Les Fonts. El pop més tendre que mai he tastat...

Les Fonts
Cristòfol Colom, 1
43850 - Cambrils

Tel. 977 793 352 

www.barrestaurantlesfonts.com




Fa uns dies, aprofitant una escapada romàntica a Cal Malcarat (coordenades GPS 41.066590, 1.066942) i que ara també disposa d'unes luxoses habitacions, vaig aprofitar per anar amb l'amic Ricard a un lloc econòmic dels que sempre m'havia parlat i del qual deia feien molt bons arrossos. 

El restaurant (o bar, com ells mateixos l'anomenen) està situat a un lloc prou cèntric de la població, sense ser dels que estan a la zona zero (zona guiri pels nouvinguts) i és un local d'aquells senzills de tota la vida, que ara, després d'una posada a punt, que pel que em van comentar, els convenia, s'ha reconvertit en un agradable lloc a on anar a gaudir d'una autèntica cuina marinera. 

És un lloc senzill i sense gaires pretensions, on el que mana i prima és el producte fresc provinent de la llotja de Cambrils, tractat amb respecte i tradició  i sense gaires poca-soltades de les que veiem a altres llocs de l'estil, que pretenen imitar (sense aconseguir-ho en el 99% dels casos) als grans xefs que toquen un producte similar.

Taules i cadires rústiques de fusta, sense gaires guarniments a la taula on tan sols hi ha uns estalvis de paper amb fotografies del cap de família als seus temps de pescador (que em disculpi si encara està en actiu, però no vaig fer-li cap interview...) i parament senzill però correcte en la línia del que ens trobem en arribar. 



Pel que fa a la carta, referències bàsicament marineres, amb tapes, combinats de peix i plats típics de la gastronomia marinera de la zona. Poques opcions pels carnívors, tot i que als entrants hi ha alguna concessió als menys enamorats dels productes de la mar.

Tenen un menú entre setmana a molt bon preu (crec recordar que estava al voltant dels 11 €) i els caps de setmana, ofereixen un menú molt bo per 27,50 € que inclou un aperitiu, un entrant, un principal i unes postres a escollir amb ampolla de vi inclosa, que va ser l'opció triada per nosaltres, perquè vam veure que estava prou bé per a haver d'escollir plats de la carta, i perquè l'amable noia que servia a la sala ens va recomanar per preu i qualitat.

L'únic canvi que vam fer al menú aquest, va ser el vi, que en lloc d'agafar el que recomanaven, vam canviar per una garnatxa blanca de la D.O. Terra Alta del Celler Batea anomenada Primicia. Molt bo, tot i que el preu estava una mica desfasat (quasi x3). Val a dir, que el detall de cobrar-nos l'ampolla sencera en lloc de la diferència del cost del qual anava al menú, personalment em va xocar una mica, però penso que va ser més per oblit i distracció del servei que no pas per mala intenció. 

El menú que vam escollir, com permetia escollir entre dos aperitius, vam agafar per compartir tots dos, que van ser uns bunyols de bacallà (molt bons) i una coca amb pernil i encenalls de foie. 




Dels entrants, vam fer el mateix i vam demanar tots dos per compartir-los, i així van arribar uns llagostins a la planxa amb allioli negre (que personalment no acabo de trobar-li el què a fer-ho amb all negre i penso que deu ser de les poques concessions a la cuina "moderna" que deuen fer allà, i que jo tornaria a fer el clàssic amb la tinta de la sípia... però que només és l'opinió d'un mindundi, eh?). 



I un pop a la brasa què va ser l'estrella de la vetllada i què a tots dos ens va posar "catxondos" (mira que senzill és...) ja que és un plat que després d'haver tastat en multitud d'ocasions, mai ens havíem trobat amb una textura com aquesta... es fonia a la boca i podies menjar-lo amb cullera si volies. Tant excited estàvem amb el bitxo aquest, que des de la cuina ens van dir que eren popets d'allà mateix de Cambrils, i que no tenien gaire secret de cuina... bullits i acabats a la graella. Dels plats bons d'aquest 2018.



