Un ceviche de corvina
Fa 55 minuts
Kimbo. Japonès al Vallés.
KIMBO
Marià Fortuny, 8
08202 Sabadell
Tel. 937 270 631
Després d'una dura i intensa matinal a Sabadell posant per enllestir un book de fotos del que podeu veure un tast al Facebook del Tres (o+) a Taula, vàrem decidir juntament amb en Ricard (del blog Els meus restaurants) i el fotògraf, Ricard Jr., anar a dinar a un restaurant japonès que sembla ser té molt d'èxit entre els nadius d'aquesta població.
Pel que vaig poder veure, funciona molt millor i amb més moviment com a Take Away que no pas com restaurant a la carta, en el que el target de públic no semblava ser gaire expert o habituat en aquest tipus de cuina, arribant a situacions ben curioses en alguna de les taules.
Local d'ambient i decoració moderna obert a començaments d'aquesta mateixa dècada, amb una terrassa coberta i un interior amb unes poques taules (una dotzena a tot estirar) una mica atapeïdes pel meu gust.
Vàrem deixar l'elecció dels plats una mica en mans de qui va venir a prendre nota i ens va suggerir els sis següents, tot dient que quan els acabéssim, si és que ens quedàvem amb gana, podríem demanar algun altre (home de poca fe...), doncs no trigaven gaire en l'elaboració.
El primer a arribar van ser uns gunkanzushi (sushi cuirassat) de tonyina amb un toc de cebollí gal·lès (gràcies Viquipèdia per introduir cada dia un nou vocable culinari al meu malmès cervell... que per qui no vulgui aprendre'l, és la "cebolleta" de tota la vida o "cebolla de verdeo"). En qualsevol cas, molt bo i un inici espectacular del dinar.
 |
| Gunkan de tonyina - 3,00 € unitat |
Una amanida de pop amb salsa kimuchi i llavors de sèsam que, personalment, no em va fer el pes. Entre la contundència de la salsa i la textura del pop, em van esgarrar el plat.
 |
| Amanida de pop amb kimuchi - 8,50 € |
Uns temarizushi de salmó, flamejats amb maionesa japonesa. Si l'anterior pecava de contundència, aquest era tot el contrari. Molt bo i visualment atractiu, però molt subtil (massa potser?).
 |
| Temari sushi de salmó - 11,50 € |
Van pujar de cop el llistó amb el bun del dia, que en aquella ocasió era de Wagyu. Molt bo, tant el bun, com melosa la carn.
 |
| Bun de Wagyu - 5,50 € unitat |
Uns hosomaki calents de llagostí amb tempura i crema de formatge, van tornar a baixar la satisfacció de l'àpat... Els fregits i jo... Complicada relació... (tot i que no és pas la més complicada... ea!...).
 |
| Maki calent de llagostí amb tempura i crema de formatge - 9,00 € |
Original i espectacular la versió d'oshizushi que va arribar a continuació... De panxeta caramel·litzada, foie i yuzu. I amb un fetge de qualitat... :-)
 |
| Oshizushi de panxeta i foie - 13,50 € |
I un cop acabats els sis plats suggerits per ells, vam decidir demanar alguna coseta més per acabar d'omplir forats... Que no és que fos poc el que ens van portar, eh? És que som de bon menjar i ens agrada quedar bé als llocs.
Així doncs, vam demanar en primer lloc un Torikatsu, que ve a ser un bol d'arròs amb pollastre cruixent i salsa d'ou.
 |
| Torikatsu - 9,00 € |
I una bona ració de tataki de tonyina amb salsa de tomàquet natural i una amanida de ruca i cacauets.
 |
| Tataki de tonyina amb ruca, tomàquet i cacauets - 13,00 € |
I per beure, un Jaspi blanc de la D.O. Montsant amb un preu de 14 € (aproximadament 8 € a celler).
Tot això més una ampolla d'aigua i els cafès, va sortir per 110,50 €, o el que és el mateix, 37 € per cap.
En resum: restaurant amb llums i ombres pel que fa al menjar a la carta. I amb això vull dir, que tot i que el nivell de la cuina i sala és satisfactori, alguns plats em van fer trempar i d'altres em van deixar indiferent. Sempre he sentit parlar bé del seu take away, o sigui que imagino que de tenir-lo a prop també el faria servir (ja m'agradaria un take away a La Floresta... :-)))) Ara, d'aquí a comparar un dels seus plats amb creacions del xef Ricardo Sanz del Kabuki, com fa el crític Pau Arenós a la seva ressenya d'aquest mateix lloc...
I no voldria pas acabar sense agrair-li al Ricard que m'hagi descobert aquest bon restaurant... ;-)
Tag :
Japón,
Restaurant
Can Miserias. No cal pas anar...
Can Miserias
Comte Borrell, 106
08015 Barcelona
Tel. 934 547 837
Nova sortida dels 3 (o+) a Taula, aquest cop sense cap èxit ni mena de gràcia...
Moguts aquest cop pel soroll mediàtic de la xarxa, vàrem peregrinar a un lloc centenari de Barcelona, conegut per molta gent i amb bones referències del passat. En aquest cas, semblava que l'havien agafat uns antics propietaris que posaven en mans del fill la cuina d'aquesta casa, i com les cròniques llegides d'aquest lloc eren de fonts en principi fiables, vam decidir anar a comprovar-ho.
En mal moment vàrem fer cas... Prou significatiu és, que l'únic remarcable de la visita fos el vi... Un Santbru de la D.O. Montsant què, lògicament, no elaboren ells... En primer i més important lloc, cap dels plats que vàrem demanar tenia la més mínima gràcia i ni tan sols es podia destacar un aspecte positiu dels mateixos. En segon lloc, fets aïllats i puntuals (o no) del servei, que van fer que l'estada fos encara més negativa, com el fet que després de demanar la substitució d'una copa amb la vora desportillada (tot i que no hagués calgut ni demanar-ho, doncs era prou evident) van canviar-la per una de mida i inferior qualitat (només tenien tres d'iguals??). O bé les contínues confiances del cambrer tocant l'espatlla com si fóssim col·legues de tota la vida. O estar cridant a la cuina amb els amics que t'han vingut a visitar, sense tenir en compte que potser estàs molestant qui precisament et dóna de menjar... els clients.
En fi... Si voleu saber-ne més i acabar de llegir la crònica d'aquest dinar, ho podreu fer com sempre de forma més detallada clicant en el següent link que us portarà al nou lloc web del nostre grup:
Menció especial pel detall "totally viejuno" dels taps de xocolata amb aiguardent... I pel fet d'haver de tornar a prendre pastilles pel estómac gairebé un any després... Jo vaig ser una de les dues terceres parts "intoxicades" pel dinar.
Atenes. Recomanacions i altres palles mentals...
Atenes. Recomanacions i altres palles mentals...
Quatre aspectes m'han quedat més o menys clares d'aquests passats dies a Atenes, i que tot i que ja sé que no està bé generalitzar, almenys aquesta és la impressió que a mi em va quedar. A saber:
1.- L'absolut menyspreu per les normes i lleis que tenen en general. Alguns exemples per il·lustrar-ho... En primer lloc, el taxista que ens portà a l'apartament, anava conduint mirant la seva tauleta i contestant als missatges del seu mòbil. En segon lloc, poca gent portava casc en les seves motos i fins i tot vàrem veure tres persones adultes sense casc en una mena de ciclomotor (i no estàvem al camp precisament). Els taxistes esquivant cadenes que tancaven carrers, anant per la vorera. Hi havia gent (clients i servei) que fumava a l'interior dels restaurants o d'algunes botigues. I m'aturo, perquè si no encara pensareu que era una ciutat sense llei, que per una altra banda, tampoc és que veiéssim gaires agents de l'ordre...
