PAVYLLON (París)
Fa 9 hores
Archive for de març 2016
Vivanda. Un clàssic per les nits d'estiu.
Vivanda
Carrer Major de Sarrià, 134
08017 Barcelona
Tel.: 932 031 918
www.vivanda.cat
En aquesta nova trobada (i ja van vuit...:-)), vàrem voler tornar doncs, tots tres havíem estat en més d'una ocasió, a un lloc del qual sempre havíem sortit prou satisfets. Es tracta d'un restaurant situat a una de les zones "bien" de Barcelona (concretament a Sarrià) que des de fa ja uns quants anys assessora Jordi Vilà (el xef d'Alquimia).
Però coincidíem en haver-ho fet sempre en nits d'estiu, i potser per això aquest cop no ens va fer gaire el pes a ningú de nosaltres. Vam anar un migdia d'un fred dia de març, amb un servei encara més fred, i pel que fa als plats, prou significatiu és, que el més valorat fossin els entrants (bàsicament les croquetes i els bunyols). Els plats principals, correctes però sense arribar a posar-nos palote... :-)
El local és força agradable al seu interior, però destaca sobretot la seva terrassa en la qual es gaudeix força a les nits d'estiu, tant per la seva tranquil·litat, com per l'absència de sorolls i fums de vehicles, doncs està situat a un carrer sense trànsit.
Si voleu conèixer més detalls del lloc i del menjar d'aquest restaurant, passant per altres detalls de preus i carta, podeu llegir a la crònica que d'aquest lloc hem fet al blog dels 3(o+) clicant al següent link:
Vivanda - by 3(o+) a Taula
La meva conclusió és que és un lloc al qual anar si estàs per la zona una nit d'aquelles agradables, però que tampoc seria la meva primera opció i molt menys crec que anés expressament.
Tag :
3(o+) a Taula,
Restaurant
Reina Margherita. Bones pizzes a La Barceloneta.
Reina Margherita
Passeig de Joan de Borbó, 29
08003 - Barcelona
Tel. 932 214 233
D'entrada, diré que em va sorprendre molt gratament descobrir un restaurant de cuina italiana en una zona bastant degradada pel que fa a l'oferta en restauració, com és el barceloní barri de La Barceloneta, i més concretament, al Passeig Joan de Borbó, seu de molts i variats locals a on seria totalment incapaç d'entrar ni tan sols a fer un cafè...
Sóc conscient que molts turistes tampoc coneixen la gastronomia del nostre país, i molt probablement marxen encantats pensant que el que els hi han donat per menjar és típic d'aquestes conrades, però vaja... sincerament, no sé com no hi posen remei a aquesta situació de deixadesa pel que fa als locals d'aquest passeig.
Segons ens va explicar el propietari i ànima del restaurant, el nom de Reina Margherita prové d'una història que fa referència al fet que aquesta bona senyora es va llevar un dia amb ganes de menjar quelcom diferent dels plats que estava acostumada i va fer cridar als cuiners de la cort per què li preparessin altres plats, i el que més li va agradar va ser la pizza que des de les hores portaria el nom de la reina. Però com tot, això és una només de les versions que corren d'aquesta història doncs, hi ha qui diu que va ser per coincidència dels ingredients de la pizza (tomàquet, mozzarella i alfàbrega) amb els colors de la bandera italiana.
Local de reduïdes dimensions interiors en el que destaca el seu gran forn presidint la sala que, si sou fredolics, és una bona opció seure a prop d'aquest. Taules de marbre i cadires de ferro, donen solidesa al restaurant. A l'exterior compten amb una terrassa que li dota de més aforament i que, curiosament, va desaparèixer quan vaig passar pel davant uns dies més tard (imagino que per reformes...).
A la carta ofereixen pastes, amanides, antipasti i pizzes que de fet van ser, estranyament, les que ens van portar fins aquí... I segons ens van comentar ells mateixos, la majoria dels ingredients amb els quals elaboren els seus plats són d'origen italià. Com havíem anat per les pizzes, vam decidir compartir només un dels entrants del qual també ens havien parlat molt bé i que no tenen a la carta, però cal demanar quan te l'ofereixen fora d'aquesta... Una stracciatella, que és un formatge d'una mena de burrata, concretament del farciment d'aquesta i fet de pasta filada i nata. Espectacular i de primera qualitat.
