Un ceviche de corvina
Fa 55 minuts
Mako. Un bon nou japo, que ja és molt dir!
Mako
Consell de Cent, 255
Barcelona
Tel. 932 696 207
Primera convocatòria dels 3(o+) a Taula a la qual m'ha sigut impossible assistir per estar passant uns dies de vacances per Andorra, però que faig arribar per si li pot ser d'utilitat a algú.
Disculpeu la qualitat de les fotografies, dons aquest cop podreu observar que no les ha fet un professional... ;-)
Si voleu conèixer la crònica, el detall dels plats escollits i el que van pagar, ho podreu llegir a la publicació feta a la web dels 3(o+) a Taula clicant en el següent enllaç:
Consell de Cent, 255
Barcelona
Tel. 932 696 207
Primera convocatòria dels 3(o+) a Taula a la qual m'ha sigut impossible assistir per estar passant uns dies de vacances per Andorra, però que faig arribar per si li pot ser d'utilitat a algú.
Disculpeu la qualitat de les fotografies, dons aquest cop podreu observar que no les ha fet un professional... ;-)
Si voleu conèixer la crònica, el detall dels plats escollits i el que van pagar, ho podreu llegir a la publicació feta a la web dels 3(o+) a Taula clicant en el següent enllaç:
Tag :
3(o+) a Taula,
Restaurant
La bona sort. Tampoc va ser tanta...
La Bona Sort
Carders, 12
08003 - Barcelona
Baixar a Barcelona i anar a l'aventura a dinar pel barri del Born al mes d'agost, és un risc. L'intuïa i ara ho sé...
Havia quedat amb la meva filla i volíem xerrar i picar alguna cosa i les opcions conegudes del barri estaven totes tancades, o bé no ens venia de gust per ser restaurants massa formals.
Passejant pel carrer Carders (volíem fer el cafè al pati de l'Espai Mescladís), vàrem veure un restaurant amb un pati interior que no pintava gens malament i que com a més anunciaven tapes ens va fer decidir per aquest. No vam aprofitar el pati doncs era un d'aquells dies de calor intensa i a dins s'estava molt millor amb l'aire condicionat.
L'encant del local, totalment enfocat al turisme, penso que es limita al pati, que segurament a la nit deu ser una bona opció pels guiris que envaeixen la ciutat. Carta amb tapes majoritàriament espanyoles amb poques concessions a altres especialitats i preus continguts (a primera vista). Carta de vins prou acceptable amb bastants referències d'aquí i possibilitat de prendre algunes d'elles a copes. La nostra elecció va ser un Pardas Rupestris, vi blanc ecològic de la D.O. Penedès amb un preu de més de x2 en relació al de qualsevol celler.
Vaig percebre que el servei era pràcticament forà en la seva totalitat. I d'entrada, quan la persona encarregada de la nostra taula ens va preguntar si la carta la volíem en anglès o no recordo quina altra opció ens van donar, ja em va posar de mala llufa. Sort que estava allà la meva filla per transmetre'm pau i serenitat... Finalment, i davant els precs del cambrer dient-nos que feia poc temps que treballava allà i demanant-nos si us plau que en català no, doncs amb prou feines entenia el castellà, vàrem decidir claudicar i interactuar en aquest dialecte. I com no teníem ni idea de les quantitats i davant l'eloqüència del cambrer que a tot el que li dèiem contestava que si, vàrem demanar sis tapes (contant com a tal el pa).
El primer i millor de tots, va ser el guacamole amb nachos, si deixem de banda que aquests estaven una mica passats i tous... Però el guacamole amb la salsa pico de gallo (penso que així es diu) presentada a part estava força bé.
També més que correcte la coca de pa amb tomàquet.
I a partir d'aquí, ja va arribar tot en baixada... Les croquetes de pernil, que tot i ser lloades per la meva filla, a mi em van semblar una massa compacta sense gaire gust de pernil...
Albergínies amb mel... tampoc és que sigui alta cuina, però quan estan ben fregides és un plat de 10. Que no va ser el cas... més aviat eren com petites esponges olioses que anaven directes a una digestió complicada.
I bunyols de bacallà. Eixuts i amb excés d'oli.
I que dir dels calamars a l'andalusa... Una altra tapa excelsa quan està ben fregida, que és de fet l'única feina que té aquesta preparació: un bon fregit amb un bon oli i a la temperatura adequada. I puc ben assegurar-vos que cap d'aquests tres paràmetres es complien... I calamar congeladet, congeladet...
El compte final sense cafès, va ser superior als 30 € per cap amb un vi, que tot i que bo, era bastant normalet. Per un menjar d'una qualitat tan bàsica, per no dir baixa, em sembla d'una pèssima RQP.
