Archive for de març 2018

Trinquete. Les verdures, així si...

Trinquete
Trinquete, 1 bis
31500 - Tudela

Tel. 948 413 105
www.trinquete.es



De pujada a terres basques i navarreses per passar uns dies de relax, vam fer parada i fonda programada a Tudela que era la població que ens quedava més propera quan arribava l'hora de dinar. Va ser la mateixa noia de l'hotel que havia reservat a Arantza (i que aprofito per recomanar-vos si voleu desconnectar totalment) que, en preguntar-li si coneixia algun lloc a mig camí per fer parada, ens el va recomanar remarcant que era ideal si ens agradaven les verdures... 

El restaurant està situat al centre d'aquesta localitat, on no costa gaire trobar aparcament, i és un espai molt agradable d'estil modern i mobiliari funcional, amb parament més que correcte. Servei amable i professional, que en tot moment ens va recomanar les millors opcions per les nostres preferències. 




Es tracta d'un petit restaurant familiar que s'autoabasteix de les seves fruites i verdures, recollides diàriament i conreades amb criteris tradicionals i ecològics. Treballen tot amb productes propis o dels seus veïns, sent la seva doncs, una cuina de proximitat (tot i que vaig veure unes gambes de Huelva, que molt, molt pròximes no són...). 

A la carta, a la qual només vaig donar un ràpid cop d'ull, figuren verdures, llegums, peixos i carns, així com d'altres suggeriments de plats del seu corral o bé del seu rebost. Aquell dia, com les sensacions del lloc eren bones, ens vam deixar portar i així, pràcticament tot el que va arribar, va ser de fora de carta.

D'entrada, i mentre esperàvem els plats, un aperitiu amb una crema de carabassa, de la que penso s'ha abusat una mica massa als últims temps. I una garnatxa de la propera D.O. Campo de Borja, per acompanyar l'àpat.  
















Els entrants, que van ser tots dos compartits i de fora de carta, van ser uns impressionants "pimientos del cristal" i unes carxofes preparades al wok que es fonien a la boca. Ambdós, de gran nivell de preparació i amb una acurada presentació. 

Pebrots del cristal

Carxofes al wok

De la carta, una orada salvatge a la planxa amb fideuà o fideuada negra. 



I de fora de carta i com a suggeriment, un garrí cuit a baixa temperatura durant no sé quantes hores i acabat amb una hòstia de forn, que va resultar un encert i un dels millors que he tastat (i sóc fan total d'aquest plat...). 



I per no dir que no tastàvem les postres, vam compartir una mena de recuit amb mel, que van tenir la deferència de servir-nos en gots individuals. 



El compte de poc més de 50€ per cap amb el vi i els cafès, el trobo justificat si atenem la qualitat dels productes i l'elaboració d'aquests. 



En resum: un bon lloc a on fer una parada a les escapades que fem pel nord de la península, amb unes verdures d'allò més fresques i ben cuinades, en un entorn agradable i amb un servei eficient i amable, i obligat d'escoltar per seguir les seves recomanacions i plats del dia. 

A Tudela també, ja de baixada d'aquella estada, vam trobar un altre restaurant, que no passarà pas a la llista de recomanables, però que algun altre dia publicaré... 

I per acabar, unes fotografies de l'hotel Arantza a la localitat del mateix nom, que us recomanava visitar a l'inici d'aquest post, i que a més, és un hotel d'aquells "Adults Only" que tanta il·lusió ens fa trobar als que ja tenim la canalla crescudeta... 


 


Realment adorable... :-)

diumenge, 25 de març del 2018
Posted by Jordi Castaño

Hetta. Suspens en sala... :-(

Hetta Cuisine
Passatge de Marimon, 5
08021 - Barcelona

Tel.: 932 529 594



No podia ser una ratxa de tants bons restaurants aquest 2018... En aquesta nova sortida dels 3(o+) a Taula, hem tornat de cop a la realitat de les inauguracions mediàtiques i programades, que malauradament i habitualment ens deixen un mal gust de boca. En aquesta ocasió, es tracta de l'obertura, o més aviat reconversió, de l'antic local on s'ubicava el restaurant Céleri del xef Xavier Pellicer. En el mateix local, un grup gastronòmic ha deixat en mans (vuit per ser més exactes) d'un grup de xefs la direcció i execució d'aquest nou projecte. 

La seva sala té una decoració de fusta de tonalitats càlides i compte amb poques taules que permeten observar la seva cuina vista, que d'entrada pot fer gràcia, doncs visualment és fins i tot agradable, però com està a tocar del menjador separada només per unes mampares metàl·liques que no aïllen gaire d'olors, fums i sorolls (canten les comandes com si no hi hagués un demà), quan ja portes una estona no et sembla tan maca... 

