Archive for 2017

Gorría. I vam menjar bé... :-)

Gorría
Diputació, 421
08013 Barcelona

Tel. 932 451 164 - 932 327 857

www.restaurantegorria.com
info@restaurantegorria.com




En aquesta convocatòria dels 3(o+) a Taula em tocava escollir a mi i escriure al company Ricard. Després d'un parell de suggeriments de restaurant,  cruelment declinats per part dels altres components, vaig decidir apostar per un del qual havia escoltat sempre meravelles i que després de llegir les paraules literals d'aquesta mateixa persona humana: "Joder... per un dia menjarem bé...", ja em va fer intuir una mica la mena de lloc a la que anàvem a dinar...

D'entrada, el lloc sorprén... servei d'aparcacotxes, una sala d'espera on podrien fer un menjador, l'imponent barra que presideix l'entrada i acompanya als comensals a la planta inferior on s'ubica el menjador... i un cop arribes a aquest, tens la noció de que el temps s'ha aturat en aquest lloc, amb el seu mobiliari rústic i el seu servei d'antiga escola. 

Pel que fa al menjar, només dir que és dels llocs als quals millor he jalat ultimament. L'únic punt negatiu no va ser pas culpa del personal dels restaurant, sinó d'una taula veina amb comensal cridaner i prepotent que fina que van marxar ens van fastidiar una mica l'ambient agradable en el que sempre transcorren els nostres àpats. 



Si voleu conèixer la crònica, el detall dels plats escollits i el que vam pagar, ho podreu llegir a la publicació feta a la web dels 3(o+) a Taula clicant en el següent enllaç:
dimarts, 12 de setembre de 2017
Posted by Jordi Castaño

Brots. Sorprenent cuina al Priorat

Brots
Nou, 45
43376 - Poboleda

Tel. 977 827 328
info@brotsrestaurant.com

www.brotsrestaurant.com



Molt havia sentit parlar d'aquest petit restaurant (tan sols mitja dotzena de taules) situat a un petit poble del Priorat al voltant del riu de Siurana, al davant del qual està un jove xef belga, que havia sigut el cap de cuina durant molts anys a Can Bosch de Cambrils. Pedra, fusta i elements en color vermell destaquen a la decoració del local, amb (un altre cop) taules nues, tot i que amb parament de qualitat. És un local un pel just de sala, però amb espai suficient entre taules per sentir-te molt a gust, en el que sense cap mena de dubte, has de reservar si o si per poder gaudir de la seva cuina. Aquell dia per cert, vaig poder presenciar la irrupció d'un grup de set persones sense reserva cap a les tres del migdia, estranyant-se que no els poguessin servir (pel que vaig entendre a la conversa, només fan un torn de menjars). Quina gent més rara volta pel món...

Entrada i interior del restaurant


A banda d'una carta molt curta amb només quatre primers i quatre segons, disposen de dos menús de degustació que se serveixen per taula sencera: El Menú Brots, més creatiu amb tres plats i unes postres, per un preu de 29 € i el Menú Arrels, més tradicional amb dos plats i unes postres, i per un preu de 27 €. Preus molt ajustats per una cuina de qualitat (com veureu més endavant) i un espai com aquest.  

Com aquell dia tocava dinar amb els pares, vaig deixar la decisió a les seves mans, pensant que escollirien el més tradicional, però sorprenentment tots dos van coincidir amb el Menú Brots, amb una cuina més d'autor i sorprenent. El qual ja m'anava bé a mi, tot s'ha de dir...



D'entrada, ens van servir uns aperitius consistents en una pipeta de vermut amb una oliva, unes torradetes de pebre rosa amb tàrtar de peus de porc i uns espectaculars embotits casolans, presentats en una pesada safata amb l'escultura d'una mà. En aquest punt, el mateix xef t'explica que la mà en la que es serveixen aquests, és una còpia exacta de la seva, feta per un escultor de per allà. Està bé, però com el local és petit i lògicament s'escolta tot, quan has d'escoltar la mateixa història sis cops, ja ratlla una mica...   


