HUMUS DE MONGETES AMB PERNIL D’ÀNEC I XIPS D’All
Fa 17 hores
Archive for de març 2017
La Barra (de Carles Abellán). No em busqueu pas...
La Barra (de Carles Abellán)
Passeig de Joan de Borbó, 19
08003 - Barcelona
Tel. 937 605 129
www.carlesabellan.com
labarra@carlesabellan.com
Com sempre i pel que fa al detall dels plats escollits, alguna anècdota de les que no falten mai en les nostres sortides, el que vàrem pagar, i les sensacions generals que ens va provocar, ho podreu llegir a la crònica detallada que de la visita hem fet a la web dels 3(o+) a Taula clicant en el següent enllaç:
Passeig de Joan de Borbó, 19
08003 - Barcelona
Tel. 937 605 129
www.carlesabellan.com
labarra@carlesabellan.com
Aquesta setmana, vàrem anar els 3(o+) a Taula al nou local obert a la ciutat de Barcelona pel xef Carles Abellán, concretament al barri de la Barceloneta, on anunciava una cuina de producte amb plats mariners evolucionats.
No tinc res a retreure-li pel que fa a la qualitat del producte que ofereixen, ni tan sols per l'elaboració que d'aquest fan al restaurant, que em sembla excelsa. Tan sols, voldria reflexionar i manifestar des d'aquí, la meva disconformitat amb aquests escandalls que no tinc manera d'entendre... Sóc conscient del fet que s'ha de pagar un alt lloguer en una zona tan atractiva turísticament parlant com aquesta, que s'han de satisfer els sous dels components que formen part d'aquest circ, i que també s'ha de pagar el preu d'uns dissenys esbojarrats i sense gaire sentit, però que sembla ser vénen marcats pels cànons del disseny d'una ciutat cosmopolita com la nostra. Però si us plau... no a càrrec nostre...
Només uns exemples de la desproporcionada (per a mi, com sempre dic) relació del preu d'alguns dels plats... Unes sardines (tres unitats) en espetó (elaboració clàssic del sud d'Espanya, consistent en obrir les sardines i fer-les punxades en un pal a la vora del caliu), 7 €, quan el cost d'aquests no crec que arribin ni al mig euro i l'elaboració és mínima. Unes papas (patates - 1 quilo no arriba a 1 €) amb verat (1 quilo - 7 €), 9 € la ració. O bé un plat de kokotxes a la brasa per 18 €, que sortien a 6 € la peça, quan el seu cost no s'enfilarà més enllà de l'euro per cadascuna...
Vistos individualment els plats de la seva carta (almenys en els apartats d'entrants i platets) no sembla pas que ens trobem davant d'un caríssim restaurant... Però és que les quantitats que ens trobem són ridícules i el preu que finalment pagaràs per fer un àpat allà en el que surtis satisfet, voltarà els 100 € o més, si demanes algun dels plats dels principals que ofereixen (un arròs de pollastre, carxofes i cranc, a 52 € la ració, no és pas moc de pav...).
Si a això sumem la incomoditat de menjar en una barra (que ara sembla que per ser algú, tothom ha de tenir la mateixa versió del seu restaurant però en informal i si pot ser en barra millor) i d'un servei excessivament gelós de la seva feina (en el sentit d'embafador), em dóna una fórmula que, un cop tastada, no serà pas la que recomanaria a ningú, ni repetiria...
Només uns exemples de la desproporcionada (per a mi, com sempre dic) relació del preu d'alguns dels plats... Unes sardines (tres unitats) en espetó (elaboració clàssic del sud d'Espanya, consistent en obrir les sardines i fer-les punxades en un pal a la vora del caliu), 7 €, quan el cost d'aquests no crec que arribin ni al mig euro i l'elaboració és mínima. Unes papas (patates - 1 quilo no arriba a 1 €) amb verat (1 quilo - 7 €), 9 € la ració. O bé un plat de kokotxes a la brasa per 18 €, que sortien a 6 € la peça, quan el seu cost no s'enfilarà més enllà de l'euro per cadascuna...
Vistos individualment els plats de la seva carta (almenys en els apartats d'entrants i platets) no sembla pas que ens trobem davant d'un caríssim restaurant... Però és que les quantitats que ens trobem són ridícules i el preu que finalment pagaràs per fer un àpat allà en el que surtis satisfet, voltarà els 100 € o més, si demanes algun dels plats dels principals que ofereixen (un arròs de pollastre, carxofes i cranc, a 52 € la ració, no és pas moc de pav...).
