Bicnic. Molt bona troballa.

Bicnic
Girona, 68
08009 - Barcelona

Tel. 690 904 614

www.bicnic.com
reserves@bicnic.com




Tot i ja fer un parell de mesos de la meva visita a aquest lloc, com aviem d'anar amb els 3(o+) a Taula, he esperat fins ara per a publicar-ho, i ho faré amb la crònica d'aquell dia, deixant l'espai d'aquells per l'última visita. 


Al costat mateix del ja consolidat i centenari local que va ser colmado i celler als seus dies i on ara s'ubica el restaurant Betlem, els mateixos propietaris d'aquest han inaugurat fa uns mesos, el Bicnic, del qual podríem dir d'entrada que són dos conceptes de restauració ben diferenciats en un sol espai. En un local en forma de U, 
ens trobem per una banda l'espai FAST a l'entrada, amb una llarga barra i tamborets on poder gaudir d'entrepans o mitges racions, i, a l'altra banda de la U, l'espai SLOW, amb taules de pícnic, en les que ja podrem degustar la seva oferta gastronòmica a partir de la carta. Val a dir que només admeten reserves a aquest últim, a l'SLOW, mentre que al FAST, també tens l'opció de portar-t'ho. 

Taules despullades amb tovallons de paper, com ja imagines trobar en un lloc informal d'aquestes característiques, amb parament, això si,  de qualitat. Il·luminació ben trobada amb focus damunt mateix de cada taula, que en algun cas i segons a qui, fins i tot poden arribar a donar una mica massa d'escalfor.

La carta està pensada en més d'un 50% en plats per a compartir, mentre que la resta, que són els segons, ja juguen en una altra lliga i ens trobem amb plats molt elaborats de carn i peix, amb fins i tot alguna concessió a la cuina vegetal. La carta de vins està molt treballada amb referències importants i predomini de les del país, i d'entre les quals vam triar un Bàrbara Forés, una garnatxa blanca de la D.O. Terra Alta. I pel que fa al servei, val a dir que és d'aquell professional i proper que sempre tenen un somriure que fa que et sentis a gust.

Per començar i fora de carta, vam demanar l'ostra del Delta de l'Ebre amb puré d'api-rave i poma àcida, escalunya envinagrada i caviar cítric.


Ostra


Per continuar compartint unes escopinyes saltejades amb oli de bitxo, gingebre i citronel·la.

Escopinyes saltejades


També compartits uns rotllets x-nem de xai de llet i hortalisses a l’estil vietnamita amb vinagreta de mango, dels quals opino que és o serà un dels seus plats més representatius. 


Rotllets x-nem


I ja pel que fa als segons, cadascú es va demanar els seus... I així van portar una galta de vedella brasejada, amb salsa de fricandó de ceps, saltat de bolets i puré de nyàmera. Com podeu veure a la fotografia, una bona ració... 


Galta de vedella


El meu plat, que va ser un fabulós tàrtar de vaca i anguila fumada sobre el moll de l’os fornejat. De debò que vaig gaudir-lo molt i penso que podria anar a un lloc destacat d'entre els meus tàrtars preferits. 


Tàrtar de vaca i anguila


I un tiradito de tonyina sostenible amb “leche de tigre”, garoina, moniato i crema d’alvocat.


"Tiradito" de tonyina


Pel que fa a les postres, tampoc és que tinguin moltes referències, però les que tenen són de les que vénen totes de gust... I només un de nosaltres va demanar unes, que van ser un sorbet de llimona artesanal, merengues de farigola llimonera i empolvorat amb flor de Sichuan.

Llimona pelada



El compte, que sense les begudes ens quedaria per poc més de 30 € per cap, és d'una relació qualitat preu sorprenent, doncs tant per cuina com per servei, tenen un nivell molt alt.




En resum, un lloc recomanable al qual s'haurà d'anar de tant en tant, i més a mesura que vagin renovant la seva carta i introduint nous plats. Particularment, dels que m'han agradat d'aquest 2017-2018... :-)

I si voleu conèixer també el resum que de la visita vam fer fa uns dies amb els 3(o+) a Taula entreu i llegiu el post que de forma conjunta hem fet a:
diumenge, 18 de febrer de 2018
Posted by Jordi Castaño

Ca'l Malcarat. La nova sensació a Cambrils.

