Posted by : Jordi Castaño diumenge, 18 d’abril del 2021

Ca l'Ignasi
Carrer Major, 4
08569 - Cantonigròs


Més d'un any sense fer cap post dels llocs que visito, i que lògicament, amb la pandèmia dels collons, poques ganes de descobrir nous restaurants, i dels pocs que he pogut anar, tampoc tenia gaires ganes d'escriure.

I aquesta visita va ser precisament la que havia d'iniciar la tornada a la "normalitat" o "nova normalitat" com diuen aquells xxxxx...

Com va ser en aquells dies que els nostres governants ens van deixar "sueltos"  (va ser aquesta passada setmana santa, i per més inri divendres sant que era el primer dia festiu), vaig pensar que no el publicaria perquè no creia que fos gaire representatiu de la cuina de la qual havia sentit parlar en positiu. I és que de vegades, i ho entenc perfectament per la situació que estan patint, els restauradors volen agafar més reserves de les que podrien atendre amb l'atenció que penso ens mereixem els clients que sortim aquests dies. I va ser arran d'un tweet en el qual ni tan sols els mencionava, sinó que era part d'una conversa amb un amic parlant del tema arrossos i en el qual va intervenir el cuiner d'aquest restaurant amb unes formes que podria definir com poc acadèmiques, el que m'ha animat a escriure aquest post.

Vàrem arribar a les 14:00 h, que de fet era l'hora que teníem la reserva i ja em va agradar que a la porta hi hagués un cartell dient que ja ho tenien tot ple i que no admetien més comensals. Però va ser un miratge... 

Com estàvem a la taula de l'entrada, vam poder veure el continuo ball de persones que preguntaven (sense reserva) i que feien esperar, per anar acomodant amb calçador, amb el consegüent endarreriment en l'atenció de les taules que tenien en aquell moment. Almenys, aquesta va ser la nostra sensació.

De fet, el temps d'espera entre plats va resultar etern. Vam entrar a les 14:00 i al tiquet ja veieu l'hora a la qual vam sortir: les 16 tocades. I just acabaven de fer entrar una taula d'aquelles amb un públic que no voldria mai jo al meu establiment. I dic això conscient que no és un tema gens atribuïble al restaurant, tot i que tenen reservat el dret d'admissió.

I després d'aquesta breu introducció, faré l'habitual resum del lloc tal com abans feia i com ho vàrem viure.


La ubicació

Situat al poble de Cantonigròs a la comarca natural del Collsacabra, amb pobles amb molt d'encant pels voltants com Tavertet o Rupit i Pruit. Aparcament sense complicacions al costat mateix del restaurant.


El local

Ampli, ben condicionat, amb taules ben separades i nues amb estalvis de paper. Disposa d'una terrassa exterior, a la qual ens van oferir la possibilitat d'anar, però amb el sol que feia, ens vam estimar més romandre a l'interior, pensant que acabaríem l'àpat allà amb el cafè i el que fos adient. 



La carta 

Com haurien de ser totes les cartes. Clares, concises i amb unes poques opcions en cadascun dels apartats: entrants, segons i postres.

Disposen també d'un menú degustació, que normalment és la meva tria per conèixer la gastronomia d'un restaurant, però que aquell dia no vam fer perquè no ens venia de gust tantes coses.


El celler

Bona carta de vins, amb predomini de vins ecològics i naturals, d'entre els quals vam escollir una molt bona garnatxa negre i carinyena de la D.O.Q. Priorat anomenada Territori i que vam gaudir molt. 



El que vam demanar

Tot i que sempre que surto a menjar a fora, acostumo a compartir els plats amb les persones que m'acompanyen, vaig veure que a la mateixa carta hi havia un suplement per compartir (no recordo quant, però em sona que era un percentatge d'un 15%). Ja no és pels diners, que si està justificat no tinc cap problema, però no li vaig veure el què a cobrar per la feina de partir un plat de la carta i haver d'embrutar dos plats... O sigui, que vam demanar cadascú el que li venia de gust, i ja vam fer repartiment entre nosaltres.

Per començar, el caneló de la meva mare amb una beixamel de ceba i ceps. Molt bo i vàrem haver de demanar pa (incomprensiblement no estava a taula) per escurar el plat. 



