La berenjena instagramera de Albé
Fa 1 hora
Archive for d’abril 2013
Filets de pollastre amb soja i gingebre
Ingredients:
- Filets de pollastre.
- Ceba tendre.
- Alls tendres.
- Gingebre.
- Salsa de soja.
- Oli de sèsam.
- Cibulet.
- Shichimi Togarashi.
Per acompanyar:
- Arròs
Començarem marinant els filets de pollastre durant una mitja hora, en un bol amb la salsa de soja, l'oli de sèsam, una arrel de gingebre ratllat i un polsim de Sichimi Togarashi (es un pebre vermell japonès amb al menys una barreja de sis espècies més, entre les que podem trobar sansho en pols, llavors de sèsam, llavors de rosella, flocs d'alga nori, i pell seca de cítrics).
Mentrestant, anirem netejant, pelant i tallant en un fina juliana la resta d'ingredients: la ceba i els alls tendres, l'arrel de gingebre i el cibulet (que el tallarem amb unes estisores i el reservarem per l'últim moment).
Jo vaig fer servir aquestes verdures que eren les que tenia en aquell moment per la nevera, però qualsevol altre hauria anat bé al plat (pebrot, pastanaga, porro, ...).
En un wok força calent, saltejarem a foc viu els trossos de pollastre i quan estiguin ben marcats, afegirem les verdures que tenim tallades a juliana (gingebre, ceba i alls tendres). Quan hagin passats uns pocs minuts (ens interessa que les verdures no es facin gaire i quedin més aviat cruixents) abocarem el líquid de la marinada i el deixarem reduir una mica (el temps just d'escalfar, ja que quan més estona el reduïm, més fort ens quedarà).
Emplatarem i guarnirem per sobre amb el cibulet tallat. El podem acompanyar d'un arròs blanc per aprofitar la salsa de la marinada.
Tag :
Receptes
Arròs d'ànec amb xiitake i dashi
Aquest es el resultat del plat...
I els ingredients (les quantitats són aproximades i són les que vaig fer servir per preparar l'arròs per unes sis persones), mes o menys vindrien a ser els següents:
- Un parell de magrets d'ànec.
- Q.N. d'arròs bomba.
- Xiitakes
- Ceba
- Les verdures que ens vingui de gust i que puguem tenir a la nevera.
- Brou (de qualsevol mena) o aigua.
- Julivert
- Salsa de soia.
- Salsa Hoisin.
Començarem fent uns talls al magrets d'ànec per la banda de la pell i els marcarem per les dues cares a la cassola a foc mitjà-alt i sense afegir gens d'oli. Els retirarem, i un d'ells el reservarem tapat amb paper d'alumini per que retingui tots els sucs i s'acabi de fer per dins.
A la mateixa cassola retirarem l'excés de greix que pugui haver quedat i abocarem la ceba ben picada deixant-la a foc mitjà fins que sigui tova i agafi un color daurat.
Afegirem les verdures tallades ben primes que ens vingui de gust. En aquesta ocasió, tenia per la nevera unes pastanagues i unes mongetes verdes (sembla el yin i yang).
Un cop aquestes verdures estiguin cuites, incorporarem els xiitakes, la salsa de soia i un parell (en funció del que ens agradi...) de cullerades grans de salsa Hoisin. Remenarem i deixarem que s'integrin tots els sabors.
Mentrestant, tallarem a daus el magret d'ànec que havíem deixat sense tapar, afegirem un bon grapat de julivert ben picat i ho incorporarem tot a la cassola.
Remenarem bé i afegirem la quantitat d'arròs que estimem en funció del numero de comensals.
Deixarem que s'impregnin bé els grans d'arròs amb tota la substancia de la cassola i mullarem tot amb el corresponent líquid. Li podria anar bé un brou de pollastre, un brou fet amb carcasses del mateix ànec, un brou de verdures, o fins i tot amb aigua mineral. Aquest cop, ho vaig fer amb un caldo dashi suau i puc donar fe del bon resultat del plat.
