POP A L’ALLET
Fa 17 hores
Archive for d’abril 2014
Mine. Molt bon menú al barri de Sants
M.i.n.E
Béjar, 66
08014 - Barcelona
Tel. 930 016 983
restaurantmine@gmail.com
www.restaurantmine.wix.com
De casualitat ja fa un parell de setmanes, vaig haver-me de quedar a dinar a prop de la feina i per no repetir els llocs de sempre i tot fent una passejada pels voltants, vaig trobar aquest restaurant just al carrer següent al meu. Em va fer bona fila i com el preu del menú semblava prou correcte, doncs vaig decidir de provar-lo. Després em vaig assabentar tot parlant amb el cambrer, que el lloc ja portava dos (o quasi dos) anys en funcionament. La veritat és que passant cada dia pel davant no m'havia adonat...
És un local no gaire gran amb una decoració rústica i una il·luminació justeta (pel meu gust), en el que et donen a menjar per 14€ un menú consistent en un aperitiu, un primer, un segon, unes postres o cafè i una beguda (vi, aigua, cervesa o refresc).
Per començar, et serveixen un aperitiu que van canviant. Aquell dia va tocar una copa amb mousse d'escalivada i olives negres. A part, el pa (més que correcte i preparat per ells mateixos) te'l serveixen amb un acompanyament de tomàquet amb oli.
El primer plat que vaig escollir, va ser una coca de mil fulls amb botifarra negre, codony i un toc d'allioli suau. Pel que vaig veure, hi ha quatre o cinc primers i més o menys el mateix nombre de segons per escollir i algun d'ells porta un petit suplement de tres o quatre euros.
I de segon, un molt bon plat consistent en una pilota de vedella que anava farcida de foie i acompanyada de pebrot escalivat i reducció de vi negre.
Boníssim el Tiramisú.
El meu estómac em va indicar que aquell era un lloc al qual tornar tranquil·lament sense por a passar tota la tarda amb ardor, la qual cosa indica la qualitat de la seva cuina i del producte que serveixen.
Només dos suggeriments per corregir i millorar: que els tovallons no siguin de paper (punt aquest que a la posterior visita, ja vaig veure que havien resolt) i que els plats de pissarra no serveixen per servir tot tipus de preparació. Jo els limitaria a plats a on no hagués d'intervenir el ganivet, a no ser que tingui com a funció la d'untar algun ingredient i, sobretot, sobretot, plats que en els quals no hi hagi cap salsa o suc (com em va passar amb el segon, en el que vaig haver de demanar més tovallons de paper per posar a sota i què anés absorbint el suc que desprenia l'escalivada).
En conclusió, el millor menú del barri (i amb diferència). Tornaré un dia a tastar plats de la carta, que no em va sembla excessivament cara (a la web estan els preus publicats). L'estrany d'aquest restaurant és que els dos cops que he anat (ha sigut a migdia i entre setmana) estava pràcticament buit (el primer cop només una taula més i el segon dia vàrem estar sols). Tot i que ja m'agrada la tranquil·litat que es respira, el que no m'agradaria és que desaparegués ara que l'he trobat. Imagino que serà un lloc més de sopars... i potser a la carta.
I ja per acabar, un parell de fotografies més del menú de la segona visita.
Béjar, 66
08014 - Barcelona
Tel. 930 016 983
restaurantmine@gmail.com
www.restaurantmine.wix.com
De casualitat ja fa un parell de setmanes, vaig haver-me de quedar a dinar a prop de la feina i per no repetir els llocs de sempre i tot fent una passejada pels voltants, vaig trobar aquest restaurant just al carrer següent al meu. Em va fer bona fila i com el preu del menú semblava prou correcte, doncs vaig decidir de provar-lo. Després em vaig assabentar tot parlant amb el cambrer, que el lloc ja portava dos (o quasi dos) anys en funcionament. La veritat és que passant cada dia pel davant no m'havia adonat...
És un local no gaire gran amb una decoració rústica i una il·luminació justeta (pel meu gust), en el que et donen a menjar per 14€ un menú consistent en un aperitiu, un primer, un segon, unes postres o cafè i una beguda (vi, aigua, cervesa o refresc).