I com a principal, un arròs caldós d'escamarlans que pel meu company estava massa poc cuit, però per a mi era perfecte. La meva opinió pel que fa al tema de la cocció dels arrossos, és que sempre és millor que estiguin poc fets, doncs a mesura que reposa al plat es va coent i si ja el portessin passat de cocció, cap a enrere és complicat (per no dir impossible) anar. Finalment, tot i que li va costar d'admetre, va reconèixer que tenia raó... ;-)

L'arròs per cert, impressionant. Ens vam quedar amb les ganes de tastar el que finalment i després d'insistir-li a la noia vam demanar que es mullés pel seu preferit i que va dir que era el "rossa". Haurem de tornar per tastar-lo...   





I pel que fa a les postres, jo ni tan sols vaig escoltar les que hi entraven al menú, i vaig demanar si acceptaven pop com a postres... i em va dir que cap problema... encantadors.

Un flam per fer baixar per la parella.



I un pop per acabar l'àpat el més amunt possible per a mi. 



I pel que fa al compte, sense enganys... 27,50 € del menú amb vi inclòs (amb la puntualització feta més amunt). 



Crec que per menys de 30 € per cap, un aperitiu de qualitat, un entrant (que si és el pop aquest, ja és per fer palmes amb les orelles), un arròs com el que fan allà, les postres i el vi (si no sou tan primmirats com aquests que van anar), és un preu top pels temps que corren i el que donen (i més a zones turístiques com és la de Cambrils).

Un lloc molt recomanable.  
diumenge, 20 de maig de 2018
Posted by Jordi Castaño

Dos Pebrots. Original i bona cuina de platets al Raval.

Dos Pebrots
Doctor Dou, 19
08001 - Barcelona

Tel. 938 539 598

www.dospebrots.com




En aquesta nova trobada dels 3(o+) a Taula (quatre un altre cop, per la presència del Manel Xicota que ens va acompanyar aquell dia) vam anar a la que és la segona casa de l'estrellat Dos Palillos que recentment vam publicar també de forma conjunta. Situat també al barri del Raval i molt proper a aquest, es tracta d'un local d'ambient informal, amb taules i tamborets a qualsevol de les seves barres, i en la que una d'elles seguint amb la tendència de l'anterior, també té visibilitat cap a la cuina.


La seva carta és plena de petits plats pensats en format compartir, i que tal com ens van explicar i recomanar, l'ideal és fer uns tres plats per comensal. Ells mateixos et guien una mica per la seva carta i també et suggereixen altres coses de temporada que tenen habitualment fora de carta.   

La seva carta de vins està ben estructurada i presentada de forma "moderna", i tenen cabuda propostes originals com la d'oferir alguns vins en porró (a part de la lògica opció de vins a copes, és clar...).

De tots els plats, destacaria pel seu resultat culinari, el bacallà al pil pil que preparen amb el cap de l'animal i presenten a una cassola, i que un cop servit al plat, omplen amb patates fregides, que barrejades amb la salsa, donen com a resultat una autèntica festa en un sol plat. També és destacable la truita unilateral de pinyons (ho sento però així és com figura a la carta...) que preparen a la vista en una cassola de ferro colat en la qual van abocant des de l'ou fins a la resta d'ingredients que la componen, quedant una truita ben saborosa i melosa, comme il faut.



Com sempre, el resum de la visita, els plats tastats i les anècdotes habituals a les nostres trobades, les podreu llegir al post que de forma conjunta hem fet a:

En resum, un restaurant que em va agradar més del que em pensava quant a cuina, amb plats molt originals, ben preparats i amb ingredients de qualitat, però amb detalls que no m'acabaven de fer el pes, com haver d'escoltar a cadascun dels plats la història de la preparació o bé dels ingredients d'aquests. I no era pas per culpa del servei que el vaig trobar molt disposat i amable. Imagino que són les directrius que deuen marcar des de dalt, i és que no sempre les coses són a gust de tothom... 

diumenge, 13 de maig de 2018
Posted by Jordi Castaño

Meneghina. Romàntic i bon italià al Born.