2.- L'extraordinària amabilitat de les seves gents. Tot el que tenien d'informals i poc respectuosos amb les normes ho suplien amb la seva generositat envers la gent. Tothom feia l'esforç de respondre amb anglès i com el seu nivell era similar en vocabulari i pronunciació al nostre, va fer que fos relativament senzill arriba a entendre'ns sempre bé. Això val per botigues, restaurants, transports o agent de l'ordre... Un 10.
3.- L'econòmic de la vida allà (particularment pel que fa a l'oci i transport que és del que puc opinar). Per uns 10 € o poc més per cap, pots menjar (parlo de menjar bé, eh?) i de fet és el que ens van costar la majoria dels àpats que vam fer a la ciutat (capítol a part mereix el buffet lliure del guiri-vaixell que vàrem agafar per fer un tour per les illes del voltant d'Atenes, i que donaria per escriure un post sencer...).
4.- I ja per acabar, tot sabent que més d'una persona no estarà d'acord amb mi i potser ni tan sols li agradarà el comentari, he de dir que en cinc dies no vaig (o millor dit, vàrem, perquè va haver-hi coincidència d'opinions en aquest punt) veure cap noia/dona ni atractiva ni guapa. Potser teníem idealitzada la figura femenina hel·lènica, però realment aquesta és la conclusió a la qual vam arribar. Segons sembla, els nois i/o homes són una altra cosa, però jo ja aquí no opino...
I un cop desenvolupades les (meves) conclusions de l'estada, faré cinc cèntims dels diferents llocs que vam tenir la sort de trobar. A alguns d'ells vam arribar amb l'ajuda de l'App Foursquare, que amb una mica de cura a l'hora de buscar llocs i agafant els que tenen bastants opinions i comentaris, trobo que és de les aplicacions més fiables (em sap greu, però no m'agrada gens la política de TripAdvisor...). I d'altres llocs que vam trobar, van ser per un implacable instint de supervivència... i un bon ull per aquestes coses... :-). De totes maneres i pel que vam veure i viure, crec que fugin una mica dels llocs més turístics, a qualsevol lloc s'ha de menjar prou bé.
Anem a pams...
Tzitzikas & Mermigas
Mitropoleos 12-14
Atenes (a prop de SYNTAGMA)
Tel. +30 210 3247607,
E-mail: syntagma@tzitzikasmermigas.gr
Primer dels restaurants visitats a Atenes i curiosament, el més "car" de tots. Vàrem decidir compartir uns entrants típics anomenats "meatballs" i que no deixen de ser una mena de mandonguilles, però com la majoria d'elaboracions greges, molt especiades (menta, clau i canyella vam trobar), i un principal per a cadascú, que van ser un filet de pollastre a la graella marinat en mostassa i espècies, servit amb verdures i patates fregides, i un Mastishato" per a mi (sobre un enorme niu de kataifi, talls de pollastre amb una salsa de formatge i cansalada... p'havernos matao...). Això més un refresc, els cafès i una bona ampolla de vi de la casa amb un copuage de Syrah, Merlot i Xinomavro (ni havia sentit parlar d'aquest raïm), va sortir ni més ni menys que per 52,90 € tots dos.
Detall curiós el fet de servir-te directa i juntament amb l'aigua que d'entrada posen a tots els restaurants, un parell de gotets d'una mena d'aiguardent i alguna cosa per picar, com aperitiu i per obrir gana.
Avli
Agiou Dimitriou 12
Atenes 10554
Tel. (+30) 210 3217642
I l'últim dels llocs va ser, igual que l'anterior, descobert gràcies a l'instint de supervivència i bon olfacte per aquesta mena de locals. En realitat, havíem decidit anar a un japonès que feia molt bona fila, però només tenia opció de barra i estàvem massa cansats...
Així doncs, vam recular i entrar a un que havíem vist de camí i que a tots dos ens va fer bona fila. A prop de Syntagma (la plaça que hi ha al davant del parlament, seu de totes les manifestacions i concentracions) és un local modern, d'aquells que pel seu aspecte i la seva estètica sembla més de menjar ràpid, per les dimensions de la sala i la quantitat de servei i cuiners que es veuen. Carta amb moltes opcions i preus molt econòmics, tret d'algun plat de carn cuinat al Josper (també allà...). La nostra tria va ser de dos entrants a compartir (una amanida d'albergínies al forn i una tempura de carbassons amb allioli) i un parell de pitas de pollastre molt completes i realment bones (i ho dic jo, que no sóc gaire amant d'aquesta mena de plats). I el preu? Doncs en la línia... com la resta. El que veieu, més la gerra de vi de rigor, l'aigua i un cafè, 23,80 €
M'ha sortit un post una mica llarg (dels que ni jo mateix llegeixo...:-)), però no tenia gaire sentit publicar per separat els restaurants d'una ciutat llunyana com Atenes... Si serveix tan sols per ajudar a gaudir a una sola persona que vagi a passar uns dies per allà, ja em val l'esforç realitzat. I si teniu alguna altra pregunta o inquietud, no dubteu en preguntar (per aquí o per privat).
Quatre aspectes m'han quedat més o menys clares d'aquests passats dies a Atenes, i que tot i que ja sé que no està bé generalitzar, almenys aquesta és la impressió que a mi em va quedar. A saber:
1.- L'absolut menyspreu per les normes i lleis que tenen en general. Alguns exemples per il·lustrar-ho... En primer lloc, el taxista que ens portà a l'apartament, anava conduint mirant la seva tauleta i contestant als missatges del seu mòbil. En segon lloc, poca gent portava casc en les seves motos i fins i tot vàrem veure tres persones adultes sense casc en una mena de ciclomotor (i no estàvem al camp precisament). Els taxistes esquivant cadenes que tancaven carrers, anant per la vorera. Hi havia gent (clients i servei) que fumava a l'interior dels restaurants o d'algunes botigues. I m'aturo, perquè si no encara pensareu que era una ciutat sense llei, que per una altra banda, tampoc és que veiéssim gaires agents de l'ordre...
2.- L'extraordinària amabilitat de les seves gents. Tot el que tenien d'informals i poc respectuosos amb les normes ho suplien amb la seva generositat envers la gent. Tothom feia l'esforç de respondre amb anglès i com el seu nivell era similar en vocabulari i pronunciació al nostre, va fer que fos relativament senzill arriba a entendre'ns sempre bé. Això val per botigues, restaurants, transports o agent de l'ordre... Un 10.
3.- L'econòmic de la vida allà (particularment pel que fa a l'oci i transport que és del que puc opinar). Per uns 10 € o poc més per cap, pots menjar (parlo de menjar bé, eh?) i de fet és el que ens van costar la majoria dels àpats que vam fer a la ciutat (capítol a part mereix el buffet lliure del guiri-vaixell que vàrem agafar per fer un tour per les illes del voltant d'Atenes, i que donaria per escriure un post sencer...).
4.- I ja per acabar, tot sabent que més d'una persona no estarà d'acord amb mi i potser ni tan sols li agradarà el comentari, he de dir que en cinc dies no vaig (o millor dit, vàrem, perquè va haver-hi coincidència d'opinions en aquest punt) veure cap noia/dona ni atractiva ni guapa. Potser teníem idealitzada la figura femenina hel·lènica, però realment aquesta és la conclusió a la qual vam arribar. Segons sembla, els nois i/o homes són una altra cosa, però jo ja aquí no opino...