No seria pas per tant, un restaurant que recomanaria... Menjar d'una qualitat baixa i producte molt bàsic, preus alts per la qualitat que ofereixen i servei lent i enfocat exclusivament als turistes. Com a molt, aprofitable per a fer un còctel al pati que tenen al capvespre amb uns fruits secs, que com no s'han de cuinar, tampoc els faran malbé... a no ser que ja siguin dolents d'origen.
Carders, 12
08003 - Barcelona
Baixar a Barcelona i anar a l'aventura a dinar pel barri del Born al mes d'agost, és un risc. L'intuïa i ara ho sé...
Havia quedat amb la meva filla i volíem xerrar i picar alguna cosa i les opcions conegudes del barri estaven totes tancades, o bé no ens venia de gust per ser restaurants massa formals.
Passejant pel carrer Carders (volíem fer el cafè al pati de l'Espai Mescladís), vàrem veure un restaurant amb un pati interior que no pintava gens malament i que com a més anunciaven tapes ens va fer decidir per aquest. No vam aprofitar el pati doncs era un d'aquells dies de calor intensa i a dins s'estava molt millor amb l'aire condicionat.
L'encant del local, totalment enfocat al turisme, penso que es limita al pati, que segurament a la nit deu ser una bona opció pels guiris que envaeixen la ciutat. Carta amb tapes majoritàriament espanyoles amb poques concessions a altres especialitats i preus continguts (a primera vista). Carta de vins prou acceptable amb bastants referències d'aquí i possibilitat de prendre algunes d'elles a copes. La nostra elecció va ser un Pardas Rupestris, vi blanc ecològic de la D.O. Penedès amb un preu de més de x2 en relació al de qualsevol celler.
Vaig percebre que el servei era pràcticament forà en la seva totalitat. I d'entrada, quan la persona encarregada de la nostra taula ens va preguntar si la carta la volíem en anglès o no recordo quina altra opció ens van donar, ja em va posar de mala llufa. Sort que estava allà la meva filla per transmetre'm pau i serenitat... Finalment, i davant els precs del cambrer dient-nos que feia poc temps que treballava allà i demanant-nos si us plau que en català no, doncs amb prou feines entenia el castellà, vàrem decidir claudicar i interactuar en aquest dialecte. I com no teníem ni idea de les quantitats i davant l'eloqüència del cambrer que a tot el que li dèiem contestava que si, vàrem demanar sis tapes (contant com a tal el pa).
El primer i millor de tots, va ser el guacamole amb nachos, si deixem de banda que aquests estaven una mica passats i tous... Però el guacamole amb la salsa pico de gallo (penso que així es diu) presentada a part estava força bé.
 |
| Guacamole amb nachos |
També més que correcte la coca de pa amb tomàquet.
 |
| Coca de pa amb tomàquet |
I a partir d'aquí, ja va arribar tot en baixada... Les croquetes de pernil, que tot i ser lloades per la meva filla, a mi em van semblar una massa compacta sense gaire gust de pernil...
 |
| Croquetes de pernil |
Albergínies amb mel... tampoc és que sigui alta cuina, però quan estan ben fregides és un plat de 10. Que no va ser el cas... més aviat eren com petites esponges olioses que anaven directes a una digestió complicada.
I bunyols de bacallà. Eixuts i amb excés d'oli.
 |
| Albergínies amb mel & Bunyols de bacallà |
I que dir dels calamars a l'andalusa... Una altra tapa excelsa quan està ben fregida, que és de fet l'única feina que té aquesta preparació: un bon fregit amb un bon oli i a la temperatura adequada. I puc ben assegurar-vos que cap d'aquests tres paràmetres es complien... I calamar congeladet, congeladet...
 |
| Calamars a l'andalusa |
El compte final sense cafès, va ser superior als 30 € per cap amb un vi, que tot i que bo, era bastant normalet. Per un menjar d'una qualitat tan bàsica, per no dir baixa, em sembla d'una pèssima RQP.
No seria pas per tant, un restaurant que recomanaria... Menjar d'una qualitat baixa i producte molt bàsic, preus alts per la qualitat que ofereixen i servei lent i enfocat exclusivament als turistes. Com a molt, aprofitable per a fer un còctel al pati que tenen al capvespre amb uns fruits secs, que com no s'han de cuinar, tampoc els faran malbé... a no ser que ja siguin dolents d'origen.
Tag :
Restaurant,
Restaurant NO ®
Shanghai. Potser el millor xinès de Barcelona.
Shanghai
I si voleu conèixer la resta de la crònica amb el detall dels plats escollits i el que vàrem pagar, ho podreu llegir a la crònica detallada que hem fet a la web dels 3(o+) a Taula clicant en el següent enllaç:
http://shanghai-bcn.com/
Aquest cop, a la sortida quinzenal que fem els dels 3(o+) a Taula, em tocava escollir a mi i ho vaig fer amb un que per a mi, sempre ha estat a un gran nivell de cuina, i a més en una especialitat (la cuina xinesa) no gaire coneguda per la seva riquesa sinó més aviat pels seus preus més que econòmics: el Shanghai del carrer Bisbe Sivilla.