Aperitius


Tot i comptar amb una atractiva carta de vins amb moltes referències de la zona, que de fet és la que més m'interessa, em vaig deixar portar pels consells de la que vaig intuir era la parella del xef. El vi que ens va recomanar va ser finalment un D'iatrA, vi de Vila de Gratallops del celler Cal Batllet-Ripoll Sans, molt fresc i amb molta fruita i que amb 15,5º l'has de prendre amb una certa mesura... :-) La mateixa sommelier ens va explicar que el nom d'aquest vi era una juguesca de l'anterior Artai, però tampoc recordo ben bé perquè era... :-(

El vi


Apartat especial mereixen els pans amb els quals acompanyar l'àpat i que no sabria dir quin d'ells em va agradar més. Però si hagués de triar un, segurament em decantaria pel de vi negre, del qual vaig tripitir... Lògicament, amb el seu corresponent oli de qualitat i sal per sucar...

Els diferents pans


I els plats... Començant per un sashimi de verat amb gaspatxo d'advocat. 

Sashimi de verat amb gaspatxo d'advocat 


Una refrescant amanida de magret fumat, amb llagostí i síndria.

Amanida de magret fumat amb llagostí i síndria


Per acabar amb un diferent "Vitelo tonato" amb risotto de tomàquet, en el que la part de vedella estava elaborada amb llengua i la tonyina era present en format mojama.

Vitelo tonato amb risotto de tomàquet


I unes correctes postres, amb les quals van tenir el detall de deixar-me triar entre les que figuraven als dos menús. El que tocava era un gelat d'estragó amb fruita de temporada, i com que l'estragó i jo no som gaire amics, la meva tria va ser la de l'altre menú (Tradició) consistent en un sorbet de gintònic amb fruits vermells i crema de vainilla.

Gelat d'estragó amb fruita de temporada
Sorbet de gintònic amb fruits vermells i crema de vainilla


I els petit fours que acompanyaven el cafè, i que van completar el dinar d'aquell dia.

Petit fours


Pel que fa al preu, força bé. De fet, una mica ja saps on vas a morir doncs tenen els preus dels menús visibles i amb els vins no se'ls si va gens la castanya... 



En conclusió... un restaurant recomanable amb una excel·lent cuina i un servei amable i proper, que si bé està una mica allunyat de tot i és complicat d'arribar de casualitat, val la pena si estàs gaudint d'una diada pel Priorat i vols tastar i experimentar amb una cuina diferent d'alta volada. Allò que abans (i no sé si encara) deien d'autor... :-)

diumenge, 10 de setembre de 2017
Posted by Jordi Castaño

El Bar. Cuina de qualitat per compartir.

El Bar
Calàbria, 118
08015 – Barcelona

Tel. 934 260 382

www.elbarbarcelona.com




Al igual que fan els coles, iniciem nou curs els dels 3(o+) a Taula, i ho fem amb un restaurant, que ja tots tres coneixíem i que anteriorment ja havia publicat fa un parell d'anys a El Bar (2014) 

Bon restaurant del Eixample (Nova Esquerra concretament) amb una cuina en la que destaca la tècnica utilitzada i l'acabat dels plats, així com la qualitat del producte que ofereixen. La major part dels plats que tenen a la seva carta són en format de tapa o bé de mitja ració (tant fredes com calentes), mentre que perden protagonisme els plats principals que sumen poc més de mitja dotzena. 





Si voleu conèixer com va anar tot plegat i la resta de la crònica amb el detall dels plats escollits i el que vàrem pagar, ho podreu llegir a la crònica detallada que hem fet a la web dels 3(o+) a Taula clicant en el següent enllaç:





Un bon restaurant a aquesta part de la ciutat a on si vas amb una mica de compte a l'hora d'escollir plats i vins, pots menjar molt bé a un preu raonable. 

diumenge, 3 de setembre de 2017
Posted by Jordi Castaño

Mako. Un bon nou japo, que ja és molt dir!

Mako
Consell de Cent, 255
Barcelona

Tel. 932 696 207





Primera convocatòria dels 3(o+) a Taula a la qual m'ha sigut impossible assistir per estar passant uns dies de vacances per Andorra, però que faig arribar per si li pot ser d'utilitat a algú. 




Disculpeu la qualitat de les fotografies, dons aquest cop podreu observar que no les ha fet un professional... ;-)

Si voleu conèixer la crònica, el detall dels plats escollits i el que van pagar, ho podreu llegir a la publicació feta a la web dels 3(o+) a Taula clicant en el següent enllaç:
diumenge, 20 d’agost de 2017
Posted by Jordi Castaño

La bona sort. Tampoc va ser tanta...

