Posted by : Jordi Castaño divendres, 6 de juny de 2014

Can Martí
Carrer de la Font del Mont, 4
08017 - Barcelona

Tel. 934 069 195

www.canmarti.info



Antic "merendero" situat al Tibidabo entre Barcelona i Vallvidrera i al costat de la Carretera de les Aigües. Quasi cal comptar amb un vehicle tot terreny, per poder superar les pronunciades pendents que ens trobarem per arribar. Molt problema per aparcar no hi ha, ja que compta amb unes quantes places d'aparcament privat, i sinó, sempre es pot deixar el vehicle a la rampa d'accés al restaurant.

Es tracta del clàssic i típic (i tòpic...) lloc de costellades i carns a la brasa, amb l'afegit de poder gaudir d'unes privilegiades vistes sobre la ciutat de Barcelona. Disposa d'una gran terrassa coberta i envidrada amb senzilles taules i cadires, sent d'igual categoria el seu parament associat.

Podeu contemplar les impressionants vistes de la ciutat de Barcelona, des de la mateixa taula on estàvem sopant a l'hora d'arribar al voltant de les nou del vespre.



Coneixia més o menys la zona, fruit de les meves passejades per Collserola, però com no sabia com arribar amb el cotxe, vaig buscar a Google Maps i ja posats, vaig llegir els comentaris que feien referència al menjar del lloc, el que va fer que em saltessin totes les alarmes. Quan busques un restaurant en aquestes pàgines, surten els sis últims comentaris en el temps que ha deixat la gent i en aquest cas, en dos d'aquests sis, parlaven d'intoxicació.... el que suposa un terç dels menjars que serveixen... Glups! I, en general, molt bé no és que deixessin el lloc...

Però com havia de confiar (en principi) en la persona que feia la convocatòria, doncs, vaig haver de fer el cor fort i continuar endavant amb l'experiència i, com sempre he pensat, no prejutjar abans de provar. Així doncs, vàrem demanar uns entrants per compartir: graellada de verdures, escalivada, pebrots, cargols, truites de patates i truites de bolets de roure (no estan les fotografies de tots els plats, ja que la penya estava afamada i no podien esperar... goluts...). No era ben bé això el que havíem demanat, però com semblava que anaven una mica atabalats, alguns plats els van encertar i d'altres no...   

El motiu de l'atabalament no era sinó un grup de quinze adorables iaios i iaies que s'havien presentat avisant a última hora i que sembla que van fer desbordar les seves previsions. I això què només estàvem nosaltres que érem set... I com bevien i reien!!! (van acabar amb les existències de cava, i no és conya...). El què no sé és com van poder pujar la rampa i agafar els seus cotxes... Però és molt maco arribar a la seva edat i tenir una colla així per sortir i gaudir, oi?

Graellada de verdures

Escalivada

Cargols (i si... el que es veu al fons de la imatge és una Blackberry...)


I de plat principal, gairebé tothom va optar per talls de presa i secret ibèric (molt tendres i saborosos) i unes botifarres variades, plat aquest al qual li faltava el tall de la de xoriç que segurament se l'havien fotut els iaios...;) 

Tot acompanyat amb unes patates fregides que eren bones però excessivament olioses i amb un allioli d'aquells que la cullera aixeca el morter i que a hores d'ara encara em ve a fer visites...  I ben mullat amb unes ampolles d'un vinet anomenat "3 Ceps" de la D.O. Alella i que em va sorprendre positivament, tot i que la temperatura no era gaire adequada.



Assortiment de botifarres

El preu de tot plegat, uns 26 € per persona, amb el que heu pogut llegir i veure, i un parell o tres de postres, begudes (cerveses, vi, refrescs i aigües), pa torrat (amb els seus complements de tomàquet i all), cafès i xupitos. El que podríem considerar un preu normal per un local d'aquestes característiques i amb plats bàsicament de graella. 

Tot i que gastronòmicament no aporta gaires coses, crec que és un bon lloc per anar a dinar (millor que a sopar ja que els plats són una mica heavys...) i gaudir de les vistes de la ciutat de Barcelona i millor fer-ho en dies laborables i gaudir d'una llarga sobretaula (imagino que els caps de setmana ha de ser horrorós quan estigui ple, a no ser que tinguin alguna mena de reforç a la cuina i a la sala...).

I no vaig veure gaire justificats els atacs a la qualitat del seu menjar. Almenys, jo he pogut escriure aquestes línies...



{ 4 comentarios... read them below or Comment }

  1. Això és el que es pot anomenar un sopar d'alçada... :D

    He sentit parlar d'aquest lloc en alguna altre ocasió.

    I de fet el que ofereixen, és el "que toca" en un lloc com aquest.... Vull dir que si algú va a la cerca de esferificacions, aquest no és el seu lloc...

    Salut!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs definitivament, no. No és lloc per esferificacions. Molt justeta la qualitat i el servei, però a canvi, un bon lloc per a llargues sobretaules. Ideal per ensenyar la ciutat a aquells familiars de Càceres que et visiten per sorpresa ... Abraçades!

      Elimina
  2. Les vistes són fantàstiques. Jo hi he anat un parell de vegades amb amics estrangers i crec que gaudeixen més que jo. Es queden bocabadats amb el lloc, el "menjar català" i el gat que es passeja per les finestres.

    Salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Però com bé dius, es limita a amics i familiars de fora del país. Jo seria incapaç de tornar sol o amb parella...

      Salutacions!

      Elimina

Amb la tecnologia de Blogger.

Dites a tenir en compte

"No hi ha amor més sincer que l'amor al menjar" - George Bernard Shaw

"L'amor és tan important com el menjar. Però no alimenta" - Gabriel García Márquez

"No ens reunim al voltant de la taula per menjar, sinó per menjar junts" - Plutarco

"Qui rep als seus amics i no presta cap atenció personal al menjar que ha estat preparat, no mereix tenir amics" - Anthelme Brillat-Savarín

"La vida és allò que passa entre els àpats" - Carlos Rolando

Entrades Populars

Arxiu del Blog

La meva llista de blogs

Total de visualitzacions de pàgina:

Seguir per email

Traduir

Seguidors

- Copyright © La cuina de Mindundi -Metrominimalist- Powered by Blogger - Designed by Johanes Djogan -