Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Vins i derivats. Mostrar tots els missatges
Monocrom (bistró & vins). Cuina ECO i BIO en un celler de vins naturals.
Monocrom
Plaça Cardona, 4
08006 - Barcelona
Tel. 935 167 302
www.monocrom.wine
Al barri de Sant Gervasi-Galvany, situat a la petita plaça Cardona, ens trobem amb aquest acollidor restaurant portat per dos germans en el qual el reclam són els vins naturals, amb els que tenen especial cura i atenció. A l'hora d'escollir el via amb el qual acompanyar l'àpat, pots deixar-te portar per les seves segures i encertades recomanacions, o bé tafanejar i escollir tu mateix entre les referències que tenen exposades als seus prestatges. Sala confortable amb capacitat per uns 25-30 comensals, amb taules nues i parament de qualitat. Vaig anar a dinar entre setmana amb l'amic Ricard, que ja coneixia el lloc i que tenia publicat de fa uns mesos. Podeu llegir la seva crònica si feu click a Monocrom Vins naturals i cuina de proximitat.
Aquell dia, ens van recomanar un vi negre anomenat Nar i Tornar del celler Vinya Ferrer. Una garnatxa 100% de la D.O. Terra Alta, que d'entrada no va expressar la característica "olor" que aquests vins solen presentar. Tot i la seva alta gradació (14,5º) va ser un vi molt agradable de beure.
Però no es limiten tan sols a cuidar i posar atenció en el tema dels vins... També tenen una selecció de productes ecològics i bio amb els quals elaboren els diferents plats que componen la seva carta, en la que la majoria tenen nom i cognoms (és a dir... denominació d'origen...).
D'entrada i com a cortesia de la casa, ens varen servir uns espinacs i unes favetes que eren d'uns petits productors (no recordo nom ni procedència...), que donaven fe de la frescor del producte. Els espinacs, crus i amanits tan sols amb sal i un rajolí d'oli, i les favetes amb ceba i dauets de cansalada... Ambdós plats, impressionants.
I ja de la carta, ens vam decantar per tres entrants (ara que ho veig, imagino que aquell dia anàvem amb gana...), tots ells de gran qualitat, però entre els quals destacaria (i no pas com a entrant, sinó com a plat) el mollete de cansalada, que per si sol ja justifica una visita a aquest restaurant.
El primer dels entrants, una rillette de verat escabetxat amb taronja, molt ben trobat i que ja vam acabar sense les fines llenques que et posen per acompanyar.
El (per a mi) millor plat, que va ser un mollete de cansalada del coll (de Ca'l Rovira) fet a baixa temperatura amb herbes fresques i mostassa. Imagino que amb aquesta procedència tan excelsa, ha de ser per força baix en colesterol... :-)
I l'últim "entrant", que va ser un lleugeríssim tòtem de patata al morter, ou ferrat i sobrassada de Els Casals. Per fer baixar els altres dos...
I com a plats principals, una cuixa de corder de raça Xisqueta amb trinxat. Molt bó, tot i que ja estàvem força tips per assaborir-lo com es mereixia el plat...
I un magret d'ànec 5 aglans amb peres i ratafia. Bo, tot i que pel meu gust el més fluix de tots. Una mica massa passat de cocció, però això ja és entrar en el particular gust de cadascú. De totes maneres, com és un plat que acostumo a fer sovint a casa, m'anoto lo de les peres com acompanyament i fer una salsa amb ratafia (crec que no he preparat mai la mateixa salsa...).
No vàrem tenir ni lloc ni collons per les postres, i amb els cafès, el compte es va enfilar fins als quasi 75 € que veieu. Un preu que penso no és significatiu del cost mitjà que pot tenir un àpat en aquest establiment, i que podríem fixar en uns 25-30 € per cap.
En resum: un bon lloc a on anar a gaudir dels vins naturals si sou amants d'aquesta mena de vins, en un agradable entorn amb un servei atent i familiar, i amb una cuina en la qual mimen el producte i les elaboracions.
