Un ceviche de corvina
Fa 1 hora
Can Roca. Una altre joia amagada.
Can Roca
Carrer Gran de Sant Andreu, 209
08030 - Barcelona
Tel. 933 465 701
Més de mig any fa ja de la meva visita a aquest bon restaurant del barri de Sant Andreu de Barcelona, al que vaig acudir en companyia de l'amic Ricard Sampere. Habitualment, publiquem els nostres posts el mateix dia, però per aquelles dates no estava jo gaire per la labor... O sigui, que amb una mica de retard, intentaré transmetre les sensacions (únicament les gastronòmiques) d'aquella jornada. Podeu llegir la crònica que d'aquest mateix àpat va escriure ell al seu blog, clicant aquí.
El lloc, té l'aspecte dels de bareto (i ho dic sense voler ser despectiu) de barri de tota la vida, amb la seva entrada de carpinteria clàssica d'alumini i interior amb senzilles cadires i robustes taules de marbre.
No recordo si tenien carta, dita així com les coneixem habitualment, però la fórmula escollida aquell dia va ser el menú tancat que tenen a migdia amb un munt de primers i de segons a escollir, per un preu de 26 € amb postres, pa, cafè (tot un detall) i vi inclosos. La veritat, és que va ser molt complicat escollir només dos plats de cadascun dels apartats, doncs tots eren d'aquells que vénen de gust (podeu veure la carta/menú al final del post). A més, tenen plats fora d'aquest menú sense cap mena de suplement de preu, que et canten quan et porten la glamourosa carta plastificada.
La tria finalment, va ser de platets lleugers com podreu observar, i a compartir tots ells, doncs com som uns ganes, no ens podem estar de tastar l'un del plat de l'altre. D'aquesta forma, evitem innecessàries baralles amb forquilla que no quedarien pas elegants tractant-se de gent formal com nosaltres.
Una bona i saborosa ració de tripa amb cigrons va donar el tret de sortida al festival. Salsa untuosa d'aquella que et deixa els dits enganxosos quan suques el pa (i recordo que aquell dia va ser molt). I tot el conjunt, coronat per un bitxo gegant que no sé a on es podrà trobar, però que no recordo haver vist als mercats locals de ciutat.
Si el primer era contundent, el segon no li anava a la saga... Unes poches, o potxes o com poxxes es diguin en català, amb botifarra negre i (un altre cop) una salseta de les que et fan tripitir de pa.
Els segons, ja van ser més lleugers...;-) Començàrem amb uns farcellets de peus de porc desossats farcits de botifarró de ceba i poma. Només el nom ja omple... Tot i les expectatives, malauradament va ser, pel meu gust, el més fluix de tots quatre plats (i això que sóc un gran fans de les mans de ministre). Amb l'acompanyament d'unes patates amb all i julivert, no fos cas que ens quedéssim amb gana.
I unes mandonguilles amb sípia (o sípia amb mandonguilles, no sé...) molt ben cuinades, d'aquelles que es nota que estan fetes amb molt de carinyu i amb paciència (la cuina del xup-xup).
Per fer baixar tot això, a banda d'una ampolleta de vi, i ja que estàvem per la feina, vam haver de fer unes postres molt digestives per omplir forats.
I com podeu veure a continuació, la carta que és ben clara del que inclou, i que és TOT, si no voleu demanar algun vinet de fora de la carta com vàrem fer nosaltres.
En conclusió, un molt bon lloc a on dinar a preu fet amb una cuina molt curosa i casolana. Això si és que el trobeu, doncs jo no coneixia gens el barri (Pare, perdoneu-me) i em va costar d'arribar, tot i que també em va servir per fer turisme de ciutat. Bon servei i una RQP excel·lent.
Carrer Gran de Sant Andreu, 209
08030 - Barcelona
Tel. 933 465 701
Més de mig any fa ja de la meva visita a aquest bon restaurant del barri de Sant Andreu de Barcelona, al que vaig acudir en companyia de l'amic Ricard Sampere. Habitualment, publiquem els nostres posts el mateix dia, però per aquelles dates no estava jo gaire per la labor... O sigui, que amb una mica de retard, intentaré transmetre les sensacions (únicament les gastronòmiques) d'aquella jornada. Podeu llegir la crònica que d'aquest mateix àpat va escriure ell al seu blog, clicant aquí.
El lloc, té l'aspecte dels de bareto (i ho dic sense voler ser despectiu) de barri de tota la vida, amb la seva entrada de carpinteria clàssica d'alumini i interior amb senzilles cadires i robustes taules de marbre.
No recordo si tenien carta, dita així com les coneixem habitualment, però la fórmula escollida aquell dia va ser el menú tancat que tenen a migdia amb un munt de primers i de segons a escollir, per un preu de 26 € amb postres, pa, cafè (tot un detall) i vi inclosos. La veritat, és que va ser molt complicat escollir només dos plats de cadascun dels apartats, doncs tots eren d'aquells que vénen de gust (podeu veure la carta/menú al final del post). A més, tenen plats fora d'aquest menú sense cap mena de suplement de preu, que et canten quan et porten la glamourosa carta plastificada.
La tria finalment, va ser de platets lleugers com podreu observar, i a compartir tots ells, doncs com som uns ganes, no ens podem estar de tastar l'un del plat de l'altre. D'aquesta forma, evitem innecessàries baralles amb forquilla que no quedarien pas elegants tractant-se de gent formal com nosaltres.
Una bona i saborosa ració de tripa amb cigrons va donar el tret de sortida al festival. Salsa untuosa d'aquella que et deixa els dits enganxosos quan suques el pa (i recordo que aquell dia va ser molt). I tot el conjunt, coronat per un bitxo gegant que no sé a on es podrà trobar, però que no recordo haver vist als mercats locals de ciutat.
 |
| Tripa amb cigrons |
Si el primer era contundent, el segon no li anava a la saga... Unes poches, o potxes o com poxxes es diguin en català, amb botifarra negre i (un altre cop) una salseta de les que et fan tripitir de pa.
 |
| Potxes amb botifarra negre |
Els segons, ja van ser més lleugers...;-) Començàrem amb uns farcellets de peus de porc desossats farcits de botifarró de ceba i poma. Només el nom ja omple... Tot i les expectatives, malauradament va ser, pel meu gust, el més fluix de tots quatre plats (i això que sóc un gran fans de les mans de ministre). Amb l'acompanyament d'unes patates amb all i julivert, no fos cas que ens quedéssim amb gana.
 |
| Farcellets de peu de porc desossat i farcit de botifarró de ceba i poma |
I unes mandonguilles amb sípia (o sípia amb mandonguilles, no sé...) molt ben cuinades, d'aquelles que es nota que estan fetes amb molt de carinyu i amb paciència (la cuina del xup-xup).
 |
| Sípia amb mandonguilles |
Per fer baixar tot això, a banda d'una ampolleta de vi, i ja que estàvem per la feina, vam haver de fer unes postres molt digestives per omplir forats.
 |
| Les postres |
I com podeu veure a continuació, la carta que és ben clara del que inclou, i que és TOT, si no voleu demanar algun vinet de fora de la carta com vàrem fer nosaltres.
 |
| Carta |
En conclusió, un molt bon lloc a on dinar a preu fet amb una cuina molt curosa i casolana. Això si és que el trobeu, doncs jo no coneixia gens el barri (Pare, perdoneu-me) i em va costar d'arribar, tot i que també em va servir per fer turisme de ciutat. Bon servei i una RQP excel·lent.