Ca'l Malcarat
Cambrils (a l'extraradi...)

Tel.: De moment no admet reserves





Vaig tenir la sort de ser un dels convidats escollits, d'entre una munió de periodistes especialitzats i cuquigastroblogers, a la inauguració d'aquest nou lloc a Cambrils que ha de donar molt a parlar, sobretot quan el seu xef comenci a donar-se a conèixer (més si cal...) en aquesta bonica i tranquil·la, fins ara, localitat de la Costa Daurada. I per celebrar l'esdeveniment, que millor que fer-ho amb un menú de degustació d'una de les que de ben segur esdevindrà especialitat de la casa... la cuina de menuts.




El local, tot i estar a la perifèria de la població, és fàcilment accessible tant per transport públic (amb Renfe i la seva p... vella) com en cotxe, per l'autopista o carretera nacional. Fins i tot, es pot anar al centre del poble tot fent una passejada per la vora del mar.


Un cop a l'interior, que és d'un bonic estil modern, ja se'ns van manifestar les primeres carències pel que fa al parament de taula... I és que no és presentable una vaixella d'aquestes característiques tan bàsiques i primitives. Si us plau, mai més... NO sense els meus plats...


I que dir dels tovallons de paper per acabar-ho d'adobar... Només transcriure la definició que dels tovallons fa la nostra estimada Viquipèdia: ../... Modernament existeixen també tovallons de paper, que no es renten sinó que es llencen després de cada ús. Aquests són habituals a restaurants econòmics, locals de menjar ràpid i bars, a més de ser cada cop més freqüents en algunes llars../... No hase falta desir nada más... Encara sort que les copes eren de vidre, doncs els convidats ja tremolàvem per la por de veure'ns abocats a beure en gots de plàstic... 



Per esbargir als convidats, van disposar un aperitiu de vermuts artesans, amb unes patates xips, unes olives i unes generoses safates de lacón fumat preparat al Kamado que, com habitualment passa amb aquests panxaagraïts, van desaparèixer en menys de deu minuts... es veu que venien amb gana els pobres... Val a dir, que tothom va coincidir amb l'extraordinària qualitat i acabat del producte, resultat de la cocció en aquell aparell, que si voleu ampliar informació i coneixements podeu consultar a l'excel·lent i pedagògica pàgina www.kamado.cat





I ja, sense més comèdies, va començar l'àpat, en el qual l'encarregada del tret de sortida va ser la truita amb suc (o en suc... no sé quin és el nom correcte), típica de la comarca del Priorat. Elaborada de forma perfecta per la Marta, xef executiva que aquell dia va poder compartir taula amb tot el grup gràcies a un gest de generositat sense precedents per part del xef en cap de Ca'l Malcarat, en retirar-li els grillons i les cadenes a la pobra xef.



 


A continuació, el plat que va esdevenir la veritable estrella del dinar: les Potas de Tocino de la Tia Rafaela (quina dèria aquesta de batejar els plats amb l'atribució de la recepta a qualsevol familiar... com les famoses croquetes de la abuela...). Val a dir, que tot i quasi arribar a agenollar-nos davant la famosa xef, va ser impossible arrancar-li la recepta d'aquest fabulós plat. Només sabem amb certesa, que no porten ni ceba ni tomàquet i que s'acompanyen amb botifarra crua de qualitat. I una salseta per sucar pa fins a l'avorriment. També, per descomptat, cuinat de forma magistral per la Marta.

 


El tercer pase, en la línia dels dos primers i també perfectament elaborat per la Marta, van ser una Tripa a l'estil Marta (d'allò que allà anomenen callos), que almenys en aquest cas anaven ben reconeguts per la menció a la mateixa xef.



