Can Saia. Producte top i amor a la cuina.

Can Saia
Bruc, 157
08037 - Barcelona

Tel.: 931 623 661



Nova sortida amb els 3 (o+) a Taula, aquest cop escollit pel Ricard, que de vegades és sinònim de garantia de qualitat... :-)

Situat a la frontera de la Vila de Gràcia, és d'aquells restaurants que, exteriorment, si no t'ho diuen tampoc hi pararies expressament, doncs és d'aquells típics de xamfrà de l'Eixample (una mica el que ens va passar no fa gaire temps amb La Llave), que aparentment semblen tots iguals, i que des de fa uns anys, pateixes per que no et surti un amable cambrer oriental (ja quasi semblen franquícies...). 

L'interior, no gaire gran, disposa d'unes poques taules a l'entrada on ens trobem amb la barra, i d'una sala interior amb taules i decoració rústica i correcte parament de taula. Tanmateix disposa d'una acollidora i coqueta terrassa exterior.

Pel que fa a la carta, el millor que es pot fer, és escoltar les recomanacions i plats del dia que el propietari va enumerant, encara que molts d'ells ja figurin a la carta. Un detall que ens va agradar, va ser el de confeccionar ells mateixos la comanda, una mica segons les nostres preferències. Així, ens va recomanar demanar una ració de l'arròs que tenien per compartir entre els tres. I més coses, que haureu de llegir al post que de forma conjunta hem fet a:


A més de la carta, disposen d'un menú de migdia els dies feiners, a un preu força competitiu de 14,20 € i del qual anàvem veient i comentant la pinta que tenien tots aquells plats del menú. 

Però va ser de la carta, un dels plats que més elogis va tenir aquell dia... unes mongetes de Santa Pau amb tripa de bacallà i cansalada, que són una mostra del que es pot fer amb producte TOP i amor per i als fogons.



En resum, un restaurant al que segur que junts o per separat tornarem, i que no ens fa gens de por recomanar, per cuina, per l'amabilitat de tot el seu servei (des de l'amo, passant per la senyora i la filla) i pel producte que ofereixen. 

Un altre restaurant recomanat per la llista de #cuinesensemariconades 

diumenge, 23 de setembre de 2018
Posted by Jordi Castaño

Bàsic Taverna. Interessant oferta per la zona de Palau.

Bàsic Taverna
Comerç, 1
08184 - Palau Solità i Plegamans

Tel. 931 263 940

www.basicrestaurant.cat



Aquesta setmana, hem sortit de ciutat i ens hem apropat a la localitat de Palau Solità i Plegamans amb l'amic Ricard del blog Restaurantscat.cat, a un nou local del mateix propietari dels Bàsic de Palau i Caldes. D'aquest últim, que actualment es troba en reformes, sempre he sentit parlar molt positivament de les meravelles dels seus arrossos... Així que de ben segur aniré quan l'inaugurin, amb una bona amiga d'aquell poble. 

Local cèntric (tot i que en aquell poble, podríem dir que tot és cèntric...:-)) amb un aire i decoració moderna i acollidora. El format dels plats, més que de taverna, ells mateixos els defineixen com a cuina d'autor. És a dir, plats més elaborats, amb combinacions més agosarades i en format més reduït. 

Disposen d'una complerta carta i un competitiu menú de migdia entre setmana. També fan un menú de cap de setmana amb un cost de 25 € per persona (beguda, pa, servei i IVA inclosos), que és el que vam poder escollir i que inclou quatre entrants tipus degustació i el client tria el segon i les postres. 

La carta de vins, es nodreix bàsicament de referències del país i, estranyament, poc conegudes la majoria per nosaltres... Vam deixar la tria en mans del sommelier, sempre dins els nostres habituals paràmetres, que ens va recomanar per acompanyar el menú, un Fragment, vi negre de la D.O.Q. Priorat amb garnatxa i samsó.  

