COME de Paco Méndez junio 2026 (Barcelona)
Fa 10 hores
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Vins i derivats. Mostrar tots els missatges
Monocrom (bistró & vins). Cuina ECO i BIO en un celler de vins naturals.
Monocrom
Plaça Cardona, 4
08006 - Barcelona
Tel. 935 167 302
www.monocrom.wine
Al barri de Sant Gervasi-Galvany, situat a la petita plaça Cardona, ens trobem amb aquest acollidor restaurant portat per dos germans en el qual el reclam són els vins naturals, amb els que tenen especial cura i atenció. A l'hora d'escollir el via amb el qual acompanyar l'àpat, pots deixar-te portar per les seves segures i encertades recomanacions, o bé tafanejar i escollir tu mateix entre les referències que tenen exposades als seus prestatges. Sala confortable amb capacitat per uns 25-30 comensals, amb taules nues i parament de qualitat. Vaig anar a dinar entre setmana amb l'amic Ricard, que ja coneixia el lloc i que tenia publicat de fa uns mesos. Podeu llegir la seva crònica si feu click a Monocrom Vins naturals i cuina de proximitat.
Aquell dia, ens van recomanar un vi negre anomenat Nar i Tornar del celler Vinya Ferrer. Una garnatxa 100% de la D.O. Terra Alta, que d'entrada no va expressar la característica "olor" que aquests vins solen presentar. Tot i la seva alta gradació (14,5º) va ser un vi molt agradable de beure.
Però no es limiten tan sols a cuidar i posar atenció en el tema dels vins... També tenen una selecció de productes ecològics i bio amb els quals elaboren els diferents plats que componen la seva carta, en la que la majoria tenen nom i cognoms (és a dir... denominació d'origen...).
D'entrada i com a cortesia de la casa, ens varen servir uns espinacs i unes favetes que eren d'uns petits productors (no recordo nom ni procedència...), que donaven fe de la frescor del producte. Els espinacs, crus i amanits tan sols amb sal i un rajolí d'oli, i les favetes amb ceba i dauets de cansalada... Ambdós plats, impressionants.
I ja de la carta, ens vam decantar per tres entrants (ara que ho veig, imagino que aquell dia anàvem amb gana...), tots ells de gran qualitat, però entre els quals destacaria (i no pas com a entrant, sinó com a plat) el mollete de cansalada, que per si sol ja justifica una visita a aquest restaurant.
El primer dels entrants, una rillette de verat escabetxat amb taronja, molt ben trobat i que ja vam acabar sense les fines llenques que et posen per acompanyar.
El (per a mi) millor plat, que va ser un mollete de cansalada del coll (de Ca'l Rovira) fet a baixa temperatura amb herbes fresques i mostassa. Imagino que amb aquesta procedència tan excelsa, ha de ser per força baix en colesterol... :-)
I l'últim "entrant", que va ser un lleugeríssim tòtem de patata al morter, ou ferrat i sobrassada de Els Casals. Per fer baixar els altres dos...
I com a plats principals, una cuixa de corder de raça Xisqueta amb trinxat. Molt bó, tot i que ja estàvem força tips per assaborir-lo com es mereixia el plat...
I un magret d'ànec 5 aglans amb peres i ratafia. Bo, tot i que pel meu gust el més fluix de tots. Una mica massa passat de cocció, però això ja és entrar en el particular gust de cadascú. De totes maneres, com és un plat que acostumo a fer sovint a casa, m'anoto lo de les peres com acompanyament i fer una salsa amb ratafia (crec que no he preparat mai la mateixa salsa...).
No vàrem tenir ni lloc ni collons per les postres, i amb els cafès, el compte es va enfilar fins als quasi 75 € que veieu. Un preu que penso no és significatiu del cost mitjà que pot tenir un àpat en aquest establiment, i que podríem fixar en uns 25-30 € per cap.
En resum: un bon lloc a on anar a gaudir dels vins naturals si sou amants d'aquesta mena de vins, en un agradable entorn amb un servei atent i familiar, i amb una cuina en la qual mimen el producte i les elaboracions.
Plaça Cardona, 4
08006 - Barcelona
Tel. 935 167 302
www.monocrom.wine
Al barri de Sant Gervasi-Galvany, situat a la petita plaça Cardona, ens trobem amb aquest acollidor restaurant portat per dos germans en el qual el reclam són els vins naturals, amb els que tenen especial cura i atenció. A l'hora d'escollir el via amb el qual acompanyar l'àpat, pots deixar-te portar per les seves segures i encertades recomanacions, o bé tafanejar i escollir tu mateix entre les referències que tenen exposades als seus prestatges. Sala confortable amb capacitat per uns 25-30 comensals, amb taules nues i parament de qualitat. Vaig anar a dinar entre setmana amb l'amic Ricard, que ja coneixia el lloc i que tenia publicat de fa uns mesos. Podeu llegir la seva crònica si feu click a Monocrom Vins naturals i cuina de proximitat.
