Oaxaca. Potser massa autèntic...

Oaxaca
Pla de Palau, 19
08003 Barcelona

Tel. 933 190 064

http://oaxacacuinamexicana.com/




En aquesta última convocatòria dels 3 (o+) a Taula en què em tocava a mi decidir, vam fer la que, si no m'equivoco, va ser la primera experiència en gastronomia mexicana en conjunt (per separat, tots tres teníem ja un rodatge i especialment la part femenina que té un màster en l'especialitat...). Jo venia amb expectatives molt altes, després d'haver estat a Mextizo feia només un parell de setmanes, i amb esperances i il·lusions de superar a aquell en quant, com a mínim, a l'apartat de cuina. 

Ens trobem amb una àmplia sala amb molts metres quadrats, i dos espais clarament diferenciats: la sala pròpiament que dóna cabuda al menjador, i un altre dedicada a la cocteleria (anomenat Mezcalería en aquest cas) i de tipus taverna, que sembla tenir una reconeguda fama. 

A l'espai de menjador ens trobem amb rústiques taules de fusta sense estovalles, tot i que amb bones separacions entre elles que permeten assossegades converses al no haver d'aixecar la veu per comunicar-te. Mobiliari còmode, parament de qualitat i un servei amable i eficient, acaben de conformar la posada en escena a la sala.

La carta està dividida en diferents seccions ben delimitades: entrants freds, entrants calents, del mar, i de la terra. Tots els plats provenen d'una cuina popular tradicional, en la qual si no coneixes els ingredients i les seves tècniques, més et val comptar amb l'ajuda d'un company de taula expert (com era el nostre cas...:-)), o bé deixar-te portar per les recomanacions del bon servei del restaurant.   



la nostra tria va ser una mica de cadascuna de les seccions... que podreu descobrir, juntament amb el que vàrem beure, pagar i d'altres històries, clicant en el següent enllaç:






En resum i pensant en veu alta... Molt bona cuina, sala i servei, però que (particularment) no em compensa ni em fa sentir desitjos de tornar-hi. Altres cuines foranes m'han descobert plats, ingredients i fins i tot tècniques que m'han agradat molt, però he de reconèixer que amb aquesta (igual que amb la tan aclamada cuina peruana) em costa encara molt. Si fa uns dies em vaig il·lusionar amb la cuina de Mextizo, amb aquesta, he tornat a constatar que no són plats els d'aquesta gastronomia que trobes mai a faltar si no els tornes a tastar... amb l'excepció del guacamole i algún que altre "taco"...  

diumenge, 10 de desembre de 2017
Posted by Jordi Castaño

Délices de France. Allà on s'aturà definitivament el temps...

Délices de France
Muntaner, 443
08021 - Barcelona

Tel. 932 019 469

www.delicesdefrance.es



Fa uns dies, vaig ser generosament convidat a sopar a un dels clàssics i amb pedigrí de la ciutat de Barcelona. Es tracta d'un restaurant que, encara que sembli increïble com veureu a continuació, és més jove que jo, doncs data de l'any 66 en què va ser inaugurat com a xarcuteria amb taules per a degustació, i posteriorment, al cap de pocs anys, representant de la Gauche Divine a la nostra ciutat. Però anem a pams, i comencem per l'inici de la història...

Situat en zona totalment UpperDi (Muntaner quasi a l'altura de Mitre) és el clàssic restaurant al qual vas amb una barreja de por i respecte, ja que esperes molt més del que finalment acabes rebent. Posada en escena de gran restaurant amb taules ben vestides i separades amb intimitat suficient per tenir una conversa sense que els veïns s'assabentin de les teves històries, servei cerimoniós i amb un tracte de gran respecte i target de públic que em va semblar que no hagués evolucionat des de la seva època daurada.     

La seva carta és un reflex de la qual sempre han ofert als seus parroquians des dels seus inicis, i en la qual destaquen els tàrtars (en tenen de 9 tipus diferents encara que sigui complicat d'entendre), les carns presentades majoritàriament amb salses a l'estil francès, i entre les quals destacaria el Tournedó Rossini (que igual que els dinosaures, pensava que ja s'havia extingit), i d'altres clàssics de la cuina francesa com el suflé de formatge o la sopa de ceba. Cal destacar també que molts dels seus plats porten el nom d'alguns dels seus il·lustres clients, com el bacallà del Dr. Salvatella, el Plat del Dr. Pi o una de les carns que porta el nom del Dr. Escalante... :-)

A part de la carta, disposen d'un menú individual per 27,50 € amb entrant, principal, postres i copa de vi, o bé d'un menú per a dues persones per 60,50 € compost per una fondue de formatge, un tàrtar delícies, una tatin amb xocolata i copa de vi.

