Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Hoteles. Mostrar tots els missatges

Consolación. Cuina normal en un espectacular hotel.

Consolación
Ctra. Nacional 232, quilòmetre 96
44265 - Mont-roig de Tastavins (més conegut per Monroyo)

Tel. 978 856 755

www.consolacion.com.es



Ja fa ben bé un any d'aquesta visita que tenia pendent de publicar, d'una estada de tres dies per terres de la Franja, a la recerca (o més aviat, per la degustació...) de la tuber melanosporum. Dels tres principals restaurants que vàrem poder gaudir per la zona, el Daluan a Morella (del que podreu llegir el corresponent post, clicant a sobre del seu nom), el Mesón del Pastor (a la mateixa localitat, del que no he fet entrada i que ja a hores d'ara dubto que ho faci) i aquest Consolación situat a l'hotel que li dona el nom, si hagués de triar un d'ells, em quedaria sense dubte amb el primer, en el que vaig trobar l'equilibri perfecte entre cuina tradicional i moderna a un preu més que raonable.

Del segon que comento (Mesón del Pastor) no és pas que no es mereixi el post, ja que de fet el tenia pràcticament acabat des de fa temps, però crec que si publico dos llocs de fora del país que a més van estar visitats fa tant de temps, el meu SEO em picarà la cresta. Només diré que és un lloc de cuina tradicional al bell mig de Morella en un edifici arquitectònicament integrat amb la ciutat. Vàrem fer el menú de la tòfona que, amb el que podeu veure a la següent imatge més els cafès, va sortir per 84 € per dues persones.




I pel que fa al restaurant de l'hotel Consolación que de fet és el que hauria d'ocupar aquest espai, em va deixar més aviat fred. No és que no estigués bé, però la sensació final va ser la de massa fredor en tota l'ambientació i resolució dels plats (potser les temperatures d'aquells dies podrien influir, però crec que no aniria per aquí...). 

Vàrem començar amb un aperitiu cortesia de la casa, consistent en una crema de carabassa amb curri i pols (més aviat eren talls molt petits) de pernil ibèric.

Crema de carabassa amb curri i pols de pernil ibèric


Una coca d'escalivada amb sardines. Bé.

Coca d'escalivada amb sardines - 12 €


Uns lletons de xai amb coliflor. Potser el millor dels plats, sense arribar al nivell de lletons tastats (per mi) a altres restaurants. Bona i curiosa la combinació de lletons i coliflor saltejada. 

Lletons de xai amb coliflor - 14 €


Una crema de patata (excessivament làctica), ou de corral i tòfona, en la que aquesta última (escassa) quedava molt per sota de la resta d'ingredients. 

Crema de patata, ou de corral i tòfona - 11 €


I un tall de presa ibèrica que, tot i que a la carta resava que estava preparada a baixa temperatura, no els hi va quedar gaire tendre... :-( Potser va patir d'una sobrecocció o vés a saber... 

Presa ibèrica a baixa temperatura amb poma confitada - 20 €


Els panets, estranys, que no dolents, de pita i de canyella. 

Panets. De pita i de canyella


I un vi jove de Castelló anomenat Barranc de l'Infern, que va agradar força, per acompanyar tot el sopar.

Barranc de l'infern - 20 €


En resum i com comentava al començament, no puc pas dir que no estigués bé, però em va deixar molt glaçat i amb la sensació d'haver pagat massa (el compte va sortir per aproximadament 82 €) pel que vaig rebre. Servei distant i cuina no gaire ben resolta, amb la sensació de ser plats ja preparats que només eren tractats mínimament a la cuina al moment d'emplatar (com em va semblar amb la presa). 