Si a tot això li afegim el teatre amb què envoltaven l'ambientació (tour per la cuina donant la ma als cuiners, música ambient que he estat a pubs que la tenien més baixeta, ...) ja us podreu imaginar quines van ser les nostres impressions inicials, que ja van fer d'entrada que estiguéssim menys receptius amb la resta de paràmetres que acostumem a valorar. 

Format de petits plats d'elaborada cuina amb productes ecològics i sostenibles dels quals has de demanar un mínim de tres per cap si vols notar alguna cosa a la panxa, i segons recomanen ideals per a compartir, tot i que són masses els de cullera que fan complicada la tasca. 
  






Si voleu, podeu llegir el post que de forma conjunta hem fet a:


En resum... cuina curiosa i ben resolta en general, a una sala que particularment se'm va fer massa incòmode per sorolls i teatre. Recomanable potser, per a amants d'aquesta cuina de petit format, ecològica i sostenible amb productes de temporada. 

diumenge, 18 de març del 2018
Posted by Jordi Castaño

Can Feliu. Quelcom més que una masia...

Can Feliu
Camí Vell d'Ullastrell, s/n
08191 - Rubí

Tel. 936 995 386



Em vaig assabentar de l'existència d'aquest lloc per una trobada que van fer l'amic Ricard Sampere (www.restaurantscat.cat) i Pedro Alomar, representant i distribuïdor de Monolith, marca dels forns ceràmics Kamado (www.kamado.cat) a un lloc que estava relativament a prop de la meva nova casa. 

El lloc és el clàssic i típic que esperes trobar quan dius d'anar a una masia... apartat de tot vestigi de civilització, aparcament de terra al costat mateix, grans sales de parets blanques i sostres amb bigues de fusta, atapeïdes de rústiques taules i cadires també de fusta, amb estovalles de quadres blancs i vermells, i senzill parament. 

En una primera visita amb la meva parella, vam anar entre setmana i al vespre, i un dia que precisament no hi havia gaire gent. Bé... de fet vam estar sols, però també s'ha de tenir en compte que era 30 de desembre i la gent penso que no està precisament per sortir en dates com aquesta... :-)



La carta, tot i que també és d'un classicisme total pel que fa a l'estàndard oficial de cartes de masia, ja deixa entreveure pinzellades d'una cuina diferenciada i tractada amb molta cura, i així ens trobem amb plats com els ous cuits a baixa temperatura o el salmó fumat al moment, en els quals la tècnica es deixa intuir, i d'altres plats en els quals s'intueix la feina del kamado. 

Tot i estar estructurada en gran part per plats de brasa i guarnicions, també tenen lloc d'altres propostes com entrants freds i calents, arrossos i guisats, amb alguna complicitat per plats més marítims. Ja avanço que les racions són més que generoses i demanar un entrant i un plat de brasa amb guarnició (quan ja la porten directament) és un exercici de risc. 

Lògicament i en temporada, un clàssic com les calçotades no pot faltar... Tot i no haver tastat les d'aquest lloc i veient la qualitat de la cuina, penso que ha de ser una bona opció.  



Carta de vins curta però amb bones referències com aquest "La Nit de les Garnatxes / Argila" del Celler Capçanes. Un vi intens i amb força, 100% garnatxa.  



Mentre esperàvem la comanda ens van servir un aperitiu de crema de mongetes amb botifarra negre (que es va repetir a una posterior visita...). 



I aquell dia, vam demanar per compartir uns primers, que van ser unes anxoves servides sobre un llit de tomàquet fresc, i uns musclos a la brasa que, en veure la generosa quantitat, ja ens vam començar a donar una idea de per on podia anar la cosa... 




I els plats principals que van ser uns peus de porc a la graella per a mi. Amb acompanyament d'una carxofa i mitja albergínia a la brasa, i que com no avisen que els plats de brasa ja porten guarnició, vaig ser tan ruc de demanar-me unes refrescants i lleugeres mongetes amb cansalada que pràcticament van tornar senceres a la cuina...  




I un picantó, que ja us puc dir que per a mi va ser el millor plat i en el que es feia palesa la tècnica de baixa temperatura del kamado, combinada amb la força de la graella del mateix aparell. Un encert de plat, que va ser repetit a la posterior visita.  



I sense postres i amb l'afegit també del pa torrat clàssic i impensable de no demanar quan visites una masia, es va enfilar fins als 71 €, tot i que extrapolant amb la següent visita de la qual també us faig cinc cèntims a continuació, puc concloure que ens dóna un cost mitjà per cap d'uns 20-25 €.  