Nosaltres vam intentar anar als valors segurs del lloc i vam compartir un parell de primers, triant en primer lloc un suflé de formatge que estava realment bo.  


Suflé de formatge



I com estem en una estació de bolets, uns rovellons que havíem vist a l'aparador de l'entrada (ganxo d'incauts comensals) i que ens van venir de gust, tot i que al preu que els vam pagar (uns 3 € cada rovelló) vam sentir que ens aixecaven una mica la camisa (tot just l'endemà vaig pagar la meitat per una safata amb més del triple de bolets...). 


Rovellons

I com a plats principals, cadascú de nosaltres va demanar un tàrtar, sent la tria de la meva parella un Tàrtar Calvados, que venia a ser una variant del seu Tàrtar Delícies (amb ceba, cogombre, tàperes, ou i salsa) però acabat amb un toc de calvados.

Tàrtar Calvados

I per a mi un Tàrtar Provençal, amb ceba, anxoves, brandy, ou, salsa. Prou bé tots dos, tot i que vaig trobar a faltar una preparació a la sala, d'acord al nivell de restaurant que intenten mantenir.

Tàrtar Provençal 

I les postres, que tot i que tampoc som gaire d'elles, però que van ser una mica per a picar-nos i com a mostra de l'aturada total del temps que es pot observar en aquest establiment... 

Unes prunes a l'Armagnac... 

Prunes a l'Armagnac


I uns molt bons taps de marc de xampany, que tampoc li anaven massa a la saga (quant a "viejunos") a les anteriors... 


Taps de marc de xampany


I el compte, que amb una ampolla d'un bon Furvus que mai falla, es va enfilar fins als 55 € per cap, que tot i que no vaig haver d'abonar, són dels que fan una mica de mal...  




En resum... un lloc al que de ben segur no tornaré, ja que vaig trobar molt desfasats tots els aspectes que habitualment valoro en un restaurant: cuina, servei i sala. I és que ni tan sols m'atreviria a recomanar-lo, al contrari d'altres casos que sempre penses que pot ser un bon lloc per a una ocasió o persona especial... :-( 
 


P.S. La convidada a que feia referència al començament del post va ser de l'amic Ricard, del qual podreu llegir el seu punt de vista al seu web, clicant a continuació:

Délices de France by Ricard Sampere

diumenge, 3 de desembre de 2017
Posted by Jordi Castaño

L'Artesana. Bona cuina en local molt sorollós.

L’Artesana Poblenou
Sant Joan de Malta, 150
08018 – Barcelona

Tel. 930 022 039




En aquesta nova sortida amb els 3 (o+) a Taula ens vam endinsar, per suggeriment de l'Esther, al barri de Poblenou de Barcelona, a un petit restaurant on la cuina és d'un gran nivell i sorprenent pel que esperes trobar en un lloc com aquest. I no ho dic pas en cap to despectiu, sinó més aviat per la estética que l'envolta de bar de barri, a la qual estem acostumats els que, com jo, ens hem criat i crescut en barriades humils. 

Local petit amb poc més de mitja dotzena de taules despullades (amb absència d'estovalles i tovallons de paper) a un interior mal aïllat acústica i tèrmicament. I per una altra banda, tenim un servei molt jove i disposat, amb una eficiència i amabilitat digna d'un servei de restaurant de nivell, i una cuina molt ben elaborada (en la que segons he llegit, figura un ex-xef de Gresca) amb un bon i atractiu producte. 

Carta amb plats elaborats i apostes arriscades, en un format que facilita la compartició dels mateixos, i menú del dia força atractiu de preu i de contingut pel que vàrem poder observar aquell dia. Carta de vins complerta i amb referències que tampoc pensaries trobar allà.  



Aquell dia, vam demanar amb l'ajuda i consell de la noia que ens va atendre, vuit plats de la carta i unes postres que podreu descobrir, junt amb el que vàrem pagar i d'altres històries, clicant en el següent enllaç:






Com a resum particular, diré que trobo que és l'etern debat (un d'ells, si més no...): bona cuina vs. incomoditat. I particularment, sóc dels que opina que si no pots parlar i estàs desitjant marxar d'un lloc per que et sents angoixat per la pressió del soroll de les veus, ja pot ser bona la cuina i amable i eficient el servei, que a mi no em tornaran a veure per allà. Potser anant a altres hores en que no estigui tan ple... 


diumenge, 26 de novembre de 2017
Posted by Jordi Castaño

Mextizo. Per servei i cuina, el millor mexicà de Barcelona.

