De Figueres al VALLESPIR julio 2026
Fa 1 dia
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Lista Carmelín. Mostrar tots els missatges
Igueldo. Més que una taverna basca.
Igueldo
Rosselló, 186
08008 - Barcelona
Tel. 934 522 555
http://www.restauranteigueldo.com
Elegant i modern restaurant situat en una de les zones més concorregudes de l'Eixample pel que fa a oferta en restauració.
No és gens una taverna basca a l'estil de les d'aquest país. Ans al contrari, han volgut donar-li l'aparença de modernitat que impregna (potser un gra massa) la nostra ciutat i fer un local agradable i minimalista amb el color blanc clarament predominant, a taules, cadires, sofàs i parets, i amb una il·luminació que per descomptat no li falta. A mi que m'encanten els llocs lluminosos per menjar i veure bé el que tinc al plat, va ser un dels punts més positius del local.
Com bon restaurant basc, la carta (no gaire extensa, cosa que s'agraeix) gira al voltant de les brases de la graella, amb predomini de productes típics (lluç, bacallà, txipirons, bou...). A part, tenen diferents menús de grup ja configurats, així com un menú degustació que només serveixen a les nits i per taules completes, consistent en dos entrants, un peix, una carn i unes postres, i que va ser el que vàrem triar aquella nit.
Per tenir-nos entretinguts mentre portaven el sopar, ens van servir uns talls de xistorra que anaven embolcallats en un cruixent de pa molt fi i que no eren gens greixosos. Crec que aquest, és un dels embotits que més pot castigar un delicat estómac com el meu, quan no és d'una gran qualitat...
Un bonus track, abans de començar, van ser unes racions de "migas a la seva manera", i que va ser el caprici d'alguns que no les havien tastat mai (i jo, no les recordava pas tan sofisticades...). Crec que la tòfona ratllada per sobre, era una llicència molt lliure d'aquest tradicional plat. Molt bé!
El primer dels entrants, va ser un molt ben resolt tàrtar acompanyat d'un iogurt de cervesa, que si per separat ja era bo, em va semblar que en conjunt, li aportava unes interessants notes de sabor afegit. Dels bons que he tastat.
L'altre entrant, van ser unes carxofes a la graella (espectaculars) amb foie fresc a la planxa i una reducció de carn.
El plat de peix va ser un tall de lluç (no gaire generós...) amb cloïsses. Ambdós productes molt saborosos i perfectes de cocció.
I el plat de carn, va ser un garrí confitat amb la seva pell perfectament cruixent i una reducció dels seus propis sucs. Acompanyat per un puré de patata amb cibulet. Un plat també molt ben resolt i a on es nota la bona mà del cuiner.
Un prepostre, que va ser un sorbet de llimona "a la seva manera" (com agrada a tothom afegir aquest qualificatiu als plats...:-)). A mi particularment, no em va agradar gens ni per sabor ni per consistència (massa gel).
Millor van estar les postres pròpiament dites. Un soufflé calent líquid de formatge fresc, que anava acompanyat d'un sorbet de gerds. Tot i no ser gaire de postres, he de reconèixer que aquest era força bo, amb l'afegit dels contrastos entre ambdós plats (fred-calent, dolç-àcid).
El preu del menú degustació aquest, és de 36 € sense IVA, ni servei, ni begudes. Amb el parell o tres de màgnums que van caure (i alguna ampolla més...), l'extra de les "migas", begudes d'aperitiu i cafès, la cosa es va disparar fins als 58 € per cap.
Servei correcte, tot i que potser massa distant. Al final del sopar, van tenir el mal "detall" de no servir una segona ronda de cafès amb l'excusa que ja havien apagat la màquina... ¿?¿? Com si costés gaire prémer un botó...
En definitiva, un lloc recomanable si sou amants de la gastronomia del país basc i voleu menjar molt bé en un ambient asèptic.
Rosselló, 186
08008 - Barcelona
Tel. 934 522 555
http://www.restauranteigueldo.com
Elegant i modern restaurant situat en una de les zones més concorregudes de l'Eixample pel que fa a oferta en restauració.
No és gens una taverna basca a l'estil de les d'aquest país. Ans al contrari, han volgut donar-li l'aparença de modernitat que impregna (potser un gra massa) la nostra ciutat i fer un local agradable i minimalista amb el color blanc clarament predominant, a taules, cadires, sofàs i parets, i amb una il·luminació que per descomptat no li falta. A mi que m'encanten els llocs lluminosos per menjar i veure bé el que tinc al plat, va ser un dels punts més positius del local.
Com bon restaurant basc, la carta (no gaire extensa, cosa que s'agraeix) gira al voltant de les brases de la graella, amb predomini de productes típics (lluç, bacallà, txipirons, bou...). A part, tenen diferents menús de grup ja configurats, així com un menú degustació que només serveixen a les nits i per taules completes, consistent en dos entrants, un peix, una carn i unes postres, i que va ser el que vàrem triar aquella nit.
Per tenir-nos entretinguts mentre portaven el sopar, ens van servir uns talls de xistorra que anaven embolcallats en un cruixent de pa molt fi i que no eren gens greixosos. Crec que aquest, és un dels embotits que més pot castigar un delicat estómac com el meu, quan no és d'una gran qualitat...
 |
| Cruixent de xistorra |
Un bonus track, abans de començar, van ser unes racions de "migas a la seva manera", i que va ser el caprici d'alguns que no les havien tastat mai (i jo, no les recordava pas tan sofisticades...). Crec que la tòfona ratllada per sobre, era una llicència molt lliure d'aquest tradicional plat. Molt bé!
 |
| "Migas" a la seva manera |
El primer dels entrants, va ser un molt ben resolt tàrtar acompanyat d'un iogurt de cervesa, que si per separat ja era bo, em va semblar que en conjunt, li aportava unes interessants notes de sabor afegit. Dels bons que he tastat.
 |
| Steak tàrtar amb iogurt de cervesa |
L'altre entrant, van ser unes carxofes a la graella (espectaculars) amb foie fresc a la planxa i una reducció de carn.
 |
| Carxofes amb foie |
El plat de peix va ser un tall de lluç (no gaire generós...) amb cloïsses. Ambdós productes molt saborosos i perfectes de cocció.
 |
| Lluç amb cloïsses |
I el plat de carn, va ser un garrí confitat amb la seva pell perfectament cruixent i una reducció dels seus propis sucs. Acompanyat per un puré de patata amb cibulet. Un plat també molt ben resolt i a on es nota la bona mà del cuiner.
 |
| Garrí confitat amb patata al morter |
Un prepostre, que va ser un sorbet de llimona "a la seva manera" (com agrada a tothom afegir aquest qualificatiu als plats...:-)). A mi particularment, no em va agradar gens ni per sabor ni per consistència (massa gel).
 |
| Sorbet de llimona "a la seva manera" |
Millor van estar les postres pròpiament dites. Un soufflé calent líquid de formatge fresc, que anava acompanyat d'un sorbet de gerds. Tot i no ser gaire de postres, he de reconèixer que aquest era força bo, amb l'afegit dels contrastos entre ambdós plats (fred-calent, dolç-àcid).
 |
| Soufflé líquid de formatge fresc i sorbet de gerds |
El preu del menú degustació aquest, és de 36 € sense IVA, ni servei, ni begudes. Amb el parell o tres de màgnums que van caure (i alguna ampolla més...), l'extra de les "migas", begudes d'aperitiu i cafès, la cosa es va disparar fins als 58 € per cap.