 



I l'últim plat del dinar, va ser un Cap i pota a l'estil del xef (ja anava sent hora de tastar algun plat elaborat per ell...), amb cigrons robats a un dels plats de la seva xef, i que tal com va comentar amb gran encert un dels convidats, tenia un cert toc mexicà... ves que no sigui d'aquelles terres el xef de Ca'l Malcarat... Fora conyes, un gran plat amb consonància amb la resta de plats, tot i que potser va ser el menys aclamat per anar al final i estar ja amb les panxes una mica plenes.


 


I les postres, cortesia d'un dels convidats de terres del nord, que van ser fotografiades quan ja estaven gairebé consumides. I això que estàvem prou tips... 



 


Curiosament i tret del vi que va acompanyar les postres, la resta de vins que també van ser aportats pels convidats van ser tots de la D.O.Q. Priorat. 


I ja per acabar, un xampany rosat cortesia del xef, imaginem que una mica per excusar-se per la qualitat de la seva aportació al menú d'aquell dia... :-)




En resum: un lloc molt recomanable al que caldrà romandre atents, ja que als mesos vinents donarà molt que parlar, i al que li desitgem molt llarga vida i èxits en la seva trajectòria. 

Esperem que mantingui sempre en el seu equip a la xef executiva que és la veritable alma mater del negoci, i tanmateix recomanen estirar-se una mica (encara que sigui apujant preus) per poder oferir una vaixella de veritat i de qualitat. Tornarem d'aquí a poc temps (almenys jo personalment) per comprovar les evolucions d'aquest xef i del seu local. 

I gràcies, gràcies, gràcies per la convidada. Va ser una genial diada, amb uns amfitrions genials, molts riures i gent de puta mare.

diumenge, 11 de febrer de 2018
Posted by Jordi Castaño

Rilke

Rilke
Mallorca, 275
08008 - Barcelona

Tel.: 937 648 952



Una veritable i agradable sorpresa, el restaurant escollit per aquesta nova sortida dels 3(o+) a TaulaEs tracta d'un local situat al principal d'una finca senyorial al carrer Mallorca, a tocar del Passeig de Gràcia i per tant, a pocs metres de La Pedrera, i que és l'antiga ubicació d'un dels clàssics de Barcelona: el Beltxenea, tancat ara ja fa uns quants anys i del qual no vaig tenir la sort de conèixer. 

Només d'entrar, ja et trobes amb una impressionant barra a on prendre qualsevol cóctel o beguda, assegut a les còmodes i acolorides butaques de vellut. Aquest hall, ens dona pas al menjador principal i als menjadors privats que abans imagino serien habitacions de la vivenda. Aquest menjador principal, està obert al fabulós pati interior per uns grans finestrals, i acull unes poques i cuidades taules a on gaudi d'una tranquila experiència gastronòmica. 

La carta, tot i no ser gaire extensa, ens fa patir... es a dir, que hi han tants plats que voldries tastar, que una visita se't fa insuficient per valorar l'alt nivell de cuina que es suposa provenint de xefs de nivell com són els que porten aquest negoci.



I com sempre, si voleu ampliar el resum d'aquesta experiència, entreu i llegiu el post que de forma conjunta hem fet a:

En resum... un indret espectacular (salons, mobiliari, pati, ...) amb un servei de primera i una cuina molt ben elaborada (plats clàssics però actualitzats). Un restaurant que passa a formar part dels meus recomanats particulars.

diumenge, 4 de febrer de 2018
Posted by Jordi Castaño

Can Vallés. Amb el pas dels anys continua igual...

Can Vallés
Aragó, 95
08015 - Barcelona

Tel.: 932 260 667





Primera sortida d'aquest recién començat 2018 dels 3(o+) a Taulaa un restaurant que tots tres ja coneixíem d'anterior visites de feia ja uns quants anys (en el meu cas, feia ja sis anys), però que tots tres també coincidíem en que s'havia de tornar per comprobar que continuava sent un dels imprescindibles de Barcelona. Tria a càrrec meu, garantia i sinònim habitual de qualitat per una banda, i preu just i equilibrat per una altra (#pareperdoneume...:-))))

Es tracta d'un local "arregladet" de decoració clàssica i prou correcte, amb taules masa juntes i aïllament sonor no gaire aconseguit, que pot angoixar una mica els dies que omplen, i que feliçment per ells, sembla ser un fet habitual, i amb un servei amable i profesional, que et canta amb detall i paciència els suggeriments del dia, als quals penso que s'ha de prestar especial atenció. Carta clàssica, de les que no han evolucionat ni canviat gaire amb el pas dels anys, però que continúa estant en vigor amb els seus apartats d'entrants, carns i peixos. Però repeteixo que els suggeriments del dia, semblen anar un pas endavant pel que fa a tipus de cuina. 

