Bar Casa Ruperto y sus pajaritos
Fa 8 hores
Archive for de desembre 2013
Restaurante Melanosporum (a l'hotel La Trufa Negra)
Restaurante Melanosporum
Av. Ibañez Martín nº 10-14
MORA DE RUBIELOS
Tel. 978 807 144
www.latrufanegra.com
Està ubicat a la població de Mora de Rubielos a l'interior d'un bonic i modern hotel de nom La Trufa Negra, que em sembla que deu ser dels millors que hi ha a la província de Terol. Tant pel nom de l'hotel com pel del restaurant, podreu deduir que una de les activitats que centren la vida d'aquest lloc, és precisament la Tuber melanosporum o trufa negra, també coneguda com a trufa de Perigord.
La veritat és que paga la pena el viatge durant aquests dies de fira, ja que les tòfones poden comprar-se a "només" 600 € el quilo, mentre que només una setmana més tard tot passejant pel mercat de La Boquería (concretament a la parada de bolets Petràs) vaig veure-les a 1,000 € el quilo. A més, està bé l'ambient que hi ha per aquells pobles i poder respirar i gaudir dels aires "fresquets" d'aquella serra.
Pel que fa al restaurant, havíem estat fa ja un parell d'anys en una anterior visita a Fitruf, i el recordava bastant millor. O potser és que les exigències i/o les expectatives són cada cop més elevades...
D'entrada, ja ens van preguntar quin torn volíem, la qual cosa em provoca un rebuig immediat i habitualment declino l'oferta. Però en aquesta ocasió, com s'apropava l'hora de dinar i no teníem gaires més opcions, ens vàrem quedar al primer torn a veure que passava. Ja que estàvem allà...
En van dir que el torn començava a les 13:30 i no van obrir el menjador fins a deu minuts més tard, amb la conseqüent aglomeració a la porta que semblava més l'entrada a un cinema, que no pas a un restaurant. Als que anàvem a fer el menú de la tòfona ens van ubicar en el que semblava més un menjador provisional o el menjador a on se serveixen els esmorzars de l'hotel, ja que l'habitual del restaurant en el qual havíem estat anteriorment, està situat a la planta baixa i no té res a veure.
Vam començar amb una fina torrada de pa amb tòfona laminada amb oli i una altra amb mantega trufada. Bé. Bàsicament matèria primera de qualitat.
El següent plat va ser una fluixa amanida en què l'envinagrat de la perdiu es va menjar la tòfona i el cruixent venia donat per un embolcall de pasta filo que feia que menjar l'amanida fos quasi una missió impossible.
Un ou trufat que pretenia ser "poché" però que més aviat era un ou dur, ja que tenia el rovell totalment cuit. Imagino l'estres que deuen patir a la cuina, però en aquest cas, crec que no costa res anar refredant en un recipient amb aigua i gel els ous a mida que els vas traient de l'olla on es van coent. Acabats amb uns talls cruixents de cansalada i un mojo d'ametlles i safrà.
Bé el plat de bacallà al pil pil trufat. Acompanyat per uns xips cruixents d'arrel de flor de loto.
I l'ultim plat del menú van ser uns medallons assassinats de filet ibèric amb una salsa del seu suc lligada amb mantega i tòfona. No sé quina estranya raó porta als cuiners a excedir-se amb els punts de cocció dels aliments...
I per acabar, les postres consistents en un bescuit borratxo caramel·litzat de poma i sorbet de gerds. Massa dolçor, però això ja és un problema meu.
El vi, un Ventus del celler Venta d'Aubert de la D.O. V.T. Bajo Aragón. Havia provat de la mateixa bodega un Venta d'Aubert i un Viognier blanc que em van agradar molt més que el d'aquest dia. També poden influenciar les circumstàncies en les que va ser tastat...
El preu del menú era de 45 € per cap més el vi i ara, en fred, el trobo una mica car tant per la qualitat com pel servei. Per properes visites, crec que anirem a tastar la cuina d'altres que també ofereixen menús monogràfics de tòfona durant aquestes dates.
