.
És un plat que es pot servir tant fred com calent, que guanya amb el repòs, i que potser un plat per si mateix, completat amb pasta o arròs, o bé un acompanyament per carns o peixos.
Aquesta recepta que comparteixo avui, és una de tantes que imagino corren per les xarxes i que quan la vaig veure, em va agradar molt i vaig pensar que tot i no ser gaire fidel a l'original, havia de quedar prou bé.
Els ingredients necessaris per a la base, són els següents:
- Una ceba.
- Un parell de pastanagues.
- Un parell de dents d'all.
- Pebrots escalivats. Jo vaig posar un de vermell, un parell d'italians (de pebrots... of course) i un de groc, però les quantitats són una mica a ull, doncs vaig fer més quantitat per aprofitar i fer una bona escalivada.
- Tomàquet ratllat. La quantitat que veieu més adient. Crec que vaig afegir mitja dotzena de tomàquets ben madurs i saborosos.
- Alfàbrega (fresca si us plau).
- Herbes fresques (romaní, farigola, i el que us agradi més i tingueu a mà).
- Sal i pebre.
I per rematar el plat, necessitarem els següents ingredients:
- Q.n. de carabassó.
- Q.n. de tomàquet.
- Q.n. d'albergínia. Si tenim la sort de trobar, tant d'albergínies com de carabassó, d'altres tipus i colors (blanques, grogues...), doncs més vistós ens quedarà el plat.
- Oli d'herbes i all picat. Per preparar-ho, barregeu en un bol un bon raig d'oli d'oliva amb unes herbes fresques ben picades (romaní, farigola, alfàbrega...) i una dent d'all, també ben picada.
- Sal i pebre.
Començarem sofregint en una cassola amb oli d'oliva, les dents d'all, la ceba i les pastanagues tallades en mirepoix (hi ha qui afegeix una branca d'api o de fonoll, però com són ingredients que no m'agraden gaire, no els vaig afegir) i quan estiguin cuites i comencin a agafar color, afegirem els pebrots escalivats.
Aprofitarem per salpebrar tot i com els pebrots ja estan cuits, deixarem només uns minuts per què els ingredients es barregin bé i incorporarem el tomàquet ratllat. Pujarem una mica el foc i estant pendents d'aquest, anirem remenant el conjunt de tant en tant, fins que l'aigua de vegetació del tomàquet s'hagi evaporat. Serà ara el moment d'afegir l'alfàbrega i les herbes fresques. Rectificarem de sal i pebre i cuinarem cinc minuts més. A mi, com m'agrada el toc picant, afegeix-ho unes voltes de pebre de Caiena o bé de Shichimi Togarashi. Però això ja va a gustos...
Passarem tot aquest bé de Déu pel turmix, passapurés, robot de cuina, minipimer o el que tingueu, i ho abocarem a un motllo preferentment rodó i que pugui anar al forn.
Disposarem per sobre de la pasterada que acabem de fer, els talls de les diferents verdures que hàgim tingut la sort de trobar, alternant-los i formant una espiral amb una mica de gràcia. Si som una mica hàbils, mirarem d'escollir les diferents peces amb unes mides similars, per què a l'hora de muntar l'espiral ens quedi ben igual i vistós. Tirarem per sobre l'oli d'herbes i all que tenim reservat, així com una mica de sal i pebre.
Ho cobrirem amb paper d'alumini i l'introduirem al forn a 140º durant tres hores.
Un cop passat el temps, retirarem el paper d'alumini del motllo i tornarem a introduir-lo ara destapat al forn a una temperatura de 180º, durant uns 45 minuts.
Si volem, quan surti del forn, podem tornar a pintar la superfície del plat amb una mica del mateix oli, o bé afegir més herbes ben picades.
Un senzill plat, que tot i que sembla portar un munt de feina, només requereix l'estona de netejar i pelar les diferents verdures, intentar respectar el temps de cocció d'aquestes i no ser gamarussos i vigilar amb les temperatures del foc i del forn.
Aquest és un plat típic de la Provença francesa, elaborat exclusivament amb productes vegetals i de la que podem trobar diferents variants a tota reu, com la nostra samfaina, el tumbet mallorquí, o el pisto manxego dels veïns.
És un plat que es pot servir tant fred com calent, que guanya amb el repòs, i que potser un plat per si mateix, completat amb pasta o arròs, o bé un acompanyament per carns o peixos.
Aquesta recepta que comparteixo avui, és una de tantes que imagino corren per les xarxes i que quan la vaig veure, em va agradar molt i vaig pensar que tot i no ser gaire fidel a l'original, havia de quedar prou bé.
 |
| Ratatouille ja acabada |
Els ingredients necessaris per a la base, són els següents:
- Una ceba.
- Un parell de pastanagues.
- Un parell de dents d'all.
- Pebrots escalivats. Jo vaig posar un de vermell, un parell d'italians (de pebrots... of course) i un de groc, però les quantitats són una mica a ull, doncs vaig fer més quantitat per aprofitar i fer una bona escalivada.
- Tomàquet ratllat. La quantitat que veieu més adient. Crec que vaig afegir mitja dotzena de tomàquets ben madurs i saborosos.
- Alfàbrega (fresca si us plau).
- Herbes fresques (romaní, farigola, i el que us agradi més i tingueu a mà).
- Sal i pebre.
I per rematar el plat, necessitarem els següents ingredients:
- Q.n. de carabassó.
- Q.n. de tomàquet.
- Q.n. d'albergínia. Si tenim la sort de trobar, tant d'albergínies com de carabassó, d'altres tipus i colors (blanques, grogues...), doncs més vistós ens quedarà el plat.
- Oli d'herbes i all picat. Per preparar-ho, barregeu en un bol un bon raig d'oli d'oliva amb unes herbes fresques ben picades (romaní, farigola, alfàbrega...) i una dent d'all, també ben picada.
- Sal i pebre.
Començarem sofregint en una cassola amb oli d'oliva, les dents d'all, la ceba i les pastanagues tallades en mirepoix (hi ha qui afegeix una branca d'api o de fonoll, però com són ingredients que no m'agraden gaire, no els vaig afegir) i quan estiguin cuites i comencin a agafar color, afegirem els pebrots escalivats.
Aprofitarem per salpebrar tot i com els pebrots ja estan cuits, deixarem només uns minuts per què els ingredients es barregin bé i incorporarem el tomàquet ratllat. Pujarem una mica el foc i estant pendents d'aquest, anirem remenant el conjunt de tant en tant, fins que l'aigua de vegetació del tomàquet s'hagi evaporat. Serà ara el moment d'afegir l'alfàbrega i les herbes fresques. Rectificarem de sal i pebre i cuinarem cinc minuts més. A mi, com m'agrada el toc picant, afegeix-ho unes voltes de pebre de Caiena o bé de Shichimi Togarashi. Però això ja va a gustos...