I un parell de pizzes que ells mateixos ens van recomanar... Una Capricciosa i una de Salsiccia i Friarelli (grelos). Correcte la primera, sorprenent la segona. Ambdues d'una cruixent i alhora esponjosa base i preparades amb ingredients frescos i de qualitat.
I com a postres, entre les quals destaquen moltes de casolanes, un bon tiramisú a compartir.
El vi triat aquell dia de la carta (amb un lògic predomini de vins italians) va ser un correcte Valpolicella que, juntament amb cafès i aigua va fer pujar el preu del dinar fins a 34 € per cap.
Recomanat per qui vulgui gaudir d'una bona pizza amb ingredients frescos i de qualitat, en un ambient autènticament italià i que sàpiga distingir-la d'una de La Tagliatella... Preu correcte i més si et conformes amb una pizza i un refresc.
I, un detall del mural que aquell dia estava encara pendent d'acabar i que al dia següent van fotografiar i que podeu veure fent clic al seu Facebook.
Passeig de Joan de Borbó, 29
08003 - Barcelona
Tel. 932 214 233
D'entrada, diré que em va sorprendre molt gratament descobrir un restaurant de cuina italiana en una zona bastant degradada pel que fa a l'oferta en restauració, com és el barceloní barri de La Barceloneta, i més concretament, al Passeig Joan de Borbó, seu de molts i variats locals a on seria totalment incapaç d'entrar ni tan sols a fer un cafè...
Sóc conscient que molts turistes tampoc coneixen la gastronomia del nostre país, i molt probablement marxen encantats pensant que el que els hi han donat per menjar és típic d'aquestes conrades, però vaja... sincerament, no sé com no hi posen remei a aquesta situació de deixadesa pel que fa als locals d'aquest passeig.
Segons ens va explicar el propietari i ànima del restaurant, el nom de Reina Margherita prové d'una història que fa referència al fet que aquesta bona senyora es va llevar un dia amb ganes de menjar quelcom diferent dels plats que estava acostumada i va fer cridar als cuiners de la cort per què li preparessin altres plats, i el que més li va agradar va ser la pizza que des de les hores portaria el nom de la reina. Però com tot, això és una només de les versions que corren d'aquesta història doncs, hi ha qui diu que va ser per coincidència dels ingredients de la pizza (tomàquet, mozzarella i alfàbrega) amb els colors de la bandera italiana.
Local de reduïdes dimensions interiors en el que destaca el seu gran forn presidint la sala que, si sou fredolics, és una bona opció seure a prop d'aquest. Taules de marbre i cadires de ferro, donen solidesa al restaurant. A l'exterior compten amb una terrassa que li dota de més aforament i que, curiosament, va desaparèixer quan vaig passar pel davant uns dies més tard (imagino que per reformes...).
A la carta ofereixen pastes, amanides, antipasti i pizzes que de fet van ser, estranyament, les que ens van portar fins aquí... I segons ens van comentar ells mateixos, la majoria dels ingredients amb els quals elaboren els seus plats són d'origen italià. Com havíem anat per les pizzes, vam decidir compartir només un dels entrants del qual també ens havien parlat molt bé i que no tenen a la carta, però cal demanar quan te l'ofereixen fora d'aquesta... Una stracciatella, que és un formatge d'una mena de burrata, concretament del farciment d'aquesta i fet de pasta filada i nata. Espectacular i de primera qualitat.
 |
| Stracciatella - 14 € |
I un parell de pizzes que ells mateixos ens van recomanar... Una Capricciosa i una de Salsiccia i Friarelli (grelos). Correcte la primera, sorprenent la segona. Ambdues d'una cruixent i alhora esponjosa base i preparades amb ingredients frescos i de qualitat.
 |
| Pizza Capricciosa - 11 € |
 |
| Pizza de Salsiccia i Friarelli - 11 € |
I com a postres, entre les quals destaquen moltes de casolanes, un bon tiramisú a compartir.
 |
| Tiramisú - 5 € |
El vi triat aquell dia de la carta (amb un lògic predomini de vins italians) va ser un correcte Valpolicella que, juntament amb cafès i aigua va fer pujar el preu del dinar fins a 34 € per cap.
Recomanat per qui vulgui gaudir d'una bona pizza amb ingredients frescos i de qualitat, en un ambient autènticament italià i que sàpiga distingir-la d'una de La Tagliatella... Preu correcte i més si et conformes amb una pizza i un refresc.