Tag :
Restaurant,
Restaurant ®
Kak Koy. El Shunka de butxaca...
Kak Koy
Ripoll, 16 (zona Catedral)
Barcelona
T. 933.028.414
web_kakkoy
Projecte 3(o+) a Taula.
Amb periodicitat mensual, fem vistes a restaurants, que publicarem a cada un dels nostres blocs, amb el punt de vista conjunt, però també explicitant els punts de vistes particulars que ens passin pel cap.
Vol ser un joc inspirat en el conegut i reconegut “5 a Taula”, però amb certes variants: Som més proletaris i anem de manera anònima. La decisió de quins visitarem, la fem mitjançant les informacions que anem llegint a la xarxa o que ens arriben amb el boca boca tradicional. I aquesta segona visita, vam decidir aterrar a Kak Koy i a continuació teniu la nostra crònica, que fem consensuada i exposant amb punts de vista particulars al final
Quan buscàvem lloc pel segon “3 (o+) a Taula” pensàvem en trobar-ne un que ens asseguréssim el “tanto”, preferint no haver de “rajar” i si fos possible que no fos “viejuno” i ja, la bomba, que no haguéssim estat cap dels 3. Quasi, missió impossible. Però vam llegir alguna notícia que havien obert el Kak Koy i vam pensar que ens quadrava perfecte pels nostres requeriments...
El local és dels rollo modernet, amb taules altes comuns, espais oberts, d’estil industrial amb acer i fusta i cuina/barra a la vista. Que agrada, tot i que en aquest cas sembla com inacabat. Com si haguessin obert a corre cuita i els hi faltés una passada de pintura i alguns acabats...
Entrada discreta estil tots els “shunka”, a la mateixa zona on estan els altres dos.
La carta no és massa llarga, però moltes coses et venen de gust i al ser 3, per compartir més plats és perfecte. I tenen vins per copes a la carta! Molt bé!
Ens varen oferir (varis cops) un plat fora de carta, la parpatana de tonyina, que vam descartar per tenir-lo ja molt tastat d’altres llocs.
Vam tastar tots tres primer l’Aloers: un Xarel·lo molt correcte. I al final vam tastar una copa del Matrot, un Chardonnay que ens va agradar menys.
Vam demanar per compartir, tot començant per unes ostres de Gillardeau amb salsa ponzu (excel·lents) i un chirasi sushi d’anguila brutal.
I acabant amb la fritura d’albergínies amb miso (nivellàs del Shunka, només igualades pel sushi 99 de Madrid), temaki spicy tuna (de 10) i uns yakisoba boníssims.
Vam prescindir de postres ja que només tenen mochis i sembla ser que no van ser del gust de ningú. I encara no gasten cafè. I cap al Caelum s’ha dit. Passeig per baixar el dinar. Ahh no, que no calia, que no ens vam atipar... jajaja.
Final. El compte. Per cap uns 35 euros amb una ampolla de vi, però ni postres ni cafès. I sense atipar-se. Menjant bé ha de sortir per uns 50 euros per cap. Preu Shunka, vaja. Ja seria això.
Com resum del lloc:
Zona catedral. Perfecte. Després pots fer un cafetò al Caelum. I visitar el Mercat de Santa Caterina.
Menjar molt bo. Molt bon producte.
Servei correcte i atent.
Preu correcte, si no t’atipes massa. :)
Amb la moda compartir (que fomenten) pots sortir per poc preu. Tot i que si ets “jalon”, amb gana.
Es pot convertir en un fix per dinars/sopars casuals i lleugers.
PUNTS DE VISTA PARTICULARS:
| ESTHER: Em vaig lliurar de començar el dinar amb uns edamame qualsevol... com que no em motiven sempre les ostres i aquell dia no em veien de gust, el Ricard pretenia distreure’m amb uns edamame! Ni hablar! I destacar que ens feia com vergonyeta demanar els yakisoba, però estaven de nivell i van ser prevenció masculina per no acabar amb gana. |
| RICARD: Jo vaig sortir menys excited del lloc. Tot i que els plats oscil·laven entre bons i molt bons, si has d’anar a dinar o sopar (no pas la nova moda de fer-ho veure!), acabes pagant un preu considerable. Dues persones properes que hi ha anat recentment, em parlen de 60 i 70€ per cap. I llavors és quan dic “alto!”... que per aquest preu vull una mica més de comoditat, poder dinar veient frontalment a qui m'acompanya, no sentir el frec colze-colze amb el comensal desconegut que em toca a l’altre “costat”, ni sentir que estic en un lloc en que s’intenta rendibilitat remuntant serveis (i sense opció a cafè). Però si em ve de gust anar a fer una mica de ‘postureo’ i gastar poc, serà una opció a la que tornaré ben a gust. |
| JORDI: A veure... Com aperitiu per obrir la gana i decidir on anar després a dinar, he de reconèixer que està força bé... ;-) Conyes a part, és cert que si et deixes portar per les recomanacions que et fan, el compte et pot sortir bastant més alt del que nosaltres vàrem pagar. El format de seure en una barra, jo no l’acabo de veure gaire per la incomoditat que suposa el fet de no poder establir una comunicació visual directe amb les persones amb qui estàs (se suposa que a més de satisfer una necessitat bàsica, et ve de gust xerrar i compartir). I el tenir la cuina oberta, tot i que visualment pot semblar agradable pels que ens agrada cuinar i veure el moviment al voltant dels fogons, a mi particularment em mata l’olor de fregits un cop ja he “acabat” l’àpat, com va succeir en aquest cas, en el que la parpatana que col·locaven (o almenys ho intentaven...) a tothom, feia una olor massa forta i punyent. Un lloc amb bon producte i millor preparació (com s’ha de suposar pel nom del xef) al que no m’importaria tornar, però amb una limitació màxima de dues persones. |
La Perla. Going back to my roots...
