Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Arròs. Mostrar tots els missatges

Zero Patatero. Molt bon lloc al Born.

Zero Patatero
Passatge Mercantil, 1
08003 - Barcelona

Tel. 938 552 304

http://gruposantelmo.com/restaurants/zero-patatero/



Vam començar un dia de "mani" a Barcelona amb un dinar per agafar forces a un restaurant del qual ja m'havien parlat en positiu els meus companys del 3(o+)aTaula



La ubicació

Situat al barri del Born, tot just darrere El Born Centre de Cultura i Memòria

Lloc per tant, de fàcil accés amb transport públic i aparcaments privats a prop per si aneu amb vehicle propi.




El Local

Modern i informal, de sostres alts i taules massa juntes. Mobiliari de fusta i absència total d'estovalles. Parament de batalla en consonància amb la resta de decoració. 




El Celler

Amb predomini dels vins ecològics i naturals procedents d'una viticultura orgànica, vam escollir un vi negre de la D.O. Montsant. Un Vespres del celler Josep Grau, més que correcte però a un preu massa elevat (més del doble del seu preu a botiga...). 




La carta

Zero Patatero té una carta que evoluciona i canvia constantment en funció del producte, que anuncien com de Km. 0 amb verdures de temporada, carns ecològiques i peixos procedents de pesca sostenible. 

La carta està dividida en dos grups: plats per a compartir i principals, tot i que tampoc hi vaig veure gaire diferència entre ells. De fet, tots els plats et diuen que són per compartir i que és una mica la filosofia del restaurant.

A més, disposa de menú de migdies i diferents opcions de menús per a grups.  


El que vam demanar

Vam compartir tots els plats, començant per un fabulós Tàrtar d'alvocats, xampinyons, poma àcida i anguila fumada amb un sorbet de llima i alfàbrega i uns Bunyols d'albergínia.





I compartint també dos dels seus arrossos que he de dir que (sobretot el primer) són dels millors que he tastat. El primer que va arribar va ser aquest Arròs de gamba vermella i cranc blau del Delta amb vel de gamba, del qual diré només que em penedeixo d'haver-lo compartit... 




I un Arròs sec de calamars i botifarra, també d'un gran nivell.




Les postres

Totes preparades al mateix Zero Patatero, i d'entre les quals vam escollir i compartir per fer un tast aquest Sablé de Xocolata amb sorbet (crec recordar que era de pera).



El compte

Pràcticament 90 €, que sense begudes ens queda per 30 € per cap. Bona RQP en funció del que ofereixen. Cuina amb bones elaboracions, producte fresc i de qualitat. Servei proper, amable i eficient. 



Resum

- Restaurant cèntric i envoltat de llocs on fer activitats.
- Local que pot arribar a ser massa sorollós quan s'omple. 
- Servei proper i atent, amb ganes d'agradar.
- Cuina amb elaboracions molt ben trobades.
- Producte de proximitat i ecològic.

- Carta de vins naturals. 


diumenge, 8 de desembre del 2019
Posted by Jordi Castaño

Sol Blanc

Sol Blanc
Barri Molinet, 14
17256 - Pals

Tel. 972 667 365

www.restaurantsolblanc.com




Als afores de Pals, trobem un antic mas totalment reformat, que ens ofereix la possibilitat de gaudir i degustar el producte que es conrea en aquesta població: l'arròs. De la mà del xef Jordi Ribas, ens arriben unes temptadores propostes de la cuina d'aquesta materia primera. 


La ubicació... 

Situat a menys d'un parell de quilòmetres del centre històric de Pals, en direcció Torroella. Ben indicat a la carretera i amb fàcil accès i aparcament al costat de l'edifici principal.


El local...

Es tracta d'un mas reformat, amb una sala interior confortable amb taules ben vestides i amb una bona separació entre elles. Parament de qualitat com correspon a un lloc d'aquesta categoria.

Disposa també d'un agradable porxo on poder fer els àpats o bé una copa, amb unes privilegiades vistes de Pals. 

Tanmateix, ofereixen un parell d'habitacions i un apartament per poder fer estades en una immillorable ubicació. 



La Carta...

Senzilla però efectiva i amb productes de proximitat i de gran qualitat. Diseccionada en tan sols tres apartats, un dels quals, lògicament, el dediquen a l'arròs. Els altres dos són els entrants i els guisats, tan per parlar de carn com pel peix i el marisc. 