I, un detall del mural que aquell dia estava encara pendent d'acabar i que al dia següent van fotografiar i que podeu veure fent clic al seu Facebook.
Tag :
Restaurant
Caelis. Dels millors menús de migdia (de luxe) de Barcelona
Caelis
Hotel Palace
Gran Via de Les Corts Catalanes, 668
08010 - Barcelona
Tel. 674 271 140
www.caelis.com
De nou gaudint de la taula i de la vida amb els companys del 3(o+) a Taula... Aquest cop en un lloc que, personalment, tenia moltes ganes de tastar doncs tenia recomanacions de diferents persones tant per la seva espectacular sala, com per la qualitat de la seva cuina. A més, té l'afegit de comptar amb un menú de migdia (per si no vols anar a la carta o al menú de degustació que també ofereixen) del que també m'havien parlat força bé.
En principi, no era el lloc escollit per trobar-nos aquella setmana, però la mediàtica visita d'una personalitat com Mark Zuckerberg la setmana del Mobile, ens va animar (i provocar) per anar a provar i fer una mica la conya... I d'entrada, he de dir que em feia una mica de por aquesta visita, per ser un d'aquells llocs en el qual "uno de los nuestros" no acostuma a sentir-se precisament gaire còmode... Si a més afegim la ubicació del restaurant, que està dins mateix de l'hotel Palace, antiga seu de les trobades del Duran (amb tot allò que ens representa i comunica al nostre grup), la combinació pensava jo que seria explosiva... :-)
Però ans al contrari... Pràcticament tot va ser positiu.... Des de la sala, ampla i espaiosa amb separació més que notable entre taules (lloc ideal per fer llargues reunions i sobretaules, alhora que també ho és per altres objectius més carnals...), fins al menjar pròpiament dit, passant per altres detalls que podreu llegir a la crònica que d'aquest lloc hem fet des del nou blog dels 3(o+) clicant al següent link:
Caelis - by 3(o+) a Taula
Només avançaré que el menú que vam fer (tot i no ser un menú econòmic), incloïa almenys TOT el consumit a l'àpat: l'IVA, el cafè i les copes de vi. I dic copes en plural doncs, ha sigut dels pocs llocs que sent menú, t'anaven omplint la copa a mesura que anaves bevent, tot i que a mi em van treure la copa en primer lloc, fet que atribueixo més al novell servei que a altres motius (o així almenys ho espero...).
I com aperitiu del post, una petita mostra d'algun dels plats...
Hotel Palace
Gran Via de Les Corts Catalanes, 668
08010 - Barcelona
Tel. 674 271 140
www.caelis.com
De nou gaudint de la taula i de la vida amb els companys del 3(o+) a Taula... Aquest cop en un lloc que, personalment, tenia moltes ganes de tastar doncs tenia recomanacions de diferents persones tant per la seva espectacular sala, com per la qualitat de la seva cuina. A més, té l'afegit de comptar amb un menú de migdia (per si no vols anar a la carta o al menú de degustació que també ofereixen) del que també m'havien parlat força bé.
En principi, no era el lloc escollit per trobar-nos aquella setmana, però la mediàtica visita d'una personalitat com Mark Zuckerberg la setmana del Mobile, ens va animar (i provocar) per anar a provar i fer una mica la conya... I d'entrada, he de dir que em feia una mica de por aquesta visita, per ser un d'aquells llocs en el qual "uno de los nuestros" no acostuma a sentir-se precisament gaire còmode... Si a més afegim la ubicació del restaurant, que està dins mateix de l'hotel Palace, antiga seu de les trobades del Duran (amb tot allò que ens representa i comunica al nostre grup), la combinació pensava jo que seria explosiva... :-)
Però ans al contrari... Pràcticament tot va ser positiu.... Des de la sala, ampla i espaiosa amb separació més que notable entre taules (lloc ideal per fer llargues reunions i sobretaules, alhora que també ho és per altres objectius més carnals...), fins al menjar pròpiament dit, passant per altres detalls que podreu llegir a la crònica que d'aquest lloc hem fet des del nou blog dels 3(o+) clicant al següent link:
Caelis - by 3(o+) a Taula
Només avançaré que el menú que vam fer (tot i no ser un menú econòmic), incloïa almenys TOT el consumit a l'àpat: l'IVA, el cafè i les copes de vi. I dic copes en plural doncs, ha sigut dels pocs llocs que sent menú, t'anaven omplint la copa a mesura que anaves bevent, tot i que a mi em van treure la copa en primer lloc, fet que atribueixo més al novell servei que a altres motius (o així almenys ho espero...).