I un cop desenvolupades les (meves) conclusions de l'estada, faré cinc cèntims dels diferents llocs que vam tenir la sort de trobar. A alguns d'ells vam arribar amb l'ajuda de l'App Foursquare, que amb una mica de cura a l'hora de buscar llocs i agafant els que tenen bastants opinions i comentaris, trobo que és de les aplicacions més fiables (em sap greu, però no m'agrada gens la política de TripAdvisor...). I d'altres llocs que vam trobar, van ser per un implacable instint de supervivència... i un bon ull per aquestes coses... :-). De totes maneres i pel que vam veure i viure, crec que fugin una mica dels llocs més turístics, a qualsevol lloc s'ha de menjar prou bé.
Anem a pams...
Tzitzikas & Mermigas
Mitropoleos 12-14
Atenes (a prop de SYNTAGMA)
Tel. +30 210 3247607,
E-mail: syntagma@tzitzikasmermigas.gr
Primer dels restaurants visitats a Atenes i curiosament, el més "car" de tots. Vàrem decidir compartir uns entrants típics anomenats "meatballs" i que no deixen de ser una mena de mandonguilles, però com la majoria d'elaboracions greges, molt especiades (menta, clau i canyella vam trobar), i un principal per a cadascú, que van ser un filet de pollastre a la graella marinat en mostassa i espècies, servit amb verdures i patates fregides, i un Mastishato" per a mi (sobre un enorme niu de kataifi, talls de pollastre amb una salsa de formatge i cansalada... p'havernos matao...). Això més un refresc, els cafès i una bona ampolla de vi de la casa amb un copuage de Syrah, Merlot i Xinomavro (ni havia sentit parlar d'aquest raïm), va sortir ni més ni menys que per 52,90 € tots dos.
Detall curiós el fet de servir-te directa i juntament amb l'aigua que d'entrada posen a tots els restaurants, un parell de gotets d'una mena d'aiguardent i alguna cosa per picar, com aperitiu i per obrir gana.
Avli
Agiou Dimitriou 12
Atenes 10554
Tel. (+30) 210 3217642
Estic segur que ningú en el seu sa judici entraria en aquest restaurant. En primer lloc, l'hauria de trobar, fet un xic complicat doncs l'accés està com amagat a una petita i llarga entrada entre dos locals que semblen abandonats. I, en segon lloc, pel seu aspecte. Però com deia aquell: "hemos venido a jugar..." i ens vam quedar per poder opinar amb coneixement del lloc, que imagino que amb la seva terrassa a les nits de primavera i estiu deu canviar molt d'aparença. Mobiliari rústic en un terra irregular que feia que tot balles a dalt de la taula coberta amb hules autèntics com els d'abans.
No va ser pas un àpat molt copiós... Vam demanar un sol plat, que en el meu cas va ser un combo grec. Segona aposta forta, ja que ni posava que portava, ni ho vaig preguntar... Però força bé: uns talls d'un fresc i bon tomàquet, formatge fregit, "meatballs", una truita de tres ous (totes les fan així allà), embotits típics grecs i alguna cosa més que no recordo. D'aquest plat, aquesta era la mida petita i tenien la mitjana i la gran (no sé com seria, però segur que hauria d'impressionar bastant).
I ja posats, ens la vàrem jugar del tot i vam demanar un parell de cafès grecs, que preparen i serveixen juntament amb els mateixos pòsits del cafè. Més suau i aromàtic que un expresso, s'ha de deixar reposar una bona estona abans de degustar-lo perquè baixin els pòsits al fons de la tassa, i no s'ha d'escurar mai.
En aquest cas el compte no va arribar ni als 20 €, amb un refresc i una gerra de bon vi rosat de mig litre (és habitual trobar-ho en aquest format en tots els restaurants), que no acostumo a demanar, però que em va semblar bé un cop posats a tastar coses típiques.
No va ser pas un àpat molt copiós... Vam demanar un sol plat, que en el meu cas va ser un combo grec. Segona aposta forta, ja que ni posava que portava, ni ho vaig preguntar... Però força bé: uns talls d'un fresc i bon tomàquet, formatge fregit, "meatballs", una truita de tres ous (totes les fan així allà), embotits típics grecs i alguna cosa més que no recordo. D'aquest plat, aquesta era la mida petita i tenien la mitjana i la gran (no sé com seria, però segur que hauria d'impressionar bastant).
I ja posats, ens la vàrem jugar del tot i vam demanar un parell de cafès grecs, que preparen i serveixen juntament amb els mateixos pòsits del cafè. Més suau i aromàtic que un expresso, s'ha de deixar reposar una bona estona abans de degustar-lo perquè baixin els pòsits al fons de la tassa, i no s'ha d'escurar mai.
En aquest cas el compte no va arribar ni als 20 €, amb un refresc i una gerra de bon vi rosat de mig litre (és habitual trobar-ho en aquest format en tots els restaurants), que no acostumo a demanar, però que em va semblar bé un cop posats a tastar coses típiques.
ΜanhΜanh
Falirou 10
Athina 11742, Grecia
Tel.: +30 21 0921 8180
Si no el millor, si que va ser el que més satisfacció ens va aportar, doncs veníem de passar un terrible dia en un creuer d'aquells guiris total, en el que vam refusar tastar les viandes amb les quals generosament ens obsequiaren al seu bufet lliure a bord. Aquest estava molt a prop de l'apartament i del centre (a Plaka, que és la zona més comercial i turística de la ciutat), però prou lluny com per no estar infestat per aquella terrible plaga que assola les ciutats. Per fora, era totalment diferent de l'estètica que fins al moment ens havíem trobat. Una petita i bonica porta d'accés donava pas a les escales que et conduïen fins a la planta superior en la qual estava la sala. I un cop a dins, semblava d'una categoria superior amb servei, mobiliari i parament de qualitat. Aquí, com arribàvem amb gana, vam demanar dos plats cadascun... Fava (plat típic grec elaborat com un humus, amb una mena de pèsols grocs), hot dog (versió 2.0), pasta amb ou i oli de tòfona, filo farcida i brusqueta. Amb una ampolla de bon vi, aigua i cafès, el compte va pujar fins a uns esgarrifosos 45 €... Molt recomanable.
Nota que fa referència al punt 1 de les conclusions... En sortir, a les escales just a la porta de la sala, un nombrós grup de grecs estava fumant com si s'acabés el món... Ja sé que abans era normal a casa nostra, però ara se'm fa força estrany.
Nota que fa referència al punt 1 de les conclusions... En sortir, a les escales just a la porta de la sala, un nombrós grup de grecs estava fumant com si s'acabés el món... Ja sé que abans era normal a casa nostra, però ara se'm fa força estrany.