Si a això sumem la incomoditat de menjar en una barra (que ara sembla que per ser algú, tothom ha de tenir la mateixa versió del seu restaurant però en informal i si pot ser en barra millor) i d'un servei excessivament gelós de la seva feina (en el sentit d'embafador), em dóna una fórmula que, un cop tastada, no serà pas la que recomanaria a ningú, ni repetiria...
Com sempre i pel que fa al detall dels plats escollits, alguna anècdota de les que no falten mai en les nostres sortides, el que vàrem pagar, i les sensacions generals que ens va provocar, ho podreu llegir a la crònica detallada que de la visita hem fet a la web dels 3(o+) a Taula clicant en el següent enllaç:
Aquest restaurant, tot i que algun dels plats tastats m'ha encantat, he de dir que la sensació final no m'ha molat gens... Per no parlar de la RQP... :-(
Tag :
3(o+) a Taula,
Restaurant
Cal Carter. Bé, si estàs pel parc de Sant Llorenç (entre setmana...)
Cal Carter
Plaça de Tomàs Viver, 1
08279 - Mura
Tel. 938 327 036
www.calcarter.net
No havia sentit mai parlar d'aquest restaurant fins uns dies abans, quan amb l'amic Ricard del blog Els meus restaurants, buscàvem un lloc on anar a dinar un dia entre setmana, i em va suggerir d'anar a aquest lloc que li havien comentat que estava prou bé.
Arribar no és gens senzill, tant pel temps de trajecte com per les virades carreteres que et trobes per accedir al poble on està situat. Des de Barcelona es triga aproximadament hora i quart, i imagino que els caps de setmana de bon temps amb les sortides dominicals de pixapins, camacos i xavas, el trajecte pot arribar fins a les dues hores de durada, doncs està situat al bell mig del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac.
En arribar a Mura ens trobarem amb un bonic poble medieval de poc més de 200 habitants amb els seus estrets i empedrats carrers i cases molt ben restaurades per la gent benestant de ciutat.
El restaurant, que compta amb aparcament propi, està situat a l'interior d'una gran casa de pedra que fa les funcions de restaurant, bar i que a més, ofereix la possibilitat d'allotjar-se en una de les habitacions de les quals disposa. Dins de l'espai pròpiament dit de restaurant, compta, a més de la sala principal, amb salons privats i dues terrasses (una amb vista al parc natural i l'altre que dóna a una petita plaça al mateix poble de Mura). Rusticitat en la decoració i al mobiliari és el que ens trobem a la principal sala, en la qual, aquest cop si, es vesteixen le taules amb càlides estovalles de les quals ja feia molts àpats no tenia oportunitat de gaudir.
Carta amb un clar predomini de la cuina més tradicional, a on inclouen plats tradicionals del seu poble i en la qual també tenen cabuda plats elaborats amb productes de temporada, com tòfona, bolets o caça. Bona carta de vins.
Vàrem compartir els primers, dels quals destacaria (i molt) els cigrons de Mura gratinats amb bacallà i allioli, que va ser de llarg el millor plat que vam tastar allà.
I unes croquetes que, tot i comptar amb un farciment d'allò més bo, no estaven gens a l'altura (del meu gust croquetil almenys...), ni per la falta de melositat del seu interior, ni pel gruixut arrebossat que portaven. Penso que la mateixa fotografia ja dona una idea del que parlo...
I un plat principal cadascú, en el que la meva tria va ser un excel·lent caneló de pularda amb tòfona generosament distribuïda tant al seu interior com per sobre.
I un bacallà, acompanyat aquell dia de calçots i salsa romesco, que el meu company no va trobar del seu grat, comentant que no era un bacallà de primera qualitat i que potser portava masses dies en remull... Imagino que ja es manifestarà (en Ricard, no el bacallà...).
I vam demanar i compartir unes postres que van resultar molt bones: una tatin de poma amb gelat de vainilla.
Bon restaurant, que només recomanaria si esteu entre setmana per la zona fent la cabreta o una excursió per aquell parc natural i voltants, que no vull ni pensar com deu estar de ple els caps de setmana...
Plaça de Tomàs Viver, 1
08279 - Mura
Tel. 938 327 036
www.calcarter.net
No havia sentit mai parlar d'aquest restaurant fins uns dies abans, quan amb l'amic Ricard del blog Els meus restaurants, buscàvem un lloc on anar a dinar un dia entre setmana, i em va suggerir d'anar a aquest lloc que li havien comentat que estava prou bé.
