Un ceviche de corvina
Fa 1 hora
Kotoro. Esperem que millori...
Kotoro
Ferlandina, 34
08001 - Barcelona
Tel. 936 676 011
http://www.kotoro.barcelona/
Una veritable llàstima aquest primer bonus track dels 3(o+) a Taula... Volent trencar la cadència quinzenal de visites a restaurants, la component femenina del comando ens va temptar amb la visita a un japonès que havia estat i li havia agradat força, i nosaltres que som dèbils i de fàcil convèncer, vam acceptar la proposta al moment...
Situat al barri del Raval, es tracta més aviat (o almenys és l'aire que li han volgut donar) d'una clàssica izakaya (taverna japonesa) a on, com és habitual, els plats són majoritàriament en format platets per a compartir, tot i que també disposen de menú de migdia. Decoració sòbria amb mobiliari de fusta i parets vistes (com sempre, molt postureo a la decoració, però sé que molta gent ho agraeix i ho valora més que jo) i il·luminació insuficient, o tènue, si voleu.
No admeten reserves, o sigui que si aneu, millor que ho feu a hores que no siguin les més populars, encara que el dia que vàrem anar nosaltres tan sols hi havia 3 o 4 taules i només una (a banda de la nostra) amb més d'un comensal...
Només avançaré que el nivell de la cuina, tret d'algun plat del qual esperàvem més (com la tan anunciada broqueta de pell de pollastre), estava a un molt bon nivell, i que l'únic punt negatiu va estar en el servei, que per si sol, va ser capaç d'arruïnar el que fins a l'últim moment estava sent un molt bon àpat.
Com sempre, em limitaré a deixar una petita mostra dels diferents plats...
I si voleu saber més, el que vàrem tastar i el que realment va passar, haureu d'anar com sempre al blog conjunt dels 3(o+) a Taula (jo per la meva banda, esperaré un temps a veure si el seu servei evoluciona positivament...):
Kotoro - by 3(o+) a Taula
Ferlandina, 34
08001 - Barcelona
Tel. 936 676 011
http://www.kotoro.barcelona/
Una veritable llàstima aquest primer bonus track dels 3(o+) a Taula... Volent trencar la cadència quinzenal de visites a restaurants, la component femenina del comando ens va temptar amb la visita a un japonès que havia estat i li havia agradat força, i nosaltres que som dèbils i de fàcil convèncer, vam acceptar la proposta al moment...
Situat al barri del Raval, es tracta més aviat (o almenys és l'aire que li han volgut donar) d'una clàssica izakaya (taverna japonesa) a on, com és habitual, els plats són majoritàriament en format platets per a compartir, tot i que també disposen de menú de migdia. Decoració sòbria amb mobiliari de fusta i parets vistes (com sempre, molt postureo a la decoració, però sé que molta gent ho agraeix i ho valora més que jo) i il·luminació insuficient, o tènue, si voleu.
No admeten reserves, o sigui que si aneu, millor que ho feu a hores que no siguin les més populars, encara que el dia que vàrem anar nosaltres tan sols hi havia 3 o 4 taules i només una (a banda de la nostra) amb més d'un comensal...
Només avançaré que el nivell de la cuina, tret d'algun plat del qual esperàvem més (com la tan anunciada broqueta de pell de pollastre), estava a un molt bon nivell, i que l'únic punt negatiu va estar en el servei, que per si sol, va ser capaç d'arruïnar el que fins a l'últim moment estava sent un molt bon àpat.
Com sempre, em limitaré a deixar una petita mostra dels diferents plats...
I si voleu saber més, el que vàrem tastar i el que realment va passar, haureu d'anar com sempre al blog conjunt dels 3(o+) a Taula (jo per la meva banda, esperaré un temps a veure si el seu servei evoluciona positivament...):
Kotoro - by 3(o+) a Taula
Topik. Cèntric i molt recomanable.
TOPIK
València, 199
08011 - Barcelona
Tel. 934 510 923
www.topikrestaurant.es
Aquest cop, els de 3(o+) a Taula hem deixat de banda les novetats de restauració de ciutat, i hem anat a fer-nos un merescut auto-homenatge a un dels llocs que més ens agrada a tots tres: el Topik. Es tracta d'un restaurant situat a l'Antiga Esquerra de l'Eixample, de tall clàssic en la seva decoració i una cuina de fusió catalana japonesa (segons defineix el seu mateix xef, l'Adelf Morales). Entre molts altres, té el mèrit d'oferir un espectacular menú de migdia entre setmana per tan sols 14€ (ja sé que hi han de més econòmics, però ni de conya amb aquest producte i preparació). A més, te un parell més de menús de degustació a preus molt ajustats (com el que vàrem gaudir nosaltres) i, lògicament, l'extensa carta amb plats que encara no he aconseguit tastar...
De la seva cuina, encara que és molt complicat destacar un sol plat, diria que qualsevol que estigui elaborat amb tonyina és un encert segur. En pocs llocs he tastat plats d'aquest peix tan ben elaborats com al Topik.
Acostumo a deixar-me caure mínim un parell de cops l'any, atret tant per la seva cuina com per la RQP d'ambdós menús i algun post he anat fent des de l'any que el vaig conèixer...
2013 - El primer cop... i Nit de garnatxes i tonyina
2014 - La becada...
2015 - Un sopar de luxe...
I aquest cop, per saber més del que vàrem tastar i per acabar de llegir el post, haureu d'anar al blog dels 3(o+) a Taula...
Topik - by 3(o+) a Taula
Crec que ja només em queda fer allà un monogràfic d'ostres. A veure si ho llegeix l'interessat i s'anima a preparar un soparet... :-)
València, 199
08011 - Barcelona
Tel. 934 510 923
www.topikrestaurant.es
Aquest cop, els de 3(o+) a Taula hem deixat de banda les novetats de restauració de ciutat, i hem anat a fer-nos un merescut auto-homenatge a un dels llocs que més ens agrada a tots tres: el Topik. Es tracta d'un restaurant situat a l'Antiga Esquerra de l'Eixample, de tall clàssic en la seva decoració i una cuina de fusió catalana japonesa (segons defineix el seu mateix xef, l'Adelf Morales). Entre molts altres, té el mèrit d'oferir un espectacular menú de migdia entre setmana per tan sols 14€ (ja sé que hi han de més econòmics, però ni de conya amb aquest producte i preparació). A més, te un parell més de menús de degustació a preus molt ajustats (com el que vàrem gaudir nosaltres) i, lògicament, l'extensa carta amb plats que encara no he aconseguit tastar...