Το παλιό Ψυρρή - The old Psirri
Μιαούλη 27
Athens, Greece
Tel. 210 32 13 131
Feia ja tres dies que voltàvem per la ciutat i hi havia un plat que a tots dos ens venia de gust tastar, anomenat "Spetzofai" i que curiosament no havíem vist a les cartes dels restaurants que havíem estat. Vam veure un lloc que semblava molt típic i que era una mena de xarcuteria amb taules. En preguntar-li a la cambrera en el nostre perfecte anglès si tenien el plat, en principi va dir que no, però després ens va fer esperar i va passar a l'interior per preguntar-ho i finalment ens va dir que sí. Com ignoràvem les quantitats i potència del plat en qüestió, no ens vam arriscar a demanar entrants, que de fet tampoc haguessin calgut doncs, van portar una safata amb pa tipus focaccia (torradet i esponjós amb oli i herbes) i un bon platet d'olives de diferents tipus. I va arribar l'Spetzofai... i vés aquí que en aquest lloc afegien formatge (crec que la recepta clàssica és sense) i a la meva filla no li agradava... Després de superar el mal tràngol de vergonya de dir-li a la cambrera, finalment va fer un de nou sense formatge (i per més inri, disculpant-se ella!!!) i deixant l'altre plat a taula, del que vaig donar compte quasi de la meitat. Molt bo per cert... que m'enrotllo i no ho havia dit encara...
En resum, un altre lloc al·lucinant per qualitat, servei (hiper amable) i... preu... Quasi vergonya em va fer quan van portar el compte i pujava 17,50 € els tres plats d'Spetzofai (ens va dir que el primer amb formatge no el cobraven...), els generosos entrants, un parell de refrescos i la gerra de mig litre de bon vinet de la terra.
Nota 1. Us imagineu que un turista grec entra a un restaurant de (diguem) la Barceloneta i demana si li poden fer una "paella" doncs li fa il·lusió tastar-la per què és un plat típic? Quan creieu que li clavarien?
Nota 2. Relacionada també amb el punt 1 de les conclusions... A la taula de l'entrada (però a l'interior de l'establiment), un parell de dones d'avançada edat, fumant tranquil·lament mentre esperaven la comanda...
En resum, un altre lloc al·lucinant per qualitat, servei (hiper amable) i... preu... Quasi vergonya em va fer quan van portar el compte i pujava 17,50 € els tres plats d'Spetzofai (ens va dir que el primer amb formatge no el cobraven...), els generosos entrants, un parell de refrescos i la gerra de mig litre de bon vinet de la terra.
Nota 1. Us imagineu que un turista grec entra a un restaurant de (diguem) la Barceloneta i demana si li poden fer una "paella" doncs li fa il·lusió tastar-la per què és un plat típic? Quan creieu que li clavarien?
Nota 2. Relacionada també amb el punt 1 de les conclusions... A la taula de l'entrada (però a l'interior de l'establiment), un parell de dones d'avançada edat, fumant tranquil·lament mentre esperaven la comanda...
The Greco's Project
Mitropoleos 5
Athina 105 57
Tel.: +30 21 0325 2282
I l'últim dels llocs va ser, igual que l'anterior, descobert gràcies a l'instint de supervivència i bon olfacte per aquesta mena de locals. En realitat, havíem decidit anar a un japonès que feia molt bona fila, però només tenia opció de barra i estàvem massa cansats...
Així doncs, vam recular i entrar a un que havíem vist de camí i que a tots dos ens va fer bona fila. A prop de Syntagma (la plaça que hi ha al davant del parlament, seu de totes les manifestacions i concentracions) és un local modern, d'aquells que pel seu aspecte i la seva estètica sembla més de menjar ràpid, per les dimensions de la sala i la quantitat de servei i cuiners que es veuen. Carta amb moltes opcions i preus molt econòmics, tret d'algun plat de carn cuinat al Josper (també allà...). La nostra tria va ser de dos entrants a compartir (una amanida d'albergínies al forn i una tempura de carbassons amb allioli) i un parell de pitas de pollastre molt completes i realment bones (i ho dic jo, que no sóc gaire amant d'aquesta mena de plats). I el preu? Doncs en la línia... com la resta. El que veieu, més la gerra de vi de rigor, l'aigua i un cafè, 23,80 €
M'ha sortit un post una mica llarg (dels que ni jo mateix llegeixo...:-)), però no tenia gaire sentit publicar per separat els restaurants d'una ciutat llunyana com Atenes... Si serveix tan sols per ajudar a gaudir a una sola persona que vagi a passar uns dies per allà, ja em val l'esforç realitzat. I si teniu alguna altra pregunta o inquietud, no dubteu en preguntar (per aquí o per privat).
Tag :
Restaurant
Vivanda. Un clàssic per les nits d'estiu.
Vivanda
Carrer Major de Sarrià, 134
08017 Barcelona
Tel.: 932 031 918
www.vivanda.cat
En aquesta nova trobada (i ja van vuit...:-)), vàrem voler tornar doncs, tots tres havíem estat en més d'una ocasió, a un lloc del qual sempre havíem sortit prou satisfets. Es tracta d'un restaurant situat a una de les zones "bien" de Barcelona (concretament a Sarrià) que des de fa ja uns quants anys assessora Jordi Vilà (el xef d'Alquimia).
Però coincidíem en haver-ho fet sempre en nits d'estiu, i potser per això aquest cop no ens va fer gaire el pes a ningú de nosaltres. Vam anar un migdia d'un fred dia de març, amb un servei encara més fred, i pel que fa als plats, prou significatiu és, que el més valorat fossin els entrants (bàsicament les croquetes i els bunyols). Els plats principals, correctes però sense arribar a posar-nos palote... :-)
El local és força agradable al seu interior, però destaca sobretot la seva terrassa en la qual es gaudeix força a les nits d'estiu, tant per la seva tranquil·litat, com per l'absència de sorolls i fums de vehicles, doncs està situat a un carrer sense trànsit.
Si voleu conèixer més detalls del lloc i del menjar d'aquest restaurant, passant per altres detalls de preus i carta, podeu llegir a la crònica que d'aquest lloc hem fet al blog dels 3(o+) clicant al següent link:
Vivanda - by 3(o+) a Taula
La meva conclusió és que és un lloc al qual anar si estàs per la zona una nit d'aquelles agradables, però que tampoc seria la meva primera opció i molt menys crec que anés expressament.
Tag :
3(o+) a Taula,
Restaurant
Reina Margherita. Bones pizzes a La Barceloneta.
Reina Margherita
Passeig de Joan de Borbó, 29
08003 - Barcelona
Tel. 932 214 233
D'entrada, diré que em va sorprendre molt gratament descobrir un restaurant de cuina italiana en una zona bastant degradada pel que fa a l'oferta en restauració, com és el barceloní barri de La Barceloneta, i més concretament, al Passeig Joan de Borbó, seu de molts i variats locals a on seria totalment incapaç d'entrar ni tan sols a fer un cafè...
Sóc conscient que molts turistes tampoc coneixen la gastronomia del nostre país, i molt probablement marxen encantats pensant que el que els hi han donat per menjar és típic d'aquestes conrades, però vaja... sincerament, no sé com no hi posen remei a aquesta situació de deixadesa pel que fa als locals d'aquest passeig.
Segons ens va explicar el propietari i ànima del restaurant, el nom de Reina Margherita prové d'una història que fa referència al fet que aquesta bona senyora es va llevar un dia amb ganes de menjar quelcom diferent dels plats que estava acostumada i va fer cridar als cuiners de la cort per què li preparessin altres plats, i el que més li va agradar va ser la pizza que des de les hores portaria el nom de la reina. Però com tot, això és una només de les versions que corren d'aquesta història doncs, hi ha qui diu que va ser per coincidència dels ingredients de la pizza (tomàquet, mozzarella i alfàbrega) amb els colors de la bandera italiana.
Local de reduïdes dimensions interiors en el que destaca el seu gran forn presidint la sala que, si sou fredolics, és una bona opció seure a prop d'aquest. Taules de marbre i cadires de ferro, donen solidesa al restaurant. A l'exterior compten amb una terrassa que li dota de més aforament i que, curiosament, va desaparèixer quan vaig passar pel davant uns dies més tard (imagino que per reformes...).