Servei correcte, tot i que potser massa distant. Al final del sopar, van tenir el mal "detall" de no servir una segona ronda de cafès amb l'excusa que ja havien apagat la màquina... ¿?¿? Com si costés gaire prémer un botó...
En definitiva, un lloc recomanable si sou amants de la gastronomia del país basc i voleu menjar molt bé en un ambient asèptic.
Tag :
Lista Carmelín,
Restaurant
Club del cep. Celler tranquil amb bona cuina a Arenys de Mar.
Club del Cep
Carrer Joan Draper i Fossas, 24
Arenys de Mar
Tel. 937923651
En aquesta ocasió porto una molt interessant troballa, referència dels amics Paqui i Ramón que sempre ens sorprenen amb les seves crides, tant per l'originalitat del local com per la qualitat de la seva cuina. Es tracta d'un celler a tocar de la població d'Arenys de Mar, a uns cinc-cents metres de la sortida de l'autopista, a una zona de naus industrials amb fàcil accés i aparcament.
La primera part de la nau alberga el negoci de celler i al fons, trobem una porta per la qual s'accedeix al menjador. Encara que els meus coneixements en decoració són bastant baixos (per posar un adjectiu amable) diria que aquesta sala era una barreja d'antiquari i casa de la iaia amb molts elements kitsch. Les taules i cadires eren de les de fusta de tota la vida i totes diferents entres si, a l'igual que els canelobres i les làmpades que il·luminaven tènuement l'estança. Tota la part superior, estava decorada amb capses de fusta de vins i caves i cartells pintats de diferents cellers.
Un altre fet diferencial era la qualitat i el volum de la música ambient amb la qual ens regalaven l'oïda. Bàsicament jazz, excepte l'última hora en què ens obsequiaren amb Leonard Cohen.
 |
| Interior de la sala (I) |
 |
| Interior de la sala (II) |
 |
| Interior de la sala (i III) |
 |
| Tenda |
La carta, la presenten en un faristol de fusta amb un full pels entrants i un altre pels segons plats. A banda, també tenen els plats del dia que et canten i dels quals et deixen una còpia manuscrita a la taula.
 |
| Carta |
Com fem habitualment i amb les ànsies de tastar diferents plats, ens vàrem decantar per picar una mica i compartir els entrants, i així vàrem demanar:
Uns bunyols de bacallà d'una considerable mida i millor contundència de sabor.
 |
| Bunyols de bacallà (8 € mitja ració) |
Acompanyant tots els entrants, un excel·lent pa de coca amb tomàquet.
 |
| Coca de pa amb tomàquet (3 € per persona) |
El més fluix (de fet, l'únic fluix) dels entrants, va ser un tomàquet amb burrata. Aquesta última molt gustosa, no tant el tomàquet i això que vam insistir en què si no estava en el seu punt, ens estimàvem més un altre entrant...
Per amanir, et porten una cistella amb oli i vinagre de qualitat, així com un molinet de pebre negre i un pot amb flor de sal. A més, ens van servir un oli d'arbequines de primera premsada que estava brutal.
 |
| Tomàquet amb burrata (15 €) |
Unes croquetes de carn d'olla d'aquelles que et recorden a les que feia la iaia (o la mama) i que van de pet a formar part del meu particular top croquetil.
 |
| Croquetes (1,8 € unitat) |
Un cap i tripa amb cigrons que estava de llàgrima i que ja posats a demanar, els hi demanaria que afegissin un punt de picant que sempre li aporta un plus de sabor al plat. Molt i molt bo...
 |
| Cap i tripa (18 €) |
I ja per acabar amb els entrants, unes anxoves que ens van servir per liquidar el pa de coca amb tomàquet.
 |
| Anxoves |
I de segon plat, vàrem coincidir tots amb l'arròs, en part per les recomanacions de la noia que ens va atendre i en part (gran) per indicació dels mateixos Paqui i Ramón que ja l'havien tastat amb anterioritat. Segons sembla, el preparen una mica en funció del producte que millor troben al mercat, i que aquell dia va resultar ser de sepionets d'Arenys i gambes. Porto ja uns quants arrossos tastats, però de debò us dic que és un dels millors que he provat. Amb un punt d'allioli, ja es va convertir en quelcom escandalós...
 |
| Arròs de sepionets i gambes (20 € per ració) |
I de postres, unes boles de gelat de vainilla amb un coulis de gerds (crec recordar, ja que no les vaig tastar).
 |
| Gelat de vainilla amb coulis de gerds (5 €) |
I per rematar la vetllada, una taula molt variada de formatges, entre els quals hi havia un tall de Stilton, un Comté, un manxego, un d'ovella amb cendra, un de cabra que era tan potent com fer (imagino) un petó a un d'aquests animalons, i algun altre que ja no recordo... I per fer-los baixar, vàrem haver de recórrer a unes copes de garnatxa de l'Empordà...
 |
| Selecció de formatges (18 €) |
Els vins que van caure (anàvem amb set aquell dia) van ser un Flor de Nit (garnatxa blanca i macabeu) de la D.O. Terra Alta, un Les Sorts Sycar del celler Masroig (samsó i syrah) de la D.O. Montsant, i un Les Sorts Veinyes Velles del mateix celler i D.O.
Els vins els cobren a preu del celler, amb un increment de 5 € per ampolla en concepte de destapament ("descorche"), el que està molt bé per els vins amb un preu mitjà alt.
 |
| Els vins tastats (6,95 € - 15,95 € - 10 €) |
Finalment, el compte va pujar a uns 60 € per cap, que vista la quantitat i la qualitat tant del que vàrem menjar com del que vam beure opino que està força bé. En general, la cuina la definiria amb un sol adjectiu: casolana, i que faria extensible al servei, que vaig trobar molt atent i proper.