De la seva cuina, encara que és molt complicat destacar un sol plat, diria que qualsevol que estigui elaborat amb tonyina és un encert segur. En pocs llocs he tastat plats d'aquest peix tan ben elaborats com al Topik.
Acostumo a deixar-me caure mínim un parell de cops l'any, atret tant per la seva cuina com per la RQP d'ambdós menús i algun post he anat fent des de l'any que el vaig conèixer...
2013 - El primer cop... i Nit de garnatxes i tonyina
2014 - La becada...
2015 - Un sopar de luxe...
I aquest cop, per saber més del que vàrem tastar i per acabar de llegir el post, haureu d'anar al blog dels 3(o+) a Taula...
Topik - by 3(o+) a Taula
Crec que ja només em queda fer allà un monogràfic d'ostres. A veure si ho llegeix l'interessat i s'anima a preparar un soparet... :-)
Momos. Excel·lent cuina asiàtica de platillos.
Momos
Martínez de la Rosa 71
08012 - Barcelona
Tel. 932 185 327
www.momosbcn.com
Situat al costat de la Plaça del Sol a la Vila de Gràcia, ens trobem aquest restaurant de cuina asiàtica que obre només per sopars i conegut sobretot pels seus momos, també anomenats dumplings, gyozes o raviolis, però en el que hi ha força més plats que caldria destacar. És la seva una carta amb gran varietat d'opcions de plats per a compartir (a excepció de les sopes...) i de les que és complicat l'elecció doncs hi ha molts plats que et ve de gust tastar. A més, seguint la tradició d'altres restaurants asiàtics, il·lustren els seus plats amb les corresponents fotografies per què et puguis fer una idea més aproximada de com serà el plat que t'arribarà a taula. Val a dir també, que té una ampla opció de plats vegetarians i vegans.
Disposa de dues sales amb dos diferents nivells i una decoració senzilla amb taules i cadires de fusta. Com acostuma a passar en aquests llocs, absència total d'estovalles, que són substituïdes per estalvis i tovallons de paper i els habituals bastonets de fusta. Il·luminació tènue però suficient i sonoritat que pot arribar a ser força aclaparadora si s'omple la sala (fet aquest, que sembla ser bastant habitual). Millor anar amb reserva pel que vaig veure aquell dia (que va ser per sopar un dia entre setmana) i és que quan marxàvem ja era totalment ple.
A la sala, el servei és summament encantador i eficient i els plats arriben amb prou fluïdesa (tret dels dumplings que fan al moment, tal com ja diuen a la carta i que aquell dia es van prorrogar més dels 8 minuts anunciats).
No vàrem demanar per compartir però vam porquejar una mica de cada plat. Jo vaig demanar uns talls de pollastre marinats i arrebossats amb sèsam, que anaven acompanyats d'una salsa de cacauet, que estaven per repetir i tornar a demanar a la propera visita. No recordo el nom... Crec que era el pollastre indonesi Satay, però no ho puc assegurar...
 |
| Pollastre arrebossat amb sèsam - 7,70 € |
El següent si que el vam compartir, doncs era un plat totalment vegà i a judici de tots tres, el millor que vàrem menjar (i el nivell era alt...). Una mena de tortitas de blat de moro amb albergínia, gingebre i all.
 |
| Albergínia a la Shanghai - 3,50 € la unitat |
I els dumplings, que serveixen en plats de quatre unitats i que van ser uns de vegetals i els altres de porc i verdures. Tampoc és que perdi els sentits per aquest plat, però són senzillament els millors que he tastat fins el dia d'avui.
 |
| Dumpling Bulan (vegetals) i Lhamos (porc i vegetals) - 6,60 € cada ració de 4 dumplings |
I elles es van demanar els fideus saltats amb ou i verdures que vaig poder tastar i que també estaven molt bons.
 |
| Chao mian “Beijing” - 7,80 € |
I per rematar, uns mochis que ni que em mateu us podria dir de què eren... Les postres i jo, no ens portem gaire... :-)
 |
| Mochi - 5,00 € |
Tot i comptar amb una bona i sorprenent carta de vins amb quantitat de referències del país, aquell dia al estar en minoria només vaig demanar una copa de vi (i ni idea del que em van portar...) i vaig decidir fer bondat continuant el sopar amb aigua.
Tots els plats em van semblar de generoses racions i la cuina de nivell i molt acurada. I el preu, amb la copa de vi, un parell d'ampolles grans d'aigua i un cafè, va ser de 63 € per barba, o, el que és el mateix 21 € per cap. Penso que és una bona RQP, a la qual si afegim el bon servei de sala, fa recomanable la visita a aquest restaurant, tot el bullici de la sala i de la zona. Almenys jo, tornaré per tastar alguns dels plats dels quals em vaig quedar amb les ganes...
Tag :
Restaurant,
Restaurant ®
Tapeo del Born. Al Born i en format "tapa" (what else?)
Tapeo del Born
Montcada, 29
08003 Barcelona
Tel. 933 101 607
http://www.tapeoborn.cat
Petit restaurant situat al bell mig del Born, del qual sempre havia sentit parlar força bé. Aquest cop, amb els 3(o+) a Taula, amb la incorporació d'última hora d'un component radical vegà, però com ja va veure la carta el dia abans, ja anava jo més tranquil... :-)
Situat entre el museu Picasso i la Basílica de Santa Maria del Mar, es tracta d'un petit local que d'entrada sembla que només tingui l'espai de barra i tamborets alts que pot visualitzar-se des del carrer, però al fons trobes un passadís que porta a una altra sala amb taules més normals.
I, com el seu nom indica, la carta ofereix multitud de plats en format "tapa", fet que complica de vegades l'elecció del menú, doncs hi han moltes coses que venen de gust demanar.
La qualitat de la seva cuina i les reduïdes dimensions del local fan obligatoria la reserva, i més si no voleu acabar en qualsevol dels antros guiris que hi ha per la zona.
Us deixo una selecció de fotografies dels plats que vàrem demanar....