Plaça Cardona, 4
08006 - Barcelona
Tel. 935 167 302
www.monocrom.wine
Al barri de Sant Gervasi-Galvany, situat a la petita plaça Cardona, ens trobem amb aquest acollidor restaurant portat per dos germans en el qual el reclam són els vins naturals, amb els que tenen especial cura i atenció. A l'hora d'escollir el via amb el qual acompanyar l'àpat, pots deixar-te portar per les seves segures i encertades recomanacions, o bé tafanejar i escollir tu mateix entre les referències que tenen exposades als seus prestatges. Sala confortable amb capacitat per uns 25-30 comensals, amb taules nues i parament de qualitat. Vaig anar a dinar entre setmana amb l'amic Ricard, que ja coneixia el lloc i que tenia publicat de fa uns mesos. Podeu llegir la seva crònica si feu click a Monocrom Vins naturals i cuina de proximitat.
Aquell dia, ens van recomanar un vi negre anomenat Nar i Tornar del celler Vinya Ferrer. Una garnatxa 100% de la D.O. Terra Alta, que d'entrada no va expressar la característica "olor" que aquests vins solen presentar. Tot i la seva alta gradació (14,5º) va ser un vi molt agradable de beure.
Però no es limiten tan sols a cuidar i posar atenció en el tema dels vins... També tenen una selecció de productes ecològics i bio amb els quals elaboren els diferents plats que componen la seva carta, en la que la majoria tenen nom i cognoms (és a dir... denominació d'origen...).
D'entrada i com a cortesia de la casa, ens varen servir uns espinacs i unes favetes que eren d'uns petits productors (no recordo nom ni procedència...), que donaven fe de la frescor del producte. Els espinacs, crus i amanits tan sols amb sal i un rajolí d'oli, i les favetes amb ceba i dauets de cansalada... Ambdós plats, impressionants.
I ja de la carta, ens vam decantar per tres entrants (ara que ho veig, imagino que aquell dia anàvem amb gana...), tots ells de gran qualitat, però entre els quals destacaria (i no pas com a entrant, sinó com a plat) el mollete de cansalada, que per si sol ja justifica una visita a aquest restaurant.
El primer dels entrants, una rillette de verat escabetxat amb taronja, molt ben trobat i que ja vam acabar sense les fines llenques que et posen per acompanyar.
 |
| Rilletes de verat escabetxat amb taronja - 7,50 € |
El (per a mi) millor plat, que va ser un mollete de cansalada del coll (de Ca'l Rovira) fet a baixa temperatura amb herbes fresques i mostassa. Imagino que amb aquesta procedència tan excelsa, ha de ser per força baix en colesterol... :-)
 |
| Mollete de cansalada del coll - 4,50 € |
I l'últim "entrant", que va ser un lleugeríssim tòtem de patata al morter, ou ferrat i sobrassada de Els Casals. Per fer baixar els altres dos...
 |
| Patata, ou i sobrassada - 7,50 € |
I com a plats principals, una cuixa de corder de raça Xisqueta amb trinxat. Molt bó, tot i que ja estàvem força tips per assaborir-lo com es mereixia el plat...
 |
| Cuixa de corder - 14,00 € |
I un magret d'ànec 5 aglans amb peres i ratafia. Bo, tot i que pel meu gust el més fluix de tots. Una mica massa passat de cocció, però això ja és entrar en el particular gust de cadascú. De totes maneres, com és un plat que acostumo a fer sovint a casa, m'anoto lo de les peres com acompanyament i fer una salsa amb ratafia (crec que no he preparat mai la mateixa salsa...).
 |
| Ànec amb peres - 14,40 € |
No vàrem tenir ni lloc ni collons per les postres, i amb els cafès, el compte es va enfilar fins als quasi 75 € que veieu. Un preu que penso no és significatiu del cost mitjà que pot tenir un àpat en aquest establiment, i que podríem fixar en uns 25-30 € per cap.
En resum: un bon lloc a on anar a gaudir dels vins naturals si sou amants d'aquesta mena de vins, en un agradable entorn amb un servei atent i familiar, i amb una cuina en la qual mimen el producte i les elaboracions.
Tag :
Restaurant,
Vins i derivats
Matos. Bons vins i servei amb opció de menjars informals.
Matos. Bar de vins i Enoteca
Unes rostes d'ànec (en francès rillettes), que són una mena de paté elaborat amb les restes trinxades de la carn d'ànecs i oques que no es fa servir per elaboracions més sofisticades (i cares...).
Una bona taula d'embotits, que com podeu veure, hi havia fam i ens vàrem llençar sense pensar a compartir la imatge...
