Nou (per mi) arrebossat amb possibilitats.
L'altre dia vaig preparar uns simples filets de pollastre amb un arrebossat que crec em donarà possibilitats de jugar durant un temps amb nous sabors...
De fet, els passos són els mateixos que es fan normalment, però amb altres components que potser no són tant habituals a les nostres cuines:
- Primer. Salar lleument els filets de pollastre i arrebossar amb farina blanca, barrejada amb tres cullerades de pebre vermell dolç, una de picant i un parell de curri. Aquest pas, és el que ens permetrà jugar més, ja que podem canviar qualsevol de les espècies o afegir de noves (preferentment en pols), pujar o reduir el picant, etc.
- Segon. Passar per ou batut.
- Tercer. Arrebossar amb panko, que és un pa ratllat japonès que queda molt més cruixent que el pa ratllat o farina de galeta que estem acostumats a fer servir.
- Quart. Fregir amb abundant oli de gira-sol a uns 180º. Ja que ens prenem les molèsties d'especiar els filets de pollastre, amb aquest oli neutre aconseguirem que els sabors es quedin pràcticament intactes.
- Cinquè. Reservar en paper absorbent per retirar l'excés d'oli.
I això es tot. Ja sé que és un simple arrebossat, però m'ha semblat divertit i ho he volgut compartir per si a algú li ve de gust provar-ho i fer variacions sobre el tema.
Faves amb beina.
 |
| Faves amb beina |
Del blog http://cuinagenerosa.blogspot.com.es/ vaig treure aquesta senzilla recepta en la que la protagonista absoluta és la fava. No havia sentit mai que les baines es mengessin, però últimament m'ho van comentar un parell de persones i ho vaig llegir en d'altres blogs, i va ser arran de llegir-ho en aquest blog el que em va animar a prepara-la. Això i el tenir la sort de poder comptar amb un hort familiar a casa dels meus pares (dubto que m'hages atrevit amb fer-ho amb d'altres, ja que no sé distingir gaire si són o no fresques).
El cap de setmana passat vaig fer una bona collita de faves al hort dels pares (més aviat, una arrasada...) i vaig preparar la majoria de la forma habitual (cassola de quasi tres quilos de faves ja pelades), deixant les que em varen semblar més tendres i fines per aquesta preparació.
 |
| Les faves al hort |
Un cop rentades vaig tallar les puntes traient tot el possible el nervi, vaig fer trossos i les vaig cuinar durant uns trenta minuts amb unes alls tendres, unes cebes tendres, una mica de botifarra negra i un bon raig de vi blanc, en una cassola de ferro amb tapa.
Tot i que de gust són molt bones i en general varen agradar (la beina no distorsiona ni amaga sinó que més aviat enalteix el sabor de la fava) em quedo amb la preparació tradicional catalana, o millor encara, amb les faves escaldades i repelades servides pràcticament crues amb l'únic amaniment d'un bon raig del millor oli d'oliva verge que es tingui.
Però havia de fer-les per poder opinar amb coneixement de causa...
Tag :
Receptes
Hermanos Tomás. Cuina castellana autèntica.
Restaurante Hermanos Tomás
Pare Pérez del Pulgar, 1
08033 - Barcelona
Tel. 933 457 148
www.htomas.com
restaurante@htomas.com
Situat (o amagat com si fos un tresor) al barri de La Trinitat Vella, trobem aquest restaurant, a on si no és per que algú t'ho ha recomanat, dubto que entris. Complicat de trobar, però si vas una sola vegada, crec que no ho oblides. Fàcil aparcament als voltants, el que és d'agrair.
Es tracta d'un local amb una decoració rústica i senzilla amb les parets folrades de dècims de loteria i antics cartells publicitaris i a on podem veure també un reguitzell d'esquellots penjats d'una biga de fusta, a on fan un tipus de cuina castellana autèntica, de les que és necessari proveir-se d'una bona ració de pa per escurar els plats.
Servei més que atent i molt bons comercials per vendre el producte, que et van cantant de una forma molt peculiar i divertida. Com anavem a fer un tast de la seva cuina, ens varem deixar portar per les seves recomanacions, i així varem poder tastar les imprescindibles i tant comentades rostes (o "torreznos") i la fabulosa "morcilla" d'arròs. A més, els entrants van ser completats per un "picadillo" de xoriço (el millor que he tastat), una cecina (sincerament, crec que fins que no tastes una com aquesta, no pots dir que no t'agrada aquest embotit), unes "yemas" d'espàrrec (servides amb un pebrots verds del piquillo i unes anxoves amb una salsa de mostassa) i un parell de plats més, que mereixen una atenció especial i uns paràgrafs apart.