Passarem tot aquest bé de Déu pel turmix, passapurés, robot de cuina, minipimer o el que tingueu, i ho abocarem a un motllo preferentment rodó i que pugui anar al forn.
Disposarem per sobre de la pasterada que acabem de fer, els talls de les diferents verdures que hàgim tingut la sort de trobar, alternant-los i formant una espiral amb una mica de gràcia. Si som una mica hàbils, mirarem d'escollir les diferents peces amb unes mides similars, per què a l'hora de muntar l'espiral ens quedi ben igual i vistós. Tirarem per sobre l'oli d'herbes i all que tenim reservat, així com una mica de sal i pebre.
Ho cobrirem amb paper d'alumini i l'introduirem al forn a 140º durant tres hores.
Un cop passat el temps, retirarem el paper d'alumini del motllo i tornarem a introduir-lo ara destapat al forn a una temperatura de 180º, durant uns 45 minuts.
Si volem, quan surti del forn, podem tornar a pintar la superfície del plat amb una mica del mateix oli, o bé afegir més herbes ben picades.
Un senzill plat, que tot i que sembla portar un munt de feina, només requereix l'estona de netejar i pelar les diferents verdures, intentar respectar el temps de cocció d'aquestes i no ser gamarussos i vigilar amb les temperatures del foc i del forn.
Tag :
Receptes
Kitsune. Japonès bo i econòmic a Sant Cugat.
Kitsune
Plaça Pep Ventura, 3
08172 - Sant Cugat del Vallés
Tel. 659 834 409
http://kitsunesushi.com
Fa ja uns quants mesos que vaig anar a sopar a aquest restaurant japonès de Sant Cugat amb la meva filla gran. Havia sentit parlar força bé i com sempre em passa, vaig deixant pel final de la llista de pendents, els que tinc més a prop de casa... Ja sé que no s'ha de fer, però és una mania.
Es tracta d'un petit local que intenta emular l'estètica dels izakayas japonesos (similar a les nostres tavernes) amb decoració rústica i tradicional a on predominen bàsicament la fusta i la pedra. Il·luminació tènue (per no dir deficient), que per anar a fer un sopar intim en parella pot estar bé, però per als que com a mi, us agrada veure el que us porten de menjar i teniu al plat, potser la trobareu una mica insuficient. Com sempre dic, això és una mania meva i en cap cas es pot considerar com una crítica a l'establiment. Cadascú decora casa seva com més li agrada, oi? Només faltaria...
Destacable també és l'acurada feina d'imatge que hi ha al darrere d'aquest projecte. Podeu donar una ullada a la seva web, per adonar-vos que hi ha una remarcable feina de disseny en tot el que els envolta.
Com es tractava de fer un sopar ràpid i lleuger, ens vam decidir per demanar i compartir quatre plats d'entrada i veure si amb això ja fèiem, o havíem de seguir demanant. La noia que ens va atendre ens va assegurar que tindríem prou, però no crec pas que un dia normal hagués passat amb aquest aperitiu... :-)
El primer a arribar va ser un Tori karaage, que ve a ser un pollastre marinat en una barreja de soja, gingebre, all i sake, i posteriorment arrebossat i fregit. Molt bo i cruixent, acompanyat per una maionesa amb Shichimi Togarashi. És un senzill plat que he de provar de fer a casa, ja que la dificultat és nul·la i el resultat és altament satisfactori.
Continuàrem amb unes gyozes anomenades Niku Gyoza i que són una mena de raviolis de carn amb una vinagreta de soja.
Una tempura Moriawase variada de verdura i llagostins. Molt bona i gens oliosa.
I per acabar, uns fabulosos maki unagi (makis d'anguila).
El servei, que en tot moment va ser molt atent, trobo que va ser massa lent per atendre a tan pocs comensals com hi havia al local. Com diria aquell, tens la sensació que "no van per feina".
A l'hora de sopar, marquen i obliguen directament dos torns: el primer de 20:30 a 22:30 i el segon de 22:30 al tancament. Com ja sabeu, no sóc gens partidari d'aquesta pràctica, en la que sembla que sigui el client el que s'ha de posar a disposició del restaurant i no a l'inrevés com hauria de succeir. Potser no trigaré les dues hores que deixen de marge per sopar, però penso que sempre ha de ser l'opció última del client.
A més del restaurant, disposen de Takeaway amb venda de productes típics de la gastronomia japonesa (no puc opinar dels preus, doncs en aquell moment ni em vaig fixar), i de servei de catering.
El compte final per dues persones amb el que podeu veure, més dues copes de cervesa i dos tes (no ofereixen cafès, en el que em va semblar un estrany exercici de postureo...), va sortir per 33,20 €. Concloent: A favor, qualitat del menjar, preu i amabilitat del servei; A millorar: il·luminació i ventilació del local i rapidesa del servei; En contra: fer dos torns per obligació... :-(
Un restaurant japonès que tot i el rebuig que m'ocasiona la imposició de dos torns per gaudir d'un sopar, estic segur que tornaré per fer una repassada una mica més llarga i detallada de la seva carta.
Plaça Pep Ventura, 3
08172 - Sant Cugat del Vallés
Tel. 659 834 409
http://kitsunesushi.com
Fa ja uns quants mesos que vaig anar a sopar a aquest restaurant japonès de Sant Cugat amb la meva filla gran. Havia sentit parlar força bé i com sempre em passa, vaig deixant pel final de la llista de pendents, els que tinc més a prop de casa... Ja sé que no s'ha de fer, però és una mania.
Es tracta d'un petit local que intenta emular l'estètica dels izakayas japonesos (similar a les nostres tavernes) amb decoració rústica i tradicional a on predominen bàsicament la fusta i la pedra. Il·luminació tènue (per no dir deficient), que per anar a fer un sopar intim en parella pot estar bé, però per als que com a mi, us agrada veure el que us porten de menjar i teniu al plat, potser la trobareu una mica insuficient. Com sempre dic, això és una mania meva i en cap cas es pot considerar com una crítica a l'establiment. Cadascú decora casa seva com més li agrada, oi? Només faltaria...
Destacable també és l'acurada feina d'imatge que hi ha al darrere d'aquest projecte. Podeu donar una ullada a la seva web, per adonar-vos que hi ha una remarcable feina de disseny en tot el que els envolta.