I una coca de calçots amb botifarró negre d'Olot i romesco, que va ser el millor plat de tot el dinar. 



I fins aquí, el que va anar bé...

De segons, vam demanar un arròs (Marisma del Molí d'en Rafelet) amb carxofes d'El Prat i ceps, que a part de ser un arròs que no ens va fer trempar gens (totalment pla pel que fa a sabor), estava massa cru. I consti que a mi m'agrada el gra que estigui més aviat sencer. Però de sencer a cru hi ha una escala que s'hauria de vigilar. 

I aquí és quan entra en escena el xef (a les xarxes, em refereixo), i al tweet diu que l'arròs no estava cru sinó grenyal a conseqüència de passar-lo pel forn de llenya. A veure... no sóc ningú per discutir de cuina i Déu nos en guard de posar-me a l'alçada d'un reconegut xef com ell. TOT el respecte per la seva feina i més per una persona de la qual sempre he sentit excel·lències. Però he fet uns quants arrossos a casa i encara que sigui un mindundi sé reconèixer perfectament quan un gra d'arròs té una textura adient en boca. I dient que gasten arròs Bomba de l'Estany de Pals i el Marisma del Molí d'en Rafelet del Delta, tampoc ajuda a solucionar-ho. Més aviat, certifica el que molts cops he pogut observar: els xefs (sense generalitzar, ja que com en tot sempre hi ha excepcions) MAI s'equivoquen, ni MAI tenen un mal dia. Només hi ha clients que són uns pòtols i que tenen uns paladars poc entrenats. 



I un morro de bacallà amb carxofes cruixents, que no estava a l'altura ni per cuina ni per producte i que no passarà precisament a la meva llista de plats a recordar.



Les postres

Portàvem esperant més de mitja hora amb els segons plats ja acabats, o sigui que ja no vam demanar postres. Directes als cafès i cap a casa que falta gent.

Per cert, amb els cafès van arribar uns craquinyolis com ells diuen i que no deixen de ser uns carquinyolis fets al seu forn de llenya (que segurament deu ser el mateix dels arrossos i que també els deixa grenyals), que quan els vam veure a l'entrada vam pensar d'agafar uns paquets per portar i regalar, però un cop tastats, vam coincidir que continuaríem consumint els del Forn Turull de Terrassa que són un vici.


El compte

Sense el vi i l'aigua (2 €, però quilòmetre zero, això si) i sense postres, un total de 38 € per cap. I ja no entro en si és o no car. Crec que els preus són equilibrats, però quan  et donen la satisfacció d'un bon àpat. En aquest cas, ja dic que no i per tant, un suspens (també) en aquest apartat. 



Resum... i alguna reflexió

- Zona de Catalunya amb molts pobles amb encant i amb bones rutes de muntanya on gaudir de la natura.
- Sala ampla i confortable.
- Servei que sent amable, no arriba en dies com aquests.
- Cuina millorable, almenys pel que vam poder apreciar en aquesta visita.


Voldria acabar aquesta publicació pensant que va ser una sèrie de catastròfiques desgràcies o un cúmul de despropòsits. No acostumo a anar a restaurants en caps de setmana o en dies festius i quan ho he fet, no sempre ho he publicat perquè la massificació d'aquests dies fa que no tot surti tan bé com voldrien els restauradors, encara que no hauria de ser així. El normal, seria que sempre mantinguessin el nivell. 

Potser si la resposta al tweet, que ni tan sols anava per ells, hagués estat una altra, no hauria escrit aquest post i fins i tot hauria tornat un dia entre setmana a tastar altres dels seus plats per les bones referències que tenia. Però ara i gràcies a la mala gestió de les crítiques (que ni tan sols va ser una crítica sinó més aviat una opinió entre amics), segur que no...


{ 10 comentarios... read them below or Comment }

  1. Ostres, quina entrada a la "nova normalitat"...
    Vistos els plats, em sembla una mica pujat de preu.
    El punt de l'arròs és quelcom molt personal, però quan és "cru"... Que et diguin si és arròs d'aquí o d'allà no té res a veure amb el punt de cocció.
    Ep, els primers plats fan una pinta espectacular.