Meneghina
Tiradors, 2
Barcelona

Tel. 931 192 221

www.meneghina.es



El dia de Sant Jordi, les nenes em van demanar d'anar a dinar a un restaurant italià, que fos bo, que no haguessin estat mai i que a més fos cèntric (ja veieu que demanen poc...). Vaig haver de tirar de la meva llista de pendents, i van aparèixer Le Cucine Mandarosso i Meneghina. Per proximitat al centre, vaig trucar al primer que està entre el Palau de la Música i Santa Caterina, però coincidia que era dilluns i era el seu dia de descans (tinc una mena de maledicció amb aquest lloc, perquè ja són unes quantes les ocasions que he intentat anar i per un motiu o un altre, no he pogut encara anar) i aleshores ja vaig reservar al segon, que està situat al Born a tocar del parc de la Ciutadella. 

Es tracta d'un petit local (calculo que té capacitat per a uns 30 comensals...) decorat de forma rústica i amb tons càlids que li donen un encant molt especial que el fa idoni per a romàntiques trobades, i que disposa d'un parell de taules al carrer per quan arriba el bon temps... També destacaria com un dels seus punts forts, l'amabilitat i simpatia del seu servei que sempre té un somriure pels clients i et recomana encertadament segons les teves preferències. 

La carta és curta, amb només una dotzena de referències, però complicada d'escollir un plat d'entre els seus entrants, com la burrata que diuen que és excepcional però que aquell dia no ens van poder oferir perquè no els havia arribat, la parmigiana d'albergínia, el carasau amb straciatella o el vitello tonnato, o bé els plats de pasta, risotto, o carn o peix de llotja.  

Pel que fa a la carta de vins, la veritat és que ni la vaig fullejar, deixant-me portar per les recomanacions de la noia, segons les preferències de les nenes, i així va arribar a taula un fabulós pinot grigio Ronco del Tassi. 

Vam compartir un Vitello tonnato, que fan amb una versió totalment lliure i informal, en el que la tonyina ens arriba en forma d'escuma o mousse. Molt bo i per repetir.  



I després, cadascun el seu plat principal i que vàrem coincidir tots quatre en demanar-lo de la secció pasta que, lògicament preparen ells. La meva elecció van ser aquests Tagliatelle amb ragù de porc ibèric i vedella



Uns Spaghetti, tomàquet, alfàbrega i tomàquet sec que van triomfar. 



I un parell de racions de Casarecce amb sípia, carxofes i menta.



I unes postres, també compartides (només per dos), que van ser aquestes extraordinàries Cannolo sicilià. 




Com podeu veure al compte, el preu del dinar es va quedar en poc més de 20 € per cap sense comptar el vi, però penso que en aquest cas no és gaire representatiu, perquè només vam demanar un plat cadascun, i un entrant i unes postres a compartir entre quatre. Calculo que el preu correcte i aproximat s'enfilaria gairebé als 35-40 € per cap (begudes a part). 



Car? Si penseu en un restaurant italià com a lloc per atipar-se de pasta o pizza, us semblarà caríssim. Però si en canvi aprecieu la bona pasta fresca i casolana acompanyada de productes frescos i de qualitat, i tot això en un lloc encantador i romàntic i amb un servei top, aquest lloc sens dubte us enamorarà. Us el recomano... 



diumenge, 6 de maig de 2018
Posted by Jordi Castaño

Fismuler. Sorprenent troballa al Born

Fismuler
Carrer del Rec Comtal, 17
08003 - Barcelona

Tel.: 935 140 050

www.fismuler.com



Al costat mateix de l'Arc de Triomf es situa aquest restaurant d'hotel que va ser una grata sorpresa en la nova sortida dels 3(o+) a Taula. Sorpresa, perquè no és habitual trobar cuina i servei d'aquesta qualitat en un hotel (Hotel Rec, concretament), encara que afortunadament cada cop sigui més habitual. 