La Bona Sort
Carders, 12
08003 - Barcelona



Baixar a Barcelona i anar a l'aventura a dinar pel barri del Born al mes d'agost, és un risc. L'intuïa i ara ho sé...  

Havia quedat amb la meva filla i volíem xerrar i picar alguna cosa i les opcions conegudes del barri estaven totes tancades, o bé no ens venia de gust per ser restaurants massa formals. 

Passejant pel carrer Carders (volíem fer el cafè al pati de l'Espai Mescladís), vàrem veure un restaurant amb un pati interior que no pintava gens malament i que com a més anunciaven tapes ens va fer decidir per aquest. No vam aprofitar el pati doncs era un d'aquells dies de calor intensa i a dins s'estava molt millor amb l'aire condicionat. 

L'encant del local, totalment enfocat al turisme, penso que es limita al pati, que segurament a la nit deu ser una bona opció pels guiris que envaeixen la ciutat. Carta amb tapes majoritàriament espanyoles amb poques concessions a altres especialitats i preus continguts (a primera vista). Carta de vins prou acceptable amb bastants referències d'aquí i possibilitat de prendre algunes d'elles a copes. La nostra elecció va ser un Pardas Rupestris, vi blanc ecològic de la D.O. Penedès amb un preu de més de x2 en relació al de qualsevol celler.    

Vaig percebre que el servei era pràcticament forà en la seva totalitat. I d'entrada, quan la persona encarregada de la nostra taula ens va preguntar si la carta la volíem en anglès o no recordo quina altra opció ens van donar, ja em va posar de mala llufa. Sort que estava allà la meva filla per transmetre'm pau i serenitat... Finalment, i davant els precs del cambrer dient-nos que feia poc temps que treballava allà i demanant-nos si us plau que en català no, doncs amb prou feines entenia el castellà, vàrem decidir claudicar i interactuar en aquest dialecte. I com no teníem ni idea de les quantitats i davant l'eloqüència del cambrer que a tot el que li dèiem contestava que si, vàrem demanar sis tapes (contant com a tal el pa). 

El primer i millor de tots, va ser el guacamole amb nachos, si deixem de banda que aquests estaven una mica passats i tous... Però el guacamole amb la salsa pico de gallo (penso que així es diu) presentada a part estava força bé. 

Guacamole amb nachos


També més que correcte la coca de pa amb tomàquet.
Coca de pa amb tomàquet


I a partir d'aquí, ja va arribar tot en baixada... Les croquetes de pernil, que tot i ser lloades per la meva filla, a mi em van semblar una massa compacta sense gaire gust de pernil... 

Croquetes de pernil

Albergínies amb mel... tampoc és que sigui alta cuina, però quan estan ben fregides és un plat de 10. Que no va ser el cas... més aviat eren com petites esponges olioses que anaven directes a una digestió complicada.

I bunyols de bacallà. Eixuts i amb excés d'oli.  

Albergínies amb mel & Bunyols de bacallà


I que dir dels calamars a l'andalusa... Una altra tapa excelsa quan està ben fregida, que és de fet l'única feina que té aquesta preparació: un bon fregit amb un bon oli i a la temperatura adequada. I puc ben assegurar-vos que cap d'aquests tres paràmetres es complien... I calamar congeladet, congeladet...

Calamars a l'andalusa


El compte final sense cafès, va ser superior als 30 € per cap amb un vi, que tot i que bo, era bastant normalet. Per un menjar d'una qualitat tan bàsica, per no dir baixa, em sembla d'una pèssima RQP.  



No seria pas per tant, un restaurant que recomanaria... Menjar d'una qualitat baixa i producte molt bàsic, preus alts per la qualitat que ofereixen i servei lent i enfocat exclusivament als turistes. Com a molt, aprofitable per a fer un còctel al pati que tenen al capvespre amb uns fruits secs, que com no s'han de cuinar, tampoc els faran malbé... a no ser que ja siguin dolents d'origen. 

diumenge, 13 d’agost de 2017
Posted by Jordi Castaño

Shanghai. Potser el millor xinès de Barcelona.

Shanghai
Bisbe Sivilla, 48
08022 - Barcelona


http://shanghai-bcn.com/



Aquest cop, a la sortida quinzenal que fem els dels 3(o+) a Taula, em tocava escollir a mi i ho vaig fer amb un que per a mi, sempre ha estat a un gran nivell de cuina, i a més en una especialitat (la cuina xinesa) no gaire coneguda per la seva riquesa sinó més aviat pels seus preus més que econòmics: el Shanghai del carrer Bisbe Sivilla. 

