Délices de France
Muntaner, 443
08021 - Barcelona
Tel. 932 019 469
www.delicesdefrance.es
Fa uns dies, vaig ser generosament convidat a sopar a un dels clàssics i amb pedigrí de la ciutat de Barcelona. Es tracta d'un restaurant que, encara que sembli increïble com veureu a continuació, és més jove que jo, doncs data de l'any 66 en què va ser inaugurat com a xarcuteria amb taules per a degustació, i posteriorment, al cap de pocs anys, representant de la Gauche Divine a la nostra ciutat. Però anem a pams, i comencem per l'inici de la història...
Situat en zona totalment UpperDi (Muntaner quasi a l'altura de Mitre) és el clàssic restaurant al qual vas amb una barreja de por i respecte, ja que esperes molt més del que finalment acabes rebent. Posada en escena de gran restaurant amb taules ben vestides i separades amb intimitat suficient per tenir una conversa sense que els veïns s'assabentin de les teves històries, servei cerimoniós i amb un tracte de gran respecte i target de públic que em va semblar que no hagués evolucionat des de la seva època daurada.
La seva carta és un reflex de la qual sempre han ofert als seus parroquians des dels seus inicis, i en la qual destaquen els tàrtars (en tenen de 9 tipus diferents encara que sigui complicat d'entendre), les carns presentades majoritàriament amb salses a l'estil francès, i entre les quals destacaria el Tournedó Rossini (que igual que els dinosaures, pensava que ja s'havia extingit), i d'altres clàssics de la cuina francesa com el suflé de formatge o la sopa de ceba. Cal destacar també que molts dels seus plats porten el nom d'alguns dels seus il·lustres clients, com el bacallà del Dr. Salvatella, el Plat del Dr. Pi o una de les carns que porta el nom del Dr. Escalante... :-)
A part de la carta, disposen d'un menú individual per 27,50 € amb entrant, principal, postres i copa de vi, o bé d'un menú per a dues persones per 60,50 € compost per una fondue de formatge, un tàrtar delícies, una tatin amb xocolata i copa de vi.
Nosaltres vam intentar anar als valors segurs del lloc i vam compartir un parell de primers, triant en primer lloc un suflé de formatge que estava realment bo.
 |
| Suflé de formatge |
I com estem en una estació de bolets, uns rovellons que havíem vist a l'aparador de l'entrada (ganxo d'incauts comensals) i que ens van venir de gust, tot i que al preu que els vam pagar (uns 3 € cada rovelló) vam sentir que ens aixecaven una mica la camisa (tot just l'endemà vaig pagar la meitat per una safata amb més del triple de bolets...).
 |
| Rovellons |
I com a plats principals, cadascú de nosaltres va demanar un tàrtar, sent la tria de la meva parella un Tàrtar Calvados, que venia a ser una variant del seu Tàrtar Delícies (amb ceba, cogombre, tàperes, ou i salsa) però acabat amb un toc de calvados.
 |
| Tàrtar Calvados |
I per a mi un Tàrtar Provençal, amb ceba, anxoves, brandy, ou, salsa. Prou bé tots dos, tot i que vaig trobar a faltar una preparació a la sala, d'acord al nivell de restaurant que intenten mantenir.
 |
| Tàrtar Provençal |
I les postres, que tot i que tampoc som gaire d'elles, però que van ser una mica per a picar-nos i com a mostra de l'aturada total del temps que es pot observar en aquest establiment...
Unes prunes a l'Armagnac...
 |
| Prunes a l'Armagnac |
I uns molt bons taps de marc de xampany, que tampoc li anaven massa a la saga (quant a "viejunos") a les anteriors...
 |
| Taps de marc de xampany |
I el compte, que amb una ampolla d'un bon Furvus que mai falla, es va enfilar fins als 55 € per cap, que tot i que no vaig haver d'abonar, són dels que fan una mica de mal...
En resum... un lloc al que de ben segur no tornaré, ja que vaig trobar molt desfasats tots els aspectes que habitualment valoro en un restaurant: cuina, servei i sala. I és que ni tan sols m'atreviria a recomanar-lo, al contrari d'altres casos que sempre penses que pot ser un bon lloc per a una ocasió o persona especial... :-(
P.S. La convidada a que feia referència al començament del post va ser de l'amic Ricard, del qual podreu llegir el seu punt de vista al seu web, clicant a continuació:
Délices de France by Ricard Sampere
Just ben definit tal com ho vaig percebre.... I encara has estat més generòs que jo... :)
ResponEliminaAbraçada!
Mama, por... :-))) Ara aniré a mirar...
EliminaPer cert... Acabo d'editar el post per referenciar-te. No perdéssim pas els bons costums...
Abraçada!!
Ostres, vist lo vist....quina clavada!
ResponEliminaSi, oi? Nosaltres també vam sortir amb la sensació d'haver pagat molt més del que hauria sigut lògic... I els tàrtars, ni tan sols te'ls preparen a sala com veuria lògic pel preu...
EliminaSalut!!
sí, viejuno pero no vale la pena.... :-(
ResponEliminaSi, Esther... però de fet, hi han llocs que sent "viejunos" tenen un encant especial. Però es que a aquest, no li vaig veure per enlloc la gràcia...
EliminaAbraçada!!
mmmm, Calvados. Jo faig la bogeria de tirar-li una miqueta al pollastre perquè faci xup-xup.
ResponElimina:-D
Salut!
Són sanes aquestes bogeries, Pepa... I quan millor el líquid element, millor el sòlid resultant... :-)
EliminaSalut!!