Com es tractava de fer un sopar ràpid i lleuger, ens vam decidir per demanar i compartir quatre plats d'entrada i veure si amb això ja fèiem, o havíem de seguir demanant. La noia que ens va atendre ens va assegurar que tindríem prou, però no crec pas que un dia normal hagués passat amb aquest aperitiu... :-)
El primer a arribar va ser un Tori karaage, que ve a ser un pollastre marinat en una barreja de soja, gingebre, all i sake, i posteriorment arrebossat i fregit. Molt bo i cruixent, acompanyat per una maionesa amb Shichimi Togarashi. És un senzill plat que he de provar de fer a casa, ja que la dificultat és nul·la i el resultat és altament satisfactori.
 |
| Tori Karaage - 5,50 € |
Continuàrem amb unes gyozes anomenades Niku Gyoza i que són una mena de raviolis de carn amb una vinagreta de soja.
 |
| Niku Gyoza - 6,45 € (4,50 + 1,95 suplement) |
Una tempura Moriawase variada de verdura i llagostins. Molt bona i gens oliosa.
 |
| Tempura Moriawase - 5,95 € |
I per acabar, uns fabulosos maki unagi (makis d'anguila).
 |
| Maki Unagi - 5,50 € |
El servei, que en tot moment va ser molt atent, trobo que va ser massa lent per atendre a tan pocs comensals com hi havia al local. Com diria aquell, tens la sensació que "no van per feina".
A l'hora de sopar, marquen i obliguen directament dos torns: el primer de 20:30 a 22:30 i el segon de 22:30 al tancament. Com ja sabeu, no sóc gens partidari d'aquesta pràctica, en la que sembla que sigui el client el que s'ha de posar a disposició del restaurant i no a l'inrevés com hauria de succeir. Potser no trigaré les dues hores que deixen de marge per sopar, però penso que sempre ha de ser l'opció última del client.
A més del restaurant, disposen de Takeaway amb venda de productes típics de la gastronomia japonesa (no puc opinar dels preus, doncs en aquell moment ni em vaig fixar), i de servei de catering.
El compte final per dues persones amb el que podeu veure, més dues copes de cervesa i dos tes (no ofereixen cafès, en el que em va semblar un estrany exercici de postureo...), va sortir per 33,20 €. Concloent: A favor, qualitat del menjar, preu i amabilitat del servei; A millorar: il·luminació i ventilació del local i rapidesa del servei; En contra: fer dos torns per obligació... :-(
Un restaurant japonès que tot i el rebuig que m'ocasiona la imposició de dos torns per gaudir d'un sopar, estic segur que tornaré per fer una repassada una mica més llarga i detallada de la seva carta.
Tag :
Japón,
Restaurant
Lluis de les Moles. Un dels millors menús migdia de Barcelona.
Lluis de les Moles
Carrer de les Moles, 25
08002 - Barcelona
Tel. 933 175 866
www.lluisdelesmoles.com
A l'últim post que vaig escriure, vaig fer esment d'aquest cèntric restaurant situat al costat mateix de la Plaça Catalunya, com un dels que disposaven d'un dels millors menús de migdia dels que poder gaudir a la nostra ciutat. Es tracta d'un petit restaurant amb una decoració sòbria i minimalista, en el que contrasta l'encant de les antigues parets a la vista. No disposa de carta, ja que només ofereix un únic menú de migdia per 18,90 € més IVA (almenys aquest va ser el preu al mes de juny passat...), i als vespres, crec recordar que ens van comentar que només obrien per encàrrec. Malgrat no disposar de carta, és difícil no trobar un entrant, un principal i unes postres que ens puguin agradar, ja que de cadascun d'ells disposen de pràcticament una dotzena d'opcions. Alguns dels plats (crec recordar que un parell o tres i bàsicament dels principals) tenen un petit suplement d'uns pocs euros.
Podríem definir la seva cuina com una cuina d'autor molt elaborada, basada en el producte de proximitat i de qualitat.
La nostra elecció pel que fa als entrants va passar per uns pèsols ofegats amb all tendres i pernil ibèric dels que has de prendre amb cullera si o si, i que acabes sucant pa fins a deixar el plat ben lluent.
I l'altre entrant, va ser un gaspatxo amb ou dur i pernil ibèric, que no vaig tastar, però que feia igual de bona pinta que el meu.
I com a plat principal per a mi, uns peus de porc desossats (una bona ració per cert), que segons sembla, és un dels plats mítics d'aquest restaurant. Em van comentar que molts dels plats del seu menú de migdia, estan presents des del primer dia. I no m'estranya gens, veient la qualitat de plats com aquest. Precisament aquest era un dels plats que portaven un suplement de 3 €, però que es pagaven amb gust i ganes.
I l'altre principal que tampoc vaig tenir el gust de tastar (tot i que només veient el plat, ja salivava), va ser un espectacular conill desossat amb salsa romesco i puré Parmentier.
I les postres, que com sabeu tampoc els hi dono la importància que potser tenen, van ser un correcte flam casolà i un iogurt grec.
El compte va sortir per un total de 72 € desglossats en 18,90 € de cadascun dels menús, 3,00 € de suplement pels peus de porc, l'ampolla de vi (un satisfactori Llàgrimes de Tardor blanc de la D.O. Terra Alta, per 19 €), els cafès de torn, i l'IVA. Un menú de migdia per tant, per aproximadament uns 35 € per cap (en funció del vi que escollim). Malauradament, per aquest preu, pocs són els llocs a la ciutat de Barcelona a on poder gaudir d'un menú com aquest en un local de categoria, amb una cuina tan elaborada i un servei tan eficient. Una molt bona opció per dinar BÉ i a preu fet pel centre de Barcelona. Tot i no ser dels menús econòmics, almenys coneixem d'entrada de què anem a morir... ;-)
Carrer de les Moles, 25
08002 - Barcelona
Tel. 933 175 866
www.lluisdelesmoles.com
A l'últim post que vaig escriure, vaig fer esment d'aquest cèntric restaurant situat al costat mateix de la Plaça Catalunya, com un dels que disposaven d'un dels millors menús de migdia dels que poder gaudir a la nostra ciutat. Es tracta d'un petit restaurant amb una decoració sòbria i minimalista, en el que contrasta l'encant de les antigues parets a la vista. No disposa de carta, ja que només ofereix un únic menú de migdia per 18,90 € més IVA (almenys aquest va ser el preu al mes de juny passat...), i als vespres, crec recordar que ens van comentar que només obrien per encàrrec. Malgrat no disposar de carta, és difícil no trobar un entrant, un principal i unes postres que ens puguin agradar, ja que de cadascun d'ells disposen de pràcticament una dotzena d'opcions. Alguns dels plats (crec recordar que un parell o tres i bàsicament dels principals) tenen un petit suplement d'uns pocs euros.