Els quatre entrants tipus degustació que ens van arribar i que podeu veure a continuació, van ser en rigorós ordre d'aparició: una Amanida tèbia de síndria i gamba vermella (senzill però tremendament efectista), un Tàrtar de tonyina vermella amb alvocat i nou de macadàmia (molt bé), un Seitó en tempura farcit de pebrot escalivat i salsa romesco i, per acabar aquesta part, un Caneló de pollastre de pagès rostit amb foie i tòfona (aquests dos últims, també d'impecable factura).

Amanida tèbia de síndria i gamba vermella


Tàrtar de tonyina vermella amb alvocat i nou de macadamia


Seitó en tempura farcit de pebrot escalivat i salsa romesco


Caneló de pollastre de pagès rostit amb foie i tòfona


I el plat principal, en el qual vam coincidir tots dos, va ser un Filet de vedella amb salsa de múrgoles, en el qual no fallava ni l'ingredient principal, ni la salsa, ni cap dels acompanyaments. Un plat de nivell. 

Filet de vedella amb salsa de múrgoles


I com cap dels dos som gaire de postres vam agafar les que ens van recomanar... una refrescant i digestiva Sopa de xocolata blanca amb pebre de Jamaica i oli de vainilla.

Sopa de xocolata blanca amb pebre de Jamaica i oli de vainilla



El compte, sense cafès, va pujar el previst, és a dir, els 25 € del menú, més l'ampolla de vi escollida de la carta. 





Una excel·lent iniciativa que a pocs llocs he vist seguir i aplicar, és la de descomptar una quantitat del preu de l'ampolla de vi, quan el client escull un de la carta, que no és el que ofereixen al menú de migdia o de degustació. Tot i ser més que simbòlic, s'agraeixen aquests detalls.

En resum, un lloc que si viviu a Palau o a algun dels molts pobles del voltant, és un molt bon restaurant per gaudir d'un àpat tranquil, amb un servei de primera i amb una cuina molt treballada i aconseguida.


diumenge, 16 de setembre de 2018
Posted by Jordi Castaño

Mala Hierba. Esperem que mai mori, com diu el refrany...

Mala Hierba
Funoses-Llussà, 2
08023 - Barcelona

Tel.: 932 135 005

www.malahierba.barcelona




Després del merescut, intens i esgotador descans estival (feia més d'un mes que no publicava...), la meva primera visita a un restaurant només trepitjar terres catalanes, va ser amb els 3 (o+) a Taulaal restaurant Mala Hierba, al per mi desconegut barri del Coll (entre el Carmel i la part alta de Gràcia), allà on abans s'ubicava l'antiga marisqueria Casa Fausto. Penso que la millor manera d'arribar és amb transport públic o taxi, Uber o Cabify (quina meravella, Déu meu...), ja que no abunden gaire els pàrquings per aquell barri, tot i que sempre podem deixar el cotxe a la porta mateix, que sembla està permès o almenys això és el que em van indicar ells mateixos aquell dia. 

Local amb forma de U, en la que una de les potes alberga la barra i l'altre la sala, en la qual encara ens trobem amb el mobiliari procedent de l'anterior negoci. Taules despullades totalment, amb tovallons de paper i detall d'una ampolla d'aigua ja a taula per no haver ni de demanar-la. Tanmateix molt bones les olives que et deixen per anar fent l'aperitiu mentre decideixes la comanda.

La carta està estructurada en coses per picar, vegetals, primers, peixos i carns (amb unes poques, però suficients i representatives referències d'aquests dos últims). Disposen també d'un generós menú de migdia per 14,50 € tot inclòs, i d'un menú de degustació per 60 € (sense begudes) que consta de 10 plats a elecció del xef. Nosaltres, com fem habitualment, vam optar per la carta, amb l'elecció de tres plats a compartir (de la secció tapes i de la de vegetals) i un principal a triar per cadascú i a degustar per la resta en funció del desitjable del plat. 

Cal destacar aquesta panizza fregida amb rave wasabi, sardina fumada i ceba en agredolç, que per original i ben resolt, va ser el plat que (crec) més va triomfar. 