Mextizo
Diputació, 239
08007 - Barcelona

Tel. 935 414 623


www.mextizo.es





Nou mexicà per a mi, però no pas per a la ciutat de Barcelona, en la que està obert i funcionant molt bé, des de fa poc més d'un any, i molt recomanat per diferents persones aficionades a aquesta sacrificada afició, entre les que fins i tot hi havia de contràries a aquesta cuina... Ja avanço (tal com diu el titular del post) que per a mi és la millor experiència en gastronomia d'aquest país, després d'haver anat a llocs tan diferenciats com Niño Viejo, Tlaxcal o El Mexicano

Situat en un lloc ben cèntric de Barcelona (Diputació entre Balmes i Rambla Catalunya), ens trobem, un cop passat el passadís que porta des de la zona de la barra fins a l'interior, davant d'un local modern, molt ample i lluminós. I ample en el doble sentit d'amplitud d'espai (amb sostres alts i colors i materials càlids) i d'amplitud entre taules, que convida a fer bones sobretaules. Taules molt ben vestides i complementades i sofàs amb coixins i butaques per seure, afegeixen més punts de confort a la sala. 

Carta amb plats integrats en un 50% per coses per fer d'entrant, per picar i "tacos" en els quals predomina la gastronomia mexicana, i l'altre 50% format per plats principals amb arrossos, guisats i graella / brasa, en els que la tendència és més aviat mediterrània. I ja que estàvem en un restaurant mexicà, la tria dels plats va anar més per la primera part de la carta, en la que es feia complicat escollir entre la seva atractiva oferta i acabes deixant-te portar per l'amable i eficient servei que allà tenen (des de la persona que et porta a la taula, fins a l'últim dels cambrers que s'encarrega de servir-te). 

Per fer boca i hidratar-me i després de donar-me la carta de còctels que ni vaig arribar a obrir, em vaig deixar recomanar i em van servir un margarita amb pebrot de padró. Excel·lent... i a remarcar especialment el fet que em va dir el noi, que si no m'agradava, me'l canviaven per un altre. 

Finalment, els plats escollits per a compartir van ser uns cucurutxos de tonyina i arròs amb guacamole, que per a mi van ser del millor del dinar, mentre que a la meva parella no li van convèncer per portar massa arròs i no notar gaire "chicha"... :-) Jo repetiria a ulls clucs... 

Cucurutxo de tonyina i arròs amb guacamole - 6 € (unitat)


Un guacamole "patri" amb totopos, anomenat així pels colors de la seva bandera. Correcte i bons "totopos" que quan acabes et pregunten si en vols més.

Guacamole patri amb totopos - 12 €


I unes braves "Mextizo" molt especiades i de les bones, bones que es poden tastar. Ideals per compartir i salses un altre cop amb els colors del seu país. 

Les braves de Mextizo - 12 €


I ja com a principals, vam decidir compartir un assortiment de "tacos", i el que va arribar en primer lloc va ser un impressionant "taco" de garrí amb la seva pell cruixent i salses "molcajeteadas" (un "molcajete" és una mena de morter tradicional mexicà, habitualment de pedra volcànica, que s'utilitza per a la preparació de salses i per a moldre espècies i verdures). En aquest cas, els "tacos" anaven acompanyats de tres salses que de dreta a esquerra anaven guanyant en grau de picor (la primera era l'anomenada "pico de gallo"). Sens dubte, un dels millors "tacos" que mai he tastat. 


"Tacos "de garrí - 6 € (unitat)
Detall del "taco" de garrí amb la seva pell cruixent



També ens va semblar excepcional el "taco" de gamba de platja que en aquest cas ja anava servit amb la seva pròpia salsa (un sofregit de "tocineta").

"Tacos" de gamba de platja amb sofregit de "tocineta" - 5 € (unitat) 


I tot i que ja teníem tot el que havíem demanat i com encara ens quedava un foradet, els hi vam dir que portessin un parell més de "tacos" i que ho deixàvem a la seva elecció, servint-nos finalment el més típic d'allà que és el de "cochinita pibil" i que està elaborat amb carn de porc adobada i en aquest cas servit amb "x-nipec", que no és cap heroi de còmics immortal, sino una salsa picant elaborada amb "chile habanero", tomàquet, ceba morada i suc de taronja agra (buscat a la Wiki, eh?... no penseu que sóc un setciències gastro...).  

