Archive for d’abril 2021
Ca l'Ignasi. Sort dels primers... i altres coses
Ca l'Ignasi
Carrer Major, 4
08569 - Cantonigròs
Carrer Major, 4
08569 - Cantonigròs
Més d'un any sense fer cap post dels llocs que visito, i que lògicament, amb la pandèmia dels collons, poques ganes de descobrir nous restaurants, i dels pocs que he pogut anar, tampoc tenia gaires ganes d'escriure.
I aquesta visita va ser precisament la que havia d'iniciar la tornada a la "normalitat" o "nova normalitat" com diuen aquells xxxxx...
Com va ser en aquells dies que els nostres governants ens van deixar "sueltos" (va ser aquesta passada setmana santa, i per més inri divendres sant que era el primer dia festiu), vaig pensar que no el publicaria perquè no creia que fos gaire representatiu de la cuina de la qual havia sentit parlar en positiu. I és que de vegades, i ho entenc perfectament per la situació que estan patint, els restauradors volen agafar més reserves de les que podrien atendre amb l'atenció que penso ens mereixem els clients que sortim aquests dies. I va ser arran d'un tweet en el qual ni tan sols els mencionava, sinó que era part d'una conversa amb un amic parlant del tema arrossos i en el qual va intervenir el cuiner d'aquest restaurant amb unes formes que podria definir com poc acadèmiques, el que m'ha animat a escriure aquest post.
Vàrem arribar a les 14:00 h, que de fet era l'hora que teníem la reserva i ja em va agradar que a la porta hi hagués un cartell dient que ja ho tenien tot ple i que no admetien més comensals. Però va ser un miratge...
Com estàvem a la taula de l'entrada, vam poder veure el continuo ball de persones que preguntaven (sense reserva) i que feien esperar, per anar acomodant amb calçador, amb el consegüent endarreriment en l'atenció de les taules que tenien en aquell moment. Almenys, aquesta va ser la nostra sensació.
De fet, el temps d'espera entre plats va resultar etern. Vam entrar a les 14:00 i al tiquet ja veieu l'hora a la qual vam sortir: les 16 tocades. I just acabaven de fer entrar una taula d'aquelles amb un públic que no voldria mai jo al meu establiment. I dic això conscient que no és un tema gens atribuïble al restaurant, tot i que tenen reservat el dret d'admissió.
I després d'aquesta breu introducció, faré l'habitual resum del lloc tal com abans feia i com ho vàrem viure.
La ubicació
Situat al poble de Cantonigròs a la comarca natural del Collsacabra, amb pobles amb molt d'encant pels voltants com Tavertet o Rupit i Pruit. Aparcament sense complicacions al costat mateix del restaurant.
El local
Ampli, ben condicionat, amb taules ben separades i nues amb estalvis de paper. Disposa d'una terrassa exterior, a la qual ens van oferir la possibilitat d'anar, però amb el sol que feia, ens vam estimar més romandre a l'interior, pensant que acabaríem l'àpat allà amb el cafè i el que fos adient.
Com haurien de ser totes les cartes. Clares, concises i amb unes poques opcions en cadascun dels apartats: entrants, segons i postres.
Disposen també d'un menú degustació, que normalment és la meva tria per conèixer la gastronomia d'un restaurant, però que aquell dia no vam fer perquè no ens venia de gust tantes coses.
El celler
Bona carta de vins, amb predomini de vins ecològics i naturals, d'entre els quals vam escollir una molt bona garnatxa negre i carinyena de la D.O.Q. Priorat anomenada Territori i que vam gaudir molt.
El que vam demanar
Tot i que sempre que surto a menjar a fora, acostumo a compartir els plats amb les persones que m'acompanyen, vaig veure que a la mateixa carta hi havia un suplement per compartir (no recordo quant, però em sona que era un percentatge d'un 15%). Ja no és pels diners, que si està justificat no tinc cap problema, però no li vaig veure el què a cobrar per la feina de partir un plat de la carta i haver d'embrutar dos plats... O sigui, que vam demanar cadascú el que li venia de gust, i ja vam fer repartiment entre nosaltres.