I per acabar, deixo a continuació unes imatges de l'espectacular i tranquil hotel (potser massa i tot, ja que de fet no tenia ni televisió, ni falta que feia...) que vàrem poder gaudir aquells dies. Hotel (aquest si) molt recomanable per cert, per desconnectar quasi totalment durant un parell o tres dies.




diumenge, 14 de febrer del 2016
Posted by Jordi Castaño

Les Cols Pavellons. Hotel "diferent"


Pavellons Les Cols
Avinguda de Les Cols, 2
17800 OLOT (Girona)

Telèfon - 699 813 817 
Mail - lescols@lescolspavellons.com
GPS: Latitud 42º 11' 40.96" N | Longitud 2º 30' 4.39" E



Després de sopar al restaurant Les Cols (i que podeu llegir si cliqueu a l'enllaç), vàrem anar a passar la nit a un dels pavellons del complex del mateix nom. Diuen pavellons a les habitacions que el composen i que són un increïble exercici d'arquitectura moderna, o almenys així m'ho sembla a mi, tot i que no tinc la més mínima idea al respecte. 

Abans d'aprofundir amb més detall amb què ens vàrem trobar, he de dir que em va encantar i que coincideixo plenament que és un lloc únic i un concepte d'hotel totalment diferent. Tornar, dubto que torni pels motius que exposaré al final (o més aviat, segur que no torno), però em va agradar conèixer el lloc, l'arquitectura i l'interiorisme de les habitacions, de les que crec que se'ls ha anat una mica la ma amb el minimalisme.

Començaré mostrant unes quantes fotografies tant de l'exterior dels pavellons, com de l'interior de les mateixes.

En arribar, ens trobem com una mena de Mas al costat mateix de l'entrada al restaurant del mateix nom, i al que s'ubica la recepció. Aquesta recepció (no vaig recordar fer fotografia) és una senzilla sala amb una porta que imagino deuen ser les oficines i una porta amb una barrera metàl·lica que dona accés als pavellons.  

Entrada principal

Un cop travessem aquesta porta, entrem a un món modern i surrealista en que metall i vidre substitueixen la pedra i la fusta. Verd i negre són els colors amb els que a partir d'aquest moment ens haurem d'acostumar a conviure.

Passadís d'accés als pavellons

Quan arribes just al davant de la porta d'entrada, ja t'adones que estàs en un lloc "diferent". Per accedir a l'interior, has de marcar un codi de tres dígits al teclat en el qual els números han estat substituïts per símbols.  

Detall de la porta d'accés a l'habitació

Un cop accedeixes a l'habitació, veus que és una mena de cubell cúbic d'uns 25-30 metres quadrats suspès a l'aire i format bàsicament de ferro i vidre amb un gran llit i res més. Té una gran terrassa a cel obert que imagino que a l'estiu pot estar molt bé, però que no té ni un sol moble. A la següent fotografia pot veure's la part interior del pavelló a on està ubicat el llit. 

Interior del pavelló.

I la següent, ens mostra la terrassa a cel obert, en la que es pot observar el pas del temps en els tubs metàl·lics (i que crec que ja necessiten una bona restauració si desitgen mantenir el nivell de l'hotel), que imagino representen el bosc i les branques que hi ha per aquestes comarques.

Terrassa exterior

Des de l'habitació hi ha una porta corredissa que dona accés al bany. Capítol a part mereix aquesta sala...

En la següent foto, podem observar en primer pla la dutxa d'efecte pluja i a continuació, la banyera (que per dimensions quasi podria anomenar-se piscina) de continu flux d'aigua. Impressionant, diví, preciós i tots els adjectius que vulgueu donar-li, però.... el terra de la dutxa sempre amb aigua estava format per pedres de riu, que si bé són rodones, quan portes una estona ja et fan mal els peus... i per baixar a la banyera, havies de fer-ho amb l'ajud de només una barra metàl·lica (costa una mica de veure però està a la dreta) que tenia un únic esglaó i feia que no fos feina gens fàcil arribar amb èxit i sense provocar un petit tsunami... 

Dutxa i banyera

La pica, que encara que no ho sembli és la que es pot veure a continuació, no tenia aixeta i estava sempre plena, funcionant automàticament per proximitat, però en comptes de sortir un raig d'aigua, el que es produïa, era un flux continuo, que feia que l'aigua es fos desplaçant de dreta a esquerra. Els mateixos adjectius d'abans, però.... com collons se suposa que t'havies de rentar les dents? Poc pràctic és el més suau que se m'acudiria dir... Encara sort que a la nevera hi havia una ampolla amb aigua, que si no...