A la carta ofereixen pastes, amanides, antipasti i pizzes que de fet van ser, estranyament, les que ens van portar fins aquí... I segons ens van comentar ells mateixos, la majoria dels ingredients amb els quals elaboren els seus plats són d'origen italià. Com havíem anat per les pizzes, vam decidir compartir només un dels entrants del qual també ens havien parlat molt bé i que no tenen a la carta, però cal demanar quan te l'ofereixen fora d'aquesta... Una stracciatella, que és un formatge d'una mena de burrata, concretament del farciment d'aquesta i fet de pasta filada i nata. Espectacular i de primera qualitat.
I un parell de pizzes que ells mateixos ens van recomanar... Una Capricciosa i una de Salsiccia i Friarelli (grelos). Correcte la primera, sorprenent la segona. Ambdues d'una cruixent i alhora esponjosa base i preparades amb ingredients frescos i de qualitat.
I com a postres, entre les quals destaquen moltes de casolanes, un bon tiramisú a compartir.
El vi triat aquell dia de la carta (amb un lògic predomini de vins italians) va ser un correcte Valpolicella que, juntament amb cafès i aigua va fer pujar el preu del dinar fins a 34 € per cap.
Recomanat per qui vulgui gaudir d'una bona pizza amb ingredients frescos i de qualitat, en un ambient autènticament italià i que sàpiga distingir-la d'una de La Tagliatella... Preu correcte i més si et conformes amb una pizza i un refresc.
I, un detall del mural que aquell dia estava encara pendent d'acabar i que al dia següent van fotografiar i que podeu veure fent clic al seu Facebook.
Passeig de Joan de Borbó, 29
08003 - Barcelona
Tel. 932 214 233
D'entrada, diré que em va sorprendre molt gratament descobrir un restaurant de cuina italiana en una zona bastant degradada pel que fa a l'oferta en restauració, com és el barceloní barri de La Barceloneta, i més concretament, al Passeig Joan de Borbó, seu de molts i variats locals a on seria totalment incapaç d'entrar ni tan sols a fer un cafè...
Sóc conscient que molts turistes tampoc coneixen la gastronomia del nostre país, i molt probablement marxen encantats pensant que el que els hi han donat per menjar és típic d'aquestes conrades, però vaja... sincerament, no sé com no hi posen remei a aquesta situació de deixadesa pel que fa als locals d'aquest passeig.
Segons ens va explicar el propietari i ànima del restaurant, el nom de Reina Margherita prové d'una història que fa referència al fet que aquesta bona senyora es va llevar un dia amb ganes de menjar quelcom diferent dels plats que estava acostumada i va fer cridar als cuiners de la cort per què li preparessin altres plats, i el que més li va agradar va ser la pizza que des de les hores portaria el nom de la reina. Però com tot, això és una només de les versions que corren d'aquesta història doncs, hi ha qui diu que va ser per coincidència dels ingredients de la pizza (tomàquet, mozzarella i alfàbrega) amb els colors de la bandera italiana.
Local de reduïdes dimensions interiors en el que destaca el seu gran forn presidint la sala que, si sou fredolics, és una bona opció seure a prop d'aquest. Taules de marbre i cadires de ferro, donen solidesa al restaurant. A l'exterior compten amb una terrassa que li dota de més aforament i que, curiosament, va desaparèixer quan vaig passar pel davant uns dies més tard (imagino que per reformes...).
A la carta ofereixen pastes, amanides, antipasti i pizzes que de fet van ser, estranyament, les que ens van portar fins aquí... I segons ens van comentar ells mateixos, la majoria dels ingredients amb els quals elaboren els seus plats són d'origen italià. Com havíem anat per les pizzes, vam decidir compartir només un dels entrants del qual també ens havien parlat molt bé i que no tenen a la carta, però cal demanar quan te l'ofereixen fora d'aquesta... Una stracciatella, que és un formatge d'una mena de burrata, concretament del farciment d'aquesta i fet de pasta filada i nata. Espectacular i de primera qualitat.
 |
| Stracciatella - 14 € |
I un parell de pizzes que ells mateixos ens van recomanar... Una Capricciosa i una de Salsiccia i Friarelli (grelos). Correcte la primera, sorprenent la segona. Ambdues d'una cruixent i alhora esponjosa base i preparades amb ingredients frescos i de qualitat.
 |
| Pizza Capricciosa - 11 € |
 |
| Pizza de Salsiccia i Friarelli - 11 € |
I com a postres, entre les quals destaquen moltes de casolanes, un bon tiramisú a compartir.
 |
| Tiramisú - 5 € |
El vi triat aquell dia de la carta (amb un lògic predomini de vins italians) va ser un correcte Valpolicella que, juntament amb cafès i aigua va fer pujar el preu del dinar fins a 34 € per cap.
Recomanat per qui vulgui gaudir d'una bona pizza amb ingredients frescos i de qualitat, en un ambient autènticament italià i que sàpiga distingir-la d'una de La Tagliatella... Preu correcte i més si et conformes amb una pizza i un refresc.
I, un detall del mural que aquell dia estava encara pendent d'acabar i que al dia següent van fotografiar i que podeu veure fent clic al seu Facebook.
Tag :
Restaurant
Caelis. Dels millors menús de migdia (de luxe) de Barcelona
Caelis
Hotel Palace
Gran Via de Les Corts Catalanes, 668
08010 - Barcelona
Tel. 674 271 140
www.caelis.com
De nou gaudint de la taula i de la vida amb els companys del 3(o+) a Taula... Aquest cop en un lloc que, personalment, tenia moltes ganes de tastar doncs tenia recomanacions de diferents persones tant per la seva espectacular sala, com per la qualitat de la seva cuina. A més, té l'afegit de comptar amb un menú de migdia (per si no vols anar a la carta o al menú de degustació que també ofereixen) del que també m'havien parlat força bé.
En principi, no era el lloc escollit per trobar-nos aquella setmana, però la mediàtica visita d'una personalitat com Mark Zuckerberg la setmana del Mobile, ens va animar (i provocar) per anar a provar i fer una mica la conya... I d'entrada, he de dir que em feia una mica de por aquesta visita, per ser un d'aquells llocs en el qual "uno de los nuestros" no acostuma a sentir-se precisament gaire còmode... Si a més afegim la ubicació del restaurant, que està dins mateix de l'hotel Palace, antiga seu de les trobades del Duran (amb tot allò que ens representa i comunica al nostre grup), la combinació pensava jo que seria explosiva... :-)
Però ans al contrari... Pràcticament tot va ser positiu.... Des de la sala, ampla i espaiosa amb separació més que notable entre taules (lloc ideal per fer llargues reunions i sobretaules, alhora que també ho és per altres objectius més carnals...), fins al menjar pròpiament dit, passant per altres detalls que podreu llegir a la crònica que d'aquest lloc hem fet des del nou blog dels 3(o+) clicant al següent link:
Caelis - by 3(o+) a Taula
Només avançaré que el menú que vam fer (tot i no ser un menú econòmic), incloïa almenys TOT el consumit a l'àpat: l'IVA, el cafè i les copes de vi. I dic copes en plural doncs, ha sigut dels pocs llocs que sent menú, t'anaven omplint la copa a mesura que anaves bevent, tot i que a mi em van treure la copa en primer lloc, fet que atribueixo més al novell servei que a altres motius (o així almenys ho espero...).
