Ca'l Malcarat. La nova sensació a Cambrils.

Posted by : Jordi Castaño diumenge, 11 de febrer del 2018

Ca'l Malcarat
Cambrils (a l'extraradi...)

Tel.: De moment no admet reserves

Vaig tenir la sort de ser un dels convidats escollits, d'entre una munió de periodistes especialitzats i cuquigastroblogers, a la inauguració d'aquest nou lloc a Cambrils que ha de donar molt a parlar, sobretot quan el seu xef comenci a donar-se a conèixer (més si cal...) en aquesta bonica i tranquil·la, fins ara, localitat de la Costa Daurada. I per celebrar l'esdeveniment, que millor que fer-ho amb un menú de degustació d'una de les que de ben segur esdevindrà especialitat de la casa... la cuina de menuts.

El local, tot i estar a la perifèria de la població, és fàcilment accessible tant per transport públic (amb Renfe i la seva p... vella) com en cotxe, per l'autopista o carretera nacional. Fins i tot, es pot anar al centre del poble tot fent una passejada per la vora del mar.

Un cop a l'interior, que és d'un bonic estil modern, ja se'ns van manifestar les primeres carències pel que fa al parament de taula... I és que no és presentable una vaixella d'aquestes característiques tan bàsiques i primitives. Si us plau, mai més... NO sense els meus plats...

I que dir dels tovallons de paper per acabar-ho d'adobar... Només transcriure la definició que dels tovallons fa la nostra estimada Viquipèdia: ../... Modernament existeixen també tovallons de paper, que no es renten sinó que es llencen després de cada ús. Aquests són habituals a restaurants econòmics, locals de menjar ràpid i bars, a més de ser cada cop més freqüents en algunes llars../... No hase falta desir nada más... Encara sort que les copes eren de vidre, doncs els convidats ja tremolàvem per la por de veure'ns abocats a beure en gots de plàstic...

Per esbargir als convidats, van disposar un aperitiu de vermuts artesans, amb unes patates xips, unes olives i unes generoses safates de lacón fumat preparat al Kamado que, com habitualment passa amb aquests panxaagraïts, van desaparèixer en menys de deu minuts... es veu que venien amb gana els pobres... Val a dir, que tothom va coincidir amb l'extraordinària qualitat i acabat del producte, resultat de la cocció en aquell aparell, que si voleu ampliar informació i coneixements podeu consultar a l'excel·lent i pedagògica pàgina www.kamado.cat.

I ja, sense més comèdies, va començar l'àpat, en el qual l'encarregada del tret de sortida va ser la truita amb suc (o en suc... no sé quin és el nom correcte), típica de la comarca del Priorat. Elaborada de forma perfecta per la Marta, xef executiva que aquell dia va poder compartir taula amb tot el grup gràcies a un gest de generositat sense precedents per part del xef en cap de Ca'l Malcarat, en retirar-li els grillons i les cadenes a la pobra xef.

A continuació, el plat que va esdevenir la veritable estrella del dinar: les Potas de Tocino de la Tia Rafaela (quina dèria aquesta de batejar els plats amb l'atribució de la recepta a qualsevol familiar... com les famoses croquetes de la abuela...). Val a dir, que tot i quasi arribar a agenollar-nos davant la famosa xef, va ser impossible arrancar-li la recepta d'aquest fabulós plat. Només sabem amb certesa, que no porten ni ceba ni tomàquet i que s'acompanyen amb botifarra crua de qualitat. I una salseta per sucar pa fins a l'avorriment. També, per descomptat, cuinat de forma magistral per la Marta.

El tercer pase, en la línia dels dos primers i també perfectament elaborat per la Marta, van ser una Tripa a l'estil Marta (d'allò que allà anomenen callos), que almenys en aquest cas anaven ben reconeguts per la menció a la mateixa xef.

I l'últim plat del dinar, va ser un Cap i pota a l'estil del xef (ja anava sent hora de tastar algun plat elaborat per ell...), amb cigrons robats a un dels plats de la seva xef, i que tal com va comentar amb gran encert un dels convidats, tenia un cert toc mexicà... ves que no sigui d'aquelles terres el xef de Ca'l Malcarat... Fora conyes, un gran plat amb consonància amb la resta de plats, tot i que potser va ser el menys aclamat per anar al final i estar ja amb les panxes una mica plenes.