Av. Ibañez Martín nº 10-14
MORA DE RUBIELOS
Tel. 978 807 144
www.latrufanegra.com
Està ubicat a la població de Mora de Rubielos a l'interior d'un bonic i modern hotel de nom La Trufa Negra, que em sembla que deu ser dels millors que hi ha a la província de Terol. Tant pel nom de l'hotel com pel del restaurant, podreu deduir que una de les activitats que centren la vida d'aquest lloc, és precisament la Tuber melanosporum o trufa negra, també coneguda com a trufa de Perigord.
La veritat és que paga la pena el viatge durant aquests dies de fira, ja que les tòfones poden comprar-se a "només" 600 € el quilo, mentre que només una setmana més tard tot passejant pel mercat de La Boquería (concretament a la parada de bolets Petràs) vaig veure-les a 1,000 € el quilo. A més, està bé l'ambient que hi ha per aquells pobles i poder respirar i gaudir dels aires "fresquets" d'aquella serra.
Pel que fa al restaurant, havíem estat fa ja un parell d'anys en una anterior visita a Fitruf, i el recordava bastant millor. O potser és que les exigències i/o les expectatives són cada cop més elevades...
D'entrada, ja ens van preguntar quin torn volíem, la qual cosa em provoca un rebuig immediat i habitualment declino l'oferta. Però en aquesta ocasió, com s'apropava l'hora de dinar i no teníem gaires més opcions, ens vàrem quedar al primer torn a veure que passava. Ja que estàvem allà...
En van dir que el torn començava a les 13:30 i no van obrir el menjador fins a deu minuts més tard, amb la conseqüent aglomeració a la porta que semblava més l'entrada a un cinema, que no pas a un restaurant. Als que anàvem a fer el menú de la tòfona ens van ubicar en el que semblava més un menjador provisional o el menjador a on se serveixen els esmorzars de l'hotel, ja que l'habitual del restaurant en el qual havíem estat anteriorment, està situat a la planta baixa i no té res a veure.
Vam començar amb una fina torrada de pa amb tòfona laminada amb oli i una altra amb mantega trufada. Bé. Bàsicament matèria primera de qualitat.
.JPG) |
| Torrada de Tuber Melanosporum en oli i torrada de mantega trufada |
El següent plat va ser una fluixa amanida en què l'envinagrat de la perdiu es va menjar la tòfona i el cruixent venia donat per un embolcall de pasta filo que feia que menjar l'amanida fos quasi una missió impossible.
 |
| Amanida cruixent de perdiu escabetxada i tòfona negra de Terol amb vinagreta de magrana i pinyons |
 |
| Ou trufat amb patates palla, mojo d'ametlles, safrà del Jiloca i cansalada cruixent. |
 |
| Detall de l'ou amb la tòfona ratllada |
Bé el plat de bacallà al pil pil trufat. Acompanyat per uns xips cruixents d'arrel de flor de loto.
 |
| Bacallà al pil pil trufat amb xips d'arrel de flor de loto |
I l'ultim plat del menú van ser uns medallons assassinats de filet ibèric amb una salsa del seu suc lligada amb mantega i tòfona. No sé quina estranya raó porta als cuiners a excedir-se amb els punts de cocció dels aliments...
 |
| Medallons de filet ibèric amb mantega fundent de tòfona negra de Terol, tamarinde i ceba cruixent |
I per acabar, les postres consistents en un bescuit borratxo caramel·litzat de poma i sorbet de gerds. Massa dolçor, però això ja és un problema meu.
 |
| Bescuit borratxo caramel·litzat de poma i mores amb sorbet de gerds |
El vi, un Ventus del celler Venta d'Aubert de la D.O. V.T. Bajo Aragón. Havia provat de la mateixa bodega un Venta d'Aubert i un Viognier blanc que em van agradar molt més que el d'aquest dia. També poden influenciar les circumstàncies en les que va ser tastat...
El preu del menú era de 45 € per cap més el vi i ara, en fred, el trobo una mica car tant per la qualitat com pel servei. Per properes visites, crec que anirem a tastar la cuina d'altres que també ofereixen menús monogràfics de tòfona durant aquestes dates.
Tag :
Restaurant
Yain a Terol (que sembla ser que si existeix...)