Local clàssic, que tot i que amb el pas dels anys ja es veu una mica antic, continua tenint el seu encant de viejuno però a l'hora formal. La carta, no deixa de ser molt similar a la que ens podríem trobar a qualsevol dels restaurants xinesos de Barcelona, però amb la total seguretat que trobarem una cuina molt més acurada i amb uns ingredients de la màxima qualitat. Ara... els preus també estan en consonància amb la resta de trets diferencials. I valgui com clar exemple el preu d'una ració d'ànec Pequín, que s'apropa als 40 € (37 € si no recordo malament) i que és sense cap mena de dubte, el millor que he tastat mai.

Aquest cop i com és habitual en aquesta casa, el menjar va estar a un gran nivell i tots els plats van ser del nostre grat (uns bons i altres espectaculars). Però el servei, aquest cop ens va decebre una mica i especialment a mi, doncs els altres cops que havia estat, va ser una de les coses que més havia apreciat i valorat.
Només un parell de detalls... no ens van oferir la possibilitat de menú quan la tenien exposada a l'entrada (la vàrem haver de demanar...) i ni tan sols van fer un comentari quan els vam indicar que s'havien equivocat amb el compte. Tampoc ens va atendre el xef del restaurant que habitualment ofereix plats excepcionals de fora de carta (especialment, recordo unes espardenyes cuinades a la xinesa de fa uns anys, que em van semblar de llàgrima...) deixant-nos a les mans d'inexperts cambrers (o almenys així ens va semblar...). 

Espectaculars les costelles


I si voleu conèixer la resta de la crònica amb el detall dels plats escollits i el que vàrem pagar, ho podreu llegir a la crònica detallada que hem fet a la web dels 3(o+) a Taula clicant en el següent enllaç:






No sé si serà o no el millor xinès de Barcelona, però jo el recomano a ulls clucs. Sempre he menjat molt bé i el fet que el servei no estigués aquest cop a l'alçada, l'atribueixo més al fet de logística de grup que no pas a un canvi de rumb del mateix restaurant (o almenys així ho espero). 

diumenge, 6 d’agost de 2017
Posted by Jordi Castaño

Masia Sant Cugat. Restringit a BBC...

Masia Sant Cugat
Avda. de les Corts Catalanes, s/n
08173 - Sant Cugat del Vallès

Tel. 935 893 445

www.masiasantcugat.com




Onze anys vivint al costat de Sant Cugat, i encara no coneixia aquest restaurant tan nomenat i conegut de la ciutat. Ara fa uns dies i tot improvisant un sopar i sense reservar (feia anys que no sortia sense saber a on anar i menys sense reserva...) vàrem passar pel davant i com a tots dos ens va fer gràcia, vam decidir provar sort, a veure si tenien alguna taula disponible.

El lloc i l'entorn és realment espectacular. Situat a la sortida de Sant Cugat, té un fàcil accés des de l'autopista i disposa d'aparcament propi a dins mateix dels seus terrenys. Es tracta d'una antiga casa pairal de l'any 1800 que va ser restaurada i transformada en restaurant l'any 1997 i que ara disposa de nombrosos salons i terrasses on organitzar reunions o bé celebrar casaments o similars i que a més, disposa d'unes vistes privilegiades i molt agradables sobre la serra de Collserola.



Carta clàssica amb entrants, arrossos, peixos (amb apartat especial pel bacallà) i carns (tant a la brasa com en altres elaboracions) amb el seu corresponent apartat de suggeriments. Carta de vins amb poques referències i en la qual tampoc vaig veure que destaquessin grans vins, fet estrany del que caldria esperar d'un lloc de (previsible) caché com aquest. Després de veure el que tenien, vaig demanar un Scala Dei, una jove garnatxa del Priorat que estava a un preu de més de x2 a la carta. Punts negatius també pel que fa a aquest apartat, van ser la mala qualitat de les copes i l'extremadament baixa temperatura del vi.



Mentre decidíem els plats del sopar, ens van portar el pa (no sé de quin forn el portaran, però el vàrem trobar molt bo) i uns gotets d'aperitiu amb una crema de carabassa i no recordo que més...

