diumenge, 6 de març del 2016
Dos Cielos
Hotel Meliá Barcelona Sky
Carrer de Pere IV, 272 - 286
08005 Barcelona
Tel. 933 672 070
Fa un parell de setmanes i juntament amb altres bones persones com jo, vàrem estar molt generosament convidats a celebrar l'aniversari d'un gran amic, sent convocats al Dos Cielos, que és el restaurant dels germans Torres (aquells bessons mediàtics que surten als mitjans de comunicació de tant en tant).
Personalment, vaig tenir l'oportunitat de conèixer la seva cuina fa ja uns quants anys (ni ho recordo, però bastants, ja que ni tan sols escrivia al blog...). De fet, era al començament de construir-se l'hotel en què s'ubica el restaurant, doncs la terrassa que podeu veure no estava encara finalitzada. Terrassa per cert, amb unes increïbles vistes de Barcelona i el seu litoral i que fan imprescindible gaudir d'un aperitiu en un assolellat migdia (que no va ser el cas, precisament). Quan vaig anar el primer cop, la seva em va semblar una cuina molt diferent i amb productes no gaire habituals per les nostres terres, doncs acabaven d'arribar de terres brasileres i portaven un munt de novetats culinàries. A més, van ser els precursors i els que van desenvolupar un aparell anomenat Gastrovac, que és una mena d'olla per cuinar al buit (l'aigua bull a 35º en absència de pressió) i un preu una mica més elevat que les tradicionals de Bra o Magefesa (supera els 3.000 €).
 |
| Terrassa exterior |
Pel que fa a la sala en si, només dir que és d'aquells llocs a on es barregen tranquil·litat, pau i luxe, amb poques taules de grans dimensions i ben separades entre si. El target de públic assistent a aquest tipus de restaurant de gran luxe, ja us podeu fer una idea aproximada de quin és, i aquell dia vam comptar amb la presència com a veïns de taula, de dues personalitats de l'escena barcelonina com són el Duran i Lleida i l'Antich, maquinant vés a saber que... I per una altra banda, una curiosa parella molt jove i, per dir-ho d'una forma amable i col·loquial, informal (aquella setmana era la del Mobile...) amb un nadó, que almenys va tenir el detall de no despertar-se de la seva migdiada. I nosaltres...
No cal dir, que tant el servei com tota la posada en escena són de primeríssima qualitat, llevat d'algun detall que passaré a comentar a continuació...
Directament, l'homenatjat va escollir per nosaltres i va triar el menú de degustació, que van variant en funció de les estacions de l'any adaptant-se al millor producte en cada moment. Et porten uns pans casolans d'olives, blanc, de pasta de full i algun altre que no recordo, amb un excel·lent oli d'oliva un punt picant i amarg, del que et van reposant durant tot l'àpat.
I per començar, l'aperitiu que et porten d'entrada (demanis carta o menú) ja té la seva conya... A veure com ho explico... Et porten una safata amb uns "camarons" (ignoro el seu nom en català...) i un rotlle d'alguna cosa indefinida, i a continuació el cambrer explica que és una versió invertida dels clàssics "camarons" del sud del país veí... I el molt c... diu que primer el rotlle i després els "camarons". Però ja és massa tard i algú ja està mossegant el rotlle que no és sinó un tovalló de roba humitejat amb cítrics. Segons sembla, la "gràcia" del plat està a netejar-te primer les mans amb el tovalló i després agafar els animalets amb les mateixes mans impregnades d'aromes cítrics. Però si partim de la premissa que en aquest tipus de restaurant TOT el que va al plat es menja, hauria sigut més convenient explicar millor el plat... Suspens total doncs pel cambrer en aquest primer round. Si més no, espero que almenys li servis per riure una estona...
 |
| Camarons |
Dels plats que componien el menú de degustació, només diré que eren tots d'un gran nivell, amb una espectacular i acurada presentació que ja veure a les fotografies que parla per si sola. Intentaré comentar només aquells aspectes dels plats que més em van cridar l'atenció...