I com aperitiu del post, una petita mostra d'algun dels plats...
Hotel Palace
Gran Via de Les Corts Catalanes, 668
08010 - Barcelona
Tel. 674 271 140
www.caelis.com
De nou gaudint de la taula i de la vida amb els companys del 3(o+) a Taula... Aquest cop en un lloc que, personalment, tenia moltes ganes de tastar doncs tenia recomanacions de diferents persones tant per la seva espectacular sala, com per la qualitat de la seva cuina. A més, té l'afegit de comptar amb un menú de migdia (per si no vols anar a la carta o al menú de degustació que també ofereixen) del que també m'havien parlat força bé.
En principi, no era el lloc escollit per trobar-nos aquella setmana, però la mediàtica visita d'una personalitat com Mark Zuckerberg la setmana del Mobile, ens va animar (i provocar) per anar a provar i fer una mica la conya... I d'entrada, he de dir que em feia una mica de por aquesta visita, per ser un d'aquells llocs en el qual "uno de los nuestros" no acostuma a sentir-se precisament gaire còmode... Si a més afegim la ubicació del restaurant, que està dins mateix de l'hotel Palace, antiga seu de les trobades del Duran (amb tot allò que ens representa i comunica al nostre grup), la combinació pensava jo que seria explosiva... :-)
Però ans al contrari... Pràcticament tot va ser positiu.... Des de la sala, ampla i espaiosa amb separació més que notable entre taules (lloc ideal per fer llargues reunions i sobretaules, alhora que també ho és per altres objectius més carnals...), fins al menjar pròpiament dit, passant per altres detalls que podreu llegir a la crònica que d'aquest lloc hem fet des del nou blog dels 3(o+) clicant al següent link:
Caelis - by 3(o+) a Taula
Només avançaré que el menú que vam fer (tot i no ser un menú econòmic), incloïa almenys TOT el consumit a l'àpat: l'IVA, el cafè i les copes de vi. I dic copes en plural doncs, ha sigut dels pocs llocs que sent menú, t'anaven omplint la copa a mesura que anaves bevent, tot i que a mi em van treure la copa en primer lloc, fet que atribueixo més al novell servei que a altres motius (o així almenys ho espero...).
I com aperitiu del post, una petita mostra d'algun dels plats...
Dos Cielos. Ratllant la perfecció...
Dos Cielos
Hotel Meliá Barcelona Sky
Carrer de Pere IV, 272 - 286
08005 Barcelona
Tel. 933 672 070
Fa un parell de setmanes i juntament amb altres bones persones com jo, vàrem estar molt generosament convidats a celebrar l'aniversari d'un gran amic, sent convocats al Dos Cielos, que és el restaurant dels germans Torres (aquells bessons mediàtics que surten als mitjans de comunicació de tant en tant).
Personalment, vaig tenir l'oportunitat de conèixer la seva cuina fa ja uns quants anys (ni ho recordo, però bastants, ja que ni tan sols escrivia al blog...). De fet, era al començament de construir-se l'hotel en què s'ubica el restaurant, doncs la terrassa que podeu veure no estava encara finalitzada. Terrassa per cert, amb unes increïbles vistes de Barcelona i el seu litoral i que fan imprescindible gaudir d'un aperitiu en un assolellat migdia (que no va ser el cas, precisament). Quan vaig anar el primer cop, la seva em va semblar una cuina molt diferent i amb productes no gaire habituals per les nostres terres, doncs acabaven d'arribar de terres brasileres i portaven un munt de novetats culinàries. A més, van ser els precursors i els que van desenvolupar un aparell anomenat Gastrovac, que és una mena d'olla per cuinar al buit (l'aigua bull a 35º en absència de pressió) i un preu una mica més elevat que les tradicionals de Bra o Magefesa (supera els 3.000 €).
Pel que fa a la sala en si, només dir que és d'aquells llocs a on es barregen tranquil·litat, pau i luxe, amb poques taules de grans dimensions i ben separades entre si. El target de públic assistent a aquest tipus de restaurant de gran luxe, ja us podeu fer una idea aproximada de quin és, i aquell dia vam comptar amb la presència com a veïns de taula, de dues personalitats de l'escena barcelonina com són el Duran i Lleida i l'Antich, maquinant vés a saber que... I per una altra banda, una curiosa parella molt jove i, per dir-ho d'una forma amable i col·loquial, informal (aquella setmana era la del Mobile...) amb un nadó, que almenys va tenir el detall de no despertar-se de la seva migdiada. I nosaltres...
No cal dir, que tant el servei com tota la posada en escena són de primeríssima qualitat, llevat d'algun detall que passaré a comentar a continuació...
Directament, l'homenatjat va escollir per nosaltres i va triar el menú de degustació, que van variant en funció de les estacions de l'any adaptant-se al millor producte en cada moment. Et porten uns pans casolans d'olives, blanc, de pasta de full i algun altre que no recordo, amb un excel·lent oli d'oliva un punt picant i amarg, del que et van reposant durant tot l'àpat.
I per començar, l'aperitiu que et porten d'entrada (demanis carta o menú) ja té la seva conya... A veure com ho explico... Et porten una safata amb uns "camarons" (ignoro el seu nom en català...) i un rotlle d'alguna cosa indefinida, i a continuació el cambrer explica que és una versió invertida dels clàssics "camarons" del sud del país veí... I el molt c... diu que primer el rotlle i després els "camarons". Però ja és massa tard i algú ja està mossegant el rotlle que no és sinó un tovalló de roba humitejat amb cítrics. Segons sembla, la "gràcia" del plat està a netejar-te primer les mans amb el tovalló i després agafar els animalets amb les mateixes mans impregnades d'aromes cítrics. Però si partim de la premissa que en aquest tipus de restaurant TOT el que va al plat es menja, hauria sigut més convenient explicar millor el plat... Suspens total doncs pel cambrer en aquest primer round. Si més no, espero que almenys li servis per riure una estona...
Dels plats que componien el menú de degustació, només diré que eren tots d'un gran nivell, amb una espectacular i acurada presentació que ja veure a les fotografies que parla per si sola. Intentaré comentar només aquells aspectes dels plats que més em van cridar l'atenció...
Eriçó de mar. Servit sobre una mena de cruixent d'algues i un brou de galeres amb plàncton.
Gambot de Huelva. Només escalfat (no sé ni si tan sols va passar per la planxa) sobre una base d'una mena de guacamole.
Rovell trufat i consomé de caça. També dels plats que tenen el seu què... Comencen posant una gota (literal) de brandi a la copa i et diuen que l'oloris. Aleshores et serveixen l'ou preparat a baixa temperatura juntament amb uns tocs cruixents i et serveixen el brou a la copa. Molt bo, però no sé jo si cal tanta història per menjar un consomé...
Llàgrimes verdes. Més conegudes com a pèsols i amb una salsa d'ibèric, va ser un plat en el qual tothom va coincidir en dos aspectes: el primer, la qualitat i la preparació del producte (vam gaudir molt) i en segon lloc, l'escassetat del mateix. Qualsevol de nosaltres podria haver-hi tripitit d'aquest plat.
All negre. Una crema d'aquest mateix producte tan bo i tan de moda a totes les cuines, amb una hòstia que dubto fos consagrada però que mira, feia gràcia...
Tavella Thai - Gelatina de vedella. Plat en dos actes, compost d'una potent gelatina que es quedava presa del paladar i una tavella (una mena de mongeta gran) en un brou d'aquells que sóc totalment incapaç de reproduir ni sensorialment ni de memòria... Aquest plat, juntament amb els dos següents donava inici a un triplet de gastronomia més "exòtica".