Tot i ser el més típic i clàssic dels "tacos", per a mi és massa especiat i em va deixar bastant indiferent. O potser va ser que després del nivell dels dos primers, vaig trobar que aquest no estava a l'altura... En qualsevol cas i com sempre dic, és només una percepció personal... 

"Tacos" de cochinilla pibil amb "x-nipec" - 4 € (unitat)


Per acompanyar aquests plats, vaig demanar un parell de copes de vi (Les Crestes, un bon Priorat), doncs la meva parella amb la "clara" que es va demanar d'aperitiu ja va fer quasi fins als cafès... :-)

I el compte, que és el que mostro i que sense postres i uns cafès va quedar en uns 50 € per cap. Diguem que no estaria pas situat al target de restaurant mexicà econòmic al qual la majoria estem habituats, però per cuina, servei i sala, està més que justificat aquesta quantitat. I calculo que amb un dels altres principals, ens en aniríem més aviat cap als 70-80 € per cap.

El compte...


En resum... molt bona cuina mexicana amb producte top i un servei del qual molts llocs haurien de prendre nota i aplicar-se el conte, en una sala del més confortable que he gaudit últimament. Recomanable i per tornar sense cap mena de dubte...

diumenge, 19 de novembre de 2017
Posted by Jordi Castaño

Memorias de China. Bon xinès Upper.

MEMORIAS DE CHINA
Lincoln, 17
08006 - Barcelona

Tel. 934 157 602

www.memoriasdechina.com





Penso que és el primer cop que en una de les trobades periòdiques que fem els dels 3(o+) a Taula sóc l'únic que ha estat al restaurant escollit (Memorias de China - 2015), ja que els altres integrants del comando, són dos culs inquiets que han estat a la major part de restaurants de la ciutat (i rodalia...). 

El local, tret de la tipicitat i folklore que acompanyen als restaurants d'aquest país (dracs, daurats i vermell, fanals, bambú...), és ample i còmode, amb un parament de qualitat i taules amb estovalles de les de veritat, i espai suficient entre taules per no haver de compartir les converses. Parets decorades amb fotografies de les visites que diferents "personalitats" i gent "famosa" han fet al local. Imagino que deu donar caché de cara a la gent que aquest fet l'excita ("Mira! Aquí ha estat el Pepito" o bé "Fins i tot el Juanito ve aquí a dinar"... i expressions similars). 

Les opcions de la seva carta són extenses (massa?), podent escollir des de plats en format entrants i tapes, fins a opcions vegetarianes, passant per carns, peixos i com no, arrossos. Els plats més representatius de la casa, que són alhora els que més ens poden fer pujar el compte, són els de llamàntol i els d'ànec lacat. Tanmateix disposen de diferents opcions de menús tancats de degustació o bé d'assortiments com el de Dim-Sums. 





Aquell dia, part de nosaltres vam escollir un dels menús de degustació que podreu descobrir, junt amb el que vàrem pagar i d'altres històries, ho podreu fer clicant en el següent enllaç:







Com a resum, dir que és un molt bon restaurant, que tot i que no és econòmic, ens pot fer passar una agradable vetllada. Cuina molt ben elaborada i amb ingredients de qualitat, que juntament amb la del Shanghai, és una de les millors exponents de la cuina xinesa, amb un servei molt atent (estan en tot), ràpid (els plats triguen realment molt poc temps en arribar a la taula) i eficient. L'únic punt negatiu i que costaria realment poc solucionar, és el que també vaig constatar l'altre cop que vaig visitar-lo: els preus de la carta figuren sense IVA, fet que si no vaig desencaminat, no és ni legal. 


diumenge, 12 de novembre de 2017
Posted by Jordi Castaño

Can Tastet. Prou bé si esteu per la zona.

Can Tastet
Dr. Fleming, 6
Sant Feliu de Codines

Tel. 938 663 191



Tonant de vacances aquest estiu, tot i baixar ben menjats, vam allargar al màxim aquells dies fent una parada per dinar abans de tornar a la normalitat.