Aquell dia, ens van recomanar un vi negre anomenat Nar i Tornar del celler Vinya Ferrer. Una garnatxa 100% de la D.O. Terra Alta, que d'entrada no va expressar la característica "olor" que aquests vins solen presentar. Tot i la seva alta gradació (14,5º) va ser un vi molt agradable de beure.
Però no es limiten tan sols a cuidar i posar atenció en el tema dels vins... També tenen una selecció de productes ecològics i bio amb els quals elaboren els diferents plats que componen la seva carta, en la que la majoria tenen nom i cognoms (és a dir... denominació d'origen...).
D'entrada i com a cortesia de la casa, ens varen servir uns espinacs i unes favetes que eren d'uns petits productors (no recordo nom ni procedència...), que donaven fe de la frescor del producte. Els espinacs, crus i amanits tan sols amb sal i un rajolí d'oli, i les favetes amb ceba i dauets de cansalada... Ambdós plats, impressionants.
I ja de la carta, ens vam decantar per tres entrants (ara que ho veig, imagino que aquell dia anàvem amb gana...), tots ells de gran qualitat, però entre els quals destacaria (i no pas com a entrant, sinó com a plat) el mollete de cansalada, que per si sol ja justifica una visita a aquest restaurant.
El primer dels entrants, una rillette de verat escabetxat amb taronja, molt ben trobat i que ja vam acabar sense les fines llenques que et posen per acompanyar.
 |
| Rilletes de verat escabetxat amb taronja - 7,50 € |
El (per a mi) millor plat, que va ser un mollete de cansalada del coll (de Ca'l Rovira) fet a baixa temperatura amb herbes fresques i mostassa. Imagino que amb aquesta procedència tan excelsa, ha de ser per força baix en colesterol... :-)
 |
| Mollete de cansalada del coll - 4,50 € |
I l'últim "entrant", que va ser un lleugeríssim tòtem de patata al morter, ou ferrat i sobrassada de Els Casals. Per fer baixar els altres dos...
 |
| Patata, ou i sobrassada - 7,50 € |
I com a plats principals, una cuixa de corder de raça Xisqueta amb trinxat. Molt bó, tot i que ja estàvem força tips per assaborir-lo com es mereixia el plat...
 |
| Cuixa de corder - 14,00 € |
I un magret d'ànec 5 aglans amb peres i ratafia. Bo, tot i que pel meu gust el més fluix de tots. Una mica massa passat de cocció, però això ja és entrar en el particular gust de cadascú. De totes maneres, com és un plat que acostumo a fer sovint a casa, m'anoto lo de les peres com acompanyament i fer una salsa amb ratafia (crec que no he preparat mai la mateixa salsa...).
 |
| Ànec amb peres - 14,40 € |
No vàrem tenir ni lloc ni collons per les postres, i amb els cafès, el compte es va enfilar fins als quasi 75 € que veieu. Un preu que penso no és significatiu del cost mitjà que pot tenir un àpat en aquest establiment, i que podríem fixar en uns 25-30 € per cap.
En resum: un bon lloc a on anar a gaudir dels vins naturals si sou amants d'aquesta mena de vins, en un agradable entorn amb un servei atent i familiar, i amb una cuina en la qual mimen el producte i les elaboracions.
Tag :
Restaurant,
Vins i derivats
Matos. Bons vins i servei amb opció de menjars informals.
Matos. Bar de vins i Enoteca
Unes rostes d'ànec (en francès rillettes), que són una mena de paté elaborat amb les restes trinxades de la carn d'ànecs i oques que no es fa servir per elaboracions més sofisticades (i cares...).
Una bona taula d'embotits, que com podeu veure, hi havia fam i ens vàrem llençar sense pensar a compartir la imatge...
I una generosa taula de formatges i un parell de copetes d'un vi dolç que no recordo, amb la que ens van obsequiar. Algun avantatge ha de tenir anar amb una famosa vedet... ;-)
Muntaner, 412
08006 - Barcelona
Tel. 934 141 522
Vaig anar la setmana passada a proveir-me d'unes ampolles del que ha passat a ser un dels meus vins de capçalera i vaig recordar que tenia injustament pendent de publicar el post del seu establiment. Com el meu nivell en vins és més aviat insuficient, em limitaré a explicar-vos el tema del local en si i del seu amable i diligent personal.
Situats al barri de Sant Gervasi - Galvany, els vaig conèixer gràcies a l'amic Ricard al que vaig acompanyar quan (ell) estava fent un reportatge de bars de vins per Barcelona que li havien encarregat a La Vanguardia, i que podreu llegir a l'Hemeroteca de La Vanguardia o bé copsar la seva opinió al seu blog Els Meus Restaurants. L'horari d'apertura pot semblar una mica atípic per qui busqui anar a sopar tard (com acostuma a passar per aquestes latituds), ja que tanquen a les deu del vespre, a excepció de divendres i dissabtes que ho fan a quarts d'onze de la nit.