I com sempre, podreu llegir el resum de la visita, els plats tastats i les anècdotes habituals, al post que de forma conjunta hem fet a:
En resum, una molt bona cuina amb una RQP envejable i un servei amable i professional, a una sala molt acollidora, amb l'únic handicap (si és que ho podem considerar així) de la seva ubicació. 

diumenge, 9 de setembre de 2018
Posted by Jordi Castaño

Marimorena BCN.

Marimorena BCN
Loreto, 24-26
Barcelona

Tel.: 931 190 947

http://marimorena.es/marimorena-bcn/



Previsiblement perillosa d'entrada la nova sortida dels 3 (o+) a Taula, en la que vam anar per elecció de l'Esther, a la recentment inaugurada sucursal a Barcelona, del Marimorena a Sant Boi de Llobregat, amb l'Albert Mendiola al davant (escollit Millor Cuiner de l'any al 2017). 

Després de l'última experiència al Pur del Nandu Jubany que tan mal gust ens va deixar a tots tres, anàvem amb una mica de recel, tant per ser una segona casa, com per les cròniques positives dels dies inicials a la inauguració.

El local està ubicat molt a prop de la Plaça de Francesc Macià, per sota la Diagonal, i el primer que et crida l'atenció abans d'entrar, és el botó vermell que hi ha per accedir, i que dona pas a un llarg passadís amb un jardí amb aromàtiques i un celler vist. Un cop dins, ens trobem amb una ampla sala amb una decoració càlida de fusta i bona il·luminació i taules amples, i ben separades. Es a dir, tot el que valorem com a lloc on estar tranquil i gaudir del que realment importa, que és la cuina. I a mes, amb un servei atent i correcte sense arribar a embafar.

A part de la carta, disposen de diferents opcions de menú tancats als migdies laborables: degustació, vegetarià i executiu que va ser el preferit per tots tres. Carta de vins justa, però amb referències conegudes i representatives.





Com sempre, el resum de la visita, els plats tastats i les anècdotes habituals a les nostres trobades, les podreu llegir al post que de forma conjunta hem fet a:

En resum, una cuina d'alt nivell amb productes frescos i de qualitat i un bon servei a una sala molt agradable, que si pot patir per alguna banda, potser serà per la seva ubicació. Aquell dia, amb només tres taules ocupades i la relació qualitat preu que vàrem gaudir, es fa difícil veure la rendibilitat del negoci.


diumenge, 5 d’agost de 2018
Posted by Jordi Castaño

Pur. Pos va a ser que no...

Pur
Passatge de la Concepció, 11
08008 - Barcelona

Tel. 931 701 770

https://purbarcelona.com/ca/




D'aquesta última incursió a la gastronomia de Barcelona amb els 3 (o+) a Taula, feta pel cada cop menys fiable membre senior del grup, em quedo només amb el comfort de la sala. Ja és trist, i més tractant-se d'una cuina amb l'aval i el segell d'un dels més reconeguts xefs de casa nostra, com és el Nandu Jubany. Imagino que això de correr tantes proves mediàtiques de motos pel desert ha de tenir un preu, però no crec que sigui just que les paguem nosaltres... I ho dic com una declaració d'intencions del que particularment em va semblar a mi (i de retruc a la resta del comando): una autèntica pressa de pel. 

La sala, és una veritable gozada... ample, amb taules rodones i sobrades d'espai, i una vaixella d'acord amb els preus que s'anuncien a la carta. Servei que tot i voler ser servicial i complaent, es queda amb un projecte d'això, imagino que per les directrius que deuen rebre per part de la direcció d'enfocar al client a plats que deixen més marge. 

L'idea del lloc, s'ha de reconèixer que inicialment és molt bona. Producte de qualitat amb poca elaboració (la justa per gaudir d'aquest producte). D'aquí el nom del local... i fins aquí les bones idees. 