Local clàssic, que tot i que amb el pas dels anys ja es veu una mica antic, continua tenint el seu encant de viejuno però a l'hora formal. La carta, no deixa de ser molt similar a la que ens podríem trobar a qualsevol dels restaurants xinesos de Barcelona, però amb la total seguretat que trobarem una cuina molt més acurada i amb uns ingredients de la màxima qualitat. Ara... els preus també estan en consonància amb la resta de trets diferencials. I valgui com clar exemple el preu d'una ració d'ànec Pequín, que s'apropa als 40 € (37 € si no recordo malament) i que és sense cap mena de dubte, el millor que he tastat mai.
Aquest cop i com és habitual en aquesta casa, el menjar va estar a un gran nivell i tots els plats van ser del nostre grat (uns bons i altres espectaculars). Però el servei, aquest cop ens va decebre una mica i especialment a mi, doncs els altres cops que havia estat, va ser una de les coses que més havia apreciat i valorat.
Només un parell de detalls... no ens van oferir la possibilitat de menú quan la tenien exposada a l'entrada (la vàrem haver de demanar...) i ni tan sols van fer un comentari quan els vam indicar que s'havien equivocat amb el compte. Tampoc ens va atendre el xef del restaurant que habitualment ofereix plats excepcionals de fora de carta (especialment, recordo unes espardenyes cuinades a la xinesa de fa uns anys, que em van semblar de llàgrima...) deixant-nos a les mans d'inexperts cambrers (o almenys així ens va semblar...).
Aquest cop, a la sortida quinzenal que fem els dels 3(o+) a Taula, em tocava escollir a mi i ho vaig fer amb un que per a mi, sempre ha estat a un gran nivell de cuina, i a més en una especialitat (la cuina xinesa) no gaire coneguda per la seva riquesa sinó més aviat pels seus preus més que econòmics: el Shanghai del carrer Bisbe Sivilla.
Local clàssic, que tot i que amb el pas dels anys ja es veu una mica antic, continua tenint el seu encant de viejuno però a l'hora formal. La carta, no deixa de ser molt similar a la que ens podríem trobar a qualsevol dels restaurants xinesos de Barcelona, però amb la total seguretat que trobarem una cuina molt més acurada i amb uns ingredients de la màxima qualitat. Ara... els preus també estan en consonància amb la resta de trets diferencials. I valgui com clar exemple el preu d'una ració d'ànec Pequín, que s'apropa als 40 € (37 € si no recordo malament) i que és sense cap mena de dubte, el millor que he tastat mai.
Aquest cop i com és habitual en aquesta casa, el menjar va estar a un gran nivell i tots els plats van ser del nostre grat (uns bons i altres espectaculars). Però el servei, aquest cop ens va decebre una mica i especialment a mi, doncs els altres cops que havia estat, va ser una de les coses que més havia apreciat i valorat.
Només un parell de detalls... no ens van oferir la possibilitat de menú quan la tenien exposada a l'entrada (la vàrem haver de demanar...) i ni tan sols van fer un comentari quan els vam indicar que s'havien equivocat amb el compte. Tampoc ens va atendre el xef del restaurant que habitualment ofereix plats excepcionals de fora de carta (especialment, recordo unes espardenyes cuinades a la xinesa de fa uns anys, que em van semblar de llàgrima...) deixant-nos a les mans d'inexperts cambrers (o almenys així ens va semblar...).
 |
| Espectaculars les costelles |
I si voleu conèixer la resta de la crònica amb el detall dels plats escollits i el que vàrem pagar, ho podreu llegir a la crònica detallada que hem fet a la web dels 3(o+) a Taula clicant en el següent enllaç:
No sé si serà o no el millor xinès de Barcelona, però jo el recomano a ulls clucs. Sempre he menjat molt bé i el fet que el servei no estigués aquest cop a l'alçada, l'atribueixo més al fet de logística de grup que no pas a un canvi de rumb del mateix restaurant (o almenys així ho espero).
Masia Sant Cugat. Restringit a BBC...
Masia Sant Cugat
Avda. de les Corts Catalanes, s/n
08173 - Sant Cugat del Vallès
Tel. 935 893 445
www.masiasantcugat.com
Onze anys vivint al costat de Sant Cugat, i encara no coneixia aquest restaurant tan nomenat i conegut de la ciutat. Ara fa uns dies i tot improvisant un sopar i sense reservar (feia anys que no sortia sense saber a on anar i menys sense reserva...) vàrem passar pel davant i com a tots dos ens va fer gràcia, vam decidir provar sort, a veure si tenien alguna taula disponible.