El local, molt ample i d'estil industrial com és tendència en les noves obertures, es mostra molt obert a l'exterior i a les mirades indiscretes des del carrer, amb espais amples amb taules altes i d'altres a compartir. 

La seva carta ens ofereix la possibilitat de triar entre més d'una dotzena d'entrants (cremes, arrossos, llegums, amanides, etc.) i vuit principals (quatre de carn i quatre de peixos o marisc). Les postres, les canta la mateixa pastissera del local, i ja us avanço que per a mi va ser la millor part de l'àpat sense desmerèixer pas cap altre plat dels tastats. De fet, la fotografia amb la que il·lustro els posts compartits dels dinars dels 3(o+) a Taula, és aquesta setmana per un pastís de formatge, que per si sol ja val una visita a aquest restaurant... 



I com sempre, el resum de la visita, els plats tastats i les anècdotes habituals a les nostres trobades, les podreu llegir al post que de forma conjunta hem fet a:

En resum, un restaurant que m'atreveixo a recomanar, almenys de moment si continuen dins aquests elevats estàndards de cuina i servei.
 
diumenge, 29 d’abril de 2018
Posted by Jordi Castaño

Guia 3(o+) a Taula. 50 llocs de Barcelona on menjar bé.





Dos anys i mig fa ja de l'inici d'aquesta meravellosa aventura dels 3(o+) a Taula i per fi veu la llum la Guia de restaurants de Barcelona. 

No pretén pas ser una guia dels millors restaurants de Barcelona, com altres entitats i empreses del sector ja volen dogmatitzar, sinó que solament és un recull dels llocs que tots tres hem anat i ens han agradat prou per atrevir-nos a recomanar-los en un espai públic i obert com són les xarxes i internet. La major part dels que podreu veure estan ja publicats al nostre web www.tresomesataula.cat i els pocs que no trobeu a aquest blog, els podreu trobar a qualsevol dels particulars de cadascun de nosaltres. 

Aquesta guia està feta i redactada des de la sinceritat i honestedat més gran per la nostra banda. No acceptem ni invitacions a menjars, ni tan sols a anar a conèixer llocs. La tria dels restaurants la fem per ordre rotatori entre nosaltres i sempre dels que pensem que poden agradar, tant a nosaltres mateixos, com a la resta de seguidors i potencials consumidors d'aquesta activitat tan gratificant, tot i que no sempre encertem... Abonem religiosament les consumicions que fem i mai ens anunciem a l'hora de reservar. Penso per tant, que és una guia molt fiable i feta amb molta cura i estima, amb l'única intenció de compartir la nostra afició a aquesta noble tarea de descobrir llocs a on menjar bé. 

Com podreu veure, per motius logístics hem restringit l'àrea d'actuació a Barcelona ciutat, encara que alguna sortida fora hem fet, però no l'hem volgut reflectir...  Qui sap si d'aquí a un temps podem editar una Guia de OutBcn, o fins i tot una d'internacional... ;-)



Serà una guia dinàmica, perquè anirem fent periòdicament versions d'aquesta, afegint nous llocs que anem visitant i que pensem que mereixen figurar a la guia, i eliminant aquells que, bé per tancament (esperem que no) o per inputs negatius nostres directes o bé pels de seguidors que ens feu arribar les vostres impressions.

Només em quedaria per afegir, que aquesta guia és TOTALMENT GRATUÏTA i que la podeu descarregar tot fent clic a la imatge que hi ha a continuació.


I agrair a tothom la gran acollida i quantitat de descàrregues que aquesta setmana ha tingut tant per mitjans públics (Facebook, Twitter, ...) com privats (Whatsapp o Mail).


diumenge, 22 d’abril de 2018
Posted by Jordi Castaño

Bardeni. El paradís pels carnívors existeix.

Bardeni
València, 454
08013 - Barcelona

http://www.caldeni.com/bardeni/






Nova sortida dels 3(o+) a Taula (aquest cop, quatre, amb la inestimable companyia de l'amic Albert) a un restaurant triat per mi mateix i que encara que no vagi sovint o més del que a mi m'agradaria, és dels meus favorits de Barcelona. 