Ja llegireu al post conjunt tot el que ens vam trobar al dinar, però voldria només avançar una petita reflexió al voltant del món d'aquest petit i noble animal que és la sardina... Fa ja temps que als xefs se'ls ha anat l'olla amb els escandalls de segons quins productes. I un d'ells és la sardina (hi han altres com els menuts en general o d'altres del mar sense cap misteri com els musclos... ). Veieu aquí a continuació una comparativa de tres plats de sardines: dos oferts per xefs mediàtics (Carles Abellan i Nandu Jubany) a un cost calculat aproximat de 175 € / quilo el primer i de 100 € / quilo el segon, mentre que l'altre, ofert per ma mare aquesta mateixa setmana, amb unes sardines de les que feien goig, el cost per quilo era de 9,5 € i això tenint en compte que les van comprar en plena temporada d'estiu a zona totalment turística (sinó, el cost seria de pràcticament la meitat). No creieu que ens prenen el pel? A no ser que també fossin del seu hort com les pxxxx pastanagues (spoiler). 


Com sempre, el resum de la visita, els plats tastats i les anècdotes habituals a les nostres trobades, les podreu llegir al post que de forma conjunta hem fet a:
En resum, un restaurant que d'inici podria estar bé com a filosofia, es converteix en un malson pels que coneixem una mica els preus dels productes a mercat i com fer aquestes elaboracions (justetes). Per la meva banda, a mi ja m'han vist prou.


diumenge, 22 de juliol de 2018
Posted by Jordi Castaño

Agut. Un clàssic que manté el nivell.

Agut
Carrer d'en Gignàs, 16
08002 - Barcelona

Tel. 933 151 709




En aquesta nova sortida dels 3 (o+) a Taula, vam anar per elecció meva i després d'uns quants canvis de dia i de seu, a un dels pocs restaurants centenaris que resten a la ciutat de Barcelona. I va ser assumint un risc elevat, perquè el meu últim proposat d'aquesta mena, el ja desaparegut  Pitarra, va ser un dels mals tràngols que més recordo pel que fa a experiències a restaurants.  

Aquest però, no va ser el cas... Situat al Barri Gòtic, entre els carrers d'Avinyó i la Via Laietana, va tenir els seus orígens l'any 1924 com taverna, mantenint alguns dels seus clàssics a la carta. Interiorment, tampoc ha patit gaires variacions, i així veiem que continuen penjats a les seves parets els quadres que durant aquells anys van fer els amics de la casa. La decoració és sòbria però correcte alhora. 

A la seva carta, continuem veient plats de tota la vida i dels que costen de trobar, com els cervellets arrebossats a la romana, la torrada d'anguila fumada, o les cuixes de granota (que es poden veure a la fotografia adjunta, i que pels que mai les hàgiu vist, ja us dic ara que no són pas models de Victoria's Secret...). La resta de la carta, és un reguitzell de plats de cuina de fonda, en la que una de les principals virtuts és el fet de poder demanar mitges racions de molts dels seus plats. Tanmateix disposen d'un menú de migdia per 15 € amb un primer i un principal a escollir d'entre dues opcions. 

Les postres són d'allò més clàssiques i casolanes i pel que fa a la carta de vins, té prou bones referències, tant del país com d'altres de fora. 



Com sempre, el resum de la visita, els plats tastats i les anècdotes habituals a les nostres trobades, les podreu llegir al post que de forma conjunta hem fet a:
En resum, un restaurant per nostàlgics, amb una cuina clàssica de fonda de  generoses racions, en una sala clàssica amb interessants pintures, i amb un servei agradable i correcte. 

diumenge, 8 de juliol de 2018
Posted by Jordi Castaño

Petita guía gastronòmica de Sicília...

Bandera de Sicilia



La Trinàcria, és el símbol de l'illa de Sicília i qui vulgui saber més o quin és el seu significat, clicant a la paraula veurà el significat amb l'enllaç a la Wikipedia. I fins aquí, la classe d'història... i ara, al que interessa de debò... :-)

Recent tornats d'uns dies de descans per Sicília, la idea d'aquest post és intentar apropar en la mida que sigui capaç, la gastronomia d'aquesta illa, alguns llocs d'interès i algunes percepcions generals de llocs que hem visitat. 