Les "pochas". Amb guatlla, amb cloïsses, o amb foie. Varem tastar aquestes dues ultimes i tinc serioses dubtes de quina em va agradar més... Crec que hauria de ser obligatori per llei tastar-les al menys un cop a la vida... Senceres i suaus, eren mantega pura al paladar que es fonia amb l'altre ingredient del plat. Fins i tot m'atreviria a dir que superen a les del Maher (a Cintruénigo) que fins aquest dia eren les que estaven al més alt del meu rànquing.
Els "callos" amb "garbansos". ELS MILLORS de Barcelona. No tinc gaires dubtes. Amb el seu toc pujat de picant i la salsa per mullar i sucar-hi pa. Per fer palmes amb les orelles!!
I a més, un bonus track a base de "mollejas" de xai, de las que puc donar fe que també estaven de traca i mocador.
Capitol apart mereix també el pa. Servit calent, és una fogassa que anomenan "extendida" i és d'aquells pans que pots menjar sense por de cansar, ni d'avorrir.
Els segons o principals van estar força repartits, i tot i que no tenen una carta gaire extensa, el que tenen és d'una gran qualitat i tot cuinat sense gaires floritures. Jo vaig optar per compartir un xai lletó fet al forn, preparat de la forma clàssica: aigua, sal i unes branques de farigola, servit rústicament en cassola de fang. Era dels que es poden menjar amb cullera de tendre que era.
Altres plats demanats van ser costelletes de xai i txuletó de bou per part del comando carnívor, i llobarro salvatge preparat a l'espatlla i uns troncs de lluç per part dels amants de lo marítim. Segons l'opinió general, tot era de primera qualitat i molt ben cuinat.
Les postres, van ser unes "yemas de Almazán" que són un dolç típic d'aquesta comarca de la província de Sòria elaborades a base de rovell d'ou. Molt bones segons l'opinió generalitzada, però massa dolces per el meu gust.I a més, una mena de pastis de galetes que feia molt bona fila però no vaig arribar a tastar, i la típica "leche frita" que tampoc vaig voler. Tanmateix i per acabar el vi que quedava per la taula, varem demanar uns talls d'un bon manxec que tenien.
Pel que fa referència al bebercio, només recordo que era un correcte Montsant (del qual varen caure unes quantes ampolles) i el blanc ni el vaig arribar a veure fora de la funda termoprotectora.
En resum, crec que és sense cap mena de dubtes un lloc molt recomanable per degustar l'autèntica cuina castellana ben elaborada amb ingredients que es nota que son acuradament escollits per els seus propietaris. Pel que fa al preu, com no he pogut aconseguir el compte d'aquell dia, millor no opino respecte a la RQP, ja que crec que varem buidar el seu celler i amb les copes de desprès, va pujar més del que jo esperava. Hauré de tornar per poder opinar amb objectivitat d'aquest punt...
Pare Pérez del Pulgar, 1
08033 - Barcelona
Tel. 933 457 148
www.htomas.com
restaurante@htomas.com
Situat (o amagat com si fos un tresor) al barri de La Trinitat Vella, trobem aquest restaurant, a on si no és per que algú t'ho ha recomanat, dubto que entris. Complicat de trobar, però si vas una sola vegada, crec que no ho oblides. Fàcil aparcament als voltants, el que és d'agrair.
Es tracta d'un local amb una decoració rústica i senzilla amb les parets folrades de dècims de loteria i antics cartells publicitaris i a on podem veure també un reguitzell d'esquellots penjats d'una biga de fusta, a on fan un tipus de cuina castellana autèntica, de les que és necessari proveir-se d'una bona ració de pa per escurar els plats.