La Perla
Passeig de l'Exposició, 62
08004 - Barcelona
Tel. 933 292 052
Tot i que em continua agradant i intento seguir, imitar i reproduir, dins les meves possibilitats, la cuina moderna, d'autor, reversionada o de mariconades (poseu-li vosaltres el nom que us escaigui més adient...), cada cop m'agrada més la cuina de l'àvia o de la mama (d'aquí el subtítol del post).
De tant en tant, tens la sort d'anar de pet i conèixer un oasi d'autèntica cuina tradicional catalana enmig del desert mediàtic en què s'està convertint la restauració a la ciutat de Barcelona i rodalia. Mai havia sentit parlar d'aquesta senzilla i humil casa de menjars, però segons sembla, és força coneguda dins l'àmbit dels bons gastrònoms de la ciutat (serà que encara no he assolit aquest nivell i m'hauré de posar seriosament).
Situat al barri del Poble-sec, vam arribar una mica de casualitat doncs juntament amb l'amic Ricard de qui com sempre podreu llegir la seva clicant aquí, buscàvem un lloc a on dinar que fos a prop de La Fira, a on l'Adelf Morales (xef del restaurant Topik) ens va convidar amablement a assistir a una classe magistral de cuina japonesa, que impartia dins el Saló del Manga d'aquest any. L'elecció estava entre aquest, i el Xemei, de cuina veneciana, que està uns metres més endavant i del que si havia sentit parlar positivament. Però la veritat, és que al llegir les paraules "catalana" i "tradicional" al fer una cerca per internet de La Perla, no vàrem tenir gaires dubtes i decidirem deixar el Xemei per una altra ocasió.
El local té l'aspecte de l'autèntic de bar de barri de tota la vida, amb la seva entrada de carpintería d'alumini de les d'abans, mobiliari amb rústiques cadires de fusta i taules amb senzill parament. Tanmateix, coberteria, vaixella i cristalleria d'allò més bàsic i "viejuno". Però aquí, crec que la gent que ve no està per romanços i prima el bon menjar per sobre d'altres paràmetres. Les cassoles i safates amb quantitats immenses de menjar que s'amunteguen al darrere de la barra donen fe de què es busca aquí quan traspasses la seva porta.
Estructuren la seva carta en tres blocs: "Entrants i Capricis", "Especialitats "La Perla"" i "Paelles, caldosos i fideuas". El proper cop que torni (que estic segur que no serà gaire tard...) atacaré aquest últim apartat, doncs sembla que és una de les especialitats que més nom donen al local (amb un preu mitjà de 24 € per ració, i que van des dels 18€ de la paella de verdures als 32€ del caldós de llamàntol). Nosaltres, aquest dia vàrem compartir tres plats de l'apartat de la carta anomenat "Entrants i capricis" i que van ser:
- Uns lloms de sardina fumada servits sobre un fons de tomàquet cor de bou tallat a fines llenques, ceba i cogombre. Quan veus entrants com aquest, penses el que ens compliquem de vegades la vida a l'hora de preparar un plat. De debò que estava espectacular.
- Unes croquetes de carn de canelons. Primer flashback de la cuina d'abans, quan per fer unes croquetes no aprofitaven les restes del que no s'havia pogut vendre els dies anteriors, i es preparaven amb productes de primera. I pel que fa al preu, he pagat més de 2 € per croquetes que no mereixien ni tan sols portar el nom...
- Una cassoleta de ronyons de vedella al brandy amb cigronets, que va ser el segon flashback del dinar. Déu meu, quins records... Si tancaves els ulls, podies fins i tot sentir com retrocedies uns quants anys i tornaves a gaudir d'aquest tradicional plat català, del que ara només pots gaudir a comptats llocs de la ciutat (com l'estimat Can Vilaró).
I el definitiu flashback es va produir amb un morro de bacallà Perelló al ajillo amb cigronets. Producte d'altíssima qualitat, només enfarinat i fregit amb un bon oli d'oliva i amb un acompanyament de petits cigrons i alls tendres. També és un detall, que a la carta directament ja t'indiquin que serveixen dos talls.
Com no som gaire de postres, vam demanar per compartir unes ametlles garapinyades fetes per ells, pensant que ens posarien quatre per acompanyar els cafès. Imagino que veient la fotografia no cal que digui res més... :-)
El compte va pujar fins als 92 € amb cafès i altres. Força bé si tenim en compte que el vi que vàrem prendre era un Martinet Bru (28 €), un Priorat que aquell dia em va agradar força, doncs tenia pitjor record de quan el vaig tastar per primer cop (en què potser no vaig encertar l'anyada).
Un lloc molt recomanable al que tornar de tant en tant per gaudir i recordar com de bé ens donaven a menjar a casa nostra no fa pas tants anys...
Passeig de l'Exposició, 62
08004 - Barcelona
Tel. 933 292 052
Tot i que em continua agradant i intento seguir, imitar i reproduir, dins les meves possibilitats, la cuina moderna, d'autor, reversionada o de mariconades (poseu-li vosaltres el nom que us escaigui més adient...), cada cop m'agrada més la cuina de l'àvia o de la mama (d'aquí el subtítol del post).
De tant en tant, tens la sort d'anar de pet i conèixer un oasi d'autèntica cuina tradicional catalana enmig del desert mediàtic en què s'està convertint la restauració a la ciutat de Barcelona i rodalia. Mai havia sentit parlar d'aquesta senzilla i humil casa de menjars, però segons sembla, és força coneguda dins l'àmbit dels bons gastrònoms de la ciutat (serà que encara no he assolit aquest nivell i m'hauré de posar seriosament).
Situat al barri del Poble-sec, vam arribar una mica de casualitat doncs juntament amb l'amic Ricard de qui com sempre podreu llegir la seva clicant aquí, buscàvem un lloc a on dinar que fos a prop de La Fira, a on l'Adelf Morales (xef del restaurant Topik) ens va convidar amablement a assistir a una classe magistral de cuina japonesa, que impartia dins el Saló del Manga d'aquest any. L'elecció estava entre aquest, i el Xemei, de cuina veneciana, que està uns metres més endavant i del que si havia sentit parlar positivament. Però la veritat, és que al llegir les paraules "catalana" i "tradicional" al fer una cerca per internet de La Perla, no vàrem tenir gaires dubtes i decidirem deixar el Xemei per una altra ocasió.