Els entrants, tot i ser de senzilla elaboració, són dels que entren pels ulls ja que són un bon exponent del producte.

Dels guisats, destacaria també l'oferta en cuina empordanesa amb plats típics de la terra com les Pilotilles en Catxoflino o Es Niu.  

Pel que fa als arrossos, el seu únic inconvenient és no saber quin demanar, doncs tots són fabulosos i saps que encertaràs si o si.


L'elecció...

Mentre esperàvem la nostra comanda, ens portaren uns refrescants gotets amb una crema de verdures i unes fines llenques de llonganissa.



Vam decidir compartir un entrant. Uns Cargols Picants que venien de gust a qui aquell dia m'acompanyava i a qui no vaig poder negar la petició... i això que no sóc gaire de cargols... de fet, tot i haver-los menjat en alguna ocasió, crec que va ser el primer cop que els vaig demanar a un restaurant... 

Cargols Picants


I de plat principal un arròs, que va ser el que ells anomenen Arròs Brutal, servit en llauna i que aquest cop portava pop, salsitxa, moixernons, carpaccio d'aquests i una salsa de safrà. Dels arrossos bons que he menjat i gaudit. 

El vam acompanyar amb una ampolla de Morlanda, un vi blanc de la D.O.Q. Priorat amb majoritàriament garnatxa blanca. 

Arròs Brutal

I per a postres, un Coulant de galetes Oreo i Maria amb gelat “El Magnífico”

Coulant de galetes Oreo i Maria amb gelat “El Magnífico”


El compte... 


Poc més de 60 € per cap. Preu equilibrat i coherent amb el que ofereixen. 



El resum... 

- Situat a prop de Pals i d'altres localitats amb molt d'encant. Ideal per passar el dia fora i visitar aquestes.

- Lloc recomanable totalment si voleu fer un bon arròs per aquesta zona de l'Empordanet. 

- Cuina catalana i de mercat amb ingredients de la més alta qualitat. 

- Preu per tant, en consonància amb el que ofereixen i el nivell de la sala.


diumenge, 23 de juny del 2019
Posted by Jordi Castaño

Pins Mar. Arrossos amb vistes al mar.

Pins Mar
Passeig Marítim, 86-100
08392 - Sant Andreu de Llavaneres

Tel. 937 926 902




De nou per la costa del Maresme a la recerca d'un bon lloc a on fer un bon arròs (tot i que Ca L'Estrany va deixar el llistó molt alt...), vam anar a parar a aquest restaurant força conegut entre els habitants de la comarca.


La localització... 

Situat a
 l'entrada de Sant Andreu de Llavaneres, venint de Barcelona per la N-II, podem accedir al seu pàrquing privat (si tenim sort de trobar plaça) només girar la rotonda d'entrada al poble, i trucant al timbre perquè ens aixequin la barrera. 

Com vam anar un diumenge al segon torn (si, si... sé què és terrible, però vam anar al segon torn...), ja vam haver de deixar el cotxe aparcat a fora, al carrer que puja des de la rotonda. Cap problema, perquè era prou a prop.


El servei...

Un dels punts fluixos, amb manca d'empatia i poca professionalitat. Tret del propietari, que se li veien taules, encara que massa efusivitat per part de la, imagino, habitual parròquia. 


El target de públic que omplia i deu omplir les seves sales, tampoc crec que ajudi gaire (de fet, penso que la zona ha de ser un dels pulmons de Tabàrnia...). 



El local...


Ubicats en un entorn privilegiat, a tocar del mar i amb un passeig tot just al davant, disposa de diferents sales, interiors i exteriors, amb accés a una agradable terrassa, a la qual imagino que els sopars a l'estiu han de ser un autèntic plaer. 

El dia que vam anar nosaltres, al ser diumenge, presentava un ple absolut (ens van donar el torn de les 15.15...) i com era un dia d'aquells de quasi estiu, ens vam quedar a la terrassa de fora, que aquell dia almenys, tenia un públic cridaner i sorollós. I el remat final va ser haver d'aguantar l'havà d'un "senyor" dels que acabaven el primer torn. En fi... que si mai torno, no serà pas en cap de setmana...


La carta...

La seva carta és un reguitzell de productes i preparacions de la mediterrània. Així, ens trobem amb morralla, cloïsses, cargols de mar, musclos, navalles i un llarg etcètera, configurant els seus entrants, dividits entre freds, planxa, cassola i fregits. 