El lloc escollit va ser un restaurant de Sant Feliu de Codines anomenat Can Tastet i que fins aquell dia no tenia el gust de conèixer. Disposa d'un aparcament propi prou ampli com per donar cabuda als cotxes de tots els comensals, o sigui que per aquesta banda, prou bé. Lloc senzill i acollidor d'agradable decoració amb dues sales i una terrassa coberta que a l'estiu no acompanyava a dinar (imagino que els sopars allà han de ser molt més portables...). Mobiliari senzill amb còmodes cadires i taules vestides prou dignes.

A part de la carta, tenien uns menús tancats entre els quals estava el que vàrem demanar, que va ser el "menú arròs" per 28,60 €, consistent en un menú de tapes (un assortiment de croquetes que eren petites i molt bones, unes verdures arrebossades amb romesco per acompanyar, uns formatgets arrebossats, uns calamars a l'andalusa i uns musclos de roca) i un arròs caldós en el que també s'incloïa el vi i que en el nostre cas vam canviar per no fer-nos gaire el pes el que oferien, i que va ser un Petit Pissarres de la D.O.Q. Priorat. 








Les postres també estaven incloses en el preu i podien escollir-se entre qualsevol de les que figuraven a la seva carta de postres.




I que van ser un flam de tocinet amb crema de menta i gelat de mojito, i un pastis de pastanaga i formatge fresc amb sorbet de mandarina. Ambdós molt bons i de generoses racions. 




El preu final, sense sorpreses de 35 € per cap en el que els únics suplements van ser els cafès i la diferència entre el vi del menú i el vi escollit. 




En resum: Un lloc correcte amb un servei eficient i ràpid (potser massa i tot, doncs no havíem acabat els entrants i ja portaven l'arròs...) per fer parada en una sortida si aneu a visitar qualsevol dels pobles del voltant. 

diumenge, 5 de novembre de 2017
Posted by Jordi Castaño

Bar Bodega Bartolí. Cuina casolana per homenots.

Bar Bodega Bartolí
Vallespir, 41
08014 - Barcelona

Tel. 933 391 021






El vaig conèixer fa un parell d'anys (Bartolí - 2015) i he anat repetint en alguna altra ocasió, totes amb més que satisfactoris resultats. Com en aquesta nova trobada dels 3(o+) a Taula em tocava escollir a mi i em venia de gust un lloc a on menjar cuina casolana de l'autèntica i contundent, cap allà que vam anar.

El local té l'encant d'aquells Bar Bodega de barri que de ben segur tots tenim presents (o almenys els que ja tenim una edat), amb l'afegit de la seva acurada decoració amb multitud de fotografies a les parets, ampolles, capses de begudes i bótes de gran format repartides pel local. 

Pel que fa a la seva oferta, tenen l'opció de tapes i racions que tenen anotades a la pissarra que dóna a la gran barra de marbre i fusta, o bé el menú del dia o la carta, que en aquests dos últims casos, són cantades pels mateixos cambrers. La seva cuina és de mercat i amb especialitats catalanes. Plats de tota la vida entre els quals destaquen els contundents preparats a base de menuts (peus, tripa, orella, morro), sense obviar d'altres de la nostra gastronomia (mandonguilles, escudella, peixos a la graella, etcètera...). El millor és deixar-se portar i fer cas del que ens recomanin. 




Si voleu conèixer la resta de la crònica i salivar amb els plats que vam tastar, el que vàrem pagar i d'altres històries, ho podreu llegir a la crònica detallada que hem fet a la web dels 3(o+) a Taula clicant en el següent enllaç:







Particularment, és una de les millors opcions (juntament amb Can Vilaró) que podem gaudir a Barcelona, per anar a tastar d'una cuina casolana especialitzada en menuts, en la que el servei juga un paper molt important per la seva eficiència i generositat. 

diumenge, 29 d’octubre de 2017
Posted by Jordi Castaño
Amb la tecnologia de Blogger.

Dites a tenir en compte

"No hi ha amor més sincer que l'amor al menjar" - George Bernard Shaw

"L'amor és tan important com el menjar. Però no alimenta" - Gabriel García Márquez

"No ens reunim al voltant de la taula per menjar, sinó per menjar junts" - Plutarco

"Qui rep als seus amics i no presta cap atenció personal al menjar que ha estat preparat, no mereix tenir amics" - Anthelme Brillat-Savarín

"La vida és allò que passa entre els àpats" - Carlos Rolando

Entrades Populars

Arxiu del Blog

La meva llista de blogs

Total de visualitzacions de pàgina:

Seguir per email

Traduir

Seguidors

- Copyright © La cuina de Mindundi -Metrominimalist- Powered by Blogger - Designed by Johanes Djogan -