Restaurante Yain
Plaza de la Judería, 9
44001 - TERUEL
Tel. 978 624 076
www.yain.es
Aprofitant la sortida lúdic gastronòmica del Fitruf, varem fer una segona visita a Terol i alhora segona visita a aquest restaurant. Puc dir sense cap mena de dubte que és el millor d'aquesta ciutat, en la que, per un altre banda, no destacaria gaire la seva qualitat d'allotjaments.
Vam anar a sopar en una nit no gaire freda (4 sota zero) si ho comparem amb l'anterior estada que estàvem a 8 (o potser menys) sota zero...
Es tracta d'un petit i acollidor restaurant al mig de la ciutat (cosa no gaire complicada si tenim en compte les dimensions de Terol, que si no vas en compte et surts a fora del seus llindars), en la que sobretot destaca el coneixement i la cura als vins que té el propietari, Raul Igual, que va ser millor sommelier d'Espanya al any 2010 i que juntament amb Ferran Centelles (que va ser durant molts anys sommelier d'aquella barraca anomenada El Bulli) han posat en marxa un projecte nou anomenat Wineissocial.
Per entrar en calor i mentre estudiàvem la carta, vam començar amb unes copes de vi blanc de la D.O. Aragó Lagar d'Amprius Chardonnay.
L'altre cop que varem estar, tenien una interessant fórmula de menú degustació amb maridatge que va ser l'escollida. Si voleu, podeu veure-ho aquí. Però aquest cop, vam escollir una formula que tenien a la carta i que no havia vist mai, però vaig trobar molt encertada. Es tracta de la "rueda de sabores" i consisteix en escollir tres entrants dels sis que et proposen i un principal d'entre quatre diferents amb diferents nivell de preu (28, 30, 32 o 35 €) i en els que trobem també dos opcions de cadascun d'ells.
Els entrants que varem escollir, van ser:
Uns rotllos de bonítol acompanyats per unes verdures fregides, que després ens va explicar el mateix Raúl que era un plat típic de la gastronomia asturiana consistent en fregir arrebossats en ou, uns rotllos de bonítol en forma de corró, que posteriorment es deixen refredar per poder tallar en fines rodanxes. Em va sorprendre per sabor i senzillesa d'elaboració (intentaré preparar-les en alguna ocasió).
Unes croquetes de Cabrales molt suaus, van ser el següent entrant. Tot i que entenc que el gust d'aquest fabulós formatge hagi de ser així de subtil, al meu gust li faltava contundència. Acompanyades d'una reducció de Pedro Ximénez.
I el tercer i últim dels entrants van ser unes decebedores vieires que, potser per que em vaig fer una imatge equivocada al demanar-les, però no estaven a l'alçada que havia esperat. Molt petites i a més, amb un sabor pràcticament anul·lat per la potencia del formatge que ho acompanyava.
El plat principal de la meva dona van ser unes tires de sípia amb les seves mandonguilles, que li va agradar molt. Jo només vaig tastar un mos de la mandonguilla i em va semblar molt bona.
El meu principal va ser un garrí fregit, que crec que es coneix amb el nom de "cochifrito", i que anava acompanyat d'unes patates i uns talls de préssec al vi. Perfectament fregit amb la pell ben cruixent i la carn del garrí melosa. Un bon plat.
En aquest menú s'inclouen unes postres sorpresa, que en aquest cas van consistir en un tros de pastís de xocolata (contundent) acompanyades d'un gelat de Calisay, que és un antic licor elaborat a base d'herbes i del que no crec que gaire gent tingui coneixement. Curiós com a mínim... i bo.
Tret d'algun plat en el que em va semblar que la coherència coixejava, l'únic punt "negatiu" i que és més una simple observació, és la reiteració en la decoració dels plats, que com es pot veure a les fotos, queden massa tacats i ho són de forma reiterativa.
Tot acompanyat d'un extraordinari pa de sègol i un vi negre dels anomenats "de garatge" de la D.O. Carinyena i que responia al nom de Quinta Mazuela 2008. Recomanació molt encertada del mateix Raúl, que ens va agradar molt i que va anar perfectament per tot l'àpat.
Tot plegat (cafès inclosos) no va arribar als 90 €, que crec està molt bé per la qualitat i el servei que ofereixen en aquest restaurant.