Entrants freds i calents, entre els quals figuren a part d'amanides i sopes, els seus arrossos. 

La part forta de la carta està dedicada als peixos, cuinats a la sal, a la graella, a la cassola o bé al forn, així com als mariscs. 

I acabant amb unes quantes opcions de carns, per aquells a qui el tema mar no els fa gaire el pes...  


La teca...

No ens vam complicar gaire l'existència i vam optar per compartir uns Musclos a la brasa, que segons sembla tenen una merescuda fama, i una bona i ben fregida Morralla.  









I d'entre les diferents alternatives d'arrossos que ofereixen, tots a un preu similar i ajustat, tret de l'arròs de llamàntol (lògicament) vam triar la Paella Marinera, que va arribar ja emplatada, la qual cosa em fa pensar que esperen a tenir unes quantes comandes de cadascun dels arrossos per començar a cuinar-los en paelles de més gran format. No és que passi res, però m'agrada veure arribar la meva paella...  

Tret d'això, un arròs correcte tot i que una mica passat de punt. 





I un Cafè Irlandès, recordant vells temps en què per a mi era un fet habitual després dels àpats. I de tres colors... :-)




El compte...

Amb una ampolla de Les Sorts, una fresca garnatxa blanca del celler Masroig de la D.O. Montsant, es va quedar en poc més de 75 €. Uns 30 € per cap sense begudes, que penso és una RQP correcte per una bona cuina i un millor entorn.



I conclusió...

En resum, un lloc d'aquells que sempre va bé conèixer per quan et pregunten allò de si coneixes algun lloc per anar a fer un arrosset per la costa del Maresme. Cuina correcte, indret espectacular, i preu just.

diumenge, 14 d’abril del 2019
Posted by Jordi Castaño

Ca L'Estrany. Bons arrossos al Maresme.

Ca L'Estrany
Camí de Coll de Port, 19
08348 Cabrils (Barcelona)

Tel. 937 507 066

www.calestrany.com





Encara que tenia unes quantes referències de llocs on anar a fer un bon arròs, va ser per casualitat que vaig preguntar a l'amic 
Ricard, el mateix dia que ell precisament el publicava al seu lloc web, i que podreu llegir si feu clic a Ca L'Estrany by Ricard Sampere. Quan saps que coincideixes en gustos amb una persona, no hase falta preguntar nada más... 

Ens va costar una mica de trobar, imagino que deuen haver fet alguna reforma o canvi de sentit en algun o alguns dels carrers del voltant. O almenys això em va indicar el GPS, que fins i tot em va obligar a fer un tros del camí al pàrquing en direcció contrària... :-(

Un cop arribes al seu aparcament (detall important), ja t'adones que has arribat a un lloc de qualitat i notes que alguna cosa ja va bé. L'edifici que acull el restaurant, és una antiga masia del segle XV reformada fa ara uns quants anys. 

El primer que veus, és una acollidora terrassa amb una important capacitat, i que de fet va ser on vam fer l'àpat, doncs era un dinar de mitjans d'octubre, amb un sol que encara escalfava de valent. 

Taules d'alumini i vidre complementades amb còmodes cadires, grans para-sols blancs i làmpades In-Out d'exterior, li donen un aire de modernitat a la masia. 

Excel·lent i encantador el servei, que saben recomanar-te en funció dels teus desitjos del dia, tot i estranyar-se d'inici que no féssim el menú diari...

I és que aquest menú del dia, va ser el que vam veure que demanava la seva parròquia (fidel pel què vam deduir) de forma majoritària. Per 19,95 € (amb pa i vi inclosos), pots fer-te tot un festival, amb multitud d'opcions, poden fer per exemple un tàrtar de salmó de primer, un arròs marinera de segon i una mousse de trufa de postres.  
A més d'aquest obligat de tastar menú de migdia, ofereixen altres fórmules molt competitives (com la de nits o la de caps de setmana) a part de la carta i dels suggeriments i plats de temporada. 

Pel que fa al producte, i deixant de banda que toquen tots els pals, són molt recomanables els seus arrossos i la seva tonyina d'Arenys. 

Nosaltres, aquell dia vam fer carta, doncs anàvem amb la idea de fer un arròs d'espardenyes. I per obrir boca i mentre miràvem que més demanar, ens portaren uns molt bons seitons amb olives.