Servei més que atent i molt bons comercials per vendre el producte, que et van cantant de una forma molt peculiar i divertida. Com anavem a fer un tast de la seva cuina, ens varem deixar portar per les seves recomanacions, i així varem poder tastar les imprescindibles i tant comentades rostes (o "torreznos") i la fabulosa "morcilla" d'arròs. A més, els entrants van ser completats per un "picadillo" de xoriço (el millor que he tastat), una cecina (sincerament, crec que fins que no tastes una com aquesta, no pots dir que no t'agrada aquest embotit), unes "yemas" d'espàrrec (servides amb un pebrots verds del piquillo i unes anxoves amb una salsa de mostassa) i un parell de plats més, que mereixen una atenció especial i uns paràgrafs apart.
Les "pochas". Amb guatlla, amb cloïsses, o amb foie. Varem tastar aquestes dues ultimes i tinc serioses dubtes de quina em va agradar més... Crec que hauria de ser obligatori per llei tastar-les al menys un cop a la vida... Senceres i suaus, eren mantega pura al paladar que es fonia amb l'altre ingredient del plat. Fins i tot m'atreviria a dir que superen a les del Maher (a Cintruénigo) que fins aquest dia eren les que estaven al més alt del meu rànquing.
Els "callos" amb "garbansos". ELS MILLORS de Barcelona. No tinc gaires dubtes. Amb el seu toc pujat de picant i la salsa per mullar i sucar-hi pa. Per fer palmes amb les orelles!!
I a més, un bonus track a base de "mollejas" de xai, de las que puc donar fe que també estaven de traca i mocador.
Capitol apart mereix també el pa. Servit calent, és una fogassa que anomenan "extendida" i és d'aquells pans que pots menjar sense por de cansar, ni d'avorrir.
 |
| "Extendida" |
 |
| "Torreznos" i "morcilla" de Burgos |
 |
| "Picadillo" |
 |
| Cecina d'Astorga |
 |
| "Yemas" d'espàrrecs amb piquillos i anxoves |
 |
| "Pochas" amb cloïsses |
 |
| "Pochas" amb foie |
 |
| "LOS CALLOS" |
Els segons o principals van estar força repartits, i tot i que no tenen una carta gaire extensa, el que tenen és d'una gran qualitat i tot cuinat sense gaires floritures. Jo vaig optar per compartir un xai lletó fet al forn, preparat de la forma clàssica: aigua, sal i unes branques de farigola, servit rústicament en cassola de fang. Era dels que es poden menjar amb cullera de tendre que era.
Altres plats demanats van ser costelletes de xai i txuletó de bou per part del comando carnívor, i llobarro salvatge preparat a l'espatlla i uns troncs de lluç per part dels amants de lo marítim. Segons l'opinió general, tot era de primera qualitat i molt ben cuinat.
 |
| Xai lletó al forn en cassola de fang |
 |
| Part del txuletó de bou servit... |
Les postres, van ser unes "yemas de Almazán" que són un dolç típic d'aquesta comarca de la província de Sòria elaborades a base de rovell d'ou. Molt bones segons l'opinió generalitzada, però massa dolces per el meu gust.I a més, una mena de pastis de galetes que feia molt bona fila però no vaig arribar a tastar, i la típica "leche frita" que tampoc vaig voler. Tanmateix i per acabar el vi que quedava per la taula, varem demanar uns talls d'un bon manxec que tenien.
 |
| "Yemas de Almazán" |
 |
| Una "Yema de Almazán" sense embolcall |
Pel que fa referència al bebercio, només recordo que era un correcte Montsant (del qual varen caure unes quantes ampolles) i el blanc ni el vaig arribar a veure fora de la funda termoprotectora.
En resum, crec que és sense cap mena de dubtes un lloc molt recomanable per degustar l'autèntica cuina castellana ben elaborada amb ingredients que es nota que son acuradament escollits per els seus propietaris. Pel que fa al preu, com no he pogut aconseguir el compte d'aquell dia, millor no opino respecte a la RQP, ja que crec que varem buidar el seu celler i amb les copes de desprès, va pujar més del que jo esperava. Hauré de tornar per poder opinar amb objectivitat d'aquest punt...
Filets de pollastre amb soja i gingebre
Ingredients:
- Filets de pollastre.
- Ceba tendre.
- Alls tendres.
- Gingebre.
- Salsa de soja.
- Oli de sèsam.
- Cibulet.
- Shichimi Togarashi.
Per acompanyar:
- Arròs
Començarem marinant els filets de pollastre durant una mitja hora, en un bol amb la salsa de soja, l'oli de sèsam, una arrel de gingebre ratllat i un polsim de Sichimi Togarashi (es un pebre vermell japonès amb al menys una barreja de sis espècies més, entre les que podem trobar sansho en pols, llavors de sèsam, llavors de rosella, flocs d'alga nori, i pell seca de cítrics).