Per començar, et serveixen un aperitiu que van canviant. Aquell dia va tocar una copa amb mousse d'escalivada i olives negres. A part, el pa (més que correcte i preparat per ells mateixos) te'l serveixen amb un acompanyament de tomàquet amb oli.
 |
| Mousse d'escalivada i olives negres |
 |
| Pa amb oli i tomàquet |
El primer plat que vaig escollir, va ser una coca de mil fulls amb botifarra negre, codony i un toc d'allioli suau. Pel que vaig veure, hi ha quatre o cinc primers i més o menys el mateix nombre de segons per escollir i algun d'ells porta un petit suplement de tres o quatre euros.
 |
| Coca de mil fulls amb botifarra negre, codony i un toc d'allioli suau |
I de segon, un molt bon plat consistent en una pilota de vedella que anava farcida de foie i acompanyada de pebrot escalivat i reducció de vi negre.
 |
| Pilota de vedella farcida de foie, pebrot escalivat i reducció de vi negre |
Boníssim el Tiramisú.
 |
| Tiramisú |
El meu estómac em va indicar que aquell era un lloc al qual tornar tranquil·lament sense por a passar tota la tarda amb ardor, la qual cosa indica la qualitat de la seva cuina i del producte que serveixen.
Només dos suggeriments per corregir i millorar: que els tovallons no siguin de paper (punt aquest que a la posterior visita, ja vaig veure que havien resolt) i que els plats de pissarra no serveixen per servir tot tipus de preparació. Jo els limitaria a plats a on no hagués d'intervenir el ganivet, a no ser que tingui com a funció la d'untar algun ingredient i, sobretot, sobretot, plats que en els quals no hi hagi cap salsa o suc (com em va passar amb el segon, en el que vaig haver de demanar més tovallons de paper per posar a sota i què anés absorbint el suc que desprenia l'escalivada).
En conclusió, el millor menú del barri (i amb diferència). Tornaré un dia a tastar plats de la carta, que no em va sembla excessivament cara (a la web estan els preus publicats). L'estrany d'aquest restaurant és que els dos cops que he anat (ha sigut a migdia i entre setmana) estava pràcticament buit (el primer cop només una taula més i el segon dia vàrem estar sols). Tot i que ja m'agrada la tranquil·litat que es respira, el que no m'agradaria és que desaparegués ara que l'he trobat. Imagino que serà un lloc més de sopars... i potser a la carta.
I ja per acabar, un parell de fotografies més del menú de la segona visita.
 |
| Un caneló cruixent de patata amb crema de formatge |
 |
| Un bon tall de bacallà confitat a baixa temperatura sobre una base de patata i botifarra amb cruixent de ceba Aquest plat, amb suplement (crec recordar que de 4 €) |
Tag :
Restaurant,
Restaurant ®
Ipar-Txoco. Bon basc a Gràcia.
Ipar-Txoco
Mozart, 22
08012 - Barcelona
Tel. 932 181 954
info@ipar-txoko.com
www.ipar-txoko.com
Si a l'exterior he dit que no tenen carta, més sorprenent va ser el fet de què fos el propietari del local qui s'encarregues de recitar la carta (això si, amb molta gràcia) amb els plats que tenien. No vàrem dir res, ja que anàvem amb molt bones referències del lloc, però vull pensar que si la reclames te la porten. Ens va recomanar demanar un entrant (a compartir) per cadascun de nosaltres, i un peix o una carn.
Mentre esperàvem, ens van portar uns talls de xistorra que, de tan bons que estaven, vàrem haver de demanar una segona ronda...
El primer entrant, va ser triomfal. I no pel plat en si, sinó perquè el mateix propietari, al servir el plat, va vessar tot el líquid que portava (i estava calent) per sobre del braç i cames d'un de nosaltres. He de dir que va ser l'únic punt negre de la nit, i no pel fet de l'accident que a qualsevol persona li pot passar, sinó més aviat pel fet de no compensar-ho de cap manera, tot i dient-li directament i sense embuts (ni tan sols es van oferir a pagar una possible factura de la tintoreria). Crec que aquests detalls amb els clients, per molt basc que siguis, s'han de cuidar més.