Arribar no és gens senzill, tant pel temps de trajecte com per les virades carreteres que et trobes per accedir al poble on està situat. Des de Barcelona es triga aproximadament hora i quart, i imagino que els caps de setmana de bon temps amb les sortides dominicals de pixapins, camacos i xavas, el trajecte pot arribar fins a les dues hores de durada, doncs està situat al bell mig del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac.
En arribar a Mura ens trobarem amb un bonic poble medieval de poc més de 200 habitants amb els seus estrets i empedrats carrers i cases molt ben restaurades per la gent benestant de ciutat.
El restaurant, que compta amb aparcament propi, està situat a l'interior d'una gran casa de pedra que fa les funcions de restaurant, bar i que a més, ofereix la possibilitat d'allotjar-se en una de les habitacions de les quals disposa. Dins de l'espai pròpiament dit de restaurant, compta, a més de la sala principal, amb salons privats i dues terrasses (una amb vista al parc natural i l'altre que dóna a una petita plaça al mateix poble de Mura). Rusticitat en la decoració i al mobiliari és el que ens trobem a la principal sala, en la qual, aquest cop si, es vesteixen le taules amb càlides estovalles de les quals ja feia molts àpats no tenia oportunitat de gaudir.
Carta amb un clar predomini de la cuina més tradicional, a on inclouen plats tradicionals del seu poble i en la qual també tenen cabuda plats elaborats amb productes de temporada, com tòfona, bolets o caça. Bona carta de vins.
Vàrem compartir els primers, dels quals destacaria (i molt) els cigrons de Mura gratinats amb bacallà i allioli, que va ser de llarg el millor plat que vam tastar allà.
 |
| Cigrons de Mura gratinats amb bacallà i allioli |
I unes croquetes que, tot i comptar amb un farciment d'allò més bo, no estaven gens a l'altura (del meu gust croquetil almenys...), ni per la falta de melositat del seu interior, ni pel gruixut arrebossat que portaven. Penso que la mateixa fotografia ja dona una idea del que parlo...
 |
| Croquetes de pollastre |
I un plat principal cadascú, en el que la meva tria va ser un excel·lent caneló de pularda amb tòfona generosament distribuïda tant al seu interior com per sobre.
 |
| Caneló de pularda amb tòfona |
I un bacallà, acompanyat aquell dia de calçots i salsa romesco, que el meu company no va trobar del seu grat, comentant que no era un bacallà de primera qualitat i que potser portava masses dies en remull... Imagino que ja es manifestarà (en Ricard, no el bacallà...).
 |
| Bacallà amb calçots |
I vam demanar i compartir unes postres que van resultar molt bones: una tatin de poma amb gelat de vainilla.
 |
| Tarta tatin amb gelat de vainilla |
I el cafè, el vam fer fora a la terrassa que dóna al mateix carrer del poble, aprofitant que feia un dia prou assolellat i de pas, poder fer el puret de rigor, mentre observàvem el target de públic que tenien entre setmana a un lloc tan allunyat de ciutat. I val a dir, que a banda dels tres o quatre que vàrem intuir eren del poble, la resta eren excursionistes d'aquells benestants que no els ve d'aquí, i després de fer una estona la cabreta per aquells indrets, van a fer un bon tiberi a un lloc en el qual no es menja pas gens malament.
Un parell de fotografies, de la sala i de l'exterior (entrada al restaurant i terrassa).
I el compte, que amb un vi D.O. Terra Alta que tots dos coneixíem, La Fou El Sender (a un bon preu per cert, doncs al celler el trobem per uns 10 € aproximadament), ens va sortir per poc més de 40 € per cap.
Bon restaurant, que només recomanaria si esteu entre setmana per la zona fent la cabreta o una excursió per aquell parc natural i voltants, que no vull ni pensar com deu estar de ple els caps de setmana...
Tag :
Restaurant
Alkimia Unplugged. Imprescindible.
Alkimia Unplugged
Ronda Sant Antoni, 41
08011 - Barcelona
Tel. 932 076 115
www.alkimia.cat
Després d'un any del tancament de l'antic Alquimia al carrer Indústria, Jordi Vilà va poder fer realitat per fi a l'estiu passat (juny del 2016) el trasllat del seu restaurant a la seu de l'antiga fabrica Moritz, acabant d'integrar el projecte inicial de restauració d'aquesta, i ja tancant l'oferta integrada per la Cerveseria, el Bistrot de Vins i el Louis 1856.
I cap allà que vam anar els 3(o+) a Taula en una nova trobada...
