RESTAURANT DAS 1219
Plaça Major, 1
17538 - DAS
Tel. 972 894 190
www.das1219.com
info@das1219.com
Inici de vacances i com finalment no aniré a cap lloc, he decidit fer-me almenys uns petits homenatges gastronòmics, tant a fora com a casa. Vaig anar a visitar a uns molt bons amics aquesta setmana a la idíl·lica localitat de Das a la Cerdanya i, ja que estàvem, vaig reservar al restaurant que hi ha a la Plaça Major del poble. Aquest local, des que pujo per aquella zona, ja ha canviat tres cops de propietari i a l'actualitat s'ubica aquest restaurant, del qual havia sentit molt bones crítiques. I com sóc declaradament agnòstic-gastronòmic, havia de provar la seva cuina per donar fe del què es comentava de forma tan sonora per les xarxes. I com podreu llegir si teniu la paciència d'arribar fins al final d'aquest post, no estan gens malencaminades les bones crítiques.
L'aspecte exterior del restaurant, és el clàssic de les cases de pedra d'aquestes localitats pirenaiques. Compta a més, amb una terrassa exterior a on poder fer els àpats, o bé l'aperitiu o el cafè, tot aprofitant els pocs dies que les condicions climatològiques de la zona ho fan possible. L'interior de la sala, ampla i confortable amb molt espai lliure entre taules, convida a llargues sobretaules, i més si tens l'oportunitat de gaudir del reservat que tenen amb una espectacular taula rodona per a 10 persones. Tot el mobiliari modern i funcional en què si hagués de posar un però, seria el de folrar el cul de les cadires amb pell de cabirol (o algun bitxo similar), que imagino que ha de ser agradable a l'hivern, però que a l'estiu està una mica de més... ;-)
Un dels punts que em va sorprendre força es va produir en el moment de fer la reserva, en el que em van preguntar si volia el primer (13:30 hores) o el segon torn (15:00 hores). Si no arriba a ser perquè ja havia quedat amb els meus amics i em feia especial il·lusió anar amb ells aquí, dubto que hagués reservat, ja que no m'agrada ni estar pendent del rellotge quan estic gaudint d'un bon àpat, si agafo el primer torn, ni esperar que em donin taula a hores tan tardanes, si reservo amb el segon. Sincerament, em va estranyar en un restaurant d'aquesta categoria, però imagino que els seus motius han de tenir...
 |
| Sala privada |
I pel que fa al menjar, vàrem seguir els consells d'en Ricard (el xef) que ens va proposar de fer unes mitges racions per poder tastar més plats i després que cadascun agafes el principal que més li vingués de gust. A part de la carta (que no és gens extensa i que podeu consultar directament a la serva pàgina web), tenen tres menús tancats de degustació, el Delta, el Jet i l'Homenatge (per 29, 31 i 42 euros respectivament).
Per anar fent boca, ens van portar un aperitiu de paté de perdiu roja de caça amb una gelatina de te. Curiós i aconseguit el matrimoni paté & te.
 |
| Paté de perdiu amb gelatina de te |
Un dels plats que més va agradar va ser el primer dels entrants. Un caneló fred d'estiu que estava format per unes fines làmines de carabassó taronja i que amagava al seu interior, entre altres coses que ja no recordo, tomàquet, carabassó i gambetes i que anava acabat amb una vinagreta feta amb el suc de les gambes i un allioli d'olivada. Molt saborós, elaborat i refrescant.
 |
| Caneló d'estiu |
A continuació, un carpaccio de presa ibèrica amb rossinyols i encenalls de foie. Molt reeixit l'equilibri entre dos ingredients que per si sols ja tenen protagonisme.
 |
| Carpaccio de presa ibèrica |
Fabulós el ravioli de foie amb crema de tòfona i ceba caramel·litzada, acabat amb una mica de tòfona fresca ratllada. Em va sorprendre molt l'intensa aroma d'aquesta per ser d'estiu. Un plat per demanar si o sí.
