Posted by : Jordi Castaño dissabte, 6 d’abril de 2013



Neichel Restaurant
Beltrán i Rózpide, nº 1-5 (antes Avda. Pedralbes)
08034 Barcelona
Tel. 93 203 84 08
Fax 93 205 63 69
neichel@relaischateaux.com



Aquest és un dels grans clàssics de Barcelona que em quedava per anar, i com m'ho havien recomanat ja uns quants cops i diferents persones, no podia ser que encara no l'hagués provat.

Està situat al humil barri de Pedralbes de Barcelona en un indret espectacular amb terrassa per gaudir a les nits d'estiu. El menjador principal amb una decoració senzilla, dona al pati deixant passar la llum natural i donant sensació d'amplitud. El parament de taula i els complements, són de primer ordre, tal i com cal esperar d'un lloc d'aquestes característiques.

Vàrem fer un menú de degustació en el que, per començar, servien uns aperitius consistents en una Royal de foie gras i garnatxa (a la foto, servida en la bonica cocotte que és veu en primer pla), una vichyssoise (a l'altre gotet), un tàrtar de bonítol i salmó amb anxoves (a la cullera metàl·lica) i unes sardines amb quinoa i gelatina de vermut (a la cullera de ceràmica).






A més, una mantega d'anxoves per anar fent temps amb el bon pa que servien...





El primer dels plats va ser una amanida de tonyina fumada i salmó marinat a l'alfàbrega, amb brots amanits amb una vinagreta de cítrics, crostons i mongetes del ganxet. Molt bo i equilibrat.





Per continuar amb un parmentier cremós de patata trufada amb bolets i vieira a la planxa. Espectacular. Si hagués de destacar un plat (que ja és complicat), diria que aquest va ser el millor de la vetllada.





El plat de peix va consistir en un lluç i corball en suc de bullabessa amb macarrons de sípia (increïbles aquests...). Molt bo i servit en un plat que em va recordar els de la vaixella de quan em vaig casar...




I per acabar amb el menú i abans de passar a les postres, una galta de vedella i trinxat de la Cerdanya amb compota de ceba al cassis, mussolina de moniato/api i verduretes de temporada. També increïble el sabor i divertit el joc de textures de la melositat de la galta amb el contrast del cruixent de les verdures. 





Brutal la degustació de postres. En qualitat i quantitat. La veritat és que ja no recordo que era cadascun d'ells... però dono fe de que estaven tots molt bons. Acompanyats per un xupito de garnatxa de Capmany servit en una preciosa copa.





A més, amb els cafès i per si encara ens havia quedat algun forat, varen portar unes petit fours consistents en teules variades, xocolates i carquinyolis, a més d'unes olives dolces.








Els vins que varem prendre durant l'àpat van ser un blanc de la D.O. Costers del Segre i un negre de la D.O. Montsant (no recordo els noms...).

En resum: va ser una vetllada meravellosa amb una cuina d'una qualitat impecable i en un indret de luxe. Bon servei (tot i que seria un detall que sabessin parlar la meva llengua a més d'entendre-la). Crec que és un dels millors de Barcelona i per recomanar sense cap mena de dubtes.



{ 4 comentarios... read them below or Comment }

  1. Jo hi he estat un parell de vegades i em va agradar força. Recordo un plat de bolets brutal i també els increibles carros de formatges i postres.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Victor. Benvingut al blog.

      Sort que no vam veure el carro de formatges, ja que era un menú tancat. Amb el que ens agrada, haguéssim sortit d'allà a quatre potes... :)

      Una cuina d'un gran nivell.

      Fins la propera!

      Elimina
  2. No he estat mai... Em fan una mica de mandra aquests llocs.

    I amb lo de la llengua m'has deixat sorprés... Imaginava que a aquest nivell, no podia passar això.

    Jo en general surto de mal rollo quan em trobo en situacions d'aquestes, doncs al seguir jo amb el meu català, l'empatia no va pas en augment i això acaba afectant a tot.

    No et dic que segons el lloc, pugui adaptar-me... Si vaig a un xinés de barri, puc fer-ho. Però en llocs "normals" o més que "normals", em nego sempre a canviar de llengua...

    I fixa`t que en més d'un dels posts conflictius, s'ha donat això... (Suculent, Casa Palet....).

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Ricard

      A mi també em feia mandra, però soc del parer que, al menys un cop, s'ha d'intentar anar a aquests "temples" de la cuina. Després ja tindrem temps de jutjar si hi tornem...

      Pel que fa referència a la llengua, entendre, el que es diu entendre, si que la entenien... El problema és que ni la parlaven, ni feien el més mínim esforç. Amb el temps i recorregut que té aquest establiment a la nostra ciutat, ja podrien cuidar una mica més aquest detall...

      I pel que fa al tema del menjar, tot molt bo i de primera qualitat. No es pot fer cap retret.

      Abraçada!

      Elimina

Amb la tecnologia de Blogger.

Dites a tenir en compte

"No hi ha amor més sincer que l'amor al menjar" - George Bernard Shaw

"L'amor és tan important com el menjar. Però no alimenta" - Gabriel García Márquez

"No ens reunim al voltant de la taula per menjar, sinó per menjar junts" - Plutarco

"Qui rep als seus amics i no presta cap atenció personal al menjar que ha estat preparat, no mereix tenir amics" - Anthelme Brillat-Savarín

"La vida és allò que passa entre els àpats" - Carlos Rolando

Entrades Populars

Arxiu del Blog

La meva llista de blogs

Total de visualitzacions de pàgina:

Seguir per email

Traduir

Seguidors

- Copyright © La cuina de Mindundi -Metrominimalist- Powered by Blogger - Designed by Johanes Djogan -