El lloc i l'entorn és realment espectacular. Situat a la sortida de Sant Cugat, té un fàcil accés des de l'autopista i disposa d'aparcament propi a dins mateix dels seus terrenys. Es tracta d'una antiga casa pairal de l'any 1800 que va ser restaurada i transformada en restaurant l'any 1997 i que ara disposa de nombrosos salons i terrasses on organitzar reunions o bé celebrar casaments o similars i que a més, disposa d'unes vistes privilegiades i molt agradables sobre la serra de Collserola.
Carta clàssica amb entrants, arrossos, peixos (amb apartat especial pel bacallà) i carns (tant a la brasa com en altres elaboracions) amb el seu corresponent apartat de suggeriments. Carta de vins amb poques referències i en la qual tampoc vaig veure que destaquessin grans vins, fet estrany del que caldria esperar d'un lloc de (previsible) caché com aquest. Després de veure el que tenien, vaig demanar un Scala Dei, una jove garnatxa del Priorat que estava a un preu de més de x2 a la carta. Punts negatius també pel que fa a aquest apartat, van ser la mala qualitat de les copes i l'extremadament baixa temperatura del vi.
Mentre decidíem els plats del sopar, ens van portar el pa (no sé de quin forn el portaran, però el vàrem trobar molt bo) i uns gotets d'aperitiu amb una crema de carabassa i no recordo que més...
Finalment, ens vam decidir per compartir un duo de croquetes (de xipiró les fosques, i de pernil les de la part inferior de la fotografia) i un carpaccio d'alvocat amb tàrtar de salmó. Justetes les croquetes que no em van aportar res, i de l'altre plat, dir que vaig trobar molt escàs el tàrtar de salmó...
I de principals, una costella de porc Duroc que va ser la meva elecció i que no per senzilla ha de ser un plat vulgar, doncs la vaig trobar molt saborosa i ben preparada. Només un petit detall... Si a la carta figura un preu, fóra bo que cobressin el que posa allà i no el que ells decideixin. Només és 1 € de diferència, però queda molt malament...
I la meva parella, que va demanar unes costelles de xai i que expressament les va demanar poc fetes, li varen portar totalment carbonitzades (i no és cap exageració). Lògicament, vam demanar que les canviessin, fet que va provocar que mengéssim per torns, doncs quan van portar de nou el plat (i que més que 3 peces com resava a la carta, semblaven dues), jo ja havia acabat el meu... :-(
Tampoc van destacar gaire les guarnicions dels plats principals... Com podeu veure, és la mateixa a ambdós plats...
Sense postres, el cost va ser el que veieu al tiquet. Per la meva opinió, car pel que ofereixen...
En resum, un lloc en què l'únic que destacaria seria l'entorn i amb puntualitzacions... Vàrem sopar a una de les terrasses exteriors de les quals disposen i en funció d'on bufava el vent, t'arribava una flaira no gaire agradable de fems de cavall provinent de les diferents escoles d'equitació que hi ha al voltant (no hem d'oblidar pas la localitat on està situat el restaurant...). Si a això li afegeixes l'olor de cigar provinent de les taules veïnes on s'acomodaven les tribus locals (nàutics, bermudes i camisa de màniga llarga...), provoca un desig irrefrenable de marxar com més aviat millor.
El servei, tot i intentar-ho amb esforç i bona voluntat, tampoc és el que més destacaria del lloc, en el qual s'escolten molt poques paraules en català. De fet, a la seva web ni figura l'opció... :-(
És a dir... un restaurant que a mi personalment em queda com a local BBC (Bodas, Bautizos i Comuniones), que està bé si el que busques és fer una celebració a un lloc idíl·lic en un bonic entorn i no prioritzes paràmetres com la qualitat en el menjar o el bon servei.
Avda. de les Corts Catalanes, s/n
08173 - Sant Cugat del Vallès
Tel. 935 893 445
www.masiasantcugat.com
Onze anys vivint al costat de Sant Cugat, i encara no coneixia aquest restaurant tan nomenat i conegut de la ciutat. Ara fa uns dies i tot improvisant un sopar i sense reservar (feia anys que no sortia sense saber a on anar i menys sense reserva...) vàrem passar pel davant i com a tots dos ens va fer gràcia, vam decidir provar sort, a veure si tenien alguna taula disponible.
El lloc i l'entorn és realment espectacular. Situat a la sortida de Sant Cugat, té un fàcil accés des de l'autopista i disposa d'aparcament propi a dins mateix dels seus terrenys. Es tracta d'una antiga casa pairal de l'any 1800 que va ser restaurada i transformada en restaurant l'any 1997 i que ara disposa de nombrosos salons i terrasses on organitzar reunions o bé celebrar casaments o similars i que a més, disposa d'unes vistes privilegiades i molt agradables sobre la serra de Collserola.