Podríem definir la seva cuina com una cuina d'autor molt elaborada, basada en el producte de proximitat i de qualitat.
La nostra elecció pel que fa als entrants va passar per uns pèsols ofegats amb all tendres i pernil ibèric dels que has de prendre amb cullera si o si, i que acabes sucant pa fins a deixar el plat ben lluent.
 |
| Pèsols ofegats amb alls tendres i pernil ibèric |
I l'altre entrant, va ser un gaspatxo amb ou dur i pernil ibèric, que no vaig tastar, però que feia igual de bona pinta que el meu.
 |
| Gaspatxo |
I com a plat principal per a mi, uns peus de porc desossats (una bona ració per cert), que segons sembla, és un dels plats mítics d'aquest restaurant. Em van comentar que molts dels plats del seu menú de migdia, estan presents des del primer dia. I no m'estranya gens, veient la qualitat de plats com aquest. Precisament aquest era un dels plats que portaven un suplement de 3 €, però que es pagaven amb gust i ganes.
 |
| Peus de porc desossats "Lluis de les Moles" |
I l'altre principal que tampoc vaig tenir el gust de tastar (tot i que només veient el plat, ja salivava), va ser un espectacular conill desossat amb salsa romesco i puré Parmentier.
 |
| Conill desossat, salsa romesco i puré Parmentier |
I les postres, que com sabeu tampoc els hi dono la importància que potser tenen, van ser un correcte flam casolà i un iogurt grec.
 |
| Flam casolà |
 |
| Iogurt grec |
El compte va sortir per un total de 72 € desglossats en 18,90 € de cadascun dels menús, 3,00 € de suplement pels peus de porc, l'ampolla de vi (un satisfactori Llàgrimes de Tardor blanc de la D.O. Terra Alta, per 19 €), els cafès de torn, i l'IVA. Un menú de migdia per tant, per aproximadament uns 35 € per cap (en funció del vi que escollim). Malauradament, per aquest preu, pocs són els llocs a la ciutat de Barcelona a on poder gaudir d'un menú com aquest en un local de categoria, amb una cuina tan elaborada i un servei tan eficient. Una molt bona opció per dinar BÉ i a preu fet pel centre de Barcelona. Tot i no ser dels menús econòmics, almenys coneixem d'entrada de què anem a morir... ;-)
Tag :
Restaurant,
Restaurant ®
Tram-Tram. Bona cuina d'autor al barri de Sarrià.
Tram-Tram
Major de Sarrià, 121
08017 - Barcelona
www.tram-tram.com
A la part alta de Barcelona, en una bonica casa antiga del barri de Sarrià, ens trobem amb aquest restaurant de cuina tradicional, redissenyada i posada al dia pel seu xef, l'Isidre Soler, amb qui he tingut el plaer de coincidir i xerrar en alguna trobada amb bons amics. Vàrem anar amb l'amic Ricard a la trobada mensual que ens hem marcat per conèixer una mica més que és això de la gastronomia, i poder menjar algun plat ben fet fora de casa... Podreu llegir el seu resum de la visita clicant al següent link del seu blog: www.restaurantscat.cat/tram-tram
L'interior del restaurant ja deixa intuir l'origen del local i així, podem trobar diferents estances (que eren les antigues habitacions de la casa) i reservats en sales perfectament delimitades. A més, durant l'època de bon temps es pot gaudir de la terrassa generosament enjardinada (massa i tot), que va ser la nostre opció, doncs era l'hora de sopar i s'estava força bé amb l'aire que corria aquell vespre. Tot el parament és de caire modern i de gran qualitat.
La carta no és gaire extensa, comptant amb mitja dotzena d'entrants, la mateixa quantitat de primers, tres peixos i tres carns (postres a banda). De la majoria d'aquests plats, deixen la possibilitat de demanar racions més petites (de 3/4). A més, tenen dos menús de degustació: un per 38 € en el que ja veus el que has de menjar, i un altre de sorpresa per 70 € en el que els plats són escollits per l'Isidre. També tenen fora de carta plats que et canten quan porten la carta, i que són escollits en funció de la compra del mercat d'aquell dia.
Els migdies de dimarts a divendres, disposen d'un menú a preu fet per 28 €, que hauré de tastar un dia, ja que els plats que tenen no són els que habitualment es veuen en aquesta mena de menús. El que més s'aproximaria, crec que seria el que fan al restaurant Lluís de les Moles, que espero publicar en uns dies.
Pel que fa al celler, disposen d'una bona oferta amb l'opció de demanar vi per copes. Vàrem optar per un Furvus del celler Vinyes Domènech de la D.O. Montsant a un preu de 26 € (17 € aprox. a un celler).
Per començar, ens van portar uns aperitius o entreteniments, consistents en una brandada de bacallà amb uns daus de carbassa confitada (curiosa textura i punt de cocció), i una emulsió de tomàquet i escuma de parmesà. Tots dos molt bons i aconseguint l'objectiu d'obrir la gana.
Vàrem compartir un parell de croquetes de ceps, gallina i pernil de gla , d'una mida més que considerable i un sabor millor. De les bones, i de les que et fan anotar-les per demanar-les si mai repeteixes al lloc. I una terrina de foie mi-cuit que elaboren ells mateixos, i que en aquesta ocasió estava preparat amb dàtils. Bona barreja.
La meva tria, pel que fa al plat principal, va ser un garrinet de Segòvia amb compota de pera, del que directament, només diré que era de 10. Fins aquest dia, tenia com referència el garrí que vaig tenir la sort de degustar ara farà ja uns deu anys al restaurant Zuberoa d'Hilario Aberlaitz, i tinc seriosos dubtes de quin és millor. Tendre i melós per dins fins a arribar a fondre's al paladar i cruixent la pell que envoltava la cuixa. Déu meu... això crec que ha de ser pecat... ;-)
I el meu company de fatigues, va demanar un dels plats de fora de la carta que no vaig tastar però que em va comentar que estava molt bo. Un tataki de toro, que encara sort no em va fer passar pel tràngol d'escoltar-li reclamar per les banyes... ;-)
Tot plegat, sense postres i amb els cafès (amb els que ens van portar uns petit fours en forma de magdalenes que vaig oblidar de retratar) va sortir per 117 € tots dos. Si a aquesta quantitat li restem el preu del vi i de les begudes d'inici, ens trobem que pràcticament és el mateix preu que el menú de degustació, però amb els plats que realment et vénen de gust, amb el que es posa un mica en dubte la coherència d'aquesta mena de menús un cop has estat o bé coneixes la cuina d'un determinat restaurant o xef.