I com aperitiu del post, una petita mostra d'algun dels plats...
Dos Cielos. Ratllant la perfecció...
Dos Cielos
Hotel Meliá Barcelona Sky
Carrer de Pere IV, 272 - 286
08005 Barcelona
Tel. 933 672 070
Fa un parell de setmanes i juntament amb altres bones persones com jo, vàrem estar molt generosament convidats a celebrar l'aniversari d'un gran amic, sent convocats al Dos Cielos, que és el restaurant dels germans Torres (aquells bessons mediàtics que surten als mitjans de comunicació de tant en tant).
Personalment, vaig tenir l'oportunitat de conèixer la seva cuina fa ja uns quants anys (ni ho recordo, però bastants, ja que ni tan sols escrivia al blog...). De fet, era al començament de construir-se l'hotel en què s'ubica el restaurant, doncs la terrassa que podeu veure no estava encara finalitzada. Terrassa per cert, amb unes increïbles vistes de Barcelona i el seu litoral i que fan imprescindible gaudir d'un aperitiu en un assolellat migdia (que no va ser el cas, precisament). Quan vaig anar el primer cop, la seva em va semblar una cuina molt diferent i amb productes no gaire habituals per les nostres terres, doncs acabaven d'arribar de terres brasileres i portaven un munt de novetats culinàries. A més, van ser els precursors i els que van desenvolupar un aparell anomenat Gastrovac, que és una mena d'olla per cuinar al buit (l'aigua bull a 35º en absència de pressió) i un preu una mica més elevat que les tradicionals de Bra o Magefesa (supera els 3.000 €).
Pel que fa a la sala en si, només dir que és d'aquells llocs a on es barregen tranquil·litat, pau i luxe, amb poques taules de grans dimensions i ben separades entre si. El target de públic assistent a aquest tipus de restaurant de gran luxe, ja us podeu fer una idea aproximada de quin és, i aquell dia vam comptar amb la presència com a veïns de taula, de dues personalitats de l'escena barcelonina com són el Duran i Lleida i l'Antich, maquinant vés a saber que... I per una altra banda, una curiosa parella molt jove i, per dir-ho d'una forma amable i col·loquial, informal (aquella setmana era la del Mobile...) amb un nadó, que almenys va tenir el detall de no despertar-se de la seva migdiada. I nosaltres...
No cal dir, que tant el servei com tota la posada en escena són de primeríssima qualitat, llevat d'algun detall que passaré a comentar a continuació...
Directament, l'homenatjat va escollir per nosaltres i va triar el menú de degustació, que van variant en funció de les estacions de l'any adaptant-se al millor producte en cada moment. Et porten uns pans casolans d'olives, blanc, de pasta de full i algun altre que no recordo, amb un excel·lent oli d'oliva un punt picant i amarg, del que et van reposant durant tot l'àpat.
I per començar, l'aperitiu que et porten d'entrada (demanis carta o menú) ja té la seva conya... A veure com ho explico... Et porten una safata amb uns "camarons" (ignoro el seu nom en català...) i un rotlle d'alguna cosa indefinida, i a continuació el cambrer explica que és una versió invertida dels clàssics "camarons" del sud del país veí... I el molt c... diu que primer el rotlle i després els "camarons". Però ja és massa tard i algú ja està mossegant el rotlle que no és sinó un tovalló de roba humitejat amb cítrics. Segons sembla, la "gràcia" del plat està a netejar-te primer les mans amb el tovalló i després agafar els animalets amb les mateixes mans impregnades d'aromes cítrics. Però si partim de la premissa que en aquest tipus de restaurant TOT el que va al plat es menja, hauria sigut més convenient explicar millor el plat... Suspens total doncs pel cambrer en aquest primer round. Si més no, espero que almenys li servis per riure una estona...
Dels plats que componien el menú de degustació, només diré que eren tots d'un gran nivell, amb una espectacular i acurada presentació que ja veure a les fotografies que parla per si sola. Intentaré comentar només aquells aspectes dels plats que més em van cridar l'atenció...