Carta clàssica amb entrants, arrossos, peixos (amb apartat especial pel bacallà) i carns (tant a la brasa com en altres elaboracions) amb el seu corresponent apartat de suggeriments. Carta de vins amb poques referències i en la qual tampoc vaig veure que destaquessin grans vins, fet estrany del que caldria esperar d'un lloc de (previsible) caché com aquest. Després de veure el que tenien, vaig demanar un Scala Dei, una jove garnatxa del Priorat que estava a un preu de més de x2 a la carta. Punts negatius també pel que fa a aquest apartat, van ser la mala qualitat de les copes i l'extremadament baixa temperatura del vi.
Mentre decidíem els plats del sopar, ens van portar el pa (no sé de quin forn el portaran, però el vàrem trobar molt bo) i uns gotets d'aperitiu amb una crema de carabassa i no recordo que més...
Finalment, ens vam decidir per compartir un duo de croquetes (de xipiró les fosques, i de pernil les de la part inferior de la fotografia) i un carpaccio d'alvocat amb tàrtar de salmó. Justetes les croquetes que no em van aportar res, i de l'altre plat, dir que vaig trobar molt escàs el tàrtar de salmó...
 |
| Duo de croquetes - 12,90 € |
 |
| Carpaccio d'alvocat amb tàrtar de salmó - 10,00 € |
I de principals, una costella de porc Duroc que va ser la meva elecció i que no per senzilla ha de ser un plat vulgar, doncs la vaig trobar molt saborosa i ben preparada. Només un petit detall... Si a la carta figura un preu, fóra bo que cobressin el que posa allà i no el que ells decideixin. Només és 1 € de diferència, però queda molt malament...
 |
| Costella de porc Duroc - 18,00 € |
I la meva parella, que va demanar unes costelles de xai i que expressament les va demanar poc fetes, li varen portar totalment carbonitzades (i no és cap exageració). Lògicament, vam demanar que les canviessin, fet que va provocar que mengéssim per torns, doncs quan van portar de nou el plat (i que més que 3 peces com resava a la carta, semblaven dues), jo ja havia acabat el meu... :-(
Tampoc van destacar gaire les guarnicions dels plats principals... Com podeu veure, és la mateixa a ambdós plats...
 |
| Costelles de xai - 14,40 € |
Sense postres, el cost va ser el que veieu al tiquet. Per la meva opinió, car pel que ofereixen...
En resum, un lloc en què l'únic que destacaria seria l'entorn i amb puntualitzacions... Vàrem sopar a una de les terrasses exteriors de les quals disposen i en funció d'on bufava el vent, t'arribava una flaira no gaire agradable de fems de cavall provinent de les diferents escoles d'equitació que hi ha al voltant (no hem d'oblidar pas la localitat on està situat el restaurant...). Si a això li afegeixes l'olor de cigar provinent de les taules veïnes on s'acomodaven les tribus locals (nàutics, bermudes i camisa de màniga llarga...), provoca un desig irrefrenable de marxar com més aviat millor.
El servei, tot i intentar-ho amb esforç i bona voluntat, tampoc és el que més destacaria del lloc, en el qual s'escolten molt poques paraules en català. De fet, a la seva web ni figura l'opció... :-(
És a dir... un restaurant que a mi personalment em queda com a local BBC (Bodas, Bautizos i Comuniones), que està bé si el que busques és fer una celebració a un lloc idíl·lic en un bonic entorn i no prioritzes paràmetres com la qualitat en el menjar o el bon servei.
Tag :
Restaurant
Sant Antoni Gloriós. Bohèmic-2
Sant Antoni Gloriós
Manso, 42
08015 - Barcelona
Tel.: 934 240 628
Seguint la tendència de la zona hipster per excel·lència de Barcelona, ens trobem amb aquesta bodega renascuda des de la bona cuina del restaurant Bohèmic, del qual tampoc és que particularment sortís gaire content en el seu dia... Veieu sinó la crònica que d'aquell sopar vaig fer a Bohèmic 2012.
Ara, en una nova sortida (aquesta, de risc...) dels 3(o+) a Taula, volíem constatar que la qualitat de la cuina fos la mateixa, en aquesta nova etapa que ha iniciat l'anterior cuiner de Bohèmic, juntament amb el propietari del Xampanyet.
D'estil bodega, amb una barra i quatre taules altes amb tamborets, és la seva carta una lletania de tapes de xarcuteria i llaunes selectes, en la qual mereix especial atenció el seu apartat de plats de cuina "elaborada". No és especialment confortable ni indicat per un àpat relaxat, sinó que més aviat està pensat per fer un menjar o "picoteo" ràpid amb els amics.
Pel que fa a la carta de vins, està físicament present a un prestatge del local, amb les ampolles disponibles i els seus preus i característiques.