En aquella primera visita, a part de fer l'entrevista a l'Anna, responsable i alma mater del local, vàrem aprofitar per fer un mos, doncs a més de ser un celler molt recomanable, disposen d'una curta però atractiva carta, en la que trobarem bàsicament embotits, formatges i conserves de gran qualitat (anxoves, sardines,...) i les postres, que són de la veïna pastisseria Canal. El local convida al tast relaxat d'algun dels vins que tenen a copes i que et proposen i t'aconsellen segons les teves preferències i amb gran professionalitat. També teniu l'opció de demanar qualsevol dels vins que tenen al celler i només us la cobraran al preu de botiga més un suplement de 5 € per obrir l'ampolla (un cost insignificant si comptem que et donen copa, taula i cadira). A més, fora de les hores de més afluència es respira una gran tranquil·litat al seu interior. De fet, si escollís aquest barri com a residència en el meu retorn a ciutat, seria un dels seus clients habituals...
A l'interior del local disposen d'un parell de barres amb còmodes tamborets, unes quantes taules amb capacitat per grups de dues o quatre persones, i una gran taula a on periòdicament organitzen tastos. També si els seguiu a través del seu Facebook, podreu veure interessants propostes de concerts en viu i en "petit comité". Tot un detall.
La central i el magatzem estan a Vallvidrera, sota el poc comercial nom de Vinos Dulces, que fins i tot em va sorprendre quan m'ho van dir, doncs, tot i passar pràcticament cada dia pel davant, mai hauria imaginat que parlàvem de la mateixa botiga amb diferents noms... :-)
I el que vàrem demanar per fer un sopar lleuger (tot i que veníem del Casa Xica aquell dia i tampoc és que estiguéssim massa tips...) va ser unes torrades amb una sardina fumada d'una considerable mida i sabor, i del que tots dos vam coincidir en què era imprescindible demanar.
Situats al barri de Sant Gervasi - Galvany, els vaig conèixer gràcies a l'amic Ricard al que vaig acompanyar quan (ell) estava fent un reportatge de bars de vins per Barcelona que li havien encarregat a La Vanguardia, i que podreu llegir a l'Hemeroteca de La Vanguardia o bé copsar la seva opinió al seu blog Els Meus Restaurants. L'horari d'apertura pot semblar una mica atípic per qui busqui anar a sopar tard (com acostuma a passar per aquestes latituds), ja que tanquen a les deu del vespre, a excepció de divendres i dissabtes que ho fan a quarts d'onze de la nit.
En aquella primera visita, a part de fer l'entrevista a l'Anna, responsable i alma mater del local, vàrem aprofitar per fer un mos, doncs a més de ser un celler molt recomanable, disposen d'una curta però atractiva carta, en la que trobarem bàsicament embotits, formatges i conserves de gran qualitat (anxoves, sardines,...) i les postres, que són de la veïna pastisseria Canal. El local convida al tast relaxat d'algun dels vins que tenen a copes i que et proposen i t'aconsellen segons les teves preferències i amb gran professionalitat. També teniu l'opció de demanar qualsevol dels vins que tenen al celler i només us la cobraran al preu de botiga més un suplement de 5 € per obrir l'ampolla (un cost insignificant si comptem que et donen copa, taula i cadira). A més, fora de les hores de més afluència es respira una gran tranquil·litat al seu interior. De fet, si escollís aquest barri com a residència en el meu retorn a ciutat, seria un dels seus clients habituals...
A l'interior del local disposen d'un parell de barres amb còmodes tamborets, unes quantes taules amb capacitat per grups de dues o quatre persones, i una gran taula a on periòdicament organitzen tastos. També si els seguiu a través del seu Facebook, podreu veure interessants propostes de concerts en viu i en "petit comité". Tot un detall.
La central i el magatzem estan a Vallvidrera, sota el poc comercial nom de Vinos Dulces, que fins i tot em va sorprendre quan m'ho van dir, doncs, tot i passar pràcticament cada dia pel davant, mai hauria imaginat que parlàvem de la mateixa botiga amb diferents noms... :-)
I el que vàrem demanar per fer un sopar lleuger (tot i que veníem del Casa Xica aquell dia i tampoc és que estiguéssim massa tips...) va ser unes torrades amb una sardina fumada d'una considerable mida i sabor, i del que tots dos vam coincidir en què era imprescindible demanar.
 |
| Sardina fumada - 3,50 € la tapa |
Unes rostes d'ànec (en francès rillettes), que són una mena de paté elaborat amb les restes trinxades de la carn d'ànecs i oques que no es fa servir per elaboracions més sofisticades (i cares...).
 |
| Rillette - 8 € |
Una bona taula d'embotits, que com podeu veure, hi havia fam i ens vàrem llençar sense pensar a compartir la imatge...
 |
| Taula d'embotits - 20 € |
I una generosa taula de formatges i un parell de copetes d'un vi dolç que no recordo, amb la que ens van obsequiar. Algun avantatge ha de tenir anar amb una famosa vedet... ;-)
 |
| Taula de formatges (convidada de la casa) |
I el fabulós vi dels que us parlava al començament del post i que ens va encantar. Malauradament, ara ja no hauré de tornar a explicar a on anar per comprar-lo... :-)
El compte, si no sumem els vins que ens vam emportar per autoconsum (no som tan burrus de cascar-nos 5 ampolles...) va sortir per uns 30 € per cap, que si afegíssim els formatges i les copes, s'enfilaria fins als 40 € per cap per un molt bon àpat, amb vins de molta qualitat.