Com a detall de plat de fora de carta, us mostro un dels que vam compartir aquell dia (de forma una mica complicada i sense manies) que va ser un ou poché amb txangurro i ponzu. Espectacular!!




Com sempre, si voleu saber quins van ser els plats escollits i el bebercio, el cost de l'àpat i d'altres històries, entreu i llegiu el post que de forma conjunta hem fet a:

El meu resum particular és que l'he trobat tan bo com l'últim cop que vaig anar, i això diu molt avui en dia... un d'aquells restaurants que s'han de tenir en compte a la ciutat de Barcelona, ben situat i amb una carta i una cuina d'allò més clàssica i molt ben elaborada. 

diumenge, 21 de gener de 2018
Posted by Jordi Castaño

La Taqueria. Bon menjar popular mexicà.

La Taqueria
Passatge de Font, 5
08013 Barcelona

Tel.: 931 261 359

http://www.lataqueria.eu




Al davant mateix de la Sagrada Família, entre els carrers de Mallorca i València, hi ha un petit carreró a on trobarem aquest restaurant especialitzat en cuina de carrer i popular  mexicana, just enfront d'una botiga de productes d'aquest mateix país, i que pertany a ells mateixos.

És el taco la màxima expressió de menjar popular i per dur (allò que ara en diuen street food...), consistent en una tortilla doblegada amb uns quants ingredients, que poden ser carns, verdures, marisc, o d'altres, que podem menjar amb les mans, acompanyat d'unes salses que poden anar del picant més subtil, fins a graus infernals... 



Petit i senzill local guarnit amb garlandes i decorat amb els colors de la seva bandera, amb hules de tonalitats cridaneres, com veureu a les fotografies que acompanyen el post, i parament d'allò més bàsic. En principi, no seria el local que convides a llargues sobretaules doncs tampoc és que hi hagi gaires cadires amb respatller, predominant els tamborets com a model de seients. Aquell dia, no estava gaire ple, però imagino que amb el local a tope i uns quants tequiles, el soroll pot ser de considerables dimensions... 

Pel que fa a la carta (que podreu també veure a la seva web), no tot són tacos, i ens proposen diferents opcions d'entrants, com guacamole, frijoles o nachos, o bé plats més contundents com sopes, cazuelitas o alambres. Tots ells, típics de la contundent gastronomia mexicana, a on habitualment s'acompanyen els plats amb picants provinents del famós jalapeño

Com no podien faltar tampoc les conegudes margaritas, de les quals vam demanar una clàssica i una de guaiaba, i que vaig acabar prenent-me les dues, doncs a la meva parella d'aquell dia no li va fer massa el pes i em va dir que la trobava molt forta. I allà estava jo per, ajudar-la... :-) No eren les de l'Oaxaca, però em van agradar força. 

"Margaritas"


D'entrada, com ja pressuposen que tot el que demanaràs t'ho acompanyaràs  amb salses, et deixen a la taula un reguitzell d'aquestes, que us recomanaria que no féssiu com jo, i que pregunteu el grau de picant que té cadascuna. Jo no ho vaig fer, i vaig començar per la que em van dir que portava cacauet i que vaig pressuposar seria la més fluixa, sent tot el contrari i castigant-me durant una bona estona el meu paladar i estómac... 


Salses pels "tacos"


Vam començar compartint un molt bon guacamole, sense estridències de preparació en sala... ;-)


Guacamole


I els tacos que vam demanar, i que arriben en grups de quatre, van ser: del pastor, arrachera i cucarito. No recordo quins ingredients eren els que portaven cadascun, però sí que eren molt bons i de qualitat, tant la tortilla com el farcit.  