Eriçó de mar. Servit sobre una mena de cruixent d'algues i un brou de galeres amb plàncton.
Gambot de Huelva. Només escalfat (no sé ni si tan sols va passar per la planxa) sobre una base d'una mena de guacamole.
Rovell trufat i consomé de caça. També dels plats que tenen el seu què... Comencen posant una gota (literal) de brandi a la copa i et diuen que l'oloris. Aleshores et serveixen l'ou preparat a baixa temperatura juntament amb uns tocs cruixents i et serveixen el brou a la copa. Molt bo, però no sé jo si cal tanta història per menjar un consomé...
Llàgrimes verdes. Més conegudes com a pèsols i amb una salsa d'ibèric, va ser un plat en el qual tothom va coincidir en dos aspectes: el primer, la qualitat i la preparació del producte (vam gaudir molt) i en segon lloc, l'escassetat del mateix. Qualsevol de nosaltres podria haver-hi tripitit d'aquest plat.
All negre. Una crema d'aquest mateix producte tan bo i tan de moda a totes les cuines, amb una hòstia que dubto fos consagrada però que mira, feia gràcia...
Tavella Thai - Gelatina de vedella. Plat en dos actes, compost d'una potent gelatina que es quedava presa del paladar i una tavella (una mena de mongeta gran) en un brou d'aquells que sóc totalment incapaç de reproduir ni sensorialment ni de memòria... Aquest plat, juntament amb els dos següents donava inici a un triplet de gastronomia més "exòtica".
Bou de mar. Ravioli fet amb aquest ingredient en un brou que tampoc sóc capaç de reproduir ni recordar...
Ceviche de vieira. I no podia faltar el plat de ceviche, que personalment, l'únic que m'aporta és la frescor. Ja sé que diré una burrada, però per a mi va ser com l'equivalent del viejuno sorbet de llimona... :-)
La mare i el fill. Encara sort que només van ser tres els plats "exòtics", puix amb aquest van tornar a fer-nos trempar. Es tractava d'un tall d'esturió (la mare) servit sobre una fina emulsió i coronat pel caviar (el fill). Amb aquest plat tampoc va estar gaire fi el cambrer quan un de nosaltres li va preguntar per l'origen del caviar i en afirmar que era iranià, va semblar desconèixer que també existeixen els de Granada (Riofrio) o Les a la Vall d'Aran (Nacarii).
Cabrit lletó. Doncs això... cabrit lletó cuinat a baixa temperatura durant un munt d'hores (com ho deuen fer això??).
I de les postres, per les que sabeu que tampoc em deleixo, només destacaria l'última anomenada Mandarina, i que també té la seva pel·lícula, doncs et porten en una safata blanca rectangular la mandarina (que és una mena de mousse d'aquesta fruita) i en un plat a part complements per decorar-la al teu gust amb les instruccions en un paper que també es menja. Tampoc em va quedar pas malament... I la canalla entretinguda, oiga.
I ja per acompanyar els cafès, un preciós bombó que et porten en una capsa que sembla que t'hagin de demanar la mà...
I les coca coles... entre les quals destacaria un màgnum de l'exclusiu Mas La Plana Armand Bassi 2001, tot i que els altres refrescos no estaven pas malament, eh?
Del tema preu, poca cosa puc dir... Només que el preu del menú degustació que heu vist aquí (sense les coca coles ni els cafès) és de 110 €, això si, amb l'IVA inclòs.
En resum. Un lloc increïble al qual podria tornar en qualsevol moment (sense tenir en compte els preus...). Cuina de primera, producte de luxe i servei atent i eficient (tret del parell de detalls sense importància que he explicat). Pel meu gust (i com sempre, intento remarcar aquest aspecte) podria perfectament prescindir dels tres plats més "exòtics" de la carta, que ja sé que tenen el seu públic, però per a mi, no són gustos que m'emocionin gaire... I o bé canviaria la preparació dels mateixos o incrementaria les racions d'altres plats que em van semblar sublims (pèsols, eriçó i esturió per posar tres exemples...).
I moltes gràcies per la convidada, amic meu!!!