Començant per la part de Palerm que va ser on vam passar els primers dies, la primera referència vàlida va ser al restaurant Egesta Mare, a Castellammare del Golfo (Via Fiume, 10), on vam gaudir d'un Buffet mare del giorno (una dotzena de platets de productes del mar, crus, cuit i fregits a elecció del xef) i uns Tagliatelle Vedova Allegra (especialitat de la casa amb una salsa amb potent gust de mar i festucs).  

Buffet mare del giorno
Tagliatelle Vedova Allegra 


Amb un parell de racions de calamars fregits (fresquíssims) unes cerveses i un bon vi de Sicília, el compte no va arribar a 30 € per cap... increïble... 

Després d'un parell més de dies fent cultureta per aquesta part de Sicília, on vam fer un parell de dinars a Palerm sense cap menció especial, tret del Buatta al Corso Vittorio Emanuele, 176 (molt bé, però imagino que quasi com a qualsevol lloc d'allà, doncs ja deu ser complicat fer plats dolents amb el gènere que per allà tenen...), vam anar vorejant la costa  nord en direcció a Milazzo on havíem d'agafar el ferri a les Illes Eòlies. Vam fer nit a la turística localitat de Cefalù on també vam trobar un bon lloc per a dinar....  Al Porticciolo, a la Via Ortolani di Bordonaro, 66 i on vam tastar un dels plats sicilians més típics: el cous-cous di pesce. (el que ve a ser un equivalen a la nostra "paella", i en la qual et serveixen el peix i la closca, amb el cous-cous i un bon brou de peix a banda perquè te l'acabis de fer al teu gust). Amb uns entrants de calamars i gambots a la graella i uns musclos al natural, cerveses, cafès, grappa, un vi que va ser dels millors que vam tastar per aquelles terres (un Aynat Nero d'Avola de Sicília), i unes vistes immillorables al mar i un servei dels que fan goig, no va arribar als 50 € per cap... Pas mal...

Cozze scoppiate, callamaro alla griglia i gamberoni alla grilla

Cous-cous di pesce

D'aquí, ja vam marxar cap a Milazzo on vam agafar el ferri cap a les Illes Eòlies i concretament a l'illa de Lipari, on vam fer les dues nits per visitar la resta d'illes. I va ser aquí a Lipari on vam fer el que potser va ser un dels millors àpats de les vacances... Al Ristorante da Filippino, a la  Piazza Giuseppe Mazzini. Una espectacular terrassa amb un servei d'aquells que ja costa de trobar i amb un peix de primera qualitat, d'aquells que quan te l'ensenyen perquè escullis el que vols i com vols que te'l cuinin, ja desprèn una flaire de fresc impressionant. Com era un dia que tots estàvem optimistes, i a més, els preus de la carta tampoc eren cap sobrada, vam decidir deixar a les seves mans els entrants i només vam escollir el peix, que va ser un suquet de cap roig per a mi, i un besuc de generoses dimensions per la resta.

Camarons crus, camarons fregits, involtini di pesce spada i mandonguilles di pesce

Besuc (a la graella) i cap roig (en suquet)

Aquest va ser el més car de tots els visitats, sortint per 55 € justos per cap. Si tenim en compte que vam deixar a les seves mans fins i tot la tria del vi, i vam fer aperitiu, postres i copa, dubto que a casa nostra trobem cap lloc que ens doni el mateix per aquest preu... I el servei, professional i dels que fan goig. Un must si aneu per les Eòlies.

I també a Lipari, per recomanació del mateix que ens va llogar la barca que ens havia de portar a Stromboli, vam trobar un altre bon restaurant a l'altra banda de la ciutat i al costat d'un altre port... A Nenzina, a la Via Roma, 4, on vam tastar un dels plats que van agradar més: la Caponata di Mare, i que amb unes Gamberetti Fritti (que no mataven pas...) i unes amanides i un bon vi, va sortir per uns 35 € per cap. 