Un lloc per recomanar, en el que ja he estat en més d'una ocasió i al que estic segur que tornaré, tant pel nivell de la seva cuina com pel lloc i el seu acurat servei.
Major de Sarrià, 121
08017 - Barcelona
www.tram-tram.com
A la part alta de Barcelona, en una bonica casa antiga del barri de Sarrià, ens trobem amb aquest restaurant de cuina tradicional, redissenyada i posada al dia pel seu xef, l'Isidre Soler, amb qui he tingut el plaer de coincidir i xerrar en alguna trobada amb bons amics. Vàrem anar amb l'amic Ricard a la trobada mensual que ens hem marcat per conèixer una mica més que és això de la gastronomia, i poder menjar algun plat ben fet fora de casa... Podreu llegir el seu resum de la visita clicant al següent link del seu blog: www.restaurantscat.cat/tram-tram
L'interior del restaurant ja deixa intuir l'origen del local i així, podem trobar diferents estances (que eren les antigues habitacions de la casa) i reservats en sales perfectament delimitades. A més, durant l'època de bon temps es pot gaudir de la terrassa generosament enjardinada (massa i tot), que va ser la nostre opció, doncs era l'hora de sopar i s'estava força bé amb l'aire que corria aquell vespre. Tot el parament és de caire modern i de gran qualitat.
La carta no és gaire extensa, comptant amb mitja dotzena d'entrants, la mateixa quantitat de primers, tres peixos i tres carns (postres a banda). De la majoria d'aquests plats, deixen la possibilitat de demanar racions més petites (de 3/4). A més, tenen dos menús de degustació: un per 38 € en el que ja veus el que has de menjar, i un altre de sorpresa per 70 € en el que els plats són escollits per l'Isidre. També tenen fora de carta plats que et canten quan porten la carta, i que són escollits en funció de la compra del mercat d'aquell dia.
Els migdies de dimarts a divendres, disposen d'un menú a preu fet per 28 €, que hauré de tastar un dia, ja que els plats que tenen no són els que habitualment es veuen en aquesta mena de menús. El que més s'aproximaria, crec que seria el que fan al restaurant Lluís de les Moles, que espero publicar en uns dies.
Pel que fa al celler, disposen d'una bona oferta amb l'opció de demanar vi per copes. Vàrem optar per un Furvus del celler Vinyes Domènech de la D.O. Montsant a un preu de 26 € (17 € aprox. a un celler).
 |
| Terrassa (fotografia extreta de la seva web) |
 |
| Entrada i un dels salons del restaurant (fotografia extreta de la seva web) |
Per començar, ens van portar uns aperitius o entreteniments, consistents en una brandada de bacallà amb uns daus de carbassa confitada (curiosa textura i punt de cocció), i una emulsió de tomàquet i escuma de parmesà. Tots dos molt bons i aconseguint l'objectiu d'obrir la gana.
 |
| Brandada de bacallà amb daus de carbassa confitada |
 |
| Emulsió de tomàquet i escuma de parmesà |
Vàrem compartir un parell de croquetes de ceps, gallina i pernil de gla , d'una mida més que considerable i un sabor millor. De les bones, i de les que et fan anotar-les per demanar-les si mai repeteixes al lloc. I una terrina de foie mi-cuit que elaboren ells mateixos, i que en aquesta ocasió estava preparat amb dàtils. Bona barreja.
 |
| 3/4 de terrina de foie (mi-cuit) amb dàtils - 17 € i croquetes de ceps, gallina i pernil de gla - 4 € unitat |
La meva tria, pel que fa al plat principal, va ser un garrinet de Segòvia amb compota de pera, del que directament, només diré que era de 10. Fins aquest dia, tenia com referència el garrí que vaig tenir la sort de degustar ara farà ja uns deu anys al restaurant Zuberoa d'Hilario Aberlaitz, i tinc seriosos dubtes de quin és millor. Tendre i melós per dins fins a arribar a fondre's al paladar i cruixent la pell que envoltava la cuixa. Déu meu... això crec que ha de ser pecat... ;-)
 |
| Garrinet de Segòvia amb compota de pera - 25 € |
I el meu company de fatigues, va demanar un dels plats de fora de la carta que no vaig tastar però que em va comentar que estava molt bo. Un tataki de toro, que encara sort no em va fer passar pel tràngol d'escoltar-li reclamar per les banyes... ;-)
 |
| Tataki de toro (de tonyina, eh?) - 25 € Fotografia © by Ricard Sampere |
Tot plegat, sense postres i amb els cafès (amb els que ens van portar uns petit fours en forma de magdalenes que vaig oblidar de retratar) va sortir per 117 € tots dos. Si a aquesta quantitat li restem el preu del vi i de les begudes d'inici, ens trobem que pràcticament és el mateix preu que el menú de degustació, però amb els plats que realment et vénen de gust, amb el que es posa un mica en dubte la coherència d'aquesta mena de menús un cop has estat o bé coneixes la cuina d'un determinat restaurant o xef.
Un lloc per recomanar, en el que ja he estat en més d'una ocasió i al que estic segur que tornaré, tant pel nivell de la seva cuina com pel lloc i el seu acurat servei.
Tag :
Restaurant,
Restaurant ®
DAS1219. Cuina d'altura a la Cerdanya.
RESTAURANT DAS 1219
Plaça Major, 1
17538 - DAS
Tel. 972 894 190
www.das1219.com
info@das1219.com
Inici de vacances i com finalment no aniré a cap lloc, he decidit fer-me almenys uns petits homenatges gastronòmics, tant a fora com a casa. Vaig anar a visitar a uns molt bons amics aquesta setmana a la idíl·lica localitat de Das a la Cerdanya i, ja que estàvem, vaig reservar al restaurant que hi ha a la Plaça Major del poble. Aquest local, des que pujo per aquella zona, ja ha canviat tres cops de propietari i a l'actualitat s'ubica aquest restaurant, del qual havia sentit molt bones crítiques. I com sóc declaradament agnòstic-gastronòmic, havia de provar la seva cuina per donar fe del què es comentava de forma tan sonora per les xarxes. I com podreu llegir si teniu la paciència d'arribar fins al final d'aquest post, no estan gens malencaminades les bones crítiques.
