Archive for d’agost 2017

Mako. Un bon nou japo, que ja és molt dir!

Mako
Consell de Cent, 255
Barcelona

Tel. 932 696 207





Primera convocatòria dels 3(o+) a Taula a la qual m'ha sigut impossible assistir per estar passant uns dies de vacances per Andorra, però que faig arribar per si li pot ser d'utilitat a algú. 




Disculpeu la qualitat de les fotografies, dons aquest cop podreu observar que no les ha fet un professional... ;-)

Si voleu conèixer la crònica, el detall dels plats escollits i el que van pagar, ho podreu llegir a la publicació feta a la web dels 3(o+) a Taula clicant en el següent enllaç:
diumenge, 20 d’agost de 2017
Posted by Jordi Castaño

La bona sort. Tampoc va ser tanta...

La Bona Sort
Carders, 12
08003 - Barcelona



Baixar a Barcelona i anar a l'aventura a dinar pel barri del Born al mes d'agost, és un risc. L'intuïa i ara ho sé...  

Havia quedat amb la meva filla i volíem xerrar i picar alguna cosa i les opcions conegudes del barri estaven totes tancades, o bé no ens venia de gust per ser restaurants massa formals. 

Passejant pel carrer Carders (volíem fer el cafè al pati de l'Espai Mescladís), vàrem veure un restaurant amb un pati interior que no pintava gens malament i que com a més anunciaven tapes ens va fer decidir per aquest. No vam aprofitar el pati doncs era un d'aquells dies de calor intensa i a dins s'estava molt millor amb l'aire condicionat. 

L'encant del local, totalment enfocat al turisme, penso que es limita al pati, que segurament a la nit deu ser una bona opció pels guiris que envaeixen la ciutat. Carta amb tapes majoritàriament espanyoles amb poques concessions a altres especialitats i preus continguts (a primera vista). Carta de vins prou acceptable amb bastants referències d'aquí i possibilitat de prendre algunes d'elles a copes. La nostra elecció va ser un Pardas Rupestris, vi blanc ecològic de la D.O. Penedès amb un preu de més de x2 en relació al de qualsevol celler.    

Vaig percebre que el servei era pràcticament forà en la seva totalitat. I d'entrada, quan la persona encarregada de la nostra taula ens va preguntar si la carta la volíem en anglès o no recordo quina altra opció ens van donar, ja em va posar de mala llufa. Sort que estava allà la meva filla per transmetre'm pau i serenitat... Finalment, i davant els precs del cambrer dient-nos que feia poc temps que treballava allà i demanant-nos si us plau que en català no, doncs amb prou feines entenia el castellà, vàrem decidir claudicar i interactuar en aquest dialecte. I com no teníem ni idea de les quantitats i davant l'eloqüència del cambrer que a tot el que li dèiem contestava que si, vàrem demanar sis tapes (contant com a tal el pa). 

El primer i millor de tots, va ser el guacamole amb nachos, si deixem de banda que aquests estaven una mica passats i tous... Però el guacamole amb la salsa pico de gallo (penso que així es diu) presentada a part estava força bé. 

Guacamole amb nachos


També més que correcte la coca de pa amb tomàquet.
Coca de pa amb tomàquet


I a partir d'aquí, ja va arribar tot en baixada... Les croquetes de pernil, que tot i ser lloades per la meva filla, a mi em van semblar una massa compacta sense gaire gust de pernil... 

Croquetes de pernil

Albergínies amb mel... tampoc és que sigui alta cuina, però quan estan ben fregides és un plat de 10. Que no va ser el cas... més aviat eren com petites esponges olioses que anaven directes a una digestió complicada.

I bunyols de bacallà. Eixuts i amb excés d'oli.  

Albergínies amb mel & Bunyols de bacallà


I que dir dels calamars a l'andalusa... Una altra tapa excelsa quan està ben fregida, que és de fet l'única feina que té aquesta preparació: un bon fregit amb un bon oli i a la temperatura adequada. I puc ben assegurar-vos que cap d'aquests tres paràmetres es complien... I calamar congeladet, congeladet...

