- Back to Home »
- Restaurant , Vins i derivats »
- Masia l'Abadal
Masia l’Abadal
Sortida 151 de l’Eix Transversal (C-25)
08279 AVINYÓ (Barcelona)
Tel.: 93 820 25 22 - Mòbil: 636 060 544
masiaabadal@gmail.com
www.labadal.net
Fa un parell de setmanes anàrem de visita a conèixer el celler de vins Abadal al Pla de Bages. I com l'hora de sortida d'aquesta coincidia amb la de dinar i (cosa estranya) no havíem reservat res, vam anar a l'aventura a buscar pels voltants un lloc d'aquells que semblessin casolans i que a més no fos gaire lluny del celler, ja que es feia tard i no volíem pas quedar-nos sense dinar, valguem Déu...
La veritat és que no vàrem trigar ni deu minuts en trobar un lloc al costat mateix de la carretera i que a més portava el mateix nom que el del celler. Ja al final de l'àpat, tot parlant amb la Yolanda (i no és que la conegui de res, sinó que el seu nom figurava a la factura del dinar) ens assabentarem que el nom d'Abadal no venia pels vins del celler; ens al contrari, té els seus orígens en aquesta masia, ja que de fet, els vins pertanyen a la família dels vins Roqueta, que arran d'iniciar una nova etapa a començaments dels anys 80 de retorn als orígens vinícoles de la masia, i com necessitaven un nom que fos diferent del Roqueta que sempre havia sigut associat a un senzill vi de taula, els hi van demanar a ells de fer servir el seu nom d'Abadal.
Tornant al restaurant, us diré que és el típic i tòpic lloc de dinars familiars de diumenges de costellades, carns a la brasa i calçotades quan és temporada (i que ho era en aquesta ocasió). De fàcil accés i aparcament, és ideal per reunions familiars amb criatures petites d'aquelles que corren molt i per tot arreu. De fet, anunciaven que tenien monitors especialitzats en aquesta espècie. Tot pensat i enfocat per què els pares puguin gaudir d'almenys un dia de tranquil·litat a taula. Bé.
Tenen diferents menús amb tot inclòs per uns preus tancats que anaven dels 21 als 35 €, un menú de primers i segons plats a escollir per 16,5 € (que és la tria que vàrem fer) i com coincidia amb la temporada, un menú de calçotada per uns vint i pico euros (no ho recordo exactament).
El local és molt gran i encara sort que no estava ple perquè no crec que ens haguessin ni tan sols atès, ja que el servei em va semblar massa justet per les dimensions de la sala. Després, tot s'ha de dir, es van disculpar i ens van dir que havien coincidit totes les comandes al mateix temps a la cuina i que es va desbordar la mateixa. La veritat és que només va ser a l'inici del dinar i que un cop anotada la comanda, la cosa ja va anar rodada.
De primer vàrem coincidir amb els canelons casolans de carn de rostit. Fluixets. Personalment, deixant de banda els canelons de les iaies i altres éssers mitològics, m'agrada que es trobin una mica els "tropezones" de carn i en aquests estava tot massa trinxat i fet una pasta.
Canelons casolans |
De segon, jo vaig escollir unes costelles de porc Ral d'Avinyó (ja que estàvem al seu barri, els hi havia de fer un homenatge). Molt bon producte i gustos de debò, però la veritat és que pensava que fetes al forn estarien menys greixoses, així com les verdures de la guarnició que estaven també ben rostidetes.
Costella de porc Ral d'Avinyó al forn |
I la meva dona, un digestiu duo de botifarres amb cigrons i rosta. Plat digestiu com pocs (i això ho diu qui es va acabar el plat després de cruspir-se mig porc). A destacar la botifarra negra.
Tastet de botifarra blanca i negre acompanyades de cigrons i rosta |
I acompanyàrem tot aquest dinar tan equilibrat dietèticament parlant, amb un dels vins que havíem tastat a la vista feta al celler Abadal: l'Abadal 3.9. I increïblement a un preu inferior (al restaurant) del que ens havien intentat vendre a la mateixa botiga del celler una estona abans. El món al revés. Desconec el motiu pel qual els preus dels vins a la botiga dels cellers són (habitualment) més alts fins i tot que en cellers especialitzats. No haurien de comercialitzar els seus productes pràcticament a cost? Al capdavall no tenen despeses logístiques ni de distribució i a més, estàs anant a casa seva a conèixer els seus productes per posteriorment compartir-los i donar-los a conèixer al teu cercle d'amics. Per cert: un molt bon vi que vaig gaudir tant al celler com al restaurant.
Quantitats més que generoses (esperem que no baixin mai a ciutat i s'encomanin) dels plats tastats que em van deixar malmès la resta de la tarda. Digueu-me agosarat, però potser té a veure amb l'esmorzar d'hotel que vaig fer aquell mateix matí i que va ser més que "de forquilla i ganivet".
I ja per acabar aquest post, us deixo amb algunes de les fotografies presses durant la visita matinal als cellers Abadal de la família Roqueta, on (com curiositat) continuen aplicant la Llei de Successió Catalana de l’“hereu”, i van alternant els noms Ramon i Valentí entre cada una de les generacions. No faré descripció de les activitats ni dels diferents procediments de vinificació perquè entenc que hi han blocs especialitzats que segur que ho explicaran infinitament millor que jo.
Home, per aqui ha de fer fred oi?... ;-) ho comento perquè el menú està pensat per combatir-ho. Mare meva!, com per anar fent dieta!!!
ResponEliminaLes bodegues ens veuen maques interessant la visita?
La visita al celler és força interessant. No he fet post, ja que no és lo meu, però de les diferents visites que he fet, aquesta està bé per la vessant catalana que té. Pots conèixer la seva història i veure com elaboraven els vins des dels seus origens allà per començament del passat segle, fins la forma actual que tots coneixem. També és curiós el fet de estar visitant el mateix edifici a on viuen els hereus actualment. Tenen a més una mena de museu amb un recorregut històric d'eines, cartells i vehicles.
EliminaÉs una visita una mica llarga (unes dues hores), però està bé per fer una sortida d'un dia al cap de setmana.
Salutacions!
Això que comentes del preu del vi, és un tema que m'he preguntat en més d'una ocasió... Ja saps que en tema vins soc monogràfic de les DO'a Montsant-Priorat-Terra Alta-Empordà... i conec molt bé el binomi Montsant-Priorat... I m'ha passat en més d'una ocasió trobar el vi més econòmic a l'Aguiló de falset o al mateix Celler de l'Aspic, que el preu marcat en Celler...
ResponEliminaDe fet et parlo de fa uns pocs anys, doncs va arribar un punt en que em vaig dir "prou visitar cellers"... :). I ara rarament vaig... Trobo molts pesats els rollos que m''expliquen de com fan el vi... No soc molt d'històries... :)
Al Celler de l'Àspic ja em vaig trobar amb el que dius i em va semblar surrealista que els preus d'alguns dels priorats que tenien a la carta, estiguessin molt per sota del preu en botiga a Barcelona (p.e. a Vilaviniteca...).
EliminaPel que fa al tema visites a cellers, crec que paga la pena quan, o bé són molt diferents (cellers familiars i petits o que tenen algun fet diferencial de la resta) o bé quan et fan una visita més personalitzada (fa poc vaig ser a Can Ràfols dels Caus amb dos amics i vam gaudir d'allò més).
Salutacions.