Posted by : Jordi Castaño diumenge, 26 de juliol del 2015

Xiringuito Miramar
Platja de Sant Gervasi, s/n
Vilanova i la Geltrú
08800 - Barcelona

Tel: 938157970

info@xiringuitomiramar.com

www.xiringuitomiramar.com


Vàrem anar a aquest restaurant amb motiu de la celebració del 80è aniversari del meu pare, que està fet un xaval i que encara em fot canya a l'hora de pencar de valent la terra. Varen ser precisament els meus pares qui van dir d'anar a aquest lloc per recomanació d'uns veïns o coneguts d'allà on viuen. I com no havia sentit parlar mai d'aquest lloc i, siguem sincers, tampoc em fiava gaire, doncs li vaig preguntar a l'Alícia a qui vaig conèixer fa uns dies i viu per la zona, i que com a bona gastrònoma coneix bastants llocs pels seus dominis. Em va comentar que era un bon lloc a on degustar peixos i marisc fresc, tot i que el preu també estava en sintonia amb la qualitat del producte (que menys, oi?).

Un cop els hi vaig comentar i donar l'aprovació als meus pares (ho sento, però ho havia de fer, ja que eren 80 anys els que celebrava i no era qüestió que sortís malament la festa), ells mateixos van anar uns dies abans per provar-lo i tancar la reserva pel mateix dia de l'aniversari. Tot i que van anar de menú, van comentar que força bé, tant el menjar com l'indret.

I així, un cop arribat el dia, aprofitarem que feia un dia fabulós i amb la meva filla gran vàrem anar a fer un bany i torrar-nos una estona a la platja que hi ha justa al davant (feia molts anys que no trepitjava una platja) i que lluïa una curiosa bandera amb els colors de l'arc de Sant Martí.

Un cop transcorregut el temps prudencial per què la pell no s'asseques del tot, ja vam anar a hidratar-nos a la terrassa del restaurant amb l'ajut inestimable d'unes cerveses, tot esperant a la resta de convidats. El local és fàcilment localitzable pel seu discret blau elèctric. S'accedeix per l'entrada que hi ha a l'antiga carretera de Vilanova a Cubelles, que porta al Racó de Santa Llúcia i que acaba en un gran aparcament amb disponibilitat preferentment a primeres hores del matí. Després, si fa bon temps i és dia de platja, la cosa es pot complicar.

La veritat és que aquell dia tot va anar a favor. El dia, espectacular de sol però sense arribar a les temperatures de les onades de calor d'aquest any. A més, ens van situar a l'extrem de la terrassa a on podíem gaudir d'unes espectaculars vistes de la platja i del mar, i corria un aire d'allò més bo i agradable. L'únic però que es pot trobar, és la proximitat de les vies del tren (estan a tocar) amb el consegüent soroll al passar.

Exterior del restaurant

Vistes des de la terrassa


Vàrem demanar uns entrants per compartir que ens anessis bé a tots, començant per unes correctes i ben fregides patates braves, a les que (pel meu gust) els hi faltava una mica de marxa.

Braves


Unes sempre desitjables tallarines a la planxa. Bé.

Tallarines


Uns calamars a la romana, sol·licitud expressa dels més petits (o millor dit, dels més joves).

Calamars arrebossats


Uns peixets (o més aviat, peixots) fregits. Ja ens ho van advertir que aquell dia eren força grossos, però els vàrem demanar igualment per què ens agraden de totes les mides i classes (els peixos).

Peixets fregits


I com plat principal, malgrat que l'especialitat del restaurant són els arrossos (en paella, rossejats o calderetes), ningú en va demanar i majoritàriament van ser els peixos els que van triomfar. Tot i que a mi també em venia més de gust un peix a la graella (hi havia turbot, i em té el cor robat si és de qualitat), vaig compartir finalment amb el meu germà una mariscada, ja que era per dues persones, i he de dir que no em penedeixo gens ni mica. Absolutament tots els productes d'una primeríssima qualitat i amb un punt de cocció ajustat a les necessitats de cadascun d'ells. Així, sense menysprear a la resta d'ingredients, voldria destacar el llamàntol, que és potser dels que més he gaudit en un restaurant. Increïble de sabor i de textura. Encara en aquest moment, el recordo i salivo...

Mariscada


A més, van tenir dos detalls dels que fan que et sentis bé en un lloc. Vaig trucar un parell de dies abans per preguntar si podien preparar algun plat vegà per la meva filla i de seguida em van dir que li prepararien un arròs de verdures (i s'ha de dir, que després va comentar que estava molt bo). I al preguntar si hi havia algun problema per portar nosaltres el pastís, no ens van posar cap mena d'impediment. Realment, durant tota l'estona que vàrem estar (vam ser els primers a arribar i els últims en marxar) el tracte va ser exquisit.

Pastís d'aniversari


En resum, un bon lloc a tocar del mar a on gaudir de peixos i marisc de primera (el tema arrossos queda pendent per una propera visita) amb un servei molt proper i agradable. Del preu no puc ni tan sols opinar, ja que la convidada va ser dels pares, però pel que vaig poder veure a la carta i recordo, res que no sigui l'habitual en un lloc a on serveixen peix acabat de portar de la llotja o dels pescadors de la zona. Un altre lloc per recomanar a ulls clucs. 