Plaza de la Judería, 9
44001 - TERUEL
Tel. 978 624 076
www.yain.es
Aprofitant la sortida lúdic gastronòmica del Fitruf, varem fer una segona visita a Terol i alhora segona visita a aquest restaurant. Puc dir sense cap mena de dubte que és el millor d'aquesta ciutat, en la que, per un altre banda, no destacaria gaire la seva qualitat d'allotjaments.
Vam anar a sopar en una nit no gaire freda (4 sota zero) si ho comparem amb l'anterior estada que estàvem a 8 (o potser menys) sota zero...
Es tracta d'un petit i acollidor restaurant al mig de la ciutat (cosa no gaire complicada si tenim en compte les dimensions de Terol, que si no vas en compte et surts a fora del seus llindars), en la que sobretot destaca el coneixement i la cura als vins que té el propietari, Raul Igual, que va ser millor sommelier d'Espanya al any 2010 i que juntament amb Ferran Centelles (que va ser durant molts anys sommelier d'aquella barraca anomenada El Bulli) han posat en marxa un projecte nou anomenat Wineissocial.
Per entrar en calor i mentre estudiàvem la carta, vam començar amb unes copes de vi blanc de la D.O. Aragó Lagar d'Amprius Chardonnay.
L'altre cop que varem estar, tenien una interessant fórmula de menú degustació amb maridatge que va ser l'escollida. Si voleu, podeu veure-ho aquí. Però aquest cop, vam escollir una formula que tenien a la carta i que no havia vist mai, però vaig trobar molt encertada. Es tracta de la "rueda de sabores" i consisteix en escollir tres entrants dels sis que et proposen i un principal d'entre quatre diferents amb diferents nivell de preu (28, 30, 32 o 35 €) i en els que trobem també dos opcions de cadascun d'ells.
Els entrants que varem escollir, van ser:
Uns rotllos de bonítol acompanyats per unes verdures fregides, que després ens va explicar el mateix Raúl que era un plat típic de la gastronomia asturiana consistent en fregir arrebossats en ou, uns rotllos de bonítol en forma de corró, que posteriorment es deixen refredar per poder tallar en fines rodanxes. Em va sorprendre per sabor i senzillesa d'elaboració (intentaré preparar-les en alguna ocasió).
.JPG) |
| Rotllo de bonítol |
Unes croquetes de Cabrales molt suaus, van ser el següent entrant. Tot i que entenc que el gust d'aquest fabulós formatge hagi de ser així de subtil, al meu gust li faltava contundència. Acompanyades d'una reducció de Pedro Ximénez.
.JPG) |
| Croqueta de cabrales |
I el tercer i últim dels entrants van ser unes decebedores vieires que, potser per que em vaig fer una imatge equivocada al demanar-les, però no estaven a l'alçada que havia esperat. Molt petites i a més, amb un sabor pràcticament anul·lat per la potencia del formatge que ho acompanyava.
.JPG) |
| Vieira a la planxa amb papada |
El plat principal de la meva dona van ser unes tires de sípia amb les seves mandonguilles, que li va agradar molt. Jo només vaig tastar un mos de la mandonguilla i em va semblar molt bona.
.JPG) |
| Tires de sípia amb pisto i les seves mandonguilles |
El meu principal va ser un garrí fregit, que crec que es coneix amb el nom de "cochifrito", i que anava acompanyat d'unes patates i uns talls de préssec al vi. Perfectament fregit amb la pell ben cruixent i la carn del garrí melosa. Un bon plat.
.JPG) |
| Garrí fregit amb préssec al vi |
En aquest menú s'inclouen unes postres sorpresa, que en aquest cas van consistir en un tros de pastís de xocolata (contundent) acompanyades d'un gelat de Calisay, que és un antic licor elaborat a base d'herbes i del que no crec que gaire gent tingui coneixement. Curiós com a mínim... i bo.
.JPG) |
| Pastis de xocolata amb gelat de Calissay |
Tret d'algun plat en el que em va semblar que la coherència coixejava, l'únic punt "negatiu" i que és més una simple observació, és la reiteració en la decoració dels plats, que com es pot veure a les fotos, queden massa tacats i ho són de forma reiterativa.