En resum, un lloc per tornar i tornar i tornar... encara que només sigui a prendre una copa de vi, mentre xerres amb la parella o el personal o llegeixes un llibre o mires l'infinit... En fi... Una bona troballa per gaudir d'un bon vi.
Tag :
Restaurant,
Vins i derivats
Masia l'Abadal
Masia l’Abadal
Sortida 151 de l’Eix Transversal (C-25)
08279 AVINYÓ (Barcelona)
Tel.: 93 820 25 22 - Mòbil: 636 060 544
masiaabadal@gmail.com
www.labadal.net
Fa un parell de setmanes anàrem de visita a conèixer el celler de vins Abadal al Pla de Bages. I com l'hora de sortida d'aquesta coincidia amb la de dinar i (cosa estranya) no havíem reservat res, vam anar a l'aventura a buscar pels voltants un lloc d'aquells que semblessin casolans i que a més no fos gaire lluny del celler, ja que es feia tard i no volíem pas quedar-nos sense dinar, valguem Déu...
La veritat és que no vàrem trigar ni deu minuts en trobar un lloc al costat mateix de la carretera i que a més portava el mateix nom que el del celler. Ja al final de l'àpat, tot parlant amb la Yolanda (i no és que la conegui de res, sinó que el seu nom figurava a la factura del dinar) ens assabentarem que el nom d'Abadal no venia pels vins del celler; ens al contrari, té els seus orígens en aquesta masia, ja que de fet, els vins pertanyen a la família dels vins Roqueta, que arran d'iniciar una nova etapa a començaments dels anys 80 de retorn als orígens vinícoles de la masia, i com necessitaven un nom que fos diferent del Roqueta que sempre havia sigut associat a un senzill vi de taula, els hi van demanar a ells de fer servir el seu nom d'Abadal.
Tornant al restaurant, us diré que és el típic i tòpic lloc de dinars familiars de diumenges de costellades, carns a la brasa i calçotades quan és temporada (i que ho era en aquesta ocasió). De fàcil accés i aparcament, és ideal per reunions familiars amb criatures petites d'aquelles que corren molt i per tot arreu. De fet, anunciaven que tenien monitors especialitzats en aquesta espècie. Tot pensat i enfocat per què els pares puguin gaudir d'almenys un dia de tranquil·litat a taula. Bé.
Tenen diferents menús amb tot inclòs per uns preus tancats que anaven dels 21 als 35 €, un menú de primers i segons plats a escollir per 16,5 € (que és la tria que vàrem fer) i com coincidia amb la temporada, un menú de calçotada per uns vint i pico euros (no ho recordo exactament).
El local és molt gran i encara sort que no estava ple perquè no crec que ens haguessin ni tan sols atès, ja que el servei em va semblar massa justet per les dimensions de la sala. Després, tot s'ha de dir, es van disculpar i ens van dir que havien coincidit totes les comandes al mateix temps a la cuina i que es va desbordar la mateixa. La veritat és que només va ser a l'inici del dinar i que un cop anotada la comanda, la cosa ja va anar rodada.
De primer vàrem coincidir amb els canelons casolans de carn de rostit. Fluixets. Personalment, deixant de banda els canelons de les iaies i altres éssers mitològics, m'agrada que es trobin una mica els "tropezones" de carn i en aquests estava tot massa trinxat i fet una pasta.
De segon, jo vaig escollir unes costelles de porc Ral d'Avinyó (ja que estàvem al seu barri, els hi havia de fer un homenatge). Molt bon producte i gustos de debò, però la veritat és que pensava que fetes al forn estarien menys greixoses, així com les verdures de la guarnició que estaven també ben rostidetes.
I la meva dona, un digestiu duo de botifarres amb cigrons i rosta. Plat digestiu com pocs (i això ho diu qui es va acabar el plat després de cruspir-se mig porc). A destacar la botifarra negra.
I acompanyàrem tot aquest dinar tan equilibrat dietèticament parlant, amb un dels vins que havíem tastat a la vista feta al celler Abadal: l'Abadal 3.9. I increïblement a un preu inferior (al restaurant) del que ens havien intentat vendre a la mateixa botiga del celler una estona abans. El món al revés. Desconec el motiu pel qual els preus dels vins a la botiga dels cellers són (habitualment) més alts fins i tot que en cellers especialitzats. No haurien de comercialitzar els seus productes pràcticament a cost? Al capdavall no tenen despeses logístiques ni de distribució i a més, estàs anant a casa seva a conèixer els seus productes per posteriorment compartir-los i donar-los a conèixer al teu cercle d'amics. Per cert: un molt bon vi que vaig gaudir tant al celler com al restaurant.