El local té l'aspecte de l'autèntic de bar de barri de tota la vida, amb la seva entrada de carpintería d'alumini de les d'abans, mobiliari amb rústiques cadires de fusta i taules amb senzill parament. Tanmateix, coberteria, vaixella i cristalleria d'allò més bàsic i "viejuno". Però aquí, crec que la gent que ve no està per romanços i prima el bon menjar per sobre d'altres paràmetres. Les cassoles i safates amb quantitats immenses de menjar que s'amunteguen al darrere de la barra donen fe de què es busca aquí quan traspasses la seva porta.
Estructuren la seva carta en tres blocs: "Entrants i Capricis", "Especialitats "La Perla"" i "Paelles, caldosos i fideuas". El proper cop que torni (que estic segur que no serà gaire tard...) atacaré aquest últim apartat, doncs sembla que és una de les especialitats que més nom donen al local (amb un preu mitjà de 24 € per ració, i que van des dels 18€ de la paella de verdures als 32€ del caldós de llamàntol). Nosaltres, aquest dia vàrem compartir tres plats de l'apartat de la carta anomenat "Entrants i capricis" i que van ser:
- Uns lloms de sardina fumada servits sobre un fons de tomàquet cor de bou tallat a fines llenques, ceba i cogombre. Quan veus entrants com aquest, penses el que ens compliquem de vegades la vida a l'hora de preparar un plat. De debò que estava espectacular.
 |
| Lloms de sardina fumada amb llit de tomàquet cor de bou - 10 € |
- Unes croquetes de carn de canelons. Primer flashback de la cuina d'abans, quan per fer unes croquetes no aprofitaven les restes del que no s'havia pogut vendre els dies anteriors, i es preparaven amb productes de primera. I pel que fa al preu, he pagat més de 2 € per croquetes que no mereixien ni tan sols portar el nom...
 |
| Croquetes artesanes de carn de canelons - 10 € |
- Una cassoleta de ronyons de vedella al brandy amb cigronets, que va ser el segon flashback del dinar. Déu meu, quins records... Si tancaves els ulls, podies fins i tot sentir com retrocedies uns quants anys i tornaves a gaudir d'aquest tradicional plat català, del que ara només pots gaudir a comptats llocs de la ciutat (com l'estimat Can Vilaró).
 |
| Cassoleta de ronyons de vedella al brandy amb cigronets - 9 € |
I el definitiu flashback es va produir amb un morro de bacallà Perelló al ajillo amb cigronets. Producte d'altíssima qualitat, només enfarinat i fregit amb un bon oli d'oliva i amb un acompanyament de petits cigrons i alls tendres. També és un detall, que a la carta directament ja t'indiquin que serveixen dos talls.
 |
| Morro de bacallà Perelló al ajillo amb cigronets - 24 € |
Com no som gaire de postres, vam demanar per compartir unes ametlles garapinyades fetes per ells, pensant que ens posarien quatre per acompanyar els cafès. Imagino que veient la fotografia no cal que digui res més... :-)
 |
| Ametlles garapinyades artesanes - 4,50 € |
El compte va pujar fins als 92 € amb cafès i altres. Força bé si tenim en compte que el vi que vàrem prendre era un Martinet Bru (28 €), un Priorat que aquell dia em va agradar força, doncs tenia pitjor record de quan el vaig tastar per primer cop (en què potser no vaig encertar l'anyada).
Un lloc molt recomanable al que tornar de tant en tant per gaudir i recordar com de bé ens donaven a menjar a casa nostra no fa pas tants anys...
Tag :
Restaurant,
Restaurant ®
Bell Port. Un clàssic de Palamós.
Bell Port
Passeig del mar, 1
17230 - Palamós
Tel. 972 315 772
www.restaurantbellport.com
info@restaurantbellport.com
Feia massa temps que no anava a una de les meves localitats favorites de la Costa Brava i quan amb la meva filla vàrem decidir passar el dia fora (tot sent dissabte), no ho dubtàrem i vam sortir d'hora per aprofitar el dia i visitar tots aquells llocs que coneixíem de quan passàvem els estius i els caps de setmana, ara fa ja uns quants anys.
Vam coincidir tots dos en el fet que no havia canviat gaire en aquests deu anys que han passat, ja que poques novetats vam veure tant pel que fa a urbanisme, com a botigues (fins i tot, encara estava aquell senyor gran a qui comprava les verdures al carrer Pagès Ortiz). És una localitat que, tot i ser força gran, sempre té el mateix perfil d'habitants i no varia gaire. I el turista que arriba fins aquí, crec que té molt clar el que busca: gaudir d'un producte de primera en un entorn familiar.
Juga Palamós amb dos significatius avantatges pel que fa a la gastronomia: el port pescador i la marca reconeguda de la seva gamba. Però tampoc podem oblidar que estem en una comarca que també destaca per altres productes com els bolets, la vedella de Girona, etc. Amb tot aquest recull d'excel·lents ingredients, ja podeu fer-vos una idea de com de bé es menja per aquí...
Després de tants anys per aquell poble, vaig conèixer un grapat de bons restaurants: La Gamba, El Celler de la Planassa, Selvatana, Mas dels Arcs (als afores), etc. , però al que sempre tornava una i altra vegada, era al Bell Port. No és ni el més maco, ni el més elegant, ni tan sols el que té la cuina més elaborada... Tan sols, té dues qualitats que a mi em fan tornar a un restaurant: una cuina sincera i autèntica amb un bon producte i un servei atent i eficient, fins i tot durant els tres mesos d'estiu i màxima afluència de turistes (que poden acabar convertint en un infern un àpat a qualsevol dels millors restaurants del poble).
Ja portàvem la idea de compartir unes gambetes i un altre entrant i que cadascú demanes el principal que més de gust li vingués. Així, van arribar les gambes, d'una mida considerable sense arribar a ser la gamba grossa. Molt saboroses (que de fet, és com habitualment són les gambes d'aquesta localitat) i cuinades al seu punt (almenys pel meu gust). He de dir que vaig gaudir doblement d'aquest bé de Déu, ja que la meva filla em passava els caps que segons sembla, no li fan el pes. Ella s'ho perd...
I uns tendres calamars a la romana fregits amb una fina capa d'arrebossat i sense cap excés d'oli. Jo me'ls estimava més a l'andalusa però em van convèncer que els demanes cuinats així, i crec que ho vam encertar.