Servei una mica enganxifós, d'aquells que no paren de preguntar què t'ha semblat cada un dels nombrosos plats que vàrem demanar i que va tenir el seu moment àlgid quan amb el plat de les mandonguilles ens va indicar que no és que estiguessin gairebé crues, sinó que estaven poc fetes... :-) Encara sort que aquell dia estàvem de bon humor...
I si voleu conèixer la resta de la crònica amb el detall dels plats escollits i el que vàrem pagar, ho podreu llegir a la crònica detallada que hem fet a la web dels 3(o+) a Taula clicant en el següent enllaç:
Manso, 42
08015 - Barcelona
Tel.: 934 240 628
Seguint la tendència de la zona hipster per excel·lència de Barcelona, ens trobem amb aquesta bodega renascuda des de la bona cuina del restaurant Bohèmic, del qual tampoc és que particularment sortís gaire content en el seu dia... Veieu sinó la crònica que d'aquell sopar vaig fer a Bohèmic 2012.
Ara, en una nova sortida (aquesta, de risc...) dels 3(o+) a Taula, volíem constatar que la qualitat de la cuina fos la mateixa, en aquesta nova etapa que ha iniciat l'anterior cuiner de Bohèmic, juntament amb el propietari del Xampanyet.
D'estil bodega, amb una barra i quatre taules altes amb tamborets, és la seva carta una lletania de tapes de xarcuteria i llaunes selectes, en la qual mereix especial atenció el seu apartat de plats de cuina "elaborada". No és especialment confortable ni indicat per un àpat relaxat, sinó que més aviat està pensat per fer un menjar o "picoteo" ràpid amb els amics.
Pel que fa a la carta de vins, està físicament present a un prestatge del local, amb les ampolles disponibles i els seus preus i característiques.
Servei una mica enganxifós, d'aquells que no paren de preguntar què t'ha semblat cada un dels nombrosos plats que vàrem demanar i que va tenir el seu moment àlgid quan amb el plat de les mandonguilles ens va indicar que no és que estiguessin gairebé crues, sinó que estaven poc fetes... :-) Encara sort que aquell dia estàvem de bon humor...
I si voleu conèixer la resta de la crònica amb el detall dels plats escollits i el que vàrem pagar, ho podreu llegir a la crònica detallada que hem fet a la web dels 3(o+) a Taula clicant en el següent enllaç:
En resum, un bon lloc de cuina ben treballada i amb bon producte a on anar a fer un mos per un preu molt contingut a una zona de Barcelona d'ampla oferta d'aquesta mena de locals.
Tag :
3(o+) a Taula,
Restaurant
Bar Jardín. Cubà autèntic a Barcelona.
Bar Jardín
Carrer de Bernat Metge, 1
08020 - Barcelona
Tel. 933 052 189
Feia uns anys que m'insistien per anar a menjar "ropa vieja" al restaurant dels pares d'un conegut, i aquesta setmana per fi he pogut gaudir de la seva cuina i especialment, de la seva acollida.
El local és un senzill bar d'aquells de barri de tota la vida, al d'El Besòs i el Maresme a la confluència dels carrers Bernat Metge i la Rambla de Prim. El porten amb molta diligència i ritme cubà, un matrimoni de químics provinents d'aquell país (ella a la cuina i ell a la barra amb ajuda de diferents familiars pel que vaig poder veure aquell dia). Tot i anar a un dels dies més calorosos de l'any i beure i menjar com campions, vàrem estar d'allò més bé en ser un local cantoner i tenir totes les finestres obertes. Compte també amb unes taules a l'exterior que penso que al vespre deuen estar a plenes a vessar.
I com podeu veure a la següent imatge, no han trigat gaire a unir-se als nostres costums i aficions... :-)
Com ja anàvem directament a tastar això de la "ropa vieja", no puc opinar de la carta ni del menú de migdia, però imagino que al ser bar de barri tindrà menú de migdia, entrepans i se centraran (lògicament) en la gastronomia del seu país. Això de la "ropa vieja" al país veí és una recepta d'aprofitament similar a la nostra carn d'olla, mentre que a Cuba (i d'altres països del continent americà) és una preparació d'un tall de la vedella (habitualment falda) cuita i esfilagarsada i cuinada amb un sofregit de ceba, tomàquet i espècies, i que se serveix acompanyada d'arròs i "fríjoles".
A nosaltres, ens van servir a part, unes xips de plàtan fregit, una amanida amb enciam, cogombre, olives, blat de moro i tomàquet (i pelat que és tot un detall que no és gaire habitual trobar-se), i unes generoses racions de iuca fregida, que anaven reposant a mida que les anàvem nosaltres buidant (i que van ser uns quants cops...). Havia tastat la iuca sempre fregida amb forma de xips, però mai així i que he de confessar que em va agradar més que les patates a les quals estem aquí acostumats.