I, com sempre, per acabar de llegir el post, haureu d'anar al blog dels 3(o+) a Taula...
Tapeo - by 3(o+) a Taula
Montcada, 29
08003 Barcelona
Tel. 933 101 607
http://www.tapeoborn.cat
Petit restaurant situat al bell mig del Born, del qual sempre havia sentit parlar força bé. Aquest cop, amb els 3(o+) a Taula, amb la incorporació d'última hora d'un component radical vegà, però com ja va veure la carta el dia abans, ja anava jo més tranquil... :-)
Situat entre el museu Picasso i la Basílica de Santa Maria del Mar, es tracta d'un petit local que d'entrada sembla que només tingui l'espai de barra i tamborets alts que pot visualitzar-se des del carrer, però al fons trobes un passadís que porta a una altra sala amb taules més normals.
I, com el seu nom indica, la carta ofereix multitud de plats en format "tapa", fet que complica de vegades l'elecció del menú, doncs hi han moltes coses que venen de gust demanar.
La qualitat de la seva cuina i les reduïdes dimensions del local fan obligatoria la reserva, i més si no voleu acabar en qualsevol dels antros guiris que hi ha per la zona.
Us deixo una selecció de fotografies dels plats que vàrem demanar....
I, com sempre, per acabar de llegir el post, haureu d'anar al blog dels 3(o+) a Taula...
Tapeo - by 3(o+) a Taula
Tag :
3(o+) a Taula,
Restaurant
Cuina Vallès. II Sopar Experience
Cuina Vallès
www.cuinavalles.cat
https://www.facebook.com/CuinaValles/
El passat 23 de maig, un bon amic em va convidar a un sopar de degustació (experience que diuen ells...) que organitzava el col·lectiu de cuiners i cuineres del Vallès Occidental, anomenat Cuina Vallès.
L'esdeveniment, l'organitzaven a Can Barra, al costat de Sant Quirze del Vallès, que, a banda de masia, està format per un conjunt d'edificacions que actualment acull diversos serveis municipals. Un bonic indret que podria haver esdevingut fabulós, només posant una mica més de cura amb els petits detalls, que finalment són els que compten i que en forma de pinzellades aniré desgranant...
Estàvem citats a les nou del vespre i no vàrem començar fins ben passats dos quarts de deu. Hauria estat bé que almenys oferissin una copa per fer més portable l'espera, i més estant ja preparades les barres a l'exterior amb les begudes de l'aperitiu. Un altre aspecte a tenir en compte, és que si poses torxes al jardí per fer més bonic i agradable l'aperitiu, almenys que aquestes no siguin de petroli (o similar) doncs, entre el fum negre i la desagradable olor, havies d'anar canviant de lloc...
 |
| Can Barra. Exterior i hora de l'aperitiu |
Pel que fa a l'aperitiu pròpiament dit, van haver-hi coses molt bones i d'altres que, com a mínim sobraven. Com sempre, és la meva opinió personal, tot i que aquest cop, reafirmada amb les persones amb qui vaig parlar. A saber:
- Cebiche de corball i mango. Molt bo i dels entrants que sempre vénen de gust per lleugers i refrescants.
- Hamburguesa de mongeta del Ganxet i carreretes. Totalment prescindible. Eixuta i desproporcionadament gran per tractar-se d'un dels set plats d'aperitiu. No li vaig trobar cap mena de sentit i només vaig arribar a fer un mos.
- Dau de foie i melmelada. Més que bo. A més, em vaig quedar amb les ganes de saber quin picant portava, doncs es quedava només a la gola i durant un minut. Curiós.
- Oliva i vermut. Bé, tot i que pel que vaig veure, haurien fet bé de posar un manual d'instruccions.
- Caneló de carbassó i tàrtar de salmó. D'aquells plats que també venen sempre de gust per fer un petit tast.
- Broqueta de pop i papada encamisada de romesco. Bé, però massa protagonisme pel romesco. La papada passava pràcticament desapercebuda.
- Pa de figues amb formatge Cendrat. Des del meu punt de vista, també prescindible.
No vaig fer cap fotografia dels aperitius, però si teniu curiositat, podeu veure-les al facebook d'aquest col·lectiu que figura a l'encapçalament del post.
Un cop enllestit l'aperitiu, vàrem passar a l'interior d'una nau que albergava una enorme i única taula rectangular en la qual havíem de sopar tots. Potser fóra bona idea per posteriors edicions d'aquests sopars experience, canviar aquest format pel de taules rodones amb capacitat per 8-10 persones, que dóna una mica més de joc a l'hora d'interaccionar i relacionar-se amb els companys de taula.
Altre aspecte negatiu remarcable i potser el més important de la nit, va ser l'excessiu protagonisme que va tenir al llarg del sopar el celler de vins (Pinord concretament) que, imagino, patrocinava l'esdeveniment. Res a dir dels diferents vins que varen anar desfilant al llarg del menú que havien preparat els de Cuina Vallès, tot i que personalment només vaig gaudir de debò un d'ells (un Priorat anomenat +7, del qual ja m'he procurat una ampolla pel meu celler particular). Més aviat, el problema que vaig veure va ser, a banda de l'excessiva explicació de cadascun dels vins, la inexistència d'una mínima explicació dels plats, que a la fi haurien d'haver sigut els protagonistes (sense estendre's massa tampoc...).
Pel que fa als plats, la veritat és que se'm fa molt complicat decidir quin dels tres em va agradar més. El nivell de cuina va ser molt elevat i així el primer a arribar va ser un all blanc amb encurtits i verat fumat, que fins i tot vaig acabar sucant pa (i era un plat de cullera...).
 |
| Encurtits, all blanc i verat fumat |
Continuàrem amb el plat de peix, que concretament era de turbot (no sé jo si pel Vallès corren gaires...) en suquet i amb cigrons i ceps. Si m'obliguessin a escollir un dels plats, crec que seria aquest. Em va agradar molt.
 |
| Suquet de turbot amb cigrons i ceps |
I la carn, també d'un altíssim nivell d'excel·lència, que era un farcell de col amb ànec i cireres. Aquest va ser el plat maridat amb el Priorat (+7) que comentava abans i que em va fer gaudir d'allò més.