El plat en qüestió van ser unes múrgoles amb pernil. Correctes.
Espectacular la mida de les puntes d'espàrrec del següent entrant. Bons tomàquets, unes sardines fumades molt bones i gruixudes i uns pebrots del piquillo per completar una molt bona i refrescant amanida.
Una truita de bacallà de mides més que generoses i en el seu punt de cocció. Sucosa i saborosa com ha de ser aquest tradicional plat.
Uns seitons arrebossats. Bé.
Unes carxofes amb cloïsses. Amb el seu pil-pil. També formidables.
Uns contundents pebrots del piquillo farcits de cua de bou. Per sucar-hi pa.
I ja per acabar els entrants, uns molt bons cigrons amb tripa de bacallà molt ben resolts i amb una gelatinositat extraordinària. Un plat de cullera (i de traca i mocador).
Mentre estàvem gaudint dels entrants, a la taula del costat van portar un "Chuletón" que, no us enganyo, almenys feia quatre dits d'alçada i una pinta ESPECTACULAR. Com no l'havíem demanat de plat principal (era per compartir dues persones i aquella nit tothom va tenir antull de peix), vam pensar que demanaríem un de postres per compartir.
El plat que vaig escollir jo, va ser mig llobarro salvatge d'unes bones dimensions (com es pot veure a la fotografia) del qual vaig gaudir molt i quasi no deixo ni les espines. Patates meloses, meloses, meloses... Un deu.
Altres plats de peix demanats van ser:
Un tronc de lluç que fàcilment havia de pesar uns 300 grams o més i que, amb gran esforç i abnegació per part meva, vaig haver d'acabar.
Un bacallà arrebossat acompanyat d'uns calamarsons amb la tinta.
I un bescoll de lluç.
Després d'acabar amb els segons plats, vàrem decidir per unanimitat prescindir del "chuletón" com postres i demanar quelcom més normal, com van ser, unes torrades de Santa Teresa, llet fregida, pastís de formatge i quallada amb mel.
Crec que, deixant de banda l'incident o accident que vàrem patir, és un lloc molt recomanable en el que es prima sobre tot la matèria primera, que és d'una qualitat incontestable. Si a més, el "chuletón" està tan bo com bona pinta fa, serà sense cap mena de dubte, dels millors restaurants bascs de la ciutat.
Pel que fa al preu, no és precisament econòmic, però tenint en compte la primeríssima qualitat del peix (i de la resta d'ingredients) està en una mitjana normal. Val a dir, que el preu dels plats de peix que vàrem demanar estaven al voltant de 20-23 euros. Tot plegat, amb quatre o cinc ampolles de vi L'Equilibrista Blanc (D.O. Catalunya), cerveses d'entrada, cafès i propina, va sortir per 60 € per cap.
Mozart, 22
08012 - Barcelona
Tel. 932 181 954
info@ipar-txoko.com
www.ipar-txoko.com
Al barri de Gràcia de Barcelona està situat aquest restaurant basc, al que es pot arribar caminant fàcilment des de la Diagonal o bé des de Gran de Gràcia. També és un més, d'aquells llocs als quals no crec que entrés mai si no me'l hagueren recomanat, ja que d'entrada, i deixant de banda que el local és força discret, sorprèn el fet de no tenir carta a l'exterior del local.
Un cop a l'interior, veiem que té una decoració molt rústica i tradicional, de tipus tasca a on predomina la fusta, amb un mobiliari d'allò més normal i corrent. Parets amb rèpliques de quadres antics i ampolles de vi de gran format.
Un cop a l'interior, veiem que té una decoració molt rústica i tradicional, de tipus tasca a on predomina la fusta, amb un mobiliari d'allò més normal i corrent. Parets amb rèpliques de quadres antics i ampolles de vi de gran format.
Si a l'exterior he dit que no tenen carta, més sorprenent va ser el fet de què fos el propietari del local qui s'encarregues de recitar la carta (això si, amb molta gràcia) amb els plats que tenien. No vàrem dir res, ja que anàvem amb molt bones referències del lloc, però vull pensar que si la reclames te la porten. Ens va recomanar demanar un entrant (a compartir) per cadascun de nosaltres, i un peix o una carn.