Un lloc molt recomanable per anar a fer un àpat (més adient per dinar, ja que tanquen la cuina a les 20:00 hores i el local a les 21:00) amb molta tranquil·litat i a on podrem prolongar unes quantes hores la sobretaula, ja que l'ambientació del lloc invita a gaudir d'aquell fet tan bàsic com és la conversa.
Pla.
Pla
Bellafila, 5
08002 - Barcelona
Tel. 934 126 552
www.restaurantpla.cat
restaurant@elpla.cat
Aquest restaurant ja el coneixia des dels seus inicis allà pel 1998, en què vàrem anar un parell de vegades. I em va fer gràcia que ens convoquessin precisament a aquest, i així tornar per poder veure com havia evolucionat la seva cuina i el seu local.
Està situat al Barri Gòtic de Barcelona i, tot i que està en un carrer molt amagat, és fàcil de trobar (és un carrer que es creua amb el carrer Ciutat que és el que surt a mà dreta de l'ajuntament de la ciutat).
D'entrada em va sorprendre que l'ambientació i la decoració del local no havia canviat gens. Era la mateixa il·luminació (per dir-li d'alguna manera) que havia contemplat fa ja una pila d'anys. Sóc conscient que és una dèria meva, però haver d'il·luminar la carta amb el telèfon mòbil per poder llegir-la, com va fer un dels companys de taula, em sembla una mica surrealista. Ja sé que és per donar calidesa al local i crear una ambientació íntima. I de fet, a mi ja em va agradar quan vaig anar en parella al començament, però que per anar un grup a fer un tast, no em sembla el més adient.
Una altra cosa que vaig observar que no havia canviat gens amb el pas del temps, era l'actitud dels cambrers envers els clients. He de dir que són molt atents i eficients en tot moment, però al fet que em refereixo és concretament al de tenir un tamboret situat al costat de cada taula o grup d'aquestes, i a on seu el cambrer per prendre nota de la comanda o aclarir aspectes de la carta o dels plats de la mateixa. És només "postureo" però em va fer gràcia com un costum que no he observat a cap altre lloc, l'han mantingut durant tants anys.
Pel que fa a la cuina i fins a on em permet la meva memòria, crec que aquí l'evolució ha sigut considerable, derivant cap a una cuina més d'autor amb plats més elaborats i una reducció de les quantitats. Com podreu llegir en els peus de foto, els noms dels plats són d'aquells que has d'agafar aire per demanar i que no li dona lloc a la imaginació, a l'hora d'esbrinar els ingredients.
Fora de carta, ens van recomanar uns moixernons amb ou a baixa temperatura i pernil ibèric, plat amb el qual ja s'intuïa la qualitat dels productes que tocaven.
El millor plat de la nit, del qual vàrem demanar repetir, van ser unes sardines curades (pràcticament crues) servides amb uns brots de germinats i un refrescant i mínim caldo d'api i poma verda. Un ingredient que ben treballat pot arribar a ser sublim i que des de ja fa un temps, és un "must" a les cuines dels xefs amb cara i ulls.
Molt bo també la ració de tataki de filet de porc ibèric (amb la resta d'ingredients enumerats al peu de foto).
No em va convèncer en canvi el pop yakisoba que anava servit sobre un trinxat, i en el que vaig trobar que predominava en excés els envinagrats o adobats que el componien. I més, després d'haver tastat recentment dues versions sublims d'aquest plat, que podeu veure aquí i aquí.
Correcte l'entrecot de vaca vella (un dels altres productes que no poden faltar a les millors taules), tot i que una mica escàs. Molt saborós i al seu punt perfecte de cocció.
Una curta però selecta carta de vins amb aproximadament un 50% de referències del nostre país. La nostra tria va ser un Riu '10 de la D.O.Q. Priorat (elaborat amb Garnatxa, Samsó i Syrah). Un vi que va agradar i sorprendre a tots, ja que ningú de nosaltres el coneixia.
Abans de les postres ens van portar un suc de fruites servit amb canya en un petit got de vidre.
I les postres que vàrem compartir van ser, un cheesecake que no estava a la carta i ens van recomanar. Molt bé.
El millor de les postres va ser una "Crème brûlée". En la següent fotografia es pot observar amb claredat, que fora de la il·luminació directa ja només hi havia foscor...
I finalment, un tàrtar de pinya amb escuma de pisco.
El preu final va ser d'uns 55 € per cap i sento no poder detallar gaire més, ja que no vaig veure el compte final del sopar, però si teniu curiositat, podeu veure els preus a la seva pàgina web. No passarà pas el tall dels meus restaurants amb bona RQP...
Un restaurant amb una cuina molt ben portada, que veig més orientat a sopars intimis en parella o bé per turistes amb un cert poder adquisitiu i que estan de vista per aquest cèntric barri de Barcelona.
La nota negativa de la nit va venir quan ens van fer fora educadament del local. I no és que la féssim grossa, que som gent molt seriosa... ;-). M'explico: ens van portar el compte sense haver-ho demanat, i un cop liquidat aquest, ens van dir (sempre amablement, això si) que ens convidaven a un xupito a la barra. Com vam intuir que volien la taula per un grup de turistes que esperaven a la porta des de ja feia una estona, ja ens vàrem aixecar i els vam deixar lliure la taula. Tot i que tampoc hauríem estat gaire estona més, em van semblar una mica curts de gambals, pel fet siquiera d'insinuar-ho, i més, si tenim en compte que eren més de les 12 de la nit i que (en teoria) la cuina ja hauria d'estar tancada. De vegades, no és convenient voler abastar-ho tot...
Bellafila, 5
08002 - Barcelona
Tel. 934 126 552
www.restaurantpla.cat
restaurant@elpla.cat
Aquest restaurant ja el coneixia des dels seus inicis allà pel 1998, en què vàrem anar un parell de vegades. I em va fer gràcia que ens convoquessin precisament a aquest, i així tornar per poder veure com havia evolucionat la seva cuina i el seu local.
Està situat al Barri Gòtic de Barcelona i, tot i que està en un carrer molt amagat, és fàcil de trobar (és un carrer que es creua amb el carrer Ciutat que és el que surt a mà dreta de l'ajuntament de la ciutat).