Mentrestant, anirem netejant, pelant i tallant en un fina juliana la resta d'ingredients: la ceba i els alls tendres, l'arrel de gingebre i el cibulet (que el tallarem amb unes estisores i el reservarem per l'últim moment).
Jo vaig fer servir aquestes verdures que eren les que tenia en aquell moment per la nevera, però qualsevol altre hauria anat bé al plat (pebrot, pastanaga, porro, ...).
En un wok força calent, saltejarem a foc viu els trossos de pollastre i quan estiguin ben marcats, afegirem les verdures que tenim tallades a juliana (gingebre, ceba i alls tendres). Quan hagin passats uns pocs minuts (ens interessa que les verdures no es facin gaire i quedin més aviat cruixents) abocarem el líquid de la marinada i el deixarem reduir una mica (el temps just d'escalfar, ja que quan més estona el reduïm, més fort ens quedarà).
Emplatarem i guarnirem per sobre amb el cibulet tallat. El podem acompanyar d'un arròs blanc per aprofitar la salsa de la marinada.
Tag :
Receptes
Arròs d'ànec amb xiitake i dashi
Aquest es el resultat del plat...
I els ingredients (les quantitats són aproximades i són les que vaig fer servir per preparar l'arròs per unes sis persones), mes o menys vindrien a ser els següents:
- Un parell de magrets d'ànec.
- Q.N. d'arròs bomba.
- Xiitakes
- Ceba
- Les verdures que ens vingui de gust i que puguem tenir a la nevera.
- Brou (de qualsevol mena) o aigua.
- Julivert
- Salsa de soia.
- Salsa Hoisin.
Començarem fent uns talls al magrets d'ànec per la banda de la pell i els marcarem per les dues cares a la cassola a foc mitjà-alt i sense afegir gens d'oli. Els retirarem, i un d'ells el reservarem tapat amb paper d'alumini per que retingui tots els sucs i s'acabi de fer per dins.
A la mateixa cassola retirarem l'excés de greix que pugui haver quedat i abocarem la ceba ben picada deixant-la a foc mitjà fins que sigui tova i agafi un color daurat.
Afegirem les verdures tallades ben primes que ens vingui de gust. En aquesta ocasió, tenia per la nevera unes pastanagues i unes mongetes verdes (sembla el yin i yang).
Un cop aquestes verdures estiguin cuites, incorporarem els xiitakes, la salsa de soia i un parell (en funció del que ens agradi...) de cullerades grans de salsa Hoisin. Remenarem i deixarem que s'integrin tots els sabors.
Mentrestant, tallarem a daus el magret d'ànec que havíem deixat sense tapar, afegirem un bon grapat de julivert ben picat i ho incorporarem tot a la cassola.
Remenarem bé i afegirem la quantitat d'arròs que estimem en funció del numero de comensals.
Deixarem que s'impregnin bé els grans d'arròs amb tota la substancia de la cassola i mullarem tot amb el corresponent líquid. Li podria anar bé un brou de pollastre, un brou fet amb carcasses del mateix ànec, un brou de verdures, o fins i tot amb aigua mineral. Aquest cop, ho vaig fer amb un caldo dashi suau i puc donar fe del bon resultat del plat.
Mentre es cou l'arròs, tallarem finament (mig centímetre aproximadament) el magret d'ànec que havíem reservat tapat amb el paper d'alumini i el salpebrarem. Aquest és l'únic moment que afegim sal, ja que tant la salsa de soia como la Hoisin són suficientment fortes com per haver de potenciar i pujar el nivell salí del plat.
Quan l'arròs estigui pràcticament fet, apagarem el foc, i el cobrirem amb l'ànec que tenim tallat i taparem la cassola deixant-la així uns cinc minuts, per una banda per que s'escalfin els talls de magret i per un altre, per acabar de fer l'arròs. I ja podem portar a taula...
I els ingredients (les quantitats són aproximades i són les que vaig fer servir per preparar l'arròs per unes sis persones), mes o menys vindrien a ser els següents:
- Un parell de magrets d'ànec.
- Q.N. d'arròs bomba.