    Joan

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pel que fa al preu, no tinc mai cap queixa sempre què la relació qualitat-preu o satisfacció-preu sigui correcte, la qual no va ser així en aquest cas...

      Del punt de l'arròs, qualsevol pot tenir un mal dia o un dia complicat. Però d'aquí a qüestionar una opinió...

      I de l'origen de l'arròs, li va dir a un què precisament sempre el compra o bé de l'Estany de Pals en qualsevol de les seves variants, o bé del Delta.

      Com dic al títol, sort dels primers...

      Gràcies per passar, Joan

      Elimina
  2. Jo només he estat un cop i em va deixar bon record. Però en llocs com aquest i atès la naturalesa del públic (molta gent de sortideta de diumenge), mai m'hagués atrevit a anar-hi un festiu.

    Dit això, el que és de mal gust, és tota la seqüencia que ha seguit el responsable del lloc, fins arribar aquí. Recordar que:

    1- Es va ficar en una conversa entre tu i jo i potser algú més, en que es parlaven d'arrossos i tu vas mencionar la teva decepció, sense referenciar-lo amb @. La cosa no anava pas per ell...

    2- Evidentment les converses obertes a Twitter, no són privades, però igual que en el món real, quan hi entres sense que et convidin, cal fer-ho amb una certa prudència.

    3- Encara que ell cregui que l'arròs li surt sempre al punt (cosa que ja per lògica és impossible i menys en dia que van passats de voltes i amb forn de llenya), no pot asseverar que estava perfecte, tal com ho fa.

    4- I finalment, quan tu li has respòs educadament (i sense oblidar que ell es va posar en conversa aliena), no pot deixar la conversa, sense mostrar un xic d'empatia. El que a la vida real, es diu, deixar amb la paraula a la boca.

    Anècdota: Quan hi vaig anar i vaig publicar en positiu, va aparèixer una parella, d'aquelles que queden marcades per intent d'inici de lamentable bloc de restaurants i que van de llepaculs als cellers, que va posar el comentari «de mica en mica» i amb la complicitat del restaurant. Ja em coneixes i vaig aparèixer amb un «que vol dir de mica en mica?» 😂

    El del restaurant, va callar i el de la parella (el típic exemple de parella tova i llefiscosa), va excusar-se no sé amb quin rotllo😂. I aquest és el públic que fa mal als llocs... Amb el seu «de mica en mica», volia donar a entendre, que jo ja començo a descobrir «els llocs bons»... Com diem sempre: «molta misèria».

    Abraçada Jordi!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Compartim el bon hàbit de no anar a restaurants en festius i festes de guardar. Però quan són les úniques dates en que pot sortir la teva parella, de tant en tant has de fer l'esforç encara que sapiguem que aquests dies menjaràs millor a casa 😅.

      Encara que pugui donar la sensació que el post ha estat escrit com a conseqüència del desafortunat tuit, saps que publico tots els restaurants que acostumo a visitar (tret de les franquícies que em toquen fer de tant en tant per compromisos o de bars sense cap mena d'interès). I com vam parlar fa unes setmanes, vaig dir que no el publicaria perquè em sabia greu donar una sensació que no es correspongués amb la realitat, per dos motius:

      - Festiu i dels "gordus".
      - Pandèmia.

      Però finalment i amb l'excusa aquesta, l'he publicat i espero haver sabut transmetre la realitat del lloc i no pas carregar-me
      la cuina que s'intueix de qualitat. Tot i això, també t'he de dir que quan vaig publicar alguna de les fotos als stories d'Instagram, en privat varies persones em van fer el comentari que havia tingut temps millors...

      La conclusió que he tret d'això, és reafirmar-me en el dos punts que molts cops hem comentat pel que fa al món de la restauració:

      1. No admetre gairebé mai errors per part dels cuiners. Ja sabem qui són els quatre que els accepta i corregeix.

      2. No admetre quan un comentari està de més, i saber afluixar la corda, que al final, és el que pot marcar una diferència d'estil.

      La teva anècdota, realment és de les de "molta misèria" 😂😂

      Abraçada!!

      Elimina
  3. Què bé tenir-te de nou per aqui, Jordi! Molt grenyal l'excusa del xef, hi ha uns quants d'aquests. Abraçada!