 |
| Farcell de col amb ànec i cireres |
Les postres bones, però com tampoc són el meu fort, em limito a dir que eren una versió molt lliure de les torradetes de Santa Teresa, i que posats a escollir, em quedo amb les clàssiques de tota la vida preparades aprofitant el pa dur del dia abans, que prepara ma mare. Val a dir que el cava que em va tocar, es va quedar a la copa doncs, per desconeixement meu del món del cava, em va semblar que tenia tap i no em vaig atrevir a demanar una nova copa d'una altra ampolla... Després em van dir que sí que el cava també pot tenir aquest defecte... Però ja era tard.
 |
| Torradeta de Santa Teresa amb crema catalana |
Anecdòtiques les mignardisses del Vallès servides amb els cafès.
 |
| Mignardises Vallesanes |
Aquest és l'aspecte de la gran taula en la qual ens varen ubicar, amb l'elenc al fons, dels cuiners i cuineres que van fer possible el sopar d'aquell vespre.
 |
| Els cuiners del col·lectiu Cuina Vallès |
I per rematar la feina, van portar a un chico Schweppes amb una barra mòbil per a preparar gintònics
 |
| Chico Schweppes preparant GT's |
En resum:
- Cuina excel·lent. Tret del parell de detalls comentats i sense més importància, als aperitius.
- Servei atent, eficient i molt disposat.
- Indret encertat.
- Posada en escena i distribució taula i comensals, a millorar.
- Faltaria donar més importància a la cuina (i especialment a la feina del col·lectiu Cuina Vallès) i menys al patrocinador. Ja sabem allò de "Poderoso Caballero Don Dinero", però penso que s'han de buscar i assolir termes mitjans...
Tag :
Restaurant
Kitsune BCN. En la bona línia del de Sant Cugat.
KITSUNE
Montseny, 13
08012 - Barcelona
Tel. 620666885
Recent inauguració a a la Vila de Gràcia de Barcelona, d'aquest restaurant japonès que té l'origen o la casa mare a Sant Cugat, al qual personalment he estat i fet un parell de visites (amb resultats més o menys oposats) i publicat en aquest mateix blog i que podreu llegir clicant al següent enllaç: KITSUNE - Sant Cugat
És més un restaurant japonès especialment indicat per a "sushi lovers" i amants de la cuina de compartir, ja que la seva carta està més basada en aquesta especialitat de la cuina japonesa, encara que sense descuidar la resta d'especialitats d'aquest país.
Vàrem anar els dels 3(o+) a Taula, com sempre intentant trobar la novetat i dir la nostra envers l'univers paral·lel gastronòmic que envolta aquestes noves inauguracions, i ens vàrem trobar un acollidor local (un pel fosc pel meu gust, de la mateixa manera que el de StQ), amb un servei eficaç i un menjar amb una RQP d'aquelles que són complicades de superar, fins al punt que a l'hora de pagar, tots tres vam haver de revisar el compte pensant que algun plat no havien cobrat... :-)
De totes maneres, per llegir la crònica d'aquest restaurant, haureu d'anar al post que hem fet al blog del grup, tot clicant el link que apareix a continuació:
Kitsune BCN - by 3(o+) a Taula
Unes fotografies del que vàrem gaudir, per que aneu salivant (els que us agradi aquesta cuina...).
I si voleu anar, afanyeu-vos abans que entre uns i altres ensorrin aquest barri...
Matos. Bons vins i servei amb opció de menjars informals.
Matos. Bar de vins i Enoteca
Unes rostes d'ànec (en francès rillettes), que són una mena de paté elaborat amb les restes trinxades de la carn d'ànecs i oques que no es fa servir per elaboracions més sofisticades (i cares...).
Una bona taula d'embotits, que com podeu veure, hi havia fam i ens vàrem llençar sense pensar a compartir la imatge...
I una generosa taula de formatges i un parell de copetes d'un vi dolç que no recordo, amb la que ens van obsequiar. Algun avantatge ha de tenir anar amb una famosa vedet... ;-)
Muntaner, 412
08006 - Barcelona
Tel. 934 141 522
Vaig anar la setmana passada a proveir-me d'unes ampolles del que ha passat a ser un dels meus vins de capçalera i vaig recordar que tenia injustament pendent de publicar el post del seu establiment. Com el meu nivell en vins és més aviat insuficient, em limitaré a explicar-vos el tema del local en si i del seu amable i diligent personal.
Situats al barri de Sant Gervasi - Galvany, els vaig conèixer gràcies a l'amic Ricard al que vaig acompanyar quan (ell) estava fent un reportatge de bars de vins per Barcelona que li havien encarregat a La Vanguardia, i que podreu llegir a l'Hemeroteca de La Vanguardia o bé copsar la seva opinió al seu blog Els Meus Restaurants. L'horari d'apertura pot semblar una mica atípic per qui busqui anar a sopar tard (com acostuma a passar per aquestes latituds), ja que tanquen a les deu del vespre, a excepció de divendres i dissabtes que ho fan a quarts d'onze de la nit.
En aquella primera visita, a part de fer l'entrevista a l'Anna, responsable i alma mater del local, vàrem aprofitar per fer un mos, doncs a més de ser un celler molt recomanable, disposen d'una curta però atractiva carta, en la que trobarem bàsicament embotits, formatges i conserves de gran qualitat (anxoves, sardines,...) i les postres, que són de la veïna pastisseria Canal. El local convida al tast relaxat d'algun dels vins que tenen a copes i que et proposen i t'aconsellen segons les teves preferències i amb gran professionalitat. També teniu l'opció de demanar qualsevol dels vins que tenen al celler i només us la cobraran al preu de botiga més un suplement de 5 € per obrir l'ampolla (un cost insignificant si comptem que et donen copa, taula i cadira). A més, fora de les hores de més afluència es respira una gran tranquil·litat al seu interior. De fet, si escollís aquest barri com a residència en el meu retorn a ciutat, seria un dels seus clients habituals...
A l'interior del local disposen d'un parell de barres amb còmodes tamborets, unes quantes taules amb capacitat per grups de dues o quatre persones, i una gran taula a on periòdicament organitzen tastos. També si els seguiu a través del seu Facebook, podreu veure interessants propostes de concerts en viu i en "petit comité". Tot un detall.