Finalment, ens vam decidir per compartir un duo de croquetes (de xipiró les fosques, i de pernil les de la part inferior de la fotografia) i un carpaccio d'alvocat amb tàrtar de salmó. Justetes les croquetes que no em van aportar res, i de l'altre plat, dir que vaig trobar molt escàs el tàrtar de salmó...

Duo de croquetes - 12,90 €

Carpaccio d'alvocat amb tàrtar de salmó - 10,00 €


I de principals, una costella de porc Duroc que va ser la meva elecció i que no per senzilla ha de ser un plat vulgar, doncs la vaig trobar molt saborosa i ben preparada. Només un petit detall... Si a la carta figura un preu, fóra bo que cobressin el que posa allà i no el que ells decideixin. Només és 1 € de diferència, però queda molt malament...

Costella de porc Duroc - 18,00 €


I la meva parella, que va demanar unes costelles de xai i que expressament les va demanar poc fetes, li varen portar totalment carbonitzades (i no és cap exageració). Lògicament, vam demanar que les canviessin, fet que va provocar que mengéssim  per torns, doncs quan van portar de nou el plat (i que més que 3 peces com resava a la carta, semblaven dues), jo ja havia acabat el meu... :-(

Tampoc van destacar gaire les guarnicions dels plats principals... Com podeu veure, és la mateixa a ambdós plats...

Costelles de xai - 14,40 €


Sense postres, el cost va ser el que veieu al tiquet. Per la meva opinió, car pel que ofereixen... 



En resum, un lloc en què l'únic que destacaria seria l'entorn i amb puntualitzacions... Vàrem sopar a una de les terrasses exteriors de les quals disposen i en funció d'on bufava el vent, t'arribava una flaira no gaire agradable de fems de cavall provinent de les diferents escoles d'equitació que hi ha al voltant (no hem d'oblidar pas la localitat on està situat el restaurant...). Si a això li afegeixes l'olor de cigar provinent de les taules veïnes on s'acomodaven les tribus locals (nàutics, bermudes i camisa de màniga llarga...), provoca un desig irrefrenable de marxar com més aviat millor.

El servei, tot i intentar-ho amb esforç i bona voluntat, tampoc és el que més destacaria del lloc, en el qual s'escolten molt poques paraules en català. De fet, a la seva web ni figura l'opció... :-(

És a dir... un restaurant que a mi personalment em queda com a local BBC (Bodas, Bautizos i Comuniones), que està bé si el que busques és fer una celebració a un lloc idíl·lic en un bonic entorn i no prioritzes paràmetres com la qualitat en el menjar o el bon servei.

diumenge, 30 de juliol de 2017
Posted by Jordi Castaño

Sant Antoni Gloriós. Bohèmic-2

Sant Antoni Gloriós
Manso, 42   
08015 - Barcelona

Tel.: 934 240 628  


Seguint la tendència de la zona hipster per excel·lència de Barcelona, ens trobem amb aquesta bodega renascuda des de la bona cuina del restaurant Bohèmic, del qual tampoc és que particularment sortís gaire content en el seu dia... Veieu sinó la crònica que d'aquell sopar vaig fer a Bohèmic 2012.

Ara, en una nova sortida (aquesta, de risc...) dels 3(o+) a Taula, volíem constatar que la qualitat de la cuina fos la mateixa, en aquesta nova etapa que ha iniciat l'anterior cuiner de Bohèmic, juntament amb el propietari del Xampanyet. 

D'estil bodega, amb una barra i quatre taules altes amb tamborets, és la seva carta una lletania de tapes de xarcuteria i llaunes selectes, en la qual mereix especial atenció el seu apartat de plats de cuina "elaborada". No és especialment confortable ni indicat per un àpat relaxat, sinó que més aviat està pensat per fer un menjar o "picoteo" ràpid amb els amics. 

Pel que fa a la carta de vins, està físicament present a un prestatge del local, amb les ampolles disponibles i els seus preus i característiques. 

Servei una mica enganxifós, d'aquells que no paren de preguntar què t'ha semblat cada un dels nombrosos plats que vàrem demanar i que va tenir el seu moment àlgid quan amb el plat de les mandonguilles ens va indicar que no és que estiguessin gairebé crues, sinó que estaven poc fetes... :-) Encara sort que aquell dia estàvem de bon humor... 