- Xiitakes
- Ceba
- Les verdures que ens vingui de gust i que puguem tenir a la nevera.
- Brou (de qualsevol mena) o aigua.
- Julivert
- Salsa de soia.
- Salsa Hoisin.
Començarem fent uns talls al magrets d'ànec per la banda de la pell i els marcarem per les dues cares a la cassola a foc mitjà-alt i sense afegir gens d'oli. Els retirarem, i un d'ells el reservarem tapat amb paper d'alumini per que retingui tots els sucs i s'acabi de fer per dins.
A la mateixa cassola retirarem l'excés de greix que pugui haver quedat i abocarem la ceba ben picada deixant-la a foc mitjà fins que sigui tova i agafi un color daurat.
Afegirem les verdures tallades ben primes que ens vingui de gust. En aquesta ocasió, tenia per la nevera unes pastanagues i unes mongetes verdes (sembla el yin i yang).
Un cop aquestes verdures estiguin cuites, incorporarem els xiitakes, la salsa de soia i un parell (en funció del que ens agradi...) de cullerades grans de salsa Hoisin. Remenarem i deixarem que s'integrin tots els sabors.
Mentrestant, tallarem a daus el magret d'ànec que havíem deixat sense tapar, afegirem un bon grapat de julivert ben picat i ho incorporarem tot a la cassola.
Remenarem bé i afegirem la quantitat d'arròs que estimem en funció del numero de comensals.
Deixarem que s'impregnin bé els grans d'arròs amb tota la substancia de la cassola i mullarem tot amb el corresponent líquid. Li podria anar bé un brou de pollastre, un brou fet amb carcasses del mateix ànec, un brou de verdures, o fins i tot amb aigua mineral. Aquest cop, ho vaig fer amb un caldo dashi suau i puc donar fe del bon resultat del plat.
Mentre es cou l'arròs, tallarem finament (mig centímetre aproximadament) el magret d'ànec que havíem reservat tapat amb el paper d'alumini i el salpebrarem. Aquest és l'únic moment que afegim sal, ja que tant la salsa de soia como la Hoisin són suficientment fortes com per haver de potenciar i pujar el nivell salí del plat.
Quan l'arròs estigui pràcticament fet, apagarem el foc, i el cobrirem amb l'ànec que tenim tallat i taparem la cassola deixant-la així uns cinc minuts, per una banda per que s'escalfin els talls de magret i per un altre, per acabar de fer l'arròs. I ja podem portar a taula...
Nou enllaç a Facebook
A partir d'avui, l'enllaç de Facebook que figura a la dreta del blog, ja dirigeix cap a la nova pagina de Facebook de La Cuina de Mindundi (abans ho feia a la particular).
Si voleu, podeu entrar des del mateix enllaç o bé des del següent:
https://www.facebook.com/LaCuinaDeMindundi
A més si a la pagina de Facebook clickeu al botó "M'agrada" o "Me gusta" rebreu actualitzacions del blog, fotografies, enllaços i d'altres noticies relacionades amb el mon de la gastronomia.
Gràcies!
Si voleu, podeu entrar des del mateix enllaç o bé des del següent:
https://www.facebook.com/LaCuinaDeMindundi
A més si a la pagina de Facebook clickeu al botó "M'agrada" o "Me gusta" rebreu actualitzacions del blog, fotografies, enllaços i d'altres noticies relacionades amb el mon de la gastronomia.
Gràcies!
Neichel. Dels clàssics i dels millors de Barcelona.
Neichel Restaurant
Beltrán i Rózpide, nº 1-5 (antes Avda. Pedralbes)
08034 Barcelona
Tel. 93 203 84 08
Fax 93 205 63 69
neichel@relaischateaux.com
Aquest és un dels grans clàssics de Barcelona que em quedava
per anar, i com m'ho havien recomanat ja uns quants cops i diferents persones,
no podia ser que encara no l'hagués provat.
Està situat al humil barri de Pedralbes de Barcelona en un
indret espectacular amb terrassa per gaudir a les nits d'estiu. El menjador
principal amb una decoració senzilla, dona al pati deixant passar la llum
natural i donant sensació d'amplitud. El parament de taula i els complements,
són de primer ordre, tal i com cal esperar d'un lloc d'aquestes
característiques.