I uns refrescants mojitos per acabar el "lleuger" àpat estiuenc... a ritme de salsa i ball en directe per part dels propietaris i d'alguns de nosaltres (i que no vaig ser precisament jo...:-))))
Tot plegat per 23€ per cap (no vaig recordar fer foto del tiquet...) amb begudes (amb uns quants mojitos...) i postres incloses i repetint tants cops com ho vàrem demanar.
Molt recomanable si t'agrada la cuina i el ritme cubà. Molt bona gent i molt propera amb la que vàrem gaudir tant de la cuina com de la sobretaula i el ball.
Carrer de Bernat Metge, 1
08020 - Barcelona
Tel. 933 052 189
Feia uns anys que m'insistien per anar a menjar "ropa vieja" al restaurant dels pares d'un conegut, i aquesta setmana per fi he pogut gaudir de la seva cuina i especialment, de la seva acollida.
El local és un senzill bar d'aquells de barri de tota la vida, al d'El Besòs i el Maresme a la confluència dels carrers Bernat Metge i la Rambla de Prim. El porten amb molta diligència i ritme cubà, un matrimoni de químics provinents d'aquell país (ella a la cuina i ell a la barra amb ajuda de diferents familiars pel que vaig poder veure aquell dia). Tot i anar a un dels dies més calorosos de l'any i beure i menjar com campions, vàrem estar d'allò més bé en ser un local cantoner i tenir totes les finestres obertes. Compte també amb unes taules a l'exterior que penso que al vespre deuen estar a plenes a vessar.
I com podeu veure a la següent imatge, no han trigat gaire a unir-se als nostres costums i aficions... :-)
 |
| Imatge extreta del web de l'Associació de Botiguers del Besòs |
Com ja anàvem directament a tastar això de la "ropa vieja", no puc opinar de la carta ni del menú de migdia, però imagino que al ser bar de barri tindrà menú de migdia, entrepans i se centraran (lògicament) en la gastronomia del seu país. Això de la "ropa vieja" al país veí és una recepta d'aprofitament similar a la nostra carn d'olla, mentre que a Cuba (i d'altres països del continent americà) és una preparació d'un tall de la vedella (habitualment falda) cuita i esfilagarsada i cuinada amb un sofregit de ceba, tomàquet i espècies, i que se serveix acompanyada d'arròs i "fríjoles".
A nosaltres, ens van servir a part, unes xips de plàtan fregit, una amanida amb enciam, cogombre, olives, blat de moro i tomàquet (i pelat que és tot un detall que no és gaire habitual trobar-se), i unes generoses racions de iuca fregida, que anaven reposant a mida que les anàvem nosaltres buidant (i que van ser uns quants cops...). Havia tastat la iuca sempre fregida amb forma de xips, però mai així i que he de confessar que em va agradar més que les patates a les quals estem aquí acostumats.
 |
| Plàtan fregit |
 |
| Amanida |
 |
| Iuca fregida |
 |
| "Ropa vieja" cubana |
I uns refrescants mojitos per acabar el "lleuger" àpat estiuenc... a ritme de salsa i ball en directe per part dels propietaris i d'alguns de nosaltres (i que no vaig ser precisament jo...:-))))
 |
| Mojito |
Tot plegat per 23€ per cap (no vaig recordar fer foto del tiquet...) amb begudes (amb uns quants mojitos...) i postres incloses i repetint tants cops com ho vàrem demanar.
Molt recomanable si t'agrada la cuina i el ritme cubà. Molt bona gent i molt propera amb la que vàrem gaudir tant de la cuina com de la sobretaula i el ball.
Tag :
Restaurant
La Estrella. Producte i passió al Born.
La Estrella
Ocata, 6
08003 - Barcelona
Tel. 933 102 768
L'última sortida amb els 3(o+) a Taula va ser a un restaurant que algú va definir molt bé al seu dia com a cuina sense mariconades (publicat fa un parell d'anys al blog i que podreu llegir tot clicant aquí). Situat al costat de l'estació de França i amagat entre petits carrerons d'aquell barri, ens trobem amb aquest local de senzilla aparença i cuina excel·lent, en el que cal deixar de banda la seva carta i escoltar amb atenció els plats del dia i els suggeriments que el cap de sala va desgranant amb una desfermada passió i que et deixen en estat semi catatònic doncs no saps ben bé per a on anar...
De fet, aquell dia que vam ser quatre persones no vam demanar ni un sol plat dels que figuraven a la carta, que he de confesar vam mirar molt poc, doncs tots coneixem ja molt bé les peculiaritats del lloc i la seva cuina.
Si bé tots els plats són molt ben cuinats i presentats i amb una gran qualitat de producte, especial atenció mereixen les postres que, com sabeu, habitualment obviem i que en aquest cas va ser molt complicat de deixar de banda i que van ser un plat més del dinar escollit aquell dia.