La central i el magatzem estan a Vallvidrera, sota el poc comercial nom de Vinos Dulces, que fins i tot em va sorprendre quan m'ho van dir, doncs, tot i passar pràcticament cada dia pel davant, mai hauria imaginat que parlàvem de la mateixa botiga amb diferents noms... :-)
I el que vàrem demanar per fer un sopar lleuger (tot i que veníem del Casa Xica aquell dia i tampoc és que estiguéssim massa tips...) va ser unes torrades amb una sardina fumada d'una considerable mida i sabor, i del que tots dos vam coincidir en què era imprescindible demanar.
Situats al barri de Sant Gervasi - Galvany, els vaig conèixer gràcies a l'amic Ricard al que vaig acompanyar quan (ell) estava fent un reportatge de bars de vins per Barcelona que li havien encarregat a La Vanguardia, i que podreu llegir a l'Hemeroteca de La Vanguardia o bé copsar la seva opinió al seu blog Els Meus Restaurants. L'horari d'apertura pot semblar una mica atípic per qui busqui anar a sopar tard (com acostuma a passar per aquestes latituds), ja que tanquen a les deu del vespre, a excepció de divendres i dissabtes que ho fan a quarts d'onze de la nit.
En aquella primera visita, a part de fer l'entrevista a l'Anna, responsable i alma mater del local, vàrem aprofitar per fer un mos, doncs a més de ser un celler molt recomanable, disposen d'una curta però atractiva carta, en la que trobarem bàsicament embotits, formatges i conserves de gran qualitat (anxoves, sardines,...) i les postres, que són de la veïna pastisseria Canal. El local convida al tast relaxat d'algun dels vins que tenen a copes i que et proposen i t'aconsellen segons les teves preferències i amb gran professionalitat. També teniu l'opció de demanar qualsevol dels vins que tenen al celler i només us la cobraran al preu de botiga més un suplement de 5 € per obrir l'ampolla (un cost insignificant si comptem que et donen copa, taula i cadira). A més, fora de les hores de més afluència es respira una gran tranquil·litat al seu interior. De fet, si escollís aquest barri com a residència en el meu retorn a ciutat, seria un dels seus clients habituals...
A l'interior del local disposen d'un parell de barres amb còmodes tamborets, unes quantes taules amb capacitat per grups de dues o quatre persones, i una gran taula a on periòdicament organitzen tastos. També si els seguiu a través del seu Facebook, podreu veure interessants propostes de concerts en viu i en "petit comité". Tot un detall.
La central i el magatzem estan a Vallvidrera, sota el poc comercial nom de Vinos Dulces, que fins i tot em va sorprendre quan m'ho van dir, doncs, tot i passar pràcticament cada dia pel davant, mai hauria imaginat que parlàvem de la mateixa botiga amb diferents noms... :-)
I el que vàrem demanar per fer un sopar lleuger (tot i que veníem del Casa Xica aquell dia i tampoc és que estiguéssim massa tips...) va ser unes torrades amb una sardina fumada d'una considerable mida i sabor, i del que tots dos vam coincidir en què era imprescindible demanar.
 |
| Sardina fumada - 3,50 € la tapa |
Unes rostes d'ànec (en francès rillettes), que són una mena de paté elaborat amb les restes trinxades de la carn d'ànecs i oques que no es fa servir per elaboracions més sofisticades (i cares...).
 |
| Rillette - 8 € |
Una bona taula d'embotits, que com podeu veure, hi havia fam i ens vàrem llençar sense pensar a compartir la imatge...
 |
| Taula d'embotits - 20 € |
I una generosa taula de formatges i un parell de copetes d'un vi dolç que no recordo, amb la que ens van obsequiar. Algun avantatge ha de tenir anar amb una famosa vedet... ;-)
 |
| Taula de formatges (convidada de la casa) |
I el fabulós vi dels que us parlava al començament del post i que ens va encantar. Malauradament, ara ja no hauré de tornar a explicar a on anar per comprar-lo... :-)
El compte, si no sumem els vins que ens vam emportar per autoconsum (no som tan burrus de cascar-nos 5 ampolles...) va sortir per uns 30 € per cap, que si afegíssim els formatges i les copes, s'enfilaria fins als 40 € per cap per un molt bon àpat, amb vins de molta qualitat.
En resum, un lloc per tornar i tornar i tornar... encara que només sigui a prendre una copa de vi, mentre xerres amb la parella o el personal o llegeixes un llibre o mires l'infinit... En fi... Una bona troballa per gaudir d'un bon vi.
Tag :
Restaurant,
Vins i derivats
La Panxa del Bisbe
La Panxa del Bisbe
Carrer del Torrent de les Flors, 158
08024 - Barcelona
Tel. 932 137 049
Nova experiència positiva amb els companys de fatigues del 3(o+) a Taula... En aquest cas, l'escollit va ser un amagat restaurant de la vila de Gràcia del que ja teníem bones referències, fins i tot d'alguns de nosaltres...
Es tracta d'un local prou ample al seu interior amb una barra i dos espais diferenciats, i que a més, disposa d'una agradable terrassa a l'exterior. Decoració sòbria, amb poques concessions a la modernitat, tret del detall de no disposar d'estovalles a les taules. Cuina oberta, que et permet veure la preparació de les comandes i el moviment que allà es produeix.
És la seva, una cuina de platillos, en la que podem escollir entre dos menús (variadillu de 36 € o pica-pica de 27 €, ambdós sense incloure el vi) o bé anar a la carta, que crec no canvia gaire el preu final del compte. Nosaltres, vàrem compartir entrants i demanar un principal cadascú i un parell de postres també a compartir, i amb el vi i els cafès, ens va quedar pràcticament pels preus del menú més econòmic.
A tots els plats que van arribar a taula, hi va haver coincidència d'opinions respecte a l'alta qualitat de la cuina (tret d'un dels entrants, que no ens va acabar de fer el pes...).
Si voleu llegir més i conèixer el detall de com va anar la cosa i quan ens va costar, només heu de clicar el link que apareix a continuació:
La Panxa del Bisbe - by 3(o+) a Taula
Carrer del Torrent de les Flors, 158
08024 - Barcelona
Tel. 932 137 049
Nova experiència positiva amb els companys de fatigues del 3(o+) a Taula... En aquest cas, l'escollit va ser un amagat restaurant de la vila de Gràcia del que ja teníem bones referències, fins i tot d'alguns de nosaltres...
