Sant Antoni Gloriós. Bohèmic-2

Sant Antoni Gloriós
Manso, 42   
08015 - Barcelona

Tel.: 934 240 628  


Seguint la tendència de la zona hipster per excel·lència de Barcelona, ens trobem amb aquesta bodega renascuda des de la bona cuina del restaurant Bohèmic, del qual tampoc és que particularment sortís gaire content en el seu dia... Veieu sinó la crònica que d'aquell sopar vaig fer a Bohèmic 2012.

Ara, en una nova sortida (aquesta, de risc...) dels 3(o+) a Taula, volíem constatar que la qualitat de la cuina fos la mateixa, en aquesta nova etapa que ha iniciat l'anterior cuiner de Bohèmic, juntament amb el propietari del Xampanyet. 

D'estil bodega, amb una barra i quatre taules altes amb tamborets, és la seva carta una lletania de tapes de xarcuteria i llaunes selectes, en la qual mereix especial atenció el seu apartat de plats de cuina "elaborada". No és especialment confortable ni indicat per un àpat relaxat, sinó que més aviat està pensat per fer un menjar o "picoteo" ràpid amb els amics. 

Pel que fa a la carta de vins, està físicament present a un prestatge del local, amb les ampolles disponibles i els seus preus i característiques. 

Servei una mica enganxifós, d'aquells que no paren de preguntar què t'ha semblat cada un dels nombrosos plats que vàrem demanar i que va tenir el seu moment àlgid quan amb el plat de les mandonguilles ens va indicar que no és que estiguessin gairebé crues, sinó que estaven poc fetes... :-) Encara sort que aquell dia estàvem de bon humor... 




I si voleu conèixer la resta de la crònica amb el detall dels plats escollits i el que vàrem pagar, ho podreu llegir a la crònica detallada que hem fet a la web dels 3(o+) a Taula clicant en el següent enllaç:






En resum, un bon lloc de cuina ben treballada i amb bon producte a on anar a fer un mos per un preu molt contingut a una zona de Barcelona d'ampla oferta d'aquesta mena de locals. 

diumenge, 23 de juliol de 2017
Posted by Jordi Castaño

Bar Jardín. Cubà autèntic a Barcelona.

Bar Jardín
Carrer de Bernat Metge, 1
08020 - Barcelona

Tel. 933 052 189



Feia uns anys que m'insistien per anar a menjar "ropa vieja" al restaurant dels pares d'un conegut, i aquesta setmana per fi he pogut gaudir de la seva cuina i especialment, de la seva acollida.

El local és un senzill bar d'aquells de barri de tota la vida, al d'El Besòs i el Maresme a la confluència dels carrers Bernat Metge i la Rambla de Prim. El porten amb molta diligència i ritme cubà, un matrimoni de químics provinents d'aquell país (ella a la cuina i ell a la barra amb ajuda de diferents familiars pel que vaig poder veure aquell dia). Tot i anar a un dels dies més calorosos de l'any i beure i menjar com campions, vàrem estar d'allò més bé en ser un local cantoner i tenir totes les finestres obertes. Compte també amb unes taules a l'exterior que penso que al vespre deuen estar a plenes a vessar.

I com podeu veure a la següent imatge, no han trigat gaire a unir-se als nostres costums i aficions... :-)


Imatge extreta del web de l'Associació de Botiguers del Besòs


Com ja anàvem directament a tastar això de la "ropa vieja", no puc opinar de la carta ni del menú de migdia, però imagino que al ser bar de barri tindrà menú de migdia, entrepans i se centraran (lògicament) en la gastronomia del seu país. Això de la "ropa vieja" al país veí és una recepta d'aprofitament similar a la nostra carn d'olla, mentre que a Cuba (i d'altres països del continent americà) és una preparació d'un tall de la vedella (habitualment falda) cuita i esfilagarsada i cuinada amb un sofregit de ceba, tomàquet i espècies, i que se serveix acompanyada d'arròs i "fríjoles".   

A nosaltres, ens van servir a part, unes xips de plàtan fregit, una amanida amb enciam, cogombre, olives, blat de moro i tomàquet (i pelat que és tot un detall que no és gaire habitual trobar-se), i unes generoses racions de iuca fregida, que anaven reposant a mida que les anàvem nosaltres buidant (i que van ser uns quants cops...). Havia tastat la iuca sempre fregida amb forma de xips, però mai així i que he de confessar que em va agradar més que les patates a les quals estem aquí acostumats.   