I una generosa taula de formatges i un parell de copetes d'un vi dolç que no recordo, amb la que ens van obsequiar. Algun avantatge ha de tenir anar amb una famosa vedet... ;-)
Muntaner, 412
08006 - Barcelona
Tel. 934 141 522
Vaig anar la setmana passada a proveir-me d'unes ampolles del que ha passat a ser un dels meus vins de capçalera i vaig recordar que tenia injustament pendent de publicar el post del seu establiment. Com el meu nivell en vins és més aviat insuficient, em limitaré a explicar-vos el tema del local en si i del seu amable i diligent personal.
Situats al barri de Sant Gervasi - Galvany, els vaig conèixer gràcies a l'amic Ricard al que vaig acompanyar quan (ell) estava fent un reportatge de bars de vins per Barcelona que li havien encarregat a La Vanguardia, i que podreu llegir a l'Hemeroteca de La Vanguardia o bé copsar la seva opinió al seu blog Els Meus Restaurants. L'horari d'apertura pot semblar una mica atípic per qui busqui anar a sopar tard (com acostuma a passar per aquestes latituds), ja que tanquen a les deu del vespre, a excepció de divendres i dissabtes que ho fan a quarts d'onze de la nit.
En aquella primera visita, a part de fer l'entrevista a l'Anna, responsable i alma mater del local, vàrem aprofitar per fer un mos, doncs a més de ser un celler molt recomanable, disposen d'una curta però atractiva carta, en la que trobarem bàsicament embotits, formatges i conserves de gran qualitat (anxoves, sardines,...) i les postres, que són de la veïna pastisseria Canal. El local convida al tast relaxat d'algun dels vins que tenen a copes i que et proposen i t'aconsellen segons les teves preferències i amb gran professionalitat. També teniu l'opció de demanar qualsevol dels vins que tenen al celler i només us la cobraran al preu de botiga més un suplement de 5 € per obrir l'ampolla (un cost insignificant si comptem que et donen copa, taula i cadira). A més, fora de les hores de més afluència es respira una gran tranquil·litat al seu interior. De fet, si escollís aquest barri com a residència en el meu retorn a ciutat, seria un dels seus clients habituals...
A l'interior del local disposen d'un parell de barres amb còmodes tamborets, unes quantes taules amb capacitat per grups de dues o quatre persones, i una gran taula a on periòdicament organitzen tastos. També si els seguiu a través del seu Facebook, podreu veure interessants propostes de concerts en viu i en "petit comité". Tot un detall.
La central i el magatzem estan a Vallvidrera, sota el poc comercial nom de Vinos Dulces, que fins i tot em va sorprendre quan m'ho van dir, doncs, tot i passar pràcticament cada dia pel davant, mai hauria imaginat que parlàvem de la mateixa botiga amb diferents noms... :-)
I el que vàrem demanar per fer un sopar lleuger (tot i que veníem del Casa Xica aquell dia i tampoc és que estiguéssim massa tips...) va ser unes torrades amb una sardina fumada d'una considerable mida i sabor, i del que tots dos vam coincidir en què era imprescindible demanar.
Situats al barri de Sant Gervasi - Galvany, els vaig conèixer gràcies a l'amic Ricard al que vaig acompanyar quan (ell) estava fent un reportatge de bars de vins per Barcelona que li havien encarregat a La Vanguardia, i que podreu llegir a l'Hemeroteca de La Vanguardia o bé copsar la seva opinió al seu blog Els Meus Restaurants. L'horari d'apertura pot semblar una mica atípic per qui busqui anar a sopar tard (com acostuma a passar per aquestes latituds), ja que tanquen a les deu del vespre, a excepció de divendres i dissabtes que ho fan a quarts d'onze de la nit.
En aquella primera visita, a part de fer l'entrevista a l'Anna, responsable i alma mater del local, vàrem aprofitar per fer un mos, doncs a més de ser un celler molt recomanable, disposen d'una curta però atractiva carta, en la que trobarem bàsicament embotits, formatges i conserves de gran qualitat (anxoves, sardines,...) i les postres, que són de la veïna pastisseria Canal. El local convida al tast relaxat d'algun dels vins que tenen a copes i que et proposen i t'aconsellen segons les teves preferències i amb gran professionalitat. També teniu l'opció de demanar qualsevol dels vins que tenen al celler i només us la cobraran al preu de botiga més un suplement de 5 € per obrir l'ampolla (un cost insignificant si comptem que et donen copa, taula i cadira). A més, fora de les hores de més afluència es respira una gran tranquil·litat al seu interior. De fet, si escollís aquest barri com a residència en el meu retorn a ciutat, seria un dels seus clients habituals...