Vàrem fer un menú de degustació en el que, per començar,
servien uns aperitius consistents en una Royal de foie gras i garnatxa (a la
foto, servida en la bonica cocotte que és veu en primer pla), una vichyssoise
(a l'altre gotet), un tàrtar de bonítol i salmó amb anxoves (a la cullera
metàl·lica) i unes sardines amb quinoa i gelatina de vermut (a la cullera de
ceràmica).
A més, una mantega d'anxoves per anar fent temps amb el bon pa que servien...
El primer dels plats va ser una amanida de tonyina fumada i salmó marinat a l'alfàbrega, amb brots amanits amb una vinagreta de cítrics, crostons i mongetes del ganxet. Molt bo i equilibrat.
Per continuar amb un parmentier cremós de patata trufada amb bolets i vieira a la planxa. Espectacular. Si hagués de destacar un plat (que ja és complicat), diria que aquest va ser el millor de la vetllada.
El plat de peix va consistir en un lluç i corball en suc de bullabessa amb macarrons de sípia (increïbles aquests...). Molt bo i servit en un plat que em va recordar els de la vaixella de quan em vaig casar...
I per acabar amb el menú i abans de passar a les postres, una galta de vedella i trinxat de la Cerdanya amb compota de ceba al cassis, mussolina de moniato/api i verduretes de temporada. També increïble el sabor i divertit el joc de textures de la melositat de la galta amb el contrast del cruixent de les verdures.
Brutal la degustació de postres. En qualitat i quantitat. La veritat és que ja no recordo que era cadascun d'ells... però dono fe de que estaven tots molt bons. Acompanyats per un xupito de garnatxa de Capmany servit en una preciosa copa.
A més, amb els cafès i per si encara ens havia quedat algun forat, varen portar unes petit fours consistents en teules variades, xocolates i carquinyolis, a més d'unes olives dolces.
Els vins que varem prendre durant l'àpat van ser un blanc de la D.O. Costers del Segre i un negre de la D.O. Montsant (no recordo els noms...).
En resum: va ser una vetllada meravellosa amb una cuina d'una qualitat impecable i en un indret de luxe. Bon servei (tot i que seria un detall que sabessin parlar la meva llengua a més d'entendre-la). Crec que és un dels millors de Barcelona i per recomanar sense cap mena de dubtes.
Tag :
Restaurant,
Restaurant *
Mil921. La cuina d'Alex Suñé.
Restaurant Mil921
Casanova, 211 - Barcelona
Tel. 934 143 494
www.mil921.com
Explorant el web he pogut esbrinar que el restaurant deu el seu nom a l'any de naixement de l'avi del xef Alex Suñé, de nom Mario i de qui es pot veure una fotografia gegant que presideix l'entrada a la sala.
Es tracta d'un restaurant situat al final del carrer Casanova (entre Diagonal i Travessera de Gràcia) i obert no fa gaire temps (crec que des de fa uns tres anys...), de tall modern i acollidor amb no gaires taules i ben espaiades i una il·luminació justa. Elegant vaixella i copes de qualitat.
Ens van preparar per al grup, un menú de degustació especial per 54 € que incloïa l'aigua, el vi i les postres i que va consistir en els següents plats:
Per començar, una mena de sashimi de tonyina preparada "a la flama" amb encenalls de foie i uns filaments de una mena de bitxo vermell picant japonès anomenat ito togarashi. La salsa que portava, de traca i mocador. Molt bo, tot i que al tractar-se de dos ingredients que a mi m'agraden molt per separat, vaig trobar que junts perdien el protagonisme que han de tenir.
 |
| Tonyina a la flama |
Al mateix temps, ens varen servir un sashimi de tonyina amb ous de truita (crec) i una salsa a base de soia i sèsam, també molt bona.
 |
| Sashimi de salmó |
Original va ser la llonganissa amb encenalls de foie acompanyada per una fina i cruixent coca de pa amb tomàquet.
 |
| Llonganissa amb encenalls de foie |
L'únic plat del sopar que va ser servit de forma individual, va ser un ou de corral amb tòfona ratllada, servit a sobre d'un brioix i acompanyat d'una parmentier trufada de patata. Per a mi, el millor plat de la nit.
 |
| Ou de corral amb tòfona i parmentier de patata |
Per continuar, un plat per a compartir entre dos i consistent en un morro de bacallà amb beixamel trufada i patata emmascarada amb botifarra de Perol. Acabat (també) amb tòfona ratllada.
 |
| Morro de bacallà i patata emmascarada |
Espectacular posta en escena la de l'últim plat, que va ser un garrí confitat fumat al aroma de romaní.
 |
| Garrí confitat al aroma de romaní |
Complicat de repartir, ja que de cada plat havien de sortir quatre racions...
 |
| Garrí confitat al aroma de romaní |
Encertats els vins que ens varen acompanyar tot el sopar i que varen ser els següents:
- Menganito. Vi blanc de la D.O. Rueda. Fresc, fàcil i amb una curiosa etiqueta. Verdejo. Res més...