Mentre es cou l'arròs, tallarem finament (mig centímetre aproximadament) el magret d'ànec que havíem reservat tapat amb el paper d'alumini i el salpebrarem. Aquest és l'únic moment que afegim sal, ja que tant la salsa de soia como la Hoisin són suficientment fortes com per haver de potenciar i pujar el nivell salí del plat.
Quan l'arròs estigui pràcticament fet, apagarem el foc, i el cobrirem amb l'ànec que tenim tallat i taparem la cassola deixant-la així uns cinc minuts, per una banda per que s'escalfin els talls de magret i per un altre, per acabar de fer l'arròs. I ja podem portar a taula...
I els ingredients (les quantitats són aproximades i són les que vaig fer servir per preparar l'arròs per unes sis persones), mes o menys vindrien a ser els següents:
- Un parell de magrets d'ànec.
- Q.N. d'arròs bomba.
- Xiitakes
- Ceba
- Les verdures que ens vingui de gust i que puguem tenir a la nevera.
- Brou (de qualsevol mena) o aigua.
- Julivert
- Salsa de soia.
- Salsa Hoisin.
Començarem fent uns talls al magrets d'ànec per la banda de la pell i els marcarem per les dues cares a la cassola a foc mitjà-alt i sense afegir gens d'oli. Els retirarem, i un d'ells el reservarem tapat amb paper d'alumini per que retingui tots els sucs i s'acabi de fer per dins.
A la mateixa cassola retirarem l'excés de greix que pugui haver quedat i abocarem la ceba ben picada deixant-la a foc mitjà fins que sigui tova i agafi un color daurat.
Afegirem les verdures tallades ben primes que ens vingui de gust. En aquesta ocasió, tenia per la nevera unes pastanagues i unes mongetes verdes (sembla el yin i yang).
Un cop aquestes verdures estiguin cuites, incorporarem els xiitakes, la salsa de soia i un parell (en funció del que ens agradi...) de cullerades grans de salsa Hoisin. Remenarem i deixarem que s'integrin tots els sabors.
Mentrestant, tallarem a daus el magret d'ànec que havíem deixat sense tapar, afegirem un bon grapat de julivert ben picat i ho incorporarem tot a la cassola.
Remenarem bé i afegirem la quantitat d'arròs que estimem en funció del numero de comensals.
Deixarem que s'impregnin bé els grans d'arròs amb tota la substancia de la cassola i mullarem tot amb el corresponent líquid. Li podria anar bé un brou de pollastre, un brou fet amb carcasses del mateix ànec, un brou de verdures, o fins i tot amb aigua mineral. Aquest cop, ho vaig fer amb un caldo dashi suau i puc donar fe del bon resultat del plat.
Mentre es cou l'arròs, tallarem finament (mig centímetre aproximadament) el magret d'ànec que havíem reservat tapat amb el paper d'alumini i el salpebrarem. Aquest és l'únic moment que afegim sal, ja que tant la salsa de soia como la Hoisin són suficientment fortes com per haver de potenciar i pujar el nivell salí del plat.
Quan l'arròs estigui pràcticament fet, apagarem el foc, i el cobrirem amb l'ànec que tenim tallat i taparem la cassola deixant-la així uns cinc minuts, per una banda per que s'escalfin els talls de magret i per un altre, per acabar de fer l'arròs. I ja podem portar a taula...
Nou enllaç a Facebook
A partir d'avui, l'enllaç de Facebook que figura a la dreta del blog, ja dirigeix cap a la nova pagina de Facebook de La Cuina de Mindundi (abans ho feia a la particular).
Si voleu, podeu entrar des del mateix enllaç o bé des del següent:
https://www.facebook.com/LaCuinaDeMindundi
A més si a la pagina de Facebook clickeu al botó "M'agrada" o "Me gusta" rebreu actualitzacions del blog, fotografies, enllaços i d'altres noticies relacionades amb el mon de la gastronomia.
Gràcies!