Quantitats més que generoses (esperem que no baixin mai a ciutat i s'encomanin) dels plats tastats que em van deixar malmès la resta de la tarda. Digueu-me agosarat, però potser té a veure amb l'esmorzar d'hotel que vaig fer aquell mateix matí i que va ser més que "de forquilla i ganivet".
I ja per acabar aquest post, us deixo amb algunes de les fotografies presses durant la visita matinal als cellers Abadal de la família Roqueta, on (com curiositat) continuen aplicant la Llei de Successió Catalana de l’“hereu”, i van alternant els noms Ramon i Valentí entre cada una de les generacions. No faré descripció de les activitats ni dels diferents procediments de vinificació perquè entenc que hi han blocs especialitzats que segur que ho explicaran infinitament millor que jo.
.JPG)
Sortida 151 de l’Eix Transversal (C-25)
08279 AVINYÓ (Barcelona)
Tel.: 93 820 25 22 - Mòbil: 636 060 544
masiaabadal@gmail.com
www.labadal.net
Fa un parell de setmanes anàrem de visita a conèixer el celler de vins Abadal al Pla de Bages. I com l'hora de sortida d'aquesta coincidia amb la de dinar i (cosa estranya) no havíem reservat res, vam anar a l'aventura a buscar pels voltants un lloc d'aquells que semblessin casolans i que a més no fos gaire lluny del celler, ja que es feia tard i no volíem pas quedar-nos sense dinar, valguem Déu...
La veritat és que no vàrem trigar ni deu minuts en trobar un lloc al costat mateix de la carretera i que a més portava el mateix nom que el del celler. Ja al final de l'àpat, tot parlant amb la Yolanda (i no és que la conegui de res, sinó que el seu nom figurava a la factura del dinar) ens assabentarem que el nom d'Abadal no venia pels vins del celler; ens al contrari, té els seus orígens en aquesta masia, ja que de fet, els vins pertanyen a la família dels vins Roqueta, que arran d'iniciar una nova etapa a començaments dels anys 80 de retorn als orígens vinícoles de la masia, i com necessitaven un nom que fos diferent del Roqueta que sempre havia sigut associat a un senzill vi de taula, els hi van demanar a ells de fer servir el seu nom d'Abadal.
Tornant al restaurant, us diré que és el típic i tòpic lloc de dinars familiars de diumenges de costellades, carns a la brasa i calçotades quan és temporada (i que ho era en aquesta ocasió). De fàcil accés i aparcament, és ideal per reunions familiars amb criatures petites d'aquelles que corren molt i per tot arreu. De fet, anunciaven que tenien monitors especialitzats en aquesta espècie. Tot pensat i enfocat per què els pares puguin gaudir d'almenys un dia de tranquil·litat a taula. Bé.
Tenen diferents menús amb tot inclòs per uns preus tancats que anaven dels 21 als 35 €, un menú de primers i segons plats a escollir per 16,5 € (que és la tria que vàrem fer) i com coincidia amb la temporada, un menú de calçotada per uns vint i pico euros (no ho recordo exactament).
El local és molt gran i encara sort que no estava ple perquè no crec que ens haguessin ni tan sols atès, ja que el servei em va semblar massa justet per les dimensions de la sala. Després, tot s'ha de dir, es van disculpar i ens van dir que havien coincidit totes les comandes al mateix temps a la cuina i que es va desbordar la mateixa. La veritat és que només va ser a l'inici del dinar i que un cop anotada la comanda, la cosa ja va anar rodada.
De primer vàrem coincidir amb els canelons casolans de carn de rostit. Fluixets. Personalment, deixant de banda els canelons de les iaies i altres éssers mitològics, m'agrada que es trobin una mica els "tropezones" de carn i en aquests estava tot massa trinxat i fet una pasta.
 |
| Canelons casolans |
De segon, jo vaig escollir unes costelles de porc Ral d'Avinyó (ja que estàvem al seu barri, els hi havia de fer un homenatge). Molt bon producte i gustos de debò, però la veritat és que pensava que fetes al forn estarien menys greixoses, així com les verdures de la guarnició que estaven també ben rostidetes.
 |
| Costella de porc Ral d'Avinyó al forn |
I la meva dona, un digestiu duo de botifarres amb cigrons i rosta. Plat digestiu com pocs (i això ho diu qui es va acabar el plat després de cruspir-se mig porc). A destacar la botifarra negra.
 |
| Tastet de botifarra blanca i negre acompanyades de cigrons i rosta |
I acompanyàrem tot aquest dinar tan equilibrat dietèticament parlant, amb un dels vins que havíem tastat a la vista feta al celler Abadal: l'Abadal 3.9. I increïblement a un preu inferior (al restaurant) del que ens havien intentat vendre a la mateixa botiga del celler una estona abans. El món al revés. Desconec el motiu pel qual els preus dels vins a la botiga dels cellers són (habitualment) més alts fins i tot que en cellers especialitzats. No haurien de comercialitzar els seus productes pràcticament a cost? Al capdavall no tenen despeses logístiques ni de distribució i a més, estàs anant a casa seva a conèixer els seus productes per posteriorment compartir-los i donar-los a conèixer al teu cercle d'amics. Per cert: un molt bon vi que vaig gaudir tant al celler com al restaurant.
