Posted by : Jordi Castaño diumenge, 13 d’agost de 2017

La Bona Sort
Carders, 12
08003 - Barcelona



Baixar a Barcelona i anar a l'aventura a dinar pel barri del Born al mes d'agost, és un risc. L'intuïa i ara ho sé...  

Havia quedat amb la meva filla i volíem xerrar i picar alguna cosa i les opcions conegudes del barri estaven totes tancades, o bé no ens venia de gust per ser restaurants massa formals. 

Passejant pel carrer Carders (volíem fer el cafè al pati de l'Espai Mescladís), vàrem veure un restaurant amb un pati interior que no pintava gens malament i que com a més anunciaven tapes ens va fer decidir per aquest. No vam aprofitar el pati doncs era un d'aquells dies de calor intensa i a dins s'estava molt millor amb l'aire condicionat. 

L'encant del local, totalment enfocat al turisme, penso que es limita al pati, que segurament a la nit deu ser una bona opció pels guiris que envaeixen la ciutat. Carta amb tapes majoritàriament espanyoles amb poques concessions a altres especialitats i preus continguts (a primera vista). Carta de vins prou acceptable amb bastants referències d'aquí i possibilitat de prendre algunes d'elles a copes. La nostra elecció va ser un Pardas Rupestris, vi blanc ecològic de la D.O. Penedès amb un preu de més de x2 en relació al de qualsevol celler.    

Vaig percebre que el servei era pràcticament forà en la seva totalitat. I d'entrada, quan la persona encarregada de la nostra taula ens va preguntar si la carta la volíem en anglès o no recordo quina altra opció ens van donar, ja em va posar de mala llufa. Sort que estava allà la meva filla per transmetre'm pau i serenitat... Finalment, i davant els precs del cambrer dient-nos que feia poc temps que treballava allà i demanant-nos si us plau que en català no, doncs amb prou feines entenia el castellà, vàrem decidir claudicar i interactuar en aquest dialecte. I com no teníem ni idea de les quantitats i davant l'eloqüència del cambrer que a tot el que li dèiem contestava que si, vàrem demanar sis tapes (contant com a tal el pa). 

El primer i millor de tots, va ser el guacamole amb nachos, si deixem de banda que aquests estaven una mica passats i tous... Però el guacamole amb la salsa pico de gallo (penso que així es diu) presentada a part estava força bé. 

Guacamole amb nachos


També més que correcte la coca de pa amb tomàquet.
Coca de pa amb tomàquet


I a partir d'aquí, ja va arribar tot en baixada... Les croquetes de pernil, que tot i ser lloades per la meva filla, a mi em van semblar una massa compacta sense gaire gust de pernil... 

Croquetes de pernil

Albergínies amb mel... tampoc és que sigui alta cuina, però quan estan ben fregides és un plat de 10. Que no va ser el cas... més aviat eren com petites esponges olioses que anaven directes a una digestió complicada.

I bunyols de bacallà. Eixuts i amb excés d'oli.  

Albergínies amb mel & Bunyols de bacallà


I que dir dels calamars a l'andalusa... Una altra tapa excelsa quan està ben fregida, que és de fet l'única feina que té aquesta preparació: un bon fregit amb un bon oli i a la temperatura adequada. I puc ben assegurar-vos que cap d'aquests tres paràmetres es complien... I calamar congeladet, congeladet...

Calamars a l'andalusa


El compte final sense cafès, va ser superior als 30 € per cap amb un vi, que tot i que bo, era bastant normalet. Per un menjar d'una qualitat tan bàsica, per no dir baixa, em sembla d'una pèssima RQP.  



No seria pas per tant, un restaurant que recomanaria... Menjar d'una qualitat baixa i producte molt bàsic, preus alts per la qualitat que ofereixen i servei lent i enfocat exclusivament als turistes. Com a molt, aprofitable per a fer un còctel al pati que tenen al capvespre amb uns fruits secs, que com no s'han de cuinar, tampoc els faran malbé... a no ser que ja siguin dolents d'origen. 

{ 10 comentarios... read them below or Comment }

  1. Joder!! ... això si que és un lloc dels que jo anomeno #toma_cabron :)

    Crec que el guacamole, era del Mercadona, que un dia que el vaig tastar, no estava malament....

    Abraçada!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Totalment #toma_cabron 😂😂😂
      I si... El guacamole també podria ser el del Mercadona... Mala experiència la d'aquesta setmana.

      Abraçada!!!

      Elimina
  2. Sóc antiMercadona però he tastat aquest guacamole a casa d'una amiga i he hagut de callar la boca. Però segueixo sense trepitjar el Mercadona.

    Ara, parlant del lloc, això ens va passar a Santi i a mi l'altre dia, que vam acabar al Born a l'hora de dinar i vam decidir quedar-nos. La vam encertar amb el Bormuth, molt bones tapes i preus molt ajustats. I amb cambrers que encara parlen català!!!
    La propera , ja saps on anar :-)

    Salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Prenc nota Pepa. Per aquests casos és pel que millor anava el Fortsquare.

      Salut!!

      Elimina
  3. M'ha agradat això de la mala llufa. Ah, i lo del vi eco. Ta filla menjant croquetes de pernil?! Ja la renyaré. L'ultraortodox. Bé, no del tot.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Joan... tinc una altre filla que m'ha sortit normal (en el tema menjar, eh?). Amb l'altre no hauria pogut demanar res més que el guacamole i la coca de pa, que de fet, van ser els únics plats decents...

      Salut!!

      Elimina
  4. El lloc (La Bona sort) i el pati formen part d'un antic hostal emblemàtic, i segons la llegenda, lloc on treballava la Marieta de l'Ull viu. Passant ja em feia pinta de guiri, i tu ho has corroborat :-(

    ResponElimina
    Respostes
    1. Que bé comptar amb algú que coneix tots els indrets del barri. Molt interessant això que dius. Gràcies Laura!

      Totalment prescindible el lloc.

      Salut!!

      Elimina
  5. https://www.theguardian.com/world/2017/aug/14/berlin-restaurants-german-english. El de les herbes.

    ResponElimina

Amb la tecnologia de Blogger.

Dites a tenir en compte

"No hi ha amor més sincer que l'amor al menjar" - George Bernard Shaw

"L'amor és tan important com el menjar. Però no alimenta" - Gabriel García Márquez

"No ens reunim al voltant de la taula per menjar, sinó per menjar junts" - Plutarco

"Qui rep als seus amics i no presta cap atenció personal al menjar que ha estat preparat, no mereix tenir amics" - Anthelme Brillat-Savarín

"La vida és allò que passa entre els àpats" - Carlos Rolando

Entrades Populars

Arxiu del Blog

La meva llista de blogs

Total de visualitzacions de pàgina:

Seguir per email

Traduir

Seguidors

- Copyright © La cuina de Mindundi -Metrominimalist- Powered by Blogger - Designed by Johanes Djogan -