Per començar, el caneló de la meva mare amb una beixamel de ceba i ceps. Molt bo i vàrem haver de demanar pa (incomprensiblement no estava a taula) per escurar el plat.
I una coca de calçots amb botifarró negre d'Olot i romesco, que va ser el millor plat de tot el dinar.
De segons, vam demanar un arròs (Marisma del Molí d'en Rafelet) amb carxofes d'El Prat i ceps, que a part de ser un arròs que no ens va fer trempar gens (totalment pla pel que fa a sabor), estava massa cru. I consti que a mi m'agrada el gra que estigui més aviat sencer. Però de sencer a cru hi ha una escala que s'hauria de vigilar.
I aquí és quan entra en escena el xef (a les xarxes, em refereixo), i al tweet diu que l'arròs no estava cru sinó grenyal a conseqüència de passar-lo pel forn de llenya. A veure... no sóc ningú per discutir de cuina i Déu nos en guard de posar-me a l'alçada d'un reconegut xef com ell. TOT el respecte per la seva feina i més per una persona de la qual sempre he sentit excel·lències. Però he fet uns quants arrossos a casa i encara que sigui un mindundi sé reconèixer perfectament quan un gra d'arròs té una textura adient en boca. I dient que gasten arròs Bomba de l'Estany de Pals i el Marisma del Molí d'en Rafelet del Delta, tampoc ajuda a solucionar-ho. Més aviat, certifica el que molts cops he pogut observar: els xefs (sense generalitzar, ja que com en tot sempre hi ha excepcions) MAI s'equivoquen, ni MAI tenen un mal dia. Només hi ha clients que són uns pòtols i que tenen uns paladars poc entrenats.
Portàvem esperant més de mitja hora amb els segons plats ja acabats, o sigui que ja no vam demanar postres. Directes als cafès i cap a casa que falta gent.
Per cert, amb els cafès van arribar uns craquinyolis com ells diuen i que no deixen de ser uns carquinyolis fets al seu forn de llenya (que segurament deu ser el mateix dels arrossos i que també els deixa grenyals), que quan els vam veure a l'entrada vam pensar d'agafar uns paquets per portar i regalar, però un cop tastats, vam coincidir que continuaríem consumint els del Forn Turull de Terrassa que són un vici.
El compte
Sense el vi i l'aigua (2 €, però quilòmetre zero, això si) i sense postres, un total de 38 € per cap. I ja no entro en si és o no car. Crec que els preus són equilibrats, però quan et donen la satisfacció d'un bon àpat. En aquest cas, ja dic que no i per tant, un suspens (també) en aquest apartat.
Resum... i alguna reflexió
- Zona de Catalunya amb molts pobles amb encant i amb bones rutes de muntanya on gaudir de la natura.
- Sala ampla i confortable.
- Servei que sent amable, no arriba en dies com aquests.
- Cuina millorable, almenys pel que vam poder apreciar en aquesta visita.
Voldria acabar aquesta publicació pensant que va ser una sèrie de catastròfiques desgràcies o un cúmul de despropòsits. No acostumo a anar a restaurants en caps de setmana o en dies festius i quan ho he fet, no sempre ho he publicat perquè la massificació d'aquests dies fa que no tot surti tan bé com voldrien els restauradors, encara que no hauria de ser així. El normal, seria que sempre mantinguessin el nivell.
Potser si la resposta al tweet, que ni tan sols anava per ells, hagués estat una altra, no hauria escrit aquest post i fins i tot hauria tornat un dia entre setmana a tastar altres dels seus plats per les bones referències que tenia. Però ara i gràcies a la mala gestió de les crítiques (que ni tan sols va ser una crítica sinó més aviat una opinió entre amics), segur que no...
Tag :
Restaurant