Bou de mar. Ravioli fet amb aquest ingredient en un brou que tampoc sóc capaç de reproduir ni recordar...
Ceviche de vieira. I no podia faltar el plat de ceviche, que personalment, l'únic que m'aporta és la frescor. Ja sé que diré una burrada, però per a mi va ser com l'equivalent del viejuno sorbet de llimona... :-)
La mare i el fill. Encara sort que només van ser tres els plats "exòtics", puix amb aquest van tornar a fer-nos trempar. Es tractava d'un tall d'esturió (la mare) servit sobre una fina emulsió i coronat pel caviar (el fill). Amb aquest plat tampoc va estar gaire fi el cambrer quan un de nosaltres li va preguntar per l'origen del caviar i en afirmar que era iranià, va semblar desconèixer que també existeixen els de Granada (Riofrio) o Les a la Vall d'Aran (Nacarii).
Cabrit lletó. Doncs això... cabrit lletó cuinat a baixa temperatura durant un munt d'hores (com ho deuen fer això??).
I de les postres, per les que sabeu que tampoc em deleixo, només destacaria l'última anomenada Mandarina, i que també té la seva pel·lícula, doncs et porten en una safata blanca rectangular la mandarina (que és una mena de mousse d'aquesta fruita) i en un plat a part complements per decorar-la al teu gust amb les instruccions en un paper que també es menja. Tampoc em va quedar pas malament... I la canalla entretinguda, oiga.
I ja per acompanyar els cafès, un preciós bombó que et porten en una capsa que sembla que t'hagin de demanar la mà...
I les coca coles... entre les quals destacaria un màgnum de l'exclusiu Mas La Plana Armand Bassi 2001, tot i que els altres refrescos no estaven pas malament, eh?
Del tema preu, poca cosa puc dir... Només que el preu del menú degustació que heu vist aquí (sense les coca coles ni els cafès) és de 110 €, això si, amb l'IVA inclòs.
En resum. Un lloc increïble al qual podria tornar en qualsevol moment (sense tenir en compte els preus...). Cuina de primera, producte de luxe i servei atent i eficient (tret del parell de detalls sense importància que he explicat). Pel meu gust (i com sempre, intento remarcar aquest aspecte) podria perfectament prescindir dels tres plats més "exòtics" de la carta, que ja sé que tenen el seu públic, però per a mi, no són gustos que m'emocionin gaire... I o bé canviaria la preparació dels mateixos o incrementaria les racions d'altres plats que em van semblar sublims (pèsols, eriçó i esturió per posar tres exemples...).
I moltes gràcies per la convidada, amic meu!!!
Hotel Meliá Barcelona Sky
Carrer de Pere IV, 272 - 286
08005 Barcelona
Tel. 933 672 070
Fa un parell de setmanes i juntament amb altres bones persones com jo, vàrem estar molt generosament convidats a celebrar l'aniversari d'un gran amic, sent convocats al Dos Cielos, que és el restaurant dels germans Torres (aquells bessons mediàtics que surten als mitjans de comunicació de tant en tant).
Personalment, vaig tenir l'oportunitat de conèixer la seva cuina fa ja uns quants anys (ni ho recordo, però bastants, ja que ni tan sols escrivia al blog...). De fet, era al començament de construir-se l'hotel en què s'ubica el restaurant, doncs la terrassa que podeu veure no estava encara finalitzada. Terrassa per cert, amb unes increïbles vistes de Barcelona i el seu litoral i que fan imprescindible gaudir d'un aperitiu en un assolellat migdia (que no va ser el cas, precisament). Quan vaig anar el primer cop, la seva em va semblar una cuina molt diferent i amb productes no gaire habituals per les nostres terres, doncs acabaven d'arribar de terres brasileres i portaven un munt de novetats culinàries. A més, van ser els precursors i els que van desenvolupar un aparell anomenat Gastrovac, que és una mena d'olla per cuinar al buit (l'aigua bull a 35º en absència de pressió) i un preu una mica més elevat que les tradicionals de Bra o Magefesa (supera els 3.000 €).
 |
| Terrassa exterior |
Pel que fa a la sala en si, només dir que és d'aquells llocs a on es barregen tranquil·litat, pau i luxe, amb poques taules de grans dimensions i ben separades entre si. El target de públic assistent a aquest tipus de restaurant de gran luxe, ja us podeu fer una idea aproximada de quin és, i aquell dia vam comptar amb la presència com a veïns de taula, de dues personalitats de l'escena barcelonina com són el Duran i Lleida i l'Antich, maquinant vés a saber que... I per una altra banda, una curiosa parella molt jove i, per dir-ho d'una forma amable i col·loquial, informal (aquella setmana era la del Mobile...) amb un nadó, que almenys va tenir el detall de no despertar-se de la seva migdiada. I nosaltres...
No cal dir, que tant el servei com tota la posada en escena són de primeríssima qualitat, llevat d'algun detall que passaré a comentar a continuació...
Directament, l'homenatjat va escollir per nosaltres i va triar el menú de degustació, que van variant en funció de les estacions de l'any adaptant-se al millor producte en cada moment. Et porten uns pans casolans d'olives, blanc, de pasta de full i algun altre que no recordo, amb un excel·lent oli d'oliva un punt picant i amarg, del que et van reposant durant tot l'àpat.
I per començar, l'aperitiu que et porten d'entrada (demanis carta o menú) ja té la seva conya... A veure com ho explico... Et porten una safata amb uns "camarons" (ignoro el seu nom en català...) i un rotlle d'alguna cosa indefinida, i a continuació el cambrer explica que és una versió invertida dels clàssics "camarons" del sud del país veí... I el molt c... diu que primer el rotlle i després els "camarons". Però ja és massa tard i algú ja està mossegant el rotlle que no és sinó un tovalló de roba humitejat amb cítrics. Segons sembla, la "gràcia" del plat està a netejar-te primer les mans amb el tovalló i després agafar els animalets amb les mateixes mans impregnades d'aromes cítrics. Però si partim de la premissa que en aquest tipus de restaurant TOT el que va al plat es menja, hauria sigut més convenient explicar millor el plat... Suspens total doncs pel cambrer en aquest primer round. Si més no, espero que almenys li servis per riure una estona...
 |
| Camarons |
Dels plats que componien el menú de degustació, només diré que eren tots d'un gran nivell, amb una espectacular i acurada presentació que ja veure a les fotografies que parla per si sola. Intentaré comentar només aquells aspectes dels plats que més em van cridar l'atenció...
