XX Concurso deTapas Picadillo.
Fa 11 hores
diumenge, 29 de març del 2015
Can Josep
Roger de Flor, 237
08025 - Barcelona
Tel. 630 816 565
Trobada extraordinària i una mica a corre-cuita amb l'amic Ricard, tot just després d'haver passat dos dies pel Delta menjant com si no existís el dia de demà... Però la feina és la feina, o sigui, que no es podia faltar. Si voleu llegir la seva, podeu fer-ho clicant aquí.
Aquest cop, ell va ser l'encarregat d'escollir el lloc, i encara sort que em refio força del seu gust, per què ni per situació ni per popularitat, és dels llocs que d'entrada diries que et fa gràcia d'anar. Per situació, ja que està situat a una zona de Barcelona, que el més popular que té a prop és la Sagrada Família a cinc carrers, i el barri de Gràcia una mica més amunt. I per popularitat, ja que pràcticament és inexistent a les xarxes, fet que per una altra banda i particularment tampoc és que em digui gaires coses.
D'entrada, et trobes amb el clàssic bar restaurant de barriada dels d'abans amb portes d'alumini i del que ni sospites el que t'espera al seu interior. Local amb molt de caliu, taules i cadires de les de tota la vida i parets decorades majoritàriament amb fotografies d'artistes de cinema, ampolles i alguna bandera reivindicativa per entendre qui som i a on estem.
No tenen menú de migdia i la carta està estructurada en un simple full plastificat, a on en una cara tenim els plats, i a la banda del darrere tenim els vins que podem demanar.
 |
| Interior del local |
L'amable Manel, que és la veu cantant del restaurant, ens va suggerir que si volíem croquetes casolanes, ens podia fer un tast i així vam fer-ho, descartant de les quatre varietats que oferien, les de carn (ara em penedeixo i hauré de tornar per tastar-les...). I les escollides van ser de dreta a esquerra, de bacallà (molt bones, esponjoses i saboroses), de ceps (iguals qualificatius que per les anteriors) i de Cabrales (també molt bones, però jo hauria incrementat la dosi de formatge... Ja sé que és un tema de gustos, però jo vaig fer un cop unes amb un 90% de Cabrales i aquestes estarien potser en un 20-30% i que em perdonin si vaig errat... tot i que imagino que també pot tenir a veure el Cabrales escollit). En qualsevol cas, d'obligatori compliment.
 |
| Mix de croquetes - 7,50 € |
I, el que crec que deu ser l'estrella i marca indiscutible de la casa: la morcilla de León. I ho poso en negrita per què s'ha de destacar un monument com aquest. També té webs, que en un restaurant tant de la terra com aquest, l'ingredient més recomanable hagi de venir de fora del país... Però tret d'aquest quasi insignificant fet, diré que la preparen només escaldada, i la porten a taula punxada amb dos escuradents (per evitar possibles accidents), l'obren i la preparen per què puguis anar fent torradetes amb l'interior d'aquest bé de Déu (alguna cosa va fer bé...:-)). Un plat memorable i imprescindible demanar si us apropeu.
 |
| La morcilla - 8,90 € |
Com més o menys els dos primers els teníem bastant clars, el següent va costar més de decidir i per no fer bestieses i demanar tres plats més, finalment va caure un plat de mongetes amb botifarra negra (aquest cop, crec que sí que era de la terra), que estava per fer palmes amb les orelles. Plat al qual ni li faltava ni li sobrava cap ingredient i amb el seu punt just d'amaniment.
 |
| Mongetes amb botifarra negre - 9,50 € |
El vi que ens va recomanar en Manel, va ser un Priorat anomenat Predicat (i que res té a veure amb el Predicador de Benjamín Romeo) desconegut per a tots dos i que a mi em va semblar més que correcte. El podeu veure a la fotografia en què també es veu al fons a un adorable i venerable ancià que va entrar una mica més tard que nosaltres i dels que penses: pobre home... que fa en un lloc així que no tenen verduretes al vapor ni coses lleugeres a la planxa... Doncs... cagada pastoret..., ja què l'avi es va fotre entre pit i esquena un plat de favetes amb cansalada i botifarra, uns peus de porc i unes maduixes generosament regades amb vi ranci (o similar). Quin crack i quina (sana) enveja veure gent tan adorable.
I, pel que vàrem poder observar, molta de la gent que es va apropar a dinar aquell dia eren parroquians habituals, pel que penso que és un lloc com molt familiar.
 |
| El vi - 15,50 € ... i l'avi |
I per acabar el dinar, un entrecot de vedella, també com recomanació de'n Manel. Una carn molt tendre i gustosa amb l'acompanyament d'uns piquillos i d'unes petites patates cuinades amb la pell i amb una salsa molt bona, que no recordo que portava....
 |
| Entrecot de vedella - 16,50 € |
I com ens van dir que no podíem deixar de tastar les postres fetes que estaven preparades per ells, i que en aquest cas van ser el flam i un púding de coco, vam demanar ambdues i van tenir el detall de completar els plats amb uns talls de pastís de xocolata. Com podreu observar a les fotografies, la meva elecció va ser el flam, que està encara sencer. Malauradament, vaig fer tard per la fotografia del púding, ja que la meva parella ja s'havia abalançat sobre el mateix... ;-)
Ep! I molt bones totes dues postres.
 |
| Flam casolà - 4,50 € |
 |
| Púding de coco casolà ja començat - 4,50 € |
El compte amb quatre cafès, va ser d'uns 37 € per cap, que personalment ho trobo més que bé, i una RQP més que satisfactòria. És dels llocs que surts amb la sensació d'haver menjat molt, i molt bé, amb un tracte proper que et fa sentir com a casa, i dels quals no tinc ni el més petit dubte de què tornaré.