- Punt i apart. Vi negre del Celler La Vinyeta i de la D.O. Empordà. Curiosa etiqueta en forma de banda d'imatges per Zoòtrop. D'aquest mateix celler és també el Llavors (Premi Laus 09 per la seva etiqueta) i que varem poder tastar el passat mes d'octubre al restaurant Can Maret.
Les postres, bones, tot i que no és el meu fort, varen ser:
- Un pastis fi de poma.
- Una coca de crema
- Un amb xocolata (ho sento però no recordo el nom...)
Totes elles molt ben presentades i visualment atractives.
En resum, una cuina de qualitat molt ben elaborada (no en va, el xef Alex Suñé és finalista a millor cuiner català del any) i amb uns productes de primera, el que dona com a resultat el gaudir d'un àpat en aquest restaurant. A destacar també la paciència de tot el personal de sala, esperant a que acabéssim les copes i la tertúlia nocturna.
Els dos únics peròs que posaria són en primer lloc, el fet de que si preparen un sopar degustació d'aquestes característiques, crec que haurien de ser ells mateixos els que fessin les porcions en determinats plats (molt evident en el cas del plat de garrí a repartir entre quatre, el morro de bacallà i les postres, i sent passable a la resta), i en segon lloc, el fet de la reiteració del producte, que no per estar "de moda" o ser un producte "top" es va donar en dos ocasions (i em refereixo en concret, a la presència del foie en dos plats seguits, així com de la tòfona en els dos següents).
Al anar a preu fet, no puc opinar dels preus de la carta, tot i que crec que tenen un menú de migdia molt ajustat.
I ja per acabar, una foto del local.
Tag :
Lista Carmelín,
Restaurant
Mandonguilles de bacallà
Aquesta senzilla recepta està extreta del blog de Xabier Gutierrez. Els ingredients necessaris són els següents, calculats per fer unes quatre racions (de 4 o 5 mandonguilles per cap):
- Mig quilo de bacallà.
- Un parell de cebes.
- 150-200 grams de pa ratllat, farina de galeta o Quelis en pols.
- 4-6 ous (segons la mida).
- Farina blanca.
- Oli
I per la salsa:
- Uns quants pebrot del piquillo (8-10... vosaltres mateixos, en funció de la quantitat de salsa que volgueu obtenir).
- Sal i sucre.
- Oli
Començarem tallant la ceba en brunoise (es a dir, en trossos el més petits possible) i la pocharem (ja sé que no és el terme correcte en català i que hauria de ser escalfar, però no m'agrada com sona aquest) en una paella fins que ens agafi un bonic color daurat. Un cop estigui, l'escorrerem i reservarem.
En un bol, barrejarem el pa ratllat juntament amb els ous, el bacallà prèviament esmicolat o (com va ser en el meu cas ja que ho vaig fer amb lloms) tallat ben fi, i la ceba confitada i escorreguda. Remenarem bé tot el conjunt fins a formar una pasta espesa i amb l'ajut de les mans anirem formant boles de la mida que més ens agradi.
Mentrestant i per fer la salsa, anirem confitant el pebrots del piquillo en una paella amb unes gotes d'oli i una miqueta de sal i sucre, fins que se'ns caramel·litzin. Els retirarem a un got i els passarem per la batedora tot afegint un bon raig d'oli d'oliva verge extra fins que n'obtinguem la textura desitjada.
Per acabar les mandonguilles, les passarem per una mica de farina blanca i les fregirem en una cassola amb abundant oli d'oliva i les anirem retirant a un plat amb paper absorbent per treure l'excés d'oli.
Servirem les mandonguilles en una font i la salsa en un bol per que cadascú es serveixi com li vingui de gust.
Tag :
Receptes
.jpg)