Un cop deixades les Illes Eòlies, vam tornar cap a Sicilia on vam dinar sense pena ni glòria a Taormina, localitat en excés lloada pel turisme i que a cap de nosaltres ens va fer gaire el pes. I a dormir a Ortigia, península de Siracusa, que va ser la ciutat que més va agradar de totes les visitades. Sopar (una pizza) sense pretensions però prou bona pel centre històric, i dinar l'endemà amb un altre que podem recomanar sense por... Ristorante La Medusa, a la Via Santa Teresa, 23 de Siracusa. Tot i arribar quasi a l'hora de tancar la cuina, ens van dir que ens podien fer alguna cosa de peix, però que per la pasta ja no érem a temps, la qual cosa ja ens anava bé, doncs era l'idea que teniem d'alimentar-nos de peix els deu dies que durava la sortida... Aquí vam demanar una Insalata Mare, unes Triglie Fritte (molls), un Fritto Misto i un Arrosto Misto di Pesce.

Insalata Mare, Fritto Misto i Triglie Fritte

Arrosto Misto di Pesce


Tot plegat, amb postres i un bon vi, per 40 € per cap. Un festival... 

I ja, finalitzant les nostres merescudes vacances vam anar cap a Catània, des d'on havíem d'agafar el vol de tornada... Aquí, vam aprofitar per visitar (a part de la ciutat una micona), el mercat de peix La Pescheria, que us puc assegurar que és un dels més macos i vius que he vist, i amb uns preus que no veiem per aquí des de fa moooolts anys. Gamba vermella (no és la qualitat de la de Palamós ni de conya, pero està prou bé) a 20 € el quilo... cloïsses grans i vives de les quals escupen aigua quan passes pel seu costat, a 15 € el quilo... i així seguiria... I vam aprofitar per agenciar-nos un parell de quilets de gamba i un altre de cloïsses per fer comiat a l'apartament... 

I l'últim àpat que destacaré, va ser a la localitat de Caltagirone, que ve a ser com una mena de La Bisbal però en sicilià, amb una ceràmica impressionant i que de fet va ser l'única compra de souvenirs que allà vaig fer. El restaurant en qüestió està situat a la Via Luigi Sturzo, 59 i es diu Il Locandiere. Un lloc que en entrar, ens diu el cap de sala que allà només es menja peix (imagino que deuen estar fins als webs de turistes que només mengen macarrons amb bolonyesa, pizza i hamburgueses...). I que per 25 € tenien un menú de tres entrants i dos plats de pasta. Amb les postres i el vinet, el compte final va quedar per 35 €, però penso que és d'una RQP impressionant. 




En resum... Una gran illa per visitar i gaudir cultural, històrica i gastronòmicament, on la gent és amable i entregada i s'esforcen per complaure't. I molt important, a un preu que et permet allargar l'estada i no estar gaire pendent de la cartera. I si algú està interessat en allotjaments per la zona nord i concretament per les ciutats que he anat anomenant, que m'escrigui i intentaré ajudar-lo amb les meves experiències per allà. 

Un destí a ulls clucs recomanable. 
diumenge, 1 de juliol de 2018
Posted by Jordi Castaño
Amb la tecnologia de Blogger.

Guia dels 3 (o+) a Taula

Guia dels 3 (o+) a Taula
Feu clic per descarregar-la en PDF

Dites a tenir en compte

"No hi ha amor més sincer que l'amor al menjar" - George Bernard Shaw

"L'amor és tan important com el menjar. Però no alimenta" - Gabriel García Márquez

"No ens reunim al voltant de la taula per menjar, sinó per menjar junts" - Plutarco

"Qui rep als seus amics i no presta cap atenció personal al menjar que ha estat preparat, no mereix tenir amics" - Anthelme Brillat-Savarín

"La vida és allò que passa entre els àpats" - Carlos Rolando

Entrades Populars

Arxiu del Blog

La meva llista de blogs

Total de visualitzacions de pàgina:

Seguir per email

Traduir

Seguidors

- Copyright © La cuina de Mindundi -Metrominimalist- Powered by Blogger - Designed by Johanes Djogan -