Tot acompanyat d'un extraordinari pa de sègol i un vi negre dels anomenats "de garatge" de la D.O. Carinyena i que responia al nom de Quinta Mazuela 2008. Recomanació molt encertada del mateix Raúl, que ens va agradar molt i que va anar perfectament per tot l'àpat.
Tot plegat (cafès inclosos) no va arribar als 90 €, que crec està molt bé per la qualitat i el servei que ofereixen en aquest restaurant.
Tag :
Restaurant,
Restaurant ®
La Tasca de Ricardo. Bons arrosos a Burriananova.
La Tasca de Ricardo
Escollera de Poniente, s/n
12530 - Burriana
Tel. 964 585 078
www.latascadericardo.com
De camí a la fira monogràfica de la tòfona Fitruf que es celebra cada any per aquestes mateixes dates a Sarrión, havíem de fer una parada tècnica per alimentar-nos i com no coneixíem cap lloc per la província de Castelló (que per hora, era el lloc més adient per parar a dinar), ens vam deixar guiar per "La Lista Carmelín". Com només figurava un restaurant a tota la província, ens vam refiar de la recomanació, varem trucar i reservar, tot i els comentaris del tipus "paredes decoradas con fotos de ambiente taurino" :).
Ens va costar de trobar, ja que no estava a la localització que figurava a la Lista. Sembla ser que van traslladar-se a aquesta nova i privilegiada ubicació al nou moll d'aquesta localitat. Tot i que en aquesta època de l'any estava molt desangelat, al estiu ha de ser molt agradable, tant de dia com de nit, en que (com ens van comentar els propietaris) el local s'adapta com terrassa de copes. Encara que no hi havia gaire gent aquell dia, ja em vaig poder fer una idea del tipus de client que, sense prejudicis i crec que majoritàriament, deuen freqüentar-lo (gent amb un elevat poder adquisitiu guanyat de forma quan menys dubtosa, empresaris del totxo, regidors i d'altres de procedència sospitosa).
L'interior del restaurant és de tall molt modern i comfortable amb taules grans i ben espaiades. Cadires molt còmodes (de les que fan agradables les sobretaules) i parament de taula de qualitat. Les vistes son immillorables, ja que està situat a la mateixa bocana del moll, amb el corresponent moviment de vaixells i vistes marítimes que comporta.
Ens varem deixar recomanar els entrants, ja que teniem clar que de plat principal ens venia de gust un arroset caldós. Finalment vam optar pels dos següents:
- Tonyina marinada amb oli d'oliva. Molt bona i fresca, tot i que jo intentaria no posar la part més sagnant (la de color vermell fosc) en aquest tipus de preparació. Plat decorat amb una reducció de Mòdena que no sé ben bé que pintava (si només era per un motiu estètic o bé per donar color al plat, abans l'hauria pintat amb una reducció de brou de peix i tinta de calamar) i uns encenalls d'alga nori.
- Uns sepionets de la punxa saltejats amb bolets (camagrocs, rossinyols i no recordo més). Cuina sense gaires complicacions per donar com a resultat un molt bon plat.
L'arròs, va ser d'aquells que no acostumes a trobar en llocs que (com aquest) d'entrada semblen com més "guiris". Una paella ben gran (a la foto no s'aprecia bé) en la que els grans d'arròs no estan muntats un a sobre de l'altre. Tot i que d'entrada ens va semblar molt, al ser tan fina la capa d'arròs el vam acabar completament. Molt frescs els llagostins i a més, molt poc fets, el que per mi és un punt que diu molt a favor del criteri del cuiner. El brou de peix amb el que estava preparat, molt saborós i contundent, encara que una mica massa pujat de sal. Si tornés a visitar el restaurant, segurament tastaria el d'arròs sec amb verduretes, que també ens el van pintar molt bé.
Tot acompanyat per un vi blanc de la D.O. Castelló anomenat Magnanimus, amb massa protagonisme i predomini del moscatell i que va ser el més fluix del conjunt.
El preu, que finalment amb cafès i sense postres va resultar per 85 € per dos persones, no està gens malament si tenim en compte la espectacular ubicació i la qualitat del menjar.