Eriçó de mar. Servit sobre una mena de cruixent d'algues i un brou de galeres amb plàncton.
 |
| Eriçó de mar |
Gambot de Huelva. Només escalfat (no sé ni si tan sols va passar per la planxa) sobre una base d'una mena de guacamole.
 |
| Gambot de Huelva |
Rovell trufat i consomé de caça. També dels plats que tenen el seu què... Comencen posant una gota (literal) de brandi a la copa i et diuen que l'oloris. Aleshores et serveixen l'ou preparat a baixa temperatura juntament amb uns tocs cruixents i et serveixen el brou a la copa. Molt bo, però no sé jo si cal tanta història per menjar un consomé...
 |
| Rovell trufat i consomé de caça |
Llàgrimes verdes. Més conegudes com a pèsols i amb una salsa d'ibèric, va ser un plat en el qual tothom va coincidir en dos aspectes: el primer, la qualitat i la preparació del producte (vam gaudir molt) i en segon lloc, l'escassetat del mateix. Qualsevol de nosaltres podria haver-hi tripitit d'aquest plat.
 |
| Llàgrimes verdes |
All negre. Una crema d'aquest mateix producte tan bo i tan de moda a totes les cuines, amb una hòstia que dubto fos consagrada però que mira, feia gràcia...
 |
| All negre |
Tavella Thai - Gelatina de vedella. Plat en dos actes, compost d'una potent gelatina que es quedava presa del paladar i una tavella (una mena de mongeta gran) en un brou d'aquells que sóc totalment incapaç de reproduir ni sensorialment ni de memòria... Aquest plat, juntament amb els dos següents donava inici a un triplet de gastronomia més "exòtica".
 |
| Tavella Thai - Gelatina de vedella (la gelatina) |
 |
| Tavella Thai - Gelatina de vedella (la tavella) |
Bou de mar. Ravioli fet amb aquest ingredient en un brou que tampoc sóc capaç de reproduir ni recordar...
 |
| Bou de mar |
Ceviche de vieira. I no podia faltar el plat de ceviche, que personalment, l'únic que m'aporta és la frescor. Ja sé que diré una burrada, però per a mi va ser com l'equivalent del viejuno sorbet de llimona... :-)
 |
| Cebiche de vieira |
La mare i el fill. Encara sort que només van ser tres els plats "exòtics", puix amb aquest van tornar a fer-nos trempar. Es tractava d'un tall d'esturió (la mare) servit sobre una fina emulsió i coronat pel caviar (el fill). Amb aquest plat tampoc va estar gaire fi el cambrer quan un de nosaltres li va preguntar per l'origen del caviar i en afirmar que era iranià, va semblar desconèixer que també existeixen els de Granada (Riofrio) o Les a la Vall d'Aran (Nacarii).
 |
| La mare i el fill |
Cabrit lletó. Doncs això... cabrit lletó cuinat a baixa temperatura durant un munt d'hores (com ho deuen fer això??).
 |
| Cabrit lletó |
I de les postres, per les que sabeu que tampoc em deleixo, només destacaria l'última anomenada Mandarina, i que també té la seva pel·lícula, doncs et porten en una safata blanca rectangular la mandarina (que és una mena de mousse d'aquesta fruita) i en un plat a part complements per decorar-la al teu gust amb les instruccions en un paper que també es menja. Tampoc em va quedar pas malament... I la canalla entretinguda, oiga.
 |
| Eucaliptus |
 |
| Shoronpo de graviola i ponzu |
 |
| Mandarina (com ho porten) |
 |
| Mandarina (la meva versió) |
I ja per acompanyar els cafès, un preciós bombó que et porten en una capsa que sembla que t'hagin de demanar la mà...
 |
| El cel |
I les coca coles... entre les quals destacaria un màgnum de l'exclusiu Mas La Plana Armand Bassi 2001, tot i que els altres refrescos no estaven pas malament, eh?
 |
| Les coca coles |
Del tema preu, poca cosa puc dir... Només que el preu del menú degustació que heu vist aquí (sense les coca coles ni els cafès) és de 110 €, això si, amb l'IVA inclòs.
En resum. Un lloc increïble al qual podria tornar en qualsevol moment (sense tenir en compte els preus...). Cuina de primera, producte de luxe i servei atent i eficient (tret del parell de detalls sense importància que he explicat). Pel meu gust (i com sempre, intento remarcar aquest aspecte) podria perfectament prescindir dels tres plats més "exòtics" de la carta, que ja sé que tenen el seu públic, però per a mi, no són gustos que m'emocionin gaire... I o bé canviaria la preparació dels mateixos o incrementaria les racions d'altres plats que em van semblar sublims (pèsols, eriçó i esturió per posar tres exemples...).
I moltes gràcies per la convidada, amic meu!!!
Tag :
Restaurant,
Restaurant *
Bacaro. En el Top 3 d'italians de Barcelona.
Bacaro
Jerusalem, 6
08001 - Barcelona
Tel.: 695 796 066
Fa uns dies i tot escurçant la periodicitat d'incursions gastronòmiques inicialment fixada pels 3(o+) a Taula, vaig tenir l'oportunitat de tastar la cuina d'un dels restaurants que probablement consideri a partir d'aquest moment, com dels millors en què gaudir d'aquesta meravellosa barreja de farina i aigua anomenada pasta.
Però no es limita només a això, sinó que és quelcom més. I és que fugint del convencionalisme dels clàssics restaurants italians que estem acostumats a conèixer, s'apropa més al concepte de taverna o bistrot en el que les elaboracions de la seva cuina van canviant en funció de la temporalitat i disponibilitat del producte. I és que a més, tenen just al costat un centre logístic de primera com és el mercat de La Boquería, que saben aprofitar i al que li treuen el màxim rendiment.
El personal que atén Bacaro a la cuina i a la sala és d'origen venecià i per això és la seva, una cuina en què aposten fort pels productes del mar, a més de les pastes en qualsevol de les seves varietats.
Es tracta d'un rústic i petit local amb dos nivells i tot just mitja dotzena de taules per planta, ben separades i creant un ambient prou íntim per gaudir de relaxades sobretaules, i en el que la parròquia sembla ser bastant fixa.
Carta limitada a pocs però selectes plats en el que és complicat trobar la diferència entre entrants i principals, amb preus que d'entrada poden semblar elevats. Però res més allunyat de la realitat i si voleu saber i veure més coses i conèixer més detalls d'aquest restaurant i dels plats que vàrem gaudir haureu de clicar al següent enllaç:
Bacaro - by 3(o+) a Taula
Em limitaré aquest cop a mostrar-vos un petit collage com avanç dels plats tastats pel grup...
Jerusalem, 6
08001 - Barcelona
Tel.: 695 796 066
Fa uns dies i tot escurçant la periodicitat d'incursions gastronòmiques inicialment fixada pels 3(o+) a Taula, vaig tenir l'oportunitat de tastar la cuina d'un dels restaurants que probablement consideri a partir d'aquest moment, com dels millors en què gaudir d'aquesta meravellosa barreja de farina i aigua anomenada pasta.
Però no es limita només a això, sinó que és quelcom més. I és que fugint del convencionalisme dels clàssics restaurants italians que estem acostumats a conèixer, s'apropa més al concepte de taverna o bistrot en el que les elaboracions de la seva cuina van canviant en funció de la temporalitat i disponibilitat del producte. I és que a més, tenen just al costat un centre logístic de primera com és el mercat de La Boquería, que saben aprofitar i al que li treuen el màxim rendiment.
El personal que atén Bacaro a la cuina i a la sala és d'origen venecià i per això és la seva, una cuina en què aposten fort pels productes del mar, a més de les pastes en qualsevol de les seves varietats.
Es tracta d'un rústic i petit local amb dos nivells i tot just mitja dotzena de taules per planta, ben separades i creant un ambient prou íntim per gaudir de relaxades sobretaules, i en el que la parròquia sembla ser bastant fixa.
Carta limitada a pocs però selectes plats en el que és complicat trobar la diferència entre entrants i principals, amb preus que d'entrada poden semblar elevats. Però res més allunyat de la realitat i si voleu saber i veure més coses i conèixer més detalls d'aquest restaurant i dels plats que vàrem gaudir haureu de clicar al següent enllaç:
Bacaro - by 3(o+) a Taula
Em limitaré aquest cop a mostrar-vos un petit collage com avanç dels plats tastats pel grup...