I les postres, cortesia d'un dels convidats de terres del nord, que van ser fotografiades quan ja estaven gairebé consumides. I això que estàvem prou tips...

Curiosament i tret del vi que va acompanyar les postres, la resta de vins que també van ser aportats pels convidats van ser tots de la D.O.Q. Priorat.

I ja per acabar, un xampany rosat cortesia del xef, imaginem que una mica per excusar-se per la qualitat de la seva aportació al menú d'aquell dia... :-)

En resum: un lloc molt recomanable al que caldrà romandre atents, ja que als mesos vinents donarà molt que parlar, i al que li desitgem molt llarga vida i èxits en la seva trajectòria.

Esperem que mantingui sempre en el seu equip a la xef executiva que és la veritable alma mater del negoci, i tanmateix recomanen estirar-se una mica (encara que sigui apujant preus) per poder oferir una vaixella de veritat i de qualitat. Tornarem d'aquí a poc temps (almenys jo personalment) per comprovar les evolucions d'aquest xef i del seu local.

I gràcies, gràcies, gràcies per la convidada. Va ser una genial diada, amb uns amfitrions genials, molts riures i gent de puta mare.

{ 14 comentarios... read them below or Comment }

Ricard Sampere11 de febrer del 2018, a les 12:46
"Yo también estuve allí....."

Coincideixo amb totes les teves apreciacions, i tens raó amb el tema de la vaixella, però el xef de Cal Malcarat, al que conec personalment, és una paio molt pràctic i prefereix reduir una mica el gaudi dels comensals, que no pas trobar-se posteriorment amb un munt de plats enllardats, que com que no tenen "picas", li toca a ells fer-ne ... :) :)

Però pel que m'ha dit de cara a properes vistes privades (recorda que aquesta era d'un grup selecte de periodistes, cuquibloggers i algun cuqui Instagramer), la vaixella estarà a l'alçada.

També m'ha dit que si un dia fa una presentació per influencers, d'aquells que practiquen tècniques de fel·lació posterior mútua ("que bien lo pasamos", "que rico todo", "que placer compartir evento con cuquita"), a aquests els tocara menjar directe de les cassoles i amb els dits...

Abraçada!! (i molt agraït!!)
ResponElimina
Respostes
Pepa Lázaro11 de febrer del 2018, a les 17:39
Pot ser més endavant aquest nou local ja disposi d'un renta-vaixelles i presenti el menjar més a l'alçada dels comensals, que es veu va ser de nivell.

Per molts anys pel xef i la Marta en aquest nou espai gastrocanapero. :-D

Salut!
ResponElimina
Respostes
Anònim11 de febrer del 2018, a les 19:38
quin nivellasso aquest malcarat!! em sona.... bona crònica jordi! �� esther
ResponElimina
Respostes
Marta11 de febrer del 2018, a les 23:28
Ostres, ostres, ostres !!!!
Quin tip de riure que m'has provocat.....
L'ànima i la mater es conjuren per a que la vaixella estigui a l'alçada de vostè a la propera visita (ja podem anar pensant menú)
Realment, un dia molt maco entre gent encara més maca !!!!
ResponElimina
Respostes
Ricard Sampere12 de febrer del 2018, a les 17:53
Mira... perquè m'agafes de bones... però podria fer un #feminazo... :) :)

#puto Fermi Puig...!!!.... :)

Abraçada!!
ResponElimina
Respostes
Tomàs Cortés14 de febrer del 2018, a les 9:57
Collons quan he començat a lleigir m'he l'he menjat sencera, quan he lleigit Kamado i he vist la foto del champagne, bingo es a casa del Ricard...............ja veig que us cuideu. Salut
ResponElimina
Respostes
Anònim20 d’abril del 2018, a les 19:18
Ah, doncs jo hi vaig anar i no em va agradar. Ningú no m'hi va veure, però no em va agradar igualment. El del tofu. PS: usfelicitofills.
ResponElimina
Respostes