D'entrada em va sorprendre que l'ambientació i la decoració del local no havia canviat gens. Era la mateixa il·luminació (per dir-li d'alguna manera) que havia contemplat fa ja una pila d'anys. Sóc conscient que és una dèria meva, però haver d'il·luminar la carta amb el telèfon mòbil per poder llegir-la, com va fer un dels companys de taula, em sembla una mica surrealista. Ja sé que és per donar calidesa al local i crear una ambientació íntima. I de fet, a mi ja em va agradar quan vaig anar en parella al començament, però que per anar un grup a fer un tast, no em sembla el més adient.
 |
| Interior de la sala |
Una altra cosa que vaig observar que no havia canviat gens amb el pas del temps, era l'actitud dels cambrers envers els clients. He de dir que són molt atents i eficients en tot moment, però al fet que em refereixo és concretament al de tenir un tamboret situat al costat de cada taula o grup d'aquestes, i a on seu el cambrer per prendre nota de la comanda o aclarir aspectes de la carta o dels plats de la mateixa. És només "postureo" però em va fer gràcia com un costum que no he observat a cap altre lloc, l'han mantingut durant tants anys.
Pel que fa a la cuina i fins a on em permet la meva memòria, crec que aquí l'evolució ha sigut considerable, derivant cap a una cuina més d'autor amb plats més elaborats i una reducció de les quantitats. Com podreu llegir en els peus de foto, els noms dels plats són d'aquells que has d'agafar aire per demanar i que no li dona lloc a la imaginació, a l'hora d'esbrinar els ingredients.
Fora de carta, ens van recomanar uns moixernons amb ou a baixa temperatura i pernil ibèric, plat amb el qual ja s'intuïa la qualitat dels productes que tocaven.
 |
| Moixernons, ou a baixa temperatura i pernil ibèric |
El millor plat de la nit, del qual vàrem demanar repetir, van ser unes sardines curades (pràcticament crues) servides amb uns brots de germinats i un refrescant i mínim caldo d'api i poma verda. Un ingredient que ben treballat pot arribar a ser sublim i que des de ja fa un temps, és un "must" a les cuines dels xefs amb cara i ulls.
 |
| SARDINES LLEUGERAMENT CURADES sobre un caldo fresc d'api / poma i verdureta |
Molt bo també la ració de tataki de filet de porc ibèric (amb la resta d'ingredients enumerats al peu de foto).
 |
| TATAKI DE FILET DE PORC IBÈRIC marinat, la seva salsa, un toc d'olives i un altre de cítrics ... el vermut |
No em va convèncer en canvi el pop yakisoba que anava servit sobre un trinxat, i en el que vaig trobar que predominava en excés els envinagrats o adobats que el componien. I més, després d'haver tastat recentment dues versions sublims d'aquest plat, que podeu veure aquí i aquí.
 |
| POP YAKISOBA, rostit i lacat, sobre un trinxat |
Correcte l'entrecot de vaca vella (un dels altres productes que no poden faltar a les millors taules), tot i que una mica escàs. Molt saborós i al seu punt perfecte de cocció.
 |
| ENTRECOT DE VACA VELLA AL PUNT, en una amanida de ruca, tomàquet sec i parmesà |
Una curta però selecta carta de vins amb aproximadament un 50% de referències del nostre país. La nostra tria va ser un Riu '10 de la D.O.Q. Priorat (elaborat amb Garnatxa, Samsó i Syrah). Un vi que va agradar i sorprendre a tots, ja que ningú de nosaltres el coneixia.
Abans de les postres ens van portar un suc de fruites servit amb canya en un petit got de vidre.
 |
| Suc de fruites |
I les postres que vàrem compartir van ser, un cheesecake que no estava a la carta i ens van recomanar. Molt bé.
 |
| Cheesecake |
El millor de les postres va ser una "Crème brûlée". En la següent fotografia es pot observar amb claredat, que fora de la il·luminació directa ja només hi havia foscor...
 |
| "CRÈME BRÛLÉE" amb escuma de rom, plàtan, cafè i amaretto |
I finalment, un tàrtar de pinya amb escuma de pisco.
 |
| ESCUMA DE PISCO SOUR, tàrtar de pinya i granissat de "chicha morada" |
El preu final va ser d'uns 55 € per cap i sento no poder detallar gaire més, ja que no vaig veure el compte final del sopar, però si teniu curiositat, podeu veure els preus a la seva pàgina web. No passarà pas el tall dels meus restaurants amb bona RQP...
Un restaurant amb una cuina molt ben portada, que veig més orientat a sopars intimis en parella o bé per turistes amb un cert poder adquisitiu i que estan de vista per aquest cèntric barri de Barcelona.
La nota negativa de la nit va venir quan ens van fer fora educadament del local. I no és que la féssim grossa, que som gent molt seriosa... ;-). M'explico: ens van portar el compte sense haver-ho demanat, i un cop liquidat aquest, ens van dir (sempre amablement, això si) que ens convidaven a un xupito a la barra. Com vam intuir que volien la taula per un grup de turistes que esperaven a la porta des de ja feia una estona, ja ens vàrem aixecar i els vam deixar lliure la taula. Tot i que tampoc hauríem estat gaire estona més, em van semblar una mica curts de gambals, pel fet siquiera d'insinuar-ho, i més, si tenim en compte que eren més de les 12 de la nit i que (en teoria) la cuina ja hauria d'estar tancada. De vegades, no és convenient voler abastar-ho tot...
Tag :
Lista Carmelín,
Restaurant
Can Martí. Graellades i bones vistes.
Can Martí
Carrer de la Font del Mont, 4
08017 - Barcelona
Tel. 934 069 195
www.canmarti.info
Antic "merendero" situat al Tibidabo entre Barcelona i Vallvidrera i al costat de la Carretera de les Aigües. Quasi cal comptar amb un vehicle tot terreny, per poder superar les pronunciades pendents que ens trobarem per arribar. Molt problema per aparcar no hi ha, ja que compta amb unes quantes places d'aparcament privat, i sinó, sempre es pot deixar el vehicle a la rampa d'accés al restaurant.
Es tracta del clàssic i típic (i tòpic...) lloc de costellades i carns a la brasa, amb l'afegit de poder gaudir d'unes privilegiades vistes sobre la ciutat de Barcelona. Disposa d'una gran terrassa coberta i envidrada amb senzilles taules i cadires, sent d'igual categoria el seu parament associat.
Podeu contemplar les impressionants vistes de la ciutat de Barcelona, des de la mateixa taula on estàvem sopant a l'hora d'arribar al voltant de les nou del vespre.