Mentre esperàvem, ens van portar uns talls de xistorra que, de tan bons que estaven, vàrem haver de demanar una segona ronda...
El primer entrant, va ser triomfal. I no pel plat en si, sinó perquè el mateix propietari, al servir el plat, va vessar tot el líquid que portava (i estava calent) per sobre del braç i cames d'un de nosaltres. He de dir que va ser l'únic punt negre de la nit, i no pel fet de l'accident que a qualsevol persona li pot passar, sinó més aviat pel fet de no compensar-ho de cap manera, tot i dient-li directament i sense embuts (ni tan sols es van oferir a pagar una possible factura de la tintoreria). Crec que aquests detalls amb els clients, per molt basc que siguis, s'han de cuidar més.
El plat en qüestió van ser unes múrgoles amb pernil. Correctes.
 |
| Múrgoles amb pernil |
Espectacular la mida de les puntes d'espàrrec del següent entrant. Bons tomàquets, unes sardines fumades molt bones i gruixudes i uns pebrots del piquillo per completar una molt bona i refrescant amanida.
 |
| Amanida de tomàquet amb puntes d'espàrrec i sardines fumades |
Una truita de bacallà de mides més que generoses i en el seu punt de cocció. Sucosa i saborosa com ha de ser aquest tradicional plat.
 |
| Truita de bacallà |
Uns seitons arrebossats. Bé.
 |
| Seitons arrebossats |
Unes carxofes amb cloïsses. Amb el seu pil-pil. També formidables.
 |
| Carxofes amb cloïsses |
Uns contundents pebrots del piquillo farcits de cua de bou. Per sucar-hi pa.
 |
| Pebrots del piquillo farcits de cua de bou |
I ja per acabar els entrants, uns molt bons cigrons amb tripa de bacallà molt ben resolts i amb una gelatinositat extraordinària. Un plat de cullera (i de traca i mocador).
 |
| Cigrons amb tripa de bacallà |
Mentre estàvem gaudint dels entrants, a la taula del costat van portar un "Chuletón" que, no us enganyo, almenys feia quatre dits d'alçada i una pinta ESPECTACULAR. Com no l'havíem demanat de plat principal (era per compartir dues persones i aquella nit tothom va tenir antull de peix), vam pensar que demanaríem un de postres per compartir.
El plat que vaig escollir jo, va ser mig llobarro salvatge d'unes bones dimensions (com es pot veure a la fotografia) del qual vaig gaudir molt i quasi no deixo ni les espines. Patates meloses, meloses, meloses... Un deu.
 |
| Llobarro salvatge |
Altres plats de peix demanats van ser:
Un tronc de lluç que fàcilment havia de pesar uns 300 grams o més i que, amb gran esforç i abnegació per part meva, vaig haver d'acabar.
 |
| Tronc de lluç |
Un bacallà arrebossat acompanyat d'uns calamarsons amb la tinta.
 |
| Bacallà arrebossat i calamarsons amb la tinta |
I un bescoll de lluç.
 |
| Bescoll de lluç |
Després d'acabar amb els segons plats, vàrem decidir per unanimitat prescindir del "chuletón" com postres i demanar quelcom més normal, com van ser, unes torrades de Santa Teresa, llet fregida, pastís de formatge i quallada amb mel.
Crec que, deixant de banda l'incident o accident que vàrem patir, és un lloc molt recomanable en el que es prima sobre tot la matèria primera, que és d'una qualitat incontestable. Si a més, el "chuletón" està tan bo com bona pinta fa, serà sense cap mena de dubte, dels millors restaurants bascs de la ciutat.
Pel que fa al preu, no és precisament econòmic, però tenint en compte la primeríssima qualitat del peix (i de la resta d'ingredients) està en una mitjana normal. Val a dir, que el preu dels plats de peix que vàrem demanar estaven al voltant de 20-23 euros. Tot plegat, amb quatre o cinc ampolles de vi L'Equilibrista Blanc (D.O. Catalunya), cerveses d'entrada, cafès i propina, va sortir per 60 € per cap.