Quantitats més que generoses (esperem que no baixin mai a ciutat i s'encomanin) dels plats tastats que em van deixar malmès la resta de la tarda. Digueu-me agosarat, però potser té a veure amb l'esmorzar d'hotel que vaig fer aquell mateix matí i que va ser més que "de forquilla i ganivet".
I ja per acabar aquest post, us deixo amb algunes de les fotografies presses durant la visita matinal als cellers Abadal de la família Roqueta, on (com curiositat) continuen aplicant la Llei de Successió Catalana de l’“hereu”, i van alternant els noms Ramon i Valentí entre cada una de les generacions. No faré descripció de les activitats ni dels diferents procediments de vinificació perquè entenc que hi han blocs especialitzats que segur que ho explicaran infinitament millor que jo.
Tag :
Restaurant,
Vins i derivats
El Celler de l'Àspic & matinal al celler Devinssi a Gratallops
El Celler de l'Aspic
Miquel Barceló, 31
43730 - FALSET
Tel. 977 831 246 - Fax 977 831 246
info@cellerdelaspic.com
Vàrem anar a passar un dissabte per terres del Priorat, concretament al celler Devinssi a Gratallops, per conèixer les tres vinyes que tenia apadrinades (va ser un regal pel meu últim aniversari) i que ja feia temps que volia anar, i que sempre per un o altre motiu anava deixant.
Ens va atendre amb una hospitalitat exquisida en Jordi Ustrell, que (entre altres funcions) és la persona encarregada de les relacions publiques del celler i de fer les visites. Només arribar, ens va demanar disculpes per endavant per si no s'expressava correctament en català, ja que és de nacionalitat russa i fa només un parell d'anys que viu a Catalunya. Però res més allunyat de la realitat... De fet, utilitzava paraules i expressions en català que jo no utilitzo mai i que només sento molt de tant en tant. Resulta que ja tenia el nivell C de català i crec, que si arribes a llegir aquesta entrada, segur que troba més de deu errades d'ortografia o de lèxic.
Va ser una visita realment personalitzada, ja que només estàvem la meva dona i jo. Varem començar el recorregut visitant les vinyes, que estaven situades molt a prop del poble i amb unes vistes privilegiades.
Un cop al lloc, ens va explicar les característiques del terrer (o "terroir"), és a dir, els elements i factors que influencien en la qualitat i producció de raïm a les vinyes: climatologia (sol, pluja,...), morfologia del terreny, altitud, orientació i vent, i d'altres.
Un cop acabada la visita al terreny, vàrem tornar al celler a on ens va explicar tot el procés de vinificació i a on vàrem poder veure el procés de battonage (crec que en català correcte, es diu remuntat, però no estic segur...) per produir la fermentació del most.
Com és un celler molt petit, tots els processos s'elaboren de forma manual i artesana. De fet, en algun dels vins que produeixen, les etiquetes les enganxen una a una, des d'un full d'etiquetes adhesives.
I per acabar la visita, en Jordi ens va fer un petit tast d'alguns dels seus vins. Tot haver tastat ja dos dels vins que elaboren (i que de fet i en teoria són els superiors), vaig trobar molt més equilibrat el Mas de les Valls, del que em vaig apropiar (pagant, eh?) d'unes quantes ampolles.
En resum, tres hores d'explicacions particulars de tot el mon i la cultura del vi amb la agradable i entretinguda companyia de Jordi Ustrell. Gràcies!
I la segona part...
Un cop acabada la visita, vàrem anar cap a Falset que està a molt pocs quilometres de Gratallops, a dinar al Celler de l'Àspic del que tenia bones i fiables referències. Es tracta d'un restaurant que també és un celler de venda de vins en el que tenen molt bones referències, lògica i majoritàriament de les properes denominacions del Priorat i del Montsant, sempre sense oblidar la resta de comarques o regions estrangeres a on s'elaborin bons vins o caves i xampanys. La fórmula que tenen per posar preu a la ampolla que et serveixen al restaurant per beure mentre menges, hauria de ser aplicada obligatòriament per llei a la resta de restaurants. Et venen l'ampolla al preu que té a la botiga i afegeixen un cost de 2,5 € per comensal pel servei afegit que comporta el vi (copes, decantadors, càmeres...). Només per aquest motiu, crec que ja val la pena fer un pelegrinatge fins al restaurant.
Pel que fa al menjar, a part de la carta, tenen tres diferents menús, amb preus de 30, 45 i 60 € en funció del numero de plats a tastar i dels vins que l'acompanyin.