Situat a prop de la Sagrada Família, es tracta de Bardeni. Temple de la carn del qual en Dani Lechuga és el seu Pontífex Màxim i Gran Aiatol·là, i que tot repassant les meves notes, m'adono que la meva última visita és d'ara fa més d'un any, i que podreu veure clicant a Bardeni 2016 

Els trets diferencials d'aquest restaurant, a banda de la qualitat de la seva cuina i les seves matèries primeres, són la seva decoració informal (una mica rotllo carnisseria), l'eficiència i amabilitat del seu servei i el fet de no acceptar reserves. Això últim, tot i que d'entrada pot semblar un inconvenient, no és pas cap problema si vas a l'hora d'apertura, encara que nosaltres vam anar una mica abans de les 13:30 i ja hi havia gent esperant. I si quan arribes no tens lloc, els hi dius i pots anar tranquil·lament a fer un aperitiu al bar del davant, on t'aniran a buscar tan aviat tinguin la teva taula preparada (una bona fórmula, si senyor).  

La seva carta es manté bastant invariable des de la reinvenció del seu local i negoci ara fa tres anys, amb clàssics de sempre com les croquetes, el caneló de cua de vaca, l'onglet (a la imatge), el tàrtar o la costella en dues coccions, però sempre amb suggeriments del dia en funció de la temporada i del mercat. I també amb opcions per a qui no agradi la carn (existeix gent tan perversa?) com els seus clàssics plats de tonyina (en tataki o tàrtar) o algun arròs que sempre té disponible. 



I el resum de la visita, els plats tastats i les anècdotes habituals a les nostres trobades, les podreu llegir al post que de forma conjunta hem fet a:

Un dels meus restaurants preferits a Barcelona, bàsicament per la seva cuina i el seu producte top, però sense oblidar la bona feina del servei de sala. Imprescindible si sou, com jo, amants de la carn de qualitat sense masses complicacions. 


diumenge, 15 d’abril de 2018
Posted by Jordi Castaño

Pichorradicas. Clàssic (massa) a Tudela.

Pichorradicas
Cortadores, 11
31500 - Tudela

Tel. 948 821 021

www.pichorradicas.es



D'aquest restaurant havia sentit parlar fins a la sacietat al meu pare, de la seva època de treballador de Seat, quan anava convidat pels industrials o bé dels caps de la mateixa empresa a Pamplona. Com havíem de fer parada i fonda de baixada d'una estada pel nord i ja havíem fet l'únic recomanat d'aquesta població, vaig decidir fer un vot de confiança al meu pare i anar a treure el nas...

Situat al centre històric i a tocar de la coneguda Plaza de los Fueros, és un local que desborda classicisme per tots els seus porus. Massa? Per a mi si... Digueu-me marcià, però a mi aquests llocs amb tufillo de naftalina, ja em posen alerta abans fins i tot d'haver pogut ni tan sols revisar la carta... 



La seva carta presenta els plats tradicionals de la seva demarcació (regió? provincia? autonomia?... cada cop costa més expressar els sentiments de país...) emmarcats com no podia ser de cap altra manera en: Amanides fredes i calentes, entrants, carns i peixos. 

Mentre esperàvem la comanda, ens van portar uns pebrots de Padrón (no seria pas quilòmetre zero...) i el vi, que com acostumo a fer quan sóc fora del país, va ser de la seva rodalia i en aquest cas, un Guelbenzu Evo 2011, VT Ribera del Queiles que va acompanyar prou bé l'àpat d'aquell dia. 

 

Com havíem de fer camí de tornada cap a casa i no era qüestió de patir somnolència, vam compartir unes Pochas de Tudela amb piperrak. Prou bones, tot i que no restaran pas als meus somnis gastros...  

 




I de principals, un timbal de tomàquet i foie gratinat amb formatge del Roncal, que no vaig arribar a tastar, però que no feia pas mala pinta...
  


I un garrí rostit, molt i molt clàssic en la seva elaboració i que a part d'una bona matèria primera, no em va provocar cap mena de desig ocult.