Si voleu, podeu entrar des del mateix enllaç o bé des del següent:
https://www.facebook.com/LaCuinaDeMindundi
A més si a la pagina de Facebook clickeu al botó "M'agrada" o "Me gusta" rebreu actualitzacions del blog, fotografies, enllaços i d'altres noticies relacionades amb el mon de la gastronomia.
Gràcies!
Neichel. Dels clàssics i dels millors de Barcelona.
Neichel Restaurant
Beltrán i Rózpide, nº 1-5 (antes Avda. Pedralbes)
08034 Barcelona
Tel. 93 203 84 08
Fax 93 205 63 69
neichel@relaischateaux.com
Aquest és un dels grans clàssics de Barcelona que em quedava
per anar, i com m'ho havien recomanat ja uns quants cops i diferents persones,
no podia ser que encara no l'hagués provat.
Està situat al humil barri de Pedralbes de Barcelona en un
indret espectacular amb terrassa per gaudir a les nits d'estiu. El menjador
principal amb una decoració senzilla, dona al pati deixant passar la llum
natural i donant sensació d'amplitud. El parament de taula i els complements,
són de primer ordre, tal i com cal esperar d'un lloc d'aquestes
característiques.
Vàrem fer un menú de degustació en el que, per començar,
servien uns aperitius consistents en una Royal de foie gras i garnatxa (a la
foto, servida en la bonica cocotte que és veu en primer pla), una vichyssoise
(a l'altre gotet), un tàrtar de bonítol i salmó amb anxoves (a la cullera
metàl·lica) i unes sardines amb quinoa i gelatina de vermut (a la cullera de
ceràmica).
A més, una mantega d'anxoves per anar fent temps amb el bon pa que servien...
El primer dels plats va ser una amanida de tonyina fumada i salmó marinat a l'alfàbrega, amb brots amanits amb una vinagreta de cítrics, crostons i mongetes del ganxet. Molt bo i equilibrat.
Per continuar amb un parmentier cremós de patata trufada amb bolets i vieira a la planxa. Espectacular. Si hagués de destacar un plat (que ja és complicat), diria que aquest va ser el millor de la vetllada.
El plat de peix va consistir en un lluç i corball en suc de bullabessa amb macarrons de sípia (increïbles aquests...). Molt bo i servit en un plat que em va recordar els de la vaixella de quan em vaig casar...
I per acabar amb el menú i abans de passar a les postres, una galta de vedella i trinxat de la Cerdanya amb compota de ceba al cassis, mussolina de moniato/api i verduretes de temporada. També increïble el sabor i divertit el joc de textures de la melositat de la galta amb el contrast del cruixent de les verdures.
Brutal la degustació de postres. En qualitat i quantitat. La veritat és que ja no recordo que era cadascun d'ells... però dono fe de que estaven tots molt bons. Acompanyats per un xupito de garnatxa de Capmany servit en una preciosa copa.
A més, amb els cafès i per si encara ens havia quedat algun forat, varen portar unes petit fours consistents en teules variades, xocolates i carquinyolis, a més d'unes olives dolces.
Els vins que varem prendre durant l'àpat van ser un blanc de la D.O. Costers del Segre i un negre de la D.O. Montsant (no recordo els noms...).
En resum: va ser una vetllada meravellosa amb una cuina d'una qualitat impecable i en un indret de luxe. Bon servei (tot i que seria un detall que sabessin parlar la meva llengua a més d'entendre-la). Crec que és un dels millors de Barcelona i per recomanar sense cap mena de dubtes.
Tag :
Restaurant,
Restaurant *
Mil921. La cuina d'Alex Suñé.
Restaurant Mil921
Casanova, 211 - Barcelona
Tel. 934 143 494
www.mil921.com
Explorant el web he pogut esbrinar que el restaurant deu el seu nom a l'any de naixement de l'avi del xef Alex Suñé, de nom Mario i de qui es pot veure una fotografia gegant que presideix l'entrada a la sala.