A l'interior del local disposen d'un parell de barres amb còmodes tamborets, unes quantes taules amb capacitat per grups de dues o quatre persones, i una gran taula a on periòdicament organitzen tastos. També si els seguiu a través del seu Facebook, podreu veure interessants propostes de concerts en viu i en "petit comité". Tot un detall.
La central i el magatzem estan a Vallvidrera, sota el poc comercial nom de Vinos Dulces, que fins i tot em va sorprendre quan m'ho van dir, doncs, tot i passar pràcticament cada dia pel davant, mai hauria imaginat que parlàvem de la mateixa botiga amb diferents noms... :-)
I el que vàrem demanar per fer un sopar lleuger (tot i que veníem del Casa Xica aquell dia i tampoc és que estiguéssim massa tips...) va ser unes torrades amb una sardina fumada d'una considerable mida i sabor, i del que tots dos vam coincidir en què era imprescindible demanar.
 |
| Sardina fumada - 3,50 € la tapa |
Unes rostes d'ànec (en francès rillettes), que són una mena de paté elaborat amb les restes trinxades de la carn d'ànecs i oques que no es fa servir per elaboracions més sofisticades (i cares...).
 |
| Rillette - 8 € |
Una bona taula d'embotits, que com podeu veure, hi havia fam i ens vàrem llençar sense pensar a compartir la imatge...
 |
| Taula d'embotits - 20 € |
I una generosa taula de formatges i un parell de copetes d'un vi dolç que no recordo, amb la que ens van obsequiar. Algun avantatge ha de tenir anar amb una famosa vedet... ;-)
 |
| Taula de formatges (convidada de la casa) |
I el fabulós vi dels que us parlava al començament del post i que ens va encantar. Malauradament, ara ja no hauré de tornar a explicar a on anar per comprar-lo... :-)
El compte, si no sumem els vins que ens vam emportar per autoconsum (no som tan burrus de cascar-nos 5 ampolles...) va sortir per uns 30 € per cap, que si afegíssim els formatges i les copes, s'enfilaria fins als 40 € per cap per un molt bon àpat, amb vins de molta qualitat.
En resum, un lloc per tornar i tornar i tornar... encara que només sigui a prendre una copa de vi, mentre xerres amb la parella o el personal o llegeixes un llibre o mires l'infinit... En fi... Una bona troballa per gaudir d'un bon vi.
Tag :
Restaurant,
Vins i derivats
Masia l'Abadal
Masia l’Abadal
Sortida 151 de l’Eix Transversal (C-25)
08279 AVINYÓ (Barcelona)
Tel.: 93 820 25 22 - Mòbil: 636 060 544
masiaabadal@gmail.com
www.labadal.net
Fa un parell de setmanes anàrem de visita a conèixer el celler de vins Abadal al Pla de Bages. I com l'hora de sortida d'aquesta coincidia amb la de dinar i (cosa estranya) no havíem reservat res, vam anar a l'aventura a buscar pels voltants un lloc d'aquells que semblessin casolans i que a més no fos gaire lluny del celler, ja que es feia tard i no volíem pas quedar-nos sense dinar, valguem Déu...
La veritat és que no vàrem trigar ni deu minuts en trobar un lloc al costat mateix de la carretera i que a més portava el mateix nom que el del celler. Ja al final de l'àpat, tot parlant amb la Yolanda (i no és que la conegui de res, sinó que el seu nom figurava a la factura del dinar) ens assabentarem que el nom d'Abadal no venia pels vins del celler; ens al contrari, té els seus orígens en aquesta masia, ja que de fet, els vins pertanyen a la família dels vins Roqueta, que arran d'iniciar una nova etapa a començaments dels anys 80 de retorn als orígens vinícoles de la masia, i com necessitaven un nom que fos diferent del Roqueta que sempre havia sigut associat a un senzill vi de taula, els hi van demanar a ells de fer servir el seu nom d'Abadal.