I com aquesta visita va ser molt atípica i gens representativa del que podia suposar veure el lloc a ple rendiment, vaig apostar fort i vam tornar en un migdia de diumenge amb bon temps i en temporada de calçotades. El que ve a ser d'alt risc, ja que acumulava tots els inputs que a mi em fan desistir d'anar a un restaurant... gentades, soroll, mascotes i criatures... 

El resultat, fins i tot em va sorprendre a mi... No tan sols el nivell de cuina es va mantenir, sinó que fins i tot el servei va ser atent i precís i els plats van arribar amb un bon ritme i sense cap mena de problema. 

Altres plats tastats aquell dia (a part del picantó que vam repetir), van ser la costella de porc glacejada (i cuinada a baixa temperatura) amb salsa BBQ i unes mandonguilles amb sèpia. També unes croquetes que vaig oblidar retratar, de dimensions considerables i que recomano demaneu sense cap mena de dubte.


 


En resum, un bon lloc fora de la ciutat, prou proper per no fer gaire mandra d'agafar el cotxe, amb una cuina que jo almenys he notat com més diferenciada d'altres masies, i amb un servei d'allò més atent i eficient. I pels que sou amants de les calçotades amb grup, penso que ha de ser una molt bona opció. 


diumenge, 11 de març del 2018
Posted by Jordi Castaño

Dos palillos... i poc més. Producte top però...

Dos palillos
Elisabets, 9
08001 Barcelona

Tel. 933 040 513

www.dospalillos.com



Canvi d'estil a les convocatòries dels dinars periòdics dels 3(o+) a Taula, a un restaurant que precisament aquest 2018 fa 10 anys, amb una cuina més de format degustació i, a més, amb estrella Michelin, amb l'Albert Raurich al capdavant, un dels molts "exbulli" que van iniciar carrera pel seu compte.

Situat en un dels modestos carrers del barri del Raval, l'establiment compte amb tres espais diferenciats, com són el bar (a l'entrada, on podem demanar plats de la carta de forma més informal), la terrassa (condicionada per l'hivern) i la barra asiàtica, que va ser l'opció escollida i que és la més representativa del local, tot i que no seria la comoditat el seu valor més destacable...

Com he dit abans, la seva cuina és tota en format de degustació i petits platets que, tot i disposar també de carta, permeten compondre els diferents menús que integren la seva oferta: Menú Dos Palillos (amb tretze plats i tres postres), Menú Dos Palillos Festival (amb quinze plats i quatre postres) i l'opció escollida aquell dia per nosaltres que va ser la del Menú Especial Migdia (amb vuit plats i unes postres). 

La cuina, és clarament d'influències asiàtiques, amb nigiris, dumplings i altres ingredients i coccions típiques d'aquells països. Com a mostra, deixo una imatge del plat que particularment més em va agradar, que era una cansalada de qualitat cuinada en tres passes: buit i al sous vide, forn i acabat en brasa, allà mateix a la barra i a la vista dels comensals.




Us animo, si voleu ampliar el resum d'aquesta experiència, a entrar i llegir el post que de forma conjunta hem fet a:

Des del meu punt de vista, destacaria per sobre de tot la qualitat del producte i de la cuina, però que no em compensa amb la incomoditat d'una barra on no gaudir d'una sobretaula mirant-te les cares. Per una altra banda, també vaig trobar justet de quantitat el menú de migdia, tot i que sóc conscient que a molta gent ja li anirà bé.  

diumenge, 4 de març del 2018
Posted by Jordi Castaño
Amb la tecnologia de Blogger.

Guia 3(o+)aTaula

Guia 3(o+)aTaula
Feu clic per descarregar-la en PDF

Dites a tenir en compte

"No hi ha amor més sincer que l'amor al menjar" - George Bernard Shaw

"L'amor és tan important com el menjar. Però no alimenta" - Gabriel García Márquez

"No ens reunim al voltant de la taula per menjar, sinó per menjar junts" - Plutarco

"Qui rep als seus amics i no presta cap atenció personal al menjar que ha estat preparat, no mereix tenir amics" - Anthelme Brillat-Savarín

"La vida és allò que passa entre els àpats" - Carlos Rolando

Entrades Populars

Arxiu del Blog

La meva llista de blogs

Total de visualitzacions de pàgina:

Traduir

Seguidors

- Copyright © La cuina de Mindundi -Metrominimalist- Powered by Blogger - Designed by Johanes Djogan -