Finalment, ens vam decidir per un entrant lleuger (volíem si o si, un arrosset de principal) i així, vam compartir unes ostres Guillardeau



I va arribar l'arròs d'espardenyes, sec i solt, d'impecable factura, i en quantitat suficient per a un bon plat i per repetir un bocí al final, que és quan millor està el gra. Amb gambes, cloïsses, musclos, escamarlans i espardenyes. Dels bons arrossos que he tastat i gaudit. 



I com a postres, també vam compartir una bona selecció de formatges, amb algun altre que ens van portar a part i a posteriori.  



El vi triat per acompanyar l'àpat d'aquell dia va ser un Camins del Priorat. Un vi negre de la D.O.Q. Priorat, del celler Alvaro Palacios.

I el compte, que és el que veieu a continuació i que ara m'adono que es van descuidar de cobrar les postres... Tenint-los en compte, podríem dir què és un restaurant d'un preu mitjà de 40 € per cap sense begudes. I que pel conjunt que ofereix, per a mi és una molt bona RQP.



Segur que deuen existir uns quants bons restaurants per la zona del Maresme, i de fet, en tinc referències d'uns quants que intentaré anar coneixent. Però de moment, per a mi, aquest és un dels que més satisfacció m'han proporcionat per la qualitat de la cuina i el seu producte, l'amabilitat i eficiència del seu servei, i la comoditat i tranquil·litat de la sala i el seu entorn.

Un lloc que puc recomanar sense temor a equivocar-me. 

diumenge, 17 de març del 2019
Posted by Jordi Castaño

Gamba de la costa. Peixos i arrossos de qualitat a l'interior

Gamba de la Costa
Roger de Flor, 252
08025 - Barcelona

Tel.: 934 577 793

http://www.gambadelacosta.cat



A una zona de Barcelona on mai imaginaries trobar una cuina d'aquestes característiques (per sobre de la Diagonal i a uns centenars de metres de la Sagrada Família), ens trobem amb aquest restaurant que, sense cap mena de dubtes, situaríem abans en llocs com la Barceloneta. 

Es tracta d'un clàssic restaurant d'aquells que tampoc criden gaire l'atenció des de l'exterior, amb un interior d'igual forma discret, amb mobiliari robust de fusta i taules amb estovalles i tovallons d'un sol ús.   

Carta a la qual, lògicament, predominen els productes del mar, deixant només tres plats per a carnívors com a categoria de la carta i un parell més a dins dels entrants. A part dels productes del mar (de la barca d'en pescador Josep, que diuen ells...), ens trobem amb elaboracions de tonyina (Balfego), diferents entrants en els quals predomina la matèria primera del mar, i arrossos INDIVIDUALS (cosa poc vista als restaurants de la nostra ciutat...). 

Com sempre que fem als tours amb els 3(o+) a Taula vàrem compartir uns entrants (de gran nivell tots ells) i vam porquejar els principals que cadascú de nosaltres va triar.



Si voleu conèixer el detall dels plats escollits, el que vàrem pagar, i les sensacions generals que ens va provocar, ho podreu llegir a la crònica detallada que de la visita hem fet a la web dels 3(o+) a Taula clicant en el següent enllaç:






Un molt bon lloc a on menjar peix i arrossos individuals, sense haver d'atavalar-se entre la gentada que inunda les zones comercials i turístiques de Barcelona (Barceloneta, v. gr.).

diumenge, 28 de maig del 2017
Posted by Jordi Castaño

Alkimia Unplugged. Imprescindible.

Alkimia Unplugged
Ronda Sant Antoni, 41
08011 - Barcelona

Tel. 932 076 115

www.alkimia.cat



Després d'un any del tancament de l'antic Alquimia al carrer Indústria, Jordi Vilà va poder fer realitat per fi a l'estiu passat (juny del 2016) el trasllat del seu restaurant a la seu de l'antiga fabrica Moritz, acabant d'integrar el projecte inicial de restauració d'aquesta, i ja tancant l'oferta integrada per la Cerveseria, el Bistrot de Vins i el Louis 1856. 

I cap allà que vam anar el3(o+) a Taula en una nova trobada...

En aquest cas, el restaurant està situat a l'entresòl (o principal) de la finca i s'accedeix directament des de l'escala de veïns o bé des de la mateixa cerveseria si volem accedir amb l'ascensor. Han mantingut, restaurant-los, els terres hidràulics originals de la finca. Decoració espectacular signada per un ex de La Fura dels Baus, que ens deixa veure la raó de la cuina d'aquest xef amb elements alquimistes que van des de l'entrada a on ens donen la benvinguda, passant pel corredor que dóna a la sala amb el sostre en forma d'espina, i acabant amb el prestatge que presideix la sala principal on s'ubica el Unplugged. 

