Posted by : Jordi Castaño diumenge, 30 de març de 2014

Can Vilaró
Comte Borrell, 61 (cantonada carrer Manso)
08015 - Barcelona

Tel. 933 250 578


Al costat mateix del mercat de Sant Antoni (actualment en reformes) podem trobar un restaurant o, potser li escau més l'adjectiu de casa de menjars, que pel seu aspecte, sembla que porti allà tota la vida. No es diferencia gaire d'altres que podem trobar-nos a qualsevol altre carrer o barri de la ciutat. Ni interior, ni exteriorment. Taules sense guarniments i cadires de fusta de les de sempre. És el clàssic lloc al qual només entraries per dos motius: o bé per casualitat (estàs pel barri i s'ha fet tard per anar a dinar a casa o al restaurant que sí que coneixes), o bé per què alguna bona persona de "bon gustallo" t'ho ha recomanat (com va ser el meu cas).   

Si paraules com cap i pota, tripes, lletons, llengua, galtes, cervells, fetge, peus de porc, potes de corder, turmes o d'altres similars us sonen desconegudes o us provoquen rebuig, ja podeu esborrar-lo de la vostra llista. Aquest és el gènere que principalment toquen en aquesta bona casa. A més d'altres plats de la cuina tradicional de l'àvia, com són les mandonguilles, la cua de bou, els estofats, el bacallà o les sardines amb escabetx, i senzills plats de verdures com patata i mongeta, trinxat o l'escudella amb carn d'olla.

No tenen menú, però no crec que els hi calgui per atraure a més públic. Els parroquians que hi havia al local, semblaven de tota la vida i amb una mitjana d'edat més que propera a la tercera. De fet, això ho dic per què vaig fixar-me en el detall que al display posterior de la caixa registradora podia llegir-se un text que venia a dir quelcom similar a "Pendent a compte" a l'hora que molts d'ells anessin a pagar.

Pel que fa als preus (tema important quan no existeix l'opció de menú), us diré que ni un sol dels plats de la carta, que consistia en un full de mida A4 escrit per les dues bandes i plastificat, arribava als 10 euros.

Vaig fer un lleuger menú consistent en un primer plat de mongetes del ganxet (que la mestressa va tenir a bé d'indicar-nos el lloc d'origen de les mateixes, així com el seu moment de collita i els passos per la preparació així com els minuts exactes d'ebullició) que anaven acompanyades d'un parell de talls de cruixent cansalada. B R U T A L.  


Mongetes del ganxet amb cansalada


I de segon, com no tenia clar si demanar una ració de cap i pota o bé una de tripa amb cigrons, em vaig demanar un digestiu combo del tipus McMenuts consistent en una mica de cap i pota i una mica de tripa. Ambdós molt bons, però especialment el primer, que serà un dels fixos per la propera visita.

Mixt de tripa i cap i pota


A més, vaig poder tastar els cervells arrebossats (des de la temporada de la mili que els preparava jo que no els tastava), els lletons i el fetge de vedella amb ceba (tampoc l'havia provat d'ençà que vaig marxar de casa dels meus pares).

De postres, vaig sentir que tenien molta anomenada els seus iogurts artesans, però em vaig estimar més un flam de formatge, que sempre fa baixar, o almenys així ho assegura la meva sogra... ;)

Crec que per menys de vint euros es pot dinar perfectament en aquesta casa sense mirar gaire a la dreta de la carta, amb cafès i begudes incloses. I mirant, segurament pel mateix preu d'un bar de menú, però amb una qualitat molt més elevada i un gran afecte dels seus propietaris pel que fan.



{ 4 comentarios... read them below or Comment }

  1. Nosaltres no el tatxarem de la llista, més bé, el contrari!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Veig que també us va la marxa, eh? ;)

      Si aneu algun dia, ja m'ho explicareu. Salutacions!

      Elimina
  2. No coenixia el lloc fins que l'altre dia ho vas posar a Face i vaig mirar. Vaig veure que els vespres tenen tancat... :(

    I del meu "assortiment d'amistats" per BCN, no en tinc cap per gaudir d'aquestes especialitats... Precisament fa uns pocs dilluns, vam fer un vespre a casa un festival de menuts... Peus de Porc, tripa, cap i pota i uns lletons (de xai de de vedella) que va portar un meu amic que colabora amb un escorxador... Va ser una festa i la Marta (la meva parella) va afegir a la festa una truita amb suc, típica d'allà baix...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Déu n´hi do quin festival més envejable. Lo de la truita amb suc no ho coneixia i la veritat és que quan ho vaig veure vaig buscar la recepta.

      Si que és una llàstima que no obrin per les nits, però imagino que deuen obrir molt d'hora pels matins.

      De totes formes, si busques voluntari per anar a fer un tast, ja saps. ;)

      Salutacions!

      Elimina

Amb la tecnologia de Blogger.

Dites a tenir en compte

"No hi ha amor més sincer que l'amor al menjar" - George Bernard Shaw

"L'amor és tan important com el menjar. Però no alimenta" - Gabriel García Márquez

"No ens reunim al voltant de la taula per menjar, sinó per menjar junts" - Plutarco

"Qui rep als seus amics i no presta cap atenció personal al menjar que ha estat preparat, no mereix tenir amics" - Anthelme Brillat-Savarín

"La vida és allò que passa entre els àpats" - Carlos Rolando

Entrades Populars

Arxiu del Blog

La meva llista de blogs

Total de visualitzacions de pàgina:

Seguir per email

Traduir

Seguidors

- Copyright © La cuina de Mindundi -Metrominimalist- Powered by Blogger - Designed by Johanes Djogan -