El compte, 35 € per cap sense postres i amb només un entrant, tampoc és que sigui econòmic en relació a la satisfacció que t'aporta...  



Resum: Malament? No pas... No puc definir-ho així... 

Desig de tornar zero, però no puc pas parlar malament ni no recomanar-lo.  És només que quan ja portes un cert bagatge en aquestes històries, et fan una mica de mandra determinat tipus de restaurant, que a més de no sorprendre't, et fan palesa la realitat dels teus temors. 

I pel que fa al servei, només una pinzellada... La persona encarregada de servir-nos, a part d'haver-li de repetir mil cops sense èxit les nostres demandes en correcte castellà, a l'hora de servir el vi, va ser capaç de fer quatre errades en només 10 segons... No ens el va donar a tastar, em va servir primer a mi, em va omplir la copa fins a límits que no havia vist mai, i va vessar gran quantitat per la taula sense ni tan sols netejar-la o disculpar-se... De debò que vaig al·lucinar bastant... Tampoc vull fer-ho extensiu a tot el servei, doncs el que semblava el cap de sala, estava molt atent i tot i que no arribava a totes, l'esforç que feia compensava les deficiències de l'altre personatge.  

En fi... allà està i ja ho sabeu. 

diumenge, 8 d’abril de 2018
Posted by Jordi Castaño

Sato i Tanaka. Excel•lent i tranquil•la barra japo.

Sato i Tanaka
Bruc, 79
Barcelona

Tel. 938 099 274


En aquesta nova experiència dels 3(o+) a Taula i per recomanació de l'Esther, ens vam endinsar en una proposta molt valenta de cuina japonesa, provinent dels ja reconeguts restaurants Can Kenji i Aiueno. 

Un senzill local a la dreta de l'Eixample amb dues barres dirigides per Sato i Tanaka, que són dos sushimen (imagino es defineixen així) amb molta, molta mà per això del sushi. 

Tinc una certa animadversió d'entrada, per tot el que no sigui una taula on poder estar cara a cara amb les persones amb les quals comparteixo taula, o sigui que podeu imaginar que en penso de les barres... Però en aquest cas, m'he de treure el barret per segon cop (el primer va ser a la barra del Koy Shunka) davant el confort i tranquil·litat que em va transmetre aquest lloc...

Tenen una carta amb els clàssics talls o peces de sushi que tots coneixem àmpliament de la cuina japonesa, i en la qual també tenen cabuda menús de degustació, on els nigiris són l'indiscutible peça estrella de la casa. I he de dir, què és un dels llocs de cuina japonesa a on més he gaudit amb el binomi sala-cuina, fins al punt d'estar ja planificant una nova visita ben aviat. 

Com diuen que una imatge val més que mil paraules, us deixo una mostra del menú que vam fer aquell dia amb els 3(o+) a Taula...




Que com sempre podreu ampliar entrant i llegint el post que de forma conjunta hem fet a:


En resum... un lloc molt recomanable que si bé no figurarà (injustament) al top 50 del 2018, tant per cuina, com per sala i servei, té un lloc garantit per a próximes edicions de la Guia. 

diumenge, 1 d’abril de 2018
Posted by Jordi Castaño
Amb la tecnologia de Blogger.

Dites a tenir en compte

"No hi ha amor més sincer que l'amor al menjar" - George Bernard Shaw

"L'amor és tan important com el menjar. Però no alimenta" - Gabriel García Márquez

"No ens reunim al voltant de la taula per menjar, sinó per menjar junts" - Plutarco

"Qui rep als seus amics i no presta cap atenció personal al menjar que ha estat preparat, no mereix tenir amics" - Anthelme Brillat-Savarín

"La vida és allò que passa entre els àpats" - Carlos Rolando

Entrades Populars

Arxiu del Blog

La meva llista de blogs

Total de visualitzacions de pàgina:

Seguir per email

Traduir

Seguidors

- Copyright © La cuina de Mindundi -Metrominimalist- Powered by Blogger - Designed by Johanes Djogan -