Detall de la pica o rentamans del bany

Per finalitzar amb el tema del bany, un altre que ens va sobtar, va ser l'absència total de penjadors a on deixar les tovalloles.

Un parell més de fotografies amb el detall del terra de la dutxa.

Detall de les pedres de riu al terra de la dutxa

Detall de la dutxa d'efecte pluja

Tot el terra de l'habitació era de vidre i feia que tinguessis la sensació d'estar flotant sobre el terreny volcànic que es mostrava a la part inferior.

Detall dels meus peus sobre el terra de vidre

Una vista més de la terrassa de l'entrada (a la part posterior hi havia una altra sense accés) en la que es pot diferenciar de forma més evident l'interior de l'exterior de l'habitació, tancat per unes enormes portes de vidre que tancaven hermèticament. 

Terrassa d'accés a l'habitació

I una vista de l'exterior del cub, des del llit.

Un despertar de pel·lícula...

L'esmorzar que va inclòs és, al mateix temps, dels millors que he tingut el plaer de tastar per la varietat, quantitat i qualitat dels ingredients, i d'altra banda, el més incòmode de tots. Al matí, crec recordar que a l'hora que els hi has dit el dia anterior, et deixen l'esmorzar a la porta de l'habitació, amb dues grans safates en les quals tens tan per fer un esmorzar dolç com un de salat. A més, el que sobra (i que sobra segur) després te'l deixen preparat amb una borsa molt maca per què l'emportis a casa. 

Però com no teníem res a l'habitació per deixar les safates, i ni tan sols un tamboret o quelcom semblant per seure, vam haver de fer l'esmorzar a terra com si fóssim indis i un ja no està per aquestes aventures... Sincerament, m'hauria estimat més un cafè amb llet i un croissant del dia abans servit en una taula i que jo m'hagués pogut seure en una cadira.  

Bon esmorzar


Les meves impressions positives d'aquest hotel vindrien a ser les següents:

- La tranquil·litat i la pau que es respira i que flueix de tot l'entorn. Poder gaudir de la natura, però en un ambient en el qual saps que estàs protegit (és com estar dormint al ras sense patir fred, ni mullar-te si plou). Veure les estrelles a la nit i l'alba al matí.  
- Poder gaudir d'una experiència quasi mística, en la que no tens ni un sol element que pugui pertorbar el silenci o desviar la teva atenció en coses més supèrflues. No hi ha televisor, ni música ambient, ni telèfon, ni revistes, llibres o diaris, ni res de res. L´únic soroll que pots sentir a part de la pròpia veu, és el de l'aigua de la dutxa o de la cisterna quan es buida.
- El servei. Quan els veus, que és en poques ocasions, es desviuen per cuidar-te.
- El minimalisme present (tot i que massa exagerat) i el disseny que es respira per tot l´hotel. Això si t'agrada aquest tema... 

I com punts negatius i que crec que podrien canviar o bé millorar-se, encara que sóc conscient que molts d'ells són així de forma expressa, jo destacaria:

- Il·luminació. A veure... Ja sé que no es pot il·luminar l'habitació com un arbre de nadal ni com si fos una pista d'aterratge, però una mica més potser si. A mi em feia mal la vista de forçar-la, ja que amb tots els llums encesos (crec que hi havien dos o tres leds en total) quasi no veia per on anar al bany.
- Algun element de mobiliari. Deixant de banda el show de l´esmorzar, si volies seure, l'únic lloc a on podies fer-ho era la tassa del vàter. I de fet, ja posats, no sé per què no van fer-los d'aquells que són un forat a terra... tot i que millor no els hi doni idees...
- Un telèfon o intèrfon per poder parlar amb la recepció. Si no tens mòbil i se t'acaba el paper de vàter, ja has begut oli...
- Algun lloc a on penjar les tovalloles i la roba. Això no crec que pertorbi la pau interior de les habitacions, no?
- També vaig trobar a faltar un lloc a on poder anar a fer una copa o bé a llegir, ja que a les habitacions és totalment impossible.