L'aspecte exterior del restaurant, és el clàssic de les cases de pedra d'aquestes localitats pirenaiques. Compta a més, amb una terrassa exterior a on poder fer els àpats, o bé l'aperitiu o el cafè, tot aprofitant els pocs dies que les condicions climatològiques de la zona ho fan possible. L'interior de la sala, ampla i confortable amb molt espai lliure entre taules, convida a llargues sobretaules, i més si tens l'oportunitat de gaudir del reservat que tenen amb una espectacular taula rodona per a 10 persones. Tot el mobiliari modern i funcional en què si hagués de posar un però, seria el de folrar el cul de les cadires amb pell de cabirol (o algun bitxo similar), que imagino que ha de ser agradable a l'hivern, però que a l'estiu està una mica de més... ;-)
Un dels punts que em va sorprendre força es va produir en el moment de fer la reserva, en el que em van preguntar si volia el primer (13:30 hores) o el segon torn (15:00 hores). Si no arriba a ser perquè ja havia quedat amb els meus amics i em feia especial il·lusió anar amb ells aquí, dubto que hagués reservat, ja que no m'agrada ni estar pendent del rellotge quan estic gaudint d'un bon àpat, si agafo el primer torn, ni esperar que em donin taula a hores tan tardanes, si reservo amb el segon. Sincerament, em va estranyar en un restaurant d'aquesta categoria, però imagino que els seus motius han de tenir...
I pel que fa al menjar, vàrem seguir els consells d'en Ricard (el xef) que ens va proposar de fer unes mitges racions per poder tastar més plats i després que cadascun agafes el principal que més li vingués de gust. A part de la carta (que no és gens extensa i que podeu consultar directament a la serva pàgina web), tenen tres menús tancats de degustació, el Delta, el Jet i l'Homenatge (per 29, 31 i 42 euros respectivament).
Per anar fent boca, ens van portar un aperitiu de paté de perdiu roja de caça amb una gelatina de te. Curiós i aconseguit el matrimoni paté & te.
Un dels plats que més va agradar va ser el primer dels entrants. Un caneló fred d'estiu que estava format per unes fines làmines de carabassó taronja i que amagava al seu interior, entre altres coses que ja no recordo, tomàquet, carabassó i gambetes i que anava acabat amb una vinagreta feta amb el suc de les gambes i un allioli d'olivada. Molt saborós, elaborat i refrescant.
A continuació, un carpaccio de presa ibèrica amb rossinyols i encenalls de foie. Molt reeixit l'equilibri entre dos ingredients que per si sols ja tenen protagonisme.
Fabulós el ravioli de foie amb crema de tòfona i ceba caramel·litzada, acabat amb una mica de tòfona fresca ratllada. Em va sorprendre molt l'intensa aroma d'aquesta per ser d'estiu. Un plat per demanar si o sí.
Tot i no ser la meva tria, l'arròs amb gambot crec sincerament que és dels millors arrossos que he tastat mai. D'aquells que si tinguessis paciència, podries comptar els grans amb l'ajuda només d'una forquilla per anar separant-los. Si la textura era de deu, el sabor no li anava a la saga.
Com sóc un ganes, la meva tria va ser (què sinó...) un cap-i-pota i tripa amb cigronets (a la fotografia els podeu veure, o més aviat intuir, a la part inferior de la cassola) que com tots sabeu, és un plat típic d'estiu. A més, van tenir el detall de portar una cullera per poder escurar fins a l'última gota d'aquest bé de Déu. Comença a ser complicat escollir el millor d'aquests guisats...
I un picantó del Berguedà rostit amb herbes de la Cerdanya. Acompanyat de quatre rossinyols, era d'una gran contundència sàpida. També un guisat excel·lent.
I tot i no ser de postres, vaig gaudir especialment del que ens varen portar, i del que sóc incapaç de recordar tots els ingredients que portava, però intentaré reproduir: sobre una mel i mató, una quenelle de gelat de fruita de la passió, amb unes maduixes i un crumble de no recordo ben bé què. Em va ajudar una mica a fer baixar el cap-i-pota... ;-)
Per acompanyar el menú que ens van oferir, un parell d'ampolles d'un Cabernet anomenat Enric Solergibert de la D.O. Pla de Bages. Vam haver d'insistir uns quants cops perquè ens portessin la segona ampolla, que ja va ser quan quasi havíem acabat el plat principal (encara sort que el cap-i-pota no em va fer bola...). Tot i així, finalment va caure... :-)
És un fet curiós que no disposin de carta de vins, i hagis d'anar tu mateix al celler que tenen i que està perfectament climatitzat, i a on com si d'una botiga es tractés, tenen els vins perfectament ordenats per denominació d'origen i amb el seu corresponent preu. A la fotografia, amb l'amic Xavier que va insistir a fer-nos la fotografia a l'interior del celler, i el xef del restaurant, Ricard Borràs, amb qui vàrem poder gaudir d'una bona conversa a la tarda, mentre descansàvem del dinar a l'era de la casa del meu amic.
El preu del dinar es va aturar als 180 € per a tres persones, amb convidada per part de la casa de les postres i els cafès. Tenint en compte que només el vi, ja pujava 60 €, podem concloure que el preu estaria al voltant dels 40-50 € per cap, que vista la qualitat de la cuina i l'efectivitat del servei, ho trobo més que correcte.
Un lloc al qual de ben segur tornaré, però fora d'aquesta temporada d'estiu i a dinar entre setmana amb una excursió planificada per veure si omplim la taula gran.
Ah... I el 1219 del nom, correspon a l'alçada del restaurant envers el nivell del mar... Per si teníeu alguna curiositat en saber-ho... ;-)
Plaça Major, 1
17538 - DAS
Tel. 972 894 190
www.das1219.com
info@das1219.com
Inici de vacances i com finalment no aniré a cap lloc, he decidit fer-me almenys uns petits homenatges gastronòmics, tant a fora com a casa. Vaig anar a visitar a uns molt bons amics aquesta setmana a la idíl·lica localitat de Das a la Cerdanya i, ja que estàvem, vaig reservar al restaurant que hi ha a la Plaça Major del poble. Aquest local, des que pujo per aquella zona, ja ha canviat tres cops de propietari i a l'actualitat s'ubica aquest restaurant, del qual havia sentit molt bones crítiques. I com sóc declaradament agnòstic-gastronòmic, havia de provar la seva cuina per donar fe del què es comentava de forma tan sonora per les xarxes. I com podreu llegir si teniu la paciència d'arribar fins al final d'aquest post, no estan gens malencaminades les bones crítiques.