Es tracta d'un local prou ample al seu interior amb una barra i dos espais diferenciats, i que a més, disposa d'una agradable terrassa a l'exterior. Decoració sòbria, amb poques concessions a la modernitat, tret del detall de no disposar d'estovalles a les taules. Cuina oberta, que et permet veure la preparació de les comandes i el moviment que allà es produeix.
És la seva, una cuina de platillos, en la que podem escollir entre dos menús (variadillu de 36 € o pica-pica de 27 €, ambdós sense incloure el vi) o bé anar a la carta, que crec no canvia gaire el preu final del compte. Nosaltres, vàrem compartir entrants i demanar un principal cadascú i un parell de postres també a compartir, i amb el vi i els cafès, ens va quedar pràcticament pels preus del menú més econòmic.
A tots els plats que van arribar a taula, hi va haver coincidència d'opinions respecte a l'alta qualitat de la cuina (tret d'un dels entrants, que no ens va acabar de fer el pes...).
Si voleu llegir més i conèixer el detall de com va anar la cosa i quan ens va costar, només heu de clicar el link que apareix a continuació:
La Panxa del Bisbe - by 3(o+) a Taula
Bodega Sepúlveda. Continua al peu del canó...
Bodega Sepúlveda
Sepúlveda, 173 Bis
08011 - Barcelona
Tel. 933 235 944
www.bodegasepulveda.net
Feia més de vint anys que no trepitjava aquest restaurant, que en la meva època adolescent (si... també la vaig tenir) era lloc d'obligada peregrinació per anar a fer unes tapes i unes cerveses negres (que vaig descobrir entre la Moritz d'aquells temps i aquesta bodega) per agafar forces i menjar-nos la nit.
La Diada de Sant Jordi, havia quedat amb la meva filla per anar a celebrar el sant i de casualitat vaig poder aparcar ben a prop i sense tenir reservat i fent un exercici de memòria sense precedents, vaig recordar aquest lloc del qual tan bons records guardava. Que si he de ser sincer, va ser la meva segona opció, doncs vaig voler provar sort amb el Due Spaghi, que està ben a prop i del que tant i tan bé he sentit parlar des de fa ja uns quants mesos. Però estava totalment reservat i era impossible a cap hora d'aquell vespre (ja ho tornaré a intentar més endavant...).
O sigui, que finalment vàrem acabar de pet en una de les icones de la meva joventut. Ni que em matessin coneixia a ningú del servei ni, per altra banda, recordava jo el local tal com estava. De fet, tenia el record que estava just enfront, a l'altra banda del carrer. O bé l'han traslladat durant aquests anys, o bé era una percepció conseqüència del meu lamentable estat en aquells boixos temps de joventut.
Local d'estil totalment clàssic, amb una forma allargada i estreta amb petites taules al seu inici i algunes més en les sales a on s'eixampla, s'intueix (pel moviment de gent que vàrem veure) una sala privada més enllà de la cuina.
De la seva extensa carta estructurada en "Per picar", "Amanides" "Ous" "Peix i marisc" i "Carns", vàrem decidir compartir uns entrants i demanar un principal cadascun. El tipus de cuina en la qual ens mourem en aquest restaurant, és més aviat immobilista o, el que és el mateix, ens trobarem plats de cuina tradicional (i no només catalana) i de tota la vida.
Els entrants no van poder ser pas més encertats... Una croqueta de carn d'olla (de les que podrien encapçalar perfectament el rànquing el dia que em decideixi a fer-lo) i una de xipiró arrebossada en panko (m'ho va semblar...), en el que semblava ser un dels pocs exercicis de modernitat de la seva cuina, i entre les quals, l'únic problema seria decidir quina d'elles et venia més de gust repetir.
I uns talls de morcilla de Burgos (bona foto la que va fer la nena...) també dels tops de la ciutat.
Els únics punts negatius van ser, per una banda el temps d'espera entre els entrants i els principals (que els hi passa als restauradors amb aquest punt???) i que fins i tot puc arribar a entendre i a tolerar si coincideix amb una hora en la qual tothom entra de cop i demana i pot arribar a saturar el servei de cuina. Però el que no puc passar, és que després de tanta estona d'espera s'equivoquin amb un dels plats (van portar ous ferrats amb xistorra, en lloc de pernil com havia demanat la meva filla) i que, tot admetent ells l'error, el canviessin després de deu minuts més, però... amb els mateixos ous i patates... totalment freds. Crec que tampoc hauria costat tant fer de nous (2 ous = 1 € i patates... s.c.) i haurien quedat més que bé.
I jo, per la meva banda, vaig decidir apostar fort i demanar un "cap i pota" amb rovellons, que he d'admetre que estava impressionant. Vaig perdre el compte dels talls de pa que em vaig arribar a menjar, arrossegant i sucant aquell suc quallat i potent que deixava anar el conjunt dels ingredients.
En resum, un lloc al qual el pas del temps no ha perjudicat pas (no com en altres molts de casos) i que, tret de les petites errades comentades, no dubtaria en recomanar o tornar a visitar si estigués per la zona.
Sepúlveda, 173 Bis
08011 - Barcelona
Tel. 933 235 944
www.bodegasepulveda.net
Feia més de vint anys que no trepitjava aquest restaurant, que en la meva època adolescent (si... també la vaig tenir) era lloc d'obligada peregrinació per anar a fer unes tapes i unes cerveses negres (que vaig descobrir entre la Moritz d'aquells temps i aquesta bodega) per agafar forces i menjar-nos la nit.
La Diada de Sant Jordi, havia quedat amb la meva filla per anar a celebrar el sant i de casualitat vaig poder aparcar ben a prop i sense tenir reservat i fent un exercici de memòria sense precedents, vaig recordar aquest lloc del qual tan bons records guardava. Que si he de ser sincer, va ser la meva segona opció, doncs vaig voler provar sort amb el Due Spaghi, que està ben a prop i del que tant i tan bé he sentit parlar des de fa ja uns quants mesos. Però estava totalment reservat i era impossible a cap hora d'aquell vespre (ja ho tornaré a intentar més endavant...).