Plàtan fregit

Amanida

Iuca fregida

"Ropa vieja" cubana


I uns refrescants mojitos per acabar el "lleuger" àpat estiuenc... a ritme de salsa i ball en directe per part dels propietaris i d'alguns de nosaltres (i que no vaig ser precisament jo...:-))))

Mojito


Tot plegat per 23€ per cap (no vaig recordar fer foto del tiquet...) amb begudes (amb uns quants mojitos...) i postres incloses i repetint tants cops com ho vàrem demanar. 

Molt recomanable si t'agrada la cuina i el ritme cubà. Molt bona gent i molt propera amb la que vàrem gaudir tant de la cuina com de la sobretaula i el ball. 


diumenge, 16 de juliol de 2017
Posted by Jordi Castaño

La Estrella. Producte i passió al Born.

La Estrella
Ocata, 6
08003 - Barcelona

Tel. 933 102 768





L'última sortida amb els 3(o+) a Taula va ser a un restaurant que algú va definir molt bé al seu dia com a cuina sense mariconades (publicat fa un parell d'anys al blog i que podreu llegir tot clicant aquí). Situat al costat de l'estació de França i amagat entre petits carrerons d'aquell barri, ens trobem amb aquest local de senzilla aparença i cuina excel·lent, en el que cal deixar de banda la seva carta i escoltar amb atenció els plats del dia i els suggeriments que el cap de sala va desgranant amb una desfermada passió i que et deixen en estat semi catatònic doncs no saps ben bé per a on anar...

De fet, aquell dia que vam ser quatre persones no vam demanar ni un sol plat dels que figuraven a la carta, que he de confesar vam mirar molt poc, doncs tots coneixem ja molt bé les peculiaritats del lloc i la seva cuina. 

Si bé tots els plats són molt ben cuinats i presentats i amb una gran qualitat de producte, especial atenció mereixen les postres que, com sabeu, habitualment obviem i que en aquest cas va ser molt complicat de deixar de banda i que van ser un plat més del dinar escollit aquell dia. 




Si voleu conèixer la resta de la crònica amb el detall dels plats escollits i el que vàrem pagar, ho podreu llegir a la crònica detallada que hem fet a la web dels 3(o+) a Taula clicant en el següent enllaç:






En resum, ens trobem davant d'un local força agradable en el que et sents a gust des del minut zero, amb un servei impecable i coneixedor de la seva feina, i amb una cuina casolana impecable amb un producte de molt bona qualitat. Que més podem demanar avui en dia per fer un bon àpat?

diumenge, 9 de juliol de 2017
Posted by Jordi Castaño

Tunateca. Tonyina de disseny.

TUNATECA
Avda. Diagonal, 439
08036 Barcelona

Tel. 937 976 460
www.tunatecabalfego.com





En aquesta nova sortida amb els 3(o+) a Taula, em corresponia triar lloc a mi, i em venia de gust aquest restaurant (o espai temàtic) on el protagonisme era per la tonyina de "granja" (amb el benentès de considerar aquestes com piscines naturals a l'interior del mar) que crien a l'Ametlla de Mar. 

Lloc d'aquells ben situat (Diagonal / Muntaner) i de disseny per anar i ser vist (i a on no poden faltar les taules allargades en les quals et situen si no tens reserva i en les quals has de compartir obligatòriament vetllada en una perversa sort de loteria, doncs mai saps amb quina mena de gent et pot tocar compartir l'àpat...), i on l'única oferta (lògicament, doncs d'això es tracta) és la de la tonyina en qualsevol de les seves preparacions: sashimi, nigiri, maki, tàrtar, tataki, carpaccio i d'altres cuinats (parpatana, marmitako, morrillo, galta...). 

Tot i tractar-se d'un producte top (penso que és la millor tonyina que es pot trobar avui en dia) a degustar en un local agradable, no em va deixar gaires bones sensacions... No puc dir que no fos pas del meu grat, però vaig trobar que en conjunt (cuina, servei, lloc i preu) existeixen altres locals que toquen bé aquestes bèsties, en els quals em sento molt més a gust i amb un cost notablement inferior (Topik i 9 de la Borriana o Koy Shunka en un altre nivell, per no parlar d'altres a la mateixa Ametlla de Mar o a l'Ampolla). 




