Posted by : Jordi Castaño diumenge, 11 d’octubre de 2015

MEMORIAS DE CHINA
Lincoln, 17
08006 - Barcelona

Tel. 934 157 602

www.memoriasdechina.com



Tenia pendent de publicar aquest restaurant des del passat mes de juliol quan, com inici de vacances de la meva filla petita i davant la seva persistència i fal·lera pels rotllets de primavera, vàrem demanar recomanació d'un restaurant xinès pel barri de Gràcia als pares de la seva amiga, i ens van comentar que anaven sovint a aquest i que estava força bé.  

Després em vaig assabentar que és un dels restaurants xinesos més clàssics de Barcelona, i que porta funcionant des de ja fa molts anys. Decoració típica, tot i que ben acabada, amb motius variats del seu país i il·luminació massa tènue pel meu gust que li dóna un aire càlid i íntim alhora (i es converteix en tot un problema per fotografiar els plats com podreu observar al llarg del post). Un punt a favor seu és la cuina, amb parets acristallades que permeten la seva contemplació des de l'exterior. Com qualsevol restaurant que es preï (o es vulgui apreciar) de categoria, disposa d'un robust mobiliari i d'un parament de qualitat, amb estovalles de roba i bona coberteria i cristalleria.

Tot i estar pràcticament sols durant el dinar d'aquell dia (era entre setmana) vaig poder contrastar que el target de públic que tenen, és de classe mitjana-alta, fàcil d'entendre si donem una ullada als preus de la seva carta i a la seva mateixa ubicació. Com anècdota, us diré que just al davant va seure (tot i que podia escollir qualsevol altra taula) el Sr. Enric Lacalle, que va ser fa uns anys, diputat al Congrés per aquell partit tan moderat i comprensiu amb el nostre país. Em va semblar pel tracte que rebia, que havia de ser un dels habitual del lloc ("parroquiano" que diuen per allà).

A la seva carta (preus sense IVA, malament i punt negatiu per ells) destaquen els plats de llamàntol (a partir de 34 €) i els d'ànec (a 26 € el lacat) que sembla ser són dels més bons que pots trobar a la ciutat. Amb aquestes dues referències, crec que us podreu fer una lleugera idea de por on poden anar els preus finals d'un àpat a aquest restaurant, tot i que podem triar entre un molt ample ventall d'opcions tant de carns (entre 10 i 20 €) o peixos (de 15 a 20 €). 

Interior del restaurant


Com aquell dia no era qüestió de buidar la cartera, vàrem escollir cinc plats, tots ells de la categoria d'entrants i tapes de la seva carta. 

Uns Wan Tun fregits que són dels millors que he tastat mai i que van arribar a la taula en qüestió de minuts d'ençà que ens van prendre nota. Un servei molt eficaç i ràpid (punt positiu per ells) i un arrebossat molt cruixent i sense mostrar el més mínim excés d'oli en el fregit.

Wan Tun fregit (5 €)


Molt bons els rotlles de primavera (o farcells cruixents de verdures, que diríem a casa nostra) que de fet, va ser el motiu de la visita al restaurant.

Rotllo de primavera (5 €)


Unes costelles a la sal i espècies, que si bé eren molt saboroses, tenien un excés de sal que pel meu gust les feien massa potents. Potser era la intenció del plat, però si a mi que m'agraden els menjars potents em va semblar excessiu, no vull ni pensar en què dirien altres persones d'aquelles que sempre estan criticant el punt de sal a tots els plats... :-) 

Costelles de porc a la sal i espècies (7 €)


Unes empanades de carn i verdures (o dim sum) molt bones. 

Empanades de carn i verdures (5 €)


I uns calamars fregits (7 €) que no vaig recordar de fotografiar, amb un arrebossat perfecte amb la línia dels Wan tuns de l'inici. 

A més, no podia faltar el pa xinès en un restaurant d'aquests. És potser un dels plats o ingredients en què més s'aprecia la qualitat de la cuina. He arribat a tastar algun, que si el premem amb força, faria l'efecte d'una esponja acabada de collir del terra d'una dutxa.   

Pa xinès (2 €)


I ja per acabar, vam compartir unes postres molt digestives i generoses en la seva quantitat, amb el meló com principal ingredient: en sopa, en talls i en gelat. 

Sopa freda de meló (6,50 €)


Tot, amb begudes (un refresc i una ampolla de 3/8 de vi Torres) i un parell de cafès, va sortir per 55 €.  Són quasi 30 € per cap, demanant només entrants i un vi normalet. Imagino que demanant altres plats de la carta, ens situaríem fàcilment en una mitjana d'uns 50-60 € per cap. Ja sé que es tracta d'un restaurant xinès de categoria amb una cuina d'alt nivell, però potser posats a escollir, em quedaria abans amb el Shanghai, al que per cert, ara fa molt de temps que no visito.  


{ 6 comentarios... read them below or Comment }

  1. Aquest me'l va recomanar fa un temps un persona prou apreciada per mi, però d'aquelles que quan et recomanen un restaurant, en lloc de recitar-te les bondatas gastronòmiques, et comencen a explicar "... hi fa fulanito, sutanito, menganito... i també....".

    I ja imagines que els fulanitos, que anomenava, eren de l'espècie "polítiticus varius"... I mentre ja vas pensant... "doncs no aniré".

    I en cap cas vaig dubtar de que es mengés bé, però ja vaig dir a aquest no vaig. Rar que és un...:)

    Abraçada!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si. Sembla un d'aquells llocs a on va la gent "guapa", doncs la pared del llarg passadís de l'entrada està folrada amb fotografies emmarcades de personalitats de tota mena. A banda d'això, prou bé el menjar.

      Però si aquest ambient no et posa, podríem fer una escapada al Shanghai, que no em sembla tan mediàtic, tot i que de tant en tant es deixa caure per allà, un tal Ferran Nosequé que està començant en això de la cuina... ;-)

      Abraçada!!

      Elimina
  2. Xinés sempre està associat a "menjar econòmic" i aquest no té preu "de xinés" :-) Això també passa amb el que hi ha Cambrils, al passeig de la platja, però és veritat que es nota al plat.
    A Londres hi ha xinesos espectaculars, i el sabor dels plats és ben diferent als d'aquí, suposo que per això d'adaptar el menjar, però hi ha un a Canary Warf (crec), als baixos d'un hotel Ibis, ple de xinesos i amb un menjar memorable. Menús des de 18 pounds més begudes.

    Salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. De ben segur que quan vagi a Londres, et demanaré abans que em facis una guia gastronòmica. M'encant això de tenir amics que em recomanin llocs a on poder menjar bé.

      D'aquest, com comento al post, crec que pots menjar molt bé, però a un preu potser una mica elevat. Em sembla a mi, que un plat de llamàntol per quasi 40 euros, ha de ser molt bo per merèixer una visita només per això.

      Salutacions!!

      Elimina
  3. La veritat és que recordo el boom dles primers xinesos, del que els de certa edat ens recordem com una cosa molt exòtica, amb aquella decoració que eren els quadres que imitaven cataractes... Els que han quedat, molt pocs, han sigut realment els que feien bona cuina. Jo fa molt de temps que vull anar a un que està per Sarrià crec i que diuen que fa el millor pato pekin de Barcelona...pero no recordo el nom. Aquest me l'apunto!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una certa edat??? De que parlem??? :-)

      Jo recordo molt bé un lloc que li dèiem "el chino lujoso" que estava al carrer Buenos Aires a l'alçada d'Urgell i que, a part de la qualitat de la seva cuina, ens agradava força perquè els sotaplats (no sé si es diu així) eren platejats i tenien estovalles de roba i coberts de luxe... :-)))))

      De la meva vasta experiència en cuines d'aquest país, crec poder recomanar a ulls clucs el Shanghai, que si bé no és gens econòmic, l'ànec Pekin és (amb diferència) el millor dels que pots degustar a Barcelona. Ara, prepara la cartera, doncs nomes per aquest plat et foten un bon clau, però paga la pena encara que sigui per poder opinar amb coneixement de causa.

      Si mai vas, espero que m'ho facis saber.

      Salutacions!!

      Elimina

Amb la tecnologia de Blogger.

Dites a tenir en compte

"No hi ha amor més sincer que l'amor al menjar" - George Bernard Shaw

"L'amor és tan important com el menjar. Però no alimenta" - Gabriel García Márquez

"No ens reunim al voltant de la taula per menjar, sinó per menjar junts" - Plutarco

"Qui rep als seus amics i no presta cap atenció personal al menjar que ha estat preparat, no mereix tenir amics" - Anthelme Brillat-Savarín

"La vida és allò que passa entre els àpats" - Carlos Rolando

Entrades Populars

Arxiu del Blog

La meva llista de blogs

Total de visualitzacions de pàgina:

Seguir per email

Traduir

Seguidors

- Copyright © La cuina de Mindundi -Metrominimalist- Powered by Blogger - Designed by Johanes Djogan -