Posted by : Jordi Castaño diumenge, 14 de setembre de 2014

Els Brancs (Hotel Vistabella)
Avda. Díaz Pacheco, 26
17480 - Roses

Tel. 972 256 200

http://www.elsbrancs.com


No tenia coneixement d'aquest restaurant fins que fa uns mesos, vaig veure'l publicat per M. Philipe Regol al seu blog Observación Gastronómica2. Com buscava allotjament per un parell de dies per l'Alt Empordà i aquest restaurant estava en un hotel força ben situat pels altres restaurants que tenia previst de visitar, vaig confiar en el seu post i vaig reservar tant a l'hotel com al restaurant.

Com ja he dit, el restaurant és un dels tres o quatre que té aquest hotel de luxe de la Costa Brava (de l'hotel, ja parlaré més endavant en un post a banda d'aquest)  i concretament aquest, està situat a la terrassa oberta que tenen a primera línia de mar i amb unes espectaculars vistes a la badia de Roses.

Vistes des de la mateixa taula del restaurant Els Brancs

Vàrem anar a sopar, ja que quan vaig fer la reserva em van dir que només estaven oberts a les nits (em va estranyar força però vaig pensar que si així ho feien, els seus motius tindrien...). Quan un cop acomodats a taula li vaig pregunta a la noia que ens servia els motius del fet que només servissin sopars, la seva resposta em va deixar poc més que glaçat... Segons ens va dir, a la cuina ja tenien prou feina per servir el sopar, i estaven a la cuina des de les 10 del matí per començar a preparar els plats de la nit... Sincerament, em va semblar una mica de pressa de pel una resposta així... Podria haver donat qualsevol altre en lloc d'aquesta (que feia massa calor pels dinars del migdia, que s'estimaven més fer-ho així per donar un servei òptim, per falta de demanda, etc...), però mai una resposta en la qual sembla que, o bé et tracten d'ignorant, o bé menystenen a altres restaurants d'aquest nivell que sí que obren la seva cuina tant per dinar com per a sopar.

A continuació, va aparèixer en escena un altre noi que va portar una mena d'urna de vidre (o metacrilat) amb un suport de pedra i un full de paper arrugat a dins, que resultava ser un dels menús de què disposen (concretament el menú "Experiències). Aleshores, ens va començar a explicar que estava així presentat perquè era com el resultat de les anotacions i les idees que es van fent a la cuina i que s'arruguen i es llencen a terra, i ... Una mica massa de comèdia pel meu gust... També ens va comentar que era un menú molt llarg de 3 hores i mitja, que per ser a la nit, trobo una excessiva durada, ja que si comences a sopar a dos quarts de deu, fins a la una de la matinada o més, no acabes el sopar. El preu d'aquest menú era de 147,20 €.

Presentació a taula del menú "Experiències"

A més d'aquest menú, també pots menjar a la carta o triar un  menú degustació més curt i més adient per sopar, anomenat "Els Brancs" a 74,60 € i que és el que vàrem escollir.

D'entrada, amb les copes que vàrem demanar d'entrada, ens van portar uns shots de tequila complicats de menjar, ja que es fonien ràpidament i havies de menjar-lo tot d'una mossegada. Un altre detall que no havia vist mai en un restaurant d'aquesta categoria (recordem que estem parlant d'un restaurant amb una estrella Michelin situat a un hotel de cinc estrelles) i que em va sorprendre negativament, va ser el fet que cobressin a part el concepte Servei Snacks a 3,75 € cadascun. I no ja pel preu, sinó més aviat pel detall...

Snacks 

Per acompanyar el sopar, vaig pensar en un blanc amb una mica de cos i el sommelier encertadament ens va recomanar un Bàrbarà Forés El Quintà de la D.O. Terra Alta i elaborat amb garnatxa blanca (29,10 €, o sigui que si tenim en compte el preu d'aquest vi, tenien una carta de vins x2 que és l'habitual).

El menú comença amb les "tapas". Un conjunt de mini plats, dels que tan sols destacaria dos o tres. Intentaré explicar en què consistien encara que serà una mica complicat, en primer lloc per la quantitat d'ingredients que portaven i en segon lloc per què no em van facilitar la descripció dels plats que vaig demanar, tot i haver-ho fet en quatre ocasions. El primer cop a mig sopar i em van dir que en acabar ens ho portarien; el segon a la sortida del restaurant que em van dir que el deixarien a Recepció; i el tercer i quart cop a Recepció... Després em van dir que els hi envies un mail recordant-li-ho, però ja no he cregut necessari fer-ho...

Tapas

Un meló amb Peppermint (en primer pla) i ni la més remota idea del que es veu al fons...

Meló amb Peppermint i XXX

Una mena de núvol de gintònic amb...

Núvol de gintònic?

Un pa de curry força picant amb una esferificació (crec que d'oliva).