Vàrem agafar el intermedi, que em va semblar el més correcte per quantitat i preu, i per que desprès del tast que ens havien fet al celler de Gratallops, tampoc era pla de fotre'ns cinc vins diferents més (ho deixaré per properes ocasions) abans de tornar a casa.
L'aperitiu era una crema de carbassa (amb massa gust de crema de llet) amb cruixent de ceba. Com anècdota del dinar, diré que teniem una gran taula al costat amb unes quinze o vint persones, que quan estaven acabant de menjar aquest plat, ens van obsequiar amb un gran concert de cullera amb do major (ni idea de si existeix aquesta nota), que em va recordar l'escena dels nans menjant la sopa a la pel·lícula de la Blancaneu.
Una amanida de verema que em va encantar per lo lleugera i gustosa que era. Bons contrasts i textures a descobrir en els diferents ingredients que feien la composició del plat.
El següent plat, a petició de la meva dona, ens el van substituir amablement pel que havien de portar (i que era un arròs, segons vam veure a la taula dels nans i que era el mateix menú que fèiem nosaltres). Va ser un saltejat de rossinyols amb cigronets i botifarra negra. Molt bo!!
El plat de peix va ser un rap romescat. Es tractava d'un tall de rap arrebossat amb romesco sobre un llit de samfaina i salsa de pastanaga. Trobo que l'arrebossat, bé per que tenia un gust massa fort o bé per la quantitat d'aquest, pràcticament anul·lava el sabor del peix.
El millor plat va arribar al final. Un pollastre d'aquells que costen de trobar, guisat durant unes quantes hores amb molt de carinyu i savoir faire. Acompanyat per uns rovellons i una salsa reduïda del mateix suc de la cocció. Ingredients senzill i cuina senzilla i casolana per un plat de 10.
Uns assortiment de formatges catalans acompanyats cadascun per una confitura diferent, i que crec recordar que de esquerra a dreta eren: albergínia, ceba, tomàquet i codony. Mil vegades millor que qualsevol postres dolces (per mi).
I per rematar el dinar, ens van portar dos postres diferents (en teoria, en el menú escollit només entrava un) per que ens les repartíssim. Vaig trobar molt encertada aquesta formula, que permet tastar dos postres diferents o bé escollir un si l'altre no t'agrada gaire. Un bon detall i tots dos molt bons (tot i que personalment hauria fet una altre taula de formatges...).
Les petit fours amb els cafès. Bé, i per acabar d'omplir forats.
Miquel Barceló, 31
43730 - FALSET
Tel. 977 831 246 - Fax 977 831 246
info@cellerdelaspic.com
Vàrem anar a passar un dissabte per terres del Priorat, concretament al celler Devinssi a Gratallops, per conèixer les tres vinyes que tenia apadrinades (va ser un regal pel meu últim aniversari) i que ja feia temps que volia anar, i que sempre per un o altre motiu anava deixant.
Ens va atendre amb una hospitalitat exquisida en Jordi Ustrell, que (entre altres funcions) és la persona encarregada de les relacions publiques del celler i de fer les visites. Només arribar, ens va demanar disculpes per endavant per si no s'expressava correctament en català, ja que és de nacionalitat russa i fa només un parell d'anys que viu a Catalunya. Però res més allunyat de la realitat... De fet, utilitzava paraules i expressions en català que jo no utilitzo mai i que només sento molt de tant en tant. Resulta que ja tenia el nivell C de català i crec, que si arribes a llegir aquesta entrada, segur que troba més de deu errades d'ortografia o de lèxic.
Va ser una visita realment personalitzada, ja que només estàvem la meva dona i jo. Varem començar el recorregut visitant les vinyes, que estaven situades molt a prop del poble i amb unes vistes privilegiades.
 |
| Vistes des de les vinyes de Devinssi (a la dreta es pot veure Gratallops) |
Un cop al lloc, ens va explicar les característiques del terrer (o "terroir"), és a dir, els elements i factors que influencien en la qualitat i producció de raïm a les vinyes: climatologia (sol, pluja,...), morfologia del terreny, altitud, orientació i vent, i d'altres.
Un cop acabada la visita al terreny, vàrem tornar al celler a on ens va explicar tot el procés de vinificació i a on vàrem poder veure el procés de battonage (crec que en català correcte, es diu remuntat, però no estic segur...) per produir la fermentació del most.
 |
| Battonage manual d'un dels dipòsits del celler |
Com és un celler molt petit, tots els processos s'elaboren de forma manual i artesana. De fet, en algun dels vins que produeixen, les etiquetes les enganxen una a una, des d'un full d'etiquetes adhesives.
 |
| Dipòsits d'acer a on es fermenta el most |
 |
| Bótes a on reposen els diferents vins del celler |
I per acabar la visita, en Jordi ens va fer un petit tast d'alguns dels seus vins. Tot haver tastat ja dos dels vins que elaboren (i que de fet i en teoria són els superiors), vaig trobar molt més equilibrat el Mas de les Valls, del que em vaig apropiar (pagant, eh?) d'unes quantes ampolles.