I si voleu conèixer la resta de la crònica amb el detall dels plats escollits, el que vàrem pagar (que va ser força enganyós doncs si no haguéssim fet abans un esmorzar de campions, penso que el compte es podria haver fins i tot duplicat...), ho podreu llegir a la crònica detallada que hem fet a la web dels 3(o+) a Taula clicant en el següent enllaç:






En resum, és un d'aquells llocs a on no pots dir que mengis malament, però que tampoc et provoca gaires ganes de tornar. Imagino que com tot en aquesta vida, tot té un preu. I en aquest cas, els costos de local, servei i infraestructura han de ser molt elevats, fet que repercuteix en el preu final de cada plat. Pot estar bé per qui no conegui altres llocs on menjar tonyina i vulgui impressionar a algú...


diumenge, 25 de juny de 2017
Posted by Jordi Castaño

La Salseta. Arrosos, Slow Food i opcions vegetarianes a Sitges.

La Salseta
Sant Pau, 35
08870 - Sitges

Tel. 938 110 419

www.lasalseta.com



Quan em preguntava a on anar a fer un bon arrosset a prop de Barcelona, sense haver de fer llargs desplaçaments (per la Costa Brava ja en conec uns quants...), les recomanacions d'amics i coneguts 
sempre eren de llocs d'entre Sitges i Vilanova, amb resultats ben diferents (La Nansa o Can Laury a Sitges o Xiringuito Miramar a Vilanova). Ara fa unes setmanes, i després de tornar a preguntar (aquest cop, als amics i gurus gastronòmics Esther i Ricard) a on fer un bon arrosset sense perdre tot el mati a dins del cotxe, la recomanació va anar també per Sitges, però amb un molt bon resultat. 

Es tracta d'un establiment familiar i proper en el tracte, situat al bell mig de Sitges, molt a prop del Museu Maricel i de l’Església de Sant Bartomeu i Santa Tecla, a tocar del Museu Romàntic i a dues passes del passeig marítim. Per tant, un lloc idoni per anar a fer una passejada al matí (i fins i tot fer un bany els més agosarats...) per aquest passeig, dinar, i fer baixar l'àpat tot passejant pels carrers d'aquesta vila. 

Pertanyen al moviment Slow Food i basen la seva carta i cuina en productes de proximitat i ecològics. Tanmateix i lògicament seguint amb aquesta filosofia, els peixos que ofereixen són exclusivament salvatges i procedents de la llotja.  

El local, tot i tenir dues plantes (el dia que vàrem anar estava tancada la part de dalt que ja vam imaginar que estava reservada pels caps de setmana...), no és excessivament gran (unes deu taules al pis d'entrada, penso), però manté un ampli i còmode espai entre les taules, que com correspon a un lloc amb estil, estan ben vestides i parades, amb vaixella i copes de qualitat. 

Convé destacar molt positivament el fet de reservar a la seva carta un racó vegetarià amb opcions veganes, ja que molts cops és complicat anar acompanyats de persones amb aquests hàbits alimentaris a restaurants de cuina tradicional. Particularment a mi em passa quan estic amb la meva filla gran que, o bé anem a restaurants especialitzats els quals només ofereixen plats vegans (i que he de dir que alguns d'ells en els que he estat, són d'un gran nivell), o bé anem a un restaurant "normal" i ella ha de demanar sempre o una escalivada, o una amanida de l'hort... És per tant, un gran punt a favor d'aquest restaurant.

A banda d'aquestes opcions vegetarianes, la seva carta no és pas aclaparadora amb els productes del mar com es podria pressuposar, sinó que està formada al 50% per plats de muntanya i 50% per plats de cuina marinera. Tanmateix disposen d'un menú degustació per 29,50 € amb tot inclòs, en el que ofereixen un aperitiu, dos entrants, una carn, un peix, unes postres i begudes. Però com la idea era ja la d'anar a fer un arrosset, dels dos que tenien a la carta, paella marinera i cassola d'arròs a la sitgetana, vàrem triar aquest últim i vam decidir compartir un xató de Sitges. Molt bo, lleuger i refrescant aquest, i un arròs perfectament elaborat i al seu punt perfecte de cocció. Generoses racions en tots dos plats. 

Xató de Sitges 
Cassola d'arròs a la sitgetana



I una garnatxa blanca amb una mica de criança de la D.O. Terra Alta, escollida d'entre la gran varietat de vins catalans que predominen al seu celler.