    Frederic

    ResponElimina
    Respostes
    1. Malauradament, són quasi legió... 😂😂😂

      Abraçada i gràcies per la rebuda i per llegir-me

      Elimina
  4. Hola Jordi!!!
    Ja gaire bé em despisto que ja has tornat a escriure, benvingut :-)

    No he mirat el twitter, és que entro poc jo, ja miraré a veure què.

    No cal tenir ni put. idea de cuinar per diferenciar si l'arròs està fet o no, les dents no s'equivoquen. Una llàstima perquè fa bona pinta.

    Nosaltres també vam anar a dinar aquell divendres, a Talamanca, que Mura estava que no es podia ni aparcar, és el que passa quan obres i els pixa-pins tenen llibertat de moviment. I també havia de ser aquell dia per motius laborals dels nostres amics.
    Ara, aquí tenien el cartell de "complet" a la porta i el complien, no entrava ningú més.

    Amb ell tema pa m'emprenya molt. No puc entendre que, si demano el pa amb les begudes, no ja amb el plats, per què no és a taula.

    Jo entenc que la restauració ho està passant malament però això no pot ser una carta blanca per a que ens haguem d'empassar qualsevol cosa que ens deixin a taula, i a sobre, amb la superioritat que sembla que destil·la aquest xef i amb un preu apujadet.

    I és que hi ha xefs i llocs on fa por dir que alguna cosa no t'agrada, o que no està ben feta i acabem com el "traje nuevo del emperador".
    Definitivament, penso que hem de dir educadament el que no ens ha agradat i felicitar pel que ens ha encantat, encara que no siguem xefs, només "cocinillas".

    Benvigut de nou!
    Salut!

    ResponElimina
  5. Ostres! Ja em diràs si el lloc de Talamanca estava bé. A Mura si que hi he anat uns quants cops, però a Talamanca, els que conec no m'han fet mai el pes.

    A veure si em poso una mica al dia amb els teus posts, que fa temps que no em bellugo gaire per aquest món dels "aprenentets de xef" al qual tu i jo (i d'altres) suposadament pertanyem 😂😁

    No vull fer-me més mala sang i espero que només hagi sigut un tema puntual de mala comunicació per part d'aquest home.

    Està clar que no es pot sortir a segons quins llocs els festius i dies de guardar, però és complicat si vols anar amb persones que entre setmana els és impossible... 😥

    Salut i gràcies per la rebuda!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vam anar a Les Voltes de Talamanca, correcte. Bona terrassa i aparcament.
      La primera opció era Cal Carter però m'alegro haver trucat quan estava tot ple perquè Mura estava sense aparcament enlloc. Ja aniré entre setmana la propera vegada que m'envien a Barcelona uns dies. :-)

      Ays, aquesta gent que ha treballar entre setmana i fins i tot dissabtes!! hahahaha

      Salut Jordi!!!

      Elimina
    2. El conec. Vaig ser-hi fa uns anys i no em va acabar de fer el pes i crec recordar que vam tenir algun problema de servei 😰

      A Cal Carter ni se t'acudeixi anar el cap de setmana. Millor deixa-ho pels pixa-pins 😂😂😂

      Salut!!

      Elimina

Amb la tecnologia de Blogger.

Guia 3(o+)aTaula

Guia 3(o+)aTaula
Feu clic per descarregar-la en PDF

Dites a tenir en compte

"No hi ha amor més sincer que l'amor al menjar" - George Bernard Shaw

"L'amor és tan important com el menjar. Però no alimenta" - Gabriel García Márquez

"No ens reunim al voltant de la taula per menjar, sinó per menjar junts" - Plutarco

"Qui rep als seus amics i no presta cap atenció personal al menjar que ha estat preparat, no mereix tenir amics" - Anthelme Brillat-Savarín

"La vida és allò que passa entre els àpats" - Carlos Rolando

Entrades Populars

Arxiu del Blog

La meva llista de blogs

Total de visualitzacions de pàgina:

Traduir

Seguidors

- Copyright © La cuina de Mindundi -Metrominimalist- Powered by Blogger - Designed by Johanes Djogan -