Com a plat principal vaig demanar per a mi, un rap a la donostiarra. És aquesta precisament, la cuina que mai hem d'oblidar. Producte fresc, preparació senzilla que no amagui els sabors dels ingredients principals i acompanyaments que fins i tot siguin capaços de millorar el plat. En aquest cas, les patates (no oblidem pas, que són unes simples patates) estaven increïblement bones. Ei... i el rap també, però si a Palamós no et porten un bon peix a la planxa, ja tindria delicte...
I la nena, patates amb ous de pagès i pernil ibèric, que va dir que estaven molt bones.
I de postres, ella es va demanar unes creps suzette que déu n'hi do la quantitat del plat... Vaig haver-la d'ajudar per acabar.
En resum: en una localitat a on no és gens complicat menjar bé o molt bé, per mi és una de les primeres opcions, per tot el que he dit. No és econòmic (115 € va pujar el compte finalment amb les begudes i els cafès), però s'ha de valorar el producte fresc, la qualitat del servei i l'entorn en què s'ubica. Ah! I els arrossos que fan, mereixen capítol a part (són dels més saborosos que he tastat).
Passeig del mar, 1
17230 - Palamós
Tel. 972 315 772
www.restaurantbellport.com
info@restaurantbellport.com
Feia massa temps que no anava a una de les meves localitats favorites de la Costa Brava i quan amb la meva filla vàrem decidir passar el dia fora (tot sent dissabte), no ho dubtàrem i vam sortir d'hora per aprofitar el dia i visitar tots aquells llocs que coneixíem de quan passàvem els estius i els caps de setmana, ara fa ja uns quants anys.
Vam coincidir tots dos en el fet que no havia canviat gaire en aquests deu anys que han passat, ja que poques novetats vam veure tant pel que fa a urbanisme, com a botigues (fins i tot, encara estava aquell senyor gran a qui comprava les verdures al carrer Pagès Ortiz). És una localitat que, tot i ser força gran, sempre té el mateix perfil d'habitants i no varia gaire. I el turista que arriba fins aquí, crec que té molt clar el que busca: gaudir d'un producte de primera en un entorn familiar.
Juga Palamós amb dos significatius avantatges pel que fa a la gastronomia: el port pescador i la marca reconeguda de la seva gamba. Però tampoc podem oblidar que estem en una comarca que també destaca per altres productes com els bolets, la vedella de Girona, etc. Amb tot aquest recull d'excel·lents ingredients, ja podeu fer-vos una idea de com de bé es menja per aquí...
Després de tants anys per aquell poble, vaig conèixer un grapat de bons restaurants: La Gamba, El Celler de la Planassa, Selvatana, Mas dels Arcs (als afores), etc. , però al que sempre tornava una i altra vegada, era al Bell Port. No és ni el més maco, ni el més elegant, ni tan sols el que té la cuina més elaborada... Tan sols, té dues qualitats que a mi em fan tornar a un restaurant: una cuina sincera i autèntica amb un bon producte i un servei atent i eficient, fins i tot durant els tres mesos d'estiu i màxima afluència de turistes (que poden acabar convertint en un infern un àpat a qualsevol dels millors restaurants del poble).
Ja portàvem la idea de compartir unes gambetes i un altre entrant i que cadascú demanes el principal que més de gust li vingués. Així, van arribar les gambes, d'una mida considerable sense arribar a ser la gamba grossa. Molt saboroses (que de fet, és com habitualment són les gambes d'aquesta localitat) i cuinades al seu punt (almenys pel meu gust). He de dir que vaig gaudir doblement d'aquest bé de Déu, ja que la meva filla em passava els caps que segons sembla, no li fan el pes. Ella s'ho perd...
 |
| Gambes a la planxa - 30 € |
I uns tendres calamars a la romana fregits amb una fina capa d'arrebossat i sense cap excés d'oli. Jo me'ls estimava més a l'andalusa però em van convèncer que els demanes cuinats així, i crec que ho vam encertar.
 |
| Calamars a la romana - 17,90 € |
Com a plat principal vaig demanar per a mi, un rap a la donostiarra. És aquesta precisament, la cuina que mai hem d'oblidar. Producte fresc, preparació senzilla que no amagui els sabors dels ingredients principals i acompanyaments que fins i tot siguin capaços de millorar el plat. En aquest cas, les patates (no oblidem pas, que són unes simples patates) estaven increïblement bones. Ei... i el rap també, però si a Palamós no et porten un bon peix a la planxa, ja tindria delicte...
 |
| Rap a la donostiarra - 24,40 € |
I la nena, patates amb ous de pagès i pernil ibèric, que va dir que estaven molt bones.
 |
| Patates amb ous de pagès i pernil ibèric - 13,50 € |
I de postres, ella es va demanar unes creps suzette que déu n'hi do la quantitat del plat... Vaig haver-la d'ajudar per acabar.
 |
| Creps suzette - 9,10 € |
En resum: en una localitat a on no és gens complicat menjar bé o molt bé, per mi és una de les primeres opcions, per tot el que he dit. No és econòmic (115 € va pujar el compte finalment amb les begudes i els cafès), però s'ha de valorar el producte fresc, la qualitat del servei i l'entorn en què s'ubica. Ah! I els arrossos que fan, mereixen capítol a part (són dels més saborosos que he tastat).
Tag :
Restaurant
La Bellvitja. Petita decepció per l'inici d'un il·lusionant projecte.
La Bellvitja
Hospital 38
T. 934 61 82 46
http://www.la-bellvitja-brindisa.com
Projecte 3(o+) a Taula.
Amb periodicitat mensual, farem vistes a restaurants, que publicarem a cada un dels nostres blocs, amb el punt de vista conjunt, però també explicitant els punts de vistes particulars que ens passin pel cap.
Vol ser un joc inspirat en el conegut i reconegut “5 a Taula”, però amb certes variants: Som més proletaris i anem de manera anònima. La decisió de quins visitarem, la fem mitjançant les informacions que anem llegint a la xarxa o que ens arriben amb el boca boca tradicional. I aquesta primera ocasió, vam decidir aterrar a La Bellvitja i a continuació teniu la primera crònica, que fem consensuada i exposant amb punts de vista particulars al final
La Bellvitja és un d’aquests llocs de recent creació, que pul·lulen pels voltants de La Boqueria i en aquest cas al carrer Hospital.
Entres, sembla un bar, decoració moderna intent com d’antiga. Una mica amb sensació de “déjá vu”. A la dreta hi ha una sala que fa les funcions de menjador. En altres cròniques expliquen com mèrits del local, que havia estat una antigua capella i que pertany a una empresa que té restaurants a London.... Detalls que no ens fan venir cap altre frase que el "oi.. quina gràcia!”, que van fer famosa les Teresines.