I si voleu conèixer la resta de la crònica amb el detall dels plats escollits i el que vàrem pagar, ho podreu llegir a la crònica detallada que hem fet a la web dels 3(o+) a Taula clicant en el següent enllaç:






En resum, un bon lloc de cuina ben treballada i amb bon producte a on anar a fer un mos per un preu molt contingut a una zona de Barcelona d'ampla oferta d'aquesta mena de locals. 

diumenge, 23 de juliol de 2017
Posted by Jordi Castaño

Bar Jardín. Cubà autèntic a Barcelona.

Bar Jardín
Carrer de Bernat Metge, 1
08020 - Barcelona

Tel. 933 052 189



Feia uns anys que m'insistien per anar a menjar "ropa vieja" al restaurant dels pares d'un conegut, i aquesta setmana per fi he pogut gaudir de la seva cuina i especialment, de la seva acollida.

El local és un senzill bar d'aquells de barri de tota la vida, al d'El Besòs i el Maresme a la confluència dels carrers Bernat Metge i la Rambla de Prim. El porten amb molta diligència i ritme cubà, un matrimoni de químics provinents d'aquell país (ella a la cuina i ell a la barra amb ajuda de diferents familiars pel que vaig poder veure aquell dia). Tot i anar a un dels dies més calorosos de l'any i beure i menjar com campions, vàrem estar d'allò més bé en ser un local cantoner i tenir totes les finestres obertes. Compte també amb unes taules a l'exterior que penso que al vespre deuen estar a plenes a vessar.

I com podeu veure a la següent imatge, no han trigat gaire a unir-se als nostres costums i aficions... :-)


Imatge extreta del web de l'Associació de Botiguers del Besòs


Com ja anàvem directament a tastar això de la "ropa vieja", no puc opinar de la carta ni del menú de migdia, però imagino que al ser bar de barri tindrà menú de migdia, entrepans i se centraran (lògicament) en la gastronomia del seu país. Això de la "ropa vieja" al país veí és una recepta d'aprofitament similar a la nostra carn d'olla, mentre que a Cuba (i d'altres països del continent americà) és una preparació d'un tall de la vedella (habitualment falda) cuita i esfilagarsada i cuinada amb un sofregit de ceba, tomàquet i espècies, i que se serveix acompanyada d'arròs i "fríjoles".   

A nosaltres, ens van servir a part, unes xips de plàtan fregit, una amanida amb enciam, cogombre, olives, blat de moro i tomàquet (i pelat que és tot un detall que no és gaire habitual trobar-se), i unes generoses racions de iuca fregida, que anaven reposant a mida que les anàvem nosaltres buidant (i que van ser uns quants cops...). Havia tastat la iuca sempre fregida amb forma de xips, però mai així i que he de confessar que em va agradar més que les patates a les quals estem aquí acostumats.   

Plàtan fregit

Amanida

Iuca fregida

"Ropa vieja" cubana


I uns refrescants mojitos per acabar el "lleuger" àpat estiuenc... a ritme de salsa i ball en directe per part dels propietaris i d'alguns de nosaltres (i que no vaig ser precisament jo...:-))))

Mojito


Tot plegat per 23€ per cap (no vaig recordar fer foto del tiquet...) amb begudes (amb uns quants mojitos...) i postres incloses i repetint tants cops com ho vàrem demanar. 

Molt recomanable si t'agrada la cuina i el ritme cubà. Molt bona gent i molt propera amb la que vàrem gaudir tant de la cuina com de la sobretaula i el ball. 


diumenge, 16 de juliol de 2017
Posted by Jordi Castaño
Amb la tecnologia de Blogger.

Dites a tenir en compte

"No hi ha amor més sincer que l'amor al menjar" - George Bernard Shaw

"L'amor és tan important com el menjar. Però no alimenta" - Gabriel García Márquez

"No ens reunim al voltant de la taula per menjar, sinó per menjar junts" - Plutarco

"Qui rep als seus amics i no presta cap atenció personal al menjar que ha estat preparat, no mereix tenir amics" - Anthelme Brillat-Savarín

"La vida és allò que passa entre els àpats" - Carlos Rolando

Entrades Populars

Arxiu del Blog

La meva llista de blogs

Total de visualitzacions de pàgina:

Seguir per email

Traduir

Seguidors

- Copyright © La cuina de Mindundi -Metrominimalist- Powered by Blogger - Designed by Johanes Djogan -