Unes postres de xocolata (Quatre textures de xocolata crec recordar que es deia el plat...) per fer baixar... :-)




I tot això per poc més de 35€ per cap, que penso que per la qualitat de la seva cuina, l'amabilitat i familiaritat del seu personal i el fet d'estar a ple centre de Sitges, no és pas un preu gaire elevat... 



Un lloc que recomano, ja que té una mica de tot. L'encant d'un bon restaurant en el qual et sents i et fan sentir a gust, una cuina molt ben elaborada (encara que només he tastat dos plats... però aquestes coses les intuïm els que portem un cert rodatge) i un indret fabulós per on fer un tomb abans o després de dinar. Tornaré segur... :-)



diumenge, 18 de juny de 2017
Posted by Jordi Castaño

Freixa Tradició. El paper és l'important...

Freixa Tradició
Sant Elies, 22
08006 Barcelona
Tel. 932 097 559

www.freixatradicio.com



Coneixia aquest restaurant quan tenia una estrella i s'anomenava El Racó d'en Freixa (10 anys farà d'aquella visita...) i tampoc tenia cap record especialment destacat de la seva cuina, de la que només em va quedar gravada la qualitat dels seus panets... 

Ara fa uns dies, vam tornar (tots tres el coneixíem) amb els 3(o+) a Taula, i no puc dir que l'experiència fos gaire positiva... 

Tot i així, començaré dient que el local és elegant i agradable, dels que d'entrada et sents a gust... fins que s'omple i comences a escoltar el soroll de les taules veïnes, ja que la insonorització del local no està gaire ben aconseguida tot i mantenir una bona distancia entre les taules.

I pel que fa a cuina, nivell molt normalet amb deficiències notables, com per exemple, preguntar el punt de cocció a un plat i després preparar-lo com els hi sembla a la cuina... o molt greus, com el fet de fer arribar un dels plats a taula amb l'etiqueta de paper d'un dels ingredients. Normalment, en els posts que fem conjunts amb els 3(o+) a Taula acostumo a no explicar gaire cosa, deixant el protagonisme al lloc web d'aquests, però en aquest cas no m'he sabut estar d'explicar i compartir l'experiència... Com explico allà (aquest cop, la redacció ha sigut a càrrec meu), val que un mal dia i una errada pot tenir-la qualsevol, però de tal magnitud i en un lloc que pretén ser un gran de la ciutat, no té la més mínima excusa. I si a això afegim la mala gestió que del desastre van fer per part seva, sense ni tan sols compensar-ho de cap manera (vaig quedar-me al·lucinat mirant el compte, en veure que havien cobrat el plat amb dos coll...), ja és, com diuen per allà, pa mear y no echar gota

La imatge parla per si sola... 


Wally


I si voleu conèixer la resta de la crònica amb el detall dels plats escollits, el que vàrem pagar i els comentaris que de ben segur generarà aquesta visita, ho podreu llegir a la crònica detallada que hem fet a la web dels 3(o+) a Taula clicant en el següent enllaç:






Un lloc a on de ben segur no penso tornar mai... 


diumenge, 11 de juny de 2017
Posted by Jordi Castaño

Casa del Bosc. Jornades gastronòmiques de caça.

Casa del Bosc
Al bell mig del Montseny
08445 - Cànoves

Tel. 931 990 010

Tel. 638 841 280 (Whatsapp)

www.casadelbosc.com

casadelbosc@casadelbosc.com



Quan el Xavi, propietari i alma mater d'aquest restaurant, em va trucar ara fa unes setmanes i em va dir que volia que anés a tastar un menú de caça que estava preparant consistent en 30 (TRENTA) plats en el qual el principal ingredient era la carn provinent de la caça de les nostres terres, sincerament vaig pensar que s'havia begut l'enteniment. Un producte tan especial i contundent, vaig pensar que no tenia cabuda en un menú exclusiu i que seria poc variat i entretingut com per passar un parell o tres d'hores bones que pot durar un àpat d'aquestes característiques. Però he de reconèixer que em vaig equivocar. Però anem a pams...