Queda dividida doncs la sala principal en dos espais: entrant a la dreta, ens trobem el Alkimia pròpiament dit (a on es menja, si o si, menú de degustació en diferents formats), i a l'esquerra, un espai més informal amb sis petites taules, en el que podrem gaudir de la cuina d'aquest xef en format de carta amb entrants, plats i platets i principals, a on de ben segur trobarem aquell plat que ens entusiasmarà. 

És aquesta cuina, a diferència dels plats que ens trobarem a l'Alquimia, una mostra de "senzills" plats a on s'ha primat el producte (de primeríssima qualitat en tots els casos), amb elaboracions mínimes, i així podem demanar plats que d'entrada se'ns poden fer estranys en un restaurant d'aquest nivell com la "mongeta verda i patata mig trinxada" o bé uns "macarrons de rostit gratinats". 




Com sempre i pel que fa al detall dels plats escollits (personalment diré, que vaig trobar una excessiva diferència de nivell entre els entrants que vam demanar que eren prou correctes, i els principals que em van semblar espectaculars tots ells), alguna anècdota de les que no falten mai en les nostres sortides, el que vàrem pagar, i les sensacions generals que ens va provocar, ho podreu llegir a la crònica detallada que de la visita hem fet a la web dels 3(o+) a Taula clicant en el següent enllaç:







Només dir que m'ha encantat i que estic ja amb ganes d'anar a l'Alquimia original a tastar algun dels seus menús de degustació i poder fer la comparativa de forma assenyada, de quin dels dos espais és més adient per a mi personalment. Ara em falta trobar partenaire... 

diumenge, 5 de març del 2017
Posted by Jordi Castaño

Risotto de Stilton i Sobrassada d'en Xesc Reina





Ja feia molt de temps que em rondava pel cap la idea de casar en una sola recepta dos ingredients què més m'enamoren per si sols, com són el formatge blau i la bona sobrassada, però que no tenia ni la més remota idea de com podien combinar entre ells. Podia ser un bon matrimoni, o bé acabar a hòsties com malauradament succeeix amb massa freqüència.

Tot i que al nostre país ja sabem fer i tenim bons formatges blaus, la meva idea inicial era la d'utilitzar un blau contundent com és el Cabrales, però finalment em vaig decidir per un Stilton que no és tan potent, després de descartar a última hora prepara'l amb un tall de Shorpshire (que és semblant a aquest últim, però més fort i cremós).

I pel que fa a l'altre ingredient principal del plat, ja tenia clar amb quina ho faria... Amb un bon tall d'una Sobrassada d'en Xesc Reina, i concretament, d'una peça anomenada ventre i que són unes preparacions que tenen una curació més llarga del que és habitual (crec que en aquest cas era de tres anys). Creieu-me si us dic que no sabeu el què us perdeu si no l'heu tastat... És una mica més cara, però la diferència de sabor és més que notable. I un dia bé s'ho mereix, no?

I tots els ingredients que vaig fer servir per preparar la recepta, van ser els següents:

- Arròs bomba. 
- Un bon tall de sobrassada (i si pot ser d'en Xesc Reina, molt millor). 
- Un tall de formatge Stilton, o qualsevol altre formatge blau que us sembli que pot anar bé o que us agradi més. 
- Ceba.

- Tomàquet.
- Aigua de sal d'all (o all i aigua i sal). 
- Crema de llet o nata liquida. 
- Julivert.
- Brou de pollastre (suau) o bé brou de verdures o aigua.
- Oli d'oliva verge extra.
- Oli d'oliva suau o bé oli de gira-sol.  

La quantitat o pes dels ingredients, la deixo al vostre criteri, ja que hi haurà a qui li agradi que predomini la fortor del formatge blau o bé que sigui més partidari del contundent sabor de la sobrassada. Crec que la clau està en no abusar en la quantitat de qualsevol d'aquests dos ingredients.  