L'aspecte exterior del restaurant, és el clàssic de les cases de pedra d'aquestes localitats pirenaiques. Compta a més, amb una terrassa exterior a on poder fer els àpats, o bé l'aperitiu o el cafè, tot aprofitant els pocs dies que les condicions climatològiques de la zona ho fan possible. L'interior de la sala, ampla i confortable amb molt espai lliure entre taules, convida a llargues sobretaules, i més si tens l'oportunitat de gaudir del reservat que tenen amb una espectacular taula rodona per a 10 persones. Tot el mobiliari modern i funcional en què si hagués de posar un però, seria el de folrar el cul de les cadires amb pell de cabirol (o algun bitxo similar), que imagino que ha de ser agradable a l'hivern, però que a l'estiu està una mica de més... ;-)
Un dels punts que em va sorprendre força es va produir en el moment de fer la reserva, en el que em van preguntar si volia el primer (13:30 hores) o el segon torn (15:00 hores). Si no arriba a ser perquè ja havia quedat amb els meus amics i em feia especial il·lusió anar amb ells aquí, dubto que hagués reservat, ja que no m'agrada ni estar pendent del rellotge quan estic gaudint d'un bon àpat, si agafo el primer torn, ni esperar que em donin taula a hores tan tardanes, si reservo amb el segon. Sincerament, em va estranyar en un restaurant d'aquesta categoria, però imagino que els seus motius han de tenir...
 |
| Sala privada |
I pel que fa al menjar, vàrem seguir els consells d'en Ricard (el xef) que ens va proposar de fer unes mitges racions per poder tastar més plats i després que cadascun agafes el principal que més li vingués de gust. A part de la carta (que no és gens extensa i que podeu consultar directament a la serva pàgina web), tenen tres menús tancats de degustació, el Delta, el Jet i l'Homenatge (per 29, 31 i 42 euros respectivament).
Per anar fent boca, ens van portar un aperitiu de paté de perdiu roja de caça amb una gelatina de te. Curiós i aconseguit el matrimoni paté & te.
 |
| Paté de perdiu amb gelatina de te |
Un dels plats que més va agradar va ser el primer dels entrants. Un caneló fred d'estiu que estava format per unes fines làmines de carabassó taronja i que amagava al seu interior, entre altres coses que ja no recordo, tomàquet, carabassó i gambetes i que anava acabat amb una vinagreta feta amb el suc de les gambes i un allioli d'olivada. Molt saborós, elaborat i refrescant.
 |
| Caneló d'estiu |
A continuació, un carpaccio de presa ibèrica amb rossinyols i encenalls de foie. Molt reeixit l'equilibri entre dos ingredients que per si sols ja tenen protagonisme.
 |
| Carpaccio de presa ibèrica |
Fabulós el ravioli de foie amb crema de tòfona i ceba caramel·litzada, acabat amb una mica de tòfona fresca ratllada. Em va sorprendre molt l'intensa aroma d'aquesta per ser d'estiu. Un plat per demanar si o sí.
 |
| Ravioli de foie |
Tot i no ser la meva tria, l'arròs amb gambot crec sincerament que és dels millors arrossos que he tastat mai. D'aquells que si tinguessis paciència, podries comptar els grans amb l'ajuda només d'una forquilla per anar separant-los. Si la textura era de deu, el sabor no li anava a la saga.
 |
| Arròs amb gambot |
Com sóc un ganes, la meva tria va ser (què sinó...) un cap-i-pota i tripa amb cigronets (a la fotografia els podeu veure, o més aviat intuir, a la part inferior de la cassola) que com tots sabeu, és un plat típic d'estiu. A més, van tenir el detall de portar una cullera per poder escurar fins a l'última gota d'aquest bé de Déu. Comença a ser complicat escollir el millor d'aquests guisats...
 |
| Cap i pota i tripa |
I un picantó del Berguedà rostit amb herbes de la Cerdanya. Acompanyat de quatre rossinyols, era d'una gran contundència sàpida. També un guisat excel·lent.
 |
| Picantó del Berguedà rostit amb herbes de Cerdanya |
I tot i no ser de postres, vaig gaudir especialment del que ens varen portar, i del que sóc incapaç de recordar tots els ingredients que portava, però intentaré reproduir: sobre una mel i mató, una quenelle de gelat de fruita de la passió, amb unes maduixes i un crumble de no recordo ben bé què. Em va ajudar una mica a fer baixar el cap-i-pota... ;-)
 |
| Gelat de fruita de la passió |
Per acompanyar el menú que ens van oferir, un parell d'ampolles d'un Cabernet anomenat Enric Solergibert de la D.O. Pla de Bages. Vam haver d'insistir uns quants cops perquè ens portessin la segona ampolla, que ja va ser quan quasi havíem acabat el plat principal (encara sort que el cap-i-pota no em va fer bola...). Tot i així, finalment va caure... :-)
És un fet curiós que no disposin de carta de vins, i hagis d'anar tu mateix al celler que tenen i que està perfectament climatitzat, i a on com si d'una botiga es tractés, tenen els vins perfectament ordenats per denominació d'origen i amb el seu corresponent preu. A la fotografia, amb l'amic Xavier que va insistir a fer-nos la fotografia a l'interior del celler, i el xef del restaurant, Ricard Borràs, amb qui vàrem poder gaudir d'una bona conversa a la tarda, mentre descansàvem del dinar a l'era de la casa del meu amic.
El preu del dinar es va aturar als 180 € per a tres persones, amb convidada per part de la casa de les postres i els cafès. Tenint en compte que només el vi, ja pujava 60 €, podem concloure que el preu estaria al voltant dels 40-50 € per cap, que vista la qualitat de la cuina i l'efectivitat del servei, ho trobo més que correcte.
Un lloc al qual de ben segur tornaré, però fora d'aquesta temporada d'estiu i a dinar entre setmana amb una excursió planificada per veure si omplim la taula gran.
Ah... I el 1219 del nom, correspon a l'alçada del restaurant envers el nivell del mar... Per si teníeu alguna curiositat en saber-ho... ;-)
Tag :
Restaurant,
Restaurant ®
Gresca. Cuina d'autor i de mercat amb un gran producte.
GRESCA
Provença, 230
08036 - Barcelona
Tel. 934 516 193
www.gresca.net
Després de molt de temps, va caure un dels restaurants que tenia anotats a la meva llista i que si no recordo malament, va ser fins i tot el primer a inaugurar aquesta. Vàrem anar a sopar un dia entre setmana amb la tranquil·litat que dóna saber que estaríem ben tranquils, i de fet, les poques taules de què disposen ja garanteixen en gran part aquesta. Lloc molt acollidor, dels que d'entrada ja et fan sentir bé, tant per la moderna i minimalista decoració, com per l'ampla separació entre taules. Servei atent i eficient.