 |
| Ravioli de foie |
Tot i no ser la meva tria, l'arròs amb gambot crec sincerament que és dels millors arrossos que he tastat mai. D'aquells que si tinguessis paciència, podries comptar els grans amb l'ajuda només d'una forquilla per anar separant-los. Si la textura era de deu, el sabor no li anava a la saga.
 |
| Arròs amb gambot |
Com sóc un ganes, la meva tria va ser (què sinó...) un cap-i-pota i tripa amb cigronets (a la fotografia els podeu veure, o més aviat intuir, a la part inferior de la cassola) que com tots sabeu, és un plat típic d'estiu. A més, van tenir el detall de portar una cullera per poder escurar fins a l'última gota d'aquest bé de Déu. Comença a ser complicat escollir el millor d'aquests guisats...
 |
| Cap i pota i tripa |
I un picantó del Berguedà rostit amb herbes de la Cerdanya. Acompanyat de quatre rossinyols, era d'una gran contundència sàpida. També un guisat excel·lent.
 |
| Picantó del Berguedà rostit amb herbes de Cerdanya |
I tot i no ser de postres, vaig gaudir especialment del que ens varen portar, i del que sóc incapaç de recordar tots els ingredients que portava, però intentaré reproduir: sobre una mel i mató, una quenelle de gelat de fruita de la passió, amb unes maduixes i un crumble de no recordo ben bé què. Em va ajudar una mica a fer baixar el cap-i-pota... ;-)
 |
| Gelat de fruita de la passió |
Per acompanyar el menú que ens van oferir, un parell d'ampolles d'un Cabernet anomenat Enric Solergibert de la D.O. Pla de Bages. Vam haver d'insistir uns quants cops perquè ens portessin la segona ampolla, que ja va ser quan quasi havíem acabat el plat principal (encara sort que el cap-i-pota no em va fer bola...). Tot i així, finalment va caure... :-)
És un fet curiós que no disposin de carta de vins, i hagis d'anar tu mateix al celler que tenen i que està perfectament climatitzat, i a on com si d'una botiga es tractés, tenen els vins perfectament ordenats per denominació d'origen i amb el seu corresponent preu. A la fotografia, amb l'amic Xavier que va insistir a fer-nos la fotografia a l'interior del celler, i el xef del restaurant, Ricard Borràs, amb qui vàrem poder gaudir d'una bona conversa a la tarda, mentre descansàvem del dinar a l'era de la casa del meu amic.
El preu del dinar es va aturar als 180 € per a tres persones, amb convidada per part de la casa de les postres i els cafès. Tenint en compte que només el vi, ja pujava 60 €, podem concloure que el preu estaria al voltant dels 40-50 € per cap, que vista la qualitat de la cuina i l'efectivitat del servei, ho trobo més que correcte.
Un lloc al qual de ben segur tornaré, però fora d'aquesta temporada d'estiu i a dinar entre setmana amb una excursió planificada per veure si omplim la taula gran.
Ah... I el 1219 del nom, correspon a l'alçada del restaurant envers el nivell del mar... Per si teníeu alguna curiositat en saber-ho... ;-)
A la Cerdanya encara es pot demanar cap i pota a l'estiu, al pla de Lleida pot ser no seria tant agosarada ;-)
ResponEliminaSi et falta gent per omplir la taula ja et puc ajudar, que aquella zona no l'he visitat mai encara.
Salut!
Doncs ja t'ho diré Pepa. M'agradaria poder omplir tota la taula d'amics de la bona cuina.
EliminaSalutacions!!
Joder.... Quin àpat..!!. I a la Cerdanya tinc base... Hem d organitzar stage allà... Ja començo a fer boca...
ResponEliminaJa saps que t'agafo la paraula. Ves preparant el campament base.
EliminaAbraçada!
Llàstima que la previsió sigui per a entre setmana, sinó també podries comptar amb algú més... Quina salivada!
ResponEliminaHome Manel... ja buscarem una data que vagi bé.
EliminaSalutacions!