En resum, tres hores d'explicacions particulars de tot el mon i la cultura del vi amb la agradable i entretinguda companyia de Jordi Ustrell. Gràcies!
I la segona part...
Un cop acabada la visita, vàrem anar cap a Falset que està a molt pocs quilometres de Gratallops, a dinar al Celler de l'Àspic del que tenia bones i fiables referències. Es tracta d'un restaurant que també és un celler de venda de vins en el que tenen molt bones referències, lògica i majoritàriament de les properes denominacions del Priorat i del Montsant, sempre sense oblidar la resta de comarques o regions estrangeres a on s'elaborin bons vins o caves i xampanys. La fórmula que tenen per posar preu a la ampolla que et serveixen al restaurant per beure mentre menges, hauria de ser aplicada obligatòriament per llei a la resta de restaurants. Et venen l'ampolla al preu que té a la botiga i afegeixen un cost de 2,5 € per comensal pel servei afegit que comporta el vi (copes, decantadors, càmeres...). Només per aquest motiu, crec que ja val la pena fer un pelegrinatge fins al restaurant.
Pel que fa al menjar, a part de la carta, tenen tres diferents menús, amb preus de 30, 45 i 60 € en funció del numero de plats a tastar i dels vins que l'acompanyin.
Vàrem agafar el intermedi, que em va semblar el més correcte per quantitat i preu, i per que desprès del tast que ens havien fet al celler de Gratallops, tampoc era pla de fotre'ns cinc vins diferents més (ho deixaré per properes ocasions) abans de tornar a casa.
L'aperitiu era una crema de carbassa (amb massa gust de crema de llet) amb cruixent de ceba. Com anècdota del dinar, diré que teniem una gran taula al costat amb unes quinze o vint persones, que quan estaven acabant de menjar aquest plat, ens van obsequiar amb un gran concert de cullera amb do major (ni idea de si existeix aquesta nota), que em va recordar l'escena dels nans menjant la sopa a la pel·lícula de la Blancaneu.
.JPG) |
| Crema de carbassa amb cruixent de ceba |
Una amanida de verema que em va encantar per lo lleugera i gustosa que era. Bons contrasts i textures a descobrir en els diferents ingredients que feien la composició del plat.
.JPG) |
| Amanida de verema |
El següent plat, a petició de la meva dona, ens el van substituir amablement pel que havien de portar (i que era un arròs, segons vam veure a la taula dels nans i que era el mateix menú que fèiem nosaltres). Va ser un saltejat de rossinyols amb cigronets i botifarra negra. Molt bo!!
.JPG) |
| Saltejat de rossinyols amb cigronets i botifarra negra |
El plat de peix va ser un rap romescat. Es tractava d'un tall de rap arrebossat amb romesco sobre un llit de samfaina i salsa de pastanaga. Trobo que l'arrebossat, bé per que tenia un gust massa fort o bé per la quantitat d'aquest, pràcticament anul·lava el sabor del peix.
.JPG) |
| Rap romescat |
El millor plat va arribar al final. Un pollastre d'aquells que costen de trobar, guisat durant unes quantes hores amb molt de carinyu i savoir faire. Acompanyat per uns rovellons i una salsa reduïda del mateix suc de la cocció. Ingredients senzill i cuina senzilla i casolana per un plat de 10.
.JPG) |
| Gall de pota negra del Penedès guisat amb rovellons |
Uns assortiment de formatges catalans acompanyats cadascun per una confitura diferent, i que crec recordar que de esquerra a dreta eren: albergínia, ceba, tomàquet i codony. Mil vegades millor que qualsevol postres dolces (per mi).
.JPG) |
| Assortiment de formatges catalans amb melmelades |
I per rematar el dinar, ens van portar dos postres diferents (en teoria, en el menú escollit només entrava un) per que ens les repartíssim. Vaig trobar molt encertada aquesta formula, que permet tastar dos postres diferents o bé escollir un si l'altre no t'agrada gaire. Un bon detall i tots dos molt bons (tot i que personalment hauria fet una altre taula de formatges...).
.JPG) |
| Pastis de formatge amb maracujà i salsa de fruits vermells |
.JPG) |
| Brownie de xocolata amb bescuit gelat i salsa de cacau |
Les petit fours amb els cafès. Bé, i per acabar d'omplir forats.
.JPG) |
| Petit foirs |
I els vins que ens van servir durant el dinar (inclosos en el preu del menú) van ser:
- Blanc d'Orto. Celler Orto Vins de la D.O. Montsant. Molt bo. Havia sentit algun comentari o llegit en algun blog.
- Artigas. Celler Mas Alta de la D.O.Q. Priorat. D'aquest no tenia cap referència, però em va agradar força.
Com he comentat abans, un lloc a tenir molt en compte si es volen tastar bons vins a uns preus molt competitius (per no posar econòmics) acompanyats d'un menjar d'alta qualitat, o bé per gaudir d'una bona cuina amb productes propers de la terra (és un dels restaurants adscrits a la xarxa Km 0) acompanyada d'uns vins perfectament seleccionats.