Calamars a l'andalusa


El compte final sense cafès, va ser superior als 30 € per cap amb un vi, que tot i que bo, era bastant normalet. Per un menjar d'una qualitat tan bàsica, per no dir baixa, em sembla d'una pèssima RQP.  



No seria pas per tant, un restaurant que recomanaria... Menjar d'una qualitat baixa i producte molt bàsic, preus alts per la qualitat que ofereixen i servei lent i enfocat exclusivament als turistes. Com a molt, aprofitable per a fer un còctel al pati que tenen al capvespre amb uns fruits secs, que com no s'han de cuinar, tampoc els faran malbé... a no ser que ja siguin dolents d'origen. 

diumenge, 13 d’agost de 2017
Posted by Jordi Castaño

Shanghai. Potser el millor xinès de Barcelona.

Shanghai
Bisbe Sivilla, 48
08022 - Barcelona


http://shanghai-bcn.com/



Aquest cop, a la sortida quinzenal que fem els dels 3(o+) a Taula, em tocava escollir a mi i ho vaig fer amb un que per a mi, sempre ha estat a un gran nivell de cuina, i a més en una especialitat (la cuina xinesa) no gaire coneguda per la seva riquesa sinó més aviat pels seus preus més que econòmics: el Shanghai del carrer Bisbe Sivilla. 

Local clàssic, que tot i que amb el pas dels anys ja es veu una mica antic, continua tenint el seu encant de viejuno però a l'hora formal. La carta, no deixa de ser molt similar a la que ens podríem trobar a qualsevol dels restaurants xinesos de Barcelona, però amb la total seguretat que trobarem una cuina molt més acurada i amb uns ingredients de la màxima qualitat. Ara... els preus també estan en consonància amb la resta de trets diferencials. I valgui com clar exemple el preu d'una ració d'ànec Pequín, que s'apropa als 40 € (37 € si no recordo malament) i que és sense cap mena de dubte, el millor que he tastat mai.

Aquest cop i com és habitual en aquesta casa, el menjar va estar a un gran nivell i tots els plats van ser del nostre grat (uns bons i altres espectaculars). Però el servei, aquest cop ens va decebre una mica i especialment a mi, doncs els altres cops que havia estat, va ser una de les coses que més havia apreciat i valorat.
Només un parell de detalls... no ens van oferir la possibilitat de menú quan la tenien exposada a l'entrada (la vàrem haver de demanar...) i ni tan sols van fer un comentari quan els vam indicar que s'havien equivocat amb el compte. Tampoc ens va atendre el xef del restaurant que habitualment ofereix plats excepcionals de fora de carta (especialment, recordo unes espardenyes cuinades a la xinesa de fa uns anys, que em van semblar de llàgrima...) deixant-nos a les mans d'inexperts cambrers (o almenys així ens va semblar...). 

Espectaculars les costelles


I si voleu conèixer la resta de la crònica amb el detall dels plats escollits i el que vàrem pagar, ho podreu llegir a la crònica detallada que hem fet a la web dels 3(o+) a Taula clicant en el següent enllaç:






No sé si serà o no el millor xinès de Barcelona, però jo el recomano a ulls clucs. Sempre he menjat molt bé i el fet que el servei no estigués aquest cop a l'alçada, l'atribueixo més al fet de logística de grup que no pas a un canvi de rumb del mateix restaurant (o almenys així ho espero). 

diumenge, 6 d’agost de 2017
Posted by Jordi Castaño
Amb la tecnologia de Blogger.

Dites a tenir en compte

"No hi ha amor més sincer que l'amor al menjar" - George Bernard Shaw

"L'amor és tan important com el menjar. Però no alimenta" - Gabriel García Márquez

"No ens reunim al voltant de la taula per menjar, sinó per menjar junts" - Plutarco

"Qui rep als seus amics i no presta cap atenció personal al menjar que ha estat preparat, no mereix tenir amics" - Anthelme Brillat-Savarín

"La vida és allò que passa entre els àpats" - Carlos Rolando

Entrades Populars

Arxiu del Blog

La meva llista de blogs

Total de visualitzacions de pàgina:

Seguir per email

Traduir

Seguidors

- Copyright © La cuina de Mindundi -Metrominimalist- Powered by Blogger - Designed by Johanes Djogan -