I no voldria tancar aquest post sense retre-li homenatge i ensenyar-vos al culpable de què jo estigui aquí escrivint i donant la vara amb els meus posts. Per molts anys!!!



{ 10 comentarios... read them below or Comment }

  1. La situació a la vora del mar és fantàstica i els plats es veuen molt bé. Les banderes de l'Arc del Sant Martí acostumen a donar un aire especial als llocs, fins i tot es poden tornar més glamourosos :-)

    Per molts anys pel teu pare, el meu en té tres més i encara va en bicicleta i navega. Jo signo per arribar-hi així!!!!

    Salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Pepa! Crec que la gent de la seva generació estan fets d'una altra pasta... No sé jo, si amb la mala vida que portem, arribarem a estar tan bé.

      El lloc, a part de la qualitat del menjar, és realment un indret fabulós. I lo de la bandera, potser si que segons per a qui li doni un aire més "glamouros"... ;-)

      Salutacions!

      Elimina
  2. Bandera de l'Arc del Sant Martí..??... Quan hi anem?... :) :) :)

    Pel que veig va ser tot un èxit i ja he lligat caps de que era el lloc que m'havies comentat....

    Té realment bona pinta.

    Felicitacions amb retard al teu pare,,, (i si ho llegeix, que entengui que lo de anar-hi per la bandera, és pura broma meva!!).

    Abraçada (deixant que passi l'aire)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Anem quan vulguis. I podem aprofitar per donar-nos un bany en aquelles aigües tan cristal·lines... ;-)

      Gràcies per les felicitacions al meu pare, i no pateixis per que ho llegeixi, que amb prou feines obre el Whatsapp... :-)

      Abraçada!!

      Elimina
  3. És un privilegi poder celebrar cumplir 80 anys i més d'aquesta forma!. Vilanova té molts rocas sembrar ser!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si que té moltes roques, si... :-)))) Imagino que és una errada del traductor, però quasi queda bé i tot al context.

      Gràcies i salutacions!

      Elimina
  4. És un bon lloc, relació qualitat preu molt bona, llàstima que no vareu demanar postres... Són espectaculars! i de tamany també... Has d'anar-hi amb gana...
    El tracte com dius, exquisit i les vistes inmillorables.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No soc gaire de postres i acostumo a rematar la feina amb algun formatge com a molt, si és que no passo al cafè directament.

      Ens va agradar molt a tots, tant el tracte com l'indret.

      Gràcies i salutacions!!

      Elimina
  5. Hola Jordi, bon dia,
    Moltes felicitats al teu pare, a tots :)
    Nosaltres també varem celebrar-ho, ara fa dos anys el de la mare. Fa il·lusió per ells i per tots.
    M'han agradat molt les fotos. El fons blau amb productes del mar queda molt bé.
    Quan he llegit el comentari del turbot he pensat en un cuiner del Carvalleira que li va a a la meva mare que aquest peix agradava als bon menjadors de peix i marisc perquè té tots els gustos del mar. Res era un comentari.
    El que hi ha dins fa una pinta estupenda. L'imatge de les patates braves està molt bé.
    (coneixes les patates braves del Tomàs de Sarrià ?)
    Les tallarines (havia pescat amb les mans en la sorra de Sant Salvador, ara no sé si n'hi ha) i els calamars que inviten clarament agafar un :)
    I l'espectacular mariscada.
    Segur que amb aquest producte fan uns arrosos excel·lents.
    El pastís de xoco tòfona sembla mb. Les postres també m'agrada en general tancar amb formatge. Però m'agraden ni que segui mira aquests postres de xoco.
    Per molts anys al pare, la família i per tu que siguin molts que compartim l'espai per descobrir llocs i impressions.
    Fins aviat, Última setmana de juliol! :)


    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies per les felicitacions, Fina.

      Ben trobat el comentari que del turbot li van fer a la teva mare.

      Conec les braves del Tomàs, tot i que ara fa un munt d'anys que no hi vaig. Le tallarines, també recordo agafar-les amb les mans a les mateixes platges, i dubto que sigui possible avui en dia.

      El pastís per cert, era de xocolata i mango i el van portar d'una pastisseria molt bona de El Vendrell.

      Salutacions!

      Elimina

Amb la tecnologia de Blogger.

Guia 3(o+)aTaula

Guia 3(o+)aTaula
Feu clic per descarregar-la en PDF

Dites a tenir en compte

"No hi ha amor més sincer que l'amor al menjar" - George Bernard Shaw

"L'amor és tan important com el menjar. Però no alimenta" - Gabriel García Márquez

"No ens reunim al voltant de la taula per menjar, sinó per menjar junts" - Plutarco

"Qui rep als seus amics i no presta cap atenció personal al menjar que ha estat preparat, no mereix tenir amics" - Anthelme Brillat-Savarín

"La vida és allò que passa entre els àpats" - Carlos Rolando

Entrades Populars

Arxiu del Blog

La meva llista de blogs

Total de visualitzacions de pàgina:

Traduir

Seguidors

- Copyright © La cuina de Mindundi -Metrominimalist- Powered by Blogger - Designed by Johanes Djogan -