O sigui, que finalment vàrem acabar de pet en una de les icones de la meva joventut. Ni que em matessin coneixia a ningú del servei ni, per altra banda, recordava jo el local tal com estava. De fet, tenia el record que estava just enfront, a l'altra banda del carrer. O bé l'han traslladat durant aquests anys, o bé era una percepció conseqüència del meu lamentable estat en aquells boixos temps de joventut.
Local d'estil totalment clàssic, amb una forma allargada i estreta amb petites taules al seu inici i algunes més en les sales a on s'eixampla, s'intueix (pel moviment de gent que vàrem veure) una sala privada més enllà de la cuina.
De la seva extensa carta estructurada en "Per picar", "Amanides" "Ous" "Peix i marisc" i "Carns", vàrem decidir compartir uns entrants i demanar un principal cadascun. El tipus de cuina en la qual ens mourem en aquest restaurant, és més aviat immobilista o, el que és el mateix, ens trobarem plats de cuina tradicional (i no només catalana) i de tota la vida.
Els entrants no van poder ser pas més encertats... Una croqueta de carn d'olla (de les que podrien encapçalar perfectament el rànquing el dia que em decideixi a fer-lo) i una de xipiró arrebossada en panko (m'ho va semblar...), en el que semblava ser un dels pocs exercicis de modernitat de la seva cuina, i entre les quals, l'únic problema seria decidir quina d'elles et venia més de gust repetir.
 |
| Croquetes de carn d'olla (dreta) - 1,50€ unitat, i de xipiró (esquerra) - 1,65 € unitat |
I uns talls de morcilla de Burgos (bona foto la que va fer la nena...) també dels tops de la ciutat.
 |
| Morcilla de Burgos - 5,00 € |
Els únics punts negatius van ser, per una banda el temps d'espera entre els entrants i els principals (que els hi passa als restauradors amb aquest punt???) i que fins i tot puc arribar a entendre i a tolerar si coincideix amb una hora en la qual tothom entra de cop i demana i pot arribar a saturar el servei de cuina. Però el que no puc passar, és que després de tanta estona d'espera s'equivoquin amb un dels plats (van portar ous ferrats amb xistorra, en lloc de pernil com havia demanat la meva filla) i que, tot admetent ells l'error, el canviessin després de deu minuts més, però... amb els mateixos ous i patates... totalment freds. Crec que tampoc hauria costat tant fer de nous (2 ous = 1 € i patates... s.c.) i haurien quedat més que bé.
 |
| Ous ferrats amb encenalls de pernil ibèric - 10,50 € |
I jo, per la meva banda, vaig decidir apostar fort i demanar un "cap i pota" amb rovellons, que he d'admetre que estava impressionant. Vaig perdre el compte dels talls de pa que em vaig arribar a menjar, arrossegant i sucant aquell suc quallat i potent que deixava anar el conjunt dels ingredients.
 |
| Cap i pota amb rovellons - 13,50 € |
El vi, va ser un de negre anomenat IO, del celler Masia Serra amb D.O. Empordà i un molt bon preu de 18,50 (uns 14-15 € de cost en cellers) i que personalment trobo té una envejable RQP.
I el compte, que com podreu veure amb el vi, l'aigua, la fabulosa coca de pa i un cafè, es va enfilar fins als 63 €, o el que és el mateix, poc més de 30 € per cap, que dóna una idea de la bona RQP i dels preus en general que ens podrem trobar en aquest local.
En resum, un lloc al qual el pas del temps no ha perjudicat pas (no com en altres molts de casos) i que, tret de les petites errades comentades, no dubtaria en recomanar o tornar a visitar si estigués per la zona.
Tag :
Restaurant,
Restaurant ®
La Dama. Cuina molt bé, però necessita millorar tempos.
La Dama
Av. Diagonal 423-425
08036 Barcelona
Tel. 932 096 328
www.la-dama.com
Decena visita gastronòmica dels Tres(o+) a Taula (com passa el temps...), en la que vàrem voler buscar quelcom especial per conmemorar aquesta xifra rodona.
Havíem escoltat la noticia de la reobertura de La Dama, aquest cop de la mà de l'empresari Parrado, el mateix dels Cañete i Martinez a Barcelona i vàrem decidir anar a treure el nas. Aquest restaurant que era un dels clàssics de la nostre ciutat amb una cuina d'influències clarament franceses, fa tot just un any va tancar les seves portes, i ara ha vist com li han fet un bon rentat interior intentant mantenir l'essència de l'anterior pel que fa a ambientació i cuina, i canviant radicalment el servei per un, dit d'una forma suau, d'una "modernor" molt més accentuada. Ja sé que les tendències a una ciutat com Barcelona, passen pel peatge del cosmopolitisme, però a mi m'aclapara aquest estil tan "casual" o com p____ es digui, i que, sense voler personalitzar en cap dels individus del servei, vaig trobar totalment fora de lloc i més adient per un espectacle de varietats o de circ, que no pas d'un restaurant de luxe com se suposa que volen fer d'aquest.
En resum, menjar amb poques opcions però prou bé, i preu al voltant dels 50-60 € per cap, tot i que aquest cop ens va sortir mes econòmic (uns 40 € i escaig) doncs van deixar de cobrar alguns extras, imagino que al sentir el comentari de "ja porten el berenar" quan portaven els principals (més de mitja hora d'espera per un restaurant d'aquest tipus amb una dotzena escasa de taules, no és el més habitual). Si voleu conèixer més detalls i anècdotes del dinar i del lloc, ho podreu fer clicant al següent link que us portarà a la web del grup:
La Dama - by 3(o+) a Taula
He llegit que a part de dinars i sopars, serviran pels matins esmorzars de forquilla, i berenars de 17 a 19 h. També funcionarà com cocteleria fins a les 2 de la matinada. No sé si serà massa... En qualsevol cas, esperem que els hi funcioni molt bé, doncs el lloc s'ho mereix.
Av. Diagonal 423-425
08036 Barcelona
Tel. 932 096 328
www.la-dama.com
Decena visita gastronòmica dels Tres(o+) a Taula (com passa el temps...), en la que vàrem voler buscar quelcom especial per conmemorar aquesta xifra rodona.