Eriçó de mar. Servit sobre una mena de cruixent d'algues i un brou de galeres amb plàncton.
 |
| Eriçó de mar |
Gambot de Huelva. Només escalfat (no sé ni si tan sols va passar per la planxa) sobre una base d'una mena de guacamole.
 |
| Gambot de Huelva |
Rovell trufat i consomé de caça. També dels plats que tenen el seu què... Comencen posant una gota (literal) de brandi a la copa i et diuen que l'oloris. Aleshores et serveixen l'ou preparat a baixa temperatura juntament amb uns tocs cruixents i et serveixen el brou a la copa. Molt bo, però no sé jo si cal tanta història per menjar un consomé...
 |
| Rovell trufat i consomé de caça |
Llàgrimes verdes. Més conegudes com a pèsols i amb una salsa d'ibèric, va ser un plat en el qual tothom va coincidir en dos aspectes: el primer, la qualitat i la preparació del producte (vam gaudir molt) i en segon lloc, l'escassetat del mateix. Qualsevol de nosaltres podria haver-hi tripitit d'aquest plat.
 |
| Llàgrimes verdes |
All negre. Una crema d'aquest mateix producte tan bo i tan de moda a totes les cuines, amb una hòstia que dubto fos consagrada però que mira, feia gràcia...
 |
| All negre |
Tavella Thai - Gelatina de vedella. Plat en dos actes, compost d'una potent gelatina que es quedava presa del paladar i una tavella (una mena de mongeta gran) en un brou d'aquells que sóc totalment incapaç de reproduir ni sensorialment ni de memòria... Aquest plat, juntament amb els dos següents donava inici a un triplet de gastronomia més "exòtica".
 |
| Tavella Thai - Gelatina de vedella (la gelatina) |
 |
| Tavella Thai - Gelatina de vedella (la tavella) |
Bou de mar. Ravioli fet amb aquest ingredient en un brou que tampoc sóc capaç de reproduir ni recordar...
 |
| Bou de mar |
Ceviche de vieira. I no podia faltar el plat de ceviche, que personalment, l'únic que m'aporta és la frescor. Ja sé que diré una burrada, però per a mi va ser com l'equivalent del viejuno sorbet de llimona... :-)
 |
| Cebiche de vieira |
La mare i el fill. Encara sort que només van ser tres els plats "exòtics", puix amb aquest van tornar a fer-nos trempar. Es tractava d'un tall d'esturió (la mare) servit sobre una fina emulsió i coronat pel caviar (el fill). Amb aquest plat tampoc va estar gaire fi el cambrer quan un de nosaltres li va preguntar per l'origen del caviar i en afirmar que era iranià, va semblar desconèixer que també existeixen els de Granada (Riofrio) o Les a la Vall d'Aran (Nacarii).
 |
| La mare i el fill |
Cabrit lletó. Doncs això... cabrit lletó cuinat a baixa temperatura durant un munt d'hores (com ho deuen fer això??).
 |
| Cabrit lletó |
I de les postres, per les que sabeu que tampoc em deleixo, només destacaria l'última anomenada Mandarina, i que també té la seva pel·lícula, doncs et porten en una safata blanca rectangular la mandarina (que és una mena de mousse d'aquesta fruita) i en un plat a part complements per decorar-la al teu gust amb les instruccions en un paper que també es menja. Tampoc em va quedar pas malament... I la canalla entretinguda, oiga.
 |
| Eucaliptus |
 |
| Shoronpo de graviola i ponzu |
 |
| Mandarina (com ho porten) |
 |
| Mandarina (la meva versió) |
I ja per acompanyar els cafès, un preciós bombó que et porten en una capsa que sembla que t'hagin de demanar la mà...
 |
| El cel |
I les coca coles... entre les quals destacaria un màgnum de l'exclusiu Mas La Plana Armand Bassi 2001, tot i que els altres refrescos no estaven pas malament, eh?
 |
| Les coca coles |
Del tema preu, poca cosa puc dir... Només que el preu del menú degustació que heu vist aquí (sense les coca coles ni els cafès) és de 110 €, això si, amb l'IVA inclòs.
En resum. Un lloc increïble al qual podria tornar en qualsevol moment (sense tenir en compte els preus...). Cuina de primera, producte de luxe i servei atent i eficient (tret del parell de detalls sense importància que he explicat). Pel meu gust (i com sempre, intento remarcar aquest aspecte) podria perfectament prescindir dels tres plats més "exòtics" de la carta, que ja sé que tenen el seu públic, però per a mi, no són gustos que m'emocionin gaire... I o bé canviaria la preparació dels mateixos o incrementaria les racions d'altres plats que em van semblar sublims (pèsols, eriçó i esturió per posar tres exemples...).