Pa de curry vermell amb oliva esferificada

Potser els tres millors platets o "tapes" van ser (d'esquerra a dreta) una esferificacó (o potser seria més adient dir-li gominola) d'oli d'olives amb anxoves, una roca de foie amb un aire de ... i un mini taco amb ...

Gominola d'oli amb anxoves, roca de foie i "taco"

I perquè us feu una idea de les dimensions reals d'aquests mini platets:

Detall del "taco"

El primer "plat" va ser una mena de nigiri de ventresca de tonyina. Encara sort que la noia ens va dir que el xef recomanava menjar-lo d'un sol mos, que si no encara estem allà... ;-)

Fora conyes, un "plat" molt bo.

Ventresca de tonyina amb miso i wasabi (2013)

Del següent plat, malauradament només puc dir el seu nom, ja que ni que em matin recordo cap dels seus múltiples sabors...

Kiwano, escopinyes i iogurt

Després va arribar un plat que, tot i contar també amb un munt d'ingredients i espècies (i per extensió, sabors) diferents em va agradar força. Com el meu paladar no està tan ben educat, copiaré part del text que d'aquest plat va descriure a l'entrada del seu blog M. Philipe Regol: "... con mil matices cítricos(lima), aromáticos (jazmín), dulce (leche de coco) y picantes (chile). ¡Delicioso!"

Efectivament, era tota una explosió de sabors, que era (almenys per mi) totalment impossible d'identificar per separat, però que en el seu conjunt harmonitzaven d'una forma brutal.

A més, tenien un curiós picant que desapareixia en uns pocs minuts de forma immediata. Em van dir el nom, però al pensar que després m'ho portarien amb la descripció dels plats, ja no vaig anotar-ho i la meva memòria ja no és el que era... :-(

Llagostins especiats cuinats en fulla de plàtan

Llagostins especiats cuinats en fulla de plàtan (un cop oberta aquesta...)

Correcte també el següent plat, en el que vaig trobar un excessiu protagonisme de la bolonyesa respecte a la resta d'ingredients com, per exemple la papada, que quedava totalment esmorteïda.

Ravioli de parmesà, papada, bolonyesa i vermut

El plat "Mar i horta" que ens van dur a continuació, crec recordar que em va agradar, però ni que em matin aconsegueixo recordar un sol dels ingredients que portava...

Mar i horta

I l'últim plat de la part salada va ser un garrí ibèric a la mostassa, que amb el que m'agrada a mi la carn d'aquest animalet, quedava, sempre des del meu punt de vista, anul·lada per la potència sàpida de la mostassa. Però res que no es pogués solucionar sense barrejar massa la carn amb les salses... La carn excel·lent de punt i amb la pell ben cruixent.

Garrí ibèric a la mostassa

I les postres, que per començar va ser una bona i refrescant crema de vainilla amb forma i tacte d'esponja (tot i que era gelada).

Crema de vainilla airejada, pell de taronja i brandi

I un divertimento en forma de steak tartàr, però fet amb productes dolços i que preparen al teu davant amb tots els ingredients disposats en un carro de servei. Copio també del blog de M. Philipe Regol la descripció dels diferents elements que componen aquest plat: "... “steak tartar” dulce con frambuesas troceadas, yogur Lyo, chocolate blanco (simulando la chalota), pepinillo confitado, shots de pistacho (como alcaparras), vinagre de frambuesa (como Tabasco), jarabe de moscovado (como Perrins), aceite de vainilla y crema de haba tonka. “Yema” de mango. Azúcar glace como sal. Airbag (como patata suflé)..."

Mise en place del plat Steak-Tartar "V-E" (2011)

Preparació del plat per part d'una amable cambrera...

Preparació del plat Steak-Tartar "V-E" (2011)

I el plat un cop acabat...

Steak-Tartar "V-E" (2011)

Per finalitzar el sopar, les petit fours o mignardises que arriben a taula amb un altre carretó i a mesura que et van explicant cadascun dels continguts dels diferents bols, pots anar dient que te'ls posin o no en una capsa a part.

Carret de petit fours

I la capsa a part, amb els dolços escollits...

Capsa amb els petit fours escollits per compartir

Potser vaig anar influenciat a aquest restaurant pels comentaris de M. Philipe Regol (a qui segueixo amb molt de respecte pels seus vasts coneixements i experiència) i amb unes expectatives massa elevades què finalment no van ser del tot satisfactòries pel que m'esperava. 

Potser és un tipus de cuina massa complexa pel meu paladar i un dels punts "negatius" del restaurant va ser precisament això. Tret del plat de llagostí especiat en què la barreja de sabors li donava una complexitat rodona al conjunt, no sabria destacar cap dels altres plats i ni tan sols sabria el nom o l'ingredient principal bé per la memòria, bé per les fotografies preses.