Hotel Meliá Barcelona Sky
Carrer de Pere IV, 272 - 286
08005 Barcelona
Tel. 933 672 070
Fa un parell de setmanes i juntament amb altres bones persones com jo, vàrem estar molt generosament convidats a celebrar l'aniversari d'un gran amic, sent convocats al Dos Cielos, que és el restaurant dels germans Torres (aquells bessons mediàtics que surten als mitjans de comunicació de tant en tant).
Personalment, vaig tenir l'oportunitat de conèixer la seva cuina fa ja uns quants anys (ni ho recordo, però bastants, ja que ni tan sols escrivia al blog...). De fet, era al començament de construir-se l'hotel en què s'ubica el restaurant, doncs la terrassa que podeu veure no estava encara finalitzada. Terrassa per cert, amb unes increïbles vistes de Barcelona i el seu litoral i que fan imprescindible gaudir d'un aperitiu en un assolellat migdia (que no va ser el cas, precisament). Quan vaig anar el primer cop, la seva em va semblar una cuina molt diferent i amb productes no gaire habituals per les nostres terres, doncs acabaven d'arribar de terres brasileres i portaven un munt de novetats culinàries. A més, van ser els precursors i els que van desenvolupar un aparell anomenat Gastrovac, que és una mena d'olla per cuinar al buit (l'aigua bull a 35º en absència de pressió) i un preu una mica més elevat que les tradicionals de Bra o Magefesa (supera els 3.000 €).
 |
| Terrassa exterior |
Pel que fa a la sala en si, només dir que és d'aquells llocs a on es barregen tranquil·litat, pau i luxe, amb poques taules de grans dimensions i ben separades entre si. El target de públic assistent a aquest tipus de restaurant de gran luxe, ja us podeu fer una idea aproximada de quin és, i aquell dia vam comptar amb la presència com a veïns de taula, de dues personalitats de l'escena barcelonina com són el Duran i Lleida i l'Antich, maquinant vés a saber que... I per una altra banda, una curiosa parella molt jove i, per dir-ho d'una forma amable i col·loquial, informal (aquella setmana era la del Mobile...) amb un nadó, que almenys va tenir el detall de no despertar-se de la seva migdiada. I nosaltres...
No cal dir, que tant el servei com tota la posada en escena són de primeríssima qualitat, llevat d'algun detall que passaré a comentar a continuació...
Directament, l'homenatjat va escollir per nosaltres i va triar el menú de degustació, que van variant en funció de les estacions de l'any adaptant-se al millor producte en cada moment. Et porten uns pans casolans d'olives, blanc, de pasta de full i algun altre que no recordo, amb un excel·lent oli d'oliva un punt picant i amarg, del que et van reposant durant tot l'àpat.
I per començar, l'aperitiu que et porten d'entrada (demanis carta o menú) ja té la seva conya... A veure com ho explico... Et porten una safata amb uns "camarons" (ignoro el seu nom en català...) i un rotlle d'alguna cosa indefinida, i a continuació el cambrer explica que és una versió invertida dels clàssics "camarons" del sud del país veí... I el molt c... diu que primer el rotlle i després els "camarons". Però ja és massa tard i algú ja està mossegant el rotlle que no és sinó un tovalló de roba humitejat amb cítrics. Segons sembla, la "gràcia" del plat està a netejar-te primer les mans amb el tovalló i després agafar els animalets amb les mateixes mans impregnades d'aromes cítrics. Però si partim de la premissa que en aquest tipus de restaurant TOT el que va al plat es menja, hauria sigut més convenient explicar millor el plat... Suspens total doncs pel cambrer en aquest primer round. Si més no, espero que almenys li servis per riure una estona...
 |
| Camarons |
Dels plats que componien el menú de degustació, només diré que eren tots d'un gran nivell, amb una espectacular i acurada presentació que ja veure a les fotografies que parla per si sola. Intentaré comentar només aquells aspectes dels plats que més em van cridar l'atenció...