Ens vam instal·lar en la taula que vam voler (estava buit i es va omplir després) i ens van oferir si volíem el menú o si optàvem a carta. Vam triar carta i ens van dir que ens recomanaven compartir. La cambrera que ens atenia, tenia certa poca traça, en general.
Vam escollir un gaspatxo arromescat amb formatge de cabra, uns ceps saltejats amb alls tendres i ou a baixa temperatura i el tàrtar d’escalivada i remolatxa . Els tres plats correctes, però més a nivell “plateret modern” que com plats gastronòmics. Els ceps eren bons, però no tenien cap secret, vaja comprar uns ceps bons. Res més... Com reflexió, si fa uns anys haguéssim vist tres persones menjant gaspatxo del mateix plat (cal afegir que a la cambrera li vam insinuar que ja ho portés repartit, però cas omís... Sort que ens caiem bé!) , hagués estat un escàndol, però es veu que avui en dia queda modern... Esperem que en un futur, no quedi guai compartir cullera..
El vi va ser un Oriol dels Aspres que va arribar a temperatura “del temps”. En aquests cas, com tots ens hem empijat i tenim nevera de vins a casa, costa d'empassar un vi a 20C. Total que vam demanar gel i ens va arribar aquesta ridícula “samarreta”, que ja vam avançar a la cambrera que no funcionaria. I no fa funcionar i es va acabar amb la glaçonera que havíem demanat inicialment. La cambrera, pobre, seguia guanyant punts a marxes forçades.
Els plats principals van ser un cap i pota (ració minúscula i amb les mongetes poc fetes amb textura cruixent algunes), calamars saltats amb fonoll i botifarra (la botifarra quasi inexistent, totalment desproporcionada comprada amb què els calamars eren grandets i tenien poca gràcia, tot i ser frescos...) i com al demanar peix de llotja, ens van dir que eren sardines (a preu de peix del dia.... va ser que no!), vam optar pel bacallà amb pil-pil d’eruga , que sempre sol ser un recurs.
El mateix comentari dels plats que fem pels primers... Correctes sense més. Vam demanar unes postres de xocolata i galanga, més que res per veure que feien i publicar la foto. Val a dir que després d'esperar vint minuts per aquestes postres, l'explicació que ens van donar, va ser que s'havia espatllat la impressora, amb la conseqüent conya per part nostre, i en arribar, a punt vam estar de fotografiar i retornar el plat.
 |
| Els primers postres suposadament fets amb impressora 3D.. :) :) |
Un cop més ens trobem en un d’aquests llocs sense ànima, en que costa d’entendre algunes de les cròniques que hem llegit. Però és el mateix de sempre, que si saben que vas a fer una crònica, es mostren en versió premium i quan vas sense que et coneguin, acabes donant la imatge de “la taula rara que no prenen menú”.
Ara bé, per sortir i no quedar-se a casa, fer una mica de postureo i solucionar l’àpat amb uns 30€ per cap, pot ser una opció, per qui aquests factors tinguin pes. O igual és la nova tendència d'inauguracions de locals per BCN.
Com resum del lloc,
Al carrer Hospital (pot ser un defecte o una virtut).
Menjar correcte sense més.
Servei correcte sense més.
Amb la moda compartir (que fomenten) pots sortir per poc preu.
No cal tornar-hi.
PUNTS DE VISTA PARTICULARS:
| ESTHER: Destacar que al ser la taula “rara” no ens van fer ni cas. Ja hem comentat que el servei va ser especialment “estrany”. Una cambrera amb poca gràcia i tirant a seca. I el suposat maitre, que semblava l’amo, només anava directe a les taules de russos que demanaven txuletons i que cridaven força. Local molt “desangelat”, amb poca gràcia, deco una mica esperpèntica per barreja de coses i públic estranyot. Sort que érem nosaltres els “raros”... |
| JORDI: No sé si serà un fet habitual, però es veuen desproporcionades les quantitats dels plats principals. Així, mentre el cap i pota era una minúscula (quasi rallant el ridícul) ració, els calamars o eren una mica grans o bé hi sobrava un de sencer. |
| RICARD: Sense que tingui importància gastronòmica, a la visita ritual al wc, per rentar-se les mans, ja mancava el sabó i l’aparell d’assecar mans és dels que funcionen per proximitat, però només quan els ve de gust. I això a primera hora!. Però segons el Jordi, als serveis situats a la planta superior tot funcionava correctament. Com descàrrec per la cambrera, comentar que d'entrada i abans que arribés l'Esther, vaig tenir amb ella, un petit mal entès... I ves a saber si això va fer que la noia estigués un xic incòmoda la resta de l'àpat... |
Tag :
3(o+) a Taula,
Restaurant
La Estrella. Cuina honesta de qualitat i... producte, producte...
La Estrella
Tot i que es tracta d'una visita realitzada el passat mes de març, intentaré fer un exercici de memòria i descriure el més fidelment que pugui, el meu pas per aquest restaurant.
Situat al costat de l'estació de França, no és un lloc al qual arribis tot fent un passeig, ja que està en un carreró una mica secundari d'aquell barri. Si vas allà, crec que és per recomanació o per referències d'alguna guia gastronòmica de les serioses (i no pas d'aquestes noves webs de llocs pijos on ser vists, que últimament surten com bolets).
L'aparença exterior de senzill bar-restaurant de barri enganya doncs, un cop a dins, et trobes amb un local molt càlid i acollidor amb un mobiliari modern i funcional i amb un parament de qualitat. Com ja em va recomanar la meva parella de ball d'aquell dia, la carta és totalment prescindible i has de deixar-te portar pels consells de plats del dia que va desgranant amb passió el propietari (disculpeu que no posi el nom, però no acostumo a demanar-lo...). També és cert que com del que et va cantant no tens els preus enlloc, o et refies a ulls clucs per la recomanació d'algú o és una autèntica sorpresa que et pot arribar a esgarrar l'àpat. Una mica a l'estil del que també succeeix a l'Ipar-Txoco de Gràcia.
Vàrem compartir uns primers, que van ser uns excel·lents sepionets del Delta amb un variat de bolets. És un ingredient (els sepionets) que m'encanta però que per la mandra de netejar i preparar-ho, restringeixo bastant el seu consum a casa i em limito a demanar-lo en llocs que em mereixen confiança o que són recomanats (com va ser el cas).
I uns (habitualment demandats) callos amb garbansos. Molt bons.