Com experiència, crec que és força interessant, però seria incapaç d'estar més d'una nit. Hi ha molts aspectes d'aquesta idea que em costen molt d'assolir i potser és que no tinc prou oberta la ment per tanta comunió amb la natura i l'entorn. Però repeteixo que em va agradar molt tenir l'oportunitat de poder-ho provar i gaudir, i almenys d'aquesta manera puc opinar per mi mateix.



dilluns, 27 de gener del 2014
Posted by Jordi Castaño
Tag :

L'Odissea de l'Empordà


L'Odissea de l'Empordà
Carrer del Castell, 6 
17468 Orriols - GIRONA
Tel: 972 551 718

www.odissea-emporda.com
info@odissea-emporda.com



Feia més de 10 anys (concretament des de l'any 2001) que no havíem estat en aquest bonic i tranquil hotel, situat a l'Alt Empordà entre L'Escala i Banyoles. Es tracta del antic Castell d'Orriols totalment restaurat i amb unes espaioses suites (on es van allotjar personatges il·lustres) decorades amb escultures i pintures originals. El petit i poc bulliciós poble, feia la mateixa olor a bestiar que a l'altre visita...

Tot i que quan vaig fer la reserva, vaig donar per fet que soparíem al seu restaurant, del qual guardava un grat record, no va ser possible ja que, com ens van informar, des del passat mes d'agost havien trencat relacions amb el xef per desacords (un problema de cor... la meva dona em diu que el problema era de cor i no desacord... cada dia estic més sord...) i només servien l'esmorzar.

Les suites eren tal i com les recordàvem en el seu dia.  Àmplies i molt confortables. A la entrada hi havia un sofà llit que podia fer les funcions d'habitació separada. Bon equip de música, i increïblement dolent l'aparell de TV.  El bany més que generós a les seves mides i amb una gran banyera a on relaxar-se. Detall a la habitació d'una ampolla de garnatxa i unes galletes.

Complert i correcte esmorzar que constava d'un parell de panets per cap, amb tomàquets per sucar i embotits variats i una got de suc de taronja, i d'un croissant i una ensaïmada per el cafè amb llet.

L'únic punt negatiu que vaig trobar va ser que des de les 22:30 fins crec que les 8:00 del matí no hi havia cap mena de servei. 

En resum, un lloc a on escapar-se i desconnectar totalment per uns dies i trencar l'habitual ritme de treball, i passar una vetllada romàntica en bona companyia.



Detalls de l'habitació 

Obres d'art en totes les estances de l'hotel...


divendres, 26 d’octubre del 2012
Posted by Jordi Castaño
Tag :

Masferran: un preciós hotel vingut a menys

Hotel Masferran ****
Camí de la Bruguera, s/n
17150 - Sant Gregori

Tel. 972 428 890

www.masferran.com

Tot i conèixer els comentaris negatius de clients que havien estat recentment a aquest hotel, vàrem decidir anar a passar una nit (més que res, per aprofitar el val que teníem...). I he de dir que, malauradament no s'equivocaven gaire...

La masia es preciosa i l'entorn a primera vista està molt ben cuidat (però només el que dona a la part principal i visible de l'hotel). 


Hotel Masferran

Piscina

En general, les instal·lacions es veuen molt descuidades i només es salva la part de la piscina, de la qual no vàrem poder gaudir per falta de temps. La pista de tenis (no vaig fer foto) feia una mica de pena, i en general, la resta de les instal·lacions es veien molt descuidades.

L'habitació era correcte (i punt). No tenia ni mini-bar ni cap mena de detall que generalment acostumen a tenir hotels de qualificació similar (informació de l'hotel amb activitats per fer, alguna mena de llibreta i un llapis, etc.). La TV tenia una potent llum de color blau que tot i havent-la tapat amb coixins, a mitjanit es va posar a parpellejar despertant i fent-nos buscar l'endoll per apagar-la.

El lavabo per no tenir, no tenia ni una pastilla de sabó per les mans. Las úniques amenities eren en una capsa on hi havien dos petits flascons de xampú i les bosses per les compreses. La tassa del vàter tampoc estava segellat amb film com acostumen a estar d'altres establiments similars.