Eriçó de mar. Servit sobre una mena de cruixent d'algues i un brou de galeres amb plàncton.
 |
| Eriçó de mar |
Gambot de Huelva. Només escalfat (no sé ni si tan sols va passar per la planxa) sobre una base d'una mena de guacamole.
 |
| Gambot de Huelva |
Rovell trufat i consomé de caça. També dels plats que tenen el seu què... Comencen posant una gota (literal) de brandi a la copa i et diuen que l'oloris. Aleshores et serveixen l'ou preparat a baixa temperatura juntament amb uns tocs cruixents i et serveixen el brou a la copa. Molt bo, però no sé jo si cal tanta història per menjar un consomé...
 |
| Rovell trufat i consomé de caça |
Llàgrimes verdes. Més conegudes com a pèsols i amb una salsa d'ibèric, va ser un plat en el qual tothom va coincidir en dos aspectes: el primer, la qualitat i la preparació del producte (vam gaudir molt) i en segon lloc, l'escassetat del mateix. Qualsevol de nosaltres podria haver-hi tripitit d'aquest plat.
 |
| Llàgrimes verdes |
All negre. Una crema d'aquest mateix producte tan bo i tan de moda a totes les cuines, amb una hòstia que dubto fos consagrada però que mira, feia gràcia...
 |
| All negre |
Tavella Thai - Gelatina de vedella. Plat en dos actes, compost d'una potent gelatina que es quedava presa del paladar i una tavella (una mena de mongeta gran) en un brou d'aquells que sóc totalment incapaç de reproduir ni sensorialment ni de memòria... Aquest plat, juntament amb els dos següents donava inici a un triplet de gastronomia més "exòtica".
 |
| Tavella Thai - Gelatina de vedella (la gelatina) |
 |
| Tavella Thai - Gelatina de vedella (la tavella) |
Bou de mar. Ravioli fet amb aquest ingredient en un brou que tampoc sóc capaç de reproduir ni recordar...
 |
| Bou de mar |
Ceviche de vieira. I no podia faltar el plat de ceviche, que personalment, l'únic que m'aporta és la frescor. Ja sé que diré una burrada, però per a mi va ser com l'equivalent del viejuno sorbet de llimona... :-)
 |
| Cebiche de vieira |
La mare i el fill. Encara sort que només van ser tres els plats "exòtics", puix amb aquest van tornar a fer-nos trempar. Es tractava d'un tall d'esturió (la mare) servit sobre una fina emulsió i coronat pel caviar (el fill). Amb aquest plat tampoc va estar gaire fi el cambrer quan un de nosaltres li va preguntar per l'origen del caviar i en afirmar que era iranià, va semblar desconèixer que també existeixen els de Granada (Riofrio) o Les a la Vall d'Aran (Nacarii).
 |
| La mare i el fill |
Cabrit lletó. Doncs això... cabrit lletó cuinat a baixa temperatura durant un munt d'hores (com ho deuen fer això??).
 |
| Cabrit lletó |
I de les postres, per les que sabeu que tampoc em deleixo, només destacaria l'última anomenada Mandarina, i que també té la seva pel·lícula, doncs et porten en una safata blanca rectangular la mandarina (que és una mena de mousse d'aquesta fruita) i en un plat a part complements per decorar-la al teu gust amb les instruccions en un paper que també es menja. Tampoc em va quedar pas malament... I la canalla entretinguda, oiga.
 |
| Eucaliptus |
 |
| Shoronpo de graviola i ponzu |
 |
| Mandarina (com ho porten) |
 |
| Mandarina (la meva versió) |
I ja per acompanyar els cafès, un preciós bombó que et porten en una capsa que sembla que t'hagin de demanar la mà...
 |
| El cel |
I les coca coles... entre les quals destacaria un màgnum de l'exclusiu Mas La Plana Armand Bassi 2001, tot i que els altres refrescos no estaven pas malament, eh?
 |
| Les coca coles |
Del tema preu, poca cosa puc dir... Només que el preu del menú degustació que heu vist aquí (sense les coca coles ni els cafès) és de 110 €, això si, amb l'IVA inclòs.
En resum. Un lloc increïble al qual podria tornar en qualsevol moment (sense tenir en compte els preus...). Cuina de primera, producte de luxe i servei atent i eficient (tret del parell de detalls sense importància que he explicat). Pel meu gust (i com sempre, intento remarcar aquest aspecte) podria perfectament prescindir dels tres plats més "exòtics" de la carta, que ja sé que tenen el seu públic, però per a mi, no són gustos que m'emocionin gaire... I o bé canviaria la preparació dels mateixos o incrementaria les racions d'altres plats que em van semblar sublims (pèsols, eriçó i esturió per posar tres exemples...).
I moltes gràcies per la convidada, amic meu!!!
Tag :
Restaurant,
Restaurant *