Ja vaig publicar en el seu dia (Casa del Bosc- 2013) l'experiència gastronòmica i de comunió amb la natura que suposa pujar a menjar a aquest restaurant i que després he anat ampliant amb diferents àpats a l'hora d'esmorzar (per a campions...) o sopar a la fresca gaudint del cel sense contaminació lumínica de la ciutat. Per mandrosos, penjaré una breu ressenya del que vaig escriure en el seu dia quant a la forma d'anar i arribar a aquest peculiar lloc que no ha deixat pas indiferent a ningú que m'ha acompanyat fins allà dalt:

"... És un lloc per anar a passar tot un dia, ja que no es pot accedir amb vehicle propi. La gràcia està en marxar ben d'hora per fer el camí de pujada al restaurant tot passejant (aproximadament un parell d'horetes, parant-nos a mirar el paisatge, les flors, la fauna o a descansar) o fent via (poc més d'una hora si volem fer esport i arribar a dalt fets una coca). A més, disposen de servei de taxi, que cal reservar amb antelació, per si no es pot pujar a peu (per incapacitat, mal temps o pura vagància)  amb diferents tarifes en funció del número de persones i de si fem només un trajecte o bé, fem anada i tornada.

Per arribar fins al punt on s'han de deixar els cotxes, just a l'arribada a Cànoves es troba la senyalització de Casa del Bosc, que cal anar seguint fins a trobar un guarda forestal a l'entrada del Parc Natural i indicar-li que tenim reserva a la Casa del Bosc. Ens deixarà passar fins al pàrquing de l'embassament que és a on s'han de deixar els vehicles i des d'aquest punt, seguir a peu o bé esperar el taxi."


Un cop fet aquest recorregut i visitat el Castanyer de Can Cuch que està a només 300 metres i que és d'obligada visita per la seva magnitud i espectacularitat, ens trobem amb la Casa del Bosc, a un entorn privilegiat al bell mig del Parc Natural del Montseny, i que ens permet gaudir tant de les seves taules a l'exterior com de l'acollidora sala que tenen a dins del restaurant. 


Vista exterior de la Casa del Bosc
Castanyer de Can Cuc


Com el Xavi, el propietari, és un gran amant de la caça, l'interior de la sala principal està guarnida i presidida per diferents trofeus d'aquests animals. 


Sala interior


I pel que fa al menú degustació, he de dir que és totalment espectacular tot i que al començament m'havia semblat surrealista. Des de l'estructuració en sí del menú (8 blocs de diferents tipus de preparació de les carns), fins a la presentació de cadascun dels plats, i tot això passant per una posada en escena d'allò més acurada i efectista. Chapeau pel Xavi, per la seva currada i per pensar en com fer gaudir a la seva parròquia oferint-li sempre novetats i variacions en la seva cuina.

El primer bloc, estava compost per diferents embotits, que podeu veure a la fotografia següent i que eren, de dreta a esquerra:

- Llonganissa de porc senglar amb pa de llavors.
- Llescat de pa sucat amb tomàquet i xoriç de cérvol. 
- Pernil dolç de daina amb coca de pa.
- Tàrtar de llom de cérvol amb pebres vermells.

Cal destacar de forma considerable els dos últims, especialment el pernil dolç de daina que també s'ha de tenir imaginació per fer aquesta peça d'una cuixa d'aquest animal... Saborosíssim!


Els entrants (embotits)


La veritat és que després d'aquest primer pase, vaig pensar que seria molt difícil d'acabar aquest interminable reguitzell de plats... Però va arribar el segon que em va fer pensar que podria funcionar la fórmula de menú pensada pel Xavi... 

Quatre amanides diferents, que de dreta inferior i en el sentit de les agulles del rellotge van ser:

- Amanida de pernil de porc senglar cuit a baixa temperatura.
- Amanida d'arròs salvatge amb encenalls de faisà (val a dir, que sent el primer dia que feia aquest menú, algun dels plats els va d'haver de canviar a l'últim moment per problemes logístics... com aquest en el que l'arròs va ser substituït per una endívia).
- Amanida de guatlles en escabetx.
- Vol-au-vent de pernil d'ànec amb salsa de xampinyons. 

Complicat destacar un sol d'ells, ja que eren tots molt equilibrats i digestius (si, si... digestius, tot tractant-se de caça...).


Les amanides


El següent pase, que va ser el dels patés, te'l deixen a la taula per compartir entre dues persones (o potser quatre, tot i que en el nostre cas, en ser dos només ens ho van deixar dient que no calia acabar-ho tot i que només era perquè ho tastéssim... i que com podeu imaginar, no vàrem fer gaire cas i vam donar compte de tot el plat...). Seguint el mateix ordre que a l'anterior (de dreta inferior i en el sentit de les agulles del rellotge) ens trobem amb:

- Paté de cérvol. Amb diferència, el més contundent i sencer (amb tropezones). 
- Paté de porc senglar. 
- Paté de faisà. Pel meu gust, el millor. Amb un sabor i una textura que em recordava a la carn dels canelons de la meva iaia. 
- Paté de foie d'ànec de coll verd.