Al menys, les vistes des de l'habitació eren espectaculars... :)

Vistes des de l'habitació

Bany

Respecte als serveis de l'hotel, només utilitzarem dos. El primer, la tarda d'arribada, per fer temps fins l'hora de sopar (que afortunadament i veient el panorama no vàrem reservar allà mateix...), vam sortir a estirar les cames i prendre unes cerveses. I... oh sorpresa!, no tenien. Es el primer lloc tant d'aquest país com de la resta que hi he estat, que no tenen una cervesa (ni freda ni calenta...). Ens van oferir al seu lloc una copa de vi blanc, sense deixar-nos escollir ni entre dos opcions diferents...

L'altre servei utilitzat va ser l'esmorzar. Molt, molt justet... Una safata només amb mini croissants i un altre amb embotits molt senzills. Si volies fer-te una llesca de pa amb tomàquet, havies de voltar buscant l'oli, ja que el personal està a la recepció. I si vols cafè quan acabes l'esmorzar, has de anar a buscar al personal perquè t'ho preparin.

El val que portàvem també incloïa un detall de benvinguda, que no vam veure per enlloc. A l'hora de marxar, quan ens reclamaven el pagament de las dos copes del gran vi que havíem pogut gaudir la tarda anterior (noteu la fina ironia... o no) els recordarem lo del detall i així ens ho van compensar.

En resum, un lloc a on no em trobaran. Precisament a Girona, hi ha una increïble oferta d'establiments de qualitat, que fan molt fàcil l'elecció per gaudir d'uns dies de descans.

Entorn: Notable
Habitació: Aprovat justet.
Servei: Molt deficient. Només destaco la amabilitat del noi de recepció que estava a la tarda.
Preu: Molt deficient (si agafes les tarifes de l'hotel). A l'anar amb un val de descompte (finalment ens va sortir per 39 € tot plegat), li donaré un aprovat.


dissabte, 15 de setembre del 2012
Posted by Jordi Castaño
Tag :

Hotel Eurostars Madrid Tower



No hace falta dirección... Se ve desde cualquier punto de Madrid...

Al llegar desde el aeropuerto:


Vistas desde Chamartin:



Desde el suelo, realmente impresionan.



Las vistas a la sierra de Madrid desde la habitación (planta 23) en un dia despejado son espectaculares. El hotel solamente ocupa las 30 primeras plantas del edificio.



Detalles de la habitación y del baño desde la habitación:





Cava fresquito y fresas con chocolate al llegar por la noche...



Desayuno ligero y vistas desde la planta 30...









¡¡¡ HASTA OTRA MADRID !!!















dissabte, 10 de març del 2012
Posted by Jordi Castaño
Tag :

Hotel Marqués de Riscal

dimarts, 31 d’agost del 2010
Posted by Jordi Castaño
Tag :

Palau de Bellavista

dilluns, 31 d’agost del 2009
Posted by Jordi Castaño
Tag :

Llegendas de Girona

dissabte, 7 de febrer del 2009
Posted by Jordi Castaño
Tag :

Swiss Moraira

diumenge, 31 d’agost del 2008
Posted by Jordi Castaño
Tag :

El Babú

dilluns, 23 de juny del 2008
Posted by Jordi Castaño
Tag :
Amb la tecnologia de Blogger.

Guia 3(o+)aTaula

Guia 3(o+)aTaula
Feu clic per descarregar-la en PDF

Dites a tenir en compte

"No hi ha amor més sincer que l'amor al menjar" - George Bernard Shaw

"L'amor és tan important com el menjar. Però no alimenta" - Gabriel García Márquez

"No ens reunim al voltant de la taula per menjar, sinó per menjar junts" - Plutarco

"Qui rep als seus amics i no presta cap atenció personal al menjar que ha estat preparat, no mereix tenir amics" - Anthelme Brillat-Savarín

"La vida és allò que passa entre els àpats" - Carlos Rolando

Entrades Populars

Arxiu del Blog

La meva llista de blogs

Total de visualitzacions de pàgina:

Traduir

Seguidors

- Copyright © La cuina de Mindundi -Metrominimalist- Powered by Blogger - Designed by Johanes Djogan -