La carta, podríem qualificar-la si més no de curiosa, ja que a banda de ser molt directa i amb poques però imprescindibles referències, té un apartat exclusiu de menuts, cosa que ni el meu estimat Can Vilaró fa, tot i que quasi és la totalitat de la seva carta... ;-) A part i lògicament, tenen la resta d'apartats habituals de les cartes normals (entrants, carns, ...). No vaig fer fotografia de la carta, però de ben segur que podreu veure-la al blog Restaurantscat.cat de l'amic Ricard, que té el cul pelat d'anar pels restaurants i no li passa per alt ni una. Tanmateix, tenen un menú de migdia per uns 20 o 25 € del qual he sentit parlar molt bé i que diuen és dels millors en RQP de la ciutat, i un menú de degustació per uns 50 € que no va ser pas l'opció escollida, ja que ens vàrem decidir per demanar un entrant i un principal cadascú.
No puc opinar gaire de la carta de vins, ja que vaig deixar l'elecció d'aquest al meu partenaire, fet que ja em va bé, doncs tenim gustos similars i a més m'estalvia haver de decidir. Un bon Gotes de Montsant de la D.O. del mateix nom (19,5 € a la carta i uns 14 € al celler ens dóna una molt bona relació de preu en aquest apartat).
D'entrada, ens van portar com aperitiu, una sardina amb una mantega d'espècies, que ja fa intuir per on anirà la cuina d'aquest xef.
La meva elecció d'entrant va ser un verat lacat amb albergínia. Saborós i consistent. De llàgrima. De vegades ens compliquem la vida amb peixos top, quan tenim al nostre abast joies com aquesta. No sé si seré capaç de reproduir aquest plat, però tinc totes les vacances per intentar-ho.
I l'altre entrant van ser uns fideus de porc, que estaven elaborats amb la mateixa pell del porc acompanyat d'un deliciós suc i unes mini verduretes.
Va haver-hi coincidència amb el plat principal. De fet, inicialment jo havia triat un tall de cansalada que també feia molt bona pinta, però el doctor em va recomanar no abusar pel colesterol i com de fet em venia més de gust els lletons, doncs aquesta va ser la tria. I collons, si no arribo a demanar-los crec que hauria tornat un dia només per menjar-los. És d'aquells plats que per si sols justifiquen el desplaçament i la visita a aquest restaurant. No crec que els calgués fregar gaire els plats tal com van quedar de nets, i això que el pa no estava gens a l'alçada de la resta de plats. Fins i tot em va estranyar trobar-me amb un pa tan gomós com aquell en una cuina d'aquest nivell i elaboració.
Tot plegat amb el vi i els cafès que ja ens van fer de postres, va sortir per 98 €, que penso és una RQP força bona, principalment per la cuina, però sense oblidar el bon servei i l'acollidora sala. Un altre que entra a formar part de la categoria de Restaurant ®.
Provença, 230
08036 - Barcelona
Tel. 934 516 193
www.gresca.net
Després de molt de temps, va caure un dels restaurants que tenia anotats a la meva llista i que si no recordo malament, va ser fins i tot el primer a inaugurar aquesta. Vàrem anar a sopar un dia entre setmana amb la tranquil·litat que dóna saber que estaríem ben tranquils, i de fet, les poques taules de què disposen ja garanteixen en gran part aquesta. Lloc molt acollidor, dels que d'entrada ja et fan sentir bé, tant per la moderna i minimalista decoració, com per l'ampla separació entre taules. Servei atent i eficient.
La carta, podríem qualificar-la si més no de curiosa, ja que a banda de ser molt directa i amb poques però imprescindibles referències, té un apartat exclusiu de menuts, cosa que ni el meu estimat Can Vilaró fa, tot i que quasi és la totalitat de la seva carta... ;-) A part i lògicament, tenen la resta d'apartats habituals de les cartes normals (entrants, carns, ...). No vaig fer fotografia de la carta, però de ben segur que podreu veure-la al blog Restaurantscat.cat de l'amic Ricard, que té el cul pelat d'anar pels restaurants i no li passa per alt ni una. Tanmateix, tenen un menú de migdia per uns 20 o 25 € del qual he sentit parlar molt bé i que diuen és dels millors en RQP de la ciutat, i un menú de degustació per uns 50 € que no va ser pas l'opció escollida, ja que ens vàrem decidir per demanar un entrant i un principal cadascú.
No puc opinar gaire de la carta de vins, ja que vaig deixar l'elecció d'aquest al meu partenaire, fet que ja em va bé, doncs tenim gustos similars i a més m'estalvia haver de decidir. Un bon Gotes de Montsant de la D.O. del mateix nom (19,5 € a la carta i uns 14 € al celler ens dóna una molt bona relació de preu en aquest apartat).
D'entrada, ens van portar com aperitiu, una sardina amb una mantega d'espècies, que ja fa intuir per on anirà la cuina d'aquest xef.
 |
| Sardina amb mantega d'espècies |
La meva elecció d'entrant va ser un verat lacat amb albergínia. Saborós i consistent. De llàgrima. De vegades ens compliquem la vida amb peixos top, quan tenim al nostre abast joies com aquesta. No sé si seré capaç de reproduir aquest plat, però tinc totes les vacances per intentar-ho.
 |
| Verat lacat amb albergínia |
I l'altre entrant van ser uns fideus de porc, que estaven elaborats amb la mateixa pell del porc acompanyat d'un deliciós suc i unes mini verduretes.
 |
| Fideus de porc amb verduretes |
Va haver-hi coincidència amb el plat principal. De fet, inicialment jo havia triat un tall de cansalada que també feia molt bona pinta, però el doctor em va recomanar no abusar pel colesterol i com de fet em venia més de gust els lletons, doncs aquesta va ser la tria. I collons, si no arribo a demanar-los crec que hauria tornat un dia només per menjar-los. És d'aquells plats que per si sols justifiquen el desplaçament i la visita a aquest restaurant. No crec que els calgués fregar gaire els plats tal com van quedar de nets, i això que el pa no estava gens a l'alçada de la resta de plats. Fins i tot em va estranyar trobar-me amb un pa tan gomós com aquell en una cuina d'aquest nivell i elaboració.
 |
| Lletons amb mantega i llimona |
Tot plegat amb el vi i els cafès que ja ens van fer de postres, va sortir per 98 €, que penso és una RQP força bona, principalment per la cuina, però sense oblidar el bon servei i l'acollidora sala. Un altre que entra a formar part de la categoria de Restaurant ®.
Tag :
Restaurant,
Restaurant ®