De plat principal, tots dos ens vàrem decantar pel bacallà (segons sembla, és un lloc que té molt de renom en la preparació d'aquest peix) en dos diferents formats. La meva tria va ser un bacallà amb carxofes i gambes. Melositat i sabor pronunciat del primer i correctes les gambes. Un plat rodó, del que vaig gaudir.
I un bacallà de la iaia, amb un sofregit de tomàquet i uns xips de patata violeta.
Tot i no demanar habitualment postres i davant la insistència del company, vam demanar un gelat de wasabi que vaig trobar espectacular per l'equilibri del seu sabor.
El compte va sortir per no encara 105 € amb una ampolla de Terra Vermella de la D.O. Montsant (17 €) i quatre cafetons. Prou bé després d'haver menjat tan extraordinàriament bé i estar tan ben servits. D'aquells llocs que no et fa pas mal quan et porten el compte.
Un lloc per recomanar sense cap mena de dubte a qui vulgui gaudir d'un àpat en un local força agradable en el que et sents a gust des del minut zero, amb un servei impecable i coneixedor de la seva feina, i amb una cuina casolana impecable amb un producte de molt bona qualitat.
He de tornar aviat...
Ocata, 6
08003 - Barcelona
Tel. 933 102 768
Tot i que es tracta d'una visita realitzada el passat mes de març, intentaré fer un exercici de memòria i descriure el més fidelment que pugui, el meu pas per aquest restaurant.
Situat al costat de l'estació de França, no és un lloc al qual arribis tot fent un passeig, ja que està en un carreró una mica secundari d'aquell barri. Si vas allà, crec que és per recomanació o per referències d'alguna guia gastronòmica de les serioses (i no pas d'aquestes noves webs de llocs pijos on ser vists, que últimament surten com bolets).
L'aparença exterior de senzill bar-restaurant de barri enganya doncs, un cop a dins, et trobes amb un local molt càlid i acollidor amb un mobiliari modern i funcional i amb un parament de qualitat. Com ja em va recomanar la meva parella de ball d'aquell dia, la carta és totalment prescindible i has de deixar-te portar pels consells de plats del dia que va desgranant amb passió el propietari (disculpeu que no posi el nom, però no acostumo a demanar-lo...). També és cert que com del que et va cantant no tens els preus enlloc, o et refies a ulls clucs per la recomanació d'algú o és una autèntica sorpresa que et pot arribar a esgarrar l'àpat. Una mica a l'estil del que també succeeix a l'Ipar-Txoco de Gràcia.
Vàrem compartir uns primers, que van ser uns excel·lents sepionets del Delta amb un variat de bolets. És un ingredient (els sepionets) que m'encanta però que per la mandra de netejar i preparar-ho, restringeixo bastant el seu consum a casa i em limito a demanar-lo en llocs que em mereixen confiança o que són recomanats (com va ser el cas).
 |
| Sepionets del Delta amb variat de bolets - 12 € |
I uns (habitualment demandats) callos amb garbansos. Molt bons.
 |
| Callos - 12 € |
De plat principal, tots dos ens vàrem decantar pel bacallà (segons sembla, és un lloc que té molt de renom en la preparació d'aquest peix) en dos diferents formats. La meva tria va ser un bacallà amb carxofes i gambes. Melositat i sabor pronunciat del primer i correctes les gambes. Un plat rodó, del que vaig gaudir.
 |
| Bacallà amb carxofes i gambes - 17 € |
I un bacallà de la iaia, amb un sofregit de tomàquet i uns xips de patata violeta.
 |
| Bacallà de la iaia - 16,50 € |
Tot i no demanar habitualment postres i davant la insistència del company, vam demanar un gelat de wasabi que vaig trobar espectacular per l'equilibri del seu sabor.
 |
| Gelat de wasabi - 5 € |
El compte va sortir per no encara 105 € amb una ampolla de Terra Vermella de la D.O. Montsant (17 €) i quatre cafetons. Prou bé després d'haver menjat tan extraordinàriament bé i estar tan ben servits. D'aquells llocs que no et fa pas mal quan et porten el compte.
Un lloc per recomanar sense cap mena de dubte a qui vulgui gaudir d'un àpat en un local força agradable en el que et sents a gust des del minut zero, amb un servei impecable i coneixedor de la seva feina, i amb una cuina casolana impecable amb un producte de molt bona qualitat.
He de tornar aviat...
Tag :
Restaurant,
Restaurant ®
Memorias de China. Un altre xinès d'alta volada a Barcelona.
MEMORIAS DE CHINA
Lincoln, 17
08006 - Barcelona
Tel. 934 157 602
www.memoriasdechina.com
Tenia pendent de publicar aquest restaurant des del passat mes de juliol quan, com inici de vacances de la meva filla petita i davant la seva persistència i fal·lera pels rotllets de primavera, vàrem demanar recomanació d'un restaurant xinès pel barri de Gràcia als pares de la seva amiga, i ens van comentar que anaven sovint a aquest i que estava força bé.
Després em vaig assabentar que és un dels restaurants xinesos més clàssics de Barcelona, i que porta funcionant des de ja fa molts anys. Decoració típica, tot i que ben acabada, amb motius variats del seu país i il·luminació massa tènue pel meu gust que li dóna un aire càlid i íntim alhora (i es converteix en tot un problema per fotografiar els plats com podreu observar al llarg del post). Un punt a favor seu és la cuina, amb parets acristallades que permeten la seva contemplació des de l'exterior. Com qualsevol restaurant que es preï (o es vulgui apreciar) de categoria, disposa d'un robust mobiliari i d'un parament de qualitat, amb estovalles de roba i bona coberteria i cristalleria.
Tot i estar pràcticament sols durant el dinar d'aquell dia (era entre setmana) vaig poder contrastar que el target de públic que tenen, és de classe mitjana-alta, fàcil d'entendre si donem una ullada als preus de la seva carta i a la seva mateixa ubicació. Com anècdota, us diré que just al davant va seure (tot i que podia escollir qualsevol altra taula) el Sr. Enric Lacalle, que va ser fa uns anys, diputat al Congrés per aquell partit tan moderat i comprensiu amb el nostre país. Em va semblar pel tracte que rebia, que havia de ser un dels habitual del lloc ("parroquiano" que diuen per allà).
A la seva carta (preus sense IVA, malament i punt negatiu per ells) destaquen els plats de llamàntol (a partir de 34 €) i els d'ànec (a 26 € el lacat) que sembla ser són dels més bons que pots trobar a la ciutat. Amb aquestes dues referències, crec que us podreu fer una lleugera idea de por on poden anar els preus finals d'un àpat a aquest restaurant, tot i que podem triar entre un molt ample ventall d'opcions tant de carns (entre 10 i 20 €) o peixos (de 15 a 20 €).