Havíem escoltat la noticia de la reobertura de La Dama, aquest cop de la mà de l'empresari Parrado, el mateix dels Cañete i Martinez a Barcelona i vàrem decidir anar a treure el nas. Aquest restaurant que era un dels clàssics de la nostre ciutat amb una cuina d'influències clarament franceses, fa tot just un any va tancar les seves portes, i ara ha vist com li han fet un bon rentat interior intentant mantenir l'essència de l'anterior pel que fa a ambientació i cuina, i canviant radicalment el servei per un, dit d'una forma suau, d'una "modernor" molt més accentuada. Ja sé que les tendències a una ciutat com Barcelona, passen pel peatge del cosmopolitisme, però a mi m'aclapara aquest estil tan "casual" o com p____ es digui, i que, sense voler personalitzar en cap dels individus del servei, vaig trobar totalment fora de lloc i més adient per un espectacle de varietats o de circ, que no pas d'un restaurant de luxe com se suposa que volen fer d'aquest.
En resum, menjar amb poques opcions però prou bé, i preu al voltant dels 50-60 € per cap, tot i que aquest cop ens va sortir mes econòmic (uns 40 € i escaig) doncs van deixar de cobrar alguns extras, imagino que al sentir el comentari de "ja porten el berenar" quan portaven els principals (més de mitja hora d'espera per un restaurant d'aquest tipus amb una dotzena escasa de taules, no és el més habitual). Si voleu conèixer més detalls i anècdotes del dinar i del lloc, ho podreu fer clicant al següent link que us portarà a la web del grup:
La Dama - by 3(o+) a Taula
He llegit que a part de dinars i sopars, serviran pels matins esmorzars de forquilla, i berenars de 17 a 19 h. També funcionarà com cocteleria fins a les 2 de la matinada. No sé si serà massa... En qualsevol cas, esperem que els hi funcioni molt bé, doncs el lloc s'ho mereix.
Tag :
3(o+) a Taula,
Restaurant
Kimbo. Japonès al Vallés.
KIMBO
Marià Fortuny, 8
08202 Sabadell
Tel. 937 270 631
Després d'una dura i intensa matinal a Sabadell posant per enllestir un book de fotos del que podeu veure un tast al Facebook del Tres (o+) a Taula, vàrem decidir juntament amb en Ricard (del blog Els meus restaurants) i el fotògraf, Ricard Jr., anar a dinar a un restaurant japonès que sembla ser té molt d'èxit entre els nadius d'aquesta població.
Pel que vaig poder veure, funciona molt millor i amb més moviment com a Take Away que no pas com restaurant a la carta, en el que el target de públic no semblava ser gaire expert o habituat en aquest tipus de cuina, arribant a situacions ben curioses en alguna de les taules.
Local d'ambient i decoració moderna obert a començaments d'aquesta mateixa dècada, amb una terrassa coberta i un interior amb unes poques taules (una dotzena a tot estirar) una mica atapeïdes pel meu gust.
Vàrem deixar l'elecció dels plats una mica en mans de qui va venir a prendre nota i ens va suggerir els sis següents, tot dient que quan els acabéssim, si és que ens quedàvem amb gana, podríem demanar algun altre (home de poca fe...), doncs no trigaven gaire en l'elaboració.
El primer a arribar van ser uns gunkanzushi (sushi cuirassat) de tonyina amb un toc de cebollí gal·lès (gràcies Viquipèdia per introduir cada dia un nou vocable culinari al meu malmès cervell... que per qui no vulgui aprendre'l, és la "cebolleta" de tota la vida o "cebolla de verdeo"). En qualsevol cas, molt bo i un inici espectacular del dinar.
 |
| Gunkan de tonyina - 3,00 € unitat |
Una amanida de pop amb salsa kimuchi i llavors de sèsam que, personalment, no em va fer el pes. Entre la contundència de la salsa i la textura del pop, em van esgarrar el plat.
 |
| Amanida de pop amb kimuchi - 8,50 € |
Uns temarizushi de salmó, flamejats amb maionesa japonesa. Si l'anterior pecava de contundència, aquest era tot el contrari. Molt bo i visualment atractiu, però molt subtil (massa potser?).
 |
| Temari sushi de salmó - 11,50 € |
Van pujar de cop el llistó amb el bun del dia, que en aquella ocasió era de Wagyu. Molt bo, tant el bun, com melosa la carn.
 |
| Bun de Wagyu - 5,50 € unitat |
Uns hosomaki calents de llagostí amb tempura i crema de formatge, van tornar a baixar la satisfacció de l'àpat... Els fregits i jo... Complicada relació... (tot i que no és pas la més complicada... ea!...).
 |
| Maki calent de llagostí amb tempura i crema de formatge - 9,00 € |
Original i espectacular la versió d'oshizushi que va arribar a continuació... De panxeta caramel·litzada, foie i yuzu. I amb un fetge de qualitat... :-)
 |
| Oshizushi de panxeta i foie - 13,50 € |
I un cop acabats els sis plats suggerits per ells, vam decidir demanar alguna coseta més per acabar d'omplir forats... Que no és que fos poc el que ens van portar, eh? És que som de bon menjar i ens agrada quedar bé als llocs.
Així doncs, vam demanar en primer lloc un Torikatsu, que ve a ser un bol d'arròs amb pollastre cruixent i salsa d'ou.
 |
| Torikatsu - 9,00 € |
I una bona ració de tataki de tonyina amb salsa de tomàquet natural i una amanida de ruca i cacauets.
 |
| Tataki de tonyina amb ruca, tomàquet i cacauets - 13,00 € |
I per beure, un Jaspi blanc de la D.O. Montsant amb un preu de 14 € (aproximadament 8 € a celler).
Tot això més una ampolla d'aigua i els cafès, va sortir per 110,50 €, o el que és el mateix, 37 € per cap.
En resum: restaurant amb llums i ombres pel que fa al menjar a la carta. I amb això vull dir, que tot i que el nivell de la cuina i sala és satisfactori, alguns plats em van fer trempar i d'altres em van deixar indiferent. Sempre he sentit parlar bé del seu take away, o sigui que imagino que de tenir-lo a prop també el faria servir (ja m'agradaria un take away a La Floresta... :-)))) Ara, d'aquí a comparar un dels seus plats amb creacions del xef Ricardo Sanz del Kabuki, com fa el crític Pau Arenós a la seva ressenya d'aquest mateix lloc...
I no voldria pas acabar sense agrair-li al Ricard que m'hagi descobert aquest bon restaurant... ;-)
Tag :
Japón,
Restaurant