Els patés


Per fer una pausa després de la contundència dels patés, va arribar el torn dels carpaccios (seguim amb el mateix ordre de des de la dreta inferior i en el sentit de les agulles del rellotge):

- Carpaccio de llom de cérvol amb parmesà.
- Carpaccio de llom de daina a les fines herbes.
- Carpaccio de llom de cabirol amb tòfona.
- Carpaccio de magret d'ànec amb encenalls de ceps.


Els carpaccios 


I perquè no ens confiéssim gaire i no deixéssim descansar pas els nostres estómacs, ens arribar el pase dels arrossos... I ja no tornaré a dir en quin ordre estan els plats:

- Arròs caldós Moli de Pals amb perdiu roja.
- Arròs caldós Moli de Pals amb faisà.
- Arròs de muntanya amb llebre i moixernons.
- Arròs Moli de Pals amb tudó i carxofes.

Tots ells de gran nivell d'elaboració i sabor, tot i que em quedaria amb qualsevol dels dos últims (però això ja entra en el terreny de les preferències personals...).

Els arrossos


El següent pase que no sé ben bé com definir o agrupar, estava compost pels següents plats:

- Bistec rus de porc senglar amb ceba confitada. Melós i saborós. 
- Bistec rus de porc senglar amb espinacs. 
- Sobrassada tèbia de porc senglar.
- Rostit de pagès amb quarts de guatlla. 

No sé ben bé com definir aquest pase... 

I la traca final, formada per quatre civets, quatre, d'allò que acostumem a relacionar i identificar com a plats de caça. 

- Civet de cabirol amb fredolics.
- Civet de cérvol amb gírgoles de castanyer.
- Civet de porc senglar amb castanyes.
- Caldereta de mufló amb verdures.


Els civets


I, per acabar, les postres. Molt i molt bones (que venint d'una persona com jo a qui no li fan gaire el pes les postres, és tot una lloa...) i com a mínim, sorprenents:

- Maduixes amb foie d'ànec caramel·litzat.
- Batut de mores i nabius blaus. Aquest especialment em va encantar. 

Les postres
I tot això, remullat amb un maridatge (opcional al menú de degustació aquest) del celler Mas Ramoneda, amb vins de la D.O. Costers del Segre i que van ser els següents (cadascun d'ells per a cada dos pases en ordre correlatiu a l'exposat en aquest post):

- Blanc de Boira.
- Finca del Cabirol.
- Finca el Picot.
- Finca del Senglar.


Els vins del maridatge


Tot aquest festival que heu pogut llegir i veure aquí, l'ofereix la Casa del Bosc des del dia 3 fins al 25 d'aquest mes de juny, per un preu de 35 € amb tot inclòs (aigües, vi de la casa, cafès i IVA) o de 48 € si agafem l'opció amb maridatge de vins, com podeu veure al tiquet (les 4 cerveses van ser necessàries per hidratar-nos després de la pujada... ;-)). 




Si ja tenia clar que és un dels llocs que s'han de conèixer tant en l'àmbit culinari com per gaudir d'una diada en plena natura, ara encara ho trobo més interessant amb aquestes jornades gastronòmiques de la caça, que trobo força interessants. Ara ja només em resta tastar aquest hivern, la seva mítica escudella... 


diumenge, 4 de juny de 2017
Posted by Jordi Castaño
Amb la tecnologia de Blogger.

Dites a tenir en compte

"No hi ha amor més sincer que l'amor al menjar" - George Bernard Shaw

"L'amor és tan important com el menjar. Però no alimenta" - Gabriel García Márquez

"No ens reunim al voltant de la taula per menjar, sinó per menjar junts" - Plutarco

"Qui rep als seus amics i no presta cap atenció personal al menjar que ha estat preparat, no mereix tenir amics" - Anthelme Brillat-Savarín

"La vida és allò que passa entre els àpats" - Carlos Rolando

Entrades Populars

Arxiu del Blog

La meva llista de blogs

Total de visualitzacions de pàgina:

Seguir per email

Traduir

Seguidors

- Copyright © La cuina de Mindundi -Metrominimalist- Powered by Blogger - Designed by Johanes Djogan -