Tornant al restaurant, us diré que és el típic i tòpic lloc de dinars familiars de diumenges de costellades, carns a la brasa i calçotades quan és temporada (i que ho era en aquesta ocasió). De fàcil accés i aparcament, és ideal per reunions familiars amb criatures petites d'aquelles que corren molt i per tot arreu. De fet, anunciaven que tenien monitors especialitzats en aquesta espècie. Tot pensat i enfocat per què els pares puguin gaudir d'almenys un dia de tranquil·litat a taula. Bé.
Tenen diferents menús amb tot inclòs per uns preus tancats que anaven dels 21 als 35 €, un menú de primers i segons plats a escollir per 16,5 € (que és la tria que vàrem fer) i com coincidia amb la temporada, un menú de calçotada per uns vint i pico euros (no ho recordo exactament).
El local és molt gran i encara sort que no estava ple perquè no crec que ens haguessin ni tan sols atès, ja que el servei em va semblar massa justet per les dimensions de la sala. Després, tot s'ha de dir, es van disculpar i ens van dir que havien coincidit totes les comandes al mateix temps a la cuina i que es va desbordar la mateixa. La veritat és que només va ser a l'inici del dinar i que un cop anotada la comanda, la cosa ja va anar rodada.
De primer vàrem coincidir amb els canelons casolans de carn de rostit. Fluixets. Personalment, deixant de banda els canelons de les iaies i altres éssers mitològics, m'agrada que es trobin una mica els "tropezones" de carn i en aquests estava tot massa trinxat i fet una pasta.
De segon, jo vaig escollir unes costelles de porc Ral d'Avinyó (ja que estàvem al seu barri, els hi havia de fer un homenatge). Molt bon producte i gustos de debò, però la veritat és que pensava que fetes al forn estarien menys greixoses, així com les verdures de la guarnició que estaven també ben rostidetes.
I la meva dona, un digestiu duo de botifarres amb cigrons i rosta. Plat digestiu com pocs (i això ho diu qui es va acabar el plat després de cruspir-se mig porc). A destacar la botifarra negra.
I acompanyàrem tot aquest dinar tan equilibrat dietèticament parlant, amb un dels vins que havíem tastat a la vista feta al celler Abadal: l'Abadal 3.9. I increïblement a un preu inferior (al restaurant) del que ens havien intentat vendre a la mateixa botiga del celler una estona abans. El món al revés. Desconec el motiu pel qual els preus dels vins a la botiga dels cellers són (habitualment) més alts fins i tot que en cellers especialitzats. No haurien de comercialitzar els seus productes pràcticament a cost? Al capdavall no tenen despeses logístiques ni de distribució i a més, estàs anant a casa seva a conèixer els seus productes per posteriorment compartir-los i donar-los a conèixer al teu cercle d'amics. Per cert: un molt bon vi que vaig gaudir tant al celler com al restaurant.
Quantitats més que generoses (esperem que no baixin mai a ciutat i s'encomanin) dels plats tastats que em van deixar malmès la resta de la tarda. Digueu-me agosarat, però potser té a veure amb l'esmorzar d'hotel que vaig fer aquell mateix matí i que va ser més que "de forquilla i ganivet".
I ja per acabar aquest post, us deixo amb algunes de les fotografies presses durant la visita matinal als cellers Abadal de la família Roqueta, on (com curiositat) continuen aplicant la Llei de Successió Catalana de l’“hereu”, i van alternant els noms Ramon i Valentí entre cada una de les generacions. No faré descripció de les activitats ni dels diferents procediments de vinificació perquè entenc que hi han blocs especialitzats que segur que ho explicaran infinitament millor que jo.
.JPG)
Sortida 151 de l’Eix Transversal (C-25)
08279 AVINYÓ (Barcelona)
Tel.: 93 820 25 22 - Mòbil: 636 060 544
masiaabadal@gmail.com
www.labadal.net
Fa un parell de setmanes anàrem de visita a conèixer el celler de vins Abadal al Pla de Bages. I com l'hora de sortida d'aquesta coincidia amb la de dinar i (cosa estranya) no havíem reservat res, vam anar a l'aventura a buscar pels voltants un lloc d'aquells que semblessin casolans i que a més no fos gaire lluny del celler, ja que es feia tard i no volíem pas quedar-nos sense dinar, valguem Déu...