Es tracta d'un restaurant situat al final del carrer Casanova (entre Diagonal i Travessera de Gràcia) i obert no fa gaire temps (crec que des de fa uns tres anys...), de tall modern i acollidor amb no gaires taules i ben espaiades i una il·luminació justa. Elegant vaixella i copes de qualitat.
Ens van preparar per al grup, un menú de degustació especial per 54 € que incloïa l'aigua, el vi i les postres i que va consistir en els següents plats:
Per començar, una mena de sashimi de tonyina preparada "a la flama" amb encenalls de foie i uns filaments de una mena de bitxo vermell picant japonès anomenat ito togarashi. La salsa que portava, de traca i mocador. Molt bo, tot i que al tractar-se de dos ingredients que a mi m'agraden molt per separat, vaig trobar que junts perdien el protagonisme que han de tenir.
 |
| Tonyina a la flama |
Al mateix temps, ens varen servir un sashimi de tonyina amb ous de truita (crec) i una salsa a base de soia i sèsam, també molt bona.
 |
| Sashimi de salmó |
Original va ser la llonganissa amb encenalls de foie acompanyada per una fina i cruixent coca de pa amb tomàquet.
 |
| Llonganissa amb encenalls de foie |
L'únic plat del sopar que va ser servit de forma individual, va ser un ou de corral amb tòfona ratllada, servit a sobre d'un brioix i acompanyat d'una parmentier trufada de patata. Per a mi, el millor plat de la nit.
 |
| Ou de corral amb tòfona i parmentier de patata |
Per continuar, un plat per a compartir entre dos i consistent en un morro de bacallà amb beixamel trufada i patata emmascarada amb botifarra de Perol. Acabat (també) amb tòfona ratllada.
 |
| Morro de bacallà i patata emmascarada |
Espectacular posta en escena la de l'últim plat, que va ser un garrí confitat fumat al aroma de romaní.
 |
| Garrí confitat al aroma de romaní |
Complicat de repartir, ja que de cada plat havien de sortir quatre racions...
 |
| Garrí confitat al aroma de romaní |
Encertats els vins que ens varen acompanyar tot el sopar i que varen ser els següents:
- Menganito. Vi blanc de la D.O. Rueda. Fresc, fàcil i amb una curiosa etiqueta. Verdejo. Res més...
- Punt i apart. Vi negre del Celler La Vinyeta i de la D.O. Empordà. Curiosa etiqueta en forma de banda d'imatges per Zoòtrop. D'aquest mateix celler és també el Llavors (Premi Laus 09 per la seva etiqueta) i que varem poder tastar el passat mes d'octubre al restaurant Can Maret.
Les postres, bones, tot i que no és el meu fort, varen ser:
- Un pastis fi de poma.
- Una coca de crema
- Un amb xocolata (ho sento però no recordo el nom...)
Totes elles molt ben presentades i visualment atractives.
En resum, una cuina de qualitat molt ben elaborada (no en va, el xef Alex Suñé és finalista a millor cuiner català del any) i amb uns productes de primera, el que dona com a resultat el gaudir d'un àpat en aquest restaurant. A destacar també la paciència de tot el personal de sala, esperant a que acabéssim les copes i la tertúlia nocturna.
Els dos únics peròs que posaria són en primer lloc, el fet de que si preparen un sopar degustació d'aquestes característiques, crec que haurien de ser ells mateixos els que fessin les porcions en determinats plats (molt evident en el cas del plat de garrí a repartir entre quatre, el morro de bacallà i les postres, i sent passable a la resta), i en segon lloc, el fet de la reiteració del producte, que no per estar "de moda" o ser un producte "top" es va donar en dos ocasions (i em refereixo en concret, a la presència del foie en dos plats seguits, així com de la tòfona en els dos següents).
Al anar a preu fet, no puc opinar dels preus de la carta, tot i que crec que tenen un menú de migdia molt ajustat.
I ja per acabar, una foto del local.
Tag :
Lista Carmelín,
Restaurant