I moltes gràcies per la convidada, amic meu!!!
Bon dinar.... :)
ResponEliminaJo hi vaig estar fa uns cinc anys i fins i tot el vaig publicar. Va ser per un aniversari del meu fill i recordo que a ell li va encantar i sempre em ve al cap, que em va dir que mai havia vist un servei tan ben coordinat... Que semblava una coreografia...
Ja imagines que jo ni em vaig fixar... :)
També recordo que ens vam enriolar, amb les seves bromes observant la cuina oberta en que es veia molta tranquil·litat i ell amb la seva imaginació, m'explicava que al darrera hi havia una altre cuina amagada, on es treballava de veritat en plan galeres... :)
I si em dius que recordi un plat, no tinc ni idea de cap... En canvi si recordo el vi que va ser un Bráo i l'assortiment de formatges que anava com extra...
Però en mi no té dita, doncs ja saps que soc un homenot que no sé apreciar aquests llocs...
Abraçada!!
Jo era més "fans" abans d'aquest tipus de cuina, però actualment estic ja de tornada... Com comento, m'estimaria més un numero menor de plats però incrementant la quantitat als que realment m'agraden. Juntament amb els que estava dinant, coincidíem amb la percepció que una referència per tots nosaltres era l'estil de cuina de "Els Casals": pocs plats, quantitats generoses, i cuina del país... :-)
EliminaNo et sé veure en un lloc així... El dia que menys t'ho esperis, et preparem una "encerrona" (com bé vas dir l'altre dia, estem en una democràcia) només per veure't actuar en aquest habitat... :-)))
Abraçada!!
encerrona JA!!! jajajaja.... a mi em va encantar el dos cielos i aquest tipus de cuina (ben feta, esclar) m'encanta! tot i que estío amb tu, amb menú más curt (no em cal me´s quantitat... jaja) i plats tots potents. per demanar que no quedi, no??
EliminaEl podem portar sense dir-li on anem... Li diem que és un bar de tapas a on fan uns callos d'escàndol...
EliminaPel que fa a la quantitat, si que és veritat que és suficient. Però, com dius, per demanar que no quedi...
Salutacions!!
Encara que pugés pagar més de 100€ per cap cada cap de setmana (que està clar que no puc) jo tampoc escolliria sempre aquests menjars de platets, però de tant en tant sí em fa gràcia, m'agrada que em sorprenguin amb aquestes presentacions i barreges de textures, colors, sabors, olors...
ResponEliminaT'ha quedat molt bonica la mandarina. :-)
Salut!!!
T'asseguro que a mi abans també m'encantava, però ara ho valoro cada cop menys. Però com bé dius, de tant en tant i escollint molt bé el lloc si que fa gràcia. Aquest és dels que si que recomanaria per ocasions especials. Tant per la cuina com per la espectacularitat del lloc i la sala.
EliminaI... gràcies per lo de la mandarina (em feia vergonya i tot penjar-la...) :-)
Salutacions!!
A m, doncs, si al final quedes prou tip, i per una vegada que hi vas, sí que em sembla bé aquesta proposta de força plats, encara que petits. Per cert, tot i ser d'una altra categoria del que podem pagar "regularment", i tenint en compte la competència directa, el preu sembla "correcte", no?!
ResponEliminaHome molt, molt tips tampoc vàrem quedar... No li expliquis a ningú, però de tornada cap al centre de Barcelona, anàvem en el taxi mossegant unes secallones... :-))) Però tampoc facis gaire cas, ja que som bastant golafres.
EliminaEl preu, en la línia d'altres de categoria similar. Correcte? Com sempre, depèn del grau de satisfacció amb el que surtis del restaurant. He sortir emprenyat de llocs en els que no he pagat ni una quarta part, i trempadíssim d'altres que m'han costat bastant més.
Salutacions!!
Vaig anar fa molt de temps, no tenia ni el bloc ni res i crec que ells no eren tan coneguts. Recordo que em va agradar molt, encara que no sabria dir que vaig menjar. Pel que es veu, és visita obligada!
ResponEliminaDoncs segurament aniries més o menys per les mateixes dates que jo al primer cop... Diguem que el menjar era potser "més terrenal", tot i tenir ja moltes influències i utilitzar productes autòctons del Brasil.
EliminaSalutacions!!