Per tant i com a conclusió, diré que és un restaurant situat en un immillorable entorn (sopar a la llum de la lluna una nit d'estiu amb el mar a uns pocs metres no té preu) amb una cuina totalment d'autor, molt complexa en sabors, rica en matisos, amb ingredients de primeríssima qualitat i una acurada elaboració en la composició dels plats.

{ 8 comentarios... read them below or Comment }

  1. Hola Jordi,
    Al menys el lloc, les vistes i la companyia eren bones, oi? I si un parell de plats romandran als teus records, doncs apa, ja està!!! És el que jo dic un tres estrelles Pepa Pink, bé, però si no surts amb aquesta sensació de "oh!!!"... doncs ja està. I més sent un estrella Michelín.

    Esperaré el següent post per afegir-lo a la llista.
    Salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pepa

      La companyia i les vistes eren immillorables. La cuina bé i el servei normalet, però vaig sortir amb la sensació aquella de sí però no (no sé si m'explico...).

      I el següent, tot i estar totalment sols durant el menjar (no m'havia passat mai això de tenir un restaurant per a mi sol...), si que és de traca i mocador.

      Gràcies per llegir-te els meus rotllos mentals (crec que especialment aquest ho és) i salutacions!!!

      Elimina
  2. Com diu la Pepa, esperaré al següent per apuntar-lo.... :)

    Però no entenc com no pots apreciar " los mil matices cítricos (lima), aromáticos (jazmín), dulce (leche de coco) y picantes (chile).....". On vols anar així?.... :)

    La veritat és que he anat mirant les fotos i cap plat m'ha atret.... No dubto que siguin mot bons, ple de contrastos, però m'he cremat els darrers anys de plats fets perquè si i els meus gustos van en una altre direcció...

    El proper dia 26, ho filosofem en directe....

    Una abraçada!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ricard

      És que soc bastant més simple... I ja sé que no hauria de tastar aquesta mena de menjars, però no puc resistir-me i segueix-ho insistint a veure si un dia puc arribar a trobar aquests matisos... :-)))

      És d'aquells llocs que sense arribar a dir que vaig menjar malament, més aviat és que no em queda cap record (tret de les vistes al mar) d'un sol dels plats que vaig tastar...I això crec que no diu gaire al seu favor...

      Ens veiem aviat. Abraçada!!

      Elimina
  3. Es una llàstima que a un restaurant d'aquesta categoría no et porporcionin detall del que menajaràs o et donin excuses de no servir al migdia com la que has explicat. Pot ser els hi falta previsió, perque si cada dia fan això tantes hores... Bé, en qualsevol cas, a nosaltres ens agraden molt aquests matissos de sabors i mini plats molt tipics dels michelin o de semblants i encara que ens hagis deixat " a mitges" segur que vas gaudir molt. El problema és, com tu dius, quan anem condicionats per alguna opinió que hem llegit. Però, estant al dia com volem, llegint tants blogs, veient tantes fotos i receptes, és inevitable!!.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Lluïsa

      Et puc ben assegurar que m'encanten aquestes mini racions o mossos, però en aquest cas és el que comento en el post. Hi havien masses sabors (o filant prim, matisos) a cadascun d'ells i potser és que no tinc el paladar tan ben educat com per percebre'ls tots. Em va semblar una cuina molt ben elaborada però massa complicada per mi.

      I habitualment i tret d'algun blog, no em deixo portar gaire per les crítiques publicades. Però en aquest cas he de dir que el menú que vaig veure al post de M. Philipe era el llarg, que com ell mateix va dir, no tenia res a veure amb aquest que vaig fer jo. Però el llarg em va fer com molta mandra... i més quan et programen la durada (potser si no em diuen res, el demano...).

      Salutacions!

      Elimina
    2. Quin steak i .quina profesional.. mmmmm , en serio excel.lent post i com dius jo tambe preferixo cuina menys complicada.

      Elimina
    3. T'he de dir que a mi ja m'agrada la cuina complicada (i de fet, a casa habitualment em complico massa...). El que vaig trobar en aquest sopar va ser una cascada de sabors a la majoria de plats, que no em van fer gaudir com a altres restaurants d'aquesta mena.

      I... molt professional.... ;-)

      Salutacions!

      Elimina

Amb la tecnologia de Blogger.

Dites a tenir en compte

"No hi ha amor més sincer que l'amor al menjar" - George Bernard Shaw

"L'amor és tan important com el menjar. Però no alimenta" - Gabriel García Márquez

"No ens reunim al voltant de la taula per menjar, sinó per menjar junts" - Plutarco

"Qui rep als seus amics i no presta cap atenció personal al menjar que ha estat preparat, no mereix tenir amics" - Anthelme Brillat-Savarín

"La vida és allò que passa entre els àpats" - Carlos Rolando

Entrades Populars

Arxiu del Blog

La meva llista de blogs

Total de visualitzacions de pàgina:

Seguir per email

Traduir

Seguidors

- Copyright © La cuina de Mindundi -Metrominimalist- Powered by Blogger - Designed by Johanes Djogan -