Tacos del pastor


"Tacos arrachera"


"Tacos cucarito"


I com em va faltar una mica de líquid per acabar de fer net amb el picant, vaig demanar una michelada, beguda típica d'aquelles latituds i que ja puc dir que l'he tastat, perquè ja tinc prou... És una barreja de cervesa, suc de llimona i  tabasco (crec en aquest cas) coronada a la part superior del got amb una barreja de sal i algun tipus de chile


"Michelada"


I el compte, que si eliminem les margaritas (que tampoc és habitual demanar en un dia feiner si has de tornar a treballar) ens quedaria per uns 18 € per cap, que no està gens malament per un dinar ràpid i si ens agrada aquesta gastronomia. 




En resum: molt bon lloc (i econòmic) per fer un àpat informal amb amics i tastar i compartir multitud de tacos, o bé d'altres plats com les quesadillas, cazuelitas o d'altres dels quals em vaig quedar amb les ganes. 


diumenge, 14 de gener de 2018
Posted by Jordi Castaño

Alkimia. Cuina de luxe i local de disseny.

Alkimia
Ronda Sant Antoni, 41 Principal
08011 - Barcelona

Tel. 932 076 115




HOMENATGE en majúscules el que ens vàrem donar en aquesta última trobada de l'any 2017 dels 3(o+) a Taula, escollit per l'Esther amb el beneplàcit de la resta de components... 

Situat just a sobre de l’antiga fàbrica Moritz i concretament en la que fou l’antiga residència de la família propietària d'aquesta, al pis principal d’una finca modernista al que accedirem a través del portal, tot fent ús de l’intèrfon de l’escala, ens trobem amb aquest espai gastronòmic ideat i dirigit per Jordi Vilà, amb dos espais junts però diferenciats alhora, com són els dos restaurants que componen l’oferta de cuina, anomenats Alkimia (guardonat amb una estrella Michelin) i Al Kostat (abans Unplugged i del que també podreu llegir la crònica aquí) en un indret guanyador de diferents premis de disseny.

La sala, amb només sis taules rodones impecablement vestides i equipades amb còmodes butaques a on fer llargues sobretaules, té unes impressionants vistes al sostre pintat i a la cuina oberta on podrem observar i seguir els moviments i preparacions dels plats a càrrec del mateix Jordi Vilà i de la resta del seu equip.

Disposen de carta amb poc més de mitja dotzena de plats i de dos menús de degustació: El Menú Jordi Vilà i el Menú Alkimia que poden variar en funció dels productes, així com per les improvisacions del seu xef.



Difícil destacar només un dels plats tastats en aquest menú, ja que van ser tots ells d'un nivell altíssim. Si voleu saber quins van ser els plats i els vins tastats, el cost de l'àpat i d'altres històries, entreu i llegiu el post que de forma conjunta hem fet a:
Com a resum, diré que l'he trobat un dels millors restaurants d'aquest 2017, ben situat, amb una cuina molt elaborada i d’un alt nivell i producte top, i amb una de les sales més confortables que es poden arribar a desitjar. Destacable també el servei professional i impecable que ens trobarem.

diumenge, 7 de gener de 2018
Posted by Jordi Castaño
Amb la tecnologia de Blogger.

Dites a tenir en compte

"No hi ha amor més sincer que l'amor al menjar" - George Bernard Shaw

"L'amor és tan important com el menjar. Però no alimenta" - Gabriel García Márquez

"No ens reunim al voltant de la taula per menjar, sinó per menjar junts" - Plutarco

"Qui rep als seus amics i no presta cap atenció personal al menjar que ha estat preparat, no mereix tenir amics" - Anthelme Brillat-Savarín

"La vida és allò que passa entre els àpats" - Carlos Rolando

Entrades Populars

Arxiu del Blog

La meva llista de blogs

Total de visualitzacions de pàgina:

Seguir per email

Traduir

Seguidors

- Copyright © La cuina de Mindundi -Metrominimalist- Powered by Blogger - Designed by Johanes Djogan -