Molt bons els rotlles de primavera (o farcells cruixents de verdures, que diríem a casa nostra) que de fet, va ser el motiu de la visita al restaurant.
Unes costelles a la sal i espècies, que si bé eren molt saboroses, tenien un excés de sal que pel meu gust les feien massa potents. Potser era la intenció del plat, però si a mi que m'agraden els menjars potents em va semblar excessiu, no vull ni pensar en què dirien altres persones d'aquelles que sempre estan criticant el punt de sal a tots els plats... :-)
Unes empanades de carn i verdures (o dim sum) molt bones.
I uns calamars fregits (7 €) que no vaig recordar de fotografiar, amb un arrebossat perfecte amb la línia dels Wan tuns de l'inici.
A més, no podia faltar el pa xinès en un restaurant d'aquests. És potser un dels plats o ingredients en què més s'aprecia la qualitat de la cuina. He arribat a tastar algun, que si el premem amb força, faria l'efecte d'una esponja acabada de collir del terra d'una dutxa.
I ja per acabar, vam compartir unes postres molt digestives i generoses en la seva quantitat, amb el meló com principal ingredient: en sopa, en talls i en gelat.
Tot, amb begudes (un refresc i una ampolla de 3/8 de vi Torres) i un parell de cafès, va sortir per 55 €. Són quasi 30 € per cap, demanant només entrants i un vi normalet. Imagino que demanant altres plats de la carta, ens situaríem fàcilment en una mitjana d'uns 50-60 € per cap. Ja sé que es tracta d'un restaurant xinès de categoria amb una cuina d'alt nivell, però potser posats a escollir, em quedaria abans amb el Shanghai, al que per cert, ara fa molt de temps que no visito.
Lincoln, 17
08006 - Barcelona
Tel. 934 157 602
www.memoriasdechina.com
Tenia pendent de publicar aquest restaurant des del passat mes de juliol quan, com inici de vacances de la meva filla petita i davant la seva persistència i fal·lera pels rotllets de primavera, vàrem demanar recomanació d'un restaurant xinès pel barri de Gràcia als pares de la seva amiga, i ens van comentar que anaven sovint a aquest i que estava força bé.
Després em vaig assabentar que és un dels restaurants xinesos més clàssics de Barcelona, i que porta funcionant des de ja fa molts anys. Decoració típica, tot i que ben acabada, amb motius variats del seu país i il·luminació massa tènue pel meu gust que li dóna un aire càlid i íntim alhora (i es converteix en tot un problema per fotografiar els plats com podreu observar al llarg del post). Un punt a favor seu és la cuina, amb parets acristallades que permeten la seva contemplació des de l'exterior. Com qualsevol restaurant que es preï (o es vulgui apreciar) de categoria, disposa d'un robust mobiliari i d'un parament de qualitat, amb estovalles de roba i bona coberteria i cristalleria.
Tot i estar pràcticament sols durant el dinar d'aquell dia (era entre setmana) vaig poder contrastar que el target de públic que tenen, és de classe mitjana-alta, fàcil d'entendre si donem una ullada als preus de la seva carta i a la seva mateixa ubicació. Com anècdota, us diré que just al davant va seure (tot i que podia escollir qualsevol altra taula) el Sr. Enric Lacalle, que va ser fa uns anys, diputat al Congrés per aquell partit tan moderat i comprensiu amb el nostre país. Em va semblar pel tracte que rebia, que havia de ser un dels habitual del lloc ("parroquiano" que diuen per allà).
A la seva carta (preus sense IVA, malament i punt negatiu per ells) destaquen els plats de llamàntol (a partir de 34 €) i els d'ànec (a 26 € el lacat) que sembla ser són dels més bons que pots trobar a la ciutat. Amb aquestes dues referències, crec que us podreu fer una lleugera idea de por on poden anar els preus finals d'un àpat a aquest restaurant, tot i que podem triar entre un molt ample ventall d'opcions tant de carns (entre 10 i 20 €) o peixos (de 15 a 20 €).
 |
| Interior del restaurant |
Com aquell dia no era qüestió de buidar la cartera, vàrem escollir cinc plats, tots ells de la categoria d'entrants i tapes de la seva carta.
Uns Wan Tun fregits que són dels millors que he tastat mai i que van arribar a la taula en qüestió de minuts d'ençà que ens van prendre nota. Un servei molt eficaç i ràpid (punt positiu per ells) i un arrebossat molt cruixent i sense mostrar el més mínim excés d'oli en el fregit.
 |
| Wan Tun fregit (5 €) |
Molt bons els rotlles de primavera (o farcells cruixents de verdures, que diríem a casa nostra) que de fet, va ser el motiu de la visita al restaurant.
 |
| Rotllo de primavera (5 €) |
Unes costelles a la sal i espècies, que si bé eren molt saboroses, tenien un excés de sal que pel meu gust les feien massa potents. Potser era la intenció del plat, però si a mi que m'agraden els menjars potents em va semblar excessiu, no vull ni pensar en què dirien altres persones d'aquelles que sempre estan criticant el punt de sal a tots els plats... :-)
 |
| Costelles de porc a la sal i espècies (7 €) |
Unes empanades de carn i verdures (o dim sum) molt bones.
 |
| Empanades de carn i verdures (5 €) |
I uns calamars fregits (7 €) que no vaig recordar de fotografiar, amb un arrebossat perfecte amb la línia dels Wan tuns de l'inici.
A més, no podia faltar el pa xinès en un restaurant d'aquests. És potser un dels plats o ingredients en què més s'aprecia la qualitat de la cuina. He arribat a tastar algun, que si el premem amb força, faria l'efecte d'una esponja acabada de collir del terra d'una dutxa.
 |
| Pa xinès (2 €) |
I ja per acabar, vam compartir unes postres molt digestives i generoses en la seva quantitat, amb el meló com principal ingredient: en sopa, en talls i en gelat.
 |
| Sopa freda de meló (6,50 €) |
Tot, amb begudes (un refresc i una ampolla de 3/8 de vi Torres) i un parell de cafès, va sortir per 55 €. Són quasi 30 € per cap, demanant només entrants i un vi normalet. Imagino que demanant altres plats de la carta, ens situaríem fàcilment en una mitjana d'uns 50-60 € per cap. Ja sé que es tracta d'un restaurant xinès de categoria amb una cuina d'alt nivell, però potser posats a escollir, em quedaria abans amb el Shanghai, al que per cert, ara fa molt de temps que no visito.
Tag :
Restaurant