Bravo!!!
Sembla que hi anéssim plegats... :)
ResponEliminaEl que trobo indiscret es mostrar a la fotografia, al senyor de darrera meu... Segur que va dir a la família que anava a donar una volta i es va escapar cap allà..!!. I a la tornada, va dir "he parat un moment en un bar i m'he demanat una amanideta... no dinaré avui".
Abraçada!!
No és indiscreció... Ans al contrari (com m'agrada aquesta expressió...), vol ser més aviat un homenatge a la gent gran (o Gran Gent) que com aquest bon home, saben gaudir de la vida amb els petits plaers quotidians que no tothom sap valorar...
EliminaI de totes formes, per quatre arreplegats que em llegiu periòdicament, fora mala sort que sigues el marit o el pare d'algun dels meus fans... :-)
El lloc, espectacular. De vegades l'encertes, eh??
Abraçada!!
Jo un dia se'm acudir fer un comentari d'uns nens d'una taula propera (i no era negatiu del tot..) i va apareixer la mama als comentaris i no vegis "el foyón"... .). Va entrar en plan mama leona.... ufff... em va costar calmar-la...
EliminaPerò el teu bloc el llegeix més gent del que penses... sinó el llegis ningú ja t'haguessin entreviat al Via lliure de RAC1, que cada cap de setmana entrevisten a un 'blogger'... Crec que les condicions són, tenir bloc sense actualitzar i no tenir ni folla de res quant els oients truquen....
#que_cabró_soc...!!!
Ja recordo aquella entrada... I el que vaig riure jo i segurament, molts dels seguidors del teu blog??? Has de tenir-lo en compte també.
EliminaI no tinc ni idea de per on vas amb el teu segon paràgraf... ;-) Vols dir que existeix gent així? No pot ser home!! Segur que saben del que parlen. Potser és que els jutges amb massa severitat...
Abraçada! (i no ets pas tant cabró... una mica si, però en la justa mesura).
Vosaltres sempre fent plats lleugers.
ResponEliminaHauré de tenir en compte el lloc per les meves visites a la capi.
Salut!
Que veus alguna cosa de color verd???? Oi que no??? Doncs, ja està... és lleuger... A més, té moltes vitamines i antioxidants i coses d'aquestes que a la gent (digues gent, digues runners...) els hi motiva. Surts d'allà amb una motivació i una cara de felicitat que no té preu.
EliminaSalutacions!!!
Hola Jordi, heu hagut de venir "de fora" en Ricard i tu per descobrir-me llocs "a casa meva" que jo diria que ni tan sols em sonen tot i haver passat pel davant 50.000 cops!. Ara ja m'hi fixaré i qualsevol dia emulo i acompanyo l'avi.
ResponEliminaEl que no m'acaba de barrufar és el preu del plat estrella: aquell bocí de morcilla, 9 euros? Carai... ja pot ser bona, no!?
Salut!
No ho dubtis ni un minut. És dels que et marcaran...
EliminaLa morcilla, no era precisament un bocí... Diguem que havia de ser de la mida estàndard d'un país altament desenvolupat com el Senegal... ;-) Et puc garantir que vàrem menjar els dos (que no som gaire primmirats...) i vam coincidir que era un plat per compartir entre més gent. Més aviat, seria un plat per fer un tast per a quatre persones. Per una, tot i estar per fer palmes amb les orelles, crec que pot arribar a cansar...
Salutacions!!
Quin perill teniu tots dos!. Però benvingut sigui. Amb vosaltres la llista ja he deixat de fer-la fa temps i he optat per improvisar o mirar els vostres blocs quan estic a algun lloc que no hi ha res pendent. Encara que és prou difícil. I el que no li passi al Pere... mira que "lidiar" amb la mare. Per això no en faig de fotos a la gent, no sigui que encara algú es molesti.
ResponEliminaBona entrada Jordi!.
De fet, mai he fet ni una sola fotografia de gent als restaurants, i com bé saps, em limito a fer exclusivament fotografies del que pot entrar per la boca... :-)
EliminaEn aquest cas, va ser a posteriori que vaig veure que havia sortit retratat l'avi del que parlàvem i vaig voler compartir la que per a mi, havia de ser una entranyable història.
Salutacions!!
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaHola Jordi,
EliminaEstà mb. La diferència és el toc personal de cadascú i fa singular les coses.. el blog
Gràcies per les retrobades dels llocs i del tàndem,
Gràcies a tu per llegir-me i comentar.
EliminaSalutacions!!