En conclusió, si ens aconseguim mimetitzar i passem del ambient una mica caspós, un bon lloc on gaudir d'un solejat dinar o un sopar d'estiu a la fresca.
Escollera de Poniente, s/n
12530 - Burriana
Tel. 964 585 078
www.latascadericardo.com
De camí a la fira monogràfica de la tòfona Fitruf que es celebra cada any per aquestes mateixes dates a Sarrión, havíem de fer una parada tècnica per alimentar-nos i com no coneixíem cap lloc per la província de Castelló (que per hora, era el lloc més adient per parar a dinar), ens vam deixar guiar per "La Lista Carmelín". Com només figurava un restaurant a tota la província, ens vam refiar de la recomanació, varem trucar i reservar, tot i els comentaris del tipus "paredes decoradas con fotos de ambiente taurino" :).
Ens va costar de trobar, ja que no estava a la localització que figurava a la Lista. Sembla ser que van traslladar-se a aquesta nova i privilegiada ubicació al nou moll d'aquesta localitat. Tot i que en aquesta època de l'any estava molt desangelat, al estiu ha de ser molt agradable, tant de dia com de nit, en que (com ens van comentar els propietaris) el local s'adapta com terrassa de copes. Encara que no hi havia gaire gent aquell dia, ja em vaig poder fer una idea del tipus de client que, sense prejudicis i crec que majoritàriament, deuen freqüentar-lo (gent amb un elevat poder adquisitiu guanyat de forma quan menys dubtosa, empresaris del totxo, regidors i d'altres de procedència sospitosa).
L'interior del restaurant és de tall molt modern i comfortable amb taules grans i ben espaiades. Cadires molt còmodes (de les que fan agradables les sobretaules) i parament de taula de qualitat. Les vistes son immillorables, ja que està situat a la mateixa bocana del moll, amb el corresponent moviment de vaixells i vistes marítimes que comporta.
Ens varem deixar recomanar els entrants, ja que teniem clar que de plat principal ens venia de gust un arroset caldós. Finalment vam optar pels dos següents:
- Tonyina marinada amb oli d'oliva. Molt bona i fresca, tot i que jo intentaria no posar la part més sagnant (la de color vermell fosc) en aquest tipus de preparació. Plat decorat amb una reducció de Mòdena que no sé ben bé que pintava (si només era per un motiu estètic o bé per donar color al plat, abans l'hauria pintat amb una reducció de brou de peix i tinta de calamar) i uns encenalls d'alga nori.
.JPG) |
| Tonyina marinada |
- Uns sepionets de la punxa saltejats amb bolets (camagrocs, rossinyols i no recordo més). Cuina sense gaires complicacions per donar com a resultat un molt bon plat.
.JPG) |
| Sepionets de la punxa saltejades amb bolets de temporada |
L'arròs, va ser d'aquells que no acostumes a trobar en llocs que (com aquest) d'entrada semblen com més "guiris". Una paella ben gran (a la foto no s'aprecia bé) en la que els grans d'arròs no estan muntats un a sobre de l'altre. Tot i que d'entrada ens va semblar molt, al ser tan fina la capa d'arròs el vam acabar completament. Molt frescs els llagostins i a més, molt poc fets, el que per mi és un punt que diu molt a favor del criteri del cuiner. El brou de peix amb el que estava preparat, molt saborós i contundent, encara que una mica massa pujat de sal. Si tornés a visitar el restaurant, segurament tastaria el d'arròs sec amb verduretes, que també ens el van pintar molt bé.
.JPG) |
| Arròs melós del Senyoret |
Tot acompanyat per un vi blanc de la D.O. Castelló anomenat Magnanimus, amb massa protagonisme i predomini del moscatell i que va ser el més fluix del conjunt.
El preu, que finalment amb cafès i sense postres va resultar per 85 € per dos persones, no està gens malament si tenim en compte la espectacular ubicació i la qualitat del menjar.
En conclusió, si ens aconseguim mimetitzar i passem del ambient una mica caspós, un bon lloc on gaudir d'un solejat dinar o un sopar d'estiu a la fresca.
Tag :
Lista Carmelín,
Restaurant