El pas a pas de la recepta està també a una aplicació anomenada Cookbooth (per iOS i Android), que si bé em sembla una molt bona i pràctica App, també he de dir que falta polir algunes de les seves opcions i que falla més que una escopeta de fira. Ja m'ha passat en diferents ocasions que pràcticament al final de procés s'ha penjat i m'ha eliminat tota la feina (la qual cosa em provoca uns monumentals cabrejos...). A més, de vegades no guarda els comentaris que vas posant a les fotografies i tampoc deixar posar massa ingredients. Si no voleu instal·lar l'App, l'enllaç per veure la recepta a través del navegador és el següent:


O bé, ho podeu veure a continuació:


Tallem ben petita la ceba i la posem a sofregir en una paella amb un rajolí d'oli d'oliva verge extra amb el foc ben baix.



Aprofitarem mentre es va fent, per pelar, esgranar i tallar ben menut un (o els que ens calguin) tomàquet madur. I quan dic menut, em refereixo a què els talls siguin de la mida d'un gra d'arròs.



Anirem remullant la ceba que tenim a la paella, amb aigua salada d'all. Això és d'aquelles coses inútils que venen al Club del Gourmet de ECI, però que podem substituir sense cap mena de problema per una mica d'aigua, sal fina i all picat.



Afegirem el tomàquet tallat a la paella a on tenim enrossint la ceba i ho continuarem sofregint tot plegat a foc molt baix.



Mentre es va fent la base del nostre risotto, aprofitarem per preparar un oli de julivert. Per això, necessitarem: julivert, oli neutre (de gira-sol o bé d'oliva però que sigui suau), aigua i gel. 

Escaldarem el julivert dos o tres segons en aigua bullint i el refredarem a continuació i al moment en un bol amb aigua i gel. 
  


L'escorrerem i el triturarem amb la batedora durant una bona estona a màxima potència. El passarem per un colador ben fi i el reservarem en un biberó. Podeu fer molta quantitat, ja que a la nevera es pot conservar una setmana com a mínim i ens pot servir per amanir qualsevol altre plat que fem (carns, peixos, pasta, ...).



Després d'un parell d'hores, el sofregit tindrà un aspecte com el següent:



Moment, que aprofitarem per incorporar la sobrassada una mica picada i la deixarem a foc baix per què es desfasi i s'integri amb el sofregit.



Tot aquest conjunt, l'afegirem a una cassola de ferro i l'incorporarem l'arròs i un bon raig de l'oli de julivert que acabem de preparar.



Deixarem que s'integrin tots els ingredients durant uns minuts i anirem afegint de mica en mica el brou que tindrem calent al costat. La idea és que l'arròs es vagi bevent a poc a poc el brou i que l'anem incorporant a mesura que es vagi quedant sense. Una altre peculiaritat dels risottos és que s'han d'anar remenant contínuament (o almenys, això és el que diuen...).



Anirem tallant el formatge (Stilton o el que hàgim escollit).



Quan faltin cinc minuts per què l'arròs estigui al punt, afegirem un raig de crema de llet o nata líquida.



I finalment, incorporarem el formatge i amb comte i una espàtula de silicona o de fusta, anirem remenant durant un minut més.



Ja només ens faltarà emplatar amb l'ajud d'un motllo i fer un cordó amb l'oli de julivert i ens quedarà més o menys com a la fotografia amb la qual s'inicia aquesta entrada.

A mi particularment m'agraden els risottos amb el gra bastant sencer per contrastar amb la cremositat que habitualment acompanya aquest tipus de preparació, però el punt de cocció l'heu de trobar vosaltres (i que també ens variarà en funció del tipus i fins i tot de la marca d'arròs utilitzada). 

En qualsevol cas, crec que és una recepta que no deixarà indiferent a ningú...


dimarts, 20 de maig del 2014
Posted by Jordi Castaño
Amb la tecnologia de Blogger.

Guia 3(o+)aTaula

Guia 3(o+)aTaula
Feu clic per descarregar-la en PDF

Dites a tenir en compte

"No hi ha amor més sincer que l'amor al menjar" - George Bernard Shaw

"L'amor és tan important com el menjar. Però no alimenta" - Gabriel García Márquez

"No ens reunim al voltant de la taula per menjar, sinó per menjar junts" - Plutarco

"Qui rep als seus amics i no presta cap atenció personal al menjar que ha estat preparat, no mereix tenir amics" - Anthelme Brillat-Savarín

"La vida és allò que passa entre els àpats" - Carlos Rolando

Entrades Populars

Arxiu del Blog

La meva llista de blogs

Total de visualitzacions de pàgina:

Traduir

Seguidors

- Copyright © La cuina de Mindundi -Metrominimalist- Powered by Blogger - Designed by Johanes Djogan -