La veritat és que no vàrem trigar ni deu minuts en trobar un lloc al costat mateix de la carretera i que a més portava el mateix nom que el del celler. Ja al final de l'àpat, tot parlant amb la Yolanda (i no és que la conegui de res, sinó que el seu nom figurava a la factura del dinar) ens assabentarem que el nom d'Abadal no venia pels vins del celler; ens al contrari, té els seus orígens en aquesta masia, ja que de fet, els vins pertanyen a la família dels vins Roqueta, que arran d'iniciar una nova etapa a començaments dels anys 80 de retorn als orígens vinícoles de la masia, i com necessitaven un nom que fos diferent del Roqueta que sempre havia sigut associat a un senzill vi de taula, els hi van demanar a ells de fer servir el seu nom d'Abadal.
Tornant al restaurant, us diré que és el típic i tòpic lloc de dinars familiars de diumenges de costellades, carns a la brasa i calçotades quan és temporada (i que ho era en aquesta ocasió). De fàcil accés i aparcament, és ideal per reunions familiars amb criatures petites d'aquelles que corren molt i per tot arreu. De fet, anunciaven que tenien monitors especialitzats en aquesta espècie. Tot pensat i enfocat per què els pares puguin gaudir d'almenys un dia de tranquil·litat a taula. Bé.
Tenen diferents menús amb tot inclòs per uns preus tancats que anaven dels 21 als 35 €, un menú de primers i segons plats a escollir per 16,5 € (que és la tria que vàrem fer) i com coincidia amb la temporada, un menú de calçotada per uns vint i pico euros (no ho recordo exactament).
El local és molt gran i encara sort que no estava ple perquè no crec que ens haguessin ni tan sols atès, ja que el servei em va semblar massa justet per les dimensions de la sala. Després, tot s'ha de dir, es van disculpar i ens van dir que havien coincidit totes les comandes al mateix temps a la cuina i que es va desbordar la mateixa. La veritat és que només va ser a l'inici del dinar i que un cop anotada la comanda, la cosa ja va anar rodada.
De primer vàrem coincidir amb els canelons casolans de carn de rostit. Fluixets. Personalment, deixant de banda els canelons de les iaies i altres éssers mitològics, m'agrada que es trobin una mica els "tropezones" de carn i en aquests estava tot massa trinxat i fet una pasta.
 |
| Canelons casolans |
De segon, jo vaig escollir unes costelles de porc Ral d'Avinyó (ja que estàvem al seu barri, els hi havia de fer un homenatge). Molt bon producte i gustos de debò, però la veritat és que pensava que fetes al forn estarien menys greixoses, així com les verdures de la guarnició que estaven també ben rostidetes.
 |
| Costella de porc Ral d'Avinyó al forn |
I la meva dona, un digestiu duo de botifarres amb cigrons i rosta. Plat digestiu com pocs (i això ho diu qui es va acabar el plat després de cruspir-se mig porc). A destacar la botifarra negra.
 |
| Tastet de botifarra blanca i negre acompanyades de cigrons i rosta |
I acompanyàrem tot aquest dinar tan equilibrat dietèticament parlant, amb un dels vins que havíem tastat a la vista feta al celler Abadal: l'Abadal 3.9. I increïblement a un preu inferior (al restaurant) del que ens havien intentat vendre a la mateixa botiga del celler una estona abans. El món al revés. Desconec el motiu pel qual els preus dels vins a la botiga dels cellers són (habitualment) més alts fins i tot que en cellers especialitzats. No haurien de comercialitzar els seus productes pràcticament a cost? Al capdavall no tenen despeses logístiques ni de distribució i a més, estàs anant a casa seva a conèixer els seus productes per posteriorment compartir-los i donar-los a conèixer al teu cercle d'amics. Per cert: un molt bon vi que vaig gaudir tant al celler com al restaurant.
Quantitats més que generoses (esperem que no baixin mai a ciutat i s'encomanin) dels plats tastats que em van deixar malmès la resta de la tarda. Digueu-me agosarat, però potser té a veure amb l'esmorzar d'hotel que vaig fer aquell mateix matí i que va ser més que "de forquilla i ganivet".
I ja per acabar aquest post, us deixo amb algunes de les fotografies presses durant la visita matinal als cellers Abadal de la família Roqueta, on (com curiositat) continuen aplicant la Llei de Successió Catalana de l’“hereu”, i van alternant els noms Ramon i Valentí entre cada una de les generacions. No faré descripció de les activitats ni dels diferents procediments de vinificació perquè entenc que hi han blocs especialitzats que segur que ho explicaran infinitament millor que jo.
Tag :
Restaurant,
Vins i derivats