Coneixia més o menys la zona, fruit de les meves passejades per Collserola, però com no sabia com arribar amb el cotxe, vaig buscar a Google Maps i ja posats, vaig llegir els comentaris que feien referència al menjar del lloc, el que va fer que em saltessin totes les alarmes. Quan busques un restaurant en aquestes pàgines, surten els sis últims comentaris en el temps que ha deixat la gent i en aquest cas, en dos d'aquests sis, parlaven d'intoxicació.... el que suposa un terç dels menjars que serveixen... Glups! I, en general, molt bé no és que deixessin el lloc...
Però com havia de confiar (en principi) en la persona que feia la convocatòria, doncs, vaig haver de fer el cor fort i continuar endavant amb l'experiència i, com sempre he pensat, no prejutjar abans de provar. Així doncs, vàrem demanar uns entrants per compartir: graellada de verdures, escalivada, pebrots, cargols, truites de patates i truites de bolets de roure (no estan les fotografies de tots els plats, ja que la penya estava afamada i no podien esperar... goluts...). No era ben bé això el que havíem demanat, però com semblava que anaven una mica atabalats, alguns plats els van encertar i d'altres no...
El motiu de l'atabalament no era sinó un grup de quinze adorables iaios i iaies que s'havien presentat avisant a última hora i que sembla que van fer desbordar les seves previsions. I això què només estàvem nosaltres que érem set... I com bevien i reien!!! (van acabar amb les existències de cava, i no és conya...). El què no sé és com van poder pujar la rampa i agafar els seus cotxes... Però és molt maco arribar a la seva edat i tenir una colla així per sortir i gaudir, oi?
I de plat principal, gairebé tothom va optar per talls de presa i secret ibèric (molt tendres i saborosos) i unes botifarres variades, plat aquest al qual li faltava el tall de la de xoriç que segurament se l'havien fotut els iaios...;)
Tot acompanyat amb unes patates fregides que eren bones però excessivament olioses i amb un allioli d'aquells que la cullera aixeca el morter i que a hores d'ara encara em ve a fer visites... I ben mullat amb unes ampolles d'un vinet anomenat "3 Ceps" de la D.O. Alella i que em va sorprendre positivament, tot i que la temperatura no era gaire adequada.
Carrer de la Font del Mont, 4
08017 - Barcelona
Tel. 934 069 195
www.canmarti.info
Antic "merendero" situat al Tibidabo entre Barcelona i Vallvidrera i al costat de la Carretera de les Aigües. Quasi cal comptar amb un vehicle tot terreny, per poder superar les pronunciades pendents que ens trobarem per arribar. Molt problema per aparcar no hi ha, ja que compta amb unes quantes places d'aparcament privat, i sinó, sempre es pot deixar el vehicle a la rampa d'accés al restaurant.
Es tracta del clàssic i típic (i tòpic...) lloc de costellades i carns a la brasa, amb l'afegit de poder gaudir d'unes privilegiades vistes sobre la ciutat de Barcelona. Disposa d'una gran terrassa coberta i envidrada amb senzilles taules i cadires, sent d'igual categoria el seu parament associat.
Podeu contemplar les impressionants vistes de la ciutat de Barcelona, des de la mateixa taula on estàvem sopant a l'hora d'arribar al voltant de les nou del vespre.
Coneixia més o menys la zona, fruit de les meves passejades per Collserola, però com no sabia com arribar amb el cotxe, vaig buscar a Google Maps i ja posats, vaig llegir els comentaris que feien referència al menjar del lloc, el que va fer que em saltessin totes les alarmes. Quan busques un restaurant en aquestes pàgines, surten els sis últims comentaris en el temps que ha deixat la gent i en aquest cas, en dos d'aquests sis, parlaven d'intoxicació.... el que suposa un terç dels menjars que serveixen... Glups! I, en general, molt bé no és que deixessin el lloc...
Però com havia de confiar (en principi) en la persona que feia la convocatòria, doncs, vaig haver de fer el cor fort i continuar endavant amb l'experiència i, com sempre he pensat, no prejutjar abans de provar. Així doncs, vàrem demanar uns entrants per compartir: graellada de verdures, escalivada, pebrots, cargols, truites de patates i truites de bolets de roure (no estan les fotografies de tots els plats, ja que la penya estava afamada i no podien esperar... goluts...). No era ben bé això el que havíem demanat, però com semblava que anaven una mica atabalats, alguns plats els van encertar i d'altres no...
El motiu de l'atabalament no era sinó un grup de quinze adorables iaios i iaies que s'havien presentat avisant a última hora i que sembla que van fer desbordar les seves previsions. I això què només estàvem nosaltres que érem set... I com bevien i reien!!! (van acabar amb les existències de cava, i no és conya...). El què no sé és com van poder pujar la rampa i agafar els seus cotxes... Però és molt maco arribar a la seva edat i tenir una colla així per sortir i gaudir, oi?
 |
| Graellada de verdures |
 |
| Escalivada |
 |
| Cargols (i si... el que es veu al fons de la imatge és una Blackberry...) |
I de plat principal, gairebé tothom va optar per talls de presa i secret ibèric (molt tendres i saborosos) i unes botifarres variades, plat aquest al qual li faltava el tall de la de xoriç que segurament se l'havien fotut els iaios...;)
Tot acompanyat amb unes patates fregides que eren bones però excessivament olioses i amb un allioli d'aquells que la cullera aixeca el morter i que a hores d'ara encara em ve a fer visites... I ben mullat amb unes ampolles d'un vinet anomenat "3 Ceps" de la D.O. Alella i que em va sorprendre positivament, tot i que la temperatura no era gaire adequada.
 |
| Assortiment de botifarres |
El preu de tot plegat, uns 26 € per persona, amb el que heu pogut llegir i veure, i un parell o tres de postres, begudes (cerveses, vi, refrescs i aigües), pa torrat (amb els seus complements de tomàquet i all), cafès i xupitos. El que podríem considerar un preu normal per un local d'aquestes característiques i amb plats bàsicament de graella.
Tot i que gastronòmicament no aporta gaires coses, crec que és un bon lloc per anar a dinar (millor que a sopar ja que els plats són una mica heavys...) i gaudir de les vistes de la ciutat de Barcelona i millor fer-ho en dies laborables i gaudir d'una llarga sobretaula (imagino que els caps de setmana ha de ser horrorós quan estigui ple, a no ser que tinguin alguna mena de reforç a la cuina i a la sala...).
I no vaig veure gaire justificats els atacs a la qualitat del seu menjar. Almenys, jo he pogut escriure aquestes línies...
Tag :
Lista Carmelín,
Restaurant
O'Retorno. Molt bon restaurant galego a Barcelona
O'Retorno
Després d'haver sentit parlar tant d'aquest restaurant i (curiosament) amb coincidència pràcticament al 100% en les opinions del mateix, vaig reservar a la nit de dijous, ja que segons havia llegit, si no reserves en aquest lloc, és pràcticament impossible que puguis menjar. De fet, vaig sentir que fins i tot la gent arriba a reservar a la barra.
Veient que l'interior pintava massa calorós (almenys per mi) per aquestes dates i que es veia una mica angoixant per lo estret del local, vaig reservar directament a la terrassa coberta que tenen al mateix xamfrà amb el carrer Mallorca.
Es tracta d'un bar restaurant dels de barri de tota la vida, que dubto que, en l'àmbit estètic almenys, hagi evolucionat ni tan sols una mica, i apostaria que culinàriament parlant, continuen amb els mateixos plats des del primer dia. El dia que vaig anar a fer el test (un esmorzar de forquilla) va coincidir amb l'hora d'arribada dels proveïdors, i em va semblar increïble la gran quantitat de menjar que anaven baixant a la que imagino que era la cuina per unes estretes escales al costat mateix de la barra. Només de patates, no recordo quants sacs van baixar, però eren d'aquells de molts quilos...
Ja anava advertit pels comentaris llegits a altres blogs (En Ocasiones Veo Bares, Els meus restaurants, La Hora del Bagel, i d'altres que ara no recordo) de la mida de les racions que posaven. A més, mentre esperàvem que arribes la resta de convocats al sopar, a la taula del costat van portar una ració de pop per tres, amb la que pràcticament ja sopaven.
Un cop a taula, com la carta de vins era cantada i la varietat exposada no era per tirar-hi coets (literalment: "tenemos ribeiro, turbio, albariño y un albariño más bueno"), vam decidir-nos pel "albariño más bueno", que no recordo quin era, però que fresc com estava, ja va anar bé per tot el sopar.
La primera ració a arribar a taula, va ser la de pop a la gallega, i que crec sincerament que és dels millors i més tendres pops (a banda dels que tinc el plaer de tastar a casa del meu cunyat i que li fan arribar directament des de Galícia) que he tastat. La quantitat, crec que es pot apreciar de sobres a la fotografia. La qualitat de les patates o cachelos, sublim.
Una ració de pebrots de Padrón i entre els que curiosament no va sortir cap de picant. Molt bons i viciosos de menjar.
Uns chocos arrebossats molt ben fregits i ben eixuts, com hauria de ser sempre.
Espectacular també el lacón (també servit amb cachelos). Com podeu veure a les fotos, no anaven errats els comentaris referents a la mida de les racions...
Un parell de racions de tonyina a la graella (amb "cachelos", com no...) i massa feta pel meu gust. Bon gènere, però a mi em mata el gust les coccions tan prolongades (o potser va ser pel gruix de la peça).
Una mitjana de bou (o txuletón) tallada i acompanyada per patates fregides i pebrots de Padrón. Si l'anterior a mi em va deixar fred, aquest va ser el plat que menys va agradar en general. Carn massa nerviosa (deien que si seria d'un exemplar massa jove, però jo aquí no entro) i amb un excés de greix.
Tot i que aquestes tres racions (les dues de tonyina i la de carn) havien de ser les que tanquessin el menú, com s'havien descuidat dues de les que havíem demanat per abans, les van portar les ultimes, i així almenys no em va quedar pel final el mal record de la carn.
Uns excel·lents seitons arrebossats d'aquells que tot va cap a dins (i no descarteu mai el cap si us plau, que ofeneu a Deu Nostre Sinyor...). També dels tops de la nit.
I unes navalles a la graella amb all i julivert per acabar. És un dels mol·luscs que si no te'ls preparen bé es converteix amb un autentic malson, i com afortunadament no va ser el cas, els vam gaudir d'allò més.
Vaig oblidar de fer fotografia al plat (o millor dit, safata de les grans) dels talls de pa amb tomàquets que van portar a l'inici del sopar. Crec que l'adjectiu més adient és el de surrealista... Si no hi havien dos quilos de pa, poc havia de faltar...
Molt ben atesos en tot moment per la Cristina, que finalment ens va dir que era dominicana, fet aquest que va alegrar a l'amic Ricard ja que ho va encertar, tot i que després no va ser capaç de dir-li com ho va saber i perquè (i això ja és una altra historia, que té més a veure amb els atributs fisiològics...).
Pel que fa al preu, tota aquesta bestiesa de plats, juntament amb unes quantes ampolles de vi, tres o quatre postres, cafès i digestius, no va arribar als trenta euros per cap (27 em sembla que va ser).
Positiu: el tracte de tot el personal, el menjar en general (i particularment el pop, el lacón, les navalles i els seitons) i la relació qualitat preu.
Negatiu: poca cosa a dir... Si de cas, el soroll de la gent i del carrer (Urgell cantonada Mallorca és una font molt gran de trànsit) i la poca varietat de vins.
En definitiva, un lloc per recomanar i repetir.
Comte d'Urgell, 168
08036 Barcelona
Tel. 934 531 104
Després d'haver sentit parlar tant d'aquest restaurant i (curiosament) amb coincidència pràcticament al 100% en les opinions del mateix, vaig reservar a la nit de dijous, ja que segons havia llegit, si no reserves en aquest lloc, és pràcticament impossible que puguis menjar. De fet, vaig sentir que fins i tot la gent arriba a reservar a la barra.
Veient que l'interior pintava massa calorós (almenys per mi) per aquestes dates i que es veia una mica angoixant per lo estret del local, vaig reservar directament a la terrassa coberta que tenen al mateix xamfrà amb el carrer Mallorca.
Es tracta d'un bar restaurant dels de barri de tota la vida, que dubto que, en l'àmbit estètic almenys, hagi evolucionat ni tan sols una mica, i apostaria que culinàriament parlant, continuen amb els mateixos plats des del primer dia. El dia que vaig anar a fer el test (un esmorzar de forquilla) va coincidir amb l'hora d'arribada dels proveïdors, i em va semblar increïble la gran quantitat de menjar que anaven baixant a la que imagino que era la cuina per unes estretes escales al costat mateix de la barra. Només de patates, no recordo quants sacs van baixar, però eren d'aquells de molts quilos...
Ja anava advertit pels comentaris llegits a altres blogs (En Ocasiones Veo Bares, Els meus restaurants, La Hora del Bagel, i d'altres que ara no recordo) de la mida de les racions que posaven. A més, mentre esperàvem que arribes la resta de convocats al sopar, a la taula del costat van portar una ració de pop per tres, amb la que pràcticament ja sopaven.
Un cop a taula, com la carta de vins era cantada i la varietat exposada no era per tirar-hi coets (literalment: "tenemos ribeiro, turbio, albariño y un albariño más bueno"), vam decidir-nos pel "albariño más bueno", que no recordo quin era, però que fresc com estava, ja va anar bé per tot el sopar.
La primera ració a arribar a taula, va ser la de pop a la gallega, i que crec sincerament que és dels millors i més tendres pops (a banda dels que tinc el plaer de tastar a casa del meu cunyat i que li fan arribar directament des de Galícia) que he tastat. La quantitat, crec que es pot apreciar de sobres a la fotografia. La qualitat de les patates o cachelos, sublim.
 |
| Pop |
Una ració de pebrots de Padrón i entre els que curiosament no va sortir cap de picant. Molt bons i viciosos de menjar.
 |
| Pebrots de Padrón |
Uns chocos arrebossats molt ben fregits i ben eixuts, com hauria de ser sempre.
 |
| Chocos |
Espectacular també el lacón (també servit amb cachelos). Com podeu veure a les fotos, no anaven errats els comentaris referents a la mida de les racions...
 |
| Lacón |
Un parell de racions de tonyina a la graella (amb "cachelos", com no...) i massa feta pel meu gust. Bon gènere, però a mi em mata el gust les coccions tan prolongades (o potser va ser pel gruix de la peça).
 |
| Tonyina a la graella |
Una mitjana de bou (o txuletón) tallada i acompanyada per patates fregides i pebrots de Padrón. Si l'anterior a mi em va deixar fred, aquest va ser el plat que menys va agradar en general. Carn massa nerviosa (deien que si seria d'un exemplar massa jove, però jo aquí no entro) i amb un excés de greix.
 |
| Txuletón |
Tot i que aquestes tres racions (les dues de tonyina i la de carn) havien de ser les que tanquessin el menú, com s'havien descuidat dues de les que havíem demanat per abans, les van portar les ultimes, i així almenys no em va quedar pel final el mal record de la carn.
Uns excel·lents seitons arrebossats d'aquells que tot va cap a dins (i no descarteu mai el cap si us plau, que ofeneu a Deu Nostre Sinyor...). També dels tops de la nit.
 |
| Seitons arrebossats |
I unes navalles a la graella amb all i julivert per acabar. És un dels mol·luscs que si no te'ls preparen bé es converteix amb un autentic malson, i com afortunadament no va ser el cas, els vam gaudir d'allò més.
 |
| Navalles a la planxa |
Vaig oblidar de fer fotografia al plat (o millor dit, safata de les grans) dels talls de pa amb tomàquets que van portar a l'inici del sopar. Crec que l'adjectiu més adient és el de surrealista... Si no hi havien dos quilos de pa, poc havia de faltar...
Molt ben atesos en tot moment per la Cristina, que finalment ens va dir que era dominicana, fet aquest que va alegrar a l'amic Ricard ja que ho va encertar, tot i que després no va ser capaç de dir-li com ho va saber i perquè (i això ja és una altra historia, que té més a veure amb els atributs fisiològics...).
Pel que fa al preu, tota aquesta bestiesa de plats, juntament amb unes quantes ampolles de vi, tres o quatre postres, cafès i digestius, no va arribar als trenta euros per cap (27 em sembla que va ser).
Positiu: el tracte de tot el personal, el menjar en general (i particularment el pop, el lacón, les navalles i els seitons) i la relació qualitat preu.
Negatiu: poca cosa a dir... Si de cas, el soroll de la gent i del carrer (Urgell cantonada Mallorca és una font molt gran de trànsit) i la poca varietat de vins.
En definitiva, un lloc per recomanar i repetir.
Ipar-Txoco. Bon basc a Gràcia.
Ipar-Txoco
Mozart, 22
08012 - Barcelona
Tel. 932 181 954
info@ipar-txoko.com
www.ipar-txoko.com
Si a l'exterior he dit que no tenen carta, més sorprenent va ser el fet de què fos el propietari del local qui s'encarregues de recitar la carta (això si, amb molta gràcia) amb els plats que tenien. No vàrem dir res, ja que anàvem amb molt bones referències del lloc, però vull pensar que si la reclames te la porten. Ens va recomanar demanar un entrant (a compartir) per cadascun de nosaltres, i un peix o una carn.
Mentre esperàvem, ens van portar uns talls de xistorra que, de tan bons que estaven, vàrem haver de demanar una segona ronda...
El primer entrant, va ser triomfal. I no pel plat en si, sinó perquè el mateix propietari, al servir el plat, va vessar tot el líquid que portava (i estava calent) per sobre del braç i cames d'un de nosaltres. He de dir que va ser l'únic punt negre de la nit, i no pel fet de l'accident que a qualsevol persona li pot passar, sinó més aviat pel fet de no compensar-ho de cap manera, tot i dient-li directament i sense embuts (ni tan sols es van oferir a pagar una possible factura de la tintoreria). Crec que aquests detalls amb els clients, per molt basc que siguis, s'han de cuidar més.
El plat en qüestió van ser unes múrgoles amb pernil. Correctes.
Espectacular la mida de les puntes d'espàrrec del següent entrant. Bons tomàquets, unes sardines fumades molt bones i gruixudes i uns pebrots del piquillo per completar una molt bona i refrescant amanida.
Una truita de bacallà de mides més que generoses i en el seu punt de cocció. Sucosa i saborosa com ha de ser aquest tradicional plat.
Uns seitons arrebossats. Bé.
Unes carxofes amb cloïsses. Amb el seu pil-pil. També formidables.
Uns contundents pebrots del piquillo farcits de cua de bou. Per sucar-hi pa.
I ja per acabar els entrants, uns molt bons cigrons amb tripa de bacallà molt ben resolts i amb una gelatinositat extraordinària. Un plat de cullera (i de traca i mocador).
Mentre estàvem gaudint dels entrants, a la taula del costat van portar un "Chuletón" que, no us enganyo, almenys feia quatre dits d'alçada i una pinta ESPECTACULAR. Com no l'havíem demanat de plat principal (era per compartir dues persones i aquella nit tothom va tenir antull de peix), vam pensar que demanaríem un de postres per compartir.
El plat que vaig escollir jo, va ser mig llobarro salvatge d'unes bones dimensions (com es pot veure a la fotografia) del qual vaig gaudir molt i quasi no deixo ni les espines. Patates meloses, meloses, meloses... Un deu.
Altres plats de peix demanats van ser:
Un tronc de lluç que fàcilment havia de pesar uns 300 grams o més i que, amb gran esforç i abnegació per part meva, vaig haver d'acabar.
Un bacallà arrebossat acompanyat d'uns calamarsons amb la tinta.
I un bescoll de lluç.
Després d'acabar amb els segons plats, vàrem decidir per unanimitat prescindir del "chuletón" com postres i demanar quelcom més normal, com van ser, unes torrades de Santa Teresa, llet fregida, pastís de formatge i quallada amb mel.
Crec que, deixant de banda l'incident o accident que vàrem patir, és un lloc molt recomanable en el que es prima sobre tot la matèria primera, que és d'una qualitat incontestable. Si a més, el "chuletón" està tan bo com bona pinta fa, serà sense cap mena de dubte, dels millors restaurants bascs de la ciutat.
Pel que fa al preu, no és precisament econòmic, però tenint en compte la primeríssima qualitat del peix (i de la resta d'ingredients) està en una mitjana normal. Val a dir, que el preu dels plats de peix que vàrem demanar estaven al voltant de 20-23 euros. Tot plegat, amb quatre o cinc ampolles de vi L'Equilibrista Blanc (D.O. Catalunya), cerveses d'entrada, cafès i propina, va sortir per 60 € per cap.
Mozart, 22
08012 - Barcelona
Tel. 932 181 954
info@ipar-txoko.com
www.ipar-txoko.com
Al barri de Gràcia de Barcelona està situat aquest restaurant basc, al que es pot arribar caminant fàcilment des de la Diagonal o bé des de Gran de Gràcia. També és un més, d'aquells llocs als quals no crec que entrés mai si no me'l hagueren recomanat, ja que d'entrada, i deixant de banda que el local és força discret, sorprèn el fet de no tenir carta a l'exterior del local.
Un cop a l'interior, veiem que té una decoració molt rústica i tradicional, de tipus tasca a on predomina la fusta, amb un mobiliari d'allò més normal i corrent. Parets amb rèpliques de quadres antics i ampolles de vi de gran format.
Un cop a l'interior, veiem que té una decoració molt rústica i tradicional, de tipus tasca a on predomina la fusta, amb un mobiliari d'allò més normal i corrent. Parets amb rèpliques de quadres antics i ampolles de vi de gran format.
Si a l'exterior he dit que no tenen carta, més sorprenent va ser el fet de què fos el propietari del local qui s'encarregues de recitar la carta (això si, amb molta gràcia) amb els plats que tenien. No vàrem dir res, ja que anàvem amb molt bones referències del lloc, però vull pensar que si la reclames te la porten. Ens va recomanar demanar un entrant (a compartir) per cadascun de nosaltres, i un peix o una carn.
Mentre esperàvem, ens van portar uns talls de xistorra que, de tan bons que estaven, vàrem haver de demanar una segona ronda...
El primer entrant, va ser triomfal. I no pel plat en si, sinó perquè el mateix propietari, al servir el plat, va vessar tot el líquid que portava (i estava calent) per sobre del braç i cames d'un de nosaltres. He de dir que va ser l'únic punt negre de la nit, i no pel fet de l'accident que a qualsevol persona li pot passar, sinó més aviat pel fet de no compensar-ho de cap manera, tot i dient-li directament i sense embuts (ni tan sols es van oferir a pagar una possible factura de la tintoreria). Crec que aquests detalls amb els clients, per molt basc que siguis, s'han de cuidar més.
El plat en qüestió van ser unes múrgoles amb pernil. Correctes.
 |
| Múrgoles amb pernil |
Espectacular la mida de les puntes d'espàrrec del següent entrant. Bons tomàquets, unes sardines fumades molt bones i gruixudes i uns pebrots del piquillo per completar una molt bona i refrescant amanida.
 |
| Amanida de tomàquet amb puntes d'espàrrec i sardines fumades |
Una truita de bacallà de mides més que generoses i en el seu punt de cocció. Sucosa i saborosa com ha de ser aquest tradicional plat.
 |
| Truita de bacallà |
Uns seitons arrebossats. Bé.
 |
| Seitons arrebossats |
Unes carxofes amb cloïsses. Amb el seu pil-pil. També formidables.
 |
| Carxofes amb cloïsses |
Uns contundents pebrots del piquillo farcits de cua de bou. Per sucar-hi pa.
 |
| Pebrots del piquillo farcits de cua de bou |
I ja per acabar els entrants, uns molt bons cigrons amb tripa de bacallà molt ben resolts i amb una gelatinositat extraordinària. Un plat de cullera (i de traca i mocador).
 |
| Cigrons amb tripa de bacallà |
Mentre estàvem gaudint dels entrants, a la taula del costat van portar un "Chuletón" que, no us enganyo, almenys feia quatre dits d'alçada i una pinta ESPECTACULAR. Com no l'havíem demanat de plat principal (era per compartir dues persones i aquella nit tothom va tenir antull de peix), vam pensar que demanaríem un de postres per compartir.
El plat que vaig escollir jo, va ser mig llobarro salvatge d'unes bones dimensions (com es pot veure a la fotografia) del qual vaig gaudir molt i quasi no deixo ni les espines. Patates meloses, meloses, meloses... Un deu.
 |
| Llobarro salvatge |
Altres plats de peix demanats van ser:
Un tronc de lluç que fàcilment havia de pesar uns 300 grams o més i que, amb gran esforç i abnegació per part meva, vaig haver d'acabar.
 |
| Tronc de lluç |
Un bacallà arrebossat acompanyat d'uns calamarsons amb la tinta.
 |
| Bacallà arrebossat i calamarsons amb la tinta |
I un bescoll de lluç.
 |
| Bescoll de lluç |
Després d'acabar amb els segons plats, vàrem decidir per unanimitat prescindir del "chuletón" com postres i demanar quelcom més normal, com van ser, unes torrades de Santa Teresa, llet fregida, pastís de formatge i quallada amb mel.
Crec que, deixant de banda l'incident o accident que vàrem patir, és un lloc molt recomanable en el que es prima sobre tot la matèria primera, que és d'una qualitat incontestable. Si a més, el "chuletón" està tan bo com bona pinta fa, serà sense cap mena de dubte, dels millors restaurants bascs de la ciutat.
Pel que fa al preu, no és precisament econòmic, però tenint en compte la primeríssima qualitat del peix (i de la resta d'ingredients) està en una mitjana normal. Val a dir, que el preu dels plats de peix que vàrem demanar estaven al voltant de 20-23 euros. Tot plegat, amb quatre o cinc ampolles de vi L'Equilibrista Blanc (D.O. Catalunya), cerveses d'entrada, cafès i propina, va sortir per 60 € per cap.