Si voleu conèixer la resta de la crònica amb el detall dels plats escollits i el que vàrem pagar, ho podreu llegir a la crònica detallada que hem fet a la web dels 3(o+) a Taula clicant en el següent enllaç:
En resum, ens trobem davant d'un local força agradable en el que et sents a gust des del minut zero, amb un servei impecable i coneixedor de la seva feina, i amb una cuina casolana impecable amb un producte de molt bona qualitat. Que més podem demanar avui en dia per fer un bon àpat?
Tunateca. Tonyina de disseny.
TUNATECA
Avda. Diagonal, 439
08036 Barcelona
Tel. 937 976 460
www.tunatecabalfego.com
En aquesta nova sortida amb els 3(o+) a Taula, em corresponia triar lloc a mi, i em venia de gust aquest restaurant (o espai temàtic) on el protagonisme era per la tonyina de "granja" (amb el benentès de considerar aquestes com piscines naturals a l'interior del mar) que crien a l'Ametlla de Mar.
Lloc d'aquells ben situat (Diagonal / Muntaner) i de disseny per anar i ser vist (i a on no poden faltar les taules allargades en les quals et situen si no tens reserva i en les quals has de compartir obligatòriament vetllada en una perversa sort de loteria, doncs mai saps amb quina mena de gent et pot tocar compartir l'àpat...), i on l'única oferta (lògicament, doncs d'això es tracta) és la de la tonyina en qualsevol de les seves preparacions: sashimi, nigiri, maki, tàrtar, tataki, carpaccio i d'altres cuinats (parpatana, marmitako, morrillo, galta...).
Tot i tractar-se d'un producte top (penso que és la millor tonyina que es pot trobar avui en dia) a degustar en un local agradable, no em va deixar gaires bones sensacions... No puc dir que no fos pas del meu grat, però vaig trobar que en conjunt (cuina, servei, lloc i preu) existeixen altres locals que toquen bé aquestes bèsties, en els quals em sento molt més a gust i amb un cost notablement inferior (Topik i 9 de la Borriana o Koy Shunka en un altre nivell, per no parlar d'altres a la mateixa Ametlla de Mar o a l'Ampolla).
I si voleu conèixer la resta de la crònica amb el detall dels plats escollits, el que vàrem pagar (que va ser força enganyós doncs si no haguéssim fet abans un esmorzar de campions, penso que el compte es podria haver fins i tot duplicat...), ho podreu llegir a la crònica detallada que hem fet a la web dels 3(o+) a Taula clicant en el següent enllaç:
Avda. Diagonal, 439
08036 Barcelona
Tel. 937 976 460
www.tunatecabalfego.com
En aquesta nova sortida amb els 3(o+) a Taula, em corresponia triar lloc a mi, i em venia de gust aquest restaurant (o espai temàtic) on el protagonisme era per la tonyina de "granja" (amb el benentès de considerar aquestes com piscines naturals a l'interior del mar) que crien a l'Ametlla de Mar.
Lloc d'aquells ben situat (Diagonal / Muntaner) i de disseny per anar i ser vist (i a on no poden faltar les taules allargades en les quals et situen si no tens reserva i en les quals has de compartir obligatòriament vetllada en una perversa sort de loteria, doncs mai saps amb quina mena de gent et pot tocar compartir l'àpat...), i on l'única oferta (lògicament, doncs d'això es tracta) és la de la tonyina en qualsevol de les seves preparacions: sashimi, nigiri, maki, tàrtar, tataki, carpaccio i d'altres cuinats (parpatana, marmitako, morrillo, galta...).
Tot i tractar-se d'un producte top (penso que és la millor tonyina que es pot trobar avui en dia) a degustar en un local agradable, no em va deixar gaires bones sensacions... No puc dir que no fos pas del meu grat, però vaig trobar que en conjunt (cuina, servei, lloc i preu) existeixen altres locals que toquen bé aquestes bèsties, en els quals em sento molt més a gust i amb un cost notablement inferior (Topik i 9 de la Borriana o Koy Shunka en un altre nivell, per no parlar d'altres a la mateixa Ametlla de Mar o a l'Ampolla).
I si voleu conèixer la resta de la crònica amb el detall dels plats escollits, el que vàrem pagar (que va ser força enganyós doncs si no haguéssim fet abans un esmorzar de campions, penso que el compte es podria haver fins i tot duplicat...), ho podreu llegir a la crònica detallada que hem fet a la web dels 3(o+) a Taula clicant en el següent enllaç:
En resum, és un d'aquells llocs a on no pots dir que mengis malament, però que tampoc et provoca gaires ganes de tornar. Imagino que com tot en aquesta vida, tot té un preu. I en aquest cas, els costos de local, servei i infraestructura han de ser molt elevats, fet que repercuteix en el preu final de cada plat. Pot estar bé per qui no conegui altres llocs on menjar tonyina i vulgui impressionar a algú...
Tag :
3(o+) a Taula,
Restaurant