En aquest cas, el restaurant està situat a l'entresòl (o principal) de la finca i s'accedeix directament des de l'escala de veïns o bé des de la mateixa cerveseria si volem accedir amb l'ascensor. Han mantingut, restaurant-los, els terres hidràulics originals de la finca. Decoració espectacular signada per un ex de La Fura dels Baus, que ens deixa veure la raó de la cuina d'aquest xef amb elements alquimistes que van des de l'entrada a on ens donen la benvinguda, passant pel corredor que dóna a la sala amb el sostre en forma d'espina, i acabant amb el prestatge que presideix la sala principal on s'ubica el Unplugged.
Queda dividida doncs la sala principal en dos espais: entrant a la dreta, ens trobem el Alkimia pròpiament dit (a on es menja, si o si, menú de degustació en diferents formats), i a l'esquerra, un espai més informal amb sis petites taules, en el que podrem gaudir de la cuina d'aquest xef en format de carta amb entrants, plats i platets i principals, a on de ben segur trobarem aquell plat que ens entusiasmarà.
És aquesta cuina, a diferència dels plats que ens trobarem a l'Alquimia, una mostra de "senzills" plats a on s'ha primat el producte (de primeríssima qualitat en tots els casos), amb elaboracions mínimes, i així podem demanar plats que d'entrada se'ns poden fer estranys en un restaurant d'aquest nivell com la "mongeta verda i patata mig trinxada" o bé uns "macarrons de rostit gratinats".
Com sempre i pel que fa al detall dels plats escollits (personalment diré, que vaig trobar una excessiva diferència de nivell entre els entrants que vam demanar que eren prou correctes, i els principals que em van semblar espectaculars tots ells), alguna anècdota de les que no falten mai en les nostres sortides, el que vàrem pagar, i les sensacions generals que ens va provocar, ho podreu llegir a la crònica detallada que de la visita hem fet a la web dels 3(o+) a Taula clicant en el següent enllaç:
Ronda Sant Antoni, 41
08011 - Barcelona
Tel. 932 076 115
www.alkimia.cat
Després d'un any del tancament de l'antic Alquimia al carrer Indústria, Jordi Vilà va poder fer realitat per fi a l'estiu passat (juny del 2016) el trasllat del seu restaurant a la seu de l'antiga fabrica Moritz, acabant d'integrar el projecte inicial de restauració d'aquesta, i ja tancant l'oferta integrada per la Cerveseria, el Bistrot de Vins i el Louis 1856.
I cap allà que vam anar els 3(o+) a Taula en una nova trobada...
En aquest cas, el restaurant està situat a l'entresòl (o principal) de la finca i s'accedeix directament des de l'escala de veïns o bé des de la mateixa cerveseria si volem accedir amb l'ascensor. Han mantingut, restaurant-los, els terres hidràulics originals de la finca. Decoració espectacular signada per un ex de La Fura dels Baus, que ens deixa veure la raó de la cuina d'aquest xef amb elements alquimistes que van des de l'entrada a on ens donen la benvinguda, passant pel corredor que dóna a la sala amb el sostre en forma d'espina, i acabant amb el prestatge que presideix la sala principal on s'ubica el Unplugged.
Queda dividida doncs la sala principal en dos espais: entrant a la dreta, ens trobem el Alkimia pròpiament dit (a on es menja, si o si, menú de degustació en diferents formats), i a l'esquerra, un espai més informal amb sis petites taules, en el que podrem gaudir de la cuina d'aquest xef en format de carta amb entrants, plats i platets i principals, a on de ben segur trobarem aquell plat que ens entusiasmarà.
És aquesta cuina, a diferència dels plats que ens trobarem a l'Alquimia, una mostra de "senzills" plats a on s'ha primat el producte (de primeríssima qualitat en tots els casos), amb elaboracions mínimes, i així podem demanar plats que d'entrada se'ns poden fer estranys en un restaurant d'aquest nivell com la "mongeta verda i patata mig trinxada" o bé uns "macarrons de rostit gratinats".
Com sempre i pel que fa al detall dels plats escollits (personalment diré, que vaig trobar una excessiva diferència de nivell entre els entrants que vam demanar que eren prou correctes, i els principals que em van semblar espectaculars tots ells), alguna anècdota de les que no falten mai en les nostres sortides, el que vàrem pagar, i les sensacions generals que ens va provocar, ho podreu llegir a la crònica detallada que de la visita hem fet a la web dels 3(o+) a Taula clicant en el següent enllaç:
Només dir que m'ha encantat i que estic ja amb ganes d'anar a l'Alquimia original a tastar algun dels seus menús de degustació i poder fer la comparativa de forma assenyada, de quin dels dos espais és més adient per a